Blood in the dark - L'avís d'Ull Foll Murri
Escrit per florde_cirerer
Enviat el dia 23/09/2007 a les 20:59:08
Última modificació 24/09/2007 a les 18:05:39
Tots els capítols de Blood in the dark
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


L'avís d'Ull Foll Murri

Un cop Roger va acabar el treball van sortir de la biblioteca; ja eren dos quarts de vuit, hora de sopar. Aixi que es van dirigir cap al Gran Menjador, tot parlant de com els hi anava el curs. Ell li va explicar que s'havia apuntat a estudis muggles, que li semblaven molt divertits i interessants.

-Sempre fa gràcia coneixer cultures noves! I més una tant pròximaa nosaltres com la dels muggles!

-Jo he viscut 14 anys com a muggle.. et puc assegurar que és molt més aburrida que la dels mags-va assegurar Kate, tot recordant les hores malgastades dabant de la televisió, perdent-se tantes coses, com la màgia.

Finalment van arrbiar a les portes del Gran Menjador, que estava més buit que de costum, sobretot la taula de Leavs.

En veure-ho, tant Kate com Roger es van aturar.

-On és tothom? Normalment els de Leavs són els primers en arribar..-va dir Roger.

Kate estava amoinada, no veia per enlloc ni a Bianca ni a Mark, ni An Jing, ni Mary, ni Odette, ni Jean ni a ningú dels que coneixia; on debien estar?

A la taula de Leavs tansols hi havia petits grups de persones, tots molt més grans que ella, molt distanciats entre els altres grups que menjaven a la taula de Leavs; no hi havia pràcticament ningu de primer, tret de dos nois que ni tansols parlaven entre ells, no feien més que menjar i riure.

En veure la cara d'horror de Kate, Roger de seguida es va afanyar a parlar.

-Crec que aquells de primer d'allà són Tomàs i Pierre.. vols que te'ls presenti? Els vaig conèixer l'altre dia..-Kate va fer que no amb el cap, sense apartar la vista de la taula de Leavs-.. Dons.. si és aixi.. vols que anem a buscar als altres?

-No, és igual, tu sopa, ja hi anire jo sola-deia Kate, amb aire de resignació.

Quan ja es girava per marxar, Roger la va estirar pel braç.

-De cap manera, jo t'acompanyo. Igualment, els meus amics ja han sopat, i prefereixo acompanyar-te a sopar sol.

Allò va fer somriure a Kate, tot i que no va fer-ho obertament, tenia el cap ple de coses que no la deixaven somriure. Per què Scorpius Malfoy era diferent? Com era que ara ja no se sentia protegida quan estava amb ell? I per què la volia a ella? No podia ser que realment fos l'hereva de Anthoni Galiard.. era impossible! No podia ser, ella ni era francesa, ni americana ni res, de tota la vida que els Halle eren anglesos. I el Castell de Sotaterra.. existia realment? I a dins què hi havia?

Kate no podia evitar de fer-se preguntes, de pensar en el Rei de les Ombres. Qui era? Realment estava tancat al Castell de Sotaterra?

-Kate, estàs bé?-Roger se la mirava amb cara de procupat.

-Jo..no gaire, la veritat.-Kate era incapaç de seguir fingint, i sentia que Roger la podia ajudar.

-A veure-Roger li va passar el braç per les espatlles i la va portar a seure a un banc que hi havia als jardíns-; explica'm què tens.

-És..-Kate no sabia per on començar, tenia masses idees al cap, massa desordenades- te'n recordes d'allò que t'he explicat avui, d'aquell somni?

Aleshores Kate li va explicar tot, desde l'episodi dels gats negres a l'aeroport fins al somni d'aquell migdia. Li va explicar també el que li havia dit Scorpius Malfoy, allò del Castell de Sotaterra i de Anthoni Galiard. En tota l'estona que li va estar explicant el que li passava, Roger no va obrir la boca ni va deixar de mirar-la als ulls, de tant en tant anava assentint, per dir que ho comprenia.

-Això.. és el que em passa..-va dir Kate en acabat. Ara se sentia molt millor, s'havia tret un pes de sobre.

