Blood in the dark - Massa real per ser un somni..
Escrit per florde_cirerer
Enviat el dia 09/09/2007 a les 14:28:01
Última modificació 09/09/2007 a les 17:16:48
Tots els capítols de Blood in the dark
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Massa real per ser un somni..

Aquella sala estava il·luminada tansols per la inmensa llar de foc que hi havia i per alguns pocs canelòbres que hi havia a les cantonades. Estava plena de gent, tots parlant, sense cridar, però tot i aixi fent alderull constantment. De tant en tant hi havia algu que sortia corrents, perseguit per algu altre; d'altres es barallaven, n'hi van haver uns que es llençaven els llibres, literalment, pel cap.

Ni Bianca, ni An Jing, ni Mark, ni Kate es movien, Kate va suposar que debia ser que ningu s'atrevia a donar el primer pas, aquells estudiants tant desmadrats espantaven, de segur que debien ser els mateixos delt tren.

-Per què no tireu?- va dir Mark donant empentes des de darrere.

-Que no ho veus?-va dir An Jing; per primera vegada semblava espantada de l'altre gent.

-Però si jo els conec a tots, són els de 2n!-va dir obrint-se pas entre els altres- La Mary me'ls va presentar, fa temps.

Mark es va dirigir a pas decidit cap aquell grup de gent i, en arribar-hi els va començar a saludar a tots, a riure amb ells i a fer bromes també.

-Ei, que us presentaré gent de primer!

-Carn fresca!- va dir un noi que semblava més gran, fent com si fos un vampir.

-Vinga, no els espantis!-va dir una noia rossa donant-li una empenta.

Aleshores en Mark es va disposar a presentar-los, posant-se entre els dos grups.

-Senyoretes, aquesta gent tant encantadora són en Jean-el noi que havia vingut imitant un vampir va fer una reverència exagerada; era morè, i tenia els cabells molt negres i uns ulls tant tant foscos com el cabell, però amb un caire verdós.-, la Mary- una noia amb els cabells rossos i molt llisos i amb uns ulls castanys molt grossos va fer el gest de saludar-, en Paul i en Jaques-els dos nois que s'estaven llençant llibres pel cap van fer un somriure aixecant els llibres-, i la Odette-una noia de cabells caòba i d'ulls blau verds va comensar a pestanyejar molt ràpid, com feien els dibuixos.

Aleshores Mark va presentar a Bianca, An Jing i Kate, i una vegada presentats van iniciar una animada conversa.

Parlaven de les assignetures més divertides, dels millors i pitjors professors, de Quidditch (després d'explicar què era a Kate i An Jing),d'escpmbres o de qualsevol altre tema que sorgís.

I aixi van estar fins quarts de 12, jugant, fent bromes i parlant, saltant d'un tema a un altre, sense cap ordre. Però tots estaven molt cansats, al cap i a la fi havia estat un viatge molt pesat, i més per aquells que venien de fora.

-Poster hauriem d'anar als dormitoris..-va dir Bianca.

-Si, jo estic cansada..

-Dons apa! Ja ens veurem demà!-va dir Jean- Ah, Kate, agafa això, per si les mosques.

Jean va deixar caure un collaret amb una creu i un gra d'all al palmell de Kate, que no va poder evitar deixar anar un riallada. Seguidament tots es van aixecar, i Kate va veure com Mary fulminava a Jean amb la mirada.

-Vinga nenes, que us acompanyem a la vostra habitació-va dir Odette, i les va portar fins unes escales de cargol, que semblaven interminables, i que duien a una arcada amb unes cortines d'un color malva, que donaven pas a un passadís, amb portes a banda i banda, un passadís que semblava inacavable.

-Els dormitoris són de quatre persones, els noms estàn posats a les portes- va dir Mary.

-No podem dormir amb qui volguem?-començà Bianca- Vull dir.. Ja ens han col·locat els professors?

