El secret d'en Dumbledore - VI-.
Escrit per ruth
Enviat el dia 29/08/2007 a les 09:53:46
Última modificació 30/08/2007 a les 15:40:35
Tots els capítols de El secret d'en Dumbledore
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


VI-.

L'endemà al matí en Harry va baixar molt d'hora a esmorzar, no volia trobar-se amb el Ron o la Ginny; peró per sorpresa d'ell, a la taula de Gryffindor hi havia sentats, en una punta, els germans Weasley i l'Hermione. En Harry va abaixar el cap i va aseures a la punta contraria de la taula, junt amb el Neville.

-          De veritat, Harry, no sé com has pogut fer-li mal a la Ginny. Jo que creia que eres un bon tio. - va dir-li la Luna sentan-se al seu costat - A lo millor t'han picat els mosquits reventarelacions, el meu pare diu que son molt perillosos i que s'amagen sota els coixins de les catires.

-          Luna, no és ven bé això… pero no tinc ganes de parlar-ne - va afegir mirant-se com la Ginny parlava animadament amb l'Hermione.

-          Te Harry - va dir el Neville - És l'horari d'aquest curs - en Harry el va agafar-lo - T'has fitxat… els alumnes de sisé i seté farem totes les classes junts - En Harry no donava crèdit al que acabava de sentir, coincidiria a totes les classes amb la Ginny. En Nevillle va afegir - Mira això, la primera classe del dia es Defensa… Harry, Harry… m'escoltes? - pero el Harry estava en un altre món on ell i la Ginny eren lliures per estimar-se

-          Ah! - va fer en Harry - Perque m'has pessigat?

-          T'estavem parlant i a tu et queia la baba mirant la Ginny - va dir en Neville - va donat pressa que arribarem tard a la primera classe.


Nadia Gibernau

Defensa Contra les Forces del Mal


Era el cartell que penjava de la porta de l'aula. Van obrir la porta i en contes de trobar-se un aula com les demés, semblava que haguessis anat a parar de dret al centre del bosc prohibit.

-          Pasin, pasin… -va dir una veu que venia d'entre els arbres.

Quan van ser tots a dins, la porta es va tancar de cop. Tot l'alumnat va fer pinya darrere el Harry. Del no res van apareixer sis èssers que semblaven persones pero sense rostre. D'entremig d'ells va apareixer la noia jove d'ulls tan clars que semblaven blancs.

-          Benvinguts a la classe de Defensa. Em dic Nadia Gibernau i seré la vostra professora. - va dir repassant a tots els nouvinguts fen una mitja rialla. Ningú va dir res. Tots tenien cara de no saber que passava. - Quan digui el seu nom facin una passa endavant. Hermione Granger. - es va adelantar amb por. - No pateixi senyoreta Granger que he esmorzat i no me la menjaré. Ron i Ginny Weasley. Senyor Weasley, ja pot tancar la boca que li entrarà alguna mosca. Senyoreta Weasley es troba malament o és que té la regla. - Els altres alumnes alucinaven, en Harry se li volia tirar al coll. Com podia ser que parles així als alumnes - Neville Longbottom, s'assembla molt al seu pare, espero que tregui profit d'aquesta classe. Ah, felicitats!

-          Gràcies - va dir molt fluixet.

-          Seguim… per on m'he quedat?- va dir mirant-se els que s'havien adelantat - Luna Lovegood, m'agraden molt les teves arrecades. I Harry Potter. Els altres podeu marxar.

-          QUE? - va dir la resta.

-          La vostra classe fa deu minuts que ha començat al tercer pis amb el professor McIver. - Els alumnes restants van sortir de classe a correcuita. Ara que som tots els que em d'estar començarem… Senyoreta Granger, no fa falta que em pregunti perqué només hi són vostés - va dir mirant-se l'Hermione que acabava d'aixecar el braç - Són aquí perque fa dos anys van enfrontar-si als Cavallers de la Mort. I tinc ordres d'en Dumbledore d'ensenyar-los només a vostés sis. Als sis menbres de l'ED que poden enfrontar-si a Lord Voldemort i acabar definitivament amb ell.

-          Professora, quan li va donar aquestes ordres, si fa tres mesos que el professor Dumbledore és mort? - va dir en Harry desafiant

-          Això, senyor Potter, li respondré quan arribi el moment - va dir picant-li l'ullet.

Aquelles paraules… aquelles paraules eren les mateixes que li deia en Dumbledore… i a més a més la picada d'ullet…

Tot era molt estrany en aquella dona. Tenia els ulls tan clars que donaven por. Els cabells molt negres i despentinats. Aquella cara l'havia vist en algún lloc, peró no sabia on.

-          Harry, et passa alguna cosa? - va dir-li l'Hermione, agafant-lo pel braç.

-          Bé nois…

-          I noies… - van puntualitzar les tres noies a la vegada.

