Julie Potter - Capítol 9: Arribades i nous amics
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 18/05/2008 a les 20:01:04
Última modificació 18/05/2008 a les 20:01:04
Tots els capítols de Julie Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 9: Arribades i nous amics

 

Capítol 9: Arribades i nous amics



La Julie estava sola a la biblioteca quan l'Hermione la va anar a cridar.

-Julie! Julie!

-Senyoreta Granger! Què són aquests modals?

-Perdoni, Madame Pince. Julie, estan arribant els alumnes d'altres escoles!

-Què? Però no havien d'arribar a les set? Si encara són les cinc!

-Ja, però els d'Itàlia ja estan arribant. És flipant, ara ho veuràs!

La Julie va seguir l'Hermione corrent pels passadissos. Ella la va portar fins al jardí. Quan hi va arribar, es va trobar amb una visió impressionant: desenes, no desenes, per allà un centenar de globus s'acostaven cap a ells. N'hi havia de diferents colors: grocs, liles, vermells, blaus i platejats. Els globus van aterrar al seu davant mentre estaven tots paralitzats. Un alumne va donar el tret de sortida: tots van arrencar a córrer cap als globus. De cada globus sortien tres alumnes amb l'uniforme del color del seu globus, menys dels platejats. De cada globus platejat en sortia un professor. El globus més gran, que també era platejat, va aterrar davant del professor Dumbledore. Una dona alta i prima, que devia rondar els trenta anys, amb els cabells llargs i pèl-rojos, els ulls negres i que portava una túnica negra i lila va sortir del globus més gran.

-Alessia! Quant de temps! Com va tot?

-Molt bé, Albus. I a vosaltres?

-Molt bé, molt bé. Així, ara ho farem tot com ho hem convingut. Perdonin, estimats alumnes... els voldria demanar un favor. Els alumnes del cor, que es posin més a prop, i els altres, que s'allunyin. Molt bé. Ara, els alumnes del cor d'Itàlia, es barrejaran amb vostès, i hauran de trobar la seva parella. A cadascú li haurà aparegut un número a la butxaca. Hi ha algú que no en tingui?

Una mà es va aixecar entremig de tots.

-Senyor Longbottom! Està segur de que ho ha mirat bé?

-Sí, professor Dumbledore.

-Molt bé... provi-ho ara.

-Ah, ja l'he trobat -va dir en Neville vermell com un tomàquet.

-D'acord, doncs ja poden començar.




-Julie! On ets?

-Aquí! Ah, sou vosaltres!

-Quin número tens?

-El 5, i vosaltres?

-Jo el tres -va dir la Marta 3.

-I jo el dos- va dir la Marta 2.

-Buff, fins i tot ara...

-Què vols que t'hi fem, no els hem triat nosaltres, els números de la butxaca!

-Busques amb nosaltres?

-Sí, d'acord.

Primer es van acostar cap a un grup de tres noies amb el vestit blau.

-Perdoneu... alguna de vosaltres és el 2, el 3 o el 5?

-Jo... sóc el 2- va contestar una noia.

-Ah, genial, doncs vas amb mi -va dir la Marta 2-. Em dic Marta, i tu?

-Franca.

-Jo em dic Julie.

-I jo també em dic Marta. Per diferenciar-nos ens pots dir Marta 2 i Marta 3. Per cert... ìo parlo italiano.( jo parlo italià)

-Tu parli italiano? Geniale! (Tu parles italià? Genial!)

-Sai qui è il 3 o il 5? (Saps qui és el 3 o el 5?)

-No, non lo so. (No, no ho sé)

Llavors la Franca es va dirigir cap al grupet i els va dir alguna cosa. Després es va girar cap a elles.

-Il 5 è una bambina che porta il vestito di colore rosso e si chiama Simona. ( El 5 és una noia que porta el vestit de color vermell i es diu Simona)

-Allora andiamo a cercarla. (Llavors l'anem a buscar)

-Aspettai un attimo, ìo la cerco con vuoi. ( Espereu un moment, jo la busco amb vosaltres).

