..::*Aquells anys*::.. - San Mungo i comença la baralla
Escrit per aila_llopin
Enviat el dia 11/05/2008 a les 16:59:57
Última modificació 05/12/2012 a les 22:08:56
Tots els capítols de ..::*Aquells anys*::..
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


San Mungo i comença la baralla

 

Hola! Aquí teniu ja el capítol 19! clara_cat aquí tens el teu Sirius.

*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*- *-*-*-*-*-*-*-*

-      &nbs p;  Tot és culpa teva! - Cridava la castanya mentre forcejava amb en Remus la tenia agafada per evitar que es tirés a sobre del seu amic.

-      &nbs p;  Culpa meva! - Va preguntar incrèdul en Sirius - Jo no era qui estava intercanviant informació amb l'Snape, jo no era qui estava d’amors amb ell!

-      &nbs p;  No siguis estúpid Black!, jo no estic d’amors amb ningú - li va dir indignada - Tu no tenies perquè desconfiar de mi, no tenies que de seguir-me ets un imbècil, mira el que has fet! - va cridar assenyalant el llit.

-      &nbs p;  Tu ho has provocat, maleïda sigui! - Va cridar exasperat - és culpa teva que l'Aila estigui en aquest llit, poder l'has condemnat a la demència, què no te n'adones?, ens hauries pogut matar a tots, és culpa teva per pensar primer en aquesta serp fastigosa que en nosaltres, per creure'l, per tirar-ho tot a terra, sinó fos per tu ningú estaria aquí - Va dir i va sortir amb fúria de l'habitació.

 

La Cristina mirava el lloc on abans havia estat el noi, els seus ulls van començar a omplir-se de llàgrimes incontenibles.

 

-      &nbs p;  No és culpa de ningú Cristina - li va dir en Remus que encara la agafava, la noia es va deixar caure als seus braços mentre plorava desconsoladament veient  a la rossa estirada  en ell llit blanc d'aquella habitació blanca, tremolava i suava, movia el cap d'un cantó a un altre desesperadament, estava submergida en dolorós mal son.

-      &nbs p;  Té  raó - Va dir amb un fil de veu. En Remus la va abraçar fortament.

-      &nbs p;  No, no la té - Després va mirar a l'Aila - és forta, estarà bé, ho sé - Va dir abraçant amb més força a la castanya, però sense apartar la vista d'aquella rossa, intentava autoconvenses d'aquelles paraules que acabava de dir, intentava mantenir la calma, perquè només pensar en perdre a l'Aila li feia una por i un mal indescriptible. Els seus ulls es posaven en aquella noia feble que ara semblava estar patint la pitjor tortura del món, la seva delicada pell estava ara ferida, plena d'esgarrapades i de blaus, però això rai, això no es comparava per res amb la tortura que havia hagut de passar.

-      &nbs p;  Ail! - Va cridar la pèl-roja al entrar a l'habitació, encaminant-se molt de pressa cap a la persona que jeia al llit inconscient.

-      &nbs p;  Lily... jo - intentava dir la Cristina, mentre la noia posava les seves mans amb desesperació al front de la rossa.

-      &nbs p;  Està bullint, què dimonis ha passat? - Va preguntar la Lily decidida girant-se cap als tres nois presents.

 

La Cristina va respirar profund tractant d'ocultar els seus sanglotes i va sortir ràpidament de l'habitació.

La Lily es va quedar completament atordida davant la reacció de la seva amiga i encara més preocupada, va mirar amb reprotxe a en James i en Remus.

 

-      &nbs p;  Jo t'explicaré el que ha passat, deixem descansar a l'Aila - Va dir en James amb veu baixa agafant a la ulls verds per un braç, ella es va deixar anar amb brusquedat.

-      &nbs p;  No penso deixar-la sola.

-      &nbs p;  Jo em quedaré amb ella - Va respondre en Remus.

-      &nbs p;  Només digueu-me que li han fet - Va implorar la pèl-roja en veure un altre cop a l'Aila. Els dos nois van creuar mirades lúgubres, i després en Remus va respondre.

-      &nbs p;  Li van llançar una de les malediccions imperdonables Lily... un cruciatus.- Els ulls de la noia es van obrir amb brusquedat i es va girar quasi per acte reflex cap a la seva amiga.

-      &nbs p;  Però... ella està bé... vull dir...