-Bé..-va dir Roger, pensatiu- he de reconeixer que.. no m'esperava aquest tipus de problema-els dos van riure-. Tothom coneix la historia d'Anthoni Galiard, i.. seria possible que tu en fossis l'hereva.. descendent seva, per fer-ho més lleuger.. al llibre hi deia que després de la crisi de 1929 els Galiard van marxar d'Amèrica.. podrien haver anat perfectament a Anglaterra. D'aquesta manera tot encaixa.. tansols un descendent de Galiard pot fer girar la clau al pany de les portes del castell.. això explica per què et volen. Però si et volen per bé o per mal.. això ja no ho se.. podria ser que volguessin despertar el Rei de les Ombres igual que podria ser que el volguessin mirar d'una vegada per totes.

-No ho se.. no ho se

Roger va apartar els cabells de la cara de Kate, i quan aquesta va aixecar la vista del terra per mirar-lo ell va tornar a parlar.

-T'ajudaré, i sé com-es va aixecar d'un bot-, segueix-me!

I estirant-la per el braç, Roger es va endur a Kate, corrents, fins al vestíbul del castell. Un cop allà la va dur fins al retrat d'un home de barba negra i espessa que s'escridassava amb la dona del quadre del costat.

-Un quadre?-va dir Kate, mig esbufegant.

-No és un quadre qualsevol-va fer Roger, assenyalant una placa daurada al marc del quadre, on hi havia inscrit un nom; Anthoni Galiard, 1853-1932.

En llegir-ho, Kate va fer un somriure d'orella a orella; és clar, ho havia oblidat! Els quadres parlaven, només calia trobar un retrat d'Anthoni Galiard! I Roger l'havia portat fins a ell!

-Oh, gràcies, gràcies, gràcies i més gràcies !!-deia Kate en veu baixa, sense deixar de mirar el retrat d'Anthoni Galiard- I ara què ?

-Dons ara li dius el que li hagis de dir.

Kate va respirar fondo; era la primera vegada que li parlaria a un quadre, no podia evitar sentir-se un xic estupida.

-Perdoni..-va dir encara en veu baixa, però Anthoni Galiard seguia barallant-se amb la dona de l'altre quadre- Perdoni!!

Anthoni Galiard va deixar de barallar-se, i es va quedar mirant a la noia.

-Si..?

-Vostè és Anthoni Galiard, oi?

-És clar; vols alguna cosa?-va dir aixecant les celles.

-Dons si, la veritat és que si. Necessito saber on us vau traslladar, vostè i la seva família, i quin cognom vau adoptar.

Anthoni Galiard va fer un posat seriós, i va arrufar les celles.

-No veig per què t'hauria d'interessar; qui ets nena?

-M'interessa molt, sóc Kate Halle, i segons el que m'han explicat tinc el dret de reclamar respostes.

-Tu ets.. ets una Halle? Kate Halle.. Umm..-Anthoni Galiard va fer un sospir llarg, I després va tornar a parlar- Si és aixi, puc dir-te el que vulguis, al cap i a la fi.. estem emparentats, per dir-ho d'alguna manera..

-Expliqui'm que hi vau tancar al Castell de Sotaterra, si us plau, ho he de saber..

-Aquest és un tema que, per el teu bé, no penso dir-te'n ni una paraula.

-Que? Però.. és molt important..per què no vol parlar-me'n?

-Hi ha gent que vol mal.. ningú ha de saber que la teva sang és la meva sang, entesos?

-Però..

Anthoni Galiard va fer que no amb el cap, i se'n va anar caminant per altres quadres. Kate es va quedar desfeta, s'havia quedat igual o pitjor que abans de parlar amb ell. Roger es va acostar i, posant-li una mà a l'espatlla, li va dir.

-Bé, ara ja sabem que si que ets descendent seva.

Kate va assentir, però no podia deixar de mirar el terre, se sentia perduda; Scorpius Malfoy la volia per obrir-li les portes al Castell de Sotaterra, però, un cop obertes les portes, què volia? Despertaria al Rei de les ombres o el mataria, com deia Roger? No ho podia saber, més ben dit, no ho volia saber, volia oblidar tot aquell assumpte i portar una vida d'estudiant, com als serials, una adolescència rosa, amb amors, amics, desamors, desamics.. i somiar amb el petó de la seva vida, no amb gats que es transformaven en Scorpius Malfoys i que li deien que era l'hereva d'un home amb barba i antipàtic.

