El secret d'en Dumbledore - VIII-.
Escrit per ruth
Enviat el dia 13/11/2007 a les 17:05:42
Última modificació 13/11/2007 a les 17:05:42
Tots els capítols de El secret d'en Dumbledore
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


VIII-.

En Harry va entrar al castell tot moix. Sabia que la Ginny ho estava passant malament, però millor era que no la molestés, que no li insistís creia que deixant passar un temps podrien tornar a ser amics, si era el que ella volia ell ho acceptaria.

-       Harry! - va dir la Nadia que estava asseguda a les escales que portaven al primer pis - Tens un moment? Voldria parlar amb tu.

-       Si es clar... - va seguir-la fins la seva aula, sense dir ni na paraula.

-       Seu, vols alguna cosa per beure? Un batut de maduixa?

-       Gràcies - va dir agafant el got que acabava d'aparèixer surant davant seu - De que vols parlar amb mi? Ja sé que a les classes vaig endarrerit però...

-       Harry vull parlar amb tu de la Ginny - Ell va obrir els ulls com plats - No sé pas que ha pogut passar entre vosaltres, però deu haver sigut algo gros. Sé que gairebé no ens coneixem i no em tens la confiança per explicar-m'ho... Però quan he rebut la teva carta - va ensenyar-li ell pergamí que feia poc havia enviat - he pensat que podríem parlar..

-       Com ha sabut que era meva?

Ella va llegir-li la carta i va afegir:

-       Descartant els de primer a tercer i desprès de veure l'escut que hi ha gravat a la part inferior del pergamí - va dir assenyalant l'insignia de Gryffindor - I sent una òliba blanca qui me l'ha portat, he descobert que eres tu. - va concloure.

-       Deus pensar que sóc un estúpid, veritat?

-       Un altre dia no fa falta que signis anònimament - tots dos van riure - El que et deia... Tan tu com la Ginny heu de parlar i deixar de fer-us mal. Les notes de tots dos han baixat i a les meves classes no esteu per la feina. Necessito que esteu al cent per cent abans de final d'any...

-       Però si només falten vint dies!

-       Si ja ho sé, però és important que esteu arreglats per aquesta data.

-       Perquè és tan important? Què passa a final d'any?

-       No t'ho puc avançar, confia en mi, si us plau! - va dir la Nadia amb aquell to de veu de qui guarda un secret molt important i es mort de ganes de dir-ho - Ja pots marxar, recorda que pots parlar amb mi sempre que vulguis.

-       Ho tindré present - va dir en Harry al sortir per la porta.

Al corredor es va trobar a la Luna que anava parlant sola com si consolés a algú.

-       Ei, Luna! - va dir-li.

-       Ah? Hola Harry. Saps on podem trobar a la Nadia?

-       Si és a l'aula...

-       Gràcies - va contestar-li i va anar passant. Caminava com si portés algú o alguna cosa del bracet - Tu tranquil·la que segur que ella sap que fer en aquests casos...

Va sentir que deia. Sempre havia pensat que la Luna era entranya, no era ja massa gran per tenir amics imaginaris?. En Harry va pujar a la sala comuna, volia parlar amb el Ron i l'Hermione abans de fer-ho amb la Ginny.


 

La Ginny va sortir de la mussoleria i va corre tota asustada cap al castell. Va veure com en Harry marxava amb la Nadia i va intentar cridar la seva atenció saltant i agitant els braços, però no la van veure. Va intentar seguir-los, però al segon tram d'escales va topar amb la Luna i totes dues van caure de cul.

-       Perdona Luna, no t'he vist - va dir la Ginny.

-       Com saps el meu nom? Ja ho sé, tu deus ser l'esperit juganer que m'amaga les meves coses, oi? Deixa't veure!...

-       Luna, no sóc cap esperit i mai voldria amagar-te les coses.

-       Qui ets llavors? Deixa que et vegi, home!

-       Sóc la Ginny. No sé com ho he fet, però ara m'he tornat invisible.

-       I un be negre. Deus ser un Doblegador de Veu. Si el meu pare m'ha parlat d'ells. Fuig d'aquí bitxo fastigós. No et donaré la meva veu, ni ho somiïs.

-       Luna, escolta'm atentament - va dir la Ginny perdent els papers - Vols fer el favor d'escoltar-me!

