Enviat el dia 13/03/2008 a les 20:39:44
Última modificació 27/04/2008 a les 16:02:18
Tots els capítols de Sense vosaltres no seria el mateix
< Anterior capítol || Prňxim capítol >
-Vine- li diguĂ© el Roger mentre arrastrava a la LĂdia per la mĂ i la duia fora del Gran SalĂł.
El Roger va pujar les escales de marbre del vestĂbul i va tirar cap a la dreta. Van continuar pujant escales i escales fins arribar a la torre del rellotge. Des d'allĂ hi havia una vista impressionant. Es veien tots els terrenys de Hogwarts nevats com si fos una postal, amb el bosc prohibit i la cabanya d'en Hagrid que semblava una magdalena ensucrada, al fons Ă©s veia Hogsmeade ple de llums i tambĂ© tot enfarinat amb la lluna plena a sobre. Prop de l'entrada del castell Ă©s veien alumnes sortin agafats de la mĂ , passejant o asseguts en bancs. La LĂdia es va quedar mirant aquell bonic paisatge com si fos la primera vegada que estava allĂ i al cap d'uns instants es va girar cap al Roger.
-Mira que he estat vegades aquà d'alt, però mai m'havia agradat tant el paisatge. És impressionant!- digué tornant a desviar la mirada cap al paisatge.
-A mi m'encanta estar aquĂ, puc estar hores mirant aquest paisatge, Ă©s bonic a cada època de l'any i aquesta vegada la companyia Ă©s molt millor- va dir ell acostant-se poc a poc a la noia.
-Si, jo penso el mateix- la LĂdia tambĂ© va acostar-se poc a poc al Roger, Ă©s van quedar l'un al davant de l'altre i les seves cares cada vegada estaven mĂ©s juntes, mentre anaven entreobrint els llavis van tancar els ulls i els seus llavis Ă©s van ajuntar fent-se un petĂł. Ella va posar els seus braços a sobre el coll del Roger i ell la va agafar per la cintura mentre Ă©s continuaven fent un petĂł darrera l'altre.
*
Una parella que la LĂdia havia vist des de la torre del rellotge eren el Cristian i la Charlotte. Ella duia la jaqueta de l'esmòquing del Cristian i per això ara ell s'estava congelant però ell s'anava fent el valent. Van caminar una mica i van seure en un dels bancs que s'havien col·locat expressament per l'ocasiĂł en un petit jardinet que tambĂ© havien posat. En asseure's el fred li va desaparèixer de tot del cos i va sentir que una escalforeta li recorria tot el cos.
-Tu també ho has notat?- va preguntar la Charlotte al veure la cara que havia posat el Cristian en asseure's al banc.
-Si, potser han posat un encanteri als bancs per a que la gent boja com nosaltres que surt a fora no es congeli en l'intent- va dir el Cristian fent broma.
-La gent boja com tu, no com jo, que jo no volia sortir.
-Doncs per què has sortit?
-Perquè era massa d'hora per anar a dormir- digué la noia rient.
-Si tens raó...- va dir ell passant la mirada pel jardà i va aixecar el cap per mirar a la lluna, però en comptes d'això va veure una altra cosa-. Saps que ens hem assegut davall del vesc?
-Segur que has triat aquest banc expressament- va picar-lo la noia.
-Si dona! Ho acabo de veure ara! Quan he aixecat el cap per..- la noia no el va deixar acabar de dir la frase perquè li estava fent un petó i ell li va correspondre.
-Per què has fet això?- va dir ell divertit quan ja s'havien separat.
-S'ha de seguir la tradiciĂł no?- va riure la noia i el Cristian Ă©s va costar a ella per seguir continuant la tradiciĂł.
*
La Brisa va agafar un batut de bescuit, va anar a seure i es va treure les sabates, mai més en la vida es posaria unes sabates de tacó, i això que era un tacó molt baix. El John és va asseure al seu costat també amb un batut de bescuit a la mai i es va mirar a la Brisa, que feia una cara de mala llet impressionant...
-Què et passa alguna cosa?- va preguntar en John amb cautela.
