El secret d'en Dumbledore - I-.
Escrit per ruth
Enviat el dia 12/07/2007 a les 20:05:56
Última modificació 20/08/2007 a les 15:11:01
Tots els capítols de El secret d'en Dumbledore
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


I-.

  • Halloween, o el que és el mateix pels catalans, Nit de Tots Sants. Catedral de Barcelona. Barcelona.

Sonaven les deu al campanar de la Catedral de Barcelona. La nit era freda, d'aquelles que et gelen la sang. La Rita, castanyera oficial (d'aquelles de tota la vida) recollia la seva paradeta. Un calfred li va recorrer tota l'esquena, era una sensació extranya, peró va pensar que devia de ser reuma, degut a la seva edat i al fred d'aquella nit.

Molt aprop d'allà, una noia embarassada caminava amb dificultat aguantant-se la panxa ambdues mans. La noia era molt blanca de pell, els cabells els portava tapats amb una caputxa que li arribava fins els peus. La noia es va desplomar.

La Rita que va veure com queia, va corre a ajudar-la. La noia tenia una ferida sagnan al pit i respirava molt lentament. La Rita va mirar a dreta i a esquerra per veure si hi havia algú que pogués donar-li un cop de mà, peró no hi havia ningú, extrany peró cert. Semblava que la ciutat fos deserta, només se sentia aquell fred glaçant.

La noia, entre suspirs va demanar-li que es fes càrreg del seu fill, que l'obrís la panxa, l'agafés i marxés sense mirar enrera. La Rita es va sorprendre i li va dir que no es preocupés que anava a buscar ajuda.

            - No!! Agafi el ganivet i obrim la panxa. Salvi el meu fill!!- va dir la noia - No ho pensi més o ens trobaran ... - i va perdre el coneixement.

La Rita no s'ho podia creure, que collons li estava demanant aquella noia, que l'obrís en canal i s'emportés la seva criatura... De cop a tocar d'ella va sentir com un "pet" i del no res va apareixer un home de cabells i barba blancs com la neu, de figura estilit¡zada, de més o menys d'uns seixanta i pico d'anys, amb una mirada d'aquelles que et deixen sense alè.

- No patiu senyora, he vingut a salvar-vos a totes dues - va dir amb una veu suau, com si parlés amb un nen. - El primer que em de fer es sortir d'aquí, per no ser vulnerables. - Dit aixó va fer un gest amb un pal que portava a la mà i el cos de la noia embarassada va levitar. - Senyora ... si-us-plau, seguiu-me, necesito la vostra ajuda.

La Rita el va seguir, no sabia perqué peró aquell home li donava una certa confiança, com si el conegués de sempre. Van entrar a la Catedral. L'home va fer un altre moviment amb el pal i el cos de la noia va aterrar suaument en un llit de coixins. La Rita no s'ho creia, no sabia si estava somiant o qué.

- Senyora, segui aquí amb mi. He d'explicar-li quelcom a passat aquesta nit. No pateixi per ella, ara dorm i la ferida ja està gairebé curada. - va dir tranquilament - Disculpim, peró no m'he presentat. Sóc l'Albus Dumbledore, professor d'una important escola, i vosté és?

- Eh!!... Em dic ... Rita... Rita Givernau... sóc castanyera... segur que està bé? Fa un moment volia que l'obris en canal per treure-li la criatura i... que me l'endogués... no sé a on... que hi havia no sé qui que ens trobaria... Per mi que està boja, que s'ha escapat d'un psiquiàtric.

- No, li ben aseguro que no és boja. Ella es diu Helena Storm, va ser alumna meva fa uns anys. - va dir l'Albus amb un somriure - Ara li explicaré que ha passat, perqué vostè ho entengui.

.............................................

Molt aprop d'allà en un dels carrerons que donen a la plaça Sant Jaume dues figures vestides amb capes negres i màscares van aparetre del no res.

- Qué, se t'ha escapat? Peró si no pot amb la seva ànima. - va dir una veu de dona estrident.

- Bel·la, com l'has pogut deixar escapar. T'ho farà pagar el nostre Senyor. Tenim ordres explícites per agafar-la viva i tu la deixes marxar - va dir una veu d'home.

- Lucius, no em diguis res. Si Ell no t'agués enviat a espiar-me tot hauria anat bé. Ella i jo ens coneixem, m'hagués acompanyat... Peró no, tu l'havies d'atacar, dons si no l'has matat serà un miracle...

- On nassos s'haurà fotut!!!! - va dir en Lucius. - Tots dos van desaparetre.

......................................................