-      &nbs p;  Estarà bé Lily, només necessita una mica de temps per recuperar-se… a més a més... la vam trobar sota la pluja, va haver d'estar inconscient sota la tempesta com a mínim una hora, per això la febre - Va explicar en James - Vine sortim i t'explicaré que va passar.

 -------------

 

Dos nois estaven a la cafeteria de San Mungo, on uns 10 elfs anaven i venien entre les taules.

 

-      &nbs p;  Bueno per començar he d'explicar-te una altra cosa abans - li va dir en James a la pèl-roja asseguda davant seu.

-      &nbs p;  Doncs a què esperes? - va respondre exasperada.

-      &nbs p;  Hi ha algú que està passant informació als Slytherin sobre l'Ordre i per tant a tots els mortífegs - Va dir

-      &nbs p;  Si, això era obvi, ja t'ho vaig dir, i qui és? heu descobert el traïdor? - ve preguntar ansiosa.

-      &nbs p;  Bueno... - en James buscava al seu cap les paraules menys dures per dir-li que ell pensava que el traïdor era la seva millor amiga - Saps que... una nit vaig veure a la Cristina i en Severus parlant d'alguna cosa molt rara, alguna cosa així com que ella volia fer-lo canviar d'opinió i ell deia que no ho faria i que ella tenia que allunyar-se d'alguna cosa, que era perillosa... i…

-      &nbs p;  Estàs insinuant que la Cristina és la traïdora, potser t'has tornat boig Potter? - Va dir la Lily indignada aixecant-se de la cadira i recolzant les seves mans a la taula per acostar-se al noi.

-      &nbs p;  No Evans - Va dir amb amargor pronunciant amb èmfasi el cognom de la noia - això va ser el que vaig pensar i el que creia, però no podia dir res fins estar-ne segur...

-      &nbs p;  Estàs boig! - el va interrompre mirant-lo amb els ulls mig aclucats de la indignació mentre es tornava a seure.

-      &nbs p;  No ho estic - Va respondre tallant - I no em tornis a interrompre si vols saber que va ser el que li va passar a l'Aila - la va advertir, la noia el va mirar amb ràbia i va esbufegar - Molt bé, el cas és que la Cristina té alguna mena de relació amb la serp de l'Snape.

-      &nbs p;  Són amics des de petits - li va dir la Lily.

-      &nbs p;  Si però s'han encarregat de mantenir-ho en secret i com creus que vaig reaccionar al veure-la parlant d'aquest tema tan poc comú amb ell, així que li vaig explicar a en Sirius i va dir que ell mateix s'encarregaria d'esbrinar si la Cristina era o no una espia, el que ell no em va dir va ser que ell sí que sabia que ella i l'Snape eren amics.

-      &nbs p;  Què, què? - Va preguntar atordida - ell no ho podia saber això, la Cris no l'hi ha dit a ningú més que a nosaltres, això no té sentit, com ho va esbrinar.

-      &nbs p;  Sé el mateix que tu sobre això - Va respondre amb serenitat - Tornant al tema... en Sirius la va seguir durant setmanes en les quals no va haver-hi rastre de res estrany fins que…

 

---------------

 

En una il·luminada habitació d'hospital, una rossa estava estirada en un llit sumida en un somni profund i tranquil, mentre que un noi de cabells mel igual que els seus ulls, la mirava amb dolor i tendresa mentre s'aferrava a la mà feble de la noia.

En Remus posava tota la seva atenció en aquella noia que havia estat a punt de perdre.

 

-      &nbs p;  Ail... no saps lo preocupat que estava, no saps lo molt que et vaig buscar, lo molt que vaig patir perquè estiguessis bé. Mai no havia sentit tanta por des de... - Es va aturar i va empassar saliva - Des que aquell llop em va mossegar - Va culminar estrenyent amb més força la mà de l'Aila. Ara passava la seva altra mà per la cara de la noia, acariciant amb dolçor la seva galta rosada a causa de la febre - pensava que t'havia perdut per sempre, que ja no et veuria somriure'm, que ja no sentiria les teves estranyes i originals idees, que ja no escoltaria ni la teva veu ni el teu riure... mai més, que no et veuria més - en Remus sentia com el seu cor s'accelerava més amb cada paraula, que eren records d'aquella nit, era reviure aquella angoixa i aquelles ganes enormes de tenir amb ell a  la rossa, d'abraçar-la amb força i no deixar-la sola mai.

