Hola a tothom!!!

Bé aquí os deixo un altre capítol, espero que os agradi molt ^^.

Per cert, haig de comunicar que ara trigaré més a penjar els capítols pel tema dels deures d'estiu i perquè avia't marxo de vacances a Madrid.

També os haig de dir que a partir d'aquest capítol ho dels fets reals ja no serà tal i com em van passar les coses a la vida real com els altres capítols (excepte els 3 primers que són simbòlics a l'estat d'ànim que tenia) a partir d'aquest tot serà com he dit amb l'ho dels 3 primers capítols, simbòlic al que va passar. Espero que s'hagi entés perquè jo no se com explicar-ho.

En fi, espero que os agradi i que hi comenteu si us plau.

Aquest capítol se'l dedico a la Samanta i a l'Sdaraniel.

Apa adéu!!!

-         El que diu és que haurem d'escombrar- Va dir en Jack.

-         Escombrar???- Vaig dir jo- Com ho pots saber??

-         No és que sigui molt complicat, mira fixa-t'hi.

En aquell moment em va senyalar el text que hi havia escrit, jo me'l mirava i remirava i per molt que el llegís un cop rera l'altre no el comprenia.

-         Però aquest text es podria referir a alguna altre cosa- Vaig dir.

-         És impossible, mira aquí- Va dir mentre m'assenyalava les primeres lletres de cada frase.

Llavors me les vaig quedar mirant fins que ho vaig entendre tot, estava clarissim que escombraríem, mireu perquè.

Aquest és el text:

 Estigueu ben atents

Segui el que diu

Com el vostre comportament a estat pesi'm

Os he preparat una coseta

Molt bé, prepareu-vos

Busqueu les dues portes i a l'obrir-les

Reveu amb una càlida benvinguda

A les vostres noves amigues.

Dons bé, segons el que em va dir en Jack, si agafem la inicial de cada lletra mireu quina paraula queda "ESCOMBRA".

Em vaig quedar meravellada, pel que veig tenia bona vista, i ara que sabia això vaig esbrinar la resta.

Les dues portes són les de l'armari dels objectes de neteja i les dos amigues són les escombres, ara tot encaixava, però... perquè ens havia posat aquell paper la professora McGonagall?? Aviat en vaig saber la resposta.

-         A la professora McGonagall li agraden molts els jocs aquests de lletres, sempre en posa un.

-         Dons vaja, quin Hobbit més entretingut- Vaig dir-li amb un somriure.

-         Oi tan- Em va contestar- I aquest és dels fàcils.

Un riure se'ns va escapar a tots dos i de cop tota la sala és va quedar en silenci, ens vàrem mirar fixament uns instants, ell feia un somriure tendre i amable, però el que li havia fet fer no tenia perdó, així que vaig borrar el riure dels meus llavis i hi vaig dibuixar un gest seriós i trist, vaig apartar la mirada d'ell, no el podia mirar, no em veia amb cor de fer-ho.

Em vaig apartar d'ell i em vaig dirigir cap a l'armari de les escombres per agafar-ne una, en vaig agafar una per mi i l'altre per en Jack qui esperava quiet en mig de l'aula.

Li vaig donar l'escombra i ràpidament me'n vaig anar a escombrar lluny d'ell, no se perquè... però no podia estar al seu costat.

En aquells moments em sentia bruta... he fet mal a la persona que estimo... es pot caure més baix?

Mentre escombrava no para de pensar en això, en Jack més d'un cop se'm quedava mirant i jo l'únic que feia era desviar la mirada.

Dins del meu cap no parava de rumiar el que podia fer perquè aquella carrega de culpabilitat que duia a sobre fugis.

I si li demanes perdó? No, seria massa poc. I si l'expliques el perquè? Llavors si que no em perdonarà... no hi havia res que servis, res de res.

Passaven els minuts i cap dels dos deia res, el silenci era l'amo de l'aula, jo mirava al terra desconsoladament i en Jack no feia cap altre cosa que mirar-me amb cara de disgust.

Jo el mirava de reüll i no parava de dir-me, "Vinga, li haig d'explicar el perquè" però res, el meu cos no s'immutava i els meus llavis es quedaven muts.

Cada cop estava més nerviosa, no se ben bé perquè, la qüestió és que era molt fàcil, només li havia d'explicar allò i punt, però més que això semblava com si li hagués de confessar un assassinat.

Però bé, jo sóc molt tossuda, així que després de donar-li tantes i tantes voltes em vaig armar de valor i... li vaig anar a dir. Vaig agafar l'escombra amb les dues mans molt fort, vaig empassar saliva, i amb veu molt fina vaig dir:

-         J-Jack...

