El secret d'en Dumbledore - II-.
Escrit per ruth
Enviat el dia 21/07/2007 a les 14:28:33
Última modificació 15/10/2007 a les 17:50:24
Tots els capítols de El secret d'en Dumbledore
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


II-.

Quan va acabar l'escola, en Harry va marxar obsessionat en buscar a Lord Voldemort i enfrontar-se, perque creia que aquell era el seu destí. En Voldemort tenia la culpa de que ell no tingués pares; de que el seu padrí hagués mort; i de que l'única persona que podia ajudar-lo a estar a l'altura de les circumstàncies, l'havien assessinat per ordres seves…

En Harry sabia que tot aixó, tota la seva desgràcia, havia començat en un mateix lloc, el "Cau d'en Godric". Així que, amb el que duia possat, va fer camí cap a on en un altre temps havia tingut una casa, uns pares, una familia…

Peró una veueta dintre seu li va recordar que tenia que retornar per últim cop al carrer Privet, a casa dels seus tiets. En aquell moment va recordar la promesa que li havia fet al Dumbledore, que aniria a casa dels Durlsey fins el dia del seu disset aniversari, quan es convertiria en major d'ed

Com cada any les últimes setmanes d'estiu, el Ron, el Harry i l'Hermione, les passaven junts. A diferència d'altes anys, aquest havia sigut el pitjor  començament d'estiu de tots, ja que havia començat amb la tràgica mort i el posterior enterrament de l'Albus Dumbledore, director de l'escola de màgia Howgarts. Tot l'alumnat estava molt trist i afectat, peró ningú ho estava més que en Harry Potter. Ell va presenciar com va ser assessinat a mans del profesor que ell més odiava, en Severus Snape. De tot aixó només feia uns dies.

at en el mòn dels bruixots, trencant Així la protecció que la Lily li va transferir al morir.

Tot moix i sense cap ganes de passar els darrers dies al carrer Privet, va aixecar la mà amb la vareta i en un tres i no res va fer la seva aparició el Ninprèpitbus. Un noi d'uns vint anys, de cabells rossos i arrissats, nas rodonet de cigró i més alt que el Harry, va baixar del bus.

- Benvinguts al Nintrèpitbus, transport d'emergència per a bruixots. Hola em dic Dereck Senspagà. On voleu anar? - va dir el noi amb un somriure d'orella a orella.

- Hola….mmm…. On és l'Stan? - va dir en Harry sorprés de no trobar-se una cara coneguda.

- Ah!...el meu tiet…donç resulta que … s'ha agafat uns dies, saps?.... Per allò que va passar… peró ell no en va tenir la culpa… - va dir per treures el mort de sobre - A on m'has dit que anaves?

- Ah, si,si! Al carrer Privet número quatre, Little Whinginy, Surrey, si-us-plau.

- Seran deu sickels i dos nuts. Gràcies. Vol que l'ajudi amb l'equipatge?

- No, gràcies. Només viatjo amb el possat - va dir en Harry Adonant-se que no portava res més que uns texans vells i una samarreta tres talles més grans.

- Molt bè, pugi i instal·lis a la tercera butaca, de la segona filera, del primer pis. Ara li pujaré una ampolla de batut de biscuit que estem promocionant i es de franc.

En Harry va entrar al bus i sense parar a mirar gaire a ningú, va pujar al primer pis i asseures a la butaca. A sobre de la tauleta amb rodes que tenia al davant, va veure l'últim número de la revista el Tafaner, va agafar-lo per entretindres tot just quan el bus es posaba en marxa.

Després d'unes quatre parades van arribar al carrer Privet. Era ben bè de matinada, va apropar-se a la porta d'entrada i va intentar obrir la porta. Estava tancada. Va donar la volta per veure si hi havia alguna finestra oberta o la porta de la cuina, peró res, tot era tancat. Va pensar que seria millor tornar d'aquí a una estona, quan la tieta Petunia s'hagués aixecat a fer l'esmorzar.

Va notar com un gatet blanc es refregava en les seves cames, va mirar-lo i es va enrecordar de la senyora Figg, segur que ella estaria desperta donant de menjar als seus gats. Va encaminar-se cap a la plaça de les Magnòlies i allà, just a tocar de la placeta estava la senyora Figg. Anava vestida la seva bateta blau cel. Portava unes sabatilles, gastades pels talons degut a que sempre caminava arrossegant els peus. Al cap portava uns monyo desfet que se li aguantava amb un parell de pinces. Quan la senyora Figg va alçar la vista i va veure al Harry, va deixar el que estava fent i va anar a trobar en Harry.

