Qui ets en realitat? - 10- Venjança
AvatarEscrit per Samanta
Enviat el dia 12/12/2007 a les 23:00:13
Última modificació 12/12/2007 a les 23:00:13
Tots els capítols de Qui ets en realitat?
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


10- Venjança

Llavors algú va entrar per la porta. Només és veia l' ombra...Qui devia ser?

 

A poc a poc va aparèixer l' ombra de en Dumbeldore retallada en la foscor. Desprès dos professors van aparèixer darrere seu.

Un a l' esquerra i l' altre a la dreta.

Van avançar apressuradament cap a ells.

Llavors en Draco va veure l' Albus Dumbeldore,la Minerva  McGonagall i en Severs Snape.

En Dumbeldore va mirar a la noia, desprès a ell i desprès la noia un altre cop.

La McGonagall mirava la noia amb pena i tristesa i una mica de comprensió.

En canvi l' Snape tenia la mirada clavada en ell. El mirava fixament, amb un odi profund, un menyspreu inaguantable, com si fos un simple objecte que li havia engegat tots els plans a rodar.

En Draco li va aguantar la mirada uns segons i al final els sanglots de la noia van interrompre el silenci sepulcral en que havia quedat la sala durant una segons.

 

Llavors l' Albus va fer el que creia més adequat, fer els dos professors fora. Estava clar que en Draco amb l' Snape per allà al mig no explicaria res. I que la McGonagall començaria a fer preguntes indiscretes que només empitjorarien les coses.

 

-Minerva busqui en Potter i digues-li que d' aquí una hora sigui aquí. Severus vagi i ajudi a l' Argus Filch a buscar el que vostè ja sap.

 

Però que era allò d' amagar-li el tema? Com que el "que vostè ja sap"? Que havia de saber l' Snape que no havia trobat el cadàver i ell no?

 

Tan bon punt van haver marxat la Minerva i en Severus és van quedar en Dumbeldore, en Draco i la noia sols al despatx.

Hi va haver uns minuts de silenci, i en Dumbeldore tenia el cap baix. Les sospites d' en Draco és van complir. Era evident. L' assassinat era més greu del que no és pensava. No havia estat un simple assaciant, un incident. Era molt més que aixó.

 

Finalment va aixecar el cap i va mirar en Draco i al noia i amb veu severa i exigent va dir:

 

-Que ha passat?

 

-Com que què ha passat! Ho saps prou be! Hi ha hagut un assassinat! -va dir en Draco aixecant-se de la cadira-.

 

-Em referia a com a anat? Qui l' ha trobada? Quan i com? Circumstancies. -va dir en Dumbeldore que aparentava que estava impassible is' esforçava a no demostrar la seva preocupació-.

 

-Era...era la me...meva millor amiga -va dir la noia entre sanglots-.

 

Per fi va aixecar el cap. Era castanya de cabell i morena de pell i els seus ulls eren negres. Tenia la cara plena de llagrimes.

 

-Eixugat la cara i para de plorar -va dir en Dumbeldore amb pena donant-li un mocador-

 

-No riure si et fot, saps? -va dir entre sanglots una altre vegada la noia -.

 

-De quin curs ets? -va dir en Dumbeldore estranyat per la reacció-.

 

-De cap ara mateix. No penso aprendre màgia. No vull tenir res més a veure amb aquesta estupidesa que només porta patiment i morts! Renunciaré a anar a Howarts. No faré ni primer ni segon ni cap dels cursos que hi hagi!

 

-Llavors no haurà servit de res tot. No haurà servit de res que vinguessis amb tren i la teva amiga morís. De res que ara siguis aquí lamentant-te per una cosa que no podies evitar. I fent el pitjor que pots fer...Intentar oblidar-la...La màgia i la teva amiga...Si aprenguessis màgia podries trobar l' assassí més fàcilment i venjar-te si més no...Però acabes de decidir oblidar-la...Abandonar-la...

 

En Dumbeldore va quedar callat davant de aquella resposta. I la noia va parar de plorar de cop, com si talment hagués rebut un encanteri. Una llagrima li va caure i llavors va començar a explicar:

 

-Erem cosines. Erem millors amigues. Som...Erem filles de muggles. Les dues. Però posseïm màgia. Quant vam rebre la carta vam pensar que era una broma. Però era veritat. Jo no n' estava convençuda però ella em va animar a venir. Em va dir que per ens divertiríem i que ens ho passaríem bé. -va intentar aguantar-se les llagrimes- quant vam pujar al tren vam fer ja algunes amiges per què erem d' aquelles persones que són sociables i amistoses. I les quatre noies és van asseure al l' últim compartiment del penúltim vagó. I nosaltres dues al primer del últim vagó. Jo i la meva cosina vam anar una estona al seu compartiment i ens vam quedar dretes. Vam xerrar les sis i vam escoltar música. Elles em van demanar  si els hi podia deixar l' MP3 una estona. Els hi vaig dir que sí. Desprès jo i la meva cosina vam tornar al nostre compartiment. Al cap d' estona els hi vaig anar a demanar l' MP3 per ensenyar una cançó que tenia a la meva cosina i quan vaig tornar... -no va poder més, va esclatar a plors- quan vaig tornar era morta... I desprès...