-Oh, no et preocupis per això, ja veuras com comparteixes dormitori amb qui volies compartir-lo

-Bé, no sempre, els nois tenen prohibida l'entrada als dormitoris femenins...-va dir Odette tot fent una riallada. Mary li va donar un cop de colze, sense esforçar-se a dissimular-ho.

Van seguir caminant fins que An Jing es va aturar, al dabant d'una porta on hi havia inscrits els noms An Jing, Bianca, Kate i Louise.

-Que bé! Estem juntes!-va dir An Jing, picant de mans.

-Si però..-va començar Kate- Qui és aquesta Louise?

-Sóc jo.

Totes es van girar de cop i van veure una noia baixeta, amb uns ulls verds molt oberts i brillants, morena de pell i amb una melena tant negre com la nit, que li queia per l'esquena. Aleshores es va acostar cap a elles, més que caminant donant saltironets.

-Oh!-va dir Odette, amb cara de sorpresa- Tu no ets la germana d'en Jean?

-Si-va dir orgullosa i somrient.

-Si és aixi et compadeixo..-va dir Mary en un sospir i la vista perduda.

-Entrem ?-va dir Bianca obrint la porta.

-Si bé, nosaltres anem a la nostra habitació, si necessiteu alguna cosa podeu

venir, eh!-va fer Odette picant l'ullet mentre ella i Mary marxaven.

-Ei, que no entreu?-va dir Bianca treient el cap per la porta- Això és genial!

Kate va entrar, amb un somriure que es va aixemplar encara més en veure l'habitació. Era petita i circular, però molt acollidora, amb les parets de color lila clar, i amb 4 llits amb llençols de diferents colors, amb 4 tauletes de nit també de colors, i amb un canelobre negre una espelma lila a cada una.

-Jo vull aquest llit!!-va dir An Jing llençant-se al que tenia els llençols roses.

Després de repertir-se els llits i desfer les maletes (cosa que els va dur estona) finalment va estirar-se als llits i van apagar les espelmes.

L'endemà al matí li va costar aixecar-se, no havia dormit molt bé durant la nit. Igualment, però, encara no es podia creure que fos allà, a Saint Martin, una escola de bruixeria. Era simplement increïble.

Tenia bareta, marmita i un munt de llibres d'assignatures que mai abans havia estudiat, com transfiguració, història de la màgia, encanteris, pocións, defensa contra les arts obscures..

A la porta del seu armari s'hi havia penjat l'horari, juntament amb un parell de fotos d'ella i els seus amics.. amics muggles. Els trobava a faltar, començar un curs lluny de la gent que de veritat l'entenia, psicològicament i lingüisticament. I no havia dit res a ningu, això era el pitjor. Se sentia culpable, una traïdora i una mentidera. De ben segur que si Patty hagués estat en el seu lloc li hauria dit. Bé, li hauria dit a tothom i hauria publicat un anuncia al diari per assegurar-se de que tothom ho sabia.. Però la qüestió és que ella li hauria dit!

-Kate! Què fas encara en pijama? Nosaltres ja estem!-era Bianca que estava pentinant-se a un pam de la seva cara. En girar-se, Kate, per poc que no es trenca el nas.

-Ai.. perdó, no trigaré.. M'he adormit i..

-Ja ho pots ben dir que t'has adormit! Si no arribo a llençar-te aigua no et despertes!-va dir An Jing asseguda al seu llit. Kate es va portar la mà al cap, i per sorpresa seva, si, el tenia mullat, com recent sortida de la dutxa. Aleshores es va girar cap a An Jing amb una mirada de "Què coi as fet", i va veure que Bianca se la mirava amb ulls com taronges.

-Això ho has fet tu? Em pensava que s'havia dutxat o..

-Què? Si jo no ho faig ella continua dormint!-va dir An Jing aixecant les espatlles.

-I d'on has tret tanta aigua?

-Oh, fàcil-An Jing va agafar un llibre d'encanteris de segon curs de sota el llit i el va obrir per una pàgina, va treure la vareta i va cridar-. Aquamenti!

