El Clan de Magatotis - Capítol 2: Amenaces, càstigs i explosions
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 04/07/2008 a les 20:23:32
Última modificació 04/07/2008 a les 20:23:32
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 2: Amenaces, càstigs i explosions

Segon capítol! Espero que vagi de gust!


2- AMENACES, CÀSTIGS I EXPLOSIONS

Quan van sortir del compartiment, el passadís ja era ple a vessar d'alumnes que, com passa sempre per alguna curiosa raó, tenien pressa per ser els primers en baixar del tren. En un moment, els vuit ocupants del compartiment es van trobar envoltats, empentats, sufocats i gairebé violats per la gentada de "gentussa" (com deia l'Andrea O'Brien) que els esclafava.

El James, amb molta naturalitat, va agafar el seu carret i va cridar per sobre del soroll.

—A veure, siusplau! Obriu pas per aquí, és urgent!

I la gent, que estava acostumada a les urgències que passaven a Hogwarts, es van afanyar a apilar-se per deixar passar el James, seguit de la Geena, l'Alice i el Frank, pregunant-se què devia ser ta urgent.

L'Albus es va afanyar a estirar la Rose per seguir-los i darrere seu hi van anar l'Andrea i el Lorcan. Un cop tots vuit van ser fora el tren, i eren els primers, la gentada estudiantil es va tancar darrere seu i es va tornar a formar la gran baralla d'empentes i crits per sortir a l'andana.

—Cap allà —va dir el James, i l'Albus es va apressar a col·locar-se al seu costat.

—James, no hi havia cap urgència, per què ho has fet això?

—Per passar els primers i sense empentes. —va explicar amb un somriure, mentre es despentinava els cabells—. Quan actues amb naturalitat, com si tinguessis tot el dret a fer el que estàs fent, la gent no acostuma a veure cap inconvenient i et fa cas. Ja n'aprendràs.

—Però això és trampa.

El James va riure.

—Noi, si la gent és imbècil no és culpa meva.

—Tranquil, Albus ­ —va dir l'Alice darrere seu—, nosaltres aquestes coses les fem sempre. Sempre som els primers d'arribar a tot arreu i la gent a qui si surt sempre tot bé.

—Menys quan ens surt malament i ens enxampen —va matissar la Geena.

—Llavors ens castiguen —va afegir el Frank—, però no passa res, ja hi estem massa acostumats perquè ens afecti.

—Sí, després del desè càstig ja t'hi acostumes —va riure el James—. Mira, allà hi ha el Hagrid! —va afegir quan van arribar on hi havia un home gegantí que els feia senyals amb la mà.

—Hola, James! Com va tot? —li va dir quan van arribar on era, i sense esperar resposta, va començar a cridar a la gentada que venia darrere seu—: Els de primer, seguiu-me! Els nous de primer, per aquí!

El James i els seus amics de segon es van acomiadar amb un gest de l'Albus, la Rose, el Lorcan i l'Andrea, que es van quedar amb el Hagrid, i van seguir endavant.

—Són força macos —va dir la Geena, que era l'única que no els coneixia d'abans. — L'Albus s'assembla molt a tu, James.

—Jo sóc més guapo.

—I més cregut —va replicar l'Alice.

—Gràcies —va contestar el James amb un altre somriure i una altra despentinada de cabells—. Mireu, els carruatges són allà. Algú pot veure els vesprals?

Tots van fer que no amb el cap. Els quatre alumnes de segon de Gryffindor van pujar tots junts al primer. Dic "els" quatre perquè només n'eren quatre, a segon de Gryffindor. La seva promoció era la menys nombrosa de Hogwarts des de feia un segle, segons havia dit la McGonagall. Havien nascut pocs nadons, aquell any. En total entre les quatre residències només eren catorze alumnes: ells quatre de Gryffindor, tres a Ravenclaw, tres a Hufflepuff i quatre a Slytherin. Per aquesta raó sempre feien les classes tots junts, així estalviaven hores als professors, que ja anaven prou atrafegats amb la resta de cursos. A la resta de cursos hi havia, més o menys, una trentena d'alumnes, per això als altres els dividien en dos grups.

Mentre miraven l'exterior del carruatge per la finestra, van veure que no hi havia núvols al cel i que es veien molt bé les estrelles.

—Els de primer ho veuran tot molt bé —deia la Geena—. Us en recordeu, l'any passat, que feia tanta boira que no vam veure el castell fins que no hi vam ser gairebé a sobre?

—Sí —va fer el James—, i el Montague tampoc no em va veure a mi fins que no vaig ser a sobre seu i el vaig tirar a l'aigua.

Tots quatre van estar rient fins que van travessar la porta de ferro ornamentada amb els porcs senglars alats, van enfilar el tros de camí fins al castell, on van baixar del carruatge i van pujar les escales fins entrar a l'escola.

