Enviat el dia 02/09/2007 a les 12:44:19
Última modificació 02/09/2007 a les 12:44:19
Tots els capítols de Des de que et vaig conèixer
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Hola a tothom!!!
Bé, aquà os penjo el capitol número 14, espero que os agradi molt.
En fi, os deixo llegint que crec que ja en teniu ganes jejeje.
Si us plau poseu un comentari, grà cies.
En Jack, sense parar de riure, va ficar la mà a la butxaca esquerra dels seus pantalons i poc a poc en va començar a treure un paper petit de color crema amb les puntes una mica malmeses, aquell paper... aquell paper jo l'havia vist abans... llavors vaig saber de que em sonava, era el cartell que hi havia penjat!!!
Em vaig quedar de pedra en saber que havia estat ell qui el va arrancar.
- Com no el podia llegir no m'ha quedat cap altre remei que arrancar-lo- Em va dir mentre el desdoblegava.
Li vaig voler fotre una bronca pel que havia fet, vosaltres veieu lògic que arranqui cartells que són per tothom??
Però llavors, quan estava disposada a dir-li quatre coses va acabar de desdoblegar el paper i jo, que sóc molt xafardera, no em vaig poder estar de llegir-lo. En llegir el que hi posava els meus ulls es van il·luminar, en el cartell posava el següent:
Estimats ciutadans i visitants de Hosmeade,
Tenim l'honor de informar-los sobre un acte que es farà aquesta tarda,
a les sis de la tarda hi haurà una apagada del cel per poder veure,
ELS FOCS ARTIFICIALS MÀGICS
A cà rrec de la pirotècnica "Focs mà gics"
I amb la col·laboració de dos alumnes "Majors d'edat" de Howarts
Els convidem a disfrutar d'aquest meravellós espectacle que organitzem
com a celebració dels cent anys de l'existència de Hosmeade.
Grà cies per la seva atenció.
Madame McJuly, encarregada del Ministeri per l'organització de Festes i Festivals Mà gics.
Déu meu farien focs artificial!!! Feia anys que no en veia, els meus pares mai els hi han agradat aixà que jo poques vegada els veia.
En llegir-lo en Jack estava que feia bots d'alegria.
- Ostres tu, focs artificials!!!- Deia sense parar.
- Els anirem a veure junts oi??- Li vaig preguntar mentre m'agafava dolçament al seu braç.
De cop en Jack es va callar i se'm va quedar mirant amb cara de sorprès, no és estrany que estigués aixÃ, aquelles paraules que li vaig dir a la infermeria i les que li estava dient ara eren incompatibles, de voler dissimular el nostre amor a anar a veure uns focs artificials junts... és que jo canvio d'idees molt rà pid.
Ell va dir que si i jo li vaig fer un somriure d'aquests que ho diuen tot, llavors, en aquell moment, un parell de veus darrera nostre van fer que fes un bot d'uns dos metres, em vaig espantar com mai, ni l'ensurt d'en Jack agafant-me d'aquella manera m'havia espantat tant.
Llavors jo, amb una mala llet que al·lucines, em vaig girar i els hi vaig dir un parell de coses ben dites.
- Es pot saber que feu!!!- Vaig dir jo mig cridant- Voleu que em doni un infart o què???!!!!
Llavors els bessons Weasley, que només sentir la seva veu ja els vaig reconèixer, es van posar un a cada costat meu i van baixar la mirada, llavors, amb un to de penediment em van demanar disculpes.
En veure'ls amb aquella careta de penediment, amb els seus cabells pel rojos caient-li's a la seva cara, amb les mans darrera de l'esquena... els vaig haver de perdonar amb un somriure als llavis, per molt que diguin d'ells en el fons són uns trosets de pa.
Llavors quan els vaig perdonar tots dos van tornar a somriure i en veure que tenia el cartell a les mans es van posar molt contents per alguna raó que desconeixia.
- Vaja, aixà que aniràs a veure els focs artificials- va dir en George.
- Saps que nosaltres i participem???- Em digué en Fred.
- Vosaltres sou els dos alumnes de Howarts??- Els hi vaig preguntar- Oh, com mola!!!
- Si vols et pots venir amb nosaltres dos i aixà pots veure els focs artificials en primera fila- em van proposar.
Quan van dir aquelles paraules vaig mirar a en Jack, ell va apartar la mirada de mi i va mirar al terra amb cara de deprimit, va baixar el cap i no va dir res, jo, en veure'l aixà rà pidament vaig reaccionar, em vaig aclarà la veu, em vaig posar formaleta i amb un to adient i carinyos els hi vaig dir que no.