-Ei, ei! Què esteu dient?

-Li estic preguntant si sap qui és el 3 o el 5, i diu que el 5 és una noia que porta el vestit vermell i es diu Simona. Ah!, i diu que ens acompanya a buscar-la.

-D'acord, llavors anem.

Van anar totes tres darrere de la Franca. I quan es van parar, es van trobar una noia alta, amb els cabells llargs i foscos, i els ulls castanys.




La Simona anava acompanyada d'una noia amb el vestit groc. Quan es van haver fet les presentacions, li van preguntar a la Simona si sabia qui era el tres, però en comptes d'ella va contestar l'altra noia.

-El 3 sóc jo. Em dic Rossanna.




Quan van anar a veure els altres del cor, ja els van trobar tots aparellats. En Neville i en Dean estaven amb un noi amb l'uniforme blau i un altre amb l'uniforme groc, i en Terry Boot estava conversant amb un noi amb l'uniforme vermell. A en Malfoy, en canvi, no se'l veia enlloc. La Kelsie i la Padma estaven conversant amb dues noies amb el vestit lila, la Cindy amb una noia amb el vestit groc, la Hannah amb una noia amb el vestit blau, una de les del grupet de la Franca, i la Pansy Parkinson d'esquena a una noia tota emmurriada amb el vestit vermell. La Simona es va dirigir cap a ella, la Franca va anar amb la noia del vestit blau i la Rossanna va anar cap a la noia que estava amb la Cindy. Les Martes i la Julie van dubtar, però al final van seguir les seves parelles de l'intercanvi.




Quan la Julie i la Simona van arribar amb la Pansy i la seva parella, la Simona va ser la primera a parlar, dirigint-se a la seva companya:

-Vi! Cosa c'e? (Vi! Què passa?)

-Mi domandi cosa c'e? Domandalo a lei! È una smorfiosa. (Em preguntes què passa? Pregunta-li a ella! És una (no sé que vol dir, algo així com una pija)).

-Així que comences així, eh, Parkinson? Vas bé.

-Tu calla, Potter.

-No, calla tu. Si no m'estranya que tot just començar estiguis així! Ets el que no hi ha, t'ho juro!

-I tu què? Et creus superior als altres perquè fas el millor solo?

-Ah, ja ho entenc, Pansy. Així que li tens enveja perquè fa el millor solo de tots i tu no.

-Tu calla, Pervinca.

-Si no et fa res, em pots dir Vi, gràcies.




La Marta 2 va anar cap a la Hannah i l'altra noia.

-Hannah! Com va?

-Bé, i a vosaltres?

-Genial.

-Et presento la Fiorella.

-I jo la Franca.

Mentrestant, la Fiorella i la Franca estaven parlant. Totes dues semblaven contentes.




La Marta 3 i la Rossanna s'havien acostat cap a la Cindy i la noia que anava amb ella.

-Hoooooola Cindy!

-Hoooooola Marta!

-Què, t'ha costat gaire trobar la parella?

-No, l'he trobada de seguida.

-Com es diu?

-Allegra, i la teva?

-Rossanna.

Anaven a dir alguna cosa més, però un soroll, com un tro, les va sobresaltar.

No, no era un soroll com un tro, era un tro. Una tempesta s'acostava, amb llamps i trons.

-Però com pot ser? Si fa un moment feia un sol que estavellava les pedres!

-Bé, sigui el que sigui, millor que anem cap a l'escola.

Llavors va ser quan es van adonar que tothom estava corrent cap al castell, amuntegant-se a dins. Quan hi van entrar, el primer que van fer va ser separar-se, i la Marta 3 i la Rossanna van anar a buscar la Marta 2 i la Julie. Quan les van trobar, van buscar un lloc arrecerat des d'on es poguessin veure què passava a fora, i llavors ho van veure: el professor Dumbledore i la directora de l'escola d'Itàlia estaven sota la pluja amb un paraigua cadascú.




Els núvols s'estaven acostant a l'escola. Quan el Harry ho va veure des de la finestra de la sala comuna, es va recordar del que li havia dit l'Hermione: els de les altres escoles estaven arribant, encara que ell havia preferit quedar-se allà.