—Benvinguts a casa —va dir el Frank, i van encaminar-se, els primers, cap al Gran Saló. Però quan tot just arribaven a la porta, una veu massa coneguda va cridar, igual que sempre.

—Potter!

—Jo no he estat, professora McGonagall! —es va queixar el James, que ja estava acostumat a donar aquella resposta cada vegada que sentia que la directora de Hogwarts cridava el seu cognom.

—Vingui cap aquí ara mateix ­—va dir la professora mentre baixava les escales cap a ells.

Hi van anar tots quatre, més que res per la força de la costum, mentre tooota l'escola els passava al davant.

—Professora! —es va queixar el James de nou, amb un gest ofès—. Amb el que ens ha costat arribar els primers...

—Calli, home —li va etzibar la McGonagall sense miraments—. Recorda quina era la novetat d'aquest any, pel que fa a les normes sobre fer màgia durant les vacances d'estiu? Em sembla que tots vau rebre un carta que ho deia.

—Que no podíem fer màgia ni al tren ni a les andanes, fins que no fóssim dins dels terrenys de l'escola —va dir el James, abatut.

—I...? —el va animar la McGonagall amb gest sever.

—I jo he petrificat un parell de carallots al tren —va dir més abatut encara el James, ja que sabia que no tenia cap sentit amagar-li allò perquè la màgia feta per menors era detectada automàticament.

—Efectivament —va afirmar ella—. Tranquil, no l'expulsarem perquè la norma és nova i és normal que se n'oblidés, encara que m'imagino que no ha petrificat dos companys de classe perquè se n'hagués oblidat.

—És que estaven amenaçant el meu germà.

—I el que es fa quan algú parla malament a un germà és petrificar-lo enmig d'un vagó fins que no el trobi la senyora del carret de llaminadures, oi?

—Ah no? —va fer el James amb un somriure innocent.

—Està castigat demà a la nit a ajudar el Filch.

—Ah, en Filch i jo som vells amics —va dir el James, intercanviant mirades malèvoles amb el Frank —. Puc marxar, ja?

—Si, vagi, vagi.

Tots quatre van dirigir-se cap a la taula de Gryffindor.

—He d'anar a parlar un moment amb el meu cosí Fred, que m'havia de dur unes coses... —va dir el James assenyalant un noi pèl-roig que ja estava assegut a la taula de Gryffindor.

—Aquest és fill de... —va començar la Geena.

—Del meu tiet George  i la tieta Angelina.

La Geena ho va repetir en veu baixa perquè se li quedés. Intentava entendre i portar al dia la família del James, cosa realment difícil per qualsevol que no pertanyés a la família, però dintre de tot, la tenia bastant controlada.

—Bé, ara vinc ­—va dir el James, deixant que els seus amics anessin a buscar un lloc a la taula, i es va dirigir al seu cosí.

—Ei, James, tinc aquí allò per tu...

—Se n'ha adonat el teu pare? —va preguntar discretament el James, mentre li passava dissimuladament al Fred unes monedes per sota la taula i agafava el paquet que li donava ell.

—Nah, què va, ho vaig pispar ahir de la botiga —va contestar el Fred amb naturalitat.

—Genial, gràcies, tio.

—De res, fem tractes quan vulguis— va dir el Fred mentre s'embutxacava els diners.

El James es va acomiadar d'ell amb un «ens veiem després» i se'n va anar amb els seus amics que havien agafat lloc al final de tot de la taula. Es va asseure al costat del Frank, davant l'Alice i la Geena.

—Què és? —va preguntar el Frank mirat el paquet que duia les mans.

—Petards nous de Bromes dels Bruixots Bessons —va explicava mentre desembolicava el paquet sota la taula i treia tres capses de color morat amb lletres daurades on posava Megabooms, El Millor Per Fer Volar Pels Aires Qualsevol Cosa,  i a sota, amb lletres més petites hi posava I Quan Diem Qualsevol Cosa, És Qualsevol Cosa.

Els quatre amics es van mirar les tres caixes amb ulls de desig.

—Òndia! Funcionen bé? —va preguntar la Geena amb un somriure.

—No ho sé, no els he provat mai.

—Doncs haurem de provar-los, no? —va fer l'Alice.

—Oh, i tant —va estar-hi d'acord el Frank, que ja estava obrint una de les capses, en va treure quatre petards violetes, primets, d'uns cinc centímetres de llargada i en va donar un a cadascú. —Directes a la taula d'Slytherin?

—Per suposat —va saltar el James—. Apunteu bé, que són uns quants metres i, si ens descuidem, cauran a la taula de Ravenclaw. Només s'han de tocar amb la vareta i peten al cap de cinc segons. Quan jo us digui.