-          Està bé… nois i noies això d'aquí - va dir assenyalant els èssers sense rostre - són Esperits d'ombra. Algú sap… sense contar l'Hermione… quina classe de criaturas són?... Senyoreta Luna…

-          Són ombres… bueno… són com ombres de les persones que et poden xuclar l'ànima i…

-          Calla, beneita!!- va dir l'Hermione sulsurant-se - Són com les ombres que repeteixen els moviments. A més a més, aquestes criaturas "copien" els teus pensaments. A diferència d'una persona, els esperits no tenen rostre, no respiren, no parlen…

-          Bé, força bona la definició. Aquets esperits d'ombra están un pèl modificats. Només em copien a mi i seran els vostres malsons durant tot el curs. Vull dir que no només s'hauran d'enfrontar a ells durant les classes, sino en qualsevol lloc. Perque el mal mai descansa.

-          Vol dir que ens perseguiran per tot el castell? - va dir el Ron alarmat.

-          Si, senyor Weasley. A qualsevol racó, passadís, inclús al seu llit en pot trobar un. - cambiant el to de veu, va afegir - Aquí, a la classe apendran a fer servir la ment com una arma poderosa. Apendran  a saber qué els envolta sense necesitat de veure-ho. I ara començem pel principi… Primer de tot vull que em demostrin qué saben fer. S'hauran d'enfrontar a un Esperit d'Ombra un per un. El primer serà vostè senyor Longbottom. Agafi la seva vareta amb decisió; concentris en un sortilegi… endavant!

En Neville estava cagat de por. No s'havia que fer. I de cop va dir: "Rictusempra" Va fer un tall al pit de l'esperit que va fer dues passes enrere i es va dispossar a atacar. El Neville va esquivar l'atac i va afegir: "Animo linqui", però l'esperit va contraatacar i va fer que en Neville caigués de cul a terra.

-          Perfecte! Ara intentiu vosté senyoreta Weasley, peró aquesta vegada utilitzi la ment. Concentris - La Ginny va fer tres passes endavant i just quan estava preparada per atacar… - Esperi un moment - va dir apropant-se a l'Esperit - Si, crec que ara li funcionarà millor… - va dir la Nadia apartan-se de l'esperit que ara semblava el Harry (duia ulleres, cabells negres despentinats i algo semblant a una cicatriz al front) - Va que no tenim tot el dia.

La Ginny es va concentrar i de la seva vareta va sortir un raig de color lila que va petar al cap de l'esperit, que va fer que li sortisin tot de  butllofes polpres per tot el cos.

-          No veig la gràcia - va dir tot mosquejat en Harry dirigint-se als seus companys que estaven rien. - Perqué li ha possat això al esperit, no té cap gràcia?

-          Això, senyor Potter, li haurà de preguntar a la senyoreta Weasley. Ella li podrà explicar millor que jo. - Ara que ja em trecat el gel, podrem començar a fer les classes de veritat. Primera norma: per favor no em digueu professora em fa massa vella, digueu-me Nadia, plis. - tots van asentir - Durant les classes apendran a cloure la ment… Si Harry, no em miris així, ja que amb l'S… vull dir amb l'altre professor no va anar gairè bé, heu d'apendre…- va dir mirant-se el Harry de reull - Els maleficis noverbals serán el vostre pa de cada dia… I per acabar-ho d'adobar us possaré al corrent dels horricreux  - En Ron, en Harry i l'Hermione van fer una boca de pam - Tot això ha d'estar enllestit abans de nadal.

-          Professora… vull dir Nadia.. - va dir la Ginny - No creu que entre tot aixó i les altres classes…

-          I els examens de MAG… - va afegir l'Hermione

-          Tindrem temps de dormir… - Va acabar dient el Ron

-          De vosaltres tres no m'esperava això. No sé si pendre-m'ho seriosament o fer cas omís del que acabeu de dir. Es que no veieu que en qualsevol moment l'Innominable pot entrar per aquesta porta…?

-          Neville, si t'ho prens així, et segueixo on vulguis - va dir en Harry. La resta va riure, incluint la Nadia.

-          Nois i noies per avui és suficient. Recordeu que demà començarem amb l'oclumència, així que intenteu venir amb la ment buida - va dir la Nadia - Harry, espera un segon - i quan els altres havien sortit va afegir - Intenta fer les paus amb els teus amics.

-          No crec que sigui possible - va dir ell.

-          El problema ara no és greu,… peró amb el temps… hi ha ferides que no es curen i poden trencar la unió del grup. Per alguns ets el pilar de tot aquest assumpte. Pensau, si us plau.

-          D'això… intentaré parlar amb el Ron… i els altres - i va sortir de l'aula.

La Nadia es va dirigir cap a un dels arbres que li quedava més a la vora.

-          Que t'ha semblat? - va preguntar a qui s'amagava rere l'arbre.

-          Això de disfressar l'Esperit ha sigut molt divertit.

