Julie Potter - Capítol 5: Quidditch
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 06/04/2008 a les 17:15:24
Última modificació 06/04/2008 a les 17:15:24
Tots els capítols de Julie Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 5: Quidditch

 Capítol 5: Quidditch



Abans de les audicions, però, encara venia una cosa més important: el primer entrenament de quidditch amb Madame Hooch. Feien la classe amb Slytherin, cosa que no agradava gaire a en Harry. En Draco Malfoy, el seu enemic des de que van entrar a Hogwarts, anava a Slytherin i, segons deia ell, volava de meravella.




Quan van arribar al costat de les escombres, a tots els va recórrer una esgarrifança per l'esquena. Llavors va arribar Madame Hooch.

-Bon dia, nois!

-Bon dia, Madame Hooch.

-Avui tenen el primer entrenament de Quidditch. No s'ho prenguin com un joc, el Quidditch és molt seriós. Estic segura que d'aquí en poden sortir grans jugadors. I ara, posin-se al costat de les escombres i diguin: Amunt!

-Amunt!

A la majoria de gent l'escombra no els va sortir de terra. Uns quants, però, ja tenien l'escombra a la mà.




En Harry va estar content: per fi alguna cosa li sortia bé. L'escombra li va arribar netament a la mà, sense que hagués de fer cap esforç. Va ser un dels pocs que ho va aconseguir. A l'Hermione, que l'havien deixat sortir de l'infermeria un dia abans del previst, l'escombra només li va trontollar una mica, i la d'en Neville ni es va moure. La del Ron va aixecar-se quatre dits de terra i va tornar a caure. Les de les Martes van començar a tirar amunt fent ziga-zaga, però van xocar l'una amb l'altra i es van desplomar a terra. La del Draco Malfoy va saltar-li a la mà, i a la Julie, que estava davant del Harry, l'escombra va anar-li a la mà al mateix temps que en Harry, i de la mateixa manera. Llavors en Harry va aixecar la cara i va mirar la Julie, que el mirava somrient.




Madame Hooch els va ensenyar com s'havien de posar a l'escombra i els va dir:

-Quan toqui el xiulet, s'enlairaran. Vinga, va... Un... dos... i t...

No va poder acabar de dir la frase, ja que en Neville, de l'espantat que estava, va enlairar-se abans d'hora.

-Senyor Longbottom, baixi ara mateix! Li dic que baixi!

I el pobre Neville anava pujant, pujant, cada vegada més amunt fins que... BAM! Va caure a terra. L'escombra es va perdre de vista.




-No vull que ningú tregui un peu de terra. Si ho feu, us veureu fora de l'escola abans que pogueu dir Quidditch.

Quan Madame Hooch es va haver emportat en Neville a la infermeria, en Malfoy va ajupir-se. Quan es va aixecar tenia una cosa a la mà. Era el recordatori d'en Neville.

-Així que li ha caigut. No l'heu vist? Si semblava un porc sobre d'un gos!

-Eh, Malfoy, no et passis.

-Ara defenseu el Longbottom? No m'ho puc creure. Però si...

-Dona-m'el.

Era una veu clara, que es va fer entendre. No, més aviat dues veus. No us ho sabria dir bé. Semblava que en Harry i la Julie s'haguessin posat d'acord per dir i fer el mateix.

Tots dos van avançar cap en Malfoy.

-Mira'ls! Si són els Potter! Ja m'estranyava que no es fiquessin pel mig.

-T'hem dit que ens el donis.

-Doncs l'haureu d'anar a buscar. Què us sembla a sobre d'un arbre?

I dit això, va pujar a l'escombra, va donar un cop de peu a terra i es va enlairar.

-Que no veniu, doncs?

Tan bon punt en Malfoy va dir això, en Harry i la Julie van agafar l'escombra.

-No ho feu! Ja heu sentit Madame Hooch!

-No ens pots aturar, Hermione. Em sap greu.

Van pujar a l'escombra i van donar un cop de peu a terra. Quan es van enlairar, van descobrir que volar estava fet per a ells. Era facilíssim! Era fantàstic! Però no van perdre el temps i van sortir disparats cap al Malfoy, que els mirava amb cara de sorpresa.