Tot era tant confús..

-Tu no et preocupis massa, no hi pensis-li repetia Roger una vegada i una altra mentre caminaven cap al Gran Menjador. En arribar-hi, aquella vegada si que hi havia els de primer, que ja havien començat a sopar. Quan roger li va fer adèu amb la mà i ja es dirigia cap a la taula de Pappes, Kate li va cridar un gràcies; Roger es va girar i li va somriure, com li havia somrigut aquell dia al tren, aquell somriure que li havia fet pujar els colors, i que ho feia un altre cop.

En seure a la taula de Leavs Mark se la va quedar mirant, com si hagués vist un fantasma.

-Què ?-va dir Kate, molesta.

-Et veig.. vermella, què t'ha passat?-va dir Mark amb les celles arrufades.

-Crec que jo si que se què li ha passat-va dir Odette mig rient.

Kate es va limitar a llençar una mirada significativa a Odette, i aquesta va fer el gest de callar. Per molt vermella que estigues ella, no destacava en els altres, tots estaven vermells i suats.

-On ereu, tots?-va dir Kate, al cap d'una estona.

-És que avui hi havia entrenament de Quidditch.-va dir Mark.

-TOTS estaveu jugant a Quidditch?-va fer Kate, una mica incrèdula.

-Em.. no.. en realitat només juguen en Jean i en  Paul, però com que a novembre es fan les proves per entrar a l'equip.. els entrenaments són una mica per a tothom que vulgui, sempre a part de l'equip, i per tant hem estat jugant tots-va fer Bianca, amb un tò de disculpa en la seva veu. Kate hi hauria volgut ser-hi, li hauria fet gràcia pujar a una escombra, apendre a volar abans de fer el ridicul a classes de vol en escombra ; estava segura de que tothom sabia, més o menys, mantenir l'equilibri a dalt d'una escombra.

-Vinga Kate-va dir Paul per animar-la-, que demà passat també hi ha entrenament, podries venir-hi!

-Si, serà molt divertit, Paul és molt bò i m'ha estat ensenyant a col·locarme bé per volar, és la primera vegada que ho provo !-va fer Odette.

-Si..-Kate va somriure, sense ganes. Estava bastant confusa, Anthoni Galiard s'havia negat a dir-li què hi havia al Castell de Sotaterra, per què l'havia segellat, i perquè volia amagar quin cognom havien adoptat ell i la seva família en arribar a Anglaterra. Però ara que li havia explicat el seu problema a Roger se sentia millor, tenia algu amb qui parlar-ne, i saber que ell la comprenia la feia sentir molt bé, segura, com li pasava abans amb Mew-Mew.. Ei, que havia passat amb Mew-Mew? Segur que An Jing l'hauria trobat a faltar. Però, per altra banda, tampoc havia dit res del seu gat; ja no se'n recordava?

-An Jing, on és Mew-Mew?

An Jing, que estava fent-se un llaç al cap, se la va quedar mirant, com si Kate no fes més que dir bestieses.

-Mew-Mew? Què dius?

-Mew-Mew, el teu gat blanc, aquell que ens vas ensenyar al tren!-va fer Kate, desesperada; un altre cop, semblava haver-se tornat boja.

-Jo no tinc gats, esternudo amb el seu pèl-An Jing no recordava res, però.. no era possible, era ella la que els hi havia ensenyat, ella era la que estava emocionada amb el gat, i ara se n'havia oblidat? Tant happy era? No, no podia ser, no se'n debia haver oblidat de la nit al dia.. no podia.. i si tot, si Mew-Mew eren imaginacións seves? No.. massa.. massa impossible.. Roger també l'havia vist, i Kaito també.. Els hi preguntaria, aixi sortiria de dubtes. Quan acabés de sopar esperaria a Roger i li preguntaria.. I si aconseguia trobar a Kaito també.

-Kate, estàs bé?-va dir An Jing. Si, si, molt bé, estava perfectament, sobretot perquè ara resultava que s'ho havia imaginat tot.