Un raig d'aigua va sortir de la vareta d'An Jing, apuntavant, accidentalment, a Bianca, que va rebre l'aigua amb un crit.

Després de desenredar-se el cabell mullat, d'assecar la roba de Bianca vestir-se, totes tres van baixar a la Sala Comuna, ja que Louise ja havia esmorzat i estava triant les assignatures opcionals que faria.

Pel camí es van trobar a Mary i Odette, que sortien de les dutxes, embolicades en una mateixa tovallola enorme, i que anaven rient i cantant. Quan es van creuar amb elles els hi van dir adéu amb la mà i que ja es trobarien per esmorzar.

A la Sala Comuna no hi havia ningú, tret d'un parell d'estudiants més grans que acabaven els deures d'estiu a ultima hora.

-On és tothom ?-va dir Kate.

-O dormen, o s'estan vestint com Mary i Odette, o ja són a baix, esmorzant-va dir Bianca.

-Dons afanym-nos que ens quedarem sense esmorzar-va dir An Jing.

-I Mark? No l'esperem?-va dir Kate.

-Ja s'ho farà aquell.-va dir Bianca, que semblava no haver oblidat l'incident en la conversa de si estava grassa o no.

Aixi que van baixar, encara sorprenent-se en veure als retrats parlar i moure's, i donant saltirons pels passadíssos que trobaven deserts. Mentre caminaven i s'intentaven orientar i trobar el Gran Menjador, Bianca va parlar.

-An Jing, es pot saber com has après a fer un encanteri de segon si encara no hem començat el primer curs?

-Oh-va dir An Jing sense donar-li importància-, jo vaig comprar els llibres de tots els cursos per no haver de tornar a les botigues de màgia cada any. I ahir a la nit vaig estar practicant als lavabos, només una mica.

-Tens tots els llibres d'encanteris aquí?-va dir Kate.

-Si, són molt útils, i els de pocions també! Els altres els he deixat a casa, tret dels d'aquest curs, clar.

A partir d'allà la conversació va anar derivant, fins que per fi van trobar el Gran Menjador, que ja hi havia força gent, tot i que no estava ple. Les tres noies es van dirigir cap a la taula de Leavs, a una punta, on encara hi quedava força menjar.

Van esmorzar com reines, menjars que semblaven més de festa que d'esmorzar, com pastissets, creppes, gofres, entrepanets, brioixos, croisants.. Al cap d'una estona van arribar Mary i Odette, que anaven practicant encanteris amb un llibre obert que aguantaven entre les dues, i les varetes a les mans. Quan van arribar a la taula, van deixar els llibres a un costat, i amb cara de pomes agres van començar esmorzar.

-Què us passa?-va dir Kate.

-Mira..no me'n parlis.-va respondre Mary mentre es posava suc de taronja.

-Dons resulta que la professora Gràcia, la que fa encanteris, va enviar una carta a tothom avisant que el primer dia de curs faria un exàment pràctic dels

deures d'estiu..-va dir Odette amb el mateix tò que parlaria un condemnat.

-I jo estava de viatge, fent una ruta renaixentista per Itàlia, i com que no m'estava més de dos dies al mateix lloc, l'òliva que duia la meva carta es va perdre pel camí..i no m'ho vaig poder preparar-la va tallar Mary-. I com que Odette és una talossa va preferir esperar al primer dia de curs, per què jo li ensenyes com fer-ho!

-És que no ho entenia!!-va protestar Odette.

-A veure, que passa que us ajudo!-va dir An Jing mentre passava per sota la taula per seure entre les dues noies, amb un gòfre penjant de la boca.

-Tu ens vols ajudar? Ets filla de muggles i es el teu primer any !-va dir Odette.

-Jo sóc bona amb encanteris.-va respondre somrient, An Jing.

I aixi An Jing va estar-les ajudant tota l'estona, i elles a An Jing, que de tant en tant confonia encanteris, fins que van arribar Mark, Jean, i en Paul, acompanyats d'un noi més, de primer curs.