En aquell moment, la porta del Gran Saló es va tornar a obrir i va entrar el Neville Longbottom, el pare del Frank i l'Alice, que també era el professor de botànica i el cap de Gryffindor, seguit de tota la colla d'alumnes de primer, i tothom va mirar cap allà. Aprofitant aquells moments de distracció, el James va cridar.

—Ara!

I tots quatre es van aixecar de cop i van llançar els petards a la taula d'Slytherin. Al cap de cinc segons, la taula va petar amb un soroll de mil dimonis, que va fer saltar dels seus seients a tothom. Els d'Slytherin estaven tots drets xisclant com desesperats, plens de serradures i de suc de carbassa pels cabells, la cara i els uniformes i els quatre de Gryffindor van poder observar complaguts que el Brutus McNair s'agafava el cap perquè un tros de fusta li havia donat un bon cop.

—Calleu! Ja n'hi ha prou! —va cridar la directora McGonagall. Tothom va callar i es va asseure, menys els d'Slytherin, que no tenien on seure i només es van quedar quiets. La McGonagall va baixar del pòdium on hi havia la taula dels professors, va passar per davant dels de primer, que feien cara d'estar acollonits i deien amb la mirada «Si això és normal aquí, jo me'n torno per he vingut i no passa res, eh?», i va anar fins on uns segons abans hi havia hagut la taula d'Slytherin. Es va ajupir i va recollir un tubet buit llarg i prim de color violeta que no hi havia dubte que havia estat un petard.

—Com descobreixi qui ha llançat aquest petard, se'n recordarà durant tot el curs.

I llavors va dirigir la mirada cap on estaven el James, el Frank, l'Alice i la Geena i tots quatre van veure clar que sabia que havien estat ells. El James va sentir que el Frank empassava saliva.

—Ja se m'acudirà alguna cosa —va dir el James, més per dir alguna cosa que perquè sabés com se'n podien sortir d'aquella—. No ens vindrà a buscar fins després de sopar.

La professora McGonagall va fer uns quants moviments amb la vareta i en pocs segons la taula d'Slytherin va tornar a estar com estava.  Després va tornar cap a la taula de professors i va dir:

—Perdona per la interrupció, Neville, continua, siusplau.

El professor Longbottom, acostumat com estava a les "bromes" dels seus estudiants de segon, va continuar amb el que feia sense més preàmbuls. Va col·locar el Barret que Tria sobre un tamboret de tres potes i va agafar un pergamí que va desenrotllar.

—Anniston, Charlotte!

Una noia rossa va seure al tamboret i es va posar el barret sobre el cap.

*  *  *

—Segur que ha estat el James ­—va dir l'Albus a fluixet a la Rose, l'Andrea i el Lorcan, que eren al seu costat.

—Vols dir? —va preguntar la Rose, amb els ulls com plats. L'Albus es va encongir d'espatlles mentre el barret enviava l'Anniston a Hufflepuff.

—Avery, Phoebe!

Una noia de cara desagradable va anar a seure al tamboret i el barret la va enviar de seguida a Slytherin.  La primera persona en anar a Gryffindor va ser una tal Sandra Finnegan, de cabells pèl rojos clars, i tot seguit un altre noi anomenat Charlie Greenwick.

—Aquest anirà amb nosaltres ­—deia l'Andrea cada vegada que enviaven algú a Gryffindor—. Voleu dir que aquest barret no està ple de xinxes? —va preguntar la princesa d'Irlanda amb cara de fàstig.

L'Scorpius Malfoy i els altres dos nois que havien estat emprenyant l'Andrea al tren van anar a Slytherin («ja ho deia el James», va dir l'Albus), van anar cridant a la gent i el barret els anava repartint.

—O'Brien, Andrea!

L'Andrea va caminar cap el tamboret amb el seu abric de pells i els seu bolset blanc Dolce&Gabanna, es va asseure i el barret va cridar al cap d'uns moments:

—Gryffindor!

L'Andrea, es va girar cap a ells, els aixecar el polze i va moure els llavis sense emetre cap so dient «funciona». L'Albus, el Lorcan i la Rose van respirar alleujats mentre el barret enviava un noi a Ravenclaw. Havien quedat que intentarien fer que el barret els deixés triar la residència, i no estaven segurs que poguessin. Pel que es veia, l'Andrea havia pogut, o sigui que segurament ells també podrien.

­—Potter, Albus!

L'Albus va notar que tothom havia callat i se'l mirava. Aleshores va recordar que allò mateix havia passat a l'andana 9 i ¾, quan s'acomiadava dels seus pares, i el tiet Ron havia saltat dient que era per ell, que era famós. Però ara passava el mateix i el tiet Ron no hi era.

L'Albus, nerviós per l'expectació que semblava despertar, es va asseure i es va posar el barret. Aleshores va sentir una veu dins el seu cap.

T'assembles molt al teu pare, noi.

Gràcies, va pensar ell.