I de cop, un pensament horrible va arribar al seu cap: amb aquella tempesta, qualsevol que estigués a fora s'hauria pogut fer mal.

I just després, un sol nom va acudir a la seva ment.

Julie.




-Harry! Què et passa, on vas tan corrent?

-A baix.

-Ja, però a què fer?

-A veure si estan tots bé.

-Que ha passat alguna cosa?

-No has vist els núvols?

-Quins núvols?

-Va, Ron, vine.




L'Hermione, per la seva banda, havia estat esperant que la Julie la busqués quan acabés, però encara no havia arribat. Es va preocupar i va sortir cap a fora, a veure si la veia, però allà només s'hi veien un munt d'alumnes corrent cap a l'escola, i quan va reaccionar, ella va fer com ells abans que l'aixafessin. Quan va arribar a dins va veure el Harry i el Ron corrent com uns esperitats, i els va parar.

-Ei, Hermione, sort que estàs bé... Harry! Harry! On vas?

En Harry anava directe cap a una altra direcció, sense preguntar ni escoltar a ningú. En Ron i l'Hermione van córrer darrere seu per veure cap on anava.




-Ei... com és que el professor Dumbledore i la directora de Il Palloncino estan allà sota? Els podria passar alguna cosa!

-Encara no veuran com arriben els d'Alemanya i de Catalunya!

-I tant que ho veuran. Mireu això.

Es van girar. Al jardí hi queien tot de llamps, i de cada llamp que queia en sortia una persona.

-Uaaaaaaau...!

-Em sembla que aquests us superen en arribades espectaculars...

-Va, correu! Anem!

-Julie!




En Harry estava buscant la Julie. No entenia per què ho feia, era com una mena... d'instint. Al final la va veure sana i estàlvia, però tot i així la va cridar.




-Ai, hola, Harry! Que volies alguna cosa?

-No, veure si estaveu tots bé. És que he vist la tempesta que s'acostava, i...

-Doncs no has de patir per res. Mira, són alumnes d'una altra escola.




-Benvinguts! Benvingut, Otto- va dir dirigint-se al director.

-És un plaerr, Albus. Estem molt contents d'estarr aquí amb tots vosaltrres.

El director de l'escola Sneichen era un home corpulent, que semblava estar a gust a tot arreu. Es mirava Hogwarts i els alumnes amb un somriure a la boca. Vestia una túnica curiosa, feta de pells i de color marró.

-Bé, doncs com els alumnes de Il Palloncino i de Hogwarts ja saben de què va, farem el mateix que han fet ells per saber qui era la seva parella.

-Perrmet-me, Albus. Us haurrà aparegut a la butxaca un númerro, i haurreu de trrobar qui de les altrres escoles té el mateix númerro que vosaltrres. Va, comenceu!




-Va, busquem les nostres parelles. Marta, tradueix el que diguin i comunica't amb ells.

-Ep, ep! Para el carro!

-Que potser no m'he comunicat jo amb italià amb els italians? Doncs tu pots fer el mateix.

-D'acord...

Es van acostar a dues noies.

-Hola, algú de vosaltrres és el trres o el quatrre?- va dir una.

-D'això se'n diu arribar i moldre! Jo sóc el tres, encantada. Em dic Marta. I tu?

-No, el trres sóc jo. Em dic Abigail- va respondre l'altra noia.

Era una noia amb la pell molt pàlida, els cabells curts i una mica arrissats, de mida normal i amb els ulls castany clar.

-Jo em dic Rossanna, i sóc la d'Itàlia, també vas amb mi.

-Hola, jo també em dic Marta- va dir la Marta 2 en alemany. (NA No parlo alemany: diàlegs en català).

-Ah, i tu parles alemany!

-Sí, saps qui és el 2?

-El dos... Karina, qui és el 2?

-Que qui és el 2?

-D'acord, amb la teva reacció ja sé qui és. Veniu, anem-hi. Véns, Karina?