-       No fa falta que cridis, encara tinc les dues orelles, veus?

-       Perdó. Es que no sé com tornar a ser visible i... no trobo a ningú que m'ajudi... - va dir entre llàgrimes. Tot és per culpa d'ell...

-       Tranquil·la, si vols t'acompanyo a veure la Nadia. Segur que et pot ajudar - va dir la Luna  intentant-la animar - Agafat del meu braç i així no tornarem a topar - va dir amb un somriure.

Al corredor, prop de l'aula de Defensa, van trobar-se amb el Harry.

-       Mira, Ginny, és el Harry. I si li pregunto què podem fer?

-       Mai de la vida. No li diguis que sóc aquí. No vull que em vegi en aquest estat - va dir arreglant-se els cabells

-       Però ell et pot ajudar...

-       Te dit que no.

-       Ei, Luna! - va dir en Harry

-       Ah? Hola Harry. Saps on podem trobar a la Nadia?

-       Si és a l'aula...

-       Gràcies - va contestar la Luna i va deixar en Harry amb la paraula a la boca- Tu tranquil·la que segur que ella sap que fer en aquests casos. - Va dir-li a la Ginny. Al arribar a l'aula va picar a la porta.

-       Endavant - va contestar la Nadia - Digues Luna quin problema tens? - va dir mirant el buit que ocupava la Ginny.

-       No li diguis que estic aquí! - va dir-li la Ginny a cau d'orella.

-       Es que una amiga que... s'ha tornat invisible i ara no sap com tornar a ser visible. Podria ser que li hagués picat un Cuc del No Ser... Però ella diu que ha sigut de cop que li ha desaparegut tot el cos.

-       Diga-li a la teva amiga que si troba la font dels seus problemes, el seu cos tornarà a aparèixer. A vegades a les bruixes que es capfiquen en un problema sentimental pot passar-lis que el seu cos manifesti la seva angoixa i fins i tot si l'estat de buidor es molt gran el cos pot arribar a desaparèixer.

-       Així li tinc que dir a la meva amiga que solucioni els seus problemes. Així de fàcil?

-       Si, sembla senzill, però alhora pot resultar complicat sinó sap ben bé quin es la solució al seu problema.

-       Gràcies, professora - va dir la Luna.

-       Per cert Ginny. Quan més triguis a tornar al teu estat normal, més difícil se't farà. Tingueu-ho en compte - va dir tan normal - Tanqueu la porta al sortir.

Ambdues van sortir de l'aula sense saber-se avenir de com la Nadia sabia que la Ginny hi era allà. Van pujar a la sala comuna i la Ginny va anar de dret a la seva habitació, necessitava pensar en tot el que l'havia passat, però es va quedar adormida de seguida. A mitja tarda l'Hermione va pujar a veure-la, però quan va descórrer les cortines i no la va veure es va portar un bon ensurt.

-       Ginny?

-       Tranquil·la Hermione - va dir - Estic bé o almenys això crec.

-       Què t'ha passat? Em d'avisar a Madame Pomfrey...

-       Ja he parlat amb la Nadia i m'ha dit... resumint... conseqüències d'un problema sentimental

-       En Harry?

-       Si, però no és tan senzill. Sé quin és el problema, però no sé quina és la solució.

-       Val més que ens anem a sopar i que ho pensem amb la panxa plena - va dir el Ron que acabava de treure el cap per la porta.

-       Aneu vosaltres, jo no tinc gana. Prefereixo estirar-me una mica.

-       Està bé - va dir en Ron sortint per la porta.

-       Ja et portaré un bol amb llet i uns galetes, per si després et ve de gust - Va dir l'Hermione.

La Ginny va tornar-se a estirar al llit, va ficar el cap sota el coixí i es va adormir.

 


 

Dilluns al matí, a l'hora de Pocions, en Harry es va adonar que la Ginny no hi era.

-       Luna, saps on està la Ginny?

-       Al teu costat - i va seguir fent la poció que preparava tot tararejant els ingredients

-       Ron? I la teva germana? - va dir mirant l'espai buit que tenia al seu costat.

-       No es trobava gaire fina i s'ha quedat al llit - va dir l'Hermione fent callar al Ron - Per què ho preguntes?

-       No...per res.

