..::*Aquells anys*::.. - L'Ordre del Fènix
Escrit per aila_llopin
Enviat el dia 19/03/2008 a les 16:07:39
Última modificació 03/12/2012 a les 22:17:52
Tots els capítols de ..::*Aquells anys*::..
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


L'Ordre del Fènix

 

Holaaa després de molt de temps us deixo el capítol.

 

*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-

 

-        Ni en Dumbledore, ni la McGonagall ni cap dels professors pot assabentar-se d'això -Va dir la pèl-roja.  

-        No et preocupis nosaltres tenim els nostres mètodes per fer que això es mantingui en secret - Va contestar en James mirant amb admiració a la Lily.

-        Bueno... aleshores… què farem exactament? - Va preguntar la rossa.

-        Doncs... estava pensant en reunir a diversos alumnes de Hogwarts que ens vulguin ajudar, podríem, com va dir en James fa mesos, practicar sortilegis avançats de defensa, planejar jugades contra aquests bojos... i fins hi tot aconseguir les proves necessàries perquè es podreixin a Azcaban - Va Contestar la Lily.

-        Aleshores seriem una espècie de grup anti-morifers - Va dir la rossa no molt convençuda.

-        Mortífegs - Van corregir la Lily, en James, en Remus i en Petter.

-        Com sigui... aleshores, seriem això?

-        Doncs sí, això seriem - Va respondre en Remus.

-        Jo em puc encarregar d'esbrinar els qui estan interessats, perquè com entendràs això no és un joc, i he de saber qui es compromet realment amb això - li va dir el pèl-atzabetja.

-        Hi estic d'acord... i hauríem de fer reunions cada cert temps - Va dir en Remus.

-        On les faríem? - Va preguntar l'Aila.

-        Això deixa'ns-ho a nosaltres, sabem el lloc perfecte - Va dir en Sirius, que no s'havia atrevit a obrir la boca des de la seva conversa amb la Cristina.

-        Molt bé - Va contestar la Lily no molt confiada - La primera reunió seria...

-        Primer que en Potter aconsegueixi la gent i després planegem la primera reunió - Va dir la Cristina amb expressió seriosa donant la volta i començat a caminar cap a la torre de Gryffindor.

-        Parlem després - es va acomiadar la pèl-roja una mica trista per l'actitud de la seva amiga i va córrer per atrapar-la, el mateix va fer l'Aila, deixant als nois sols.

-        Quin caràcter que es gasta l'Andruh - Va comentar el noi  d'ulleres al seu amic.- No la suporto - Va dir aquest estrenyent els punys retenint l'ira. 

-------

 

-        Cristina perquè tènies que ser tan dura amb en Sirius?.

-        Aila deixa de tenir-li llàstima, no ho entens, és un pobre nen que tard o d'hora tornarà sota les faldilles de la seva mare suplicant-li perdó... ja el veurem formant part d'ells... aneu en compte, amb ell tindríem un espia dormint a la nostra torre i assistint a aquestes maleïdes reunions - Va dir amb rudesa sense apartar la mirada d'on la tenia.

-        Cris no et sembla que amb la decisió que va prendre de deixar casa seva, i a la seva família, està demostrant que veritablement no és un d'ells? - va dir la Lily.

-        És veritat, es mereix una oportunitat, o almenys el benefici del dubte no creus? - Va dir la rossa.

-        No - Va sentenciar la castanya amb tranquil·litat - De la meva part ni això tindrà, no confio en ell i mai ho faré, aquesta és la meva última paraula.

 

La Lily es va quedar pensativa, pel que sembla aquestes reunions serien més difícils del que esperava, si no podien confiar l'un en l'altre això seria un veritable desastre, ella s'havia permès de donar-li a en James Potter, de provar si era prou madur i capaç com per ajudar-la amb tot això, però la Cristina i en Sirius serien un assumpte complicat.

 

 

Aquella setmana va ser força tensa entre en Sirius i la Cristina, cada vegada que es creuaven es llançaven mirades que mataven, sense contar les moltes discussions que provocaven per qualsevol ximpleria.

En James, havia reunit un grup més o menys nombrós de nois i noies que volien participar en el pla, i pel que sembla tot anava sobre rodes.

Dijous a les 9 de la nit es va dur a terme la primera reunió, a la sala de necessitats.

 

-        Així com qui també dubti que pot mantenir-se en aquest bàndol molt de temps - Va agregar la Cristina, cosa que va fer que revés una severa mirada per part de la Lily i una antipàtica per part d'en Sirius.