Kate no es va fixar en qui eren, estava massa concentrada untant mermelada a les torrades, fins que va sentir la veu de Robbin, i les torrades li van caure a la taula.

-Nenes, us porto un noi molt amic del vostre gran amic Mark!-va dir Mark. Bianca i Kate se'l van quedar mirant, fins que Jean el va presentar

-Aquest Sex Simbol d'Anglaterra es diu Robbin, i recordeu, està completament disponible, sembre que jo cobri pel servei d'haver-vos'el presentat.

Kate, que en aquell moment estava bebent el seu suc, per poc que no l'escup tot sobre el llibre d'encanteris que estudiaven Mary, An Jing i Odette, que en sentir les paraules Sex Simbol va aixecar el cap, i va incendiar el croisant de Mary.

-Mira, Kate també és anglesa, suposo que us entendreu força bé.

-No si ja ens conexiem-va dir Robbin amb tota la tranquilitat del món-, oi que si, Kate?

-..ah..Si.. si clar!-va dir intentant no semblar nerviosa. Però, per la manera que se la va quedar mirant Bianca, va deduïr que no ho havia aconseguit.

-Ara us deleiterem amb la nostra maravellosa companyia durant aquest esmorzar-va dir Jean, que només seure va començar a posar-se pastes i dolços al plat. Paul va seure al costat d'Odette, i es va oferir a ajudar-la, i ella, va acceptar, girant-se cap a ell d'un bot.

-Mark! Sembles un porc!-va cridar Bianca a Mark engolia tot el qur hi havia al seu abast.

-No, reina, només procuro per la meva silueta, recorda que les corves es porten-va dir amb la boca plena d'una barreja de pastes varies.

Com que Bianca s'ho va pendre malament, allò es va convertir en una baralla, i tant Kate com Robbin  es van apartar una mica, encara que Jean es va dedicar a fer de comentarista, com si fos un partit.

-Sempre estàn aixi?-va preguntar Robbin a Kate. Aquesta va notar que el seu cor feia un bot.

-Bé.. normalment..-va respondre amb un fil de veu.

-Vaja.. i tu, quines assignatures variables has escollit?

-He escollit..-Kate, trontollant per totes bandes va treure's un full de la carpeta que duia-Vol en escombra.. Futurología i..Runes Màgiques.

-Oh, mira coincidim en vol en escombra; jo faré vol en escombra,  criatures màgiques i Artesania Màgica, m'han dit que aquesta ultima val la pena! Ah, que tenim a primera hora?

Kate va tornar a mirar el seu full.

-Umm..Pocions.

-Ui dons aneu amb compte!-va cridar Jean des del seu lloc-Jo ja usaviso! No et deixis enlluernar per els encants del professor Chris o acabareu sent part del seu exèrcit de zombies-això ultim ho va dir assenyalant a Mary.

-T'he sentit Jean-va respondre ella, sense apartar la vista del llibre d'encanteris.

Van acabar d'esmorzar i van pujar corrents als dormitoris, a buscar les marmites i els llibres, i es van afanyar per arribar a l'aula de pocións abans, ja que volien poder triar el seus llocs a classe.

Quan van arribar es van trobar a Mark i a Robbin, que havien estat més ràpids que elles, i ja seien i preparaven la marmita.

Mica en mica, la classe es va anar omplint de gent, fins que finalment, quan tothom estava assegut, va entrar un home que devia ser el professor.

Ere un home bastant jove, per ser professor, morè de pell, de cabells relativament llargs i rinxolats, agafats amb una cua. Tenia els ulls grossos i brillants, de color blau molt clar, que resaltaven amb la foscor dels seus cabells i la seva pell. Era força alt, i anava vestit amb una túnica beix fosc.

-Bon dia, -va fer un radiant somriure- em dic Christian Münchenman, professor Chris, i jo seré el vostre professot de pocións, us ensenyare com elaborar-les i les seves utilitats, igual que us ensenyaré on trobar els diferents ingredients. No us heu de preocupar, no us posaré molts deures, i us ajudaré sempre que ho mecessiteu.