De cop ell es va girar i es quedar amb els ulls oberts en veure el gest de la meva cara, era un gest trist i dolorós, en veurem així no va dir res, només es va acostar cap a on era jo, a uns 5 cm davant meu.

Llavors jo, tota nerviosa i tremolosa em vaig decidir a dir-li el que feia tanta estona que pensava.   

-         J-Jack... jo... voldria que em perd...- Però no vaig poder acabar la frase perquè el que passava era la cosa que menys m'hauria esperat.

Els meus ulls es varen obrir de cop i la meva respiració és va tallar durant uns instants, no creia el que m'estava passant, en Jack... en Jack... en Jack m'estava besant. Com podia estar passant allò, ell besant-me? Però si quan li vaig declarar els meus sentiments ell no va dir res, pensava que no m'estimava... o potser... o potser si....

De sobte ell va apartar els seus llavis dels meus i sense dir res em va abraçar amb força contra ell, les seves mans tremolaven i dels seus ulls queien llàgrimes que no entenia.

Jo estava quieta, immòbil, esperava una resposta a aquells actes, resposta que vaig obtenir al cap d'uns instants.

En Jack, amb veu tremolosa i sense deixar de plorar va començar a dir unes paraules que em deixaren sorpresa.

-         Perdona Elein- Va dir- Perdona pel que et vaig fer...

-         Jack tu no...

-         Quan em vas dir que m'estimaves vaig notar una sensació estranya dins meu- Em va començar a explicar- I em va sorprendre molt de que algú m'estimes...

-         Jack...

-         Vaig ser un imbècil en fer el que vaig fer-te, ho dic perquè m'he donat compte...- Va dir mentre és posava vermell.

En aquell moment, en veure el vermellor de les seves galtes... em vaig quedar de pedra, no podia ser, ell no... ell no...

-         De que t'estimo- Va acabar dient en Jack.

Em vaig quedar ben parada de la resposta. En aquells moments em sentia més culpable que mai... ell m'estima, jo l'estimo, i encara així li vaig fer allò, el vaig deixar en ridícul...

Vaig posar les meves mans davant la boca i em vaig deixar caure de genolls a terra, plorava desconsoladament, no ho podia evitar, no sabia el motiu de perquè ho feia exactament, però l'únic que vaig veure va ser com en Jack, en veure que estava a terra, es va llençar també.

-         Elein- Va dir mig cridant- ELEIN QUE ET PASSA??

No podia respondre, en aquell moment em va començar a faltar aire, no podia respirar, vaig posar la meva mà al pit, em feia molt mal, cada cop més, en Jack em cridava i m'agafava perquè no caïes, però la visió del seu rostre era cada cop més dèbil, igual que el to de la seva veu, ho vaig començar a veure tot negre, tot era fosc i en silenci fins que de cop vaig caure al seus braços, vaig perdre el coneixement.

En aquells moment em vaig trobar envoltada de foscor, tot era negre i només estava jo, estava sola, tot era en silenci, ni la meva respiració el trencava, vaig estar estona i estona deambulant per aquell lloc fins que a la llunyania vaig veure un llum blanca, era una llum molt bonica i l'únic que tenia en aquells moment al cap era acostar-m'hi, cada cop la tenia més a prop, el meu rostre s'il·luminava de la claror que desprenia, un somriure es va dibuixar en els meus llavis però de sobte, davant aquella llum, hi varen aparèixer dues siluetes, aquelles figures m'eren familiars... vaig posar la mà sobre el meu front  per veure-les amb claredat, quan les vaig veure em vaig quedar de pedra, aquelles dues siluetes eren... eren els meus pares.

Jo m'hi vaig acostar amb els ulls plens de llàgrimes a cada passa que feia.

-         Pare... mare...- Vaig dir mig plorant.

-         Hola princesa- Va dir el meu pare.

-         Què... què hi feu aquí?- Vaig preguntar.

-         Evitar que vagis a la llum reina- Em va respondre ma mare- Encara no l'has de travessar.

-         Os trobo a faltar molt...

-         I nosaltres a tu tresor, però era el nostre destí...

-         Vull estar amb vosaltres- Vaig dir.

-         No pot ser, ara tens a més gent que esta al teu costat i que tu estimes.

-         El que més estimo en el món sou vosaltres!!!

-         T'estàs oblidant d'algú Elein, d'algú a qui estimes més.

En aquell moment em va venir al cap la imatge d'un noi.

-         Jack...

-         Exacte- Va dir el pare- Ell és el teu motiu pel que has de viure.

-         Vinga, ja és hora de tornar- Em va dir la mare.

Llavors, sense pensar-ho, els vaig abraçar ben fort, sabia que no els veuria mai més així que no els vaig voler deixar anar, però de cop una veu va començar a sonar per la sala.