 

-Vaig arribar jo que havia sentit el crit -va acabar en Draco-.

 

-Vostès dos son els testimonis de que disposa la conselleria. Hauran de respondre preguntes  explicar-ho tot a la conselleria -va dir en Dumbeldore amb serietat

 

La noia és va aixecar i va començar a parlar enfada i amb serietat.

 

-No penso respondre cap pregunta d‘ uns estúpids mags que volen saber més del que han de saber. I que un d' ells podria ser l' assassí de la meva cosina, no és una mort corrent aixó. És pensen que sóc tan idiota com per no adonar-me'n. Hi ha hagut un assassinat al tren. Això és l' únic que han de saber. No penso dir res més.

 

Va caminar fins a la porta. Però és va aturar a uns quants centímetres.

 

-Estudiaré màgia -va dir amb veu alta-.

 

I s' en va anar donant un fort cop en tancar la porta. Però en Draco i en Dumbeldore van poder sentir un murmuri que deia...

 

-Per venjar-me. Estudiaré màgia només per venjar-me. Compliré la meva venjança...

 

Hi van haver uns minuts de silenci. Com si talment l' habitació estigués buida. Però al final en Dumbeldore va dir:

 

-Això és el que volia aconseguir? Que la noia és convertís en assassina? Que visques per complir una venjança?

 

-No exactament.

 

-I per què ho ha fet?

 

-És que és tan idiota com em pensava eh vostè -va dir intentant provocarlo en Malfoy-.

 

-A mi no gosis insultar-me.

 

-És veritat. No ho veu per què li he dit?

 

-Per destrossarli la vida?

 

-Ara li explico si aixó satisfà la seva curiositat no justificada ja que és evident el motiu per el qual...

 

-Vols callar!

 

-Però no volia que li expliques. No m' interrompi home -va dir en Draco que s' havia proposat fer-li a en Dumbeldore més ràbia de la que podia aguantar-.

 

-Explica. Però tingués una mica més de respecte.

 

-A part que li he dit per què és veritat no veu que si l' assassí ha matat la seva amiga és per alguna cosa. També la voldrà matar a ella no? Al món muggle no estarà segura. Però en canvi aquí a Howarts estarà protegida. Hi ha mags per tot arreu i els periodistes la volen viva per que els hi expliqui tot. No crec que cap assassí pugui entrar així.

 

-Qui t' ha ensenyat a pensar  tant? No és típic de Malfoys.

 

-No t' importa.

 

-És que tinc curiositat. Ho considerava impossible des de que vas entrar a l' escola.

 

-No estic obligat a dir-ho.

 

-Però ho hauries de fer.

 

-I si m' hi nego?

 

Això va fer recordar a en Draco l' Aeles. Havia canviat molt des de llavors. Havia sigut ella qui l' havia fet canviar d' aquella manera? La mort dels seus pares? Res? Ell no ho sabia.

 

-Et deixaré estar i sortiràs ara mateix d' aquí.

 

En Draco és va aixecar de la cadira i va dir:

 

-Si aixó és el que vols adèu.

 

I va sortir per la porta. Va anar per l' escola. Estava tota buida. No és sentia res. Nomès els uns dèbils murmuris de que provenien de la gran sala. Va sortir de l' escola i va anar cap el bosc prohibit. En Hagrid, el guardabosc, no hi era. Era a la gran sala també.

 

Alguna cosa li deia que no hi havia d' anar. Llavors una papallona d' un verd intens li va passar per davant els ulls. Malgrat que de llum no n' hi havia molta aquell verd esmeralda és veia perfectament.

 

-Segueix-me -va sonar a dintre la seva ment, era una veu de noia, era amable i tranquil·litzadora.

 

-Qui ets tu? -va pensar-.

 

-Vine amb mi, segueix-me, no et faré mal, de que em serviria? -va sonar la veu dins la seva ment, era una proposta temptadora.

 

És va quedar un moment a 5 metres del començament del bosc prohibit. Amb la papallona que volava per allà. Mirant endavant amb la mirada perduda.

 

-Anem? -va dir la papallona en veure que encara no s' havia decidit-.

 

-Anem.

 

La papallona va volar cap al bosc prohibit. No era difícil veure la papallona d' un verd fosc brillant en aquell bosc de colors foscos i arbres alts i prims.

Van caminar bastant fins que van ser al costat d' un llac. Havien anat lluny...Potser massa. En aquells dos anys que havien passat hi anava sovint a el bosc en Draco però mai havia anat tan lluny. Ell ja sabia més o menys fins on era prudent arribar.