Es va fer un silenci, d'admiració, ningú s'esperava un professor aixi.

El professor Chris va obrir el llibre per una pàgin a l'atzar, va fullejar-les una mica i finalment va parlar.

-Començarem per alguna cosa senzilleta.. a veure.. una poció somnífera,  la poció del Son Instantàni pàgina 5.

Tothom es va afanyar a obrir el llibre per la pàgina indicada, nerviosos i emocionats, seria la priemra poció que farien.

I aixi, van fer una primera lectura, després el professor Chris ho va explicar i els va repertir els ingredients; a partir d'allà, per parelles havien de fer la poció.

-Tranquils, no contarà nota, és el primer cop i us podeu equivocar, no passa res.-repetia constantment el professor Chris.

Kate i Bianca se'n sortien prou bé, tot i que els va quedar una potinga massa espesa i d'un color que no s'assemblava gaire al del llibre, però si més que el de les marmites dels altres; de la marmita d'An Jing i Louise sortien bombolles enormes, i la marmita de Robbin i Mark s'havia incendiat.

-Ara cal remenar-la en el sentit de les agulles del rellotge, i prepara el pòl·len de la rosa pansida d'allà-deia Bianca a Kate, mentre remenava aquella pastositat i li acostava la rosa pansida.

Kate va preparar el pòl·len i després el va afegir a la pòcima, que va canviar de color, i ara ja era més semblant a la del llibre, tot i que en teoria no havia de deixar anar fum, i ho feia, potser massa.

Finalment va sonar el tímbre, i van anar a la següent classe, encantèris, on An Jing va fer mostra de les seves habilitats deixant xopa a Bianca, per segona vegada amb el seu Aquamenti. Després van fer transfiguració, i més tard història de la màgia, i a la una del mig dia, quan dinaven.

A les tardes tenien una hora de recerca (per fer treballs), de tres a quatre, i lliure fins a les nou del vespre, quan ja havien de ser a la seva Sala Comuna sopats.

En un tancar i obrir d'ulls van anar passant els dies, entre classes i classes; per aleshores Kate tenia una hora extra lliure, ja que les classes optatives de vol en escombra no començaven fins a octubre, igual que els partits de Quidditch.

Un dia, a l'hora de dinar, Kate, Louise, Bianca i An Jing van anar al Gran Menjador on van trobar a Mary, Odette, Jean, Paul i Jaques, que ja havien començat a dinar; Van estar parlant i fent bromes, i, inevitablement, va sorgir una discussió entre Bianca i Mark; però Kate ja no en va fer cas, i com ja havia fet a l'esmorzar. Quan van acabar An Jing, Bianca, Mark i Robbin van anar junts a la biblioteca a fer els primers deures, però Kate va preferir sortir fer-los a fora, amb Mary i Odette, que deien que s'estava més tranquil a fora que a dins.

Un cop als jardíns es van asseure a l'ombra d'un arbre enorme, i van obrir els llibres de text.

-Vols que t'ajudem, Kate? Què has de fer?-va dir Mary.

-Bé, faig història de la màgia, un resum del que hem treballat avui.. Els grans bruixots de la història.

-Oh, en aquest treball vaig treure un Notable!T'ajudem!-va dir Odette que s'estava fent trenes- Has de començar per Merlí, podries dividir-lo's en els mags de màgia blanca i màgia negra, hi van haver molts Senyors de les Forces del Mal.. i sobretot no t'oblidis de Dumbledore!

Aixi, entre Mary i Odette, Kate va anar fent el resum, mirant el llibre, rellegint els apunts i escoltant a Mary.

-Bé nosltres marxem, hem promès a Paul i a Jean que els aniriem a veure com entrenen Quidditch.

-Oh, si, clar.. Jo em quedo aquí.

I aixi Mary i Odette es van aixecar se'n van anar, donant saltironets, com les havia vist al matí.

