El secret d'en Dumbledore - VII-.
Escrit per ruth
Enviat el dia 10/10/2007 a les 19:28:37
Última modificació 10/10/2007 a les 19:28:37
Tots els capítols de El secret d'en Dumbledore
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


VII-.

Hola a tots!! Ja sé que he trigat un pel massa ha escriure el setè capítol, però he estat liada amb exàmens i no he pogut fer-vos arribar el nou capítol. Espero que us agradi. Comenteu, plis.

 ................... ........................................................................... ....

Les setmanes passaven i en Harry no sabia com iniciar una conversa amb el Ron. Cada cop que intentava parlar-li ell sempre estava ocupat. A les classes amb la "professora" Nadia va fer-se impossible parlar, semblava que tothom avançava menys ell. Al final d'una de les classes la Nadia va voler que es quedessin.

-       Deseu les varetes i seieu a terra - va ordenar - Creia que l'Exercit d'en Dumbledore era alguna cosa més que sis criatures. Pensava que hereu una passada de bruixots; i que em trobo? Sis nens. Crec que no sou els que fa dos anys van entrar a la Conselleria d'Afers Màgics. Que us passa? Entenc que heu crescut i que us he fet més "madurs" - estava enfadada i amb raó - Però no entenc perquè aquella química que hi havia entre vosaltres ja no hi és - va fer una pausa - Tu, Neville, eres capaç d'enfrontar-te amb un Cavaller de la Mort, la teva àvia estava orgullosa i ara fas pena...

-       No li parlis així! - va saltar l'Hermione.

-       Tu no et fiquis que per tu també en tinc. La nena muggle que un dia va descobrir que era bruixa. Creu que perquè ets una setciències ho tens tot resol? Doncs, no! Tu només sap defensar a qui tu creus que es dèbil; però quan la cosa es complica, t'en vas corrent a amagar-te entre els llibres de la biblioteca... - l'Hermione va començar a plorar.

-       No li permeto...

-       Que no em permet Weasley? Que li parli així a la seva xicota?- en Ron es va quedar parat - deu venir de família o vostè es el més tossut de tots. L'únic que l'importa és que els seus pares pensin que és especial. Creu que si el mata un Cavaller de la Mort la seva mare el veurà com un heroi?.

-       PROFESSORA! -va cridar en Harry posant-se dempeus apuntant-la amb la vareta- JA N'HI HA PROU! Nosaltres som persones i volem que ens tracti com a tal, no com animals. Nosaltres no vam elegir assistir a la seva classe. - va abaixar la vareta - No ens hem estat deixant la pell aprenent sortilegis i encanteris perquè ara ens insulti d'aquesta manera.

-       Ja no volem que ens ordeni res. Tot això que fem i intentem aprendre i dominar... mai ens ha dit perquè ens ho fa fer. Mai vol donar-nos explicacions. Només volem saber perquè i procurar entendre-ho. - va afegir la Ginny.

-       Està be. Crec que si us faig una petita pinzellada no passarà res. - va dir la Nadia seient-se al terra amb ells. Es va passar les mans pels cabells despentinats i va afegir - Resulta que el tiet Dumbledore...

-       El Dumbledore era el seu tiet? - van dir tots al uníson.

-       Bueno exactament no ho és, però com ens va acollir quan jo era petita li dic tiet. Però aquesta es una historia molt llarga. Al que anàvem. Resulta que el tiet Dumbledore m'ha confiat el vostre entrenament; ja que junts podem acabar amb els horricreuxs que queden i liquidar en Voldemort.

-       Que són els horricreuxs? -va preguntar la Luna- Va dir el primer dia de classe que ens posaria al corrent, però a dia d'avui encara no em parlat..

-       Com explicar-ho d'una manera fàcil... Cada cop que mates a algú la teva ànima es trenca per que és vulnerable. Mitjançant un poderós encanteri pots "ficar" cada tros d'ànima dintre d'un objecte o una persona. Per això, encara que liquidem en Voldemort sinó eliminem els horricreuxs, no l'eliminarem a ell.