Durant tot el dia la Ginny no va aparèixer, o almenys això pensava en Harry. Al vespre va posar-se a jugar al burro explosiu amb l'Hermione, mentre que en Ron i la Luna jugaven a escacs màgics. La Luna estava guanyant i en Ron no ho suportava.

-       Segur que has fet trampes! No pot ser que tu em guanyis a mi a escacs!

-       Hermione? Com es troba la Ginny? - va dir en Harry tot preocupat.

-       Eh? Ah! La Ginny! No està... bé.

-       Què li han dit que té?

-       Ehem... Una espècie de grip molt forta

-       Saps si es molestarà si pujo a veure-la?

-       NO! No pots pujar! Et pots contagiar..

-       Li podries donar un missatge de part meva?

-       Si, és clar. Per això som amics.

-       Diga-li que ho sento molt i que si algun dia em podrà perdonar i que..- va notar com si algú li fes un petó a la galta, però quan es va girar no va veure a ningú.

-       Em sembla que ja t'ha perdonat, però igualment li diré

-       Gràcies Hermione. Ron! Jo pujo a dormir...

-       Luna vull la revenja, segur que ara et guanyo. I no facis trampes.

En Harry va pujar a l'habitació, es va estirar sobre el llit i es va posar a pensar en la Ginny. Va sentir com s'obria la porta de l'habitació i com entrava algú; va fer-se el dormit pensant que seria el Ron i no volia sentir-lo malhumorat per haver perdut.

-       Harry? Dorms?

-       Ginny...?

-       No, no et giris. No vull que em vegis així. He vingut a dir-te que accepto les teves disculpes i que em perdonis per haver sigut tan tossuda.....

-       Ginny, tant m'he es com estiguis, vull dir-te a la cara tot el que t'ha dit l'Hermione...

-       No Harry, millor que no. Faig molt mala cara. A més vull que t'enrecordis de mi com era abans. - va acostar-se per donar-li un petó a la galta, però ell es va girar i es van besar als llavis. Quan en Harry va obrir els ulls no hi havia ni rastre de la Ginny, va corre cap a la porta però ja no hi era.

L'endemà al matí la Ginny es va aixecar i va anar al lavabo per dutxar-se. Ah!! El crit de la Ginny va despertar a les altres que van corre asustades cap on era ella.

-       Que passa? Que són aquests crits? - va dir l'Hermione traient-se les lleganyes dels ulls.

-       Hermione em veus?

-       Si, clar que et puc veure... Ah!! Com... Com ho has fet?

-       No ho sé, m'acabo d'aixecar i he obert l'aixeta i al girar-me m'he vist reflexada al mirall. Sóc jo, em veus, oi? - van començar les dues a saltar com histèriques.

En Ron va picar a la porta del dormitori de les noies per veure que passava, que era tanta cridòria.

-       Ron és que la Ginny ja està curada - va dir l'Hermione abraçant-lo.


 

El Nadal cada cop estava més a prop. Els cinc ED's anaven millorant; tots ja eren capaços de cloure la ment, bé tots no, en Harry tenia certes dificultats. Era incapaç de buidar la ment (deixar-la totalment en blanc) si la Ginny el mirava.

-       Nois, noies, demà a la nit és 24 de desembre. A Catalunya, la terra on he crescut, aquella nit es mengen torrons i fem cagar el tió. Vull convidar-vos a tots a fer una "classe especial" al vespre. Qui no vulgui venir no passa res, sempre podeu assistir a la festa del professor Llagot...

-       NO!! - van dir tots.

-       Ma mare ja m'havia parlat que no a tots els països es celebren igual les festes - va dir l'Hermione - El Ron i jo vindrem...

-       Ah, si? - va fer en Ron

-       No ho fas per la classe especial, oi?

-       No... no. - va dir ella i tots van riure.

-       Llavors compto amb tots vosaltres, oi?

-       Si - va dir el Neville - Ja pot comptar.

-       Doncs fins demà a la nit. Veniu vestits de carrer. Ah, m'oblidava quedem al vestíbul.- tots van sortir de l'aula.

 

-       Què ens tindrà preparat? Creieu que tornarem a jugar amb els Esperits? L'ultima vegada una mica més... i no ho expliquem.

-       Ja, Neville, però són tan... graciosos.- va dir la Luna

-       Jo no li veig la gràcia que ens empaitin per tot arreu - va dir la Ginny.