          &n bsp; - Déu meu, quant has crescut, nano?- va dir donant-li una abraçada.

        ;     - Com està senyora Figg ? Que fa per aquí tan d'hora?

        ;     - Noi, cada dia tinc més gatets al meu càrreg i em sap greu, però no els puc tenir tots a casa, així que vinc aquí a donar-lis de menjar. I tu que hi fas tan d'hora aixecat? Va vina amb mi que esmorçarem tots dos - va dir agafant-lo del braç i caminant cap a casa seva - Mentre arribem, vull que m'expliquis que ha pasta des de la tràgica perdua d'en Dumbledore i que penses fer a partir d'ara - va dir la senyora Figg seriosament.

…………………………………………………………

Mentrestant a casa dels Dursley, la tieta Petunia es preparava per fer l'esmorzar.

   &n bsp;        - Un ou amb beicon per mi, dos ous pel meu estimat maridet i tres ous pel Duddy.

Tick, tick, tick. La Petunia es va girar i allà, on feia dos segons estava el beicon, hi havia un mussol tigrat que portava una carta al bec. Va espantar-lo amb el drap de la cuina i es va apropar al sobre. Amb lletra ben clara i escrit en tinta verda, va llegir el seu nom. Sabia qui l'havia enviat. Com si hagués d'explotar, va obrir el sobre poc a poquet i va treure de dins una nota que només portava anotades tres paraules. "Aculla'l. Albus Dumbledore" La petunia es va quedar blanca, amb cara d'haver vist un fantasma. No va moures. Es va quedar petrificada amb la nota en una mà i el sobre a l'altre. Al pis de dalt es va sentir com s'obria l'aixeta de la dutxa i com en Vernon es posaba a cantar >.

          &n bsp; - En Vernon… com li diré… no puc… li vais prometre que mai més tornaria…pero la carta… S, si li diré que ve només seran uns dies que …. que ve a buscar unes coses i després marxarà per sempre… Si aixó… serà el millor - la dutxa es va tancar i poc después en Vernon va baixar a la cuina.

        ;     - Bon dia, amor meu! Que hi ha per esmorzar?- va dir mirant l'expressió de la seva dona - Que pasa alguna cosa, estimada?

        ;     - Veuràs… Vernon estimat…en Harry…

            - Que vol ara aquest desgraciat descastat ? - va dir possant-se vermell de rabia.

     &n bsp;      - Veuràs…es que … m'ha enviat una carta… per dir-me que… si aixó per dir-me…que vindrà uns dies…- en Vernon es començava a sulfurar - que vindrà a recollir unes coses i después marxarà - va acabar de dir la Petunia.

   &n bsp;        - Quines coses? Quines coses sòn les que vol ? No m'agrada aquest nano malcriat i maleducat. Quan ve ?- va dir en un to sec.

   &n bsp;        - Donç… d'aixó… no, no m'ho a dit… peró segur que no triga - va dir mirant-se el seu marit.

            - No el vull a casa meva, que agafi el que tingi d'agafar i marxi. No es benvingut a casa nostra.

     &n bsp;      - Si Vernon, tens tota la raó.

          &n bsp; - Ara vull esmorzar, que quan m'enfado m'entra molta gana.

            - Si, amor meu. Ara mateix t'ho preparo - va guardar la carta a la butxaca del delantal i es va possar a preparar els ous amb beicon.

……………………………………………………………

- Així que va ser l'Snape. Mai m'ha fet gràcia - va dir la senyora Figg servint al Harry una tassa de te - I ara, que faràs, reiet? Si vols pots quedar-te aquí una temporadeta.

- Gràcies pero he d'anar a casa dels meus tiets pel moment - va dir abaixant el cap.

- Peró si tens problemes avisa'm que vindré a buscar-te, no em cau bè aquests Dursley.

- Gràcies per tot, peró serà millor que vagi tirant - va dir sense ganes. Es va aixecar i va afegir - Gràcies per tot un altre vegada.

- Cuidat Harry!! - va dir mentre es tancava la porta.

Un cop al carrer, en Harry va encaminar-se cap a casa dels seus tiets, sense ganes. Va aixecar la vista al arribar a la cantonada del carrer Privet i allà, a la porta del número quatre estava el seu tiet, més vermell que un pebrot, esperant-lo. En Harry va suspirar i va enfilar pel caminet de pedretes que es dirigia cap a la porta principal de casa dels Dusley, el seu tiet va dir-li:

- Creus que pots venir quan et vingui de gust? Que vens a buscar? - ja li pujava la mosca al nas.

- Deixam en pau. A tu no et tinc perqué donar explicacions de res. - en Harry va plantar-li cara.

