L’ostatge - chap 3
Escrit per monika90
Enviat el dia 10/07/2007 a les 21:59:46
Última modificació 10/07/2007 a les 21:59:46
Tots els capítols de L’ostatge
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


chap 3

 

" des de quan la seva mirada era tan penetrant" va es preguntar mentre l'observava.

 

" ja no es la mateixa Granger que coneixia ... però segueix sent la mateixa que odio tant"

 

Si, en Draco podia percebre l'odi en la seva sang. Aquella sang impura havia arruïnat la seva vida juntament amb en  Potter. Si, l'odiava i la depreciava, encara més a en Potter. Per això sabia que ella nomes era una peça en aquell pla, però no era la protagonista.

 

L'Hermione va semblar reaccionar. Com havia estat capaç de deixar-se endur a aquell lloc per un estrany? En que estava pensant? I la Gina?  Deuria estar summament preocupada.

 

-         no se.. me n'haig d'anar..-digué l'Hermione una mica atordida, però quan va intentar ,marxar, en Draco no la va deixar. L'Hermione encara estava atrapada contra la paret.

-         no te'n vas a cap lloc...- digué el ros.

-          Què?

-         Com has escoltat..

 

L'Hermione va sentir com el seu cos es parava. Que havia fet? Podia estar front d'un assassí en sèrie o un violador. Com havia estat capaç de deixar-se endur?

" tranquil·litza't Hermione, utilitza la teva intel·ligència: amb la força no fas res, el es un home i et guanyarà utilitza la teva ment...

 

-          deixa'm els meus amics estan a dins i ja deuen notar que falto. A part tinc guardaespatlles que em protegeixen, ara mateix deuen estar buscant-me..- va mentir.

 

En Draco va riure.

-         no es cert, els teus amics s'han marxat  i tu no tens guardaespatlles.

L'Hermione el va mirar sorpresa. Com podia ser que aquell estrany sàpigues tant de la seva vida?

 

-         qui ets?

-         La única persona a qui tu mes odies en el mon, i a la que encara no has oblidat.

 

L'Hermione va obrir els seus ulls impactada quan en Draco es va treure la màscara deixant veure el seu rostre.

L'Hermione va voler cridar, però immediatament en Draco li va ficar un tovalló a la boca. Va aspirar un olor fort i tot es va posar negre.

En Draco la va agafar i la va col·locar a les espatlles mentres caminava en direcció fora del carreró. Una carruatge negre i gran estava allà estacionat. Hi havia una altre carruatge darrere, don van sortir alguns cavallers de la mort, la majoria joves, de la mateixa edat que en Draco.

-          llest?- va preguntar un llançant les claus del carruatge a en Draco.

-          Llest!!- va dir en draco agafant-les.

-         Va ser mes fàcil del que pensàvem- digué en Zabini.

-         Si. Em d'avisar als superiors de seguida. Tu-ja-saps-qui es posarà molt content- va dir l'Spencer.

-         No m'importa si esta content o no. Això es una venjança pròpia... feia temps que ho planejava. En Potter i tots els del seu grupet pagaran el que l'han fet al meu pare.- va dir en Draco.

-          Planegem, Malfoy, no et portis tota l'honra. Qui ha estat vigilant a la Granger cada dia? Nosaltres- va dir el Spancer.

-     Tranquil jack- digué en Zabini- els malfoy sempre han estat així, es volen portar tot el        mèrit, perquè sempre acaben sent la ma dreta d'ell.

 

En Draco va obrir la porta del darrere del carruatge i ficà l'Hermione sense preocupar-se si es compejava el cap o no. Tancà la porta bruscament.

-          aquesta venjança es meva..- va dir metre es pujava al carruatge- digues als superiors que jo m'encarrego de tot, i que no es fiquin, perquè puc fer molt de mal a la Granger...amb això arrancà.

-          Maleït - digué l'spencer escopint.

-          Deixa'l- digué Zabini.

 

"a la meva habitació

dorm una suïcida.

Dorm, petitona

Dorm"

 

L'Hermione va sentir que el seu cap donava moltes voltes i un dolor fort al seu front. Va obrir un altre cop els ulls i es va veure a la habitació blanca. Ella estava assentada en front d'ella. La mirava fixament.

-         ara has recordat tot el que va passar aquella nit...-digué ella- que opines?

