Blood in the dark - Camí a la màgia
Escrit per florde_cirerer
Enviat el dia 22/08/2007 a les 11:23:51
Última modificació 22/08/2007 a les 11:23:51
Tots els capítols de Blood in the dark
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


Camí a la màgia

Hola a tothom, som tres noies que em decidit matar el temps fent histories  una mica macàbres per fer que la gent agafi encara més fòbia als gats negres! xD Pobrets...
Avis: estem una mica boges i se'ns pot anar la pinsa..
Bé és la primera FanFic que fem, esperem que us agradi^^




La Kate es va llevar de bon humor; estava entusiasmada, avui era el dia en que viatjaria cap a Perpinyà per tal d'ingressar a l'escola de Saint Martin, una de les poques escoles que quedaven obertes després del terror causat per Lord Voldemort.
Efectivament, tot i que el famós Harry Potter vencés a Lord Voldemort, moltes escoles van haver de tancar, començant per Hogwarts, que sense Dumbledore havia entrat en una decadència de la qual ja no podria sortir. Els mags d'Anglaterra es van dispersar per altres escoles a l'estranger, com era la de Saint Martin, punt de trobada d'alumnes d'arreu del món. A més, a causa del rebuig que havia mostrat la Conselleria d'Afers Màgics davant els mags i les bruixes fills de muggles(al mateix temps que Hogwarts queia en la decadència), molts d'aquests havien marxat del país, juntament amb la seva família.


Kate era una noia anglesa, de 14 anys fets de feia poc, tot i aixi, molta gent deia que semblava més gran, era alta, i de posat madur. Era pèl-roja, i tenia uns ulls d'un color verd-marró, però era un color clar. La seva cara era lleugerament pigada, i el seu somriure era càlid i dolç.
Vivia amb la seva família a les afores de Londres, amb els seus pares i el seu germà petit, de 6 anys.
Feia poc Kate havia rebut una carta que havia deixat a tothom estranyat; en la carta se la convidava a entrar a Saint Martin, una escola de màgia situada prop de Perpinyà, a la Catalunya Nord.
A la seva família no hi havia ningú que fos bruixot, tots muggles, i per tant, no s'ho van creure fins la visita d'un professor que va venir expressament per convènce-l's.

Va afanyar-se a vestir-se, i va sortir al carrer sense esmorzar; com sempre, s'havia adormit.
Els seus pares van sortir de casa corrents, al seu darrere, duent algunes de les maletes que Kate no podia carregar, mentre el seu germà petit li cridava desde dins dient-li que s'havia descuidat l'esmorzar.
-Són els nervis-va dir el seu pare, que sortia a acomiadar-se amb la tassa de cafè a la mà.
Abans d'entrar al cotxe, la mare es va entretenir comptant les maletes i revisant-les per tal d'assegurarse que no es descuidava res. La Kate, massa impacient per comptar maletes deia:
-Mare, si us plau, que l'avió surt a les 9, i ja són les 8!!
-Tranquila-deia la seva mare, amb la seva parsimònia característica-, arribarem a temps.
Kate estava a punt de patir un atac de nervis i estrangular a la seva mare, però per sort va aparèixer el seu germà a temps, per abraçarla i desitjar-li un bon viatge.
-Sobretot-va dir posant aquella carona de nen bò- envians un munt de cartes, eh!
-Si,si-digué Kate, procurant calmar-se-Moltissimes!

A la fi, la seva mare va arribar a la conclusió de que hi eren totes les maletes, i duia el passaport, el bitllet i tot en regla.
-Dons, au vinga-va dir en mig d'un sospir-, ja podem marxar.
La Kate es va acomiadar del seu pare, i va tornar a abraçar al seu germà, i en acabat va pujar al cotxe.

Per sort, tenien l'aeroport molt a prop, i encara que sembli estrany, no van perdre l'avió.
Tot i aixi, en el moment d'embarcar va sonar per megafonía l'anunci de que retrassarien el vol fins a nou avís.
-Oh, no m'ho puc creure! I per què el retrassen?
-Portes mitja hora dient el mateix, Kate-va dir la seva mare.
Però Kate no ho podia evitar, estava nerviosa, i tenia la sensació de que alguna cosa estava passant.
Al cap de molts "Oh, no m'ho puc creure! I per què el retrassen" van anar a preguntar.
Les va atendre una jove hostessa que també semblava estranyada.
-Dons resulta que una munió de gats s'ha decidit instalar a la pista de vol-a mesura que parlava la seva expresió anava tornant-se més horroritzada-, gats negres! Els estan intentant fer fora, però ells hi tornen un i altre cop, ens deuen voler dir alguna cosa-va dir misteriosa. De sobte es va posar a cridar-Seria millor que sospenguèssin el vol!