Un cop se'n van haver anat, Kate va tancar els llibres i va desar el treball, i aleshores es va estirar, i va tancar els ulls; estava força cansada, tantes coses noves, tot de cop.. se li feia estrany.

Finalment tot es va fondre, els sons es van barrejar amb el silenci, i va sentir vertigen, ja no tocava terra, volava..

Kate va obrir els ulls, sabia que no era als jardíns, i tornava a tenir aquell nus a panxa, com en el somni de l'avió.. Això també era un somni? Ho havia de ser, és clar.. però era tant real.. podia sentir la brisa acariciant-li la cara, el fred, la boira.. Les fulles dels arbres, que xiuxiueijaven a la seva orella, nervioses, com una advertència.

On era? Semblava un bosc.. un bosc tenebrós.. Els arbres, que semblaven morts de feia temps, s'alçaven, imponentment llòbregs, privant de qualsevol llum a qui estigués a dins el bosc.

De sobte, va sentir el cruixit d'una branca, al seu darrere. Instintivament es va girar, i va veure aquella silueta esvelta que ja havia vist abans; Scorpius Malfoy, que s'acostava a ella amb seguretat. Kate va recular, li tenia por, Scorpius Malfoy ja no li transmetia aquella seguretat, una ombra havia aparegut a la seva mirada.

En adonar-se de la por de Kate, el noi va aturar-se, i, somrient, va aixecar les mans en senyal de pau.

-No t'espantis, no et vull fer res.

-N..no.. és només que.. -va fer, sense saber molt bé què dir. Li tenia por, simplement era això.

-Ja no confies en mi?

-Jo, si, és aquest bosc que no..On som?

Scorpius Malfoy va aixecar el cap al lloc on hi hauria d'haver cel, tapat per els arbres. Kate va advertir una espurna de nostàlgia en la miada d'aquell noi.

-Hogwarts. El Bosc Prohibit.

Aquestes van ser les seves uniques paraules, l'unica resposta a la pregunta de Kate. Hogwarts? Si.. Robbin li havia parlat d'aquest lloc.. Hogwarts.. una escola de màgita també.. tancada feia anys. Però.. allò era un somni.. o no?

-N..No és un somni?-va dir Kate.

-Un somni? No, és tant real com tu mateixa, o com jo.

-Ho és o no?-Kate començava a sentir-se nerviosa.

-No-va dir Scorpius rient en un tò un xic burleta. Allò no va agradar a Kate, i a més, encara estava més confusa que abans; si no era un somni, com hi havia arribat alla?

Al cap d'una estona Scorpius Malfoy va tornar a parlar.

-Necessito la teva ajuda, Kate. Tu ja saps que ets diferent, que ets especial, i això té un motiu-va fer una petita pausa-. Si barreiges pintures de colors al final et quedarà negre. Això és el que passa amb tu, no et podia sortir el fum de cap color perquè tu no pertanys a cap casa, realment, cap altra que la que tu mateixa esculleixis; tu ets la unió dels tres poders, tu ets qui té el poder per obrir les portes del Castell de Sotaterra.

-El castell d'on?

-Un castell, situat a les coves subterranies que hi ha sota els terrenys de Saint Martin, tansols s'hi pot arribar per el llac que envolta Saint Martin. Cal obrir les portes del castell per que allà és on dorm Ell.

-Ell?

-Si, Ell, aquell qui va ser tancat fa cents d'anys, tancat per un mag més poderós que Ell, més poderós, però que no va saber..em.. aprofitar els seus poders. Aquell mag, Anthoni Galiard, va utilitzar el poder de la unió per crear la clau de les portes del Castell de Sotaterra, i per fer-la girar en el pany. Necessitu la teva ajuda perquè només tu pots agafar la Clau i ferla girar en el pany, nomé tu tens el poder, ets l'hereva d'Anthoni Galiard.