-Que què em passa?- va dir la Brisa enfadada-.Que tots els meus amics s'estan divertint, estan amb qui volen i jo estic aquĂ, aguantant-te a tu! Que ets un pesat que no em deixes en pau, que em persegueixes per tot arreu on vaig, que estic farta de tu i que si l'inoportĂş del Jaume no haguĂ©s anat a buscar la Juno ara estaria amb els meus amics passant-m'ho bĂ©! No asseguda en una cadira amb tu!- ho va dir de cop, cridant, li va sortir aixĂ. Al noi li va canviar la cara de cop, ara estava disgustat, molt disgustat, i la Brisa Ă©s va adonar del que acabava de fer-. Ostres John, perdona, no era la meva intenciĂł.
-No fa falta que et disculpis- va dir el noi posant-se dret-, si no volies estar amb mi només m'ho havies de dir bé. No, no m'ho hagués agafat bé però aixà ha estat molt pitjor, i ho sento si te molestat en algun moment del cus, no pateixis que no sabràs res més de mi, si més no per part meva- el noi va donar mitja volta i va marxar.
La Brisa el cridava mentre s'intentava posar les sabates, però ho va donar per impossible i va sortir corrents darrera el noi amb les sabates a la mĂ i descalça però quan va arribar al vestĂbul el noi ja havia desaparegut i tampoc sabia on estava la sala comuna de Hufflepuff aixĂ que va començar a pujar cap al seu dormitori descalça, pensant en el que acabava de dir. No ho pensava realment tot el que havia dit, si no haguĂ©s estat amb el John segurament s'estaria podrint en una cadira i realment, desprĂ©s d'aquella nit, el John tampoc era tan mala persona, pesat si, però si li haguĂ©s dit que volia una mica mĂ©s d'espai segur que no s'haguĂ©s posat aixĂ. En fi, ara ja no hi havia remei.
*
El David li va dir a la Natalie que li ensenyaria els misteris de Hogwarts però allĂ on la duia no ni havia cap de misteri, fins i tot l'Snape l'haguĂ©s pogut portar allĂ. Van creuar el vestĂbul i van pujar les escales de marbre, van tirar cap al passadĂs de l'esquerra i la va fer entrat en una classe buida. La noia, en veure allò es va quedar de pedra.
-Això són els misteris de Hogwarts? Doncs quina escola més cutre que teniu!- va dir en to fingit i de suficiència i de cop va ser com si reacciones-. Espera un moment! Tu el que vols és liar-te amb mi!
-Però com pots pensar això!- el David havia estat a punt d'aplaudir quan la noia havia reaccionat i ara se li escapava el riure per sota el nas- Jo mai m'aprofitaria d'una noia com tu- digué mentre se li acostava.
-A no! A mi no em prens el pèl! Tu et penses que sĂłc la tĂpica noieta estĂşpida que s'enrotlla amb el primer que passa! Doncs no! Aquesta Natalie ha mort!- i va marxar de la sala amb el cap ben alt.
El David no es creia el que li acabava de passar, s'havia avorrit com una ostra tota la nit escoltant parlar d'ungles, pentinats i més ungles, d'exnovios i d'amigues superpijes i ara no aconseguia a la noia. Mira que li costava ben poc dur-la al jardà o a la vora d'un finestral amb vistes però ell l'havia de pifiar. Ara que la nit ja estava perduda va decidir anar-se a dormir que demà ja seria un altre dia, només tindria que suportar les bromes dels seus amics, però podia canviar una mica la versió dels fets...
*
La Juno i el Jaume ja feia estona que ballaven i ell encara no li havia dit que pesava d'ella.
-Va! Diguem que penses de mi! Jo ja tu he dit!- es queixava la noia contĂnuament.
-Després d'aquesta cançó.
-No! Ja fa com a mĂnim tres cançons que em dius el mateix!
-És que encara no se que dir-te- deia el noi amb un dit a la barbeta i fent veure que pensava.
-Doncs ja m'ho diràs un altre dia. Apa bona nit!- la Juno es va girar i és va posar a caminar cap a la porta però el Jaume la va aturar.