Oh, no! Kate havia estat esperant aquell dia desde feia tant de temps! No permetria que cap gat s'interposes al seu camí.
Aleshores, per megafonía van anunciar que ja podien embarcar, i Kate es va despedir de la seva mare.

-Sobretot-va dir la seva mare-, escriu-nos molt! I pensa molt en la teva estimada família!
-Si mare.
-Estudia molt i fes cas als mestres.
-Si...
-I intenta fer-te amiga de la gent.
-Que si...
Kate va advertir que les llàgrimes estaven a punt de saltar dels ulls de sa mare, i va abraçar-la, ben fort.

-Oh, Kate, t'anyoraré molt!
-Jo també mare..! Per`ara he de marxar-va dir Kate, separant-se ràpidament de la pesada de sa mare. Segur que cap altre mare feia passar per això als seus fills. Tot i així, sabia que la trobaria a faltar.


Finalment, però, l'avió va poder enlairar-se, i desde la finestra de l'avió, Kate podia veure la munió de gats, tots amb la mirada fixa a l'avió. Una esgarrifança va recorrer la seva esquena, va tancar els ulls un moment, i en obrir-los, els gats ja  no hi eren.

Per primera vegada des de feia molt de temps, Kate va tenir por. No era que estés atemorida, però tenia un nus a la gola, i sentia calfreds cada dos per tres.
"Potser serà millor que dormi" va pensar. Així que va aclucar els ulls, i va intentar no pensar més en aquells gats.
Ja feia estona que  s'havien enlairat, i tot i aixi, Kate seguia sentint aquell irritant pessigolleig a l'estòmac. Era com tingués la panxa plena de papallones inquietes, no era una sensació molt agradable.
A més, tenia un nus a la gola, sentia que alguna cosa estava passant, no podia restar tranquila de cap manera.
Al seu costat hi va seure una dona d'edat avançada, més aviat rodoneta. Tenia els cabells grisosos, recollits en un monyo, i duia un vestit de topos que devia tenir més de 40 anys.
Duia els peus embotits en unes sabates massa petites per ella, i en els seus botifarróns(dits)
hi duia molts anells, cada un d'un color.
No era la tipica dona gran de mirada amable, sino que es mirava la gent una mica per sobre l'espatlla.
"Deu ser descendent de nobles" va pensar Kate.

De sobte, el mobil de Kate va sonar, i tothom es va girar cap a ella, ja que l'hostessa havia deixat ben clar que s'havia d'apagar.
Kate, vermella com un tomàquet el va agafar, i amb el cap dins la seva bossa de mà va respondre.

-Si?-va dir fluixet. Podia sentir els ulls de la vella del seu costat clavats a la seva esquena.
-Kate? Hola, sóc jo, la Patty.
-Ah, hola Patty-Patty era una de les millors amigues de Kate, però per descomptat que no sabia res de màgia-Què vols?
-Dons et trucava perquè ha passat una cosa que crec que et podria interessar.
Oh, no. Ja hi era un altre cop. Si hi havia algú més cotilla que la directora de l'Hola aquesta era Patty.
-Què passa..?-va dir Kate amb por. L'ultima vegada que la va trucar per fer safreig era per anunciar-li que Robbin, el més guapo del món dels guapos, s'havia comprat una camisa nova i li quedava molt bé. I això era el que Patty considerava un temà d'interès.
-Dons resulta que-va començar Patty-..Ai tia, es que és molt fort, no se com t'ho prendràs, a mi m'ha costat molt reaccionar, i no se com..
-Patty, no és el millor moment per dirme que s'ha tornat gay, diguem-ho demà.
-Que no!-semblava preocupada-Que en Robbin se'n va a estudiar a frança! Deixa el nostre maravellós país per marxar allà baix!

Kate es va quedar de pedra.
No podia ser que ell també...

