El Clan de Magatotis - Capítol 1: Dracs, princeses i castells
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 03/07/2008 a les 20:02:24
Última modificació 03/07/2008 a les 20:02:24
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


Capítol 1: Dracs, princeses i castells

Ei, hola, sóc l'Agatha Black i aquest és el meu primer fanfiction en català (en tinc un altre en castellà, però no ve a "cuento").

En fí, espero que us agradi... deixeu comentaris, siusplau, que fa molta il·lusió llegir-los.


Capítol 1: Dracs, princeses i castells

El Hogwarts Express va arrencar. Envoltats del fum que desprenia la màquina, el soroll que feien les vàlvules i la cridòria de pares i fills, el James, l'Albus i la Rose s'acomiadaven dels seus pares i germans amb la mà a través de la finestra de la porta per la que havien pujat.

—Porteu-vos bé! —va cridar el Harry des de l'andana, tot i que amb tant de soroll no es va sentir gaire alt.

—Què ha dit? —va preguntar l'Albus.

—Que ens ho passem bé! —va contestar el James, alçant la veu perquè el seu germà el sentís.

—Segur? —va fer la Rose, arronsant el front.

—És clar.

La Rose i l'Albus es van mirar i es van arronsar d'espatlles. Si ho deia el James, devia ser veritat.

L'Hugo i la Lily van arrencar a córrer a la velocitat del tren, seguint la seva finestra.

—Albus! —cridava la Lily—, el James l'any passat ens escrivia cada setmana. Tu també m'escriuràs, oi?

—I tant! —va contestar el noi.

—M'ho promets?

—Sí!

—Tu també m'escriuràs, Rose? —va voler saber l'Hugo, a qui allò de les cartes li havia semblat una bona idea.

­—D'acord —va fer la seva germana.

—Ja vigilaré jo que no se n'oblidi cap dels dos! —els va dir el James amb un somriure.

L'andana es va acabar i l'Hugo i la Lily es van anar fent petitets en la llunyania, mentre els seus germans marxaven cap al nord. El James es va girar, va agafar el seu carro on duia el bagul i la gàbia de l'Iris, la seva òliba negra, i va dir als dos petits:

—Bé doncs, vaig a veure si trobo els meus amics. Ja ens veurem, eh?

I va desaparèixer passadís enllà.

—I ara què fem? —va preguntar la Rose.

—Buscar un compartiment, suposo.

Van agafar cadascú el seu carretó i van enfilar el passadís contrari al que havia pres el James. La majoria de compartiments eren plens, però en van trobar un on només hi havia dos nois que no semblaven gaire més grans que ells. Més corpulents, però no gaire més grans. L'Albus va fer un gest amb el cap a la Rose i van obrir la porta per entrar.

Només veure la cara que els van fer els dos nois, l'Albus va saber que probablement no eren gaire benvinguts. Un dels nois, el més corpulent, de cabells foscos i celles espesses, es va aixecar.

—On us penseu que aneu, marrecs?

—Foteu el camp d'aquí —va dir l'altre sense immutar-se. Aquest tenia els cabells rossos i els ulls blaus, però l'aspecte general de la cara no era massa amigable.

La Rose va fer un pas enrere, però l'Albus, que recordava que el seu germà gran li havia dit que no es deixés acovardir pels altres, li va deixar anar:

—No. El compartiment no és vostre.

El ros se'l va mirar de dalt a baix, com si li sonessin les seves faccions però no sabés de què. L'altre se li va acostar i li va fúmer una empenta que el va fer picar contra el compartiment d'en front. La Rose va deixar anar un gemec d'esglai. Aquells dos nois eren més grans i més forts que ells.

El noi ros es va aixecar i va sortir al passadís al costat del seu amic.

—Per començar, que ni se us passi per cap portar-nos la contrària, o si no us...

Petrificus Totalus!

De darrere la Rose van emergir unes espurnes daurades que van congelar el cos dels dos nois. L'Albus i la Rose es van girar i es van trobar el James.

