Quan la fama se t' empassa - Torna l' amor, torna la pau
Escrit per magimòrfica_Black
Enviat el dia 27/08/2007 a les 23:52:55
Última modificació 27/08/2007 a les 23:52:55
Tots els capítols de Quan la fama se t' empassa
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Torna l' amor, torna la pau

Torna l' amor, torna la pau?

 

-           Hola, Harry!- la porta de l' habitació llogada d' en Harry s' havia obert.- Ai, perdona, em dec haver equivocat d' habitació.

-           Hola, Ginny. No t' has pas equivocat. Sóc en Harry Potter però porto un conjur d' encantament al cim que em fa canviar l' aparença, així respiro tranquil.- la Ginny feia una cara escèptica.

-           I no la pots canviar mentre estem aquí, que no et veu ningú? És que és tan... estrany.

-           Ja m' agradaria, però és impossible. És un conjur que només tenen capacitat per fer els magimòrfics. Si el desfaig, no podré tornar a tenir aquesta aparença i la necessito. Ho entens, oi?

-           Sí, és clar.- el noi es va aixecar del sofà i va fer dos petons a la seva "amiga". La va convidar a seure.- Plovia molt i m' ha costat arribar... Com estàs? En Ron i l' Hermione, bé, m' han dit que us heu barallat.- se la veia tensa, tant pel tema que estava tocant com per parlar amb algú que en teoria es coneix però és tan... diferent.

-           Ja... no n' esperava menys, d' ells. Sí, tenen raó. Però no t' he fet venir per això.- se li va apropar més i la va mirar directament als ulls. La Ginny feia cara d' emoció.- T' he trobat molt a faltar, aquests dies. No saps pas com em sento... estic fet un embolic però l' únic que tinc clar és que... t' estimo.

-           Ai, Harry. Tu ja saps que jo sempre t' he estimat. Tenia aquesta esperança. Somiava que quan derrotessis Lord Voldemort tornaries i em diries que m' estimes. Potser no amb aquesta cara, però em conformo. Com dos anys enrere.- encara es van apropar més i...

 

La Ginny s' estava vestint amb presses asseguda als peus del llit mentre en Harry la mirava estirat i tapat amb els llençols. Estava tan bé. Feia temps que necessitava això, sentir que algú l' estimava de debò. Tota la solitud va desaparèixer en tan sols una tarda.

-           Harry, he de marxar, faig tard. Espero que arribi a temps i en Filch no em castigui... Abans de marxar però, promet-me que intentaràs perdonar-te amb en Ron i l' Hermione. Són amics de debò. No els deixis perdre.

-           Ho intentaré, t' ho prometo.- li va somriure tendrament. Per ella faria qualsevol cosa.

-           Així m' agrada. M' ho he passat molt bé aquesta tarda amb tu.- va envermellir lleugerament.

-           I jo.

-           Me'n vaig, Harry.- li va fer un dolç petó i es va aixecar.- Espero que ens veiem aviat. Escriu-me.

-           Demà potser vinc a Hogwarts. Necessito tornar-hi.

-           Doncs fins demà. Adéu.

-           Adéu, Ginny. T' estimo.- la porta es va tancar lleugerament i es va adormir sense sopar. Pensant en el que havia succeït i que li havia fet veure les coses més clarament. Sabia què havia de fer.

                 

                      Estimada directora McGonagall, ara que estic rondant per aquí, em faria molta

                     il·lusió venir-la a veure. Li sembla bé demà a primera hora? Espero la seva res-

                    posta amb ànsia. Fins aviat, Harry Potter.

 

L' endemà es va aixecar, va esmorzar i va rebre el correu. Els pesats del Periòdic Profètic pel cony d' entrevista i el seu exemplar del dia amb cap notícia interessant, els admiradors i admiradores de sempre, la resposta de la directora McGonagall que el citava a les nou del matí i... una carta d' en Ron i l' Hermione on li deien que el volien veure i arreglar-ho tot. Els va respondre. Compliria la promesa que li havia fet a la Ginny.

 

                   Estimats Ron i Hermione, us espero a l' habitació 12 de Les Tres Escombres

                  avui diumenge a les nou del vespre. No cal cap resposta, Harry Potter.