-Malfoy, o ens el dónes o et fem caure de l'escombra!

-No podreu!

-Ho vols comprovar?

En Harry i la Julie es van agafar ben fort al mànec de l'escombra i van sortir disparats cap al Malfoy, que tot just va tenir temps d'apartar-se del Harry quan la Julie el va tocar per l'altra banda. El recordatori li va saltar de les mans, i va caure. Llavors va aconseguir que el deixessin estar, perquè van sortir disparats cap al lloc on havia anat el recordatori. Un per cada banda, el van agafar tots dos a mig metre de terra, i davant dels nassos de la professora Mc Gonagall, que havia sentit soroll i havia sortit al jardí per veure què passava. Ells, però, no se'n van adonar i van anar a aterrar amb els seus companys, que van començar a victorejar-los. Però l'alegria va durar poc...

-Harry Potter! Julie Potter! Vinguin aquí ara mateix!

-No ha sigut culpa seva, professora McGonagall!

-És veritat! El Malfoy...

-Silenci! Senyor Potter, senyoreta Potter, vinguin amb mi.

I en Harry i la Julie es van allunyar darrere d'una professora McGonagall enfurismada.

Què els passaria? Només en pensar que hauria de tornar a cals Dursley a en Harry se li va fer un nus a l'estómac.

La Julie tenia una altra preocupació. Quan arribés a casa, seria castigada severament. Segur. El seu "pare" era inflexible i la renyaria per sempre. Allò seria un calvari!

Quan la professora McGonagall va arribar a davant d'una classe, es va parar. Va trucar a la porta i de seguida es va sentir la veu d'espinguet del professor Flitwich:

-Endavant!

-Si us plau, professor Flitwich, em puc emportar un moment en Roure?

-Sí, és clar!

El Roure? Seria un bastó amb el qual els volia castigar?

Va resultar, però, que el Roure era un alumne corpulent de cinquè que mirava la professora McGonagall amb una mirada interrogativa. Ella, però, no va dir res. Se'n va anar directa cap a una aula buida, amb els tres alumnes darrere. Quan van haver entrat, va dir:

-Senyors, no sé si són conscients de la sort que han tingut- va dir a un Harry i una Julie estupefactes-, que els veiés jo. No sé si el coneixen: aquest és el Marc Roure, el capità de l'equip de Quidditch de Gryffindor. Roure, aquí hi ha dos candidats per a ser caçadors del nostre equip! Han agafat aquest recordatori al vol després d'una caiguda de quinze metres, alhora, un per cada costat! Jo això no ho havia vist mai!

-Doncs... sí, sí, que necessitem un caçador, però... professora McGonagall, hi ha un problema, només en podem agafar un dels dos, no hi poden haver dos caçadors.

-Sí, s'haurà de veure què hi farem. Seria una meravella poder-los agafar a tots dos!




-Que què?- van dir en Ron i l'Hermione aquella nit quan en Harry i la Julie els ho van explicar tot.

-Doncs això que sentiu! Què us sembla?

-Però als de primer no els està permès, jugar al'equip de Quidditch!

-Ja, diu el Roure que fe un segle que no hi juga ningú de primer.

-I qui dels dos jugarà?

-No... ho sabem. Només pot jugar un, es clar. Si no fos per això seria meravellós.

-Doncs potser... pensava que... l'altre dia... vaig veure en un llibre un sortilegi que unia dos cossos, dues ànimes. És com si un es posés a dins de l'altre. Per exemple, Harry, imagina que la Julie renuncia a ser caçadora.

-Sí home! I un be negre!

-Estic dient imagina, Julie. Llavors, cada dia que li toqués fer Quidditch a en Harry, fariem aquest sortilegi.Tu estaries dins d'en Harri, però us faria la impressió que estiguéssiu un al costat de l'altre! Seria com una unió de forces! Serieu una sola persona!

-I quin és el punt dèbil d'aquest encanteri?

-Que s'ha de tenir una gran coordinació, ja que si un diu: cap aquí! I l'altre diu: cap allà! Us quedareu al mateix lloc, sense moureu's.

-Creus que podrem?

-No hi perdrem res en provar-ho, no?

-Decidit, doncs. Hi accedim.

-I qui renunciarà a ser caçador?

-Ja ho faré jo.