-Kate? Que hi ets?
-Em..si, si-Kate no sabia què dir, Patty no sabia que ella també se n'anava del país.
-Tranqui, tia, jo també m'he quedat fatal, a més que..
-Perdona Patty, però és que no és el millor moment per parlar, estic molt ocupada.
-Ocupada? Però què estàs..
Kate va penjar.
S'havia quedat bastant shockada, no sabia què pensar. Robbin també era un bruixot?
Bé, ben mirat, que se n'anés a França no volia dir que fos un bruixot, però també era molta casualitat...No, no podia ser. Ella si que ho podía ser de bruixa, perquè, ella sempre havia sigut una mica rareta, però Robbin?  No, seria millor que no es mengés el tarro amb aquestes coses, prou malament s'havia quedat amb tots aquells gats.
   


A la fi Kate es va adormir, tot i que li va costar bastant, ja que la senyora que senyora que seia al seu cosat (de més de 100 anys d'antiguitat) la saccejava cada dos per tres per ensenyar-li que divertits que eren els núvols, o els 8kg de maquillatge que duia l'hostessa o per dir-li alguna altra tonteria.


Kate tenia fred.
En obrir els ulls va veure un bosc, ennegrit per una foscor misteriosa, i difuminat per una boira baixa.
La noia podia sentir l'humitat menjant-se-li els ossos, volia avançar, però no podia; no sabia si era pel fred o la por, però estava paralitzada.
Aleshores, Kate va distingir una ombra entre la boira, i va sentir un miol. Una esgarrifança va córrer pel seu cos, i va sentir altre cop aquell estrany pessigolleig. Ara ja podia veure'l amb claredat; un gat negre, borni, que caminava lentament cap a ella, mentre feia miols.
Kate sentia que la por envaïa el seu cor, volia fugir, però seguia sense poder moure's.
De sobte, Kate va advertir l'odi en la mirada d'aquell gat, i, gairebé sense adonar-se'n el gat borni ja corria cap on era ella, disposat a atacar-la.
Kate volia cridar, demanar ajuda, però no li sortia la veu. Tot i que només era un gat, Kate sabia del cert que no es limitaría a llepar-la afectuosament.
La noia va veure una urpa d'ungles esmolades davant la seva cara, cada cop més aprop, fins que va poder sentir com se li clavava a la pell i deixava sortir una mica de sang, al front.
El gat borni va començar a xarrupar de la sang de la seva ferida; com més sang bebia, el seu ull s'anava tornant roig, com si es tenyís de la sang de Kate.

De sobte, en la llunyania es va sentir un miol, però no era tenebrós i amenaçador, ni tampoc li glaçava la sang, com l'altre, sinó que era més aviat dolç, coratjós, com una llum d'esperança en mig de l'obscuritat. Kate es va girar, i va poder veure un gat blanc, que s'acostava elegantment cap a ella.
En veure'l, el gat borni va parar de beure's la sang de Kate i va ensenyar les dents.
El gat blanc també va ensenyar les dents, però no com una amenaça, sinó com una advertència.
Aleshores, el gat borni va fer un salt i va marxar, es va endinsar en la negror del bosc.




-Nena, desperta, que ja arribem!
Kate va obrir els ulls, i mandrosa es va girar a veure qui li parlava. Era aquella vella, per variar. Després va mirar al seu voltant, era a l'avió un altre cop.
Aleshores, va començar a recordar. Què havia passat? Feia no res era en un bosc, estirada a terra i.. hi havia un gat que..
No podia ser, ella havia estat a l'avió tota l'estona, però tot i així.. Un somni? Però era tant real..
Confusa pels dubtes Kate es va passar la mà pel serrell, que li queia a l'ull,i en fer-ho va notar una ferida. Se la va tocar altre cop, per veure què era i com se l'havia fet, i la sang va mullar el seu dit. Era recent.
"És impossible!" va pensar Kate, cada cop més espantada, "No me la puc haver fet jo sola!"
Kate va mirar a l'anciana de reüll;
no, no podia ser ella.
Aleshores va tornar a pensar en el seu somni.
Aquell gat!
El gat negre, borni, que l'havia atacat i després havia begut de la seva ferida.
Però.. no podia ser! Allò havia estat un somni! Un simple somni...

De sobte, Kate va adonar-se que tothom s'aixecava; ja havien aterrat.

En baixar de l'avió, es va sentir una mica marejada, i sobretot, confusa; caminava arrossegant els peus i la bossa, segurament la gent debía pensar que estava boja, però li era igual. Ja no sabia què pensar, ni dels gats, ni del somni, ni d'ella mateixa. S'estaria tornant boja?
Si debía ser això; lu de ser bruixa l'havia afectat...
I a més, que en Robbin marxés a França com ella era molt estrany.. No l'havia vist ni a l'aeroport ni a l'avió ni enlloc, i era molt poc provable que hagués agafat un vaixell.