 

Quan ho va haver enllestit, va anar tirant xino-xano cap a Hogwarts. Li va venir una dolça nostàlgia i l' enveja cap als temps passats mentre recorria els camins que tants cops havia fet quan era un adolescent. Quan va ser davant l' escola es va emocionar. Dins d' aquella escola hi havia passat els millors anys de la seva vida, sens dubte. Va ser un moment molt especial per ell. Quan va baixar a la terra, al cap d' uns minuts, es va adonar que encara no tenia la aparença real. Va provar quatre coses i al final, amb un Finito! n' hi va haver prou. Va travessar el reixat sense cap impediment i va començar a caminar pels jardins. Com que era la tardor i ja començava a refrescar, els alumnes no voltaven per fora. Era normal si a les sales comunes s' hi estava com a casa. Anava despistat, somiant despert, fins que una sorpresa inesperada el va assetjar. Encara més deixada que abans, la cabana d' en Hagrid s' estava allà, sense el fum que sortia per la xemeneia, sense l' hort cuidat d' abans. Li van venir llàgrimes als ulls. Pobre Hagrid. Tant que l' havia ajudat, tant que l' havia cuidat i, ara què? S' havia mort com tants d' altres al començament de la guerra. En Harry, com que estava tan ocupat perseguint els enemics, no havia tingut temps de plorar-lo i ara es trobava l' únic que quedava del seu amic mig gegant, posat en safata per fer-li venir ganes de plorar. Però va resistir, i va continuar endavant. Va córrer pels passadissos, no volia que ningú el veiés, fins que va arribar al despatx, un altre lloc que li portava mals records. Va dir la contrasenya, va pujar les escales mecàniques i va trucar a la porta.

-           Endavant, senyor Potter. L' estava esperant.- estava tan seca com sempre.

-           Bon dia, directora McGonagall. Com van les coses per Hogwarts?

-           Molt bé. I a vostè, senyor Potter?

-           Molt bé, ja estic al cent per cent.

-           Me n' alegro i... ja sé que en el fons no ha vingut a veure'm a mi, per tant, me'n vaig.- la directora es va aixecar, va anar cap a la porta i va desaparèixer. En Harry estava en estat de xoc.

-           Però...- de cop, en Harry es va trobar teòricament sol en aquell despatx, tot i que sabia que no, que hi havia gent que el podia veure i amb qui podia parlar. Es va girar per mirar cap al pany de paret on hi havia els quadres.- Dumbledore...- en Harry es va emocionar.

-           Bon dia, Harry. Quan de temps. Així que m' has vingut a veure a mi, no?

-           Bé, si la McGonagall ho diu...- en Dumbledore va somriure.

-           Primer de tot t' he de felicitar per haver recorregut tot aquest llarg i difícil camí amb una decisió i una empenta admirables.- en Harry s' havia posat vermell.

-           Gràcies, però no n' hi ha per tant.

-           No?

-           Bé, no ho sé.

-           Mira, Harry, ara que has derrotat en Voldemort, tothom t' admira per aquesta gran gesta, però ningú pensa en tot el que et toca suportar a partir d' ara. Suposo que ja deus haver notat molts canvis en la teva personalitat, m' equivoco?

-           No, malauradament no.- De cop, en Harry va tenir moltes ganes de plorar i no va poder evitar que li caiguessin les llàgrimes. Es va desfogar. En Dumbledore era l' únic que l' entenia, l' únic que comprenia el seu dolor i la seva tristesa. L' únic amb qui podia mostrar-se tal com se sentia.- Em noto tan diferent...

-           És normal. A partir d' ara hauràs de portar el pes d' haver destruït un dels éssers més impurs de la terra a sobre, vigila que la fama no se t' empassi. Tot i així, estic segur que te'n sortiràs, ets fort.

-           Això espero. Gràcies, Dumbledore.- en Harry es va aixecar per marxar, ja es trobava millor. Havia pogut compartir una part del seu dolor amb un altre i això el feia sentir bé.- Me'n vaig, sense tu...

-           Te'n sortiràs perfectament. Adéu, Harry. I torna quan vulguis i em necessitis. Tinc tot el temps del món.  "Viure" dins un quadre és molt avorrit.- en Harry va somriure i va marxar.

 

Quan va haver sortit d' aquell despatx se sentia purificat, més viu que mai. Fins feia menys d' una hora estava confós i ara, en canvi, pensava amb una claredat impressionant. Com que anava tan despistat, va topar sense voler amb la McGonagall que tornava cap al seu nou hàbitat, el despatx que fins feia uns anys havia estat propietat d' un gran mag, d' una gran persona per qui en Harry sentia un devoció digne de religió. En Harry va creure convenient dir un "moltes gràcies" a la nova directora, li devia per haver-lo deixat sol al seu despatx.