 

Ningú es va aixecar, els que eren allà eren de cinquè any en amunt, perquè en James no havia volgut involucrar a menors de 15 anys, eren uns nens i no tenien perquè assumir aquests riscs.

 

-        Molt bé, veient que ningú no s'ha aixecat donaré per entès que esteu segurs del que feu i no hi haurà penediments - Va dir.

-        Vosaltres poseu això com una cosa supremament perillosa, però si ens prepararem no tindríem per que córrer tants riscos no? - Va comentar amb aires superiors en Marck Abott de Hufflepuff.

-        Farem un gran esforç per preparar-nos tan bé com puguem - es va limitar a respondre la Lily - Si creus que no ho pots fer, ja saps on és la porta.

 

El noi la va mirar de manera desafiadora uns instants i després va seure.

 

-        La Lily i jo hem pensat en dividir el grup d'acord a les seves funcions - Va començar a parlar el pèl-atzabetja - les quals seran: vigilar els Slytherin i suposats sospitosos, buscar els llibres de defensa a la secció prohibida, perquè allà estan els més potents, planificar moviments, notificar cada reunió, treure-li als professors la més gran quantitat d'informació possible...

-        Entre d'altres coses - El va interrompre la pèl-roja veient l'hora i adonant-se de que dintre d'uns minuts havien de tornar a les respectives sales comunes.

-        Un nom - Va dir l'Aila.

-        Un nom? - Van preguntar varia gent.

-        Sí, tota bona organització necessita un nom, un lema i un escut - Va dir resolta la rossa.

-        Ail... no crec que... - Li va dir el seu xicot en Frankling estirant-li de la capa perquè segués un altre cop.

-        No Frank, seriosament, això dóna credibilitat i més serietat a l'assumpte - Va explicar.

-        A mi em sembla que té raó - Va intervenir la Mariann que estava a una de les files de darrere amb un grup d'amigues - Les paraules se les en porta el vent,  però el que queda escrit no, si dibuixem un escut quedarà l'empremta d'això que estem fent és real i important - La noia va somriure a en Remus que la mirava amb admiració i es va assentar amb orgull posant-se el seu cabell negre i ondulat cap enrere.

 

Van passar alguns dies en els quals els nois es van concentrar per treure endavant el grup anti-mortífegs que estaven preparant, però els seus plans es van veure aturats diverses vegades pel munt de deures que tenien.

 

L'Aila pensava amb la Lily el nom que li podien donar al grup, en Remus s'havia ofert per fer l'escut, ja que dibuixava força bé, pel que fa al lema, la Mariann, la Cristina i en James treballaven ell.

 

-        Hola Picasso, com vas? - Va preguntar la rossa amb entusiasme seient al costat del noi.

-        Picasso? - Va preguntar ell.

-        Era un gran pintor muggle Remus - Va Respondre l'Aila divertida.

-        Oh! - Va exclamar - doncs jo no sóc un gran pintor Aila, només faig el que puc - Va dir amb modestament.

-        Ah si? - Va dir amb cara trapella traient-li de sobte el paper en què minuts abans hi dibuixava concentrat - Mira això... és espectacular!, Remus això és just el que necessitem, és preciós - El va animar, i era veritat, l'escut li havia quedat perfecte.

-        No és per tant - Va dir posant-se vermell i traient amb cura el paper de les mans de la noia i amagant el full que tenia sota el dibuix, però sense sort perquè la rossa se’n va adonar a temps i el va treure. Va mirar el full amb sorpresa i tristor. Després va mirar el jove que només mirava al terra.

 

-        Pensava que...

 

-        Dóna-me-la - Va dir-li amb brusquedat traient-li el full de les mans.

 

-        Remus... pensava que amb la Mariann... - La noia estava una mica atordida i a la vegada decebuda.

-        Jo també ho pensava Ail, la Mariann és única, és justament el meu tipus de noia i la veritat li he agafat molt de carinyo... però res més - Li va explicar el castany mirant per el gran finestral de la deserta sala comú que donava cap als jardins - Ho he intentat moltíssim, que més voldria jo que enamorar-me d'ella que em correspon i que és una de les millors noies que he conegut a la meva vida i oblidar a la Lily... però no puc - La seva veu es va tornar amarga i va estrènyer el puny on portava el paper amb força, arrugant-lo i fent-lo una bola.

-        En el cor no s'hi mana Remus - Li va dir l'Aila ficant una mà sobre la seva espatlla - Si tu no sents res per la Mariann, és a dir, res més que amistat és millor que l'hi diguis abans que ella també en surti ferida.

