Després d'una eternitat torno a donar senyals de vida. Aquí el sisé capítol. Espero que el disfruteu i que coemnteu. (La dedicatoria la trobareu al final del capítol!!)

Avui és 23 de desembre, la Clara i el Martí ja han començat les vacances de Nadal, i per no faltar al costum son a casa la seva àvia. Bé, millor dit, al jardí de casa la seva àvia jugant amb la neu. La Rosa, cansada després de molta estona de jugar amb els seus nets, entra dins la casa i s'asseu a la vora del foc per escalfar-se. Els nens no triguen gaire en seguir el seu exemple, s'asseuen al costat de la seva àvia i mentre entren en calor la Rosa continua la seva història...

Intrigada per saber de qui era aquella felicitació vaig obrir la cartolina...

La felicitació deia així: "Rosa, desitjo que gaudeixis al màxim de les teves vacances de Nadal. I que comencis l'any a punt per tot el que t'espera!! Petons, Lucas"

Ohhh, que mono, quin detall!! El cert és que em va sorprendre rebre la seva felicitació, perquè havíem tingut exàmens i havia estat enfeinada preparant treballs i gairebé no hi havia pensat en el que ara era el meu nuvi, i encara menys li havia enviat una felicitació de Nadal. L'Hermione i la resta em van mirar intrigada, la meva cara devia delatar la il·lusió que m'havia fet rebre la postal, perquè el Ron em va preguntar qui m'escrivia.

-És evident qui l'escriu, Ron -va dir l'Hermione- li escriu el Lucas!!

-I tu com ho saps, Hermione? -va preguntar el Ron

-És evident, Ron, les noies sempre s'ho expliquen tot, i ara, Rosa, ens podries fer cinc cèntims del que va passar entre tu i "el jugador de l'any"? -Semblava que el Fred no només era un bromista excel·lent, sinó que també era un gran cotilla

-Sí, parla. Jo també ho vull saber!! -Com no, el George clavadet al seu bessó. Semblava que no tenia més remei que explicar el que havia passat entre jo i el Lucas.

-Carai, que bé s'ho munten els gallecs.... -Aquest era el Ron.

- Uohh!! Al Ron li agrada la Rosa!! -Van exclamar els dos bessons al mateix temps.

El Ron, posant-se vermell ho va negar i va afirmar que ho havia dit per dir, però no va colar. Tot i així, jo tenia la intuïció que no era jo qui li agradava al Ron. Per sort per ell, l'Hermione va tallar la conversa dient que era hora d'anar a classe, que no volia que la professora Ana Lins d'herbologia li poses retràs l'últim dia de classes abans de Nadal.

Quan van acabar les classes del dia vam tornar al menjador, o millor dit, jo vaig tornar al menjador, l'Hermione es va endur el Ron apart dient que li havia de dir una cosa important. Així que no vaig tenir més remei que tirar cap al menjador sola. Allà ja hi eren els bessons, així que com de costum em vaig asseure amb ells.

-On són el Ron i l'Hermione? -Em va preguntar el George.

-Ara venen -em vaig limitar a contestar. Sabia perfetament que era el que l'Hermione li havia de dir al Ron, però no pensava revelar el secret de la meva amiga sense el seu consentiment. La nova parelleta no va aparèixer a sopar, al dia següent tornàvem a casa a passar les vacances de Nadal i l'helicòpter sortia d'hora al matí, així que em vaig acomiadar dels bessons i me'n vaig anar al llit.

L'endemà quan em vaig llevar l'Hermione encara dormia, i com que ella es quedava a passar les vacances a l'escola, vaig pensar que era millor no despertar-la. Ja li demanaria els detalls del que havia passat amb el Ron a través de l'Espurna, el meu mussol femella. Vaig pujar a l'helicòpter amb tots els altres alumnes que marxaven a casa. Era l'única del grup que marxava a casa doncs els germans Weasley es quedaven donat que  els seus pares estaven molt enfeinats aquelles vacances.  Al cap de no gaire estona vam aterrar al meu jardí. Els meus pares ja eren allà esperant-me. El pare em va agafar el bagul i la mare la gàbia de l'Espurna i tots tres vam entrar a casa.

