Cap a Hogwarts - Aquesta escola no està bé i a mi em falta un bull
Escrit per moamoa2
Enviat el dia 03/12/2007 a les 16:39:57
Última modificació 03/12/2007 a les 16:40:34
Tots els capítols de Cap a Hogwarts
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Aquesta escola no està bé i a mi em falta un bull

Capítol Quatre B: Aquesta escola no està bé, a mi em falta un bull (me'n vaig a la carnisseria a comprar-lo)

 
 
Al dipòsit de roba bruta...

 
Un elf innocent obre la comporta del dipòsit per anar a fer la bugada setmanal, entra a dins i comença a remenar per fer la rentadora de la roba blanca, de cop i volta un cap emergeix a la superfície del mar de roba bruta, l'elf queda dos segons sense saber que fer i llavors fot un crit que va ressonar per tot el castell. La Lorena que havia sentit el soroll de la comporta que s'obria s'havia amagat en una muntanya de roba per si de cas era cert director cabron. En veure que era un elf agafa un mocador de seda tacat amb babes de cargol mutant el cargola i quan l'elf es disposa a sortir per cames en busca d'ajuda li enrotlla al coll, i amb cara de psicòpata diu:- et mous i tindràs el coll tan prim com un boli.

- eeeeeeeeh Lorena, tampoc cal que el matis eh?- fa l'Óscar per intentar salvar-li la pell al pobre elf.

- ajudeu-me que aquest bitxo segur que sap on és el fill de p*** que ens ha fet això, i jo li vull destrossar el cervell.- l'Óscar mira el Raül i el Raül mira l'Óscar, al cap d'un segon els dos estan agafant l'elf per les cames i els braços i surten per la comporta amb intenció de localitzar el nostre benvolgut i estimat director.

 

Tan bon punt surten del dipòsit es troben amb un munt d'elfs que atrets pel crit del seu company han vingut a rescatar-lo. La Lorena que s'està prenent el paper de psicòpata molt seriosament amenaça de carregar-se l'elf si no els porten davant del director. Els elfs escagarrinats fan el que els hi demanen, i al cap de cinc segons es troben travessant una porteta cap a una sala o es troben amb...

- Lorena? Raül? Oscar? Que hi feu aquí?- se m'escapa quan veig la Lorena amb el mocador al voltant del coll de l'elf . Ens hem trobat. El meu grup que tenia complex de cangur i el de la Lorena, que aviat hauria de començar la negociació per la vida de l'elf que duien amb la intenció de carregar-se. L'elf bastant escorredís es doblega i es deixa anar del Raül i l'Óscar i quan la resta d'elfs veuen la possibilitat de fugir volen córrer, però la porta per on acaben d'entrar es tanca de cop.

El grupet que ens hem reunit en aquella sala estem flipant en colors, com pot ser que tornem a estar tancats !!! Els pobres els estan cagats a les calces no saben de que va la cosa i les nostres cares no mostren simpatia (la majoria estem pensant en que li farem al vell xaruc quan es presenti).

Desprès d'uns minuts de silenci comencem a posar-nos al dia del que ens ha passat, al saber que els hi ha passat als nostres companys encara ens cabregem més (som solidaris a matar) era un mal moment per entrar en aquella sala on la tensió i la mala llet feien una barreja força inquietant, però sembla ser que la Mcgonagall ho ignorava al cent per cent. Per això quan va entra amb un tamboret i un barret asquerós es va endur un bon ensurt. La nostra reacció va ser pitjor que la d'un drac enfurismat, i evidentment la Mcgonagall el blanc de la nostra ràbia. Per sort la nostra "benvolguda i futura" professora té bons reflexes i es posa a levitar abans de rebre una bona pallissa.