- Un moment.... m'està dient que vostè... i que ella , que tots dos ho son... si home i un be negre. Tothom sap que aixó es impossible.... que hi ha un de dolent... que el pare de la criatura també ho és.... Sap qué? Que no m'ho crec. Aquesta pobre noia, segur que algun desgraciat la deixat prenyada i ara no es vol fer-se responsable.

- De fet, com li estava dient, tan l'Helena com jo som bruixots - va xiscar els dits i davant seu  va apareixer un tauleta amb dues tasses de te fumejants i un platet amb galetes - Ho veu Rita.

- D'acord acepto això de que sou bruixots - va dir no gaire confiada - Peró que pinto jo en tot aixó? Per qué ha passat tot? - I va agafar una de les tasses.

L'Albus va fer un glop de la seva i tot seguit va dir que no sabia que l'Helena estigues embarassada i que en el seu estat tot es complicava.

El cel començava a clarejar a la ciutat de Barcelona. Els sorolls típics de la ciutat els hi arribaven de l'exterior de la Catedral.

            - Així, si ho he entes bé, vol que em cuidi de l'Helena i de la criatura, que les amagi a casa meva… I si venen aquells cavallers de la mort, o com es diguin, què faig? Una dona gran com jo…

- No es preocupi, d'aixó m'encarrego jo. Ara em de fer via, abans que desperti del tot la ciutat.

El Dumbledore es va aixecar i va intentar despertar l'Helena, peró aquesta només va fer un sospir i va dir: "James, James…" i va tornar a perdre el coneixemet. L'Albus va fer un gest amb la vareta i el cos de l'Helena va tornar a levitar. Li va dir a la Rita que s'agafés fort al seu braç i que contes fins a tres.

Un…dos…tres. I van desaparetre.

Van aparetrer tot d'una al menjador de casa la Rita. Era un pis petitubicat al barri de la Barceloneta. No tenia gaires luxos, pero era un sostre sota el que si podia viure. L'Albus va donar-li instruccions per poguer ajudar a l'Helena a portar la nena al món. I si tenia algun problema fes sonar la petita campaneta daurada que li va donar. Es va despedir d'ella i li va prometre que vindria tan sovint com li fos possible.

El temps va passar i a principis d'any va nèixer la filla de l'Helena. Una nena de pell blaca com la neu, cabell foscos com la nit i uns ulls d'un blau tan clar que semblaven blancs. Era la criatura més maca que la Rita havia vist. Ella i l'Helena van fer molt bona amistat des d'un principi. Era una relació com de mare i filla, així no es d'extranyar que quan va nèixer la Nadia, la Rita l'adoptés com una neta.

Tot anava de meravella. La Rita treballava en una paradeta durant el matí i a la tarda anava a cosir en una merceria; encara que no li faltava de res, no volia trencar la seva rutina. Per l'altra banda, l'Helena s'encarregava de la seva filla i d'arreglar, a cops de vareta, el piset de la Rita.

Una nit la Rita es va possar molt malalta i li va dir a l'Helena que anés a la farmacia a buscar-li unes pastilles. L'helena va dubtar, li havia promés al Dumbledore que no sortiria sola al carrer, peró la Rita tenia molt mala cara. Va fer un petó a la Nadia plàcidament al seu bressol.

- Rita no trigaré - va dir tota sèria - Ja veuràs que deseguida torno.

- Nena, emporta't la campaneta per si hagués qualsevol cosa…

- No fa falta només seré fora uns minuts, no pateixis - va dir en un to dolç - Peró si així et quedes menys amoinada me l'enduc. -va dir marxant cap a la porta.

Una foscor impenetrable envoltava els carrers de la Barceloneta. L'Helena, envolicada en un abric de vellut negre, caminava despreocupada. De sobte darrere seu va sentir uns passos que s'apropaven. Va sentir una tremolor per tot el cos, el bateg del seu cor es va accelerar i va començar a caminar més rapidament. Alguna cosa li advertia que no es girés que fugís d'allà.

Cada cop tenia els passos més aprop. La noia corria desesperada peró no trobava sortida per enlloc, com si els carrers que ella coneixia haguesin canviat. Va girar pel carreró que li quedava a ma esquerre i es va trovar que un mur li barrava el pas. Els passos es van aturar darrere seu. Una veu imponent d'home li va dir:

- Per més que corris no podràs fugir de mi, ni del meu Senyor. - L'ombra la va apuntar amb una varet.

- Qué vols de mi? No tinc res que't pugui interessar. Diga-li al teu Senyor que no em busqui més. - va dir l'Helena girant-se.

- El meu Senyor vol veuret ara mateix. I jo de tu no possaria resistència.

- NO VULL ANAR, NO POTS OBLICAR.ME….

- Crucio! - de la vareta de l'ombra va sortir un raig e llum vermella que va impactar al pit de la noia. Aquesta va caure al terra retorçant-se i cridant de dolor - Sembla que per fi entres en raó - reia l'ombra.