-       Gràcies Harry per l'explicació - va dir la Nadia - A hores d'ara creiem que en Voldemort va "fer" set horricreuxs. Com sabeu en màgia, sobretot en màgia negre, el número set te connotacions màgiques molt poderoses. No només és el número de la sort, com diuen els muggles. Durant l'any passat el tiet va destruir-ne un, l'anell d'en Morvosc, avi d'en Voldemort. En Harry a segon, va destruir el diari personal d'en Tod Rodlel. El tercer horricreux pensem que podria ser el medalló de la mare d'en Voldemort, insígnia de la casa d'Slytherin, que no sabem on para - va mirar al Harry - Creiem que els altres quatre poden ser objectes relacionats amb els fundadors de l'escola.

-       Perquè sempre parla amb plural? - va dir en Ron

-       Perquè es deu referir a l'Ordre, oi que si? - va reafirmar l'Hermione.

-       Doncs... d'això... el cas... podria ser... Ui! Que tard és! Ens veiem demà, vale? - la Nadia es va aixecar i va acompanyar-los fins la porta de l'aula com si tingués presa. Quan tots van ser fora va sospirar profundament- Una mica més i ens descobreixen.

-       Crec que seria millor que no tornés per aquí en uns dies - va dir una veu.

-       Tiet i si els hi diem? Crec que en Harry tornaria a sentir-se més segur i... Ets l'únic que li queda. Ha perdut a tots els que li donaven suport: a tu, a en Sírius, a mi... Que no veus que necessita tornar a confiar en algú.

-       Tens raó, Nadia, però esperem una mica més. Arribat el moment jo mateix parlaré amb ell i l'explicaré tot el que ha de saber - va dir el fantasma de l'Albus Dumbledore que acabava de fer-se visible davant la Nadia.

............................................ .............................................. 

 

Fora de classe:

 

-       Creieu que amaga alguna cosa? - Va dir l'Hermione

-       No ho sé. Però és molt sospitós, no creieu? - va dir en Harry- Tot d'una ens fa fora de classe sense explicacions.

-       Ja torna el CSI Potter. Tots tenim els nostres secrets - va puntualitzar la Ginny.

-       I vosaltres dues de que rieu si es pot saber? - va dir en Ron mirant la seva germana i l'Hermione.

-       Ron - va dir en Harry - Que podem parlar, a soles? Si no et va be ho entendre...

-       Doncs resulta que ara anava a ...

-       Roon! - va dir l'Hermione - Harry en Ron parlarà amb tu. El que tinguis que fer, Ron, pot esperar. Va noies, Neville, deixem que aquest parell parlin - va dir empenyent al Ron cap al Harry.

-       I de que volies `parlar amb mi? - va dir tot vacil·lant.

-       Sento molt que la nostra amistat s'hagi trencat... Si volguessis posar-te en la meva situació... és que... vull que tornem a  se amics i que... em deixis parlar amb la Ginny... vull arreglar-ho amb ella... tu creus que podríem tornar a sortir?... Ja sé que la Ginny es la teva germana i després de fer-la sofrir no vols que la torni a cagar... però, és que...jo...jo... millor deixem-m'ho estar. - va dir en Harry tot derrotat.

-       Harry, amic meu, em faig enfadar amb tu per... una criaturada. Em vaig ficar entre la Ginny i tu. Les vostres coses les heu d'arreglar vosaltres. L'Hermione té raó, sou vosaltres que heu de parlar i encara que  em dolgui perquè és la meva germana, ja és prou grandeta per decidir què vol fer. D'això... Harry em deixaries la Raigdefoc... per donar unes voltes.

-       Si, es clar! Anem a buscar-la - i van marxar cap a la torre de Gryffindor.

 ................... .........................................................

La Ginny, l'Hermione, la Luna i en Neville van marxar a fer una volta pels jardins.

 

-       Luna, et trobes bé? - va dir en Neville

-       No us preocupeu... es que... crec que la Nadia té al·lucinacions. De veritat, us ho juro. Altre dia vaig anar a donar de menjar als vesprals que tenen un petit acabat de néixer i l'he posat de nom Fidel i com sabeu només aquelles persones que han vist morir a un altre els poden veure i...