 

No sabia exactament que era l'emoció que experimentava en aquell moment, però només veure l'Aila, el poder-la tocar un altre cop, el sentir-la al seu costat, el feia tenir ganes de cridar d'alegria, el feia voler capturar aquell moment per sempre.

No va saber en quin instant s'havia acostat tant al rostre de l'Aila, però per primera vegada es va ser esclau dels seus instints. Els seus llavis es van acostar lentament als fins i vermells de la noia, va poder sentir el seu alè càlid, va poder olorar perfectament aquell aroma a vainilla que desprenia el seu cabell, no sabia en quin moment l'Aila havia començat a despertar aquell sentiments en ell.

Després d'uns segons d'haver quedat extasiat amb la bellesa i l'aroma de la noia, els seus llavis per fi es van unir, sentint per primera vegada amb una noia, que el cor se li sortiria del pit de l'emoció, era una cosa màgica, era com si de sobte la rossa hagués llançat un encanteri per deixar-lo embruixat i fer-li oblidar a la pèl-roja que li robava el son.

Un fort so va interrompre aquell bonic instant.

 

-      &nbs p;  Remus - Va dir una noia de cabells ondulats negres en entrar. El noi que amb el soroll de la porta s'havia sobresaltat i allunyat immediatament de l'Aila la va mirar nerviós.

-      &nbs p;  Mariann... què passa? - Va preguntar intentant sonar el més casual possible.

-      &nbs p;  Amor, els pares de l'Aila són fora, ja han acabat de parlar amb el metge i venen cap aquí - Va contestar mirant-lo estranyada.

-      &nbs p;  Emm... sí, sí que passin, jo... aniré a prendre l'aire - Va dir encaminant-se cap a la porta ràpidament i amb les galtes tenyides de vermell, i un profund sentiment de culpa en veure la seva xicota entrar i gairebé descobrir-lo.

-      &nbs p;  Vols que t'acom...

-      &nbs p;  No - la va interrompre i va passar de llarg.

-------------------
 

*** Flash Back***

 

-      &nbs p;  Ja t'ho vaig dir Forcat, no n'hi ha cap moviment estrany per part de l'Andruh, ni tan sols ha mirat a la serp d'en Nas-de-Mocs - Deia amb tranquil·litat en Sirius mentre guardava dissimuladament un paper a la seva butxaca.

-      &nbs p;  Què és això? - Va preguntar immediatament en James al adonar-se del paper.

-      &nbs p;  D'una admiradora... ja saps - Va contestar vacil·lant - Bueno com et deia, hem d'esbrinar qui és el traïdor fastigós que li passa informació a aquests anormals - Va dir mentre passaven per una drecera cap a la seva sala Comú.

-      &nbs p;  Estic d'acord i com més aviat millor, perquè cada sessió de l'Ordre és una cosa més per diri a aquells malalts - va comentar en James mentre es desordenava encara més els seus cabells atzabeja.

-      &nbs p;  El que hem de posar un encan…- en Sirius es va aturar i va parar a en James amb un braç

-      &nbs p;  Auch! que passa Lladruc? - Va preguntar el noi d'ulls avellanes atordit.

-      &nbs p;  SHHHHH - el feia callar en Black mentre s'arraconava a la paret i li feia una senyal amb la mà a en James perquè el seguís - Mira - va senyalar al final del passadís de la seva esquerra, la Cristina entrava pel passadís que havien descobert a segon, i que era un dels dos que duien cap a la casa dels Crits.

-      &nbs p;  No és possible, com coneix el passadís? - Va preguntar el noi d'ulleres atordit.

-      &nbs p;  No en tinc ni idea, Forcat però vés a buscar la capa, i avisa a en Petter i a en Remus, ens veiem a la casa dels Crits jo seguiré a l'Andruh, crec que ens hem equivocat en treure una conclusió tan ràpida - Va dir amb una mica de ràbia a la veu i es va encaminar cap a l'estàtua que amagava el passatge secret.

 ----------------

 

-      &nbs p;  Ja us ho he dit hem d'anar amb en Lladruc, està seguint a la Cristina, pel que sembla no és tan innocent com crèiem - explicava en James a en Petter i a en Remus mentre caminaven de pressa per un passadís.