En aquell instant en Jack, que el pobre havia quedat a l'altra punta del banc, em va mirar amb cara de sorprès, jo li vaig somriure i li vaig fer un gest com dient-li que no es preocupes, que pensava anar amb ell fos com fos.
- Per què no vols venir amb nosaltres???- Em preguntà en George.
- Dons pel simple fet de que ja he quedat d'anar amb algú- En aquell moment vaig mirar a en Jack, els bessons el van mirar i de cop em van tornar a mirar a mi.
- V-vas amb en Jack Died??- Em preguntaren amb veu tremolosa.
- Exacte- Els hi vaig contestà amb un somriure.
- Hi ha algun problema per què vagi amb mi???- Digué en Jack, tot seriós, des de l'altre punta del banc.
- Dons...- En aquell moment en Jack els va mirar fixament als ulls, era una mirada penetrant que deixava de pedra a qualsevol- No, no, i ara, no hi ha cap problema perquè vagi amb tu- Van dir tots dos a l'hora mentre s'allunyaven d'ell- Bé nosaltres ja marxem... apa adéu!!!
En aquell moment tots dos van sortir corrents direcció a les afores del poble de Hosmeade on es farien els focs artificials. En Jack i jo ens vam tornar a quedar sols com abans, llavors en Jack va fer un riure una mica estúpid que en diguem... jo em vaig quedar perplexa en veure com els bessons Weasley fugien de l'aterradora mirada que en Jack el hi havia fet. Allò em va fer molta rà bia i sense embuts s'ho vaig dir.
- Tu creus que això és manera de tractar amb la gent???
- Què????- Em va dir amb un to de sorprès- No els hi he fet res!!!
- A no???- Li vaig contestar- Creus que la mirada assassina que has fet abans és normal???
- Potser m'he passat una mica, però as vist com t'han preguntat si anaves amb mi??? Ho han dit amb una cara...- de cop el vaig tallar.
- Dona igual!!! Vull que em prometis que en presencia meva no ho tornaràs a fer!!!
En Jack va baixar la mirada, mirava al terra fixament com si esperes alguna cosa, jo me'l vaig quedar mirant i sense dubtar-ho s'ho vaig tornar a dir.
- M'ho promets Jack...?
Llavors en Jack es va agafar les mans, va aixecar el cap mirant al cel i va deixar anar un sospir, aquell sospir em va deixar tranquil·la, ja havia pres una decisió, i per la manera en la que em va mirar vaig saber que si.
- T'ho prometo
En el mateix instant en el que els seus llavis deien aquelles paraules jo, sense dubtar ni un instant, em vaig abalançar sobre ell i el vaig abraçar molt carinyosament, vaig posar la meva cara al costat de la seva i amb un somriure li deia grà cies. Ell feia un petit riure i també em va abraçar.
Mentre tots dos està vem allà abraçats un munt de gent esperitada corria cap a la mateix direcció on en Fred i en George havien sortit corrents abans, vam suposar que anaven a agafar lloc per veure els focs artificials aixà que ens vam aixecar i també ens vam posar en marxa cap a la mateixa direcció on anava tota aquella gent, ens vam agafar de la mà per no perdre'ns i vam començar a adelantar a adelantar gent com a la Formula 1.
Després de caminar una estona vam arribar a l'esplanada on s'anava a celebrar els focs artificials, però per mala sort nostra, tot estava tan ple que no es veia res de res, jo feia petits saltets per intentar veure una mica però res, faltaven pocs minuts perquè tot el cel quedes a les fosques per veure'ls i nosaltres no tenÃem lloc, allò em va fotre molt...
De cop el cel es va enfosquir, ja està , ara si que ens quedarem sense focs artificials, en aquell moment em vaig deixar caure a terra tota decebuda i enrabiada.
Llavors vaig notar com si algú em tires de la jaqueta de punt que duia posada, era en Jack, que amb veu molt baixa em va dir que el seguis. Jo que no tenia res més a fer ja que els focs artificials ja no els veuria el vaig seguir.
Ell es va ficar per un camà quasi invisible a simple vista, que anava muntanya en avall, a mi no se'm dona bé caminar per la muntanya aixà que tota l'estona anava donant petits passos i tots ells insegurs, en canvi en Jack anava com si res, vaig deduir que ell ja havia anat més d'una vegada per aquest camà "de cabres".
