El Clan de Magatotis - Capítol 3: Cosa de Família
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 06/07/2008 a les 13:57:13
Última modificació 06/07/2008 a les 13:58:40
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 3: Cosa de Família

3- COSA DE FAMÍLIA

El James es va asseure al costat de l'Albus per explicar-li la història parcial que havia descobert.

—James, vols que marxem? —va preguntar el Frank, abans que comencés.

—No, no, és igual... si vosaltres en sabeu tant d'aquesta història com jo, o més...

—M'estàs espantant —va dir l'Albus.

—No, tranquil, si no és res dolent —el va tranquil·litzar el James—, és només que prefereixo explicar-t'ho jo que no que te n'assabentis per l'escola, com em va passar a mi, perquè va ser horrible i vaig quedar com un idiota...

El Frank, el Lorcan i el Charlie, es van acostar al seu llit, per escoltar, ajudar o si més no, donar recolzament.

El James li va explicar tot el que sabia sobre el seu pare i el Voldemort, però que no era res comparat al que hauria pogut saber d'haver-li-ho explicat el Harry mateix. El que sabia era, senzillament, el que sabia la resta de la gent: que Voldemort havia matat els seus avis, que el seu pare havia viscut amb els tiets muggles fins que va rebre la carta de Hogwarts, que allà s'hi havia enfrontat unes quantes vegades i que va deixar el setè any a Hogwarts per anar a perseguir el Voldemort i acabar amb ell. L'Albus l'escoltava amb una barreja de fascinació i por.

—No sé per què ni el pare, ni la mare ni els tiets Ron i Hermione no ens han volgut explicar mai res, són uns herois, en realitat no tenen de què avergonyir-se... Jo em vaig enfurismar quan me'n vaig assabentar l'any passat, i encara ho estic. No li he dit al pare que ho sé.

—Però ­—va continuar l'Albus, dolgut—, és que és idiota o què? Que no se n'adona que aquí a Hogwarts ens n'assabentarem igual?

—No ho sé, però jo em sentia imbècil. Fins i tot surt en alguns llibres d'història. En uns pocs fins i tot hi sortim nosaltres!

—Què dius ara? —es va sorprendre l'Albus.

—Sí... —va contestar el James, visiblement disgustat— em vaig enfadar tantíssim que vaig decidir no dir res del que sabia als pares. Si es pensen que sóc subnormal, doncs que s'ho pensin, m'és igual. Porto totes les vacances dissimulant i esperant a veure si ens deien alguna cosa ara que començaves l'escola tu també. Però res. No ho sé, Al, fes el que et sembli, si els vols dir que ho has esbrinat, pots fer-ho, fes el que et sembli més bé. Jo ja no sé com tractar el tema. Els havies d'escriure una carta demà al matí, no?

—Escriure'ls? Jo? —va saltar l'Albus, enfadadíssim—. Jo ja no els penso dirigir més la paraula, a cap dels dos! Ja està bé, home!

—Al... —va fer el James amb to comprensiu—, ja sé que estàs enfadat, és normal, però jo crec que si no ens van dir res és per què ens estimen i no ens volien preocupar...

—Doncs més que em preocupa saber-ho aquí! Imagina't si no m'ho arribes a dir i me n'assabento pel Malfoy o qui sap qui! —l'Albus es va ficar dins del llit i es va tapar del tot am els llençols. Al cap d'uns segons, però, es va tornar a aixecar de sobte, però aquest cop per parlar amb el Lorcan­—. Tu en sabies alguna cosa, d'això?

—Doncs... —va fer el Lorcan una mica espantat—, superficialment... sí. Però la meva mare em va dir que no us digués res, que el Harry no volia que ho sabéssiu, i que era cosa seva.

—I tu? —va preguntar al Frank.

—El mateix. Però de seguida que el James em va preguntar, em vaig afanyar a explicar-li tot el que sabia.

L'Albus es va tornar a amagar sota els llençols sense voler saber res més.

—No els penses ni dir que has arribat bé i que ets a Gryffindor?

—No!!! —va dir una veu des de sota els llençols—, i deixa'm estar, tu també, que ja et val. M'ho podries haver explicat aquest estiu.

El James es va sentir una mica culpable de veure el seu germà així, però també un mica ressentit, perquè li havia explicat tot en quant ell li havia preguntat pel tema.

—És que no és cosa meva, Al. No era jo qui t'ho havia d'explicar, era el pare.