En veure la seva reacció comencem a buscar la manera d'arribar fins a ella i de cop i volta passa per les nostres ments diabòliques que els elfs no pesen gaire i ja tens a tot elf volant per la cambra. Per evitar que es matin uns els llencen i els altres els cacen al bol com si juguéssim a rugbi. No ha passat gaire estona que s'obre un forat al sostre i apareix el focus de la nostra ràbia, apareix qui ens ha causat tots els maldecaps, qui ha aconseguit fer explotar un grup unit i qui ha aconseguit fer-nos enfadar més que la RENFE als seus usuaris. El responsable dels horrors que hem sofert baixa levitant deixant anar un llarg discurs del que no entenem res perquè el fa en anglès. Quan està a dos metres del terra s'adona de que passa alguna cosa, mira al seu voltant i quan veu a deu persones amb cara de dolent de pel·lícula sembla entendre que les coses no van bé i es posa a volar al costat de la Mcgonagall per intentar saber que passa i per què el "meravellós" discurs no ha estat escoltat. Aquest és un greu error perquè passa a ser l'objectiu dels nostres projectils. La cosa no hagués estat gaire greu si en aquell moment no haguessin aparegut el grup de la Miriam &CO. que ràpidament s'ens afegeixen i ens ajuden.

La situació va de malament a pitjor, ja que encara falta molta gent que donem per desapareguda no entenem res del que vol dir el Dumbledore o no volem, ja sigui perquè estem espantats o perquè no parlem bé l'anglès. Estem realment preocupats per la resta de la gent i es pot dir que desesperats perquè des de que vam voler iniciar el nostre viatge cap a Mallorca no ha anat res com volíem i desitjàvem.

Per sort hi ha gent en aquesta escola que té dos dits de front i quan la situació està ja impossible entra Madam Pomfrey i abans de que ens puguem girar en contra ens fa un encanteri de somnolència i ens obliga a seguir-la fins a la infermeria. Allà ens dona una poció traductora ens dona una infusió calmant i ens treu l'encanteri de somnolència i ens explica el per què de tot el que ens ha passat. I per variar l'escoltem.

- El que us ha passat ha estat inevitable, el director en aquest sentit és incompetent de mena, no li tingueu rancor, si vosaltres no sabeu que us el motiu del que us ha passat ell encara menys. L'origen de tot això es troba en al contractació d'una nova professora, Dolors Umbrige, aquesta escola té vida i per desgràcia sent repulsió per aquesta professora, es pot dir tranquil·lament que li té odi, i l'escola farà impossibles per fer-la fora. El únics que s'han adonat de tot això són els alumnes i jo mateixa què som els que tenim més relació amb el castell. El castell vol que us en aneu abans de que us poseu de part d'aquesta emmm... professora - ens explica - no tinc ni idea d'on són els vostres companys, però no crec que triguem a localitzar-los no us preocupeu. -acaba la infermera.

- I què se suposa que hem de fer? - pregunta la Miriam. - A això! No et preocupis ara portaré el barret que tria i... no espera tinc una idea millor us posarem a tots junts com si fóssiu una casa. Desprès el director us ho explicarà amb més calma. I ni se us passi pel cap de tornar a intentar pegar-lo que us tanco a la masmorra més fosca i fastigosa que hi hagi en tot el castell. A quedat clar? - tots fem que si amb el cap, amb semblant amenaça qui diria que no? - Molt bé així m'agrada, i ara comporteu-vos una mica que aniré a buscar el director. Abans de marxar però heu de saber que la poció traductora que us he donat us permetrà parlar fins a set idiomes que desconegueu, però us haureu de concentrar en una paraula de l'idioma que sapigueu, no importa quan ho feu, aprendreu l'idioma immediatament. - en acabar de dir això va marxar. I tothom va començar a aprendre idiomes. No se quins van escollir ells, però jo vaig anar a ser pràctica. Vaig començar pel reptilingüe (desitjava que a les pel·lícules la paraula que sortís fos autentica) i el vaig aprendre, desprès runes antigues (així tinc un excel·lent assegurat en aquesta optativa, desprès japonès, desprès xinès, francès, i en vaig deixar un per a casos extrems.

Al cap de vint minuts, en que vam estar xerrant i muntant merder a la infermeria (sort que no hi havia cap malalt), va venir el director. Vam callar tots de cop i tot i que nos ens vam llençar a matar, les mirades assassines no faltaven, i per dins ens juràvem liar-la prou com per amargar-li l'existència. El director es va adonar que no estàvem gaire contents i va mirar de ser diplomàtic.