La noia va possar-se dreta poc a poc i de sota l'abric va treure una vareta.

- No et serà tan fàcil. Que, et sorpren? No  t'esperaves que jo pogues contraatacar… No t'ho va dir el teu Senyor… De vegades ell també ho oblida…

- No potser… tu no ho ets… Ell em va dir que eres com una muggle, una diversió, peró que et volia viva.

- Dons ja veus que de tan en tan Ell també te secrets pels seus seguidors - l'ombra va retrocedir - I ara que? Aniràs corrents a buscar-lo per dir-li…

L'Helena no va poguer acabar la frase. Del no res un raig de llum va encertar-li a l'esquena i va caure de cop a terra sense coneixement.

- Snape! Que fas tu aquí? - Va dir l'ombra enfadada.

- Ell m'ha enviat per si sorguien problemes. Ara lliga-la i anem-nos-en que tots ens esperen.

Amb un moviment de vareta de l'ombra van apareixer unes cordes al voltant de la noia. - Així no et mouràs! - va dir l'ombra i tots tres van desaparetre al instant que queia una campaneta daurada al terra.

…………………………………………………….

L'ombra, l'Snape i l'Helena van aparetre prop d'un altell, encerclats per tot d'ombres que portaven màscares. Sobre l'altell, com si fos Déu, una figura prima que semblava més un reptil que un home , es va apropar als nouvinguts. L'ombra i l'Snape van fer una reverència i van delligar a la seva pressa amb un cop de vareta.

-Senyor, aquí teniu l'encarrec que m'heu fet. -va dir l'ombra amb veu tremolosa.

- Molt bé, Goyle. No mésperava menys de tu. Animo restituto. -L'home va examinar tot altiu a la noia que asustada va intentar fugir del cercle que l'envoltava. Anava d'una banda a un altre intentan trovar un forat per no esmunyir-se. Les ombres van empenya-la  cap al centre del cercle. - Vaja, vaja, no et recordava així, Helena.

- Que vols de mi, Tod? - Va dir asustada.

- Si-us-plau, Helena, ja no som a l'escola no em tornis a anomenar per aquest nom de muggle fastigós.

- Creus que sóc un ¡dels teus seguidors? - va dir assenyalant les ombres - Creus que a mi pots dir-me que he de fer?…

- Calla estupida i agenollat davant del teu Senyor! Suplica-li que et perdoni pel que acabes de dir! - En Goyle va aixecar la vareta.

- No, Goyle. L'helena i jo em de parlar. Peró abans… - va dir apropant-se a l'helena i agafant-la d'un braç.

Totes les ombres del cercle es van unir en un càntic inintel·ligible. L'altell es va iluminar amb un resplandor blavos i l'helena va cridar - NO!!!

…………………………………………………………………..

- NO!! - El crit d'en Harry retombava per tota la sala d'estar del Cau dels Weasley.

- Harry, un altre malson? Fa mesos que no en tenies cap. Et trobes bé? Vols que avisi algú ?

- No, Ginny. No ha sigut res important. Sento haberme adormit. De que m'estaves parlant? - va dir cofós mentre es passava la ma per la cicatriu.

- Mhmmm!.. Segur que et trobes bé ? -  En Harry va assentir- T'estava explicant aixó de la belladona...

- Ginny, si no et fa res, ho deixem per demà. Tinc ganes de descansar una mica - es va despedir d'ella amb un petó a la galta i va marxar cap al dormitori que compartia amb el Ron.

La Ginny va recollir els pergamins que hi havia escampats per totala taula, peró li va cridar l'atenció una petita anotació que hi havia escrit en el marge d'un llibre "Helena Potter".

Fins aquí el primer capítol de la meva primera FF. Plis no sigueu molt durs a l'hora de comentar. Petonts Ruth.

PD: Va dedicat a una personeta que em va dir: "la vida son 3 dies, 2 de festa i 1 de resaca".

           

­­­­­­­­­


Llegit 1023 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris12/07/2007 a les 22:41:33
#15292Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

UoOoOOoo[!]

MAencantat! M'ha agradat moltísisisisisism en serio!!!! ÉS genial! Ostres ostres xDDDD

Si us plau no tardis gaire, que esta super be!

petons,

Ivi Potter*




Avatarsempre_cat 47 comentaris13/07/2007 a les 00:18:25
#15296Encara no he escrit cap fanfiction

ami tambe m'agrada molt! pero molt e! està molt bé tinc moltissima curiositat




albhermy 5 comentaris21/07/2007 a les 16:57:42
#15336Encara no he escrit cap fanfiction

sta mol bb!!!!!!!!!