-No has dit abans que no hi renunciaves per res?

-Ronald Weasley, no emboliquis més la troca. Gràcies, Julie.

Dit això, la Julie i l'Hermione se'n van tornar al seu lloc.

-Hola, Harry!

-Hola Fred, hola George!

-En Roure ja ens ha dit que tu i la Julie podrieu ser caçadors.

-Ja heu decidit qui dels dos serà?

-Ah, per cert, nosaltres també estem a l'equip. Som batedors.

-I quina és la vostra feina?

-Procurar que els altres no acabin gaire masegats.

-En fi, ja ho veuràs.

-Tu tranquil, fa anys que no s'hi mor ningú, fent Quidditch!

-Però, quin dels dos ho serà? Caçador, vull dir.

-Secret... em sap greu, nois, però només us podem dir que ja està tot decidit. Ja ho sabreu.

-Doncs, Harry, heu de ser bons per força, hauries d'haver vist el Roure...

-Bé, nosaltres ens n'anem.

-Doncs ja ens veurem. Adéu!

Darrere d'ells van aparèixer uns convidats no tan ben desitjats: el Malfoy i els seus "guardaespatlles", el Crabbe i el Goyle.

-Què, Potter, preparat per fer la maleta? Quan te'n vas amb els muggles?

-Tan aviat com tu, Malfoy. Algú dels dos, o la Julie o jo, se'n va a l'equip de Quidditch de Gryffindor a fer de caçador i, encara que em faci ràbia dir-ho, ha estat gràcies a tu.

-Estàs de broma, no, Potter! Tu a l'equip de Quidditch!

-I què, eh!

-Estic pensant...va, ja que te n'has d'anar igualment... si t'expulsen no passarà res...

-Que no me n'haig d'anar!

-...et desafio a un duel de mitjanit. Ah, no, és veritat, que no saps què és, me n'oblidava!

-Sí que sap què és! I jo sóc el seu padrí. I el teu, qui és?

-En Crabbe.

-D'acord.

-Ens veiem a la sala dels trofeus avui a mitjanit, doncs.

-Molt bé.

Llavors, els tres Slyths se'n van anar.

-Què és un padrí?

-És el que assumeix la responsabilitat de la situació si l'altre es mor- va dir el Ron tot tranquil però, quan va veure la cara que feia en Harry, va dir- però en un duel entre "amateurs" no es mor ningú, tu tranquil, home!




-Vaig a parlar amb al Malfoy- va dir la Marta 2 després de sentir aquella conversa.

-Sí, serà millor.

Quan van haver dit això, la Marta 2 i la Marta 3 es van esmunyir per entremig de la gent que estava dreta i van arribar a la taula de Slytherin.

-Jo em quedo aquí.

-D'acord. Ara vinc.




El Draco Malfoy estava tan tranquil menjant, pensant en la bronca que cauria al Harry quan el trobessin vagant pels passadissos de nit quan, de sobte, algú el va cridar per l'esquena:

-Malfoy.

Per la taula de Slytherin es van sentir murmuris d'indignació:

-Què hi fa, aquí, una Gryffindor?

-És la nostra taula!

-Fora, d'aquí!

Però el Malfoy va mirar els tres o quatre que estaven al seu voltant i els va dir:

-Ja sabeu de què va. Procureu que parin de cridar. Ara vinc.




-Què vols? No vam quedar que em cridaries després de les classes de pocions?

-Ja, és que... he sentit allò del duel de mitjanit. Què penses fer?

-No n'has de fer res.

-Sí, que n'haig de fer res! No em vas dir que vigilés el Harry?

Silenci.

-Bé, doncs, Gryffindor impertinent, que sàpigues que no hi penso anar. Quan el descobreixin rondant pels passadissos, no li farà gaire gràcia. Avisaré a la professora McGonagall que l'he vist i llavors el descobrirà.




-Ja està, ja hi he parlat.

-I? Què t'ha dit?

-No pensa anar al duel de mitjanit i vol avisar a la professora McGonagall perquè el trobi pels passadissos.

-Quina mala llet...

-Mira, parlant del Papa de Roma...

-Hola, Harry... mira, t'hem de dir una cosa. No vagis al duel. El Malfoy no té pensat anar-hi.