L'Albus no va contestar. El James va donar un cop de puny a la paret i se'n va anar al seu llit, sense dir res més. Els altres van fer el mateix. El Charlie, que venia d'una família muggle, acabava d'al·lucinar en pocs minuts.

*  *  *

Just a la paret del costat, a l'habitació bessona de la dels nois, hi havia la de les noies de primer, que eren quatre. A part de la Rose i l'Andrea, també hi havia la Sandra Finnegan, de cabells pèl-rojos clars i llargs i els ulls blaus molt clars també, que la Rose havia descobert que era filla d'un altre amic dels seus pares, el Seamus Finnegan. La quarta noia es deia Martha Rivendell, tenia els cabells foscos i llisos però els ulls verd brillant, i era filla de muggles com l'Andrea, només que ella no tenia tants diners ni era princesa, és clar.

Les quatre es van portar bé de seguida, fins i tot van riure quan l'Andrea va preguntar si no es podia aconseguir l'uniforme de Gryffindor de la casa Lacoste, perquè no es creia que una roba que no fos de marca li pogués durar més de tres dies. La Sandy (que era com volia la Sandra que li diguessin) i la Martha al principi no s'ho podien creure. Després, quan l'Andrea es va posar la camisa de dormir rosa de Cacharel i es va escampar una mascareta de color verd per la cara, van decidir que probablement sí que pertanyia a la reialesa. Finalment, un cop al llit, l'Andrea es va posar un parell de rodanxes de cogombre sobre els ulls i va callar perquè si no «se li anava en orris la mascareta».

La Rose se'n va anar a dormir tranquil·lament, sense saber que l'endemà l'Albus li explicaria una història de la que ni ella ni el seu germà Hugo no havien sentit a parlar.

*  *  *

Baixant un parell de pisos més avall de l'habitació de les noies de primer, hi havia la de les dues noies de segon, que era molt més petiteta, però la tenien molt ben decorada.

L'Alice i la Geena ja eren al llit, però tenien la llum encesa i parlaven animadament del càstig de tres mesos que tenien amb el Filch, de la cara dels d'Slytherin quan els havien fet volar pels aires la seva taula, i de com de xula havia estat l'explosió de l'habitació dels de primer.

—Menys mal que el James i el Frank han pogut rescatar i amagar les altres dues caixes —deia la Geena—. Si no, segur que ens les haurien confiscades i ja les hauríem vistes prou.

—Ja —reia l'Alice­—, si setze petards poden fer això a una habitació, t'imagines el que podrien fer les dues capses senceres juntes? Serien quaranta petards.

—Segur que podríem fer volar pels aires el castell sencer —va imaginar la Geena.

—És bastant temptador... —va riure l'Alice.

—Escolta, no s'haurà enfadat el teu pare...?

—Home, sí, però ja ens han castigat no? Jo no estic pas enfadada amb ells, tots fem la nostra feia: ells castiguen als que no es porten bé, i nosaltres castiguem als que no ens cauen bé. Estem tots en paus.

La Geena va riure.

—A més —va afegir l'Alice—, ell tampoc no era cap angelet quan era a l'escola. Saps la pintada aquella de color vermell del corredor del tercer pis que diu: «Snape, l'Albus Dumbledore et continua vigilant. Treu el cul del meu despatx!» i que ara no hi ha manera de fer desaparèixer? Doncs la va fer ell quan era a setè.

—Ah sí? —va fer la Geena amb els ulls molt oberts.

—Sí, i quan Hogwarts estava sota les ordres de Voldemort, va formar un grup de resistència entre els estudiants i el va estar portant un temps tot solet!

—De debò? Quina passada...

I van seguir conversant animadament fins que es van quedar adormides sense adonar-se'n.

*  *  *

El James no va poder dormir en tota la nit, i quan va començar a sortir el sol a les 6 i poc del matí, va decidir aixecar-se, de tan avorrit com estava de donar voltes al llit. Havia estat pensant durant hores. L'Al no podia fer allò als seus pares, es preocuparien, si no rebien notícies d'ell. Doncs ho hauria de fer ell mateix. Va decidir vestir-se i marxar cap a la mussolerissa a buscar l'Iris per enviar una carta a casa.

Quan va arribar, va veure una taca negra que s'acostava a ell tot planejant. Era l'Iris, la seva òliba, que se li va posar a l'espatlla. Va treure una ploma i un pergamí i es va posar a escriure.