- Hola nois, em sap molt de greu el que us ha passat, ara mateix s'està buscant a la resta de gent que falta. No cal dir que als professors se'ls hi esborrarà la memòria i tornaran a la vostra escola. Vosaltres tindreu una sala comuna i unes habitacions pròpies a sota de la torre nord, aquests són els vostres nous horaris. D'aquí a no res vindran a buscar-vos els cap de monitors de l'escola i triaran un noi i una noia per que siguin delegats, ells mateixos ja us diran les responsabilitats de la casa i quines feines heu de fer, a més a més us vindran a buscar els primers dies per ensenyar-vos el camí a les classes. Espero que us adapteu bé al ritme d'estudi de l'escola. Ens veiem demà al matí. - quan va haver dit tot això va sortir cames ajudeu-me.

- Emmm... gent que us sembla si ens fem amics de Peeves? Ens pot ajudar moltíssim, no? - suggereixo com qui no vol la cosa.

- Qui és el Peeves?- deixa anar el Dani, poso cara de circumstàncies i la resta em mira amb cara de mala llet - És l'esperit "entremaliat" del cole. És gamberro professional, i en el curs que estem es liarà una de ben grossa, crec que és millor estar del cantó fort i més nombrós. - en saber això a més d'un se li il·lumina la cara. - A més a més, podríem de mirar d'ajuntar-nos amb el grup que s'ha format en contra de la Umbrige, Harry Potter &CO, podem aprendre molt i evitarem que aquesta escola ens mati, que aquí de monstres no en sobren, aquest any hi tenen un gegant al bosc... - en sentir això a més d'un se li encén la bombeta - El Ron i l'Hermione estan en aquest merder i són delegats, ens pot anar que ni pintat, els delegats que sortin de la nostra casa poden posar-s'hi amb contacte, que us sembla? - Dic tothom si mostra d'acord.

- Què és la casa? - pregunta el Gerard, ara dec fer uns cara d'al·lucinada total, perquè alguns es posen a riure. Agafo aire i responc - és el grup amb el que t'estaràs, si et portes bé i col·labores a classe et donen punts, i si et portes malament te'n treuen. A final de curs donen una copa a la millor casa. els punts que es guanyin jugant a Quidditch també conten, però nosaltres encara no sabem volar amb escombra així que oblida que tinguem la més mínima oportunitat de guanyar. - desprès de haver dit tot això ningú diu res, tothom pensa. Així ens troben els dos caps de monitors que venen espantats pel que es poden trobar, ja els hi ha explicat el que hem fet, en veure'ns tranquils i callats es pensen que som uns angelets i comencen a xerrar. Aviat sabem la vida i miracles de tothom a Hogwarts. Ens guien fins a sota la torre nord la contrasenya és, sorprenentment, cagada la hemus, i jo me'ls miro pensant si és conya, però es veu que no, perquè un mur de pedra s'aparta i podem entrar. De cop demanen qui vol ser delegat i surt ràpidament el Dani què ja ho és, però ara falta una noia i surto jo perquè sóc, per sort o per desgràcia la que sap més de Hogwarts en aquest moment i que està disponible. I així ens instal·lem a l'escola més estranya i perillosa que he conegut. Sort que aquí els tius estan bons, que sino...

 


gràcies pels comentaris. Ara escriurè quan torni a tenir ordinador, perquè me'n vaig a viure a Olot.

Xavi encara estic esperant que diguis alguna cosa, igualment marxo el 5 de desembbre així que bye bye.

 

"mama, mama en el cole me llaman despistado./niño que tu vives al lado!!"           


Llegit 761 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Ge65 26 comentaris03/12/2007 a les 22:01:16
#16148Encara no he escrit cap fanfiction

Bééééééé! M'agrada. Continua i ràpid!




Avatarivi_potter 512 comentaris04/12/2007 a les 18:46:50
#16149Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

GEniaaal com tots! M'encanta i segueix tant rapid com puguis!