—Déu n'hi do! —va fer, amb un somriure— us deixo sols ni un minut i ja us fiqueu en merders. A veure, vosaltres, parell de serps —va continuar, mirant els dos nois i parlant amb veu amenaçadora—, perquè ho sapigueu, aquests són el meu germà i la meva cosina. Com vegi, senti, o tan sols sospiti que us fiqueu amb ells, desitjareu no haver nascut, entesos?

Però els dos nois no es podien moure, o sigui que el James s'ho va agafar com un sí.

—Au, veniu amb mi ­—els va dir als dos cosins, i va tornar a marxar passadís enllà, mentre ells el seguien empenyent els carrets—. Slytherin —va dir assenyalant endarrere amb el polze, com si amb allò ja quedés tot explicat—. El ros és el Romeo Motague, el paio més imbècil que m'he tirat en cara. L'altre es diu Brutus McNair, té molt múscul i no gaire cervell, però el seu pare és el professor de pocions, un altre imbècil, per cert, que ens castiga als de Gryffindor sempre que pot. Manteniu-vos a tres metres de distància d'ells, eh? Ara anem amb gent maca de debò.

Va fer entrar a l'Albus i la Rose a un compartiment on hi havia tres alumnes de segon curs, els amics del James. A dos d'ells ja els coneixien de sobra, els bessons Longbottom, ja que els seus pares eren amics: el Frank i l'Alice que, tot i que pel fet de ser un noi i una noia no s'assemblaven extremadament, tots dos eren força alts i prims i tenien els cabells i els ulls de color cafè. Els van dirigir un somriure quan els van veure entrar.

La tercera ocupant del compartiment era una noia de cabells llargs i rossos, força arrissats, i la pell bastant pàl·lida, cosa que encara es remarcava encara més perquè anava tota de blanc: portava una mena de vestit fins els peus i un mocador llarg i estret lligat al cap com si fos una diadema.

—Aquesta és la Geena Thalassinos ­—va dir el James mentre entrava darrere seu i tancava la porta­—. Geena, et presento el meu germà Albus i la meva cosina Rose Weasley.

—Caram­ —va riure la Geena­—. Mig Hogwarts és cosí teu o què?

—Doncs gairebé.

L'Albus i la Rose van somriure i, mentre el James col·locava els tres carretons dins del compartiment amb l'ajuda del Frank, la Rose va anar a seure al costat de la Geena i l'Albus, al de l'Alice.

—És un nom estrany, Geena Thalassinos.

—En realitat és Georgina Thalassinos ­—va pronunciar el nom amb un accent estrany—. És grec. Jo sóc grega. Geena és un diminutiu. Bé, no ho sé segur, però és com em diuen aquesta colla amb el seu accent anglès.

—Ah. No hi ha escola de màgia, a Grècia?

—Sí, però vaig mirar de venir a Hogwarts per millorar el meu anglès —va explicar—. La veritat és que m'ha anat molt bé. Tot i que l'escola grega és molt bonica. És a l'acròpoli d'Atenes, però a la de veritat, no a la còpia mig derruïda de l'acròpoli que visiten els muggles.

—Ostres! —va exclamar la Rose, sorpresa­—. No sabia que fos una còpia!

—Ja, ni jo tampoc fins que no vaig rebre la carta de l'Acadèmia Màgica.

—Com? ­—es va estranyar l'Albus—. Que no hi havien anat, els teus pares?

—No, no, i ara ­—va negar la Geena­—. Són muggles, tots dos. No vaig saber que era bruixa fins que vaig rebre la carta.

El James i el Frank es van unir al grup.

—Per cert­­ —va dir l'Alice, que havia estat callada escoltant la seva amiga­­—, on és el Lorcan? Que no començava Hogwarts aquest any, també?

—Ostres, sí —va recordar el James, mirant-se l'Albus i la Rose,  que es van encongir d'espatlles. Amb tot el que els havia passat, no s'havien adonat que el fill de la Luna Lovegood, una altra amiga dels seus pares, també hauria hagut de ser allà.

—Un galeó que la Luna se n'ha oblidat— va dir el Frank, rient.