Estimats pare i mare,

Després s'ho va pensar millor i va tatxar l'"estimats". L'Al estava enfadat amb ell per culpa seva.

Estimats pare i mare,

Us escric perquè sapigueu que hem arribat bé i que l'Albus està a Gryffindor. Dorm a la mateixa habitació que el Frank i jo perquè ahir el molt inútil va fer volar pels aires la seva habitació, però tranquils que m'han castigat a mi. La Rose i el Lorcan, el fill de la Luna, també són a Gryffindor.

També us escric per informar-vos que l'Al no té intenció d'escriure-us, està molt enfadat amb vosaltres, i ara amb  mi també, i més quan sàpiga que us he escrit. Ahir a la nit li vaig explicar la vostra història i la d'un tal Voldemort, no sé si us sonarà d'alguna cosa.

Porto tot l'estiu fent-me el tonto, però fa un any que ho sé (és a dir, sé el que m'han explicat), però feia veure que no, per veure què fèieu, però penso que ja n'hi ha prou. No us penseu que perquè us escric no estic enfadat, perquè sí que ho estic i molt: o sou cruels i voleu fer passar-les malament als vostres fills a l'escola, o bé sou uns protectors molt burros i us pensàveu que no sabríem mai la veritat (i més anant a Hogwarts amb tot de fills de bruixes i bruixots, quina barra, com que som poc famosos, oi?).

En fi, ara vaig a esmorzar i a començar les classes.

Per cert, també vaig petrificar a un parell de carallots al tren perquè estaven amenaçant al vostre fill Albus, i ja sabeu que ara això conta com "fer màgia fora de l'escola", però la professora McGonagall ja m'ha dit que no passa res, perquè és el primer any que hi ha aquesta norma. Ah, i també vaig fer explotar la taula d'Slytherin, però la McGonagall ho va solucionar en un moment i no va morir ningú. Us ho dic tot aquí ja, perquè si així us envien una carta de Hogwarts no us vingui de sorpresa.

Total, que ja he rebut tres amonestacions (o sigui, que m'han renyat molt durament), ja estic castigat amb el Filch tot el trimestre i no m'han tret punts perquè encara no tenim punts que ens puguin treure. I espera, que avui començo.

Pobres de vosaltres que em renyeu, perquè sóc jo el que estic enfadat, parell de mentiders!

En fi, m'acomiado aquí. No espereu massa cartes meves ni de l'Al.

Enfad adíssim,           & nbsp;   

  &n bsp;             ;            &n bsp; James S. Potter

PD: Per cert, pare, per si encara no te n'has adonat, t'he agafat la Raigdefoc, perquè a tu te'n poden deixar alguna els del Departament d'Aurors, però jo necessito una escombra com Déu mana, perquè seré el nou caçador de Gryffindor.

El James, satisfet amb la carta i divertit de pensar en la cara que posarien els seus pares quan llegissin la carta (sobretot això que ho havien descobert tot, però també totes les dolenteries que havia fet durant només la primera nit, que era tot un rècord). Va posar el pergamí dins un sobre, on va escriure:

Harry i Ginny Potter

Plaça Grimmauld, nº 12

N62442, Londres

Anglaterra

Va lligar la carta a la poteta de l'Iris se'n va anar amb ella fins a la finestra.

—Vinga, bonica, cap a casa.

I l'Iris va alçar el vol fent un esgarip. El James es va quedar mirant com s'allunyava fins que es va convertir en un puntet negre de no res. Va decidir tornar a l'habitació a veure si el Frank ja s'havia despertat i podien baixar a esmorzar; després de passar tota la ni despert, tenia molta gana.

No sabia si explicar-li a l'Albus que havia enviat una nota als seus pares. Per una banda s'enfadaria, però per l'altra el James sabia que estria millor explicar-li, ja que tot allò havia començat perquè els seus pares els amagaven coses, i ell no volia fer el mateix. O sigui que li explicaria.

Quan va arribar a l'habitació va veure que el Frank estava despert i van baixar tots dos de l'habitació, deixant els tres nois de primer encara dormint. Van arribar al Gran Saló i es van posar a menjar torrades amb salmó i a beure suc de carbassa, mentre esperaven que baixessin l'Alice i la Geena, que van acabar apareixent juntament amb els set de primer curs. L'Albus es va asseure al costat del James i li va mormolar que li sabia greu haver-se enfadat amb ell, que ell no en tenia la culpa. El James va aprofitar per explicar-li allò de la carta, i a l'Albus no va semblar que li importés massa, de fet va estar-hi d'acord.