Un cop ja havia deixat el bagul i la gàbia a la meva habitació els meus pares em van preguntar com m'havia anat el primer trimestre. Els vaig explicar per sobre el que havia aprés durant aquell trimestre i els vaig dir que havíem anat a Santiago de Compostela en honor del torneig de Quidditch interescolar, i que l'escola del gran tuc d'Eskírlans havia guanyat el torneig. El pare no semblava gaire interessat, però la mare em va començar a preguntar pels detalls, que si quines escoles hi havien participat, que si havia conegut a algú interessant... Li vaig explicar que hi havien participat una escola xinesa, una iraquiana, una anglesa, Meigallo, l'amfitriona gallega, i nosaltres. Em va demanar que li expliqués com era Meigallo. La hi vaig descriure, acabant la meva descripció amb: "i la gent maquíssima..." Pel que es veu, devia fer una cara semblant a la que havia fet el dia anterior quan havia rebut la postal del Lucas, perquè la meva mare em va preguntar si hi havia alguna cosa més que els havia d'explicar. No em vaig poder estar d'explicar-li la magnífica experiència que havia passat amb el Lucas. El meu pare va començar a dir que jo era molt jove per tenir nuvi i no sé quines històries més però la meva mare estava tan contenta com jo. Va dir que quan el vam conèixer li va semblar un noi molt maco i educat, i que estava contenta que m'ho hagués passat bé amb ell. Estava tan contenta que em va fer prometre que el convidaria a casa per les properes vacances.

Més tard aquell dia, la mare va proposar d'anar a passar l'endemà a Lleida, doncs ella necessitava comprar unes herbes i havia pensat que podria estar bé que hi anéssim tots junts. A mi el pare ens va semblar una bona idea i vam decidir que sortiríem amb l'autobús de dos quarts de sis del matí.

L'endemà, la mare va entrar a la meva habitació a despertar-me més d'hora del que hauria volgut, però com que hem feia il·lusió anar a Lleida em vaig llevar de seguida. Em vaig dutxar i em vaig vestir i quan vaig estar llesta vaig baixar a esmorzar. Mentre esmorzava va baixar el pare i va dir que li sabia molt de greu però que no ens podia acompanyar, que l'hi havia sorgit un assumpte urgent. Em va saber greu que no vingués, però tot i així sabia que jo i la mare ens ho passaríem molt bé encara que ell no vingués. Quan vam estar a punt vam anar a buscar l'autobús i després d'un viatge bastant llarg vam arribar a Lleida.  Un cop allà vam anar directament al carrer Major, com l'altra vegada el vam creuar fins arribar al bar "La Lluna", tal com vam fer a principi de curs vam sortir per la porta de la terrassa i ens vam aturar davant de la paret. La mare va tocar les pedres corresponents amb la seva vareta i vam entrar a la Ronda d'Allà. Un cop al carrer dels mags vam caminar fins a arribar a Gringotts, el banc dels mags. Vam entrar a la nostra caixa de seguretat i altre cop em vaig quedar impressionada del munt de diners que hi havia allà dins, així que vaig decidir preguntar-li a la mare d'on havia sortit tota aquella fortuna. Davant de la meva pregunta, la mare va somriure i em va contestar:

- M'agrada que em facis aquesta pregunta, Rosa. Quan jo era més jove, bastant abans d'ajuntar-me amb el teu pare treballava en una sala d'espectacles màgics aquí a Lleida. Jo era ballarina. Sempre m'ha agradat molt ballar, i desde petita que vaig entrar a l'escola de màgia que m'apuntava a tots els tallers de dansa màgica que podia. Vaig aprendre a ballar diversos dels balls més populars en el món dels mags i al final vaig convertir la meva passió en la meva feina. Sortia a l'escenari i ballava davant de tots els mags i bruixes que em volguessin mirar.