—O que un exèrcit de garrinots banyarrugats o el que sigui els ha entretingut pel camí— va aportar la seva germana.

—Esteu parlant de la Luna Lovegood, la reportera del Tafaner?— va inquirir la Geena—. La coneixeu?

—Sí —va fer l'Alice—, si t'ho expliquem no t'ho creus.

I es van passar bona part del matí els quatre amics de segon curs, l'Albus i la Rose parlant de la vida i les creences de la Luna i del que li deuria haver passat perquè el Lorcan no hagués agafat el tren.

De sobte, van callar, perquè de fora el compartiment en venien crits.

—Torna amb els teus, muggle!

—Això, vés-te'n, sang de fang!

—Sang de fang! Sang de fang!

D'una revolada, el James va obrir la porta del compartiment i tots van sortir a veure què passava. Hi havia tres nois (un dels quals els Potter van reconèixer que es tractava d'aquell Scorpius Malfoy que el Ron els havia assenyalat a l'andana) i una noia que semblava sortida d'una revista de moda muggle de tan empolainada com anava: sabates de tacó, abric de pell... fins i tot unes ulleres de sol d'aquelles que tapaven mitja cara.

—Representa que és un insult, això, o què?­­— deia la noia, a qui no semblava que li fes ni fred ni calor el que diguessin d'ella—. Ep, tu! ­—va xisclar quan un dels nois li va treure un bossa de xarol blanca que duia a la mà—. Torna'm ara mateix el meu Dolce&Gabbana! Que van més de 500 lliures, desgraciat!

I amb un parell de passes es va plantar davant del noi i li va girar la cara d'una bufetada. Va recuperar la seva bosseta de xarol i se'n va anar amb pas altiu i decidit cap on eren els Potter i els altres.

­—Disculpeu, que em deixaríeu estar al vostre compartiment? Em temo que el meu s'ha infectat una mica— va dir assenyalant els tres nois i, sense esperar que li diguessin ni que sí ni que no, va entrar i es va asseure. Els altres es van mirar amb estupefacció i van tornar a seure tots—. Per cert, no m'he presentat, que mal educada. Em dic Andrea O'Brien.

—Com els reis muggles d'Irlanda, quina casualitat! —va dir l'Alice, que s'empassava tots els programes del cor del món des que la seva mare havia comprat una televisió pels clients de la Marmita Forada,l'hostal que tenia.

—Sí­ —va fer l'Andrea O'Brien—, quina casualitat que sigui la seva filla, eh?

Ara ja queda tot molt més clar, va pensa el James. Per això portava coses tan cares i per això era tan decidida, altiva i atrevida: perquè estava acostumada que se seguissin les seves ordres. Vaja, vaja, una princesa a Hogwarts.

—M'estic morint de gana, que no donen menjar al tren? Ja m'ho ha dit, el meu pare, ja, que millor que m'endugués un parell o tres de cuiners. Però li he dit que no, perquè he pensat que a Hogwarts ja hi hauria bons cuiners, però no he caigut que al tren potser no. Espero que no ens reparteixin entrepans, perquè no puc menjar farina blanca, després la figura se'n va a fer punyetes i, au, de seguida que et descuides ja surts a la portada del The Sun amb tot de greix als malucs. Eh que molesta, quan passa això?

A la resta encara no els havia donat temps de tancar la boca. La Geena va ser la primera en reaccionar.

—Hi ha una dona que ven llaminadures. Deu estar a punt de passar ­—va afegir, mirant el rellotge.

—M'agrada això que dus al cap —va dir la Barbie Princesa quan va haver repassat la noia de dalt a baix, assenyalant el mocador que duia lligat—, on ho has comprat?

—Mmm... a Atenes.

—Vaja. Em queda un mica lluny— va fer cara com de desil·lusió, però de seguida se li va passar. Va obrir la seva bosseta de xarol i en va treure un feix de bitllets que va allargar a la Geena—. Te'n dono cent lliures.

Es van quedar tots de pedra.

—Home, és que de fet només me'n va costar cinc­ —va contestar la Geena, que no sabia per on agafar aquella noia.­— Fem una cosa, mira, te'l regalo.