-         No mi penedeixo de res- digué l'Hermione- tot va valdre la pena, ser segrestada per ell es el millor que m'ha passat a la vida.

-         Si, però no era el que pensaves al començament... ten recordes? Tens la mínima idea del que vas sofrir quan et vas llevar i et vas veure segrestada per l'home que mes odiaves en el mon.

-         Si, el recordo- digué l'Hermione- però això era perquè tenia una idea dolenta d'en Draco.

-          Basta!- digué ella- crec que el recordes be. Veiem el que va passar desprès..

 

L'Hermione tancà els ulls i va notar com el seu cap donava voltes

 

"dorm, petitona

dorm"

 

l'Hermione va obrir els ulls i va sentir un dolor increïble al seu cap. Era un dolor insuportable, un crit sec va sortir de la seva gola, ja que la tenia irritada per la deshidratació. Va sentir un dolor agut de les seves fosses nassals i la gola. Va obrir un altres cop els seus ulls que s'havien tancat involuntàriament  i es va veure en un moble vermell.

 

Estava en un gran saló del que semblava ser un despatx. Podia veure la cuina en front d'ella i per l'altura que feia que les seves orelles li fessin mal , va suposar que es trobava en un pis realment alt. Va intentar moure's, però llavors sentir el dolor de la cordes dels turmells i els canells.

Les seves sabates estaven al terra.

L'Hermione es va impulsar amb força per treure's les cordes però l'únic que va aconseguir va ser caure al terra i donar-se novament un cop al cap.

-         ah- va cridar novament

 

L'Hermione estava desesperada. Encara recordava haver vist el rostre del seu pitjor enemic enfront d'ella.

Se li va posar la pell de gallina.

 

En draco va sortir de la cuina i es va posr en el marc de la porta, mirant-la en el terra dolorida. Portava la brusa desbotonada,i en el seu rostre hi havia una expressió de satisfacció.

-         així m'agrada veure't granger.  Al terra com la que ets.

 

Els ulls de l'Hermione es va omplir de llàgrimes d'ira. Continuava intentant alliberar-se, però l'únic que aconseguia es fer-se més mal a punt de fer-se sang als canells.

En draco va caminar i es va assentar al moble, observant-la i ni tan sols ajudar-la.

-         com pots veure estàs segrestada, i per temps indefinit. Jo diria que et pots oblidar de la vida, perquè no crec que en Voldemort et vulgui deixar amb vida.

En draco es va treure la camisa. L'hermione va poder observar la marca.

-          portem molt de temps planejant això Granger. Hem observat cada pas teu dintre del ministeri. Vam estar quan et van elegir millor reportera de l'any als 18. Sabem que vius sola, que surts tots els dies a les deu del matí per anar al ministeri per trobar-te amb la teva amiga pèl-roja la Weasly. Surts la majoria del temps a les discoteques, que ets una desordenada compulsiva, que no ets bona en els treballs de casa i continues tenint contacte amb Dumlendore a esquenes dels teus amics. Ho sabem tot de tu i no te n'has adonat.

L'Hermione continuava callada. Ja havia deixat de moure's. Estava allà, tirada, amb la mirada fixa al sostre i els sues ulls plens de llàgrimes d'ira.

-         que, no dius res?

 

L'hermione va tragar saliva dolorosament.

-         No tinc res a dir-te- va dir altivament. En Draco va sentir l'ira recórrer la seva sang. Si va acostar i la va agafar del braç, la va aixecar bruscament, fent que ella llances un crit per la força amb que la estava agarrant.

-         Si hi ha alguna cosa que em continua irritant desprès d'aquests anys es la teva altivesa... així que et convé canviar-la al menys en la meva presciència, perquè no estic disposat a tolerar-la- va dir mentres la deixava, l'Hermione va caure un altre cop  al terra.

 

En Draco anava caminant cap a la cuina quan va escoltar les rialles de l'Hermione. Es va detenir bruscament.

-         si creus que m'humiliaré, o em sotmetre les teves ordes Malfoy solament perquè aprofites que tens mes força que jo, t'equivoques. Prefereixo morir abans de fer el que tu diguis.

 

En Draco la va observar des d'on ell estava parat, encara no es creia el que havia escoltat.