El pitjor va ser un tros que hi havia, com tota la resta del camÃ, un munt d'arbres que tapaven la vista, però a sobre era una baixada molt pendent i amb pedres d'aquestes que a la mÃnima cauen, allà em vaig cagar de por, en Jack em va dir que li dones la mà , que ell m'ajudaria a baixar, però res, a meitat del camà em vaig quedar immòbil, el meu cos no em responia, tenia tanta por que ja no sabia que fer, en Jack em cridava però jo ni m'immutava.
El que va passar a continuació em va saber greu per el pobre Jack, ell va pujar fins on era jo i em va dir que em puges sobre d'ell, que em baixaria a coll i bet, jo, que no sabia que fer, li vaig fer cas i em vaig pujar sobre seu, el pobre de poc es mata baixant-me i un cop vam ser a avall va caure a terra esbufegant com un boig.
- Perdona Jack- Li deia jo- Se que peso massa, ho sento...
- N-no... no et preocupis...- Em va contestar mort del cansament que duia- El problema... és que estic massa fluix... vinga, serà millor... que ens posem en marxa... buff...
La resta del camà era més pla i menys agitat, mentre mirava la vegetació tan espectacular que hi havia, a la llunyania vaig sentir com si un coet explotes, en efecte, eren els focs artificials que ja havien començat.
En sentir-lo en Jack em va agafar de la mà i va començar a córrer en lÃnia recta, no sabia on em portava, però a cada passa que fèiem els petards se sentien més.
Llavors en Jack va parar en sec, i molt suaument em va dir que ja hi erem, jo vaig avançar unes passes i em vaig quedar meravellada, erem a la vora d'un llac enorme i preciós, en el llac es reflectia la lluna i els arbres que el rodejaven, era un lloc meravellós, no podia creure que fos de debò, em vaig començar a acostar al llac i hi vaig poder veure unes cuques de llum que brillaven en la foscor d'aquell llac.
Mirava a totes bandes sense deixar de somriure, però el millor va ser quan de cop vaig veure un coet que en explotar feia un cigne en el cel, els focs artificials es veien des d'allà !!! Ara si que era un lloc perfecte.
En Jack es va posar al meu costat i amb un gest suau em va passar el seu braç per darrera la meva esquena fins agafar-me l'ombro amb la mà i em va acostar cap a ell.
- T'agrada aquest lloc???
- És preciós- Li vaig dir deixant caure el meu cap sobre el seu ombro.
- A, mira et vull donar una cosa- Deia mentre es treia una capseta de color vermell de la butxaca, llavors me la va donar- És perquè sempre estiguem junts.
Jo vaig obrir la capseta i en obrir-la unes llà grimes van caure dels meus ulls, em vaig posar la mà davant la boca i el vaig mirar tota il·lusionada.
A la capsa hi havia aquelles polseres que havia vist en la botiga de bisuteria, aquelles del cor penjat, en el cor d'una posava Elein i en l'altre Jack, ell va agafar la de Jack i me la va posar i a continuació ell es va posar la d'Elein.
- Aixà sempre ens tindrem l'un a l'altre anem on anem- Va dir-me amb un somriure.
En aquell moment, amb llà grimes d'il·lusió als ulls, el vaig abraçar amb totes les meves forces, no el volia deixar anar mai, aquell dia havia estat el més bonic de tota la meva vida i grà cies a ell, el meu estimat Jack.
Ell també em va abraçar amb força i al cap d'uns instants em va mirar fixament, jo encara tenia llà grimes als ulls, ell amb la seva mà me les va eixugar i jo, amb una veu plena de sentiment li vaig dir:
- T'estimo...
- Jo també...
I llavors, en el mateix moment que un coet explotava en l'aire, tots dos ens vam besar apassionadament, dels meus ulls tancats queien llà grimes de felicitat, l'agafava ben fort igual que ell a mi, no ens volÃem deixar anar per res del món, les nostres polseres es movien a la vegada per el vent que passava per aquella zona, els focs il·luminaven tot allò, em donava igual no veure'ls...
Però de cop, quan el coet final va impactar al cel va deixar a la nostra vista unes siluetes, en veure-les en Jack em va deixar de besar i amb cara de pocs amics es va posar davant meu com per defensar-me, jo encara no sabia que passava aixà que vaig mirar una mica per sobre el seu ombro, quan ho vaig veure se'm va esborrar totalment el somriure...