-        Ho sé - Va dir amb un fil de veu - I això és el que menys desitjo.

-        Ets un noi excel·lent Llopin mai te n’oblidis, estic segura de que la vida et donarà una noia que et doni tot el seu amor sense mesura, i tu l'hi corresponguis de la mateixa forma...

-        Això no passarà - La va interrompre tallant girant-se, i quedant davant d'ella i mirant-la - Jo mai em podré treure la Lily del cap.

-        Però és que no et pots continuar aferrant a un impossible Remus.

-        Tu no ho entens... - Li va dir enrabiat caminant cap a l'altre costat de l'habitació.

-        És clar que t'entenc Remus.

-        No! - Va cridar - Ni tu ni ningú no m'entén pel que estic passant.

-        Però, ho estic intentant, només vull ajudar-te.

-        Ningú no pot ajudar-me, ni la Mariann, ni tu... - Li va dir girant-se per veure-la un altre cop - No pots ajudar-me.

-        És clar que no puc ajudar-te si no et deixes ajudar - Va respondre una mica exaltada.

-        Ja t'ho he dit que no m'entens i no pots fer-ho.... en primer lloc no se ni tan sols perquè t'ho vaig explicar -  va dir - Tu no tens ni la més mínima idea dels que és l'amor.

-        Què dimonis insinues? - Va preguntar de manera amenaçant.

-        Va Aila, si per a tu és igual estar amb un noi aquesta setmana com estar-ne amb un altre la pròxima - Va cridar. La rossa el va mirar amb indignació.

-        Com t'atreveixes a dir això?

-        És la veritat - la va tallar

-        A si?, doncs almenys jo no vaig com una estúpida plorant pels racons per algú que mai es fixarà en mi, perquè la Lily només et veu com un amic i res més, i això és el que et fa mal, no poder ser com jo, perquè et fa mal sentir el que sents! - li va cridar la noia.

-        Aquesta conversa no té sentit - li va dir sortint ràpidament pel retrat de la Senyora Grassa.

-        Remus!... REMUS LUPIN! torna aquí ara mateix! - Va exigir la noia d'ulls cafès però sense resultats, va esbufegar exasperada donant un fort cop al terra amb la sabata.

---------

 

Una noia de llargs rissos castanys mirava amb atenció un jove a l'altre costat de la biblioteca, que es trobava completament enfonsat en un llibre de “POCIONS de 6é curs”, l'únic que es veia era el seu greixós cabell negre.

 

-        CRISTINA! - Cridava per quarta vegada la Mariann.

-        Ah! -  Va exclamar donant un bot amb la que quasi cau de la cadira, el noi de cabell negre des de sota el seu llibre va aixecar els ulls per observar amb reprotxe els qui trencaven la seva silenciosa lectura, però en creuar la mirada amb la Cristina va tornar amb nerviosisme a teva lectura.

-        T'estava preguntant què t'havia semblat el lema que acabo de proposar? - Va preguntar amb picardia la noia de cabells negres.

-        Emm... bé - Va contestar nerviosa.

-        Ah si?... No posant ficant atenció, des de fa uns 10 minuts el que fas és mirar la desagradable serp d'en nas-de-mocs - li va dir divertida.

-        És que... és... jo no... això...

-        Ja oblida-ho, no tens perquè vigilar-lo, no està fent res, només llegeix com ho fa cada dia a tota hora, a demés aquesta nit ens donaran la nostra feina, i no crec que et toqui vigilar a aquest Slytherin.

-        No, és clar que no - Va dir empassant-se la saliva – Emm... perquè no, millor tornem a lo nostre - Va proposar la Cristina, però no va poder evitar dirigir una última mirada a la taula on estava en nas-de-mocs, qui se la va tornar amb fermesa fent-la baixar per instint la seva mirada i concentrar-se en la invenció del lema.

------------

 

-        Què tal Lily! - va saludar en James amb amabilitat al veure-la arribar a la sala de necessitats.

-        Hola James, endevina què? - Va preguntar amb entusiasme la pèl-roja mentre desenrotllava un pergamí.

-        Què? - V preguntar interessat el noi.

-        Ja tinc el nom perfecte per al grup, espero que no et molesti que hagi fet servir la història que em vas explicar a casa teva com a inspiració, però és que m'ha semblat el nom ideal... - S'explicava la noia amb alegria mentre enganxava amb un encanteri el pergamí a la paret. En James va llegir el títol en lletres liles-

-        L'Ordre del Fènix - Va repetir atordit.