No sé si amb ell em vaig equivocar, per tant provarem Slytherin amb tu, a veure què passa.

Ni parlar-ne, va pensar l'Albus. He d'anar a Gryffindor, com el meu germà.

Com el teu germà, eh? Saps què va pensar el teu germà quan es va asseure aquí abans que li pogués dir res?

Què?

"Com no diguis Gryffindor, tros de sac, vindré aquesta nit al despatx de la McGonagall amb unes estisores i tu jo tindrem una petita brega".

Ja, va pensar l'Albus intentant aguantant-se el riure. I jo no puc triar?

Què passa? va dir el barret, molest, que ara tothom vol triar residència? Ja està bé, home...! No, no, tu aniràs a Slytherin...

Barret? va fer l'Albus abans que el barret pogués dir "Slytherin" en veu alta.

Sí? va fer el barret.

Jo també tinc unes estisores.

I pocs segons després ja estava assegut a la taula de Gryffindor, al costat de l'Andrea. Però hi havia alguna cosa que el tenia inquiet. Quan el barret havia dit "Gryffindor" els de Gryffindor li havien fet l'ovació més gran, i molts havien cridat «Tenim l'altre Potter! Tenim l'altre Potter!». Què coi tenia d'especial el cognom de Potter? Mentre pensava que li preguntaria al James després de sopar (perquè ara era a l'altra punta de la taula) el Lorcan Scamander va ser enviat a Gryffindor.

—Déu n'hi do quina mala lluna que duia el barret! —va dir quan va seure davant de l'Andrea i ell­—. Va i em diu "Què? Tu també vols triar, no? Quina barra, mira que bé, aquí la meva opinió ja no conta... mira, foteu el que us doni la gana, tots plegats!".

—Es que volia enviar-me a Slytherin...! —va explicar l'Albus­— i he hagut d'amenaçar-lo perquè em deixés triar...

—Has amenaçat el barret? —es va escandalitzar el Lorcan.

—Estem parlant d'Slytherin, eh? —va insistir l'Albus.

—Ja, ja, ja ho entenc —va acceptar el Lorcan­—. Ara veuràs, quan li toqui a la Rose i li demani al barret d'anar a Gryffindor... l'insultarà o algo.

Però va resultar que quan la Rose es va asseure al tamboret, el barret només va necessitar tocar els seus cabells que ja va cridar "Gryffindor!" I la Rose només el va sentir pensar, Filla de Weasley i Granger, tu eres molt fàcil...

La Rose se'n va anar contenta a seure al costat del Lorcan, i amb «Zabini, Elisabeth, Slytherin!» es va acabar la selecció del Barret que Tria.

*  *  *

A l'altra punta de la taula, els quatre amics de segon, van començar a menjar de valent quan va aparèixer el menjar a la taula.

—Què creieu que ens farà la McGonagall? ­—va preguntar l'Alice.

—Res —va contestar el James­—, perquè no tindrà proves per inculpar-nos.

—No sé jo... —va començar a dir la Geena.

—Li dirà al meu pare, ja veuràs com li diu al meu pare... —es lamentava el Frank.

—Pareu de queixar-vos! —va exclamar el James—. Amb aquest estrès no puc pensar. Ja veureu com no passa res, vosaltres assegureu-vos de estar calladets quan us pregunti, si no ens delatem no passarà res, d'acord?

Els altres van assentir amb el cap.

—I si no, és igual, tu! Ni que no ens hagués castigat mai.

Els altres van tornar a assentir amb el cap i van riure. Quan es va acabar el sopar, la directora McGonagall es va aixecar i va fer silenci.

— Benvinguts, alumnes, tant els nous com els antics! Com que ja sé que tenen tots molta son, intentaré anar per feina.

»Tenim un bosc mol maco, que es diu el Bosc Prohibit. Pels que siguin més lents pensant, està prohibit. També està prohibida la zona del Pi que Baralla des de l'incident de l'any passat quan quatre alumnes d'Slytherin van aparèixer misteriosament —quan va dir aquest paraula amb rintintín va mirar el James i els seus amics­— lligats a les branques, que no paraven d'intentar matar-los­.

»També estan prohibides moltes altres coses, com ara els articles de Bromes dels Bruixots Bessons, que no dubto que siguin apassionants, però el Filch els odia i a mi em donen molts maldecaps. I hi ha més objectes prohibits que podreu trobar en una llista al despatx del Filch, o sigui que no em vingueu a emprenyat quan us compreu alguna bajanada nova, perquè no us penso fer cas.

»I ara parlarem del personal docent. El professor Flitwick es va jubilar el juny, o sigui que a partir d'ara la cap de Ravenclaw serà la professora Aurora Sinistra, que continuarà impartint les classes d'Astronomia. Les classes d'Encanteris les farà aquest curs el professor Aberforth Dumbledore, que ja estava cansat de la taberna i les cabres.