-       Vés al gra, plis - va dir l'Hermione. La Luna sempre la treia de polleguera.

-       Ah, si,si... d'això com us deia... Resulta que al tornar vaig passar per la tomba d'en Dumbledore per posar-li unes flors i la vaig veure allà parlant sola.

-       Això és normal, era el seu tiet- va dir la Ginny

-       Però és que ell li contestava...

-       Que!!

-       Doncs això que en Dumbledore li contestava - i es va quedar tan tranquil·la, com si fos la cosa més normal del mon.

 

A l'hora de sopar l'Hermione els hi va explicar al Ron i al Harry. En Ron creia que eren paranoies de la pirada de la Luna, i va dir-lis que no li fessin cas. En Harry pel contrari es va quedar tot pensatiu.

-       Hermione... saps si es pot encantar una tomba perquè et parli? Ja sé que sona macabra, però es podria fer, oi?

-       Crec que si, però t'ho hauria de mirar a veure si hi ha cap antecedent... però ara que ho dius no em sona...

-       Reina... No et capfiquis amb això aquesta nit. T'enrecordes que em quedat, oi? - va dir en Ron

-       No em diguis així davant de tots! - va dir posant-se vermella.

-       Amb qui heu quedat? - va preguntar la Ginny tota curiosa.

-       A tu t'ho diré. No és cosa teva - va dir en Ron donant-se importància.

-       A veure que feu parelleta... - va dir en Harry i ell i la Ginny es van posar a riure de les cares que feien.

-       Va anem que sinó es farà tard - van marxar tots dos plegats.

 

Per primer cop, després de la baralla, el Harry i la Ginny es quedaven sols. No sabien on mirar, un enfront de l'altre; separats per una taula i uns quants plats. De cop la Ginny es va aixecar i al més pur estil nou setmanes i mitja va treure's la túnica, es va pujar a la taula i...

-       Harry, Harry!!

-       Que, què passa? - en Harry tornava a la realitat.

-       Res es que... t'estava parlant i a tu et queia la baba.

-       Eh? D'això... vols...

-       Si...

-       Vols més pastís de xocolata? - l'havia cagat i ell ho sabia.

-       No. Ja te'l pot menjar - i es va aixecar per marxar

-       Ginny! Puc... d'això... podem... si tu vols... Bueno... si et ve de gust.. perquè demà es dissabte... s no vols m'ho dius i...

-       Si vull què? - va dir desesperada

-       AnarambmiaHogsmeade... - per fi li sortia

-       NO - i va marxar.

 

Després de tot el que li havia costat i ella li deia que no. Que volia exactament, que es poses de genolls i li supliques que el perdonés per ser un idiota sense sentiments... Tenia que aconseguir tenir una conversa més fluida amb ella, però com ho faria si cada cop que la tenia al davant... com dir-ho suaument, es comportava com un imbècil. Va sortir del gran saló per anar-la a buscar, però es va trobar amb la Luna i en Neville que sortien a passejar agafats de la mà. Per què tothom podia ser feliç menys ell? Va tornar a entrar al menjador i va agafar l'últim exemplar del Diari del Profeta i com per art de màgia al cantó inferior esquerre, un petit anunci li va cridar l'atenció.

 

"Si ets jove i no saps com parlar amb les noies...

(les lletres van canviar)

...Subscriu-te al curs

"Més maca que una sabata"

L'únic curs a distància per nois com tu

Envia un mussol amb les teus dubtes a:

Doctora Nadia P. Gibernau

Ella sap el que necessites..."

 

Devia ser veritat. Podia ser que la professora Nadia es dediqués això. Com podia fer-ho, o sigui, demanar consell sense que ella s'adones que era ell. Va mirar cap a la taula de professors i la va veure parlant amb en Hagrid animadament. Es va tornar a mirar l'anunci i va decidir que l'enviaria un mussol anònim. Va pujar a corre-cuita a l'habitació dels nois, va estirar-se sobre el seu llit i va corre les cortines, va agafar ploma i pergamí i va escriure:

"Doctora Gibernau:

Em dirigeixo a vostè per demanar-li consell sobre un assumpte delicat. Fa uns dies em vaig discutir amb la noia que sortia. Vull fer les paus amb ella, però no vol parlar amb mi. Què puc fer?