« Serà possible! » va pensar « No pot ser.. simplement no pot ser.. no m'ho puc haver imaginat.. el vaig agafar en braços i tot ! »  

-Aii, que la nostran nena anglesa necessita una mica d'ajudaa-va dir Odette somrient exajaradament.

-Si, crec que avui hauriem de tenir una xerrada als lavabos-va fer Mary assentint amb el cap.

-Oh, jo vull ser-hi !-va dir An Jing abraçant Kate- Ella és la meva amiga mevaa des del

treeen !!

-Vaja, dons jo tampoc vull faltar-hi, puc ajudar-va afegir Bianca.

Però què coi estava passant ? Què els hi agafava ara ? Kate se les mirava sense saber què fer ni què dir, ja que, de cop, no entenia res, res de res. A què venia tot allò ? Si estaven parlant de gats per què volien fer una reunió als labavos ? Per parlar de gats ?

Mark també se les mirava estranyat, tampoc entenia res de res, igual que Jean, Paul i Jaques, tansols Robbin semblava que si que sabia de què anava la cosa, i en el seu rostres s'hi dibuixava un mig somriure. Era taaant maravellosament maravellos.. ! Però aquell no era moment de pensar en tonteries, les seves amigues havien agafat un atac de bojeria col·lectiu i no sabia que fer.

-Es pot saber que esteu dient?-va poder dir finalment Kate mentre les altres noies se l'enduien a fora el Menjador i, a força d'arrossegar-la la van fer entrar al labavo d'una empenta. Un cop allà es van acostar a ella fins a arraconar-la contra la paret, envoltant-la.

-Què feu..? Feu por..

-Anem al gra-va dir Odette-; què hi ha entre tu i aquell noi de Pappes, com es deia..?

-Roger!-va saltar l'An Jing.

-R..res!-es va afanyar a dir Kate, però com que no semblava creïble va puntualitzar-som amics des de que ens vam coneixer al tren, i ens hem anat veient per fer els deures junts alguna vegada.. però ja està! Amics! Amics!

-Segur? Res més?-va fer Bianca arrufant les celles.

-Si, res més !

Les noies van suspirar, decepcionades; ara ho entenia Kate es tractava d'això.. Bé, la culpa era de Roger, per somriure tant obertament i.. fer-la posar vermella. Però, si eren amics, per què s'havia posat vermella? Quan An Jing somreia no es posava com un tomàquet, ni amb Bianca ni Mary ni Odette.. Ni tansols amb Mark! Per què?

Aleshores un pensament va aterrar a Kate. I si li agradava? No s'atrevia a pensar en que era amor però.. i si li agradava? Aquell somriure, aquells ulls que sempre la comprenien..

-I tu què, Odette, quan et decidiràs ?-va dir Bianca, mentre totes s'arreglaven dabant del mirall.

-Jo? Bé, no és que n'estigui segura, però crec que ultimament en Jacob de Toix em mira molt sovint i jo..

-Em refereixo a Paul, dona! No veus que el tens boig, pobre noi, i tu no li fas ni cas!

Aleshores totes es van quedar mirant a Bianca de reüll, mig somrient amb les celles aixecades.

-Què passa, tinc micos a la cara?-va dir ella violenta.

-No.. el que passa és que tu no ets la més adecuada per dir a la gent que es decideixin a donar el pas..-va dir Mary, amb una mirada suggerent-Totes sabem que et passa amb en Mark..

-Però..Però que coi estàs dient!! Si..si tu et mors per aquell noi ros de Toix!

-Què, què, què, què, què, què, què, què, què ? Mary ! T'agrada Jacob? Però si em vas dir que era tot meu!

-N..no és veritat, a mi no m'agrada!-es defensava Mary.

-A mi m'agrada Kaitooooo!-va dir An Jing, cridant i saltant, gairebé ballant.

I aixi totes van començar a discutir, fins que van aabar explicant-se cotilleos de gent que no hi tenia res a veure amb elles. Kate sentia que no hi pintava res allà al mig, mentre elles es barallaven i parlaven d'aquelles tonteries; aixi que se'n va anar, sigilosament.

Quan va ser fora va anar directament a la Sala Comuna, que estava força plena, i es va deixar caure a una butaca que hi havia a prop de la llar de foc.