-Wow! I que té d'especial el ball màgic?

- Doncs moltes coses, depèn del ball, però en el meu cas la peculiaritat es trobava en que flotava.

-Carai! flotaves? M'hagués agradat veure-ho. I que ballaves?

-Doncs de tot, el que em demanessin, però el meu preferit era el claqué. I també era el que millor em pagaven.

-Que interessant! No m'hagués imaginat mai que la meva mare hagués estat ballarina... I per què ho vas deixar?

-Ho vaig deixar pel teu pare. A ell mai li ha agradat massa el món de la màgia, i quan la nostra relació va començar a ser una cosa seriosa ho vaig deixar. Quan vam anar a viure junts ell es va comprometre a canviar de tant en tant part del que guanyava en la seva feina muggle per diners mags.

-Ah ja. Ara que parles del pare, com us vau conèixer?

-Ui, és una història una mica llarga. Ja te l'explicaré en una altra ocasió.     

 Després d'aquesta interessant conversa vam anar a comprar les herbes que la mare necessitava. Em va explicar les propietats de moltes d'elles i em va dir que això no m'ho ensenyarien a l'escola, que ho havia d'aprendre per mi mateixa.

Quan vam sortir de la botiga d'herbes vam anar a passejar per la Ronda d'allà, un altre cop va cridar la meva atenció la botiga d'escombres. Era tan impressionant veure totes aquelles escombres juntes... Però especialment va despertar en mi el record de les classes de vol. Estava desitjant tornar a pujar dalt d'una escombra. Li vaig demanar a la meva mare que em comprés una escombra però ella s'hi va negar. Em va dir que primer havia d'aprendre a volar bé abans de tenir escombra pròpia.

Després d'una estona més de passejar vam anar a dinar. Després de dinar, que ja eren gairebé les cinc de la tarda, vam decidir que ja era hora de tornar a casa. Vam anar a l'estació d'autobusos, vam pujar a l'autobús i cap a casa. Al arribar, el primer que vaig fer va ser anar a veure el meu mussol. Se'm va acudir que li podia escriure una carta a l'Hermione per saber els detalls del que havia passat amb el Ron, així que vaig agafar un tros de pergamí i la meva ploma i vaig escriure:

Ei Hermione! Com van els primers dies de vacances? Per aquí tot molt bé, avui la mare i jo hem anat a Lleida a passar el dia. I saps que m'ha explicat? Doncs que ella havia estat ballarina màgica i que per això tenim tants diners a Gringotts. Quan m'ho ha explicat m'he quedat flipant.... I canviant de tema, suposo que li vas dir al Ron que t'agrada no? Que et va dir ell? Com s'ho va prendre?? Bé ja m'ho explicaràs.

Petons de la teva amiga la xafardera!

Rosa

              &nb sp;                         &nb sp;         

Vaig lligar la carta a la pota de l'Espurna i la vaig deixar anar a la finestra perquè li portés la carta a l'Hermione. Aviam si em contestava aviat i em posava al dia de la seva relació amb el Ron. En la meva opinió aquells dos feien molt bona parella. Vaig sopar i me'n vaig anar al llit.

L'endemà em vaig llevar a les onze del matí i vaig sortir a jugar al jardí. Estava tot blanc de neu i m'encantava. El millor era fer ninots de neu i jugar amb el trineu. M'encantava la neu... El cert és que tota la meva vida havia viscut envoltada de neu a l'hivern però em costava imaginar-me la meva vida sense neu a l'hivern. Després de molta estona vaig entrar a dinar amb els meus pares. Avui tocava sopa de galets, doncs era el dia de Nadal i així ho marcava la tradició. Mentre dinàvem es va posar a nevar molt fort, així que la tarda la vam passar jugant a jocs de taula tots tres junts.

Mentre jugàvem, ja cap al tard algú va picar a la porta. Qui podia ser? La mare es va aixecar i va anar a obrir. Vaig pensar que seria la veïna que venia a demanar alguna cosa així que el pare i jo vam seguir jugant a cartes, convençuts que si era la veïna la mare trigaria una estona a incorporar-se al joc. Però en aquell moment, la mare em va cridar desde la porta. Encuriosida vaig anar cap allà...