-          Creus que en Harry podrà reconciliar-se amb els seus amics?

-          Temps al temps. Els Weasley són una mica tossuts, peró baixaran del burro. El que em preocupa es en Logbottom… No sé crec que és la conciència del grup.

-          Gràcies, tiet, pel teu consell sobre com enfocar les classes.

-          Sino em necesites aniré a fer un tomb pel castell a veure que em trobo. Fins després Nadia.

-          Que no et vegin - va dir ella.

………………………………………………………………

Fora de l'aula:

-          Neville, perque t'ha felicitat la Nadia? - va preguntar-li l'Hermione.

-          Doncs resulta que la meva àvia aquest estiu m'ha apuntat a un concurs de botànica que consistia en fer un cultiu d'una especie i estudiar-la. Va ser molt emocionant, l'àvia estava encantada per primer cop s'ha sentit orgullosa de mi per haver guanyat un premi.

-          En quin lloc vas quedar? - va preguntar el Ron.

-          Segon. Sino arriba a ser que a un menbre del jurat una mica més i el mata la meva planta… segur que hagués quedat primer.

-          Quin cultiu vas fer? - va preguntar la Ginny

-          De Trapa del Diable. Segons diuen el primer cultiu pròsper de tota Inglaterra.

El Harry es va apropar al grup i les cares llargues de quasi tots van fer que no es parés ni a parlar amb ells

-          Ron, no creus que hauriem de parlar amb elll? Ho està passant malament… Crec que amb lo que li vas dir l'altre dia…

-          Hermione, que no veus que va d'heroi per la vida. No vol saber res de mi… després de tot el que va passar i ni s'apropat a dir-me que es un idiota i que està boig per mi i…

-          Des de quan en Harry… Que més va passar a l'estiu… Mira Ginny que sino m'ho dius…

-          Doncs res més del que et vaig explicar. - va dir a la defensiva.

-          Ginny, Ron, en Harry us necessita, després de tot el que ha passat… - Va dir en Neville que en veure la cara del dos germans va callar

-          En Neville té raó - va dir la Luna- No podeu seguir així passes el que passes intenteu parlar entre vosaltres i sol·lucionar-ho.

-          No prometo res, peró si li demana perdó a la Ginny procuraré parlar amb ell - va dir en Ron orgullos i l'Hermione va donar-li un petonet a la galta que va fer que les orelles se li possesin vermelles.

……………………………………………………………

En Harry va marxar cap al llac per intentar asimilar tot el que havia succeit en el últims dies i llavors una veu el va cridar…

-          Ah, hola!

-          Que't passa algo? - va dir en Hagrid preocupat

-          No.

-          Harry alguna cosa t'ha de passar estàs molt seriòs? Es per la Ginny, oi?

-          I tu com ho saps?

-          Us vaig veure ahir a vora del llac. Que us ha passat?

-          Saps, no tinc ganes de parlar d'això, no es per res peró… no es el millor moment.

-          Per que no m'acompanyes a veure les cries d'unicorn que han nascut? Que segur que així t'oblides una mica del tema…

-          És que… tinc classe de Encanteris i… - va dir buscant una excusa

-          Ja veig que estàs ocupat. Val més que t'afanyis si vols arribar, et queden dos minuts. Si de cas vínem a veure després de dinar i parlem, que et sembla ?

-          Si… vale, intentaré venir… - va dir despedint-se del Hagrid. Va tombar per anar cap al castell peró es va enrecordar que encara no havia visitat la tomba del Dumbledore.

En arribar al monticle on s'havia instal·lat definitivament la tomba, en Harry va fer apareixer unes flors de la vareta i…

-          Gràcies, Harry. Sempre m'han agradat les tulipes…

Qui havia dit això. Allà només hi era ell. Podria ser que s'estés tornan boig?


 Espero que us agradi. Gràcies per seguir la meva FF. Petons a tots. Seguiu comentan, plis.

Ruth.

PD: Gràcies per la correcció ikke :)


Llegit 876 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatargriffy_weasley 19 comentaris31/08/2007 a les 23:41:30
#15628Encara no he escrit cap fanfiction

ke divertit!!! M'agrada molt!!!

continua aviat!!! :·)




Avatarivi_potter 512 comentaris01/09/2007 a les 14:44:36
#15632Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

GeniaL

=)




ikke 23 comentaris06/09/2007 a les 00:26:41
#15710Encara no he escrit cap fanfiction

Hola! M'encanta és xulíssim! I la Luna amb els mosquits jeje molt bona! Cada vegada és més interessant. La Nàdia resulta un personatge força misteriós. Ah! i el final del capítol és intrigant!!

A veure si en Ron baixa del burro d'una vegada ^^

fins aviat deeew!




guspi 4 comentaris10/10/2007 a les 21:07:29
#15923Encara no he escrit cap fanfiction

Ei!!!!! molt intrigant, sisi ja tinc ganes de més capis! Continua escrvint plis!