—De debò? Ah, doncs moltes gràcies —va dir-li l'Andrea O'Brien, que va agafar-lo i se'l va lligar als cabells, que eren castany clar, igual que els seus ulls, cosa que van poder comprovar quan es va treure les ulleres de marca—. Em fa joc i tot.

Tot just havia dit això que va obrir la porta una dona gran que empenyia un carretó ple a vessar de llaminadures.

—Ah, moltes gràcies, bona dona— va dir l'Andrea, mentre estirava el carretó cap a dins del compartiment decididament—. Ja es pot retirar —va afegir fent un moviment amb la mà i li va tancar la porta als morros. Encara ningú no s'havia recuperat de la commoció quan la dona va tornar a obrir d'una revolada la porta i va cridar.

—Escolta maca! Que això és per vendre-ho, no per regalar-t'ho!

—Ah. Mmm­ —va vacil·lar només un moments, perquè de seguida va treure un feix de bitllets encara més gran que l'anterior i el va posar a la mà de la dona.

—Creu que val mil lliures tot això?

—Eh... no. Mil lliures, no, no ho val­ —va dir la dona, parada de veure la quantitat de diners que tenia a la mà.

—No? Dues mil, aleshores? Li sembla bé? —va dir l'altra mentre anava posant diners a les mans de la dona.

—Que si em sembla... em sembla... em... —la dona va anar fent contes amb aquella rapidesa que només tenen els comerciants, per saber quants galeons eren totes aquelles monedes muggles­, i en veure tantes xifres amb tants zeros a la dreta va dir de seguida amb un somriure de sonada— sí, em sembla que més o menys és això.

—Perfecte, doncs! —va fer la princesa d'Irlanda, i va tornar a tancar la porta—. Si voleu, en podeu agafar, eh? —va dir a la colla.

I, aleshores, com quan encens la metxa d'una traca molt forta i esperes en silenci els segons que triga la flama a recórrer el camí de la metxa i arribar als petards fins que de cop peta, els sis estudiants van començar a riure, riure de valent, aguantant-se la panxa i eixugant-se les llàgrimes que els queien a dojo per les galtes.

—No fotis! —va xisclar l'Andrea O'Brien—, no foteu que tot és una broma i que en realitat no sóc bruixa ni res i que tot això és una broma de l'MTV! On és la càmera, on és?

I els sis alumnes encara van riure més fort.

Ben bé una hora després, quan tots ja s'havien asserenat, i havien convençut l'Andrea que allò no era cap broma, es van posar a repartir-se les llaminadures del carret i van començar a explicar a l'Andrea O'Brien com era la vida dels plebeus.

—Ah, caram —deia l'Andrea­—, així vosaltres només compreu el que us cal, no? I deixeu que l'altra gent us digui el preu, primer? Ah... És que com jo no vaig mai a comprar... clar, clar, ja ho entenc, aleshores... posem per exemple la dona del carro, no? Què feu quan ve?

—Doncs— va explicar el Frank—, escollim el que volem del carro, però, alto, només el que volem, això és important, i aleshores ella ens diu quants diners li hem de donar a canvi. I llavors li donem i ella se'n va.

—Ah, que interessant! Però i si després canvies d'idea i t'adones que en realitat et ve més de gust una altra cosa que no pas la que has comprat?

—Doncs... —el Frank es va mirar els altres, sense saber ben bé com contestar—, suposo que en aquest cas t'has d'aguantar.

—Ah. Però això és molt injust, no?

—Home —va dir el James—, em sembla que és més just que deixar la resta de l'escola sense llaminadures només perquè tu has comprat el carro sencer, saps?

—Clar. Clar, ja ho vaig entenent.

I mentre l'Andrea, pensarosa, anava saborejant granotes de xocolata, l'Albus va veure una cosa que el va deixar sense respiració.

—Mireu allò!