-         ho se perquè fas això. Pel Harry, no se quin plans tens en contra d'ell, però esta clar que encara no t'has recuperat de la mort del teu pare bastard.. aquella mort, va ser un regal per a la humanitat...

 

En draco es va llançar sobre de l'Hermione ple d'ira. Estava sobre d'ella i les seves mans l'agafaven amb força. Semblava descontrolat. L'hermione podia haver assegurat que l'hagués matat en aquell precís instant, però a ella ja no l'importava: des de feia molt de temps que no tenia ganes de viure.

 

-          Callat! ni tan sols saps el que dius! Perquè el meu pare va morir, si , però no abans matar als teus fastigosos pares... allò si que va ser un regal per a la humanitat.

-          T'odio!- crida l'Hermione plorant. En Draco havia tocat el seu punt dèbil. Igual que havia fet l'hermione recordant la mort del seu  pare.

-         No mes que jo Granger!- va dir ell deixant-la. En Draco se'n va anar furiós a la seva habitació i va tancar la porta amb força. Colpejà amb el seu puny la paret mentre els seus ulls s'omplien de llàgrimes al recorda la mort del seu pare. 

 

 En Draco es va llevar amb la trucada dels seus superiors.

-         com van les coses?- va dir el superior.

-         Be. La Granger es troba aquí- digué en Draco.

-         No hi ha forma de que s'escapi?

-         No, estem en el 5000 pis rodejats de dementors. Si surt del despatx es desmaiarà en trobar-se un.

-          Perfecte. Recorda que no pot sortir malparada de tot això. Ella te que estar en perfectes condicions es part del pla.

-         Jo no soc el tipus d'home que pega a les dones.

-         No dic que ho siguis. Però si no pots tenir consideracions amb ella... i recorda, no tan sols es tracta de maltractar-la, sinó en certa forma de cuidar-la.

-         Com sigui.

 

En Draco va penjar la trucada i va sortir de la seva habitació. Caminà i es va sobtar de no veure l'hermione al terra. Ja no hi era , havia desaparegut.

En Draco va córrer cap a la porta i gira el pom, però aquesta encara continuava tancada així que no havia sortit. Havia d'estar allà dintre, però, on?

Llavors en Draco va escoltar un gemec procedent de la cuina.

Va caminar fins arribar a la porta i es va aturar, veient a l'Hermione amb un ganivet intentant trencar les cordes.

-         ets molt llesta Granger, em llevo una mica mes tard i ja no et trobo aquí- va dir en Draco somrient- llàstima que no va ocórrer així.

 

En draco la va agafar. La va posar a les espatlles i se la va endur cap a la sala.

-         molt be Granger, serà millor que escoltis perquè no penso repetir-ho dos cops- digué en Draco. L'Hermione es trobava assentada al menjador i en Draco en front d'ella. Intentava, no mostrar dolor, però els seus canells estaven sagnant terriblement i la set junt amb el dolor de la gola s'havia tornat insuportable. Però va estar callada, mirant fixament als ulls del segrestador. En Draco va notar la mirada.

-         En que penses Granger?- preguntà.

-         En res- contesta ella.

 

En Draco va riure.

-         així sous tots?

-         A que est refereixes amb nosaltres?

-         Els periodistes. Contesten amb respostes curtes però fan preguntes complicades de les quals surten mes.

 

L'Hermione va mirar cap un altres lloc. Inspeccionava el departament, cada cosa o objecte que hi havia, buscant, pot ser així alguna cosa per poder escapar de la presó en la que es trobava.

En Draco la va observar. S'adonava de que l'hermione inspeccionava al voltant amb delicadesa.

-         esta casi un any investigant sobre la teva vida i anar darrere de cada pas que feies era aterrador. Però especialment no entenc perquè vas escollir la teva segona carrera...

 

l'Hermione va tornar a fixar-se en el ulls del noi. Brillaven plens d'odi. En Draco sentia certa satisfacció en veure'ls. Però ella no va contestar i va girar el seu cap en una altra direcció.

 

-         algun dia baixaràs la mirada Granger, i serà d'aquí poc- digué en draco- però no has respost la meva pregunta, perquè vas estudiar anàlisis criminal.

 

L'Hermione continuava mirant cap un altre lloc.