-        Sí, he fet servir coma a nom la forma del medalló, era un fènix oi? - Va preguntar la noia una mica dubtosa en veure la cara del noi.

-        Sí, sí... - Va contestar mostrant-li ràpidament un somriure - És que no pensava que recordessis allò del medalló i molt menys que el faríem servir com a nom del grup - La veritat és que aquell gest el feia estar molt content, feia uns mesos no s'hagués imaginat que aquella escena fos possible, ell i la seva estimada Lily treballant plegats i ella inspirant-se en histories de la seva família, això era genial, es sentia més a prop de la pèl-roja que mai - Em sembla que és una idea estupenda. - La noia va somriure.

-        Gràcies, ara només cal esperar per veure que n’opinen els altres.

-        Segur que els encantarà - en James va continuar llegint el pergamí, allà es estava el nom de cada un dels membres, i el seu nom estava al costat d'un que hi posava... "Lily Evans", li va fer un bot al cor , es va girar a mira la noia i va veure que també observava el pergamí.- Sembla increïble no?.

-        Què? - Va preguntar la Lily amb serenitat girant-se cap a ell.

-        Que haguem aconseguit formar això, i que puguem fer alguna cosa important per el bé de moltes persones... i sobretot que ho haguem pogut fer... junts - Va dir acostant-se a ella.

 

La noia no va saber per què, però es va sentir com si fos una pedra, no podia donar el pas cap enrere que volia... o no?... només va veure com el noi s'acostava a la seva cara cada vegada més, els seus ulls avellanes la miraven amb dolçor.

La sentia tan a prop, tan assolible, podia olorar l'aroma del seu perfum de roses, podia sentir el seu alè i la seva respiració agitada, podia contar cada una de les pigues del seu rostre, s'acostava més...

 

-        Ja t'he dit que ha quedat perfecte Mariann - Deia amb veu baixa l'Aila, però a l'entrar va adonar-se del que havien interromput - Emm... saps què... millor... tornem després - Va dir.

 

La Lily es va separar immediatament del noi.

 

-        És clar que no, passeu, que ja començarem - Va contestar amb la veu entretallada i les galtes tenyides d'un fort color vermell.

 

La rossa va mirar amb tristor a en James i va passar presa de la mà del seu xicot, en Frankling que somreia maliciosament al noi d'ulleres, mentre la Mariann seia incòmode.

En James mirava a la pèl-roja, havia estat tan a prop de provar aquells llavis que tant havia desitjat, però...

 

A poc a poc es va anar omplint la sala, estaven tots reunits davant del pergamí que tenia el nom del grup, se sentia molts murmuris d'aprovació.

 

-        I com et deia això t'encantarà - La veu d'en Sirius va ressonar a la sala. Entrava somrient pres de la mà d'una noia de cabells llargs rossos i ulls blaus que feia 5é a Ravenclaw.

-        Què dimonis.. - Va exclamar la Cristina en veure'l - Black que se suposa que fas, això no és un cafè barat perquè portis a qualsevol de les teves conquestes - li va dir amb l'entrecella frunzida. - El noi va somriure amb malícia.

-        Per la teva informació Andruh, ella és Kim Grundel, la nova membre d'aquest grup i la meva xicota - Va contestar donant-li un apassionat petó a la jove.- La Cristina estava que esclatava de la ràbia.

-        Què creus que vindràs a ficar aquí a qualsevol que sigui la teva xicota de torn?, doncs t'equivoques, això és seriós Black, madura o sinó vés-te'n amb la teva... xicota, però no emprenyis - li va dir contenint l'ira.

 

En Sirius la va mirar divertit i es va seure amb la noia a les cadires que tenien al costat.

 

-        La Kim es queda, ella té tant dret d'estar aquí com tu i fins hi tot més, perquè ella si que ve a treballar i no a estar engegant crits a tothom com acostumes a fer, i si els gelos et maten tant, millor que vagis a un guardià nena, per veure si ho superes.

 

La Cristina estava a punt d'explotar, però la Lily la va aturar

 

-        Bueno ja n'hi ha prou vosaltres dos, és millor que comenceu a comportar-vos com els nois de 16 anys que sou. Si... la Kim vol participar a l'Ordre del Fènix pot fer-ho - Va sentenciar sota la mirada assassina de la castanya - Ara comencem - Va dir sense mirar a la Cristina, per tant tots van seure, encara que el lloc d'en Remus estava buit cosa que va estranyar a la noia.