-Estàs boja? Me'n vaig a buscar el quatre? Sabeu qui és?

-El quatre... no era la Padma?

-Pot ser... però no et podem ajudar a buscar-la si no vens mb nosaltres. Apa, adéu!

-I el 5, saps qui és?- li va preguntar la Julie a l'Abigail quan la Karina se n'havia anat.

-No, no en tinc ni idea.

-Per cert, jo em dic Julie.

-I jo Simona.

-I jo sóc la Franca, encantada.

-Mireu, és allà.

Es van trobar davant d'una noia de pell fosca i cabells negres, amb els ulls blaus. Semblava de tot menys alemanya.

-Helga!

-Hola, Abigail!

-Mira, et presento la Marta i la Franca, van amb tu a l'intercanvi. La Marta parla alemany.




-El cinc?- va dir la Helga cinc minuts després- A veure... no en tinc ni idea... va, us ajudo a buscar-la!

Es van dirigir cap a una noia.

-Hola! No seràs pas el cinc?

-No, sóc el set.

-Aaix. Doncs va, anem a buscar. I tu? Ets el cinc?

-Sí. Qui és de vosaltres?

-Nosaltres! Jo em dic Julie, i ella és la Simona.

-Encantada- va dir la Simona.

-I tu, com et dius?

-Hedwig. Em dic Hedwig.


Capítol acabat!


Espero que us hagi agradat i que comenteu mooolt!


Capítol dedicat al Jaume, que ahir va ser un dels guanyador del Fem Matemàtiques!

I també al Sergi, que era l'altre membre del nostre grup, i que encara que ni ell ni jo no passéssim a la 3ra fase, entre els tres vam guanyar la prova ràpida!

Visca l'equip 1.3!

Visca el número 3! XD


Apa comenteu!


Marta_ginny


Llegit 1302 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris18/05/2008 a les 23:14:03
#16672Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Estàa guaai el capii :)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris18/05/2008 a les 23:16:08
#16673Encara no he escrit cap fanfiction

Visca la Marta 3!!!!
T'estimo tia!!! D'aqui poc penjo el priomer de Pirinë.... el meu cosi ha de donar el visto bueno al capitol i jasta!!!!

K guay aquest capitol es moooooolt....great!!!




Avatarhpkarina 373 comentaris19/05/2008 a les 15:34:50
#16675Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Mola molt com arriben els alumnes d'Alemanya!!! amb rajos!! ^^

jo tenia ganes de que arribaren els de Catalunya!!! xDD

continua prompte!!!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris19/05/2008 a les 20:34:49
#16677Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

bieen!  k guai!

i el de catalunya? ...

jo volia veure com arribaven!

dew**




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris22/05/2008 a les 21:27:57
#16692Encara no he escrit cap fanfiction

P.D: VISCA EL NUMERO 2!!!!!!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris23/05/2008 a les 23:32:32
#16693Encara no he escrit cap fanfiction

Pk no fajis el k t'esta passant per el cap... si es necesari escriure 100 comentaris. EM CONEIXES SAPS K SOC CAPAS!!!!!!!!!!!!!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris26/05/2008 a les 21:40:28
#16706Encara no he escrit cap fanfiction

Marta!!! Estem conectades a la vegada!!!!!!!!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris02/07/2008 a les 20:02:48
#16892Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hey! Com es que els d'Italia porten uniformes de colors diferents? Que també estan repartits en residències? M'ha agradat iaxò del globus. I els de Catalunya com arriben??




Avatarnuria.potter 115 comentaris13/10/2008 a les 19:25:35
#17590Encara no he escrit cap fanfiction

GENIAL!! estic fen un nou recor!@ 9 capitols seguits!!!!

i continuo llegint! m encanta akesta FF!!!


patOnesTs!!



         & nbsp;           &nbs p;  NuRia*




AvatarHermione-Ginny 32 comentaris15/03/2009 a les 11:51:43
#18414Tinc 2 fanfictions i un total de 4 capítols

es mol diver aqesta fanfiction
Hermione-Ginny