A més, ara se sentía culpable per no haver dit res a ningú. Ni tansols a Patty li havia dit que ella també se n'anava. Havia quedat amb els seus pares que dirien que se n'avia anat a viure amb uns parents a Estats Units, per entrar a nose quina escola estranya d'allà.

Mentre esperava les maletes va decidir que no hi pensaria més, en aquell somni, i tampoc en gats(amb en Robbin va decidir fer una excepció).

Va semblar que passessin hores abans que arribessin els equipatges, i la cinta mecànica semblava que no volgués avançar.
Però finalment Kate va agafar el seu equipatge i el va arrossegar com va poder fins a encabir-lo a un carret que hi havia per allà. La veritat és que s'havia passat amb l'equipatge,  quatre maletes i dues bosses de mà. Però és que era l'equipatge per tot un curs, havia de dur molta roba, per si plovia, per si nevava, per si feia calor, per si s'havia d'arreglar... I a més ara sabia que Robbin estaria voltant per França no se'n penedia gens d'haver anat tant carregada.

Finalment va sortir de l'aeroport i es va posar a esperar, asseguda a sobre d'una de les maletes; estava segura que no petaria, no venia d'uns quilets més.

Mentre esperava buscava amb la mirada a aquell professor que havia vingut a convencer els seus pares.
A la carta deia que la vindria a buscar a la sortida de l'aeroport de Perpinyà, i que aleshores l'acompanyaria fins on havia d'agafar un tren que la duria fins a Saint Martin.
Realment estava nerviosa; no sabia com seria aquella escola, no se la podia imaginar. Havia sentit tants contes de bruixes i bruixots! Tenia moltissimes ganes de fer anar una vareta i de volar amb escombra..! Bé, d'això ultim no n'estava molt segura, a Kate li feien por les altures, però sempre havia pensat que volar amb escombra era tant... màgic!

A la fi, una ma va picar l'espatlla de Kate, i ella es va girar. Era aquell professor que havia vingut a casa seva, el Professor McTree, l'unic que era de procedència anglesa.
El professor McTree era alt, més aviat prim i de pell clara. Tenia els ulls blaus i els cabells castanys; tot i que no en sabia l'edat semblava més o menys jove. Anava vestit amb una camisa de quadres i uns texans.
L'ultima vegada que el va veure anava vestit amb una espècie de túnica verd maragda, però avui anava més o menys normal.

-Bon dia senyoreta Halle-va dir amb una cantarella.
-Bon dia professor-va respondre ella, timidament. No estava acostumada a que la tractessin de senyoreta, la feia sentir com si fos algu de la noblesa.
I van començar a caminar, amb dues maletes cada u. Mantre caminaven pels carrers de Perpinyà Kate va veure un gat, un gat negre. Era borni
La noia es va estremir. Se li va tornar a fer un nus a la gola i va tornar a tenir esgarrifances.
En McTree se'n va adonar.

-No t'agraden els gats?
-Bé, si però..-no sabia si havia d'explicar-li aquell somni, segur que pensaria que
estava boja-..no m'agraden molt els gats negres.
McTree va riure.
-Dons t'hi hauràs d'acostumar, els gats negres tenen una gran importància en la simbología de la màgia.
-Si, però..
-No em diguis que ets supersticiosa..
-No, no!-es va afanyar a dir.
Després de molt caminar van arribar a les portes d'un edifici molt antic, que semblava més aviat abandonat.
-Bé, és aqui-figué McTree-, aqui és on agafaràs el tren.
-Això és una estació?
-Hi has d'entrar-va prosseguir el professor-, a dins trobaràs una bruixa darrere una barra de bar; li has de dir que vas a Saint Martin, i ella et conduirà fins la porta a l'estació de veritat.
Kate va assentir, mirant fixament l'entrada a aquell edifici tant estrany.

-No tinguis por-va dir ell en tò paternal-, mira, jo a l'escola seré el teu professor de transfiguració, i en les estones lliures t'ensenyaré català i francès, perquè et puguis entendre amb els altres alumnes i seguir les classes-Kate va fer cara d'horror-, tranquila no estaràs sola, hi ha un munt de gent estrangera a Saint Martin.
-I les classes en quin idioma estaràn?
-En català, però si necessites classes de reforç seràn en anglès.