Tots set van mirar per la finestra i allò que l'Albus havia vist es va anar acostant pel cel. Semblava un drac, però un de molt petit, tenint en compte les mides normals dels dracs, que normalment feien cosa de cinc metres. Aquell drac era marró i devia fer uns dos metres de llarg. Era pelut. I a més, duia a la seva esquena una dona i un nen, tots dos igual de rossos i amb els ulls igual d'oberts.

—James!? Albus!? Rose!? —cridava la dona mentre s'aproximava al tren.

A la Rose li va tornar a agafar un atac de riure i es va començar a recargolar. L'Alice feia el mateix. Els altres encara s'ho miraven amb una mescla de sorpresa, diversió i, en el cas de l'Andrea, curiositat.

—Ah, que tenim dracs?

—Frank!? Alice!? —continuava cridant la dona rossa.

Finalment, el Frank i el James van reaccionar i van obrir la finestra del compartiment.

—Aquí! Aquí! Som aquí!

La dona els va veure, els va saludar alegrement amb el braç i va fer que el drac s'hi atansés fins que van ser a mig metre de distància.

—Hola! M'alegro de veure-us! —va dir la Luna Lovegood—. Sabeu què ens ha passat? És que érem a Noruega fent un reportatge sobre els Tricorns Escuratroncs i de sobte n'hem trobat tot un ramat, i li he dit al Lorcan, fill, això no ens ho podem perdre! I és clar, hem fet tard.

—Ja —va fer el James­—. Mmm... Luna, això és un drac?

—No, no, és el Toby, el gos.

Se la van quedar tots mirant.

—No, Luna — va explicar el James amb to comprensiu—, els gossos són, com t'ho diria, una mica més petits i no tenen tantes... ales.

La Luna se'l va quedar mirant com si no entengués el que deia i llavors hi va caure.

—Ah! No, home, no, ja sé el que és un gos, el que vull dir és que era el nostre gos Toby abans que el transfigurés en drac per poder venir... bé, de fet continua sent en Toby, només que ara borda menys i vola més.

El Lorcan intentava tapar-se la cara amb la mans, perquè tothom ja havia tret el cap per la finestra del vagó i tots miraven l'escena encuriosits.

—Mama, per favor, deixa'm entrar ja al tren, que m'està mirant tothom —va dir el nen per entre les mans.

—Ai sí... vinga nois, ajudeu a fer-lo entrar per la finestra, eh?

Després d'uns quants minuts forcejant perquè el Lorcan entrés al tren sense caure i matar-se en l'intent, el James i el Frank van fer una estrebada final i van caure tots tres al terra del compartiment.

—Bé doncs —­deia la Luna des de la finestra­—, apa, ja ens veurem per Nadal, porta't bé i no trenquis res, abriga't que fa fred i, sobretot, vigila amb els nargals, eh?

—Sí, mama, sí, compte amb els nargals, sobretot, no sigui que se'm tirin a sobre i em mengin.

—No siguis burro, Lorcan, els nargals no tenen dents.

—Ah, que no tenen dents ­—es va girar cap als altres—. Calla, que aquesta és nova, saps? Au, mama, vés, vés.

—Que no em fas un petó?

El Lorcan va fer un suspir.

—Sí, dona, sí.

S'hi va atansar i li va fer un petó a la galta.

—En realitat et trobaré a faltar, mare, encara que estiguis tocada del bolet i no diguis més que bestieses.

—I jo t'estimo encara que siguis tan curt de mires, fill meu. James, Alice, Frank, vigileu-me'l, eh?

—Descuida ­—va fer el James.

Mare i fill es van abraçar i aleshores la Luna va fer girar el Toby i es va anar allunyant fins que el "gos" va desaparèixer de la vista.

—Com una regadora ­—va fer el Lorcan, negant amb el cap pacientment. Era curiós que, tenint la mare que tenia, no cregués en res del que creia la seva mare (és clar que ningú no creia en el que creien els Lovegood, però això no havia estat mai un impediment per fer passar la tendència de pares a fills, fins aquell moment). Potser era perquè el Lorcan, tot i tenir el físic de la seva mare, tenia el caràcter del seu pare, que era un científic muggle anomenat Dr. Scamander.

