Escrit per Aina
Enviat el dia 15/02/2005 a les 21:17
Última modificació 15/02/2005 a les 21:59
Tots els capítols de Rondadors
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(capítol 15 -- 2a part: La bogeria del professor Broom)
El Rubeus Hàgrid va entrar a la cabana al mateix temps que el sol començava a aixecar-se de l’horitzó. Un cop a dins va deixar la vallesta, es va treure el llarg abrig de talp, va possar aigua a bullir per preparar-se un te i va geure al gran llit. Aquella nit no havia descobert res més interesant que la nit anterior, feia una setmana que dormia de dia i vigilava el bosc de nit, però encara no havia descobert cap pista.

El Dumbledore li havia donat ordres estrictes d’estar tota la nit vigilant el bosc prohibit. Des de la misteriosa desaparició del professor Broom que havia movilitzat a tot el personal de Hogwarts per fer guardies, però feia una setmana, des de el dia de Hallowen; que s’havia posat molt més estricte en la vigilancia. El Rubeus i l’Argus Filch eren els més perjudicats, ja que per als fantasmes i retrats no representava cap problema i als professors els volia desperts de dia.

Cada matí es preparava un te i es reunia amb el director de Hogwarts al seu despatx per relatar tot el que havia fet, vist i/o escoltat, demanava una descripció estricte de les guardies amb tots els detalls, per insificants que fossin però el que detestava el Hàgrid era que mai sabien per a que ho feien; els professors semblaven satisfets amb l’explicació de que tots els detalls eren necessaris per la búsqueda del professor Broom, però el Rubeus no quedava content amb les insuficients explicacións del vell director.

Tot i així no semblava que abanssessin gaire en aquelles reunions; el Filch parlava de sorolls, que segons ell feien alumnes desperts, i proposava formes de castigar-los, cadascuna més dolorosa que l’anterior, entre altres idees per fer fora al Peeves. El Rubeus per la seva vanda explicava tot el que li explicaven els centarures, ja que semblava que era el que més interesava al Dumbledore, tot i que mai els explicava perquè ho trobava tan interesant. Per sort el Hàgrid, darrere de l’aparença de bonàs despistat, sabia perfectament que era el que li explicaven els centaures, però encara havia de descobrir que era el que feia al director somriure i fer-los fora amablement del despatx quan coneixia perfectament el perill que s’apropava.

El Hàgrid es sentia una mica incomode amb aquesta situació, però no deixaria correr la seva aparença d’amic fidel sense res al cap perquè al vell sonat del Dumbledore se li haguès acudit guardar-se tota la informació dels que, ell pensava, eren massa curts per entendre les paraules dels centaures. A més aquell vell sonat l’havia deixat quedar-se a Hogwarts per compasió i l’havia tret les castanyes del foc en més d’una ocasió, aquella era la situació més prudent que podia pendre, no el consideraven un enemic prou poderòs ni un amic traidor. El Dumbledore era una persona al costat de la qual era recomanable estar.

Un xiulet el va fer tornar a la realitat dels seus pensaments, que s’estaven convertint en somnis, per adonar-se que l’aigua per al te ja era calenta. L’home mig-gegant es va aixecar i es va dirigir a la llar de foc, però abans que poguès ajupir-se van picar a la porta. Eren tocs frenètics, ràpids i curts, així que el Hàgrid va pensar que seria alguna cosa greu i es va donar pressa per obrir-la.

Un home baixet i amb els cabells, que li quedaven, desendressats, se’l mirava amb els ulls molt oberts.

-Hàgrid, - va conseguir vocalitzar el professor Broom entre accelerades respiracions, - ajudem.

I el Rubeus va haver-lo de subjectar, perquè desprès d’això es va desmallar i va caure cap endabant. Estava molt prim i se’l veia molt dèbil, sino fos per les dues dents que li faltaven, el Hàgrid no l’hauria reconegut. Allò el va sorpendre molt, però no es va posar nervios, ara no tenia que aparentar que no sabia el que passava, així que va agafar al professor Broom i el va allitar al seu enorme llit. Va sortir del castell per informar de seguida al Dumbledore, com més ràpid informès, més confiança li tindria el Dumbledore.

------------------------------------------------------------

Feia una setmana de l’incident amb l’Snape i , tot i les insistencies del James, el Sirius i la Lily, aquest semblava estar convençut de que no havia passat res i no parava de repetir que no sabia de que parlaven. A l’Anne i a la Diane la Lily els havia explicat tot el que havia passat i havien tingut reaccions totalment opostes en quant a l’Snape.

-Potser no va passar res, - insistia a dir la Diane.

-Però i la sang del braç? â€" repetia la Lily, - vols dir que ens estava enganyant.

-No ho sé, potser es va esgarrapar amb una taula i desprès li va agafar un atac de pànic.

-Segueixo pensant que l’han fet callar, - comentava l’Anne convençuda, - aquí sembla haver-hi
gat amagat.