-I com ho saps, tu, això?

-Doncs...

-Hem descobert el Malfoy explicant-li a un Slytherin- va intervenir la Marta 3-. Va, siusplau, confia amb nosaltres.

-D'acord. De totes maneres, no tenia gaires ganes d'anar-hi.




Cal dir, també, que el Malfoy va ser castigat per mentir a la professora McGonagall.




-Demà són les proves...

-Sí, que nerviosa estic!

-I vosaltres, Julie, Hermione, que no dieu res?

-Jo... és que tinc un nus a l'estómac...

-Ja sabeu quina cançó cantareu?

-Nosaltres sí. Cantarem totes dues la mateixa. Així, o entrem les dues o no n'entra cap.

-I quina cançó cantareu?

-Potser no la coneixereu, es diu "Quins temps aquells". És una cançó preciosa.

-Com que la professora McGonagall va dir que per la prova s'havia de cantar la cançó que volguéssim...

-Bé, jo no sé quina cantar...

-I tu, Julie?

-Jo...en cantaré una que segur que no coneixeu. Ens la cantava la Nonna. Se la va inventar ella.

-Ei! Nonna en italià és àvia! Que saps parlar italià, tu també, Julie?

-No, que va! Però sempre li hem dit Nonna.

-A qui?

-A... de fet, no sé com es diu de veritat. Sempre li hem dit la Nonna.

-Ah...

-I tu, Hermione, si no saps quina cantar, vés-te espavilant, que sinó arribaràs a les proves sense cançó i ja l'haurem pifiat.





HoOla!!!!

Cinquè capítol acabat!

Haig de reconèixer que els capítols que tenen la base en algun capítol del llibre em costen més d'escriure, així que em saltaré el duel de mitjanit. Espero que ningú no s'enfadi.

Continueu llegint i confio que el pròxim capítol el pugui posar més aviat.

Comenteu, please!!!!!!!!

Marta_ginny

PD la idea dels que volguin estar a alguna escola estrangera, continua! Com més aviat m'ho digueu, anireu amb un personatge més destacat!



Llegit 1499 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris06/04/2008 a les 21:25:25
#16568Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

hola! està molt bé!!!

espere que segueixis prompte!!!




Avatarivi_potter 512 comentaris06/04/2008 a les 23:35:55
#16570Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

m'agrada moltíssim! seueix aviaat :)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris08/04/2008 a les 21:41:04
#16575Encara no he escrit cap fanfiction

Marta, t' adoro!!!! ETS LA MILLOR =) gracies pel salvavides ;)




Avatarroni Moderador/a 83 comentaris09/04/2008 a les 21:41:26
#16579Tinc 2 fanfictions i un total de 20 capítols

Emm... Dues coses...

1- La fic està prou bé, continua.

2- En Harry i la Julie de caçadors? Per "caçar" el recordatori? xDDD Si no vai errat, és tu i que hi vas (de bon rollo eh?), els caçadors cacen la "bomba" xD Els que busquen la papallona daurada són els "buscadors" Si no vaig errat, com ja t'he dit.

PD: El Fred i en George juguen amb les bales ;)

PDD: Sort amb la fic ^^ Segueix amb les mateixes ganes!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris11/04/2008 a les 15:53:19
#16583Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

1. Gràcies!

2. Caçadors són els que agafen la papallona, buscadors és en castellà, m'ho he revisat.

Els que agafen la bomba són els encistelladors.

De totes maneres, gràcies, i si trobeu algun altre fallo, m'aviseu!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris12/04/2008 a les 16:06:51
#16587Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Sta molt bé segueix aviat piis!!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris01/07/2008 a les 22:52:05
#16884Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

sta wai.. vinga va, vaig avançant! ^^




Avatarnuria.potter 115 comentaris13/10/2008 a les 18:48:00
#17586Encara no he escrit cap fanfiction

M encatA!!!

M he llegit els 5 primes capitols seguits!! continuu llegint!!!!

patOnests!!!

Nuria*




Avatarnathalilupin 181 comentaris26/11/2008 a les 17:58:24
#18026Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols

wole wpa esta molt bé el teu fic, quan tingui una mica mé d temp llegiré laresta ja ns veurem



nathalilupin