- A MI NO EM PARLIS AIXÍ, MOCOS? AQUÍ TENS TOT EL QUE TENIES - va dir assenyalant un sac d'escombreries- ARA VÉS-TE'N I NO TORNIS MAI MÉS. VÉS-TE'N AMB AQUELLA XUSMA QUE TENS PER AMICS…

En Harry va treure al vareta, peró que estava fent, no valia la pena, en Vernon només era un pobre muggle que no s'enterava del que succeïa més enllà del seu nas.

- Apartat i deixam entrar - va dir entre dents.

- MAI MÉS TORNARÀS A POSSAR UN PEU EN AQUESTA CASA…

- VERNON!! - la Petunia estava dreta al llindar de la porta i per primera vegada li havia aixecat la veu al seu marit. - Deixa que entri.

- Petunia…

- Te dit que el deixis entrar. - dit aixó es va girar, va entrar i va anar a la cuina. En Harry i el seu tiet estaven atònits, no donaven crèdit al que acabaven de sentir.

Els dies van anar pasant. Tres cops al dia la tieta Petunia li pujava una safata amb menjar, donava un copet a la porta i la deixava al terra. Pel Harry van ser els quinze dies més llargs de la seva vida. Estava tot el dia allà sentat, recordant una vegada i un altre el que havia pasta a dalt de la torre d'astronomia.

Es va arrepenjar a la paret i va mirar cap a la gàbia de la Hedwig que era buida, on podia estar, segur que caçant, peró feia moles dies que no la veia. Va sentir com picaven a la finestra, es va apropar i la va obrir perque entresin tres mussols coneguts (Errol, Porc, Hedwid..) Va deslligar els paquets que portaven i van marxar per on havien vingut. Va obrir el paquet més gran que era dels Weasley. "Per moles anys, Harry!!", posava a la tarja. A dintre hi havia galetes de xocolata, un joc de bales, un assortit de bromes dels Bruixots Bessons i un paquet de carmels de tots els gustos.

L'altre paquet era de l'Hermione, no feia falta llegir la targeteta, es tractava d'un llibre « Grans encanteris contra les forces del mal, de Maxin Pitusa ». En la noteta possava "Cuidat. Per molts anys, Hermione."

El paquet més petit no tenia cap nota, al obrir-lo va quedar parat, era una foto dels sis membres de l'ED, era un retall del diari amb un marc de fusta. Va repassar les cares que li somreïen i saludaven, hi havia en Ron, la Luna, en Neville, l'Hermione, ell i la Ginny… -  La Giny Weasley. -  Va suspirar. Al cap li van venir tot de records. El petó amb la Ginny. El mal que li havia fet al apartar-la del seu costat… La repassar amb el dit la seva foto. Allà estava ella somrient-li i picant-li l'ullet. Ell se l'estimava, peró no podia estar amb ella, no podia veure-la sufrir, que li fesin mal. Va deixar la foto a la tauleta i es va adormir mirant la Ginny.

Es va despertar que encara era de nit. Va empaquetar les seves coses; va repassar per no deixar-se res als calaixos, al armari i a sota del llit. Va donar l'última ullada a aquelles quatre parets i va desaparetre.

.............................................................. ........................

Hola a tots!! A costat pero finalment l'he pogut enviar. Un petit problema tècnic i poc temps lliure.

Gràcies als comentaris d'ànims de ivi_potter i sempre_cat, els hi dedico aquest capítol.

A tots els demés comenteu i/o critiqueu-lo, doneu la vostra opinió.

Ah!! Poc a poc ja veureu que es possa interessant, tingue paciència que tot arriba.

PD: No se qui em va preguntar que passava amb l'Helena i la Nadia. Pel moment et puc adelantar que estan més o menys bè. de la Nadia sentiràs a parlar d'aquí poc i de l'Helena...(no sé on para, si veus a Voldemort, pregunta-li).

Merci per llegir la meva ff. Adèu, fins el proper capítol.


Llegit 992 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris21/07/2007 a les 15:44:46
#15332Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Holaaa!! Merci per dedicaar!

Esta genial, no tardisss!! =P




albhermy 5 comentaris21/07/2007 a les 17:02:56
#15337Encara no he escrit cap fanfiction

Eii esta fantastica aquesta ff!!
Espero que continuis aviat!!!




Hermione_Kitty 8 comentaris22/07/2007 a les 12:56:21
#15339Encara no he escrit cap fanfiction

ola va continua tiiaa

k stra mol b eh!!!!!




AvatarhermyCAT 1 comentaris24/07/2007 a les 15:00:34
#15355Encara no he escrit cap fanfiction

Esta super be!!
Continua així!!