Després de les presentacions pertinents, van acabar de passar la tarda escoltant les històries del Lorcan, que havia anat a un munt de llocs aquell estiu. Quan ja faltava menys de mitja hora per arribar i els quatre de segon curs ja s'havien posat l'uniforme de Gryffindor, es van asseure tots vuit a parlar sobre les residències on els agradaria anar als nous.

—Jo vull anar a Gryffindor, com el meu pare i la meva mare— deia la Rose­—. I així també vaig amb vosaltres —va afegir referint-se als de segon.

—A mi també m'agradaria, suposo— va dir l'Albus.

—Jo no vull que em toqui amb els tres morts de gana d'abans... —va explicar l'Andrea.

—Segur que aniran a Slytherin —va intuir el James. L'Scorpius Malfoy i companyia eren de l'estil del Romeo Montague i el Brutus McNair.

—Doncs allà no, eh?

—Mira, a mi mentre no em toqui Ravenclaw... —deia el Lorcan—. Perquè de veritat que si estan tots com la meva mare, jo ja plego.

Tots van riure.

—No se sap mai... —va deixar anar la Geena.

—En realitat sí... —va murmurar l'Albus, baixet.

—Com dius?

—Que en realitat, si vols, el barret et posa on tu li demanes que et posi —va explicar l'Albus poc a poc—. Es veu que, si realment et preocupa, et deixa escollir. M'ho ha dit el meu pare aquest matí, perquè li he dit que jo no volia anar a Slytherin.

—Ah, doncs aleshores ja està— va dir l'Andrea O'Brien, pràctica com només ho poden ser les princeses—, ens demanem tots quatre Gryffindor?

Els altres tres van assentir amb el cap, satisfets.

El James es va preguntar si ell realment havia escollit anar a Gryffindor o havia estat el barret qui l'hi havia posat. De fet, recordava que estava tan convençut que hi aniria que no se li va passar ni un moment pel cap que el barret el pogués escollir per una altra casa. Potser el mateix barret ho va notar i per això l'hi va enviar.

—Ei, nois — va fer l'Alice, trencant el silenci—, mireu, ja arribem.

I tots vuit van veure, amb cares radiants de felicitat, com davant d'ells s'alçava, imponent i grandiosament il·luminat, el màgic castell de Hogwarts.

 


 I ja està el primer capitol! Espero que us hagi agradat!

S'accepten crítiques i suggerències!

Agatha Black


Llegit 2080 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris04/07/2008 a les 10:12:15
#16919Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Un altre cop primera!

Jo crec q te'l van esborrar pk no tenia el nombre mínim de paraules: 1999. Mire quantes en tens, però no compten els agraïments o comentaris del principi i del final.

Weno re q continua aviat!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/07/2008 a les 19:16:54
#16925Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

He posat imatge dels protagonistes, així no costa tant imaginar-se'ls. Representa que el Frank i l'Alice s'assemblen molt, perqupe són bessons, però és clar, amb les dollz aquestes és una mica complicat.




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris04/07/2008 a les 19:36:37
#16927Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Eii!!

sta molt bé! es veu que hem tingut la mateixa idea! XD sk la meva ff tmbé va dels fills d'en Harry i la Ginny!!

continua aviat!

Laura*Malfoy




laia.weasley Anònim07/07/2008 a les 14:01:19
#16965Encara no he escrit cap fanfiction

és genial!!

he estat rient una bona estona amb la princesa d'Irlanda,xD !!

ja aniré cumentant als altres capitols, segeix així!




Avatarnuria.potter 115 comentaris09/07/2008 a les 19:51:24
#16994Encara no he escrit cap fanfiction

ei es ganial!!!!
com caria set acudeixen tantes coses:

kin riure lu de la princesa !!!

i la luna... vueno la luna continua tan sonada com sempre !!! xdxd


esta perfecta!!

a per cert ! com t' ho has fet per fer akesta imatge???

Núria*




AvatarLuna Weasley 95 comentaris16/01/2009 a les 17:12:36
#18299Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Ei, tinc la desgràcia de no haver pogut començar fins ara, pro stà super bé!