Els quatre alumnes de segon, que havien sentit parlar del germà de l'Albus Dumbledore però no l'havien vist mai, es van fixar en aquell home gran de barba i cabells platejats i ulls blaus que somreia des de la taula de professors. Van aplaudir conjuntament amb la resta de l'escola. La professora McGonagall va continuar parlant.

— També els informo que la professora Parvati Patil se n'ha anat a viure a l'Índia i, per tant, em quedava una bacant al lloc de Defensa Contra les Forces del Mal, que ocuparà a partir d'ara la professora Agatha McGonagall que, abans que comencin a especular, ja els informo que és neboda meva.

Mentre aplaudien, es van fixar en una noia d'uns vint-i-pocs anys que tenia els cabells llisos i negres i que realment s'assemblava força a com devia ser la professora McGonagall quan era jove, bastant guapa.

— Per últim, dono la benvinguda als dos nous caps de monitors, l'Stanley McMillan de Hufflepuff i la Victoire Weasley de Gryffindor.

—Aquesta és cosina teva! —va dir la Geena emocionada de poder demostrar els seus coneixements de l'arbre genealògic de la família Weasley. —És filla del Bill i la Fleur i té un germà a cinquè molt guapo que es diu Dominique.

—Sí, senyora, deu punts ­—va assentir el James.

—Doncs això és tot —va dir la professora McGonagall—, ja poden anar tots a les seves habitacions. Els monitors del seu curs els ensenyaran com arribar-hi. Perdó, hi poden anar tots menys els senyors Potter i Longbottom i les senyoretes Thalassinos i Longbottom.

Quan els quatre amics de segon es van aixecar, i van deixar passar la riuada de gent que marxava a dormir, es van creuar amb la Victoire (què heu fet, ja?) amb el Fred (bona sort, tios) i amb els de primer amb qui havien anat al compartiment. El James es va acostar a l'Albus i li va donar les dues capses violetes tancades de Megabooms i la tercera encetada on encara hi quedaven setze petards.

—Al, m'has de fer un favor —li va dir el James al seu germà fluixet­—, guarda'm això a la teva habitació fins que t'ho demani, d'acord?

L'Albus va assentir i va marxar amb la resta. El James va tornar amb els seus tres amics que l'esperaven per anar a buscar la professora McGonagall.

—Merda —va dir el Frank—, el meu pare està amb ella.

—És clar, és el cap de Gryffindor... —va fer la seva germana, abatuda.

La professora McGonagall, que ja ni es molestava en preguntar, només va dir.

—Ja sé que heu estat vosaltres, o sigui que no em mireu amb aquesta cara.

—Però professora! ­—va saltar el James, fent-se l'indignat— no en té cap prova, d'això.

—Au, va, buideu-vos les butxaques —els va dir el Neville Longbottom amb un sospir.

Els seus fills se'l van mirar amb rancor, però tots quatre es van buidar les butxaques, alleujats perquè a hores d'ara els petards ja devien ser sota el matalàs de l'Albus.

—Ho veuen? —deia la Geena, posant cara d'angelet.

—Senyoreta Thalassinos —va dir la directora—, no cal que m'enganyin. Sé que han estat vostès, encara que no pugui demostrar-ho. En fi, ja poden marxar i resar perquè no els enxampi.

—Espereu —va dir el Neville—. Alice, no t'has deixat res, a casa?

—Mmm... —va fer l'Alice­­—, no ho sé, crec que no.

El Neville va treure de darrere la taula dels professors un pigmy-puff petitó i de color rosa pujat.

­—Voldemort! —va exclamar l'Alice, agafant la seva mascota i abraçant-la.

—Voldemort? —va preguntar estranyada la McGonagall.

—Ni m'ho recordis —va dir el Neville, posant els ulls en blanc—. Diu que s'hi assembla.

Tots sis es van mirar el pigmy-puff detingudament. Era de la mida d'una bala de quidditch, tenia el cabell rosa, ulls de porquet i el nas aixafat.

—Sí —va afirmar la directora de Hogwarts assentint amb el cap seriosament—. A mi també em sembla que s'hi assembla moltíssim.  

I, mentre tots sis es recargolaven de riure, van sortir al vestíbul i van començar a anar cadascú cap el seu lloc quan de sobte...

BUUUM!!!

Es va sentir una gran explosió que venia de la torre de Gryffindor. Els quatre alumnes, el Neville i la McGonagall es van afanyar a córrer cap allà a veure què havia passat.

*  *  *

Minuts abans, l'Albus, la Rose, el Lorcan i l'Andrea seguien la multitud cap a la Sala Comuna, van travessar el forat del retrat del la senyora grassa després que la Victoire Weasley digués la contrasenya (pessigolles)  van entrar a una habitació càlida i circular. El Lorcan i l'Albus es van acomiadar de les noies i van anar a veure l'habitació que els havia tocat. Estava a la planta baixa i un arbre els tapava la vista de la finestra.