 

-Vine... -va dir la veu dins el seu cap- vine...vine...

 

En Draco és va quedar una estona quiet.

 

-Vine! -va dir la veu aquest cop amb un to amenaçant i agressiu-.

 

Ell va anar caminant fins just a davant el llac. És va quedar allà quiet. Era fosc. Els núvols havien tapat el cel. Estava tot de colors grisosos i semblava que sigues ja el vespre.

 

Al cap d' una bona estona d' esperar va veure sortir una persona d' entre les ombres.

 

Va avançar fins on era en Draco. Era una dona o aixó li va semblar. Era d' estatura normal. No en va poder veure res més. La dona portava una capa negra que li arribava fins a terra. I la capa una caputxa negre. Com...Com el professor de la capa negre, el actual professor de pocions de Howarts. Que a cinquè li va fer pocions i ara, a setè, també li feia pocions.

 

-Qui ets? -va preguntar en Draco-.

 

-Algú.

 

-Qui ets? -va tornar a preguntar en Draco-.

 

-Algú.

 

-D' acord persona. Que vols? Per què? De part de qui?

 

-Que tu vulguis una cosa. Per què? I De part de qui? No t' ho diré. -i va fer un lleu somriure-.

 

-Quina cosa?

 

Llavors de sota la capa va treure un llibre...

Era de la mida de mig foli. Amb unes tapes negres i dures. Al mig hi havia gravat amb relleu cap a dintre com si l' haguessin cremat per fer un símbol. Una serp. La silueta d' una serp per ser més exacte. El llibre devia tenir unes 200 pàgines. No era molt gruixut.

 

 

....................... ........................................................................... ......................................

 

Ja eren les 10 i 45 minuts ( tres quarts d' onze). Els alumnes encara eren a la gran sala, com havia pensat en Draco.

 

Ell encara no havia tornat.

 

En Harry estava desorientat i confús. Ara que ja pensava que en Voldemort havia mort hi havia un assasinat al tren i a diaris com el periòdic profètic sortia:

 

Ha tornat l' Innominable? O és una falsa alarma? Un simple assassinat?

 

Els nostres periodistes intenten treure'n l' aigua clara de tot aixó.

 

Una noia de 11 anys assassinada al tren amb destinació a Howarts.

Un assassinat sanguinari.

Hi havia dibuixat amb la sang de la víctima el signe que porta en Harry Potter al front a la finestra.

Ningú ha vist entrar cap sospitós.

No s' ha trobat cap pista tret del dibuix de la finestra.

És veu que la noia en aquell moment s' havia quedat sola per què la seva companya de viatge havia anat a l' altre vagó. I la víctima estava sola al vagó, o almenys aixó és pensava.

 

Tot un misteri per resoldre estimats lectors.

 

Corren molts rumors que l' innominable i els seus seguidors han tornat.

 

A més a més el director de Howarts, Albus Dumbeldore, és nega rotundament a aportar més informació al munt de periodistes que estan esperant alguna notícia.

 

Tan bon punt tinguem més notícies els informarem.

 

Aixó va llegir l' Hermione en veu alta al menjador cap a les 11 hores.

 

Llavors va arribar la McGonagall i és va dirigir cap a en Harry.

 

-Potter fa estona que el busco.

 

-Per?

 

-En Dumbeldore el vol veure -dit aixó el va agafar per el braç i s' el va endur.

 

.................................... ........................................................................... ..............................

 

-Aixó, aquet llibre... -va dir en Malfoy amb veu confusa- Que...? -va començar a preguntar-.

 

Però no va poder acabar la pregunta...

 

 

 

 


Llegit 785 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhermi_girl 69 comentaris07/01/2008 a les 23:34:34
#16275Tinc 2 fanfictions i un total de 28 capítols

Hola wapixima!!!

Està absolutament genial!!! M'encanta!! Escriu molt bé bessoneta!!!

Què aurà passat, qui serà l'assesi, de que es el llibre, qui es la figura que veu en Malfoy aiix aiix aiix aiix!!!

Intriga, intriga, intriga i intriga!!!

Espero que haviat tinguem la continuació ho si no em dona algu jejeje.

Havera si tornem a parlar pel msn, que et trobu molt a faltar, per cert, ja he acabat el maleït puzzle!!! jejeje

Cuidate mua kKk vampkis tkm!!!

Andy, Ydna, Darkness, Dark angel, etc

P.D: algú que no sigui la Samanta que no intenti compendre algunes coses, si no agafareu mal de cap.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris21/12/2008 a les 13:46:26
#18238Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Holaaaa

Wenu res que m'he llegitla teva ff i mola mol, si algun dia se t'acudeix continuar, no dubtis en fer-ho, que estaré aqí comentant!

1 pto

Marta