-           Directora McGonagall, moltes gràcies per haver-me deixat parlar amb en Dumbledore, m' ha estat de gran ajuda.

-           De res, senyor Potter. Sempre he sabut que entre tu i en Dumbledore hi havia alguna cosa especial, per tant, també sabia que era l' únic que et podia ajudar a trobar el teu nou camí.- en Harry es va quedar una mica desencaixat.

-           Bé, la dei...

-           Un moment, Potter. Havia pensat que potser li agradaria treballar a Hogwarts com a professor de Defensa Contra les Forces del Mal. No hi ha ningú millor per aquesta feina.- en Harry es va quedar astorat, no li havia passat pel cap aquesta idea.- Pensi-s' ho. Té fins el 31 d' agost per dir-m'ho.

-           D' acord, ja m' ho pensaré. Adéu i gràcies un altre cop.

-           Adéu, senyor Potter. Torni quan vulgui, això és casa seva.

-           Ja ho sé...

 

En Harry va desaparèixer pels passadissos de la seva antiga escola. Buscava la Ginny, necessitava veure-la. De cop, però, algú el va engrapar pel braç i el va abraçar.

-           Harry! Feia tan temps que no et veia!!! Com estàs? Suposo que bé, fas bona cara. Felicitats per haver  derrotat ja saps qui! Ets el meu ídol, de debò! Llàstima que no ens hàgim pogut veure abans, bé, de fet sí, perquè encara que no te'n recordis i et pensis que ens hem oblidat de tu, un dia la Luna, en Dobby, sí, en Dobby, encara que sembli impressionant, però com que t' admira tant va voler venir... Bé, doncs el que et deia, que un dia vam venir amb la Ginny a l' hospital a veure't, però és clar, dormies...  Què m' expliques, eh?.- Havia dit tot això d' una tirada, emocionat com un boig i embolicant les frases com s' emboliquen els fils.

-           Ah, mira, jo molt bé. Tu què hi fas per aquí, Neville?

-           Ah, no ho saps? Bé, és normal, tenint en compte que has dormit nou mesos. Vaig repetir setè, és que tu, no saps pas com costa. Ara em va bé però i quan acabi vull anar a Furzell, és la meva il·lusió! Estudiaré botànica, treuré molt bones notes i, com que la professora Coliflor està a punt de jubilar-se, quan hagi acabat d' estudiar ja m' ha dit que em deixarà la plaça a mi. Vull ser professor! No ho trobes genial?

-           Sí, veig que estàs molt bé. Has canviat...

-           Tothom que em veu m' ho diu, però no sé perquè. Diuen que xerro pels descosits però jo sempre he estat així. O no?

-           No ho sé, potser sí...

-           Bé, Harry, et deixo que he quedat amb la meva xicota... Ho sabies? Bé, suposo que no, com que has dormit tan de temps! Ai, no saps pas el que t' has perdut. És molt bona noia i molt maca i ja fa més d' un any que sortim, es diu Melisa Campbell. Un dia quedem i te la presento, d'acord?

-            Sí... ad...

-           Adéu, Harry.- i va marxar tan ràpid com havia vingut.

 

En Harry va anar tirant pels passadissos pensant que sí, que s' havia perdut moltes coses: canvis de personalitat sobtats dignes de campionat, universitats de somni, aparellaments que s' havien fet esperar... Era normal, encara que un dormi nou mesos, la vida no s' atura. De cop, va veure una cabellera rossa que li era familiar.

-           Luna!.- la noia es va girar amb aire somiador i se li va acostar. Almenys, no tothom havia canviat.

-           Ah, hola, Harry, com anem?

-           Anar fent, i tu?

-           Com sempre, la vida és avorrida.

-           Has vist la Ginny, per casualitat?

-           Sí, però no et puc dir on és.

-           I per què no?.- va fer en Harry estranyat.

-           Perquè està decebuda amb tu... com que te'n vas amb altres noies...

-           Què?

 

 


Llegit 755 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris01/09/2007 a les 13:37:18
#15631Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

EInggggggggg?

COntinuaaaa!

Esta genial




Hermione_Kitty 8 comentaris21/09/2007 a les 12:46:50
#15833Encara no he escrit cap fanfiction

vavavaav

continua

esta molt

be!!!!!!!!!!!