—Quina gràcia té dormir en una torre­ —es va lamentar el Lorcan— si no pots veure les vistes?

—A mi tampoc no m'agrada ­—va dir un noi de cabells i ulls foscos, força alt i fort, que era l'altre noi de primer de Gryffindor—. Però em sembla que ens haurem d'aguantar. Per cert, em dic Charlie Greenwick, encantat.

L'Albus i el Lorcan també es van presentar. L'Albus els va explicar el que havien fet el James i els seus amics (el Charlie va comentar que la broma havia estat genial) i els va ensenyar els paquets de petards que li havia donat el James i que va deixar sobre la seva tauleta de nit. Es va començar a desvestir i va deixar la vareta a sobre de les caixes, sense fixar-se que la que estava oberta era la que estava a sobre i que la vareta relliscava cap a dins la caixa, on encara hi havia setze petards.

Però el Lorcan sí que va veure com de la caixa en sortien espurnes violetes produïdes per la vareta de l'Albus, i va cridar.

—A terra, de pressa!!!

I cinc segons després...

BUUUM!!!

Tota l'habitació va saltar pels aires. Els tres nois es van aixecar com van poder, tossint i completament blancs de la pols. Es van mirar l'habitació: els llits, les tauletes de nit i l'armari estaven completament destrossats. Queien plomes de tot arreu, que sortien dels coixins, els baldaquins dels llits s'havien cremat. A la paret hi havia un forat tan gran que hi podria haver passat gatejant una persona adulta.

Als pocs minuts, van arribar la directora i el professor Longbottom, que s'ho van mirar amb la boca oberta. Aprofitant això, el Frank i el James es van escapolir a l'habitació i van recollir de terra els dos paquets encara tancats de Megabooms, que es conservaven misteriosament intactes, sense que cap dels dos professors ho veiés.

La directora, encara amb la boca oberta, va fer un parell de passes i va recollir un tubet violeta de cinc centímetres de llarg i, per alguna inexplicable raó, es va posar a riure.

—Vostès no han estat abans, perquè els de primer eren davant la taula dels professors. Per tant, això només els ho pot haver donat una persona que els tingui confiança. James Sirius Potter, em pot explicar què feien aquest petards a l'habitació del seu germà?

—Sí, però ja li adverteixo que no li agradarà ­—va contestar el James, despentinant-se.

—Ja me'n faig una idea. Recorda el seu càstig d'una nit ajudant el Filch? Doncs multipliqui-la per quatre persones i per 90 nits, perquè estaran vostè, el senyor Longbottom, la senyoreta Longbottom i la senyoreta Thalassinos ajudant-lo cada nit durant tot el primer trimestre.

—Ja —va contestar el James a falta de res millor.

El Neville es va mirar la sala comuna, que tornava a ser plena de gent per mirar què havia passat, després va fer una mirada severa als quatre de segon i, finalment, una mirada trista als tres nois de primer.

—Què fem amb els tres nois de primer, Minerva?

El James, que en fons se sentia una miqueta de res culpable, va dir:

—A la nostra habitació, la de dalt de tot, hi ha cinc llits, però només som el Frank i jo. Poden venir tots tres amb nosaltres.

—Sí, serà el millor —va dir la McGonagall i després va afegir mirant als tres de primer—: a veure si vigilen als de segon.

Al James i el Frank allò els va ofendre una mica, però van pensar que seria millor no dir res.

Vint minuts després la Sala Comuna ja era buida i el James, el Frank, l'Albus, el Lorcan i el Charlie ja eren a l'habitació de dalt de tot de la torre de Gryffindor, admirant les vistes.

—Aquesta habitació sí que mola —anava dient el Lorcan cada cinc minuts.

—"No hay mal que por bien no venga" —va recitar el Charlie mentre clavava al capçal del seu llit un pòster de l'Arsenal Football Club.

El James, que se'l mirava interessat, va preguntar:

—Pares muggles?

—Sí, i tan muggles. Encara esperen que els truqui per dir-los que al final era tot una broma, pobres.

Van anar ficant-se al tots al llit, menys l'Albus, que semblava preocupat.

—James —va preguntar al final—, per què tothom ens mira? Vull dir, perquè parlen de nosaltres en veu baixa, i ens repassaven a l'andana 9 i ¾, i quan el Barret que Tria m'ha enviat a Gryffindor tothom ha dit "El Potter, el Potter!"? Què passa amb els Potter?

El James, que havia estat esperant allò en un moment o altre, va intercanviar una mirada preocupada amb el Frank i després va dir:

—Al, em sembla que serà millor que seguis...


I aquí s'acaba el segon capítol, espero que us agradi! Jo el trobo molt graciós!