De sobte algu li va posar la mà a l'espatlla; Kate es va girar, sobresaltada, i va veure que era Robbin, que es va asseure al seu costat. Kate va sentir que el cor li petaria, i estava segura de que tot Saint Martin podia sentir els seus bategs.

Llavors, un dubte va aparèixer al pensamet de Kate: "allò" era amor? Era aquest sentiment? La sensació de que et desmaiaries d'un moment a un altre, era això l'amor? Però.. era tant diferent dels sentiments que tenia envers Roger.. Aleshores.. qui li agradava, realment? I si.. i si per Roger tanslos sentia amistat? Clar, debia ser això.. A ella li agradava Robbin, des d'abans d'arribar a Saint Martin. I punt.

Van estar xerrant una estona, bàsicament de tonteries, tot i que Kate tansols reia ximplement totes le burrades que ell deia; bé, cal dir que feien gràcia aquelles burrades, i van animar a Kate una mica.

-Demà teim classes de vol en escombra, eh!-va dir de sobte, i va tornar a Kate a la realitat; ho havia oblidat, demà seria la seva primera classe de vol en escombra, el seu primer vol.. Oh, no! No havia pogut practicar i no sabia ni com s'agafava una escombra! Faria el ridicul dabant de tothom, i segur que perdria l'equilibri a 30 metres d'altura, cauria i acabaria sense dents.

A més era a primera hora, estaria morta de son, com a totes les primeres hores..

Al cap d'una estona de parlar Robbin va marxar cap als dormitoris dels nois, i, en el moment en que pujava les escales es va quedar una estona mirant-la, i, per sorpresa de Kate, li va picar l'ullet.

"Què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què, què?" va pensar ella (^^), mentre notava com la sang li bullia a les galtes, com es posava vermella, per variar.

Però què coi li havia agafat ara? Què és això d'anar picant l'ullet a la gent? No és normal.. per descomptat que no..

Però.. a més.. ell semblava haver entès de què parlaven les altres abans quan se la enduien al lavabo, per tant.. li picava l'ullet per això?

Després de donar-hi unes quantes voltes, Kate va decidir d'anar al llit, era tard i se sentia cansada.

Va pujar als dormitoris, procurant no ser molt escandalosa, no tenia ganes de que Odette i Mary la "segrestessin" a la seva habitació, com ja havien fet altres vegades, o que alguna noia li demanés maquillatge o xampú; en aquell moment tansols desitjava una cosa, tancar els ulls i somiar, somiar que era un altre cop a casa, que no havia ni Scorpius Malfoy ni sabia res del Castell de Sotaterra, i molt menys del Rei de les Ombres.

Kate va entrar a l'habitació, donant un cop de porta. A dins hi havia Louise, arrepenjada a la finestra, mirant les estrelles, amb la mirada perduda, com si els seus pensaments estiguessin lluny, molt lluny d'allà.

-En què penses?-va preguntar Kate, baixet, posant-se al seu costat.

-Res.. tansols.. ultimament no sé que em passa..-va dir, aussent.

Kate va esboçar un somriure.

-Crec que t'entenc..

Però Louise va fer que no amb el cap, i no li va tornar el somriure; va girar-se de cop cap a Kate, els ulls li brillaven, i era de por.

-Si t'expliqués una bojeria, em creuries?

-Si-va fer Kate, seriosament.

Louise es va enretirar i va anar cap al seu llit, on va deixar que les llàgrimes li corressin galta avall.

-Tinc por.

Això va ser l'unic que va dir. Kate va seure al seu costat, i li va passar el braç per les espatlles. Ella també en tenia de por, tot i que tampoc sabia per què.

-L'altre dia.. un gat negre.. cada vegada més..-entre sanglot i sanglot Louise anava explicant tot el que podia-..ja m'he trobat 4 gats negres morts..!

-Gats negres? Morts?-Kate va estremir-se en recordar la imatge d'aquell gat negre mort al costat de la via, el dia en que arribà a Saint Martin.

Louise va fer que si amb el cap; aquells enormes ulls verds pampallugueijaven com estels, però no d'il·lusió, com el primer cop que la va veure, sino de por. Aleshores es va aixecar i es va eixugar les llàgrimes.