Atentament, Anònim."

-       Crec que es bona - va dir-se per si mateix rellegint la carta - Demà mateix l'envio.

 ........................................................... ...................................

 

L'endemà al matí el cel estava molt nuvolós i feia un fred d'aquells que tallen la pell. Encara que a dins del castell s'estava ben calentó la Ginny no volia tornar a passar el cap de setmana tancada aguantant les indirectes i les tonteries del Ron i l'Hermione. Així que abans de baixar a esmorzar va preguntar-li a l'Hermione:

-       Escolta, vols venir amb mi a fer una mica de footing? Necessito desfogar-me.

-       Es que he quedat amb el Ron, la Luna i en Neville per anar a Hogsmeade. Per què no vens?

-       No, millor que no. No voldria molestar!... D'això em deixes el teu ipod, per escoltar música .

-       Bueno, però no sé si t'agradarà, els que canten són muggles. - li va deixar - T'en vas tu sola a corre? - la Ginny va assentir - No et cansis gaire, vale? - la Ginny va marxar.

 

 

Un cop als jardins, la Ginny va començar a corre. Quan més corria més trista es sentia. Va aturar-se de cop prop d'on estava la tomba d'en Dumbledore. Les llàgrimes li queien sense poder-ho evitar. Perquè es sentia així de malament? Tot era culpa d'en Potter. Per què no podia oblidar tot el que va passar i tornar a ser feliç? Perquè esperava que ell es disculpés i li tornés a dir que l'estimava... Per què?... Va tornar a corre en direcció a la mussoleria. Al arribar va veure com en Harry sortia amb la Hedwich. La va deixar anar i es va girar cap on era la ella, just quan al ipod sonava...

 

" En la terra hi escrit

"Nena estic boig per tu"

Em passo els dies esperant la nit..."

 

Estaven tots dos allà mirant-se, sense dir-se res.

 

"...Com et puc estimar,

si de i estàs tan lluny.

Servil i acabat

Boig per tu!..."

 

Aquella cançó era com si parlés per ella. Se li va fer un nus a la gola.

 

" Sé molt bé que des d'aquest bar

jo no puc arribar on ets tu

però dins la meva copa veig

reflexada la teva llum

Me la beure..."

 

El Harry va anar cap a ella.

 

" Servil i acabat...

Boig per tu!"

 

Estaven tots dos tan tan aprop...

 

"Servil i acabat...

Boig per tu!"

 

En Harry va abaixar la vista i va agafar el camí cap al castell. La Ginny es va quedar allà plantada. Què li passava? Per què no li havia dit res? I si en Harry s'havia cansat d'anar-li al darrere. Va corre cap a la mussoleria i va asseures en el racó més fosc que va trobar i es va posar a plorar. Estava tan deprimida que només pensava en sortir d'allà i fugir lluny, desaparèixer, que ningú la pogués trobar. De cop va sentir com unes pessigolles a la mà, però quan se la va mirar no hi era, va aixecar-se asustada, va mirar-se l'altra mà però tampoc hi era, tampoc podia veure el seu cos... No podia ser, s'havia tornat invisible i no s'havia com desfer-ho.

 

 

 

 

 


Llegit 799 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris10/10/2007 a les 20:12:40
#15921Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

OSTREEEEES!

Com triunfaaa!

AnarambmiaHogsmeade? xDDD

Estaa geniaal de debó! no tardis a escriuree =)

PD: la canço més bonica del món! *_*




AvatarHAS 5 comentaris11/10/2007 a les 16:04:05
#15924Encara no he escrit cap fanfiction

ostres que vo, continua aviat que tinc ganes de lleguir de que va




ikke 23 comentaris11/10/2007 a les 19:52:59
#15925Encara no he escrit cap fanfiction

Hola! Quant de temps ^_^

És fantàstica ^^

Has anat a escollir la millor cançó que podies trobar i més en aquest context.

M'ha agradat molt ^^

El final és molt estrany, però m'agradaaa! Escriu ben aviat!

T'estarem esperant ^^