No saps quines ganes tinc de seguir llegint!

Súper!




Avatarullal 129 comentaris07/09/2009 a les 12:50:37
#19557Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

ostres quin riure la luna. vaya puntàs. bé ara ja no et comentaré cap més capitol que em llegire la ff del tiron.




Avataralbus_severus 3 comentaris14/09/2009 a les 16:30:27
#19721Encara no he escrit cap fanfiction

A estat molt divertit jeje sobretot la Luna i en Lorcan! =) M'ha agradat molt ara mateix vaig a lleguir els altres capítols! :D




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris24/09/2009 a les 16:49:32
#20005Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Està super bé, he rigut molt amb lo de la broma televisiva!! ja m'havien dit que me l'havia de llegir, però és que és molt llarga.. però val la pena, i a més ho havia de fer, tu m'has comentat no sé quantes vegades el capítol 2, xD Se m'ha tornat a treure, però ara ja sé perquè i es tornarà a treure! Vaig a llegir el següent capítol, xD encara em falta molt per estar al dia, xD

Apa adéu, escrius molt molt bé!

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarHermione Mitchie 47 comentaris01/04/2011 a les 18:07:24
#22467Tinc 3 fanfictions i un total de 13 capítols

M'ha encantat!




AvatarAntares_Black 375 comentaris22/08/2014 a les 19:22:25
#24916Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Hola ;)

En primer lloc, vull dir que m'ha encantat el títol del capítol. Ja he vist que tens una especial destresa a trobar títols (sobretot en l'última part, la de La Crònica dels Tres Germans ―friso per arribar al capítol de Sense and Sensibility). Quan ha sortit la princesa, ja he vist el joc (és molt enginyós!) i esperava el drac (que ha acabat sent un drac-gos) amb candeletes després de pensar en Hogwarts.

La princesa!! Una princesa d'Irlanda?? WTH! Però Irlanda no és una república?? Quines sortides que tens! He rigut molt amb això! Bé, suposo que podria ser descendent de reis, atès que Sofía de Grècia (fa poc, reina d'Espanya) bé que n'ha estat i Grècia també és una república. Tanmateix, els seus pares no serien reis... És igual, que m'embolico. La veritat és que és una bona idea introduir un personatge així i és molt graciós. De fet, em recorda en Justin de Hufflepuff, tot i que ell no té aquest caràcter xD Ja sé que la pobra s'ha criat com s'ha criat, però, renoi, és que no em podria caure més arrugant? En fi, l'aguantarem perquè fa gràcia ;) Ara que, quin vocabulari és aquest? Una princesa molt poc fina, ves... ¬¬'

La Geena és un personatge que, no et sabria dir per què, em remou... Dir que em fa mala espina és dir massa, però juraria que tindrà un paper clau. Thalassinós? Blau marí, doncs? La quarta rondadora en depara res d'inesperat? Ric quan li diu a en James: «Caram. Mig Hogwarts és cosí teu o què?». Té tota la raó... Ens envaeixen!

 

Aquí vénen els meus dubtes:

-És gaire normal una televisió a una fonda màgica??? Són molt del futur (o sia, moderns)... Bé, de fet això passa al futur... No m'imagino l'Alice enganxada als programes del cor! xD En realitat, jo concebo l'Alice d'una manera molt diferent... Ja ho entendràs (potser quan pengi una fic en la qual estic treballant ―sí, tan terriblement llarga com la teva. Bé, més xD). De tota manera, m'he acostumat la mar de bé als teus personatges...

-Carretons? Que no duen només una bossa de mà o una maleteta i la resta al porta-equipatge del tren?

-Contra “el compartiment d'en front”. Compartiment de davant? Jo em pensava que el tren tenia un passadís estret amb només d'una banda amb compartiments...

 

Qui ho diria, que poguessin passar tantes coses en un tren!!