-         Elein!!!- Se sentia- Elein desperta!!!

De cop els meus pares van desaparèixer, i tota la sala es va començar a il·luminar dèbilment.

Vaig tancar els ulls i vaig dibuixar un somriure als meus llavis, qui em cridava era ell.

Mentrestant, a la realitat, en Jack no parava de dir el meu nom, el sentia i gràcies a això vaig obrir els ulls, en obrir-los vaig trobar-me el seu rostre amb cara de sorprès.  

Vaig obrir els ulls poc a poc, la claror d'aquella sala m'enlluernava i no em deixava veure les coses amb claredat però el seu rostre el vaig poder reconèixer fàcilment, estava en un lloc diferent al de abans, no era l'aula fosca que aviem de netejar, on érem era una sala amb colors vius, les seves parets eren color crema i els mobles eren blancs, no sabia on m'havien portat, estava tota confusa, però ell em va respondre totes aquelles preguntes.

-         Quina sort que t'hagis despertat- Va dir en Jack amb un to d'alíbi.

-         On som?- Vaig preguntar- Què és aquest lloc?? Què ha passat??

-         Som a l'enfermeria- Em va explicar- De cop t'has desmaiat i té portat fins aquí corrents.

-         G-gràcies- Li vaig dir posant-me vermella.

-         Si t'hagués passat alguna cosa mai m'ho hauria perdonat.

De cop em vaig posar del tot vermella, no pensava pas que s'arribes a preocupar tan per mi i molt menys que em digués aquelles paraules, en sentir-les em va venir a la memòria tot el que havia passat abans de que em desmaies, ell m'havia demanat perdó i m'havia dit que... m'estimava.

Vaig baixar la mirada i ell s'hem quedà mirant amb un gest confús.

-         Jack- Vaig començar a dir- El que m'havies dit abans...

De cop en Jack es va posar vermell com un tomàquet i va baixar una miqueta la mirada per dissimular el vermellor de les seves galtes.

-         Era veritat- Va respondre ell molt tímidament.

-         Jack jo...

Llavors en Jack s'hem va quedar mirant, havia arribat el moment de demanar-li perdó, vaig agafar aire, vaig empassar saliva i molt suaument dels meus llavis en sortiren les paraules que feia tanta estona que esperava.

-         Perdona- Vaig dir finalment.

-         Per què??- Va preguntar en Jack- Tu no m'has de demanar perdó.

-         Si que te'l haig de demanar pel que t'he fet abans a classe.

-         Tu no has fet res- Em va contestar- Si un cas ho he fet jo.

-         Però jo et vaig manar que ho fessis!!!

-         No m'ho vas manar, em vas dir que si volia el teu perdó que ho fes- Em va dir- I jo el volia.

-         Em sap molt greu el que va passat...

-         No hi pensis més Elein- Em va dir en Jack- No vull que per culpa meva estiguis així...

-         Jack...

Llavors ens vàrem mirar, el color de les nostres galtes es posà d'un vermell intens, per mi allò era el paradís, ara que sabia que ell m'estimava tot era perfecte... no sabria descriure la felicitat que tinc ara en el meu cos, la sensació de papallones en la panxa no es podia comparar amb el que sentia ara, després de tot allò, després de tots aquells mals records... era feliç.

El seu rostre cada cop era més a prop del meu, cada segon que passava notava més el so de la seva respiració i sentia amb dolcesa els batecs del seu cor, ell s'apropava a mi, poc a poc, jo em vaig aixecar una mica del llit i ell em va agafar entre els seus braços, i llavors em va besar, era un petó tendre, dolç, no es podia comparar amb l'anterior, el meu primer petó (voluntari, ja que l'altre va ser ell qui em va voler besar) havia estat amb la persona que jo estimava...

Mentre ens besàvem jo li vaig passar suaument els meus braços entre el seu coll i el vaig abraçar, tot era ideal, el noi a qui jo estimava també m'estima, aquell pes de culpa havia desaparegut i tots dos ens estàvem besant a soles, bé, pel que vaig saber després, no estàvem sols com creiem, darrera de la porta hi havia algú, un algú que després vaig saber qui era...

           ;            &n bsp;            &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;         Continuarà  

• 	Sdaraniel	Enviat el 21/07/2007 a les 12:46:46
  	#15329	He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

  
  
  OHHH!!!!! l'espera ha valgut la pena!!!! gràcies per dedicar-me el capítol Hermi_girl!! és genial!! Molt macu!!
  
  
  
  

• 	Samanta	Enviat el 21/07/2007 a les 13:58:22
  	#15330	He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

  
  

  Holz wapixima!!!