-Es pot saber on vas?
-A dormir que ja m'he cansat de ballar i si no et vols mullar de la mateixa manera que ho he fet jo doncs no em cal estar aquĂ fins que es faci de dia esperant a que pensis- va dir posant-se les mans a la cintura.
-És que veig que ets molt decidida per plantar cara i tot això però per altres coses...
-Com què?- va preguntar la noia sabent per on el Jaume la volia fer anar.
-Doncs que te'n vas a dormir i no em fas un petĂł de bona nit.
-Si vols un petĂł de bona nit ves a buscar a la mama, jo ten puc fer d'altres de petons- i la Juno Ă©s va acostar al noi tota decidida i li va fer un petĂł intens que ell va correspondre agafant-la per la cintura.
-Si, tens raó, ara me'n vaig a buscar a la mama, m'agraden més els seus- va dir rient i li va fer un altre petó a la Juno.
-BĂ©, ara que ja has desviat prou el tema de conversaciĂł em dius que penses de mi?
-Mmm... Si, et dic el que penso de tu, estĂ s boja!
-Per què?
-No ho se!- i li va fer un altre petĂł.
*
La Sharon i l'Edgar estaven més còmodes després de confessar-se, en altres paraules, que s'agradaven. Encara estaven ballant però ara és miraven amb més intensitat que abans i se sentien més còmodes.
-Ara serĂ s l'enveja de Hogwarts- va soltar l'Edgar a mig ball.
-Per què?- va preguntar la noia tota estranyada i l'Edgar li va fer un petó. Quan és van separar la noia li va espolsar l'espatlla.
-Crec que t'ho tens molt cregut això de lligar amb noies no?- va dir una mica molesta.
-NomĂ©s era una broma! No cal que et posis aixĂ!
-Em pensava que et coneixia millor, i que tu em coneixies millor. Però es veu que no. Ja ens veurem Edgar- va dir la Sharon i va girar-se per marxar.
-Com a mĂnim deixa'm acompanyar-te fins a la sala comuna.
-Si no saps on és! Ja parlarem després de les vacances- la noia és va acabar de girar i va marxar.
L'Edgar no es creia el que acabava de passar. Tota la nit havia estat perfecta i ara per voler-se fer el mil homes se li havia girat tot en contra. Ja es veia que la Sharon no era com les altres noies, era més reservada i li costava obrir-se però era molt bona noia i molt sensible. Va decidir anar-se'n a dormir i ja solucionaria el que havia passat en tornar de les vacances.
*
La Marta és dirigia cap al Jack però algú la va aturar. Ella es va girar i va trobar-se amb la cara de l'Aaron.
-Es pot saber que vols?- va dir la marta molt molesta.
-Ja et vaig dir que et volia a tu- digué l'Aaron acostant-se a ella.
-Felicitats- la Marta és va girar però l'Aaron la va tornar a agafar-. Em pots deixar en pau que m'esperen?- va estirar el braç amb força i va córrer cap al Jack.
-Es pot saber que volies d'aquesta?- va dir-li l'Helena a l'Aaron que s'havia acostat al noi quan la Marta havia marxat.
-Res que t'interessi- i va marxar deixant a la noia plantada al mig de la pista amb una cara de gos guardiĂ emprenyat.
-Què, ja tan informat sobre mi les teves fonts?- va preguntar el jack amb un somriure al veure tornar a la noia.
-Si i m'han dit que podries estar travessant parets- el noi va fer cara de no entendre res i la Marta va riure.
-M'agraden les noies com tu.
-A mi els nois com tu, i ara que estic lliure encara més- la Marta es va acostar al noi i es van besar.
*
L'Adrià i la Hannah encara estaven parlant però cada vegada estaven més avorrits.
-Que et sembla si anem a ballar?- va proposar-li l'Adrià però la noia no va poder contestar-li res perquè va arribar un noi tot begut a la taula on seien.