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 20:53:00
#24944Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Antares Black:

Wooooooow, se m'ha col·lapsat el logo del planeta! Hahahaha. Va, som-hi:

En primer lloc vull dir que aquesta fanfiction la vaig escriure fa uns quants anys i que hi ha coses que crec que ara faria molt millor si la tornés a escriure de zero, però és el que tenen les fanfics, que un cop escrit, ja no pots tornar a enrere a editar. Hi ha unes quantes cagades de les que m'he arrepentit després, però en fi. Està fet. 

- La princesa d'Irlanda. Volia que fos una princesa, però no podia fer que fos real, perquè si no havia de descriure un personatge que existís, i no volia. Primer vaig pensar d'inventar-me un país i que fos princesa d'allà, però en aquell moment no tnia gaire inventiva, perquè era xiqueta i vaig pensar "A la merda, agafo una república i faig que a la meva fanfic sigui una monarquia i llestos!". I així es va quedar. Irlanda aquí és una monarquia.

- Les revistes del cor: Ahà una cagada! Saps que de vegades comences a imaginar-te personatges, pe`ro després evolucionen d'una manera que en un principi no tenies pensat. Ok, l'Alice és un d'ells. Aniràs veient que a mesura que avancen les fanfictions l'Alice té una personalitat molt... especial. Al principi no la té tant, i com que sóc així d'hipòcrita ho axacaré al fet que encara és petita i no ha desenvolupat tant el seu caràcter! Però bé, la cosa és que crec que en cap cas l'Alice és el tipus de persona que llegiria revistes del cor. Ja veuràs més endavant que en realitat és MOLT reservada, per la qual cosa crec que aquesta frase va ser un error i que, en tot cas, potser l'hagués pogut dir la Geena, però no ella. Una cagadeta. Ale. XD

- Carretons: tens raó, no haurien de dur tot aquest pes, oi? XD

- Compartiments: Doncs la veritat ñes que no m'he fixat mai com són els compartments del Hogwarts express a les pelis, però jo sempre m'he imaginat que és molt ample i que hi ha un passadís enmig i compartiments a tots dos costats. Crec que seria raonable donades les lleis de la física dels món dels mags, podria ser més gran de dins que de fora... Sí, crec que ho deixaré així perquè és com m'ho imaginaria jo i les lleis de la màgia m'ho permeten! XD

 

Segueixo comentant!




AvatarAntares_Black 375 comentaris04/09/2014 a les 20:43:06
#25058Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

Oh! Em recompensen les respostes llargues!!

A veure si ens el propers capítols t'has portat tant bé! ;)

 

Aniré per paràgrafs:

-Ja et perdono els temps juràssics! ;)

-Pensant-ho millor, ja va bé que t'hagis inventat els personatges... Jo no em ficaria amb gent pública. A més, així li dónes un toc molt esbojarrat. I, comptant que a Harry Potter tot compta amb referències reals dins el context de la màgia, potser no hauria quedat gaire en harmonia un país inventat. Te'n vas sortit prou bé!

-Ja m'he adonat que la personalitat de l'Alice va evolucionant. M'agrada més cap allà on va que d'allà on ve. Sí, segurament encaixaria més amb la Geena... Però suposo que ara fa llàstima canviar res. No, deixa-ho així.

-Jo em pensava que sí... Que els duen els carrerons...

-Cadascú s'ho imagina com s'ho imagina. O ho pensa com ho pensa. No m'havia basat pas en la pel·lícula, només volia dir en els trens en general (ja m'agradaria poder dir que he pujat al Hogwarts Express). Però bé que ho pots fer així. Els llibres i l'interior de les coses màgiques en general són com la TARDIS, oi? «Més grans per dins» ;)

Antares

PD: No he entès això del logo del planeta... Suposo que et refereixes a la cascada de comentaris i de missatges que t'ha caigut a sobre, però què vols dir amb «logo del planeta»?




AvatarAntares_Black 375 comentaris05/09/2014 a les 00:05:51
#25080Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Acabo de caure en això del logo del planeta!! xD

Sóc lenta...!

Fa un moment pensava en el logotip d'algun navegador que fos una Terra i ara he caigut en els avisos de la pròpia pàgina! Quina planxa! xD

Bé, era això. Espero que aquest cop també hagis vist el logo del planeta saturat! ;)

Antares