-       Sense anar més lluny, dilluns estava al lavabo  i va aparèixer un.. em vaig tallar tan que li vaig fúmer un cop de puny - va dir el Ron.

Van entrar al gran saló a sopar i van seure tots sis junts. Quan van aparèixer les postres, la Hedwich i el Porc van sobrevolar el menjador, deixant caure sobre el plat del Harry i de la Ginny un sobre de color negre amb lletres platejades on es llegia el seus noms. Al obrir-lo i treure el pergamí van llegir:

"Sou els elegits. Aixequeu-vos i veniu"

-       A on? - Va dir la Ginny i el text va canviar.

"Lluny en el temps. El vostre destí està escrit. Digueu adéu als vostres amics. El viatge que heu d'emprendre serà avui a mitjanit."

-       Per què nosaltres? - va dir en Harry

"Compliu els requisits. Llurs camins es creuen així com els vostres destins. Però només us queden unes hores per pactar una treva amb els vostres cors i poguer partir"

-       I què passarà a mitjanit? - van dir la resta

"A la torre d'astronomia us esperarà el vostre guia."

En Harry es va aixecar i va anar sortir corrents del menjador.

-       Ep, que jo també vinc - va dir la Ginny seguint-lo.- Harry, creus que ho ha enviat ella, no?

-       Si, sembla que li encanta fer bromes. I ja estic fart. - van entrar a l'aula sense picar, la qual cosa va provocar que els sis esperits d'ombra els encerclessin.

-       Nadia!! - va cridar la Ginny i va aparèixer del no res

-       Què us passa?

-       Això es el que ens passa! - va dir en Harry ensenyant-li la nota - Ja estem una mica tips dels teus secrets!

-       No sé de què em parles - va agafar la nota - Això no és meu, mai faria una cosa així...

-       Si no has sigut tu, qui ho ha pogut fer?

-       Tiet? - va dir la Nadia girant-se - Tens res a veure amb això - Allà no hi havia res, li parlava al buit - Tiet! Ens vas prometre que no ho faries... - es va sentir riure i l'Albus Dumbledore es va fer visible (si es pot dir que un fantasma es pugui fer totalment visible)

-       Professor Dumbledore?? - van dir el Harry i la Ginny.

-       Les explicacions per més tard - va dir - Això es una "invitació" per  que aneu al passat - en Harry i la Ginny van fer una cara de no saber que passava.

-       No ho entenc - va dir en Harry - Què hem de fer nosaltres al passat?

-       Anireu al Hogwards quan en Tod Rodlel estudiava i intentareu avariar qualsevol cosa sobre horricreux i on trobar-los - va dir en Dumbledore - La joier, Nadia -va dir mentre ella es treia de la butxaca una petita capseta - Això serà l'única connexió que tindreu amb la vostra època.

-       Professor, si anem així, o sigui, tal com som en Voldemort ens reconeixerà.

-       No si adopteu unes noves identitats. Un cop arribeu al passat, us amagueu sota la capa d'invisibilitat del Harry i em veniu a trobar al meu antic despatx, on ara està runes antigues. El meu jo passat us estarà esperant. Piqueu tres cops i contesteu: "Mai trobaràs al teu príncep blau". Recordeu-ho.

-       Ara aneu-vos a despedir dels altres - va dir la Nadia acompanyant-los fins la porta.- Ginny envia-li un mussol a la teva mare, però no li diguis res del Dumbledore ni de la vostra missió. Ens veiem a mitjanit a la torre d'astronomia.- va tancar la porta i es va girar per parlar amb el Dumbledore - Tiet, creus que era necessari que marxessin ara?

-       Si, ho crec. Ara has de preparar el viatge.

-       Però tiet no es massa arriscat? Vull dir, no creus que en Voldemort pugui sospitar d'ells?

-       No ho sabrem fins que hi siguin allà, però es l'únic camí que tenim.

 

 

 

 


Llegit 779 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris13/11/2007 a les 19:13:40
#16058Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

GENIAL! Cada capítol és millor, ja tinc ganes de llegir el següent!




ikke 23 comentaris13/11/2007 a les 20:25:34
#16060Encara no he escrit cap fanfiction

Kin far de llegir >




ikke 23 comentaris13/11/2007 a les 20:27:17
#16061Encara no he escrit cap fanfiction

se ma tallat el missatge. K raro...

Deia que estava molt interessant!!! Continua-la!!!