-         així que a part de periodista  pots analitzar una conducta de un assassí o d'una altre classe de criminal, però, amb quin propòsit Granger. Perquè no crec que aquesta sigui una professió que de veritat t'apassioni..

l'hermione el va tornar a mirar.

-         tu no pots saber el que m'apassiona o no!

 

En draco va somriure. L'Hermione s'havia posat agressiva, i això en certa manera el feia continuar.

-         ho se.  No ets de la classe a les que lis agradi ajuntar-se amb criminals, ni molt menys analitzar-los. Que et va portar a estudiar això?

 

L'hermione va tornar a girar el cap. Unes llàgrimes plenes d'ira van sortir dels seus ulls.

-         com sigui- digué en draco- ara parlem d'una altra cosa mes important.

 

En Draco va encendre una cigarreta. El  fum va anar a parar a la cara de l'Hermione.

-          primer: et trauré les cordes, no perquè vulgui, sinó perquè son ordres dels superiors.

 

L'hermione va respirar.

-          segon: ho faig també perquè necessito treure't les codes perquè intentis escapar. No ho intentis. Estem a 5000 pisos d'altura i rodejats de dementors. No ho aconseguiries.

-         Faràs el que jo et digui, vulguis o no, i res de les teves estúpides cares de nena mimada.

-          Estaràs a la habitació que jo t'assignaré, i no sortiràs d'allà, m'has entès?

-          Prohibit tocar qualsevol de les meves coses, i per suposat no pots entrar a la meva habitació. Esta clar?

 

L'Hermione va continuar en silenci.

-         esta clar!- digué en Draco pujant el to de veu.- o no vols que et tregui les cordes.-

-         esta clar.- digué l'Hermione.

-         Molt be. Perquè si no compleixes qualsevol dels meus mandats tornaras a tenir les cordes en les teves mans, i no les trauré mai mes- digué en Draco.

-         Les treus o  no?- va dir l'Hermione farta.

-         No, encara no- digué en draco- primer filmarem un bonic vídeo per enviar-lo als teus amics i que surti en totes les notícies locals.

 

CONTINUARÀ........


Llegit 904 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris10/07/2007 a les 23:26:55
#15269Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

esta molt xulu ^^




Avatarsempre_cat 47 comentaris10/07/2007 a les 23:46:22
#15270Encara no he escrit cap fanfiction

ooh em fa patir...




AvatarSdaraniel 67 comentaris12/07/2007 a les 15:56:50
#15286Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

Puff, quina historia. Pobreta Hermione, el Draco com sempre tan cruel i despiadat... Està molt bé. Continua aviat.




ruth 18 comentaris12/07/2007 a les 21:16:41
#15291Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

continua aviat. Realment la mala ostia del draco es sublime




AvatarGranger_sellés 188 comentaris16/07/2007 a les 21:59:02
#15307Tinc 2 fanfictions i un total de 14 capítols

Hola!
Doncs que és el primer cop que comento, però que sàpigues que ja he llegit tots els capitols, i que m'agrada moltíssim aquest FF =)

Espero que el continuis, i que pengis el proxim capi molt aviat ;)

Percert, la foto m'encanta, és preciosa *.*

Ja aniré comentant d'ara en endavant ;)

NatàLia,,




AvatarSamanta 96 comentaris18/07/2007 a les 18:48:00
#15314Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

Esta...

...

...

...

...

...

Molt beeeeeeee!!!!!!!!!!!!!

Continua molt aviat!!!!!!! Que no puc esperar x3.

Adeu!

PD: El comentari el faig uns dies desprès perque acabo d torna d vacances xD




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris25/07/2007 a les 14:04:07
#15360Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Sta molt xulu! m'encanta, m'intriga...

pobre Hermione... en Malfoy com sempre cruel i despiedat!

segueix plis!!!




Avatarkrys_hp 45 comentaris25/07/2007 a les 17:03:50
#15363Tinc 1 fanfictions i un total de 7 capítols

Olasssss

k sapigues k jo tmb m'he llegit tots els capitols, el ff sta molt b continua, es molt xulo i val la pena llegirlo!! ;)

PD: pobra hermione xD




Avatarginny_weasley_potter 29 comentaris30/09/2009 a les 19:15:44
#20229Encara no he escrit cap fanfiction

sisplau continua! fa molt temps que no l'escrius... i en tinc mono... va que l'historia val la pena!