  ; &n bsp;   ; &n bsp; ContinuarÃ
Sdaraniel Enviat el 02/09/2007 a les 16:49:56 #15639 He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols Wow!! Fantà stic el capÃtol!! Focs artificials!! com mola!! Ohh és fantà stic, el llac, la foscor, els focs artificials i el noi que estimes besan-te... Ja voldria ser jo l'Elein!!! Qui deu ser el que els descobreix?? Potser el meu amic el Draco Malfoy?? haha continua maca que ho fas super bé!! (vigila amb el "s'ho")
krys_hp Enviat el 02/09/2007 a les 16:58:39 #15640 He escrit 1 fanfics amb un total de 7 capítols oeeeeeeeeeeeeeeee soc la 1ra!!! sta molt xulo!!! k bonito!!! ki son? en malfoy i els seus matons??? uoooo
continua!!!
PD: falta molt poc per l'insti!!!
julia Enviat el 02/09/2007 a les 21:14:35 #15645 k xuuuuuuloooooo si et fas escriptora sera una exelent !!
julia Enviat el 02/09/2007 a les 21:15:08 #15646 k xuuuuuuloooooo si et fas escriptora sera una exelent !!
julia Enviat el 02/09/2007 a les 21:15:19 #15647 k xuuuuuuloooooo si et fas escriptora sera una exelent !!
jan\'lap_laila Enviat el 02/09/2007 a les 21:46:36 #15648 wauuuu!!
fantastic, molt interesan el capitol
qui sera el que ha arrivat??
continua aviat
Samanta Enviat el 02/09/2007 a les 22:42:00 #15652 He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols Holz wapixima
Com sempre k encara que sigi un capitol romantic i ple d akesta orrible felicitat ta mol beeeeeee!
( no se kom tu fas pk m agredi un capi tan i tan romantik i feliç x3)
I que mol be mol be mol be molttttttttttttttttttt beeeeeeee que ens as tornat a dexa amb intrigaaaaaaaa i amb lo que deura d pasa del capi 15 ya si que es per apurar la paciencia x3 x3 x3....
Wenu wapixima k avui no tik pero gens inspirada axi k men vaig ya ^^
El proxim comentari sera mes llarg ya veras ^^
Cuidate
dark kises
Eli, Samanta, bessona, etc...
sempre_cat Enviat el 03/09/2007 a les 02:12:24 #15655 oooooooooooh sempre poses lu mes emuciunan al final! ia t val muemue
k va veure k va veure?
segueix escrivin k u fas mlb
nimfadora_aeris Enviat el 03/09/2007 a les 09:54:49 #15656 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols ahhhhh
capitol fantastiiiiiic cntinua aviat si us plau que mencata :)
bravoo!!
hpkarina Enviat el 03/09/2007 a les 14:35:56 #15663 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols És xulisim!!!! m'ha encantat!!! que continue pronte per favor!!!!! qui saran ixes siluetes??????
kity-weasley Enviat el 03/09/2007 a les 19:17:54 #15668 He escrit 1 fanfics amb un total de 4 capítols ... ups... tenia akest ff una mica descuidat ¬¬' sorry es k ja se sap no es poden seguir mes de 13 fanfictions al mateix temps...
m'encanta!!! sta super B!! es super romantic^^*
simplement fantastic
aveure kuan tenim la continuació!!!!
...ivana._.!?
Volaventus 666 Enviat el 03/09/2007 a les 23:54:01 #15673 He escrit 1 fanfics amb un total de 1 capítols Heus!!!
M'agrada el capitol, esta molt bé com sempre, massa romantic pel meu gust però està bé.
continua haviat que els 3 puntets suspensius deixen intriga jejeje.
Longus vita et diabulus!!
HermyIntel·ligent Enviat el 04/09/2007 a les 15:59:54 #15676 et matu un altre cop... xD esta mol be! continua aviat!!
Lilian Enviat el 06/09/2007 a les 14:25:32 #15718 He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols Hola maca!!!
Està molt bé el capitol, espero que haviat poguem tenir la continuació.
Qui serà ?? Quin remei, ens aurem d'esperar...
Continua haviat maca que ho fas molt bé.
Apa adéu
Aoi Enviat el 06/09/2007 a les 23:22:05 #15731 Hola!!!
Jupe... pk hi ha d'aver intriga!!!!
Ai, quien sera... quien sera... jejeje
Continua haviat wapixima que aixo es posa emocionant!!!
Petons
Aoi
P.d: comento aixi aixi pk tinc presa q ma mare s'enfada xd