Van haver-hi uns minuts de silenci, era incòmode.
Kate no sabia que dir, i tampoc es decidia a entrar, tenia por de separar-se del tot del món dels muggles i entrar al dels bruixots definitivament.

-Vinga-va dir McTree-, no entres?
-S..Si!
-Dons au-McTree li va fer un copet a l'esquena-que tinguis bon viatge.

Kate anava a girar-se per donar-li les gràcies, però en girar-se ja no hi era.
Aixi que finalment es va decidir a entrar en aquell edifici, carregant les maletes com va poder.
Un cop a dins es va dirigir cap a la barra; el local gairebé estava buit, i hi havien gats per arreu.
La dona de la barra tenia els cabells de color castany clar, embullats i enredats, i mastegava xiclet, tot fent unes bombolles enormes, que no petaven, tansols s'inflaven i es desinflaven.

Timidament, Kate va preguntar.

((a partir d'aqui la Kate parlara en anglès i la resta de gent en català, però ella també, que n'ha d'apendre xD))


-Sorry..-va començar- I must go to Saint Martin.
La dona va fer cara de no entendre res però en veure l'equipatge va deduïr que es tractava de Saint Martin.
-Oh, si-va dir mandrosament-Segueixme.
Després de que aquella dona fes molts gestos indicant-li que vigués, Kate la va entendre, i la va seguir.
Van anar al que semblava ser el magatzem, i allà la dona va apartar unes cortines que van deixar al descovert una porta.
La dona va introduir-hi una clau i va fer girar el pom. La porta es va obrir sorollosament, i Kate va veure que, efectivament, hi havia una estació de trens, però tansols amb un tren, un tren tot negre, semblava antic, i ple de nois i noies que entraven i sortien del tren, alguns entraven les maletes, amb molt esforç i d'altres s'acomiadaven de les seves famílies.
En atravessar la porta, Kate es va penedir de no tenir a la seva família amb ella, acomiadant-se i fent-li abraçades com a la resta; se sentia una mica sola en mig de tota aquella gent.

Quan va aconseguir obrir-se pas entre tota aquella multitud i va poder pujar totes les maletes al tren va anar a buscar un compartiment.
Semblava mentida, tots estaven plens! Com podia ser? Però si encara hi havien moltissims nois i noies a fora del tren despedint-se!

Finalment, però, després de recorrer mig tren, va trobar un compartiment buit, va entrar-hi i va seure-hi.
Al cap d'una estona (que se li va fer una eternitat) el tren va arrencar.
Ara si que ja no hi havia volta enrere, ja estava camí a Saint Martin.





Bé esperem que us hagi agradaaat xD
el volem dedicar a la emmahg; la meva idolaaaa xD
Netta; tu ens vas introduir en el mon de less FF.

petooons*


Llegit 787 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


emmahg 42 comentaris22/08/2007 a les 14:55:45
#15537Tinc 2 fanfictions i un total de 26 capítols

Hoooooola!!!!! Wapes!!! Kina ilu k per fi hague penjat el capi (malgrat k ls moderadors no us ho han posat facil).
Ja sabeu que soc la vostra fan n.1!!! I que sempre em tindreu pel que vulgeu...

Us animo a seguir escrivint!! I espero que ben aviat coneguem la vida de la Kate i els seus amors!! I que sapiguem que passa amb els intrigants gats negres...

Mooooooooooooooooolts petnos.

Anna




Avatargriffy_weasley 19 comentaris22/08/2007 a les 21:44:50
#15543Encara no he escrit cap fanfiction

M'hagrada molt!! ES

A partir d'ara saguiré aquesta FF.




Avatarivi_potter 512 comentaris22/08/2007 a les 22:18:44
#15547Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Ostreees! Quina fic mes guaaai! xDDD MOla un ou! Al final agafaré mania als gats negres! xDDD Pero esque mola caxo! Apa ja teniu una fan meees!

No tardeu pliiiiss




Avatarbeta14 26 comentaris22/08/2007 a les 23:30:20
#15549Encara no he escrit cap fanfiction

Eiii!!


M'encanta!! =D      Esta mooooolt currada!! jo tambe us animo a que seguiu aviat!!  


Apunteume a la llista d fans!! =P




ruth 18 comentaris23/08/2007 a les 09:44:44
#15550Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

Hola! per fi trobo algú que no li agraden els gats. A mi    personalment no m'agraden, sempre intento passar per l'altre vorera quan en veig un, ja sigui negre o no.

Anims seguiu escrivint!!