Kate va tancar els ulls, intentant convence's que era un somni, no existia cap Anthoni Galiard, i menys un Castell de Sotaterra. Aleshores va passar altre cop, tot es va fondre, i va deixar de tocar terra amb els peus, volava altre cop. I una caiguda, queia; i un cop, s'havia desplomat al terra, i no havia estat un aterrizatge molt suau. Pero en obrir els ulls va veure que estava en la mateixa posició que quan havia tancat els ull per primera vegada, i que i havia algú mirant-se-la a la gatzoneta. Era Roger, que semblava molt estranyat.

-Qu..que passa?-va preguntar Kate.

-No res, passava per aquí i de cop t'has posat a cridar.. M'has espantat.

Kate es va incroporar, i Roger va seure a la gespa, amb ella.

-Oh, perdona, es que he tingut un somni molt estrany..-Roger se la mirava amb cara de preocupació- No t'ha passat mai que tens un somni tant real que no el distingeixes de la realidad?

-Bé si, a vegades, però.. Estàs bé? Segur?

Kate va assentir, tot i que no n'estava molt segura; aquell somni.. perquè, era un somni, no? Si ho havia de ser.. però era tant real, tot..

-Mira, jo se una cosa; hi ha molt poca gent que hi creu, però.. en l'àmbit de la futurologia hi ha els somnis que et mostren el futur.. no del tot.. però.. es poden interpretar de diferent maneres.. Què has somiat?

Kate va dubtar una mica, no estava segura de voler explicar-li, i tampoc estava segura de que tansols fos un somni..

-Bé és igual-va dir finalment Roger- M'acompanyes a la biblioteca? He de fer un treball sobre grans mags de la història.

-Si, clar-va dir Kate forçant un somriure-, jo ja l'he fet, però crec que l'ampliare una mica.

-Podem buscar informació junts, serà més fàcil.

Aixi que es van aixecar, i van anar, mandrosament cap a la biblioteca, que estava força plena, però encara hi quedava lloc.

Van preparar el pergamí i les plomes i van començar a buscar llibres on hi podia dir alguna cosa sobre mags famosos. En realitat Kate no volia ampliar, havia vingut per una altra cosa, ella no buscava ni informació de Merlí ni de Dumbledore ni de cap d'aquests, ella buscava informació sobre Anthoni Galiard.

Al cap de molts viatges de l'estanteria a la taula, Kate va tornar amb un llibre enormement groixut, i el va deixar caure a la taula fen donar un bot a Roger.

-Perdona-va dir d'esma-, no aconsegueixo trobar.. el mag que busco.

-I quin mag busques?

-Et sona Anthoni Galiard?

Roger va fer posat de pensar, i va estar una estona murmurant noms i dates, fins que finalment va dir:

-Si, és clar! Mira, aqui en parla-i va obrir un llibre molt vell que tenien per la taula-. Anthoni Galiard, important mag del segle XIX, fundador de Saint Martin. De procedència francesa, els seus descendents van emigrar cap a Amèrica a principis del segle XX i es van canviar el cognom, no se sap per quin, i van perdre l'hàbit d'utilitzar màgia.

Kate es va quedar pensant; ella era anglesa, no americana.. per tant no podia estar relacionada amb ell de cap de les maneres, de segur que Scorpius Malfoy s'equivocava..

-Espera-va dir Roger, de sobte-, això és interessant; va fer construïr i segellar un castell subterrani a sota dels terrenys de Saint Martin, conegut pel nom de Castell de Sotaterra. La clau per obrir-lo resta oculta, i només la pot agafar aquell qui tingui sang Galiard a les seves venes-va fer una petita pausa, aixecant la vista del llibre-. És clar que em sonava! Jo ja ho havia sentit abans això! La llegenda del Castell de Sotaterra!

-Existeix?

-Dons si, això sembla.. Segons es conta, va fer segellar el castell per guardar-hi un tresor, to i que d'altres diuen que hi va tancar el Rei de les Ombres.

-Qu..qui?

-El mag més tendebrós i més poderós que mai ha existit. Però tansols es una rondalla per espantar els petits, no crec que mai existis aquest Rei de les Ombres.