Deixeu comentaris, siusplau!

I ho sento per la gent que em va deixar comentaris a l'anterior capítol i ara ja no hi són: resulta que algú em va esborrar el Fanfic i el vaig haver de tornar a crear de nou ¬¬.

Com sempre, s'accepten queixes i suggerències!

Agatha Black


Llegit 1472 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris05/07/2008 a les 15:04:28
#16936Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Mola

Marxo en 1/2 hora cap a Andorra i no tinc temps aixi q dew!

Marta




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris05/07/2008 a les 16:07:10
#16940Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ah, doncs que vagin bé les vacances!




laia.weasley Anònim07/07/2008 a les 14:29:28
#16968Encara no he escrit cap fanfiction

simplement GENIAL!!!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris07/07/2008 a les 20:23:48
#16976Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Molt bé, molt bé!!!

m'encantaa!! XD

Laura*Malfoy




Avatarnuria.potter 115 comentaris09/07/2008 a les 19:30:23
#16993Encara no he escrit cap fanfiction

ei genial !!!




x_laura 4 comentaris31/08/2009 a les 00:10:20
#19390Encara no he escrit cap fanfiction

Molt bo!
tot i que el nom francès Dominique és femení.

Felicitats és genial!




Avatarullal 129 comentaris07/09/2009 a les 14:20:25
#19561Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

com que s'admeten queixes, aqui en va un de petitona:

l'abeforth té més de 120 anys! (128 en tindria l'albus si fos viu!) no crec que tingui edad per ser profe. de fet no crec que tingui edad per fer res! pobre home deixa'l tanquil!

jajajajajajajajjajajajajja.

ei la fan fic és genial. quin fart de riure.




AvatarSirius Potter 2 comentaris09/09/2009 a les 11:50:20
#19611Encara no he escrit cap fanfiction

ma encantat akest capitol tant com l'anterior es clar X)




Avataralbus_severus 3 comentaris14/09/2009 a les 16:51:36
#19722Encara no he escrit cap fanfiction

Aket capìtol ma agradat molt també =) jeje sincerament ha estat molt be X)




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris24/09/2009 a les 17:23:11
#20008Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Jajaja, el James és el millor!! ja tinc prefe!! m'ha agradat moltíssim el capítol, és perfecte, quant em queda per aprendre..

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarGeorge Prince 1 comentaris27/08/2011 a les 23:53:27
#22774Encara no he escrit cap fanfiction

Molt de moviment, en els dos primers capítols: si el ritme narratiu continua tan alt, no podré deixar de llegir :-D

Felicitats, Agatha, i gràcies!




AvatarAntares_Black 375 comentaris22/08/2014 a les 19:23:51
#24917Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

En James! M'agrada poc, però reconec que el que ha fet és divertit i interessant. Té tota la raó quan diu que, si tu t'ho creus, els altres també s'ho creuran. És com allò del «tot és mental» o «la ment veu el vol veure», oi? Tot i que si n'abuses i t'enxampen costa molt que et torni a funcionar com abans xD

Trobo que, per ser capítols llargs (en relació a d'altres fics), els organitzes molt bé.

Abric de pell i bossa blanca D&G??? Com? Que no porten l'uniforme??

Ai, en James! Quines coses que li diu, al Barret! I l'Albus... mira que amenaçar-lo també. I au, vinga! Que, a Gryffindor, hi falta gent! Així no es matisa cap caràcter!! Tots semblen iguals! Ja sabem que són valents i nobles, però quina mania amb la procedència familiar!! Sí, sí, allò que critiqueu tant. Pel que fa la Victoire, jo sempre la penso Ravenclaw... però això ja és una cosa meva =)

Jo crec que tu idealitzes massa Gryffindor...

Crec que l'Albus no hauria d'haver xerrat. Amb això i amb els petards ens el pintes força bocamoll...

Per cert, em sona un xic estrany «directora McGonagall». Quan hi havia en Dumbledore, no dèiem pas «director Dumbledore». Ara que... sí que dèiem «director Dippet»... Ai, ara no ho sé; m'empatollo jo soleta...

I la McGonagall! Renoi, quin vocabulari! De debò creus que parlaria així?

Em... en Flitwick jubilat?? Que ploro! Hosti, i la Sinistra directora de Ravenclaw? I l'Aberforth de profe d'Encanteris?? I que la Parvati era profe de Defensa i ha tocat el dos i ara hi ha una neboda de la GRAN McGonagall!!!???!!!!!!???? WTH!!! Que ens hem tornat tots bojos!!! És ben clar que t'agrada que tot estigui al teu gust i poder-ho controlar, eh? ;)

ullal té raó: l'Aberforth D. és molt gran! xD Si jubiles el meu estimat Flitwick, aquest envia'l de vacances, dona! Segur que repapieja!