-Vine, t'ensenyaré el que m'he trobat avui.

Sense esperar resposta, Louise es va dirigir cap a la porta, encara mig sanglotant de tant en tant; Kate, la va seguir, sense saber gaire si volia veure aquells gats.

Van atravessar la Sala Comuna, on tansols hi havia Odette, que es petonejava amb un noi d'ultim curs, i no es va adonar de la seva presència.

Louise camiava decidida, sense dubtar ni un moment de les seves passes, tot i que de tant en tant s'estremia, o tenia alguna esgarrifança.

Es va aturar dabant d'una finestra, i es va girar cap a Kate.

-Suposo que no tens vertigen.

-Què?

-Alohomora-la finestra es va obrir dabant l'encanteri de Louise, que va treure una cama cap a fora-; Baixarem per aquí.

Kate va treure el cap per la finestra; hi debien haver uns 5 pisos fins al terre.. Louise estava baixant enganxada a una canonada exterior que hi havia per allà.

-A què esperes?-va dir en veure que Kate no es decidia.

Kate va imitar-la, intentant de no mirar abaix, de pensar que no podia caure, que era molt segur.

Louise va saltar a un arbre, i de l'arbre al terra. Kate, va fer el mateix, tot i que la caiguda de l'arbre al terra no va ser intencionada.

I aleshores ho va veure.

Allà al terra, estes en mig d'un bassal de sang, un gat negre.

Va sentir que es marejava, que treuria el sopar, però un crit li ho va impedir.

-Qui hi ha aquí?!

Les dues noies es van quedar blanques; estava prohibit de sortir als jardíns després de sopar, de segur que les castigarien.

-Oh, no!-va fer Kate- I ara què?

-Mmmmh-Louise va treure la vareta-Appropinquet escombres!

Dues escombres van caure als peus de Louise i Kate, que es van veure obligades a pujar-hi, la veu cada vegada se sentia més a prop.

En començar a volar, Kate va tenir una sensació molt estranya, una sensació de llibertat que mai abans havia sentit; tot i que anava una mica fent ziga-zaga, sentia que ella decidia els seus moviments, era una sensació.. màgica.

De cop, la seva vista va començar a difuminar-se, va perdre la força dels braços i es va deixar anar.

Queia.

-Kate, no!-va fer Louise, però la seva veu es va perdre entre les estrelles, entre el vent.. Tot es va apagar.

Kate va sentir pessigolleig a la panxa, i de sobte, va xocar contra alguna cosa, alguna cosa dura i freda. Va obrir els ulls, encara aturdida pel cop, i va veure que estava ajeguda a terre; havia caigut al terre?

Però quan els ulls se li van acostumar a la foscor que dominava aquell lloc es va adonar que no era al dormitori, si no a un lloc semblant a una masmorra..

Era un lloc molt humit, i unicament il·luminat per la feble llum de la lluna, que s'amagava darrere els núvols.

-Eh tu!-Kate es va sobresaltar; pensava que estava sola, i per molt que es girava i mirava a totes bandes, no aconseguia veure a aquell qui parlava- Al teu darrere, tanoca!

La noia es va girar d'un bot, i va veure un home ajagut al terre. Era corpulent, tot i que semblava molt afeblit. Els cabells a l'altura de les orelles li queien per la cara, una cara marcada pel dolor de l'experiència.

Quan el va veure millor, Kate no va poder evitar de fixar-se els seus ulls, un petit i rodó, i l'altre de color blau elèctric, que l'estudiava cuidadosament, i que de tant en tant es disparava cap a una altre banda. Un ull inquiet, desorbitat.

-Qui.. ets ?-va dir finalment, Kate.

-Bé, jo em dic Alastor Murri, però la gent m'acostumava a dir Ull Foll..-va fer un somriure amarg-..ara però.. la gent em dona per mort.

-Què.. ?

-Mira, aniré al gra-Ull Foll es va aixecar, com si no pogués amb ell mateix-, per res del món has d'obrir les portes del Castell de Sotaterra, per res del món! Ho entens? El Castell de Sotaterra mai ha d'obrir-se!