-Es pot saber que fas amb la meva novia!!?- va dir el noi cridant com un boig a l'AdriĂ mentre tota la gent que hi havia a prop se'ls quedava mirant.
-no soc la teva novia!- va cridar la Hannah mentre s'aixecava-, i venir amb tu a aquest ball a estat el pitjor que he pogut fer!
-No et posis en això Hannah, això no es assumpte teu!- va girar-se i li va donar un cop de puny a l'Adrià .
-Què esta passant a qui?- va dir la professora McGonagall que havia vingut per veure que rea tant de xivarri, i es va trobar amb l'Adrià tirat pel terra amb un ull de vellut-. Senyor Thomson! Vingui amb mi! I a sobre va borratxo!
La professora Ă©s va emportar al noi i la Hannah i l'adirĂ van sortir a fora al jardĂ i es va asseure en un banc.
-Sento molt el que acaba de passar!- li deia tota l'estona la Hannah a l'AdriĂ mentre li tocava la bora de l'ull amb compte.
-No pateixis no ha estat culpa teva i, malgrat aquest incident, la nit al teu costat ha estat fantà stica- l'Adrià i la Hannah és van mirar amb un dolç somriure i és va fer un petó.
El despertador va sonar a sobre la tauleta de nit de la Marta. Ja era de dia i es tenien que llevar aviat per marxar cap a casa a acabar de passar les vacances, però cm que ahir a la nit ningú se'n va anar a dormir a les deu de la nit i la primera en reaccionar al soroll que feia el despertador va ser la Brisa, que li va enviar un coixà al cap de la Marta perquè es despertes.
-Qui m'ha tirat un coixà a la cara?- va preguntar la Marta sense obrir els ulls mentre s'incorporava al llit i apagava el despertador-. Per què ens em de llevar tan d'hora?
-Jo t'he tirat el coixà a la cara i ens hem de llevar tant d'hora perquè ens en anem a casa, va llevat i ajuda'm a despertar-les- li digué la Brisa mentre s'asseia al llit de la Juno i li començava a fer pessigolles.
-Com va anar ahir a la nit?- diguĂ© la Marta quan s'aixecava del llit per anar cap al de la LĂdia i li deia a cau d'orella- LĂdia mira, si el Roger estĂ aquĂ!- la noia Ă©s va aixecar de cop amb cara d'il·lusiĂł i quan va sentir que les seves amigues Ă©s reien d'ella va canviar de cop la cara.
-Que graciosa Marta... i a mi la nit em va anar perfecta! Però ja us ho explicaré al tren, quan estiguem amb els nois.
Quan va estar llestes van baixar a la sala comuna i van esperar als nois que encara no havien baixat. Quan van estar cansades d'esperar-los, la lĂdia va pujar al seu dormitori a cridar-los i en menys de cinc minuts van haver baixat. Quan van estar tots a la sala comuna van baixar a esmorzar i van anar cap al Hogwarts Express i allĂ Ă©s van explicar tot el que els havia passat, es clar que algĂş va canviar la seva historia una mica...
Hola a tots!!!!
Per fi s'ha acabat el ball xD. Espero que us agradi aquest capĂtol tan "pastelon" tot i que hi ha agut mĂ©s d'una carabassa jeje.
Comenteu!!
Juno
ivi_potter Enviat el 13/03/2008 a les 23:14:29 #16485 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols A mi m'agraden els capitols pastelons que dius tuu *_* serĂ perquè estic enamorada xDDD
segueix aviaaat =P
hpkarina Enviat el 14/03/2008 a les 15:02:13 #16486 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols Que bonic!!!! tots besant-se!!! xDD
ha estat molt bé el ball (excepte per alguna que altra cosa)
segueix pronte!!!
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 14/03/2008 a les 19:19:00 #16487 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Molt b!!!
Gracies x comentarme el capitol, 1r de tot.
I dspres, k trobo k l capitol i tota la ff en general sta super b!!!
Segueix aviat!!!!!!
Marta_ginny
Laura*Malfoy Enviat el 16/03/2008 a les 17:52:03 #16490 He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols sta molt bee!!
cuntinuaa! ;P