M'agrada que diguis que la McGonagall quan era jove era força guapa. (I sense el matís «quan era jove» també hi estaria d'acord XP). Ah, i com es nota que t'agrada Agatha, perquè per ajuntar-lo amb McGonagall... Has creat quasi una deessa!xD Però de qui és filla, d'en Malcom o d'en Robert? ;)

Germà!!!?? Ja sé que Dominique és un nom tant de noi com de noia, però jo sempre l'havia concebuda com una noia, no sé per què... I m'ha sorprès. S'hauria de saber si la Rowling diu Dominique amb un he o amb un she; amb un son o amb un daugther... Caldria investigar-ho...

A veure, com pot ser que l'Albus no sàpiga per què el cognom Potter és famós? Ja no passa com a en Harry: han viscut una guerra i s'ha criat entre bruixots. El mínim que la seva família pot fer és fer-li-ho saber, no? Ja comprenc que la part dels Dons de la Mort potser no cal, però... De tota manera, no m'esperava que en Harry cometria aquest 'greuge'... No en vam tenir prou amb el comportament d'en Dumbledore, al seu moment??

Antares

 

PD: Per cert, les dates i correlacions temporals (com ara els cursos, l'edat), te les inventes, és lliure o segueixes alguna informació?




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 21:03:00
#24945Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Antares Black:

- Idealitzar Gryffindor? Qui, jo? Naaaaahhhhh! Què t'ho fa pensar? XDDDD

- A mi també em sembla molt estrany que Harry no els expliqués als seus fills tota la història, però sembla que és el que deixa anar la Rowling, no? A l'epíleg l'Albus pregunta "com és que els miren tant", com si no sabés que són famosos. I el Ron de seguida salta amb una parida per dissimular... Ho vaig adaptar així, va ser la sensació que em va donar, pe`ro ja et dic, al següent episodi ho vaig arreglar tot perquè em semblava inverossímil fins i tot a mi!

- En aquesta fanfic i la següent, a l'Albus el pinto coma  força babau, sip. Però és un personatge que evoluciona moltíssim, i de fet totes les putades que li faig, seran recompensades generosament cap al final de la fanfic. Val la pena! ^^

- Dominique: he trobat gent que diu que és noi, i gent que diu que és noia. Sembla que guanya el sector que recolza una Dominique noia, però mira, més la vaig cagar amb la família de la Luna, tu! XD

- Correlacions temporals. Ok, tema complicat. En principi ho vaig comptar, però com que la batalla de Hogwats passa com a al maig (oi?) i l'epíleg passa al setembre, aig comptar es coses com si fossin 18 anys i mig i no pas 19 i mig, que és com resulta que és veritat. Va ser una cagada, pe`ro ja que ho vaig fer així, m'hi he cenyit. Així que en aquest moment representa que és 2016, no 2017. That's it.




AvatarAntares_Black 375 comentaris04/09/2014 a les 20:44:04
#25059Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

-Sí, ja havia pensat en l'epíleg; sí que sembla que ho deixí caure, sí.

-Espero que sia així. És, dels tres germans, el que tindrà més protagonisme... Com el teu, primer és d'una manera, però amb el temps es va fent fortalesa (no física, s'entén). Que a on? Espera't el 2016 ;)

-Encara no ho he trobat enlloc. Mentre no digui res, pot ser el que tu vulguis: un noi o una noia. M'agradaria, però, que algú s'atrevís a fer-lo neutre en alguna ff. Heheh Jo i les meves idees xD

-M'he perdut. 2016 i no 2017? Així l'Albus i en James es duen dos anys? La Lily ja queda clar que és dos anys més petita que l'Albus, però els anys que es duen entre en James i l'Albus no queden indiscutibles. Jo sempre he pensat que es duien un any (perquè a l'epíleg, en la conversa de les cartes, s'insinua que en James només porta un sol any a Hogwarts...). Tanmateix, en la meva fic he fet que es diguin dos anys tots tres, per necessitat: em cal un espai entre els cursos d'en James i de l'Albus...

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/09/2014 a les 20:03:50
#25113Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Vale, això de les edats dels Potter! Tot encaixa segons els cursos de la Rowling, només està tot tirat un any enrere, mira:

- El James és del desembre del 2003, aquí fa 2n. La resta de magatotis són del 2004, però de principis. Tots van al mateix curs segons el sistema britànic. (Igual que l'Hermione és un any més gran que el Harry i el Ron).

- L'Albus és del  juny del 2005, aquí fa primer. És, per tant, i com el Harry, dels petits del curs, tot i ser de meitats d'any.

- La Lily és del setembre del 2006, però no li queda un any, per anar a Hogwarts, sinó dos. Com el James, i com l'Hermione, serà de les grans del seu curs.

Per explicar-ho d'una altra manera: Quan la Lily faci primer, l'Albus farà tercer i el James, quart.