-      &nbs p;  Es pot saber de què dimonis estàs parlant James? - el va atrapar l'Aila, que havia escoltat la conversa des d'un passadís contigu, la seva expressió era de disgust total.

 

El noi d'ulleres va parar en sec, provocant que en Petter xoqués contra la seva esquena i caigués.

 

-      &nbs p;  Respon-me - Va insistir amb decisió la rossa sense apartar la mirada del noi d'ulls avellanes.

-      &nbs p;  Bueno... jo...

-      &nbs p;  I que sigui la veritat - el va interrompre.

-      &nbs p;   Bueno, de fet... - en James mirava a en Remus en busca d'ajuda, però el noi l'únic que va fer va ser desviar la mirada i abaixar el cap volent dir: estem atrapats, explica-li tot. I així ho va fer.

------------
 

En Sirius sortia amb dificultat de la casa dels Crits, s'havia enredat amb una gran teranyina que li havia fet perdre alguns minuts.

Al sortir va buscar desesperat amb la vista a la castanya que seguia, i per a la seva sort va poder veure-la endinsant-se a un bosc de les afores de la ciutat, no va dubtar ni un segon en sortir corrent cap on la noia es dirigia.

Aleshores els va veure caminat per l'espès bosc, amb molt de compte, perquè la Cristina no s'adonés de que la seguien, es va copejar amb diverses branques però va ofegar tots els seus gemecs, estava tan a prop d'esbrinar la veritat que no ho arruïnaria. Mil idees sobre que podia fer la Gryffindor en aquell bosc, a aquelles hores, d'amagat passaven pel cap d'en Sirius. Però només trobava un nom com a resposta "Severus Snape"

-------------

 

-      &nbs p;  No puc creure que vosaltres hagueu estat tan idiotes com per pensar això - cridava furiosa l'Aila mentre caminaven cap al passadís.

-      &nbs p;  Aila entén-ho, ella té contacte amb la rata fastigosa de Snape i ell és un d'ells, què vols que pensem? - es defensava en James mentre caminava més de pressa.

-      &nbs p;  Que! - Va començar a dir amb força la noia, però aviat es va aturar i amb veu baixa va dir - això és impossible - Va culminar amb serenitat, perquè havia estat a dos segons de donar-los una informació secreta.

-      &nbs p;  Com sigui, això ho sabrem quan arribem allà - Va agregar en Petter amb la respiració entre tallada de tant córrer.

-      &nbs p;  Ja hem arribat... Ail tens idea de com la Cristina ha pogut descobrir aquest passadís? - Va preguntar en Remus girant-se cap a ella.

-      &nbs p;  Realment no, però... aviam, és la Cristina sempre té un as sota la màniga, així que no m'és estrany que ho hagi esbrinat - Va respondre.

-      &nbs p;  Molt bé, tu queda't aquí - li va dir en James a la rossa mentre movia l'espasa de l'estàtua del cavaller d'armadura que amagava el passadís.

-      &nbs p;  T'has tornat boig?, no em quedaré aquí, us demostraré que la Cris, no és cap traïdora, així que... permís - Va dir amb decisió mentre apartava al noi de cabell atzabeja la boca del túnel acabat d'obrir i hi entrava.

-      &nbs p;  Dones...- Va dir en Petter als seus acompanyants i va entrar al túnel seguit per en James i en Remus.

 

*** Fi del Flash Back***

 

*-*-*-*-*-*-*-*-*-*- *-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*

Espero que us hagi agradat.

Petons.

aila_llopin


Llegit 792 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarclara_cat 53 comentaris11/05/2008 a les 17:28:11
#16657Encara no he escrit cap fanfiction

uixuixuix!!! la cosa es complica més !! Mola continua igual i a veure si pots fer els capítols més llargs perquè no em duren res!!!




Avatarsempre_cat 47 comentaris12/05/2008 a les 00:52:51
#16660Encara no he escrit cap fanfiction

uau quan misteri

mes mes mes




Avatarhpkarina 373 comentaris12/05/2008 a les 15:59:29
#16661Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

En Remus està enamorat de l'Aila!!!! ^^

Que haurà passat dins del bosc???

jo vuic saber-ho!!!! xD

no ens deixis amb l'intriga i segueix prompte! ;)