Kate es va afanyar a agafar el llibre de les mans de Roger i a llegir;

..van emigrar a Amèrica, però en la crisi de 1929 van tornar a emigrar canviant-se el cognom, a..

La resta de la frase estava tatxada, no es veia res, tret d'un munt de tinta que impedia llegir res; semblava que a més s'hi havia abocat aigua, er difuminar les lletres. Algú no volia que se sapigués on havien emigrat ni amb quin cognom..


eiiiii! =) ja sta, un altre capitol enllestit, apa xD en el següent capitol sortirà algú que segur que coneixeu..^^ xdxd


Llegit 902 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarkity-weasley 31 comentaris09/09/2007 a les 16:44:49
#15746Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

WOW!! es una passada akesta FF!!!

l'he descobert ara i me'l he llegit tot xD

m'ha caigut B la kate^^*

El castell de sotaterra... En Mew Mew/ Malfoy ... els gats negres... a veure com acabarà tot això ;P

està super B!! Tinc ganes de llegir la continuació!!

...ivana._.!?




Avatarivi_potter 512 comentaris10/09/2007 a les 00:20:36
#15756Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

OHHHH!!! M'encanta! EL mag tenebros.. no serà en Voldemort no? Perquè si el ressucita.... cagdaaa!! Ostres esq m'encantaaa eee!!

Continua raapiddd pliiiss




Avatargriffy_weasley 19 comentaris11/09/2007 a les 16:26:37
#15776Encara no he escrit cap fanfiction

***Genial***

M'agrada molt!!! Continua aviat plis!!!




emmahg 42 comentaris12/09/2007 a les 18:46:59
#15789Tinc 2 fanfictions i un total de 26 capítols

UUUUUuuuuuuuueeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!! Per fi m'he pogut llegir el teu capitol!!!! XD Després de tres intents, perque la gent no em deixava llegir parlant-me pel messenger!

Ta mmooooooooooolt be, en serio m'agrada molt i esta agafant tot un aire  més serios i misterios del que ja tenia!!!!

Em tens intrigada amb Anthoni Galiard! I amb Mark&Bianaca!!

Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii An Jing es la millor la meva heroina (XD)!!!!!!!!! Si senyor per si no pesaven prou tots els llibres d'un curs ella va i se'ls compra tots! Siiiiiiiiii!!! An Jing 4ever!!!! (XD) La millor! M'encanta!!!!!!!!!!!

PEtonets i segueix aviat!

P.D.: Com ha anat el 1e dia de curs?  




elba 2 comentaris17/09/2007 a les 13:17:52
#15807Encara no he escrit cap fanfiction

GEnial, tots els llibres! ...i continua el misteri... més! més! més!




emmahg 42 comentaris19/09/2007 a les 22:16:21
#15829Tinc 2 fanfictions i un total de 26 capítols

Perdoni senyoreta florde_cirerer (no dic el teu nom per si no ho vols...) Peró em sembla que hi ha tot un grapat de gent (entre ells jo) que esperem fervorosament (XD) la continuació d'aquest misterios relat. Si no ho fa haviat demostrarà vosté que no té la més mínima compació i que primer ens enganxa amb un apacionant argument i ara ens deixa aíxí, sense continuació. Per aixó l'insto(XD) a que segueixi escrivint i enviant capitols d'aquesta meravellosa história; si no ho fa: aniré personalment a casa seva i no me'n moure fins que no acabi el següent capitol.

Salutacions,

Anna.

- Bueno tot aquest rollo era per demanra-te que segueixis aviat amb l'história de la Kate i que hi hagi més moment An JIng!!

Petonets, Netta* 




florde_cirerer 20 comentaris23/09/2007 a les 20:26:07
#15860Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

senyoreta netta;

estoy trabajando en ello, que he passat una crisi.. x) però ara ja està ^^ intento enviar-lo avui.. i si no demà que li falta poc. Poquiiiissim