I ara la dedicatòria, si heu llegit el capítol sabreu que el remitent de la postal és el Lucas. Per tant dedico aquest capítol a Lizard!!

I ara, em sabríeu dir qui és que pica?? Aviam, el Lucas no compta i sentint-ho molt pero degut a que me'n vaig anar de la llengua DMHP_I  tampoc. Ah, i Lizard tampoc, que ja li dedico aquest. Com al capítol anterior. A qui primer l'acerti li dedico el capítol. 

• 	ivi_potter	Enviat el 06/11/2007 a les 21:02:38
  	#16024	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  

  holaa!

  GENIAL com tots els altrees =)

  ostres qui deu ser el que ha vingut a casa??!

  no tardiis pleasee!

  
  
  
  

• 	hpkarina	Enviat el 07/11/2007 a les 15:00:22
  	#16025	He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

  
  
  mmm... podria ser... harry potter? que no! que es broma! que ja se que no no és! el capitol genial!!!!
  
  
  
  
  

• 	hermi_girl	Enviat el 07/11/2007 a les 15:11:51
  	#16026	He escrit 2 fanfics amb un total de 28 capítols

  
  

  Hola wapixima!!!!

  Que bé que hagis penjat per fi el capitol wewewewe ^^

  Fa temps que no parlem eh, espero que et vagi tot molt bé per allà Barcelona i que t'ho passesis molt bé al saló del manga (com no vam poder parlar pel msn no et vaig poder dir quan anava... T.T)

  En fi, ara vaig a respondre la pregunta (fijo que la cago) jo crec que es...

  El Lucas?

  No se, seria emocionant una visita sorpresa... q bonic xDDD

  Apa, cuidat molt i avera si parlem haviat ^^

  Petons

  hermi_girl

  
  
  
  

• 	griffy_weasley	Enviat el 07/11/2007 a les 21:35:34
  	#16028

  
  

  Estaaa moltt bee!!! continua aviat plis!!!

  
  
  
  

• 	Lucas Anònim	Enviat el 08/11/2007 a les 20:32:32
  	#16035

  
  
  No es just, per que no puc  partisipar yo en el joc? em sento descriminat
  snif
  detotes formes diré la meva: es la veina y la mare de la rosa crida per que no me obrir la porta li ha tirat una bola de neu...
  Anim preciosa que ens tens a tots pendents del teu ff
  
  
  
  
  

• 	krys_hp	Enviat el 09/11/2007 a les 18:13:05
  	#16037	He escrit 1 fanfics amb un total de 7 capítols

  
  

  Uooooo i m'he llegit tots els capitolos xD per fiiiiiiiii!!!! xD

  ki es... :o xk deixes tanta intriga!!! aixó es injust!! sinif..snif...

  jo crec k es l'Hermione o en Ron xD

  PD: no se si ho has vist, pero ja fa unes setmanes k vaig penjar el cinqué capitol del meu ff, esk no he vist el teu comentari..snif.. pasat-hi!!!

  
  
  
  

• 	Mitsuki Anònim	Enviat el 09/11/2007 a les 20:37:12
  	#16041

  
  

  Ei!!!

  Ja et trobavem a faltar per aqui!

  El capitol esta genial! M'encanta xo ens deixes amb una intriga... TT la veritat, no tinc ni idea de qui pot ser... xo m'agradaria saber-ho aviat...

  A veure si penges el següent capitol ràpid eh??

  Petons!!!!

  
  
  
  

• 	DMHP_I	Enviat el 12/11/2007 a les 22:49:11
  	#16055

  
  

  es el rei tragon!!!! a que si?? es broma XD, clar com que barnissor la llengua no puc dir res, no? jejejeje (no se k te a veure xo wno jejeje se m'n va molt jeejeje)

  m'a agradat molt jejeje i se m'a fet curt...

  ja parlarem

  Petons