La Lily no sabia que pensar, per una banda es resistia a pensar com l’Anne, era una bajanada, qui el voldria fer callar i com? I per l’altra no estava segura de l’explicació de la Diane, a l’aula li va semblar sentir més sorolls i no creia que l’Snape es desmaiès per esgarrapar-se amb una taula. El Remus, per la seva banda, semblava molt més preocupat en el que havien fet aquella nit el James i el Sirius, quina mena de broma li volien gastar a l’Snape, i sobretot com van fer allò de l’udol. A tot això el James li responia que no havien fet cap udol i el Sirius afegia que no havien pensat més que tancar-lo, però que la resta del pla la pensarien durant la marxa i a més li retreia que s’hi haguès ficat.

Però aviat van deixar de banda aquest petit trencaclosques, al menys per un temps. Un dissabte al matí, la Lily esmorçava com cada matí amb l’Anne i la Diane, comentaven les classes de la setmana i aviat desviaven el tema per preguntar-li a la Diane pel Sirius. Aquesta es posava vermella i no contestava, però reia amb les seves amigues. Com era habitual el correu va arribar i el James i el Sirius encara no havien baixat, els divendres acostumaven a sortir a rondar amb la capa d’invisibilitat per la nit. El Remus va rebre una carta dels seus pares i el Peter es concentrava en els seus cereals esperant als dos alumnes als que anava enganxat la major part del temps.

La Lily no acostumava a tenir correu, per això quan va veure un mussol molt gran portant un ram de roses va riure amb les seves companyes imaginant-se la vergonya que faria rebre’n un. Per això no va poder evitar que el cor li fes un salt quan el mussol el va deixar caure davant seu. L’Anne i la Diane la van mirar sorpreses i no van poder evitar unirse a les demès rialles.

La Lily va envermellir i es va quedar paralitzada mirant, atònita, el ram de flors. L’Anne va buscar el remitent i va trobar una targeta, la va llegir i es va mirar a la Lily amb els ulls molt oberts. La Diane va arrencar-li la targeta de les mans i la va llegir. Va parar de riure a l’instant i va mirar a la Lily amb una barreja de sorpresa i rabia. Però la Lily va ser la més sorpresa. A la targeta posava:

Sento haver-te molestat a la biblioteca, però es que encara no entenc com una noia com tu pot ser de Gryffindor.
Espero que t’agradin les flors.
T’estima,
R. Black.
_____________________________________________

Si, dacord, he tardat moltíssim, però vaja es que, a part que soc vaga de per si, he tingut molta feina i examens. U sento molt!^^

Gràcies Accra, jajaja la intriga fins al final, o no? xD Si pobre Snape, crec que això del Dumble són males influencies teves.

M'alegro que t'agradi black_23 i be, no sé so sentir o no que no el trovis misterios al Dumbledore (he fet el mateix amb el Hàgrid).

raigdefoc911, ja veus que el 2n de batx no em deixa gaire, encara que jo tmpoc m'ho prenc massa en serio. Per altra banda, com comprendràs, el Thomas és un dels molts misteris del qual, evidentment, no dire res més que el que surti a la ff (em sento Rowling, muaahhahaha)

Aquí teniu més, Jomast! jajajaja nomes una cosa: el Dumbledore no deixa fer mal al Thomas, o era al rebès?¿ XD

VINGA COMENTEU!! WHEEEE!!!!

Llegit 2042 vegades

< Anterior capítol || Pròxim capítol >

Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)

• 	Accra Anònim	Enviat el 16/02/2005 a les 09:39
  	#651	Encara no he m'he registrat!

  
  
  Wheee!!!! El Hagrid prou astut per enganyar el Dumbledore!!!! I molt bona lo de les roses!!!!! Pobre Lilly....
  
  Segueix! Que està molt bé!!! Vull saber què passa....
  
  Per cert... Admets reptes? És que vull venjar-me una mica... ;-)
  
  
  
  

• 	Jomast (Moderador/a FF)	Enviat el 16/02/2005 a les 12:21
  	#655	He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

  
  
  Molt bé! mIra que teniu ràbia a en dumble, pobret, ara resulta que no pot anar enviat roses a les alumnes amb targetes falses?
  No teniu remei!
  Venjar ke accra?
  Jo volia un repte primer!
  muhahahha
  
  
  
  

• 	Aina	Enviat el 16/02/2005 a les 17:08
  	#658	He escrit 3 fanfics amb un total de 32 capítols

  
  
  Uaaaa! Venjar-te de que? Ja t'he acceptat dos reptes, nosè quin mal faran alguns mes!! A més m'ajuden, tu digues!^^
  
  
  
  

• 	moony	Enviat el 19/02/2005 a les 15:38
  	#667	He escrit 1 fanfics amb un total de 18 capítols

  
  
  No se pq tinc la sensació de que no et cau gaire be el Dumbledore.... jaja.
  Interessant, interessant. Però una pregunteta.... En Regulus Black no era un niñato que ancara no anava al cole?
  
  
  
  

• 	illuminati	Enviat el 19/02/2005 a les 20:10
  	#670

  
  
  uooooooooo!!!!! sta mb la teva fanfiction!!
  Q maco lu dl ram d roses, aket noi a d creure n l'amor a 1era vista ^^
  
  
  
  

• 	tlareuq Anònim	Enviat el 10/05/2005 a les 18:30
  	#895	Encara no he m'he registrat!

  
  
  esta molt currat tot!!!
  m'agrada com li has donat a cada u un caracter diferent, es nota que saps escriure be!!!
  en fi segueix que sta molt interessant!