 

En James estava de pedra davant després del que acabava de veure, el seu cervell treballava com una màquina a tota pastilla, encaixant peces i trobant la explicació d'aquella escena.

Ell s'havia disposat a anar per uns dels passadissos secrets del col·legi cap a la Casa dels Crits on una llarga nit l’esperava, però per a la seva sorpresa en un dels passadissos més deshabitats de Hogwarts que donava a una biblioteca que estava prohibida estaven la Cristina i l'Snape parlant acaloradament.

 La castanya li agafava el rostre amb les mans dient-li alguna cosa suplicant, mentre que ell es negava amb fúria, però es girava cap a ella per mirar-la amb penediment, li deia alguna cosa amb decisió mentre que retirava uns dels seus llargs rissos de la seva cara.

L'únic que en James va arribar a entendre, perquè va llegir els llavis del jove Slytherin va ser: - Tu estaràs bé, però allunya't d'això.

 

El silenci es va fer amo de l'escena durant un segons, després la noia el va emputxar amb força.

 

-        No permetré que facis això - Va dir en veu alta, amb una mica de... dolor? .

 

En James va donar un pas endarrere d'on estava perquè la Cristina refeia el seu camí.

 

-        No ho facis més difícil - li va dir el noi a la mateixa vegada que l'agafava per el braç – Si-us-plau.

 

En James mirava amb atordiment aquella escena sense entendre res.

 La Cristina es va aturar un minut per mirar-lo als ulls i després es va deixar anar amb fermesa caminant ràpidament cap a la sala Comú, el noi d'ulleres es va tirar encara més enrere però amb el peu va ensopegar, tombant l'escut que tènia l'armadura d'on estava, la Cristina no se’n va adonar perquè ja havia creuat el passadís per baixar les escales, però l'Snape sí.

 El noi d'ulls negres va dirigir-se amb fúria cap a l'armadura i la va moure amb cura, la seva cara es va endurir i la seva entrecella es va marcar amb ràbia.

------------

 

-        Ja n'hi ha prou Aila! - Cridava la Lily exaltada mentre s'assentava de cop al seu llit.

-        Però si no t'estic dient res dolent - li va contestar la rossa.

-        Què pot tenir de bo que et disculpis per haver interromput un suposat petó que en la teva imaginació en Potter i jo ens anàvem a donar - Explicava amb les galtes tenyides de vermell amb una barreja de ràbia i vergonya.

-        No ha sigut la meva la meva imaginació Lily, tu estaves a uns dos segons d'acceptar els teus sentiments per en JAMES! - Va dir ficant-li èmfasi al nom del noi - i anaves a cedir als teus instints donant-li un petó per fi.

-        Aila, cada dia estàs més boja, jo no tinc cap sentiment per en Potter, quan ho entendràs, quan ho entendrà tothom, que entre ell i jo no hi pot haver-hi res, mai - Va cridar i sortint de l'habitació.

-        Genial! - Va exclamar molesta la noia d'ulls cafès - Sembla que avui tot el que faig estigui malament, i només per dir la veritat, des d'avui no em fico més en la vida de ningú, des d'avui jo l'Aila no ajudaré més a ningú - es va dir a si mateixa molesta estirant-se amb brusquedat al seu llit.

---------

 

No hi havia ningú, però si una cosa, una snitch daurada que reconeixeria a qualsevol lloc, era la del cregut d'en James Potter, però per la seva mala sort ell havia estat seguint diverses vegades i sabia perfectament que allà a prop hi havia un passadís, el qual s'activava baixant la torxa que estava al costat de l'armadura, i així ho va fer, disposat a seguir a en Potter.

 

*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-

Hola de nou =) espero que us hagi agradat el capítol. Espero i us desitjo que tingueu unes bones vacances. Intentaré penjar el pròxim capítol més aviat que aquest. Comenteu força ;).

Molts petons.

Aila_llopin


Llegit 863 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris19/03/2008 a les 16:43:45
#16520Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

hola!! està molt bé el capítol!!

quina llàstima!!! no s'han besat!!! per poc... xDD

tens que conitnuar prompte eeh?? xDD




Avatarclara_cat 53 comentaris19/03/2008 a les 17:28:39
#16521Encara no he escrit cap fanfiction

uoooooooooooo quina emoció està a punt de caramel!!

el pròxim capítol que no es faci esperar tan si us plau!!!!

continua!




Avatarivi_potter 512 comentaris19/03/2008 a les 22:49:28
#16522Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Alguna cosa no he entés el que explica que en James veu a l'Snape i la Cristina es una flash-back o es després de la reunió? Tot lo altre genial :)