  Moltes graxies x dedicar-me el capi eh ^^

  Ai ai ai k ara ja no es real tot el k pasaara x3 ara ja no podre predir les coses ai ai ai x3

  Que perfecte és tot...No serà tot un somni oi? És que ho veig tot tan...tan...maku, irreal...I massa romantic, es massa romanticisme! Wenu xD es k com ya saps yo necesito asasins i dolents xD, po de moment amb en Malfoy x alla al mig ni a prou però ha de passar a l' acció...

  Ara e d filmar com kien yo se escombra escombra escombra xDDDD. Serà una cosa digne eh careta d' angelet? xDDD

  Sem fan tope de curts akets capis...XD son massa entretinguts...

  Wenu wapa ja ma torno a enrrollar massa xDD

  Axi k dew wapixima!

  cuidate mau besito (com si fosim icons)

  Eli, Dark moon, Lizy, etc etc xD

  
  
  
  

• 	Lilian	Enviat el 21/07/2007 a les 16:51:14
  	#15333	He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

  
  

  Hola maca,

  Quin capitol més bonic ^^ per fi se li ha declarat ai...

  Continua haviat wapixima perquè això cada cop pinta més bé

  Lilian

  
  
  
  

• 	Volaventus 666	Enviat el 21/07/2007 a les 16:53:11
  	#15334	He escrit 1 fanfics amb un total de 1 capítols

  
  

  Heus!!!

  Vaja quin capito més romantic, a mi el romanticisme no em va molt però bé, algu més haurà de passar no?? perquè es impossible que tot siguin flors i violes.

  Continua haviat.

  Longus vita et diabulus!!!

  
  
  
  

• 	Aoi	Enviat el 21/07/2007 a les 16:55:23
  	#15335

  
  

  Hola!!!

  Que bonito, que bonito xD!!!

  Ai que bé!!! En Jack està enamorat de l'Elein!!! n_n

  Continua haviat wapa perquè vull saber que passarà amb aquesta parelleta ^^

  Petons

  Aoi

  
  
  
  

• 	Kryden	Enviat el 21/07/2007 a les 22:34:49
  	#15338

  
  

  UOOOOOOOOOOOOOOOOH!

  impossibleeeeeeee!!
  sisisisiiiiii!!
  tomaaaaa!!
  xDD
  quin crack quin crak! dos petons en un capítol! i de cop!
  uoooh!
  que gran ets!! xDD
  
  continuaaaaa!! sisisis!! que m'ensumo qui hi ha dareere la pooortaaaa.... xDD
  i ho vui sabeeeeer!! xDD
  ai...
  T_T
  uooh! que muniiic! aish! xDD
  doncs ree!! que hem continua enganxan el fic eh!
  i que ta quedat mol maco!
  continua aviaat!!
  unpetonas!
  Kryden

  
  
  
  

• 	sempre_cat	Enviat el 22/07/2007 a les 18:58:17
  	#15345

  
  
  ki era ki era?
  
  
  
  

• 	krys_hp	Enviat el 23/07/2007 a les 19:10:32
  	#15350	He escrit 1 fanfics amb un total de 7 capítols

  
  

  Olassssssssssss!!

  quan de temps!! et faig dos comentaris, el del capitol anterior i aquest(esk no el vaig poder comentar xD)

  els dos estan superb!! k bonito se li a declarat!!!! uOoOoOoxD

  li a donat dos besitos!!!xD

  wenu k sapigues k m`han agradat molt, i vull k penjis el proxim capitol ja!!!!xD

  PD: per cert m'envaig de vacances el 4 d'agost!!!!^^bieeeeeeeeeen

  i passato molt be a madrid dww!!!

  
  
  
  

• 	hermi_girl	Enviat el 24/07/2007 a les 12:14:35
  	#15354	He escrit 2 fanfics amb un total de 28 capítols

  
  

  kris_hp, t'envas el 4 d'agost????? Dons jo em piru el 5 d'agost xDDD

  Per cert, on anaves? pk crec que no m'ho vas dir...

  Una altre cosa, avera si xarlem ja pel msn eh!!!

  A, a tots els lectors, aquesta semana no podre penjar un capitol nou, em sap greu, però per qüestions de deures m'han prohibit escriure durant una petita temporada.

  La proxima semana, abans de marxar a Madrid os el penjare d'amagat ^^

  hermi_girl

  P.D: kris_hp, igualment xDDD

  
  
  
  

• 	hermi_girl	Enviat el 27/07/2007 a les 22:55:47
  	#15386	He escrit 2 fanfics amb un total de 28 capítols

  
  

  Estimats lectors,

  crec que pel dimarts de la semana que bé podré penjar el proper capítol.

  (Se que comunico moltes coses, però bé, os vull tenir informats^^)

  hermi_girl