-Però.. Scorpius Malfo..

-Els Malfoy mai han estat de fiar, no et fiis d'ell; mira potser no te males intencions, però, no permetis que t'utilitzi!

-I el Rei..

-El Rei de les Ombres.. Mai ha de ser despertat.. mai..-semblava que cada vegada li costés més parlar, que les paraules li fessin mal.

De cop, tot es va difuminar, els peus de Kate no tocaven el terre, i va tornar a sentir un lleu pessigolleig a la panxa; va tornar a xocar amb alguna cosa dura.

-Kate! Kate desperta!

Kate va obrir els ulls; estava estirada i Louise l'estava saccejant, suaument.

Kate es va incorporar, tot fregant-se el darrere del cap; encara li sortiria un bony després de tants cops.

-Què passa?-va preguntar de malhumorada.

-Com que què passa, has caigut de l'escombra!-era Louise, que se la mirava preocupada. Kate es va incorporar, com va poder, i va veure que eren a la teulada de l'aula d'encanteris, que sobresortia. Estava marejada, i tenia esgarrifances..

Aleshores, a la punta de la teulada, va veure un gat, un gat blanc; va veure Mew-Mew.

Mew-Mew es va transformar en Scorpius Malfoy i es va acostar a elles, lentament, elegantment, fredament, com sempre.


avis suuuper important; és possible que el següent capitol trigui una mica bastant, aqesta setmana Im full of examens.

netta; he recuperat la historia de la nena rara aqella..dels ulls i la sang rarus^^ la tevaaa (portoo 28 pàg DIN A4 !! xd)


Llegit 803 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


florde_cirerer 20 comentaris23/09/2007 a les 21:00:30
#15861Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

nettaaa !! ja posare mes moments An Jing !! xD

al qeqeqeqeqeqeqeqeqeqeqeqe l'he tret de tu, speru q no em facis pagar drets d'autor V.v'




emmahg 42 comentaris23/09/2007 a les 21:22:21
#15862Tinc 2 fanfictions i un total de 26 capítols

P

R

I

M

E

R

A

!

!

!

XD Po nkra no m le llegit, ara ho faig! :p




emmahg 42 comentaris23/09/2007 a les 21:54:05
#15863Tinc 2 fanfictions i un total de 26 capítols

xDDDDD Atac de bojeria col·lectiu

-"Què, què, què, què, què, què, què, què, què ?" by Netta. xDDDD et recordes de la foto xDDD!

-"A mi m'agrada Kaitooooo" k mona!!! xDDDDDDD s la millor!!!

- Nooooooo, buaaaaa! No em diguis que l'An Jing ha estat enbruixada amb un encanteri xungo d'aquests com li van fer la Mauch... Noooo, ella no! Ella es pura i innocent i si li toque un pél el Malfoy aquest el deixaré borni a ell també! xD

- Ara si que em balla el cap, :S, llavors el gat borni es bo, amb el jinye k em fa...(bueno aquest la palmat xD) i el Malfoy es dolent... :S No entiendo nada,...

Per cert quina mala baba l'Anthoni Galiard i l'Ull Foll!

Segueix aviat!

Anna!




Avatarivi_potter 512 comentaris23/09/2007 a les 22:02:15
#15864Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Ostreeeeeeeeeess

GENIAAAAAAAL




Avatargriffy_weasley 19 comentaris25/09/2007 a les 18:36:38
#15867Encara no he escrit cap fanfiction

woooooooooooowwwww!!!!!

Està molt bé!!!!




Avatarkity-weasley 31 comentaris26/09/2007 a les 17:32:11
#15868Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

K mono en Roger ^^ ;P  xD

m'ha encantat el capitol sta super b

... kin mal rotllo trobar-se 4 gats morts =S

...ivana._."




AvatarHAS 5 comentaris28/09/2007 a les 20:53:40
#15880Encara no he escrit cap fanfiction

pobres noies veien gats morts, que es tornaran boges

continua plis que la teva fic esta molt be

HAS




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris30/07/2009 a les 15:47:53
#19095Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

holaa!!! He pensat que si deixava un coment al cap de dos anys potser continuaves la fanfic xdxdxd

vale, no, ara en serio, és  molt guai!