—A veure, els quatre de segon! —va cridar la veu de la McGonagall per darrere del James.

—Ja la trobàvem a faltar, professora! — va dir el Frank.

—Calli, carallot, que vinc a donar-los els horaris.

—Però professora, nosaltres no hem fet res...! —el James va recapitular l'última frase de la directora i va afegir­—: Perdó, és la costum.

—Ja —va fer ella—, en fi, espero no haver de veure'l més avui, Potter, a veure si ho aconsegueix.

Després va repartir l'horari als de primer i va marxar.

—Mira —va dir la Geena—, avui ja tenim un professor nou, després de Botànica ens toca Defensa Contra les Forces del Mal amb la neboda de la McGonagall. O sigui que avui la tindrem a ella, al Neville Longbottom i a l'Ernie MacMillan a Transfiguració per la tarda. Els tres profes més joves, no està malament.

—Doncs nosaltres —va explicar la Rose— a primera hora tenim Història de la Màgia. Mola?

Els quatre de segon es van fer una imatge mental del professor Binns.

—Més aviat no.

—No, si jo hagués de descriure Història de la Màgia no faria servir "mola".

—Ja, ja, ja, nosaltres tenim els tres el més joves, i vosaltres el més vell.

—Però el que té de bo és que si us avorriu molt, bufeu, i el Binns travessa la cadira, això sempre és divertit. 

*  *  *

I, quan els de primer ja portaven mitja hora a classe d'Història de la Màgia, el Lorcan, el Charlie i l'Andrea, que estaven asseguts davant de tot, es distreien bufant una vegada i una altre cap al professor Binns, que apareixia i desapareixia cada vegada que travessava la cadira, però que no semblava adonar-se de res.

—És oficial —va dir l'Albus a la Rose, que estaven asseguts darrere d'ells tres—, Història de la Màgia és l'assignatura més avorrida de tots els temps.

I va aprofitar la classe per explicar a la Rose tota la història del seu pare i el Voldemort.

*  *  *

Els de segon, mentrestant, s'ho passaven pipa a l'hivernacle 3, ja que al primer trimestre de segon tocava el tema de les Mandràgores i, mentre les trasplantaven, no paraven de fer guerra de sorra i d'adob els uns amb els altres; el Neville, mentre fessin la feina bé, els deixava que es divertissin. El Frank se les va empescar per treure-li les orelleres al Brutus McNair sense que el seu pare el veiés, i el McNair es va passar la classe desmaiat al terra i a més el Neville va descomptar 5 punts a Slytherin per incompetent. A més, en va donar 10 a Gryffindor perquè la Geena s'havia après el dia abans tota la teoria de les Mandràgores, o sigui que va ser una primera classe perfecta.

El problema va ser que, quan van arribar a Defensa Contra es Forces del Mal, estaven tots tan plens d'adob que la classe feia una pudor a merda que gairebé no es podia ni respirar. Quan va entrar la professora nova, la neboda de la McGonagall, se'ls va mirar enriolada, però amb cara de fàstig.

—Ja m'ho imagino, no cal que em digueu res, guerra d'adob, oi? —la resta de la classe va assentir amb el cap, feliç, i ella va afegir—, em sembla molt bé, però feu un favor a l'escola i obriu les finestres.

La classe de Defensa Contra les Forces del Mal va estar molt bé. Van estar parlant dels vampirs i, tot i que no van fer gens de màgia en aquella classe, tots es van interessar un munt per la quantitat de maneres que hi havia de matar-los.

—És increïble! —deia l'Alice, a qui el tema l'havia encantat— llum del sol, símbols religiosos, aigua beneïda... pobre gent, és increïble que encara n'hi hagi!

—Sí, Alice, —explicava l'Agatha McGonagall amb entusiasme (que ja semblava saber-se els noms de pila de tots els alumnes)—, i les estaques al cor també els maten, però com que les estaques al cor maten a gairebé tothom, tampoc és res gaire sorprenent. Per tant, si teniu unes quantes estaques, sempre poden ser-vos útils —va bromejar, i tota la classe va riure.

—És genial, oi? —va comentar el Frank als altres quan anaven a dinar—, se m'ha passat l'hora volant. No té res a veure amb la directora, oi?

—No —va dir la Geena—, jo també em pensava que seria seriosa com ella, però és molt de la broma.

—A mi m'ha agradat perquè s'havia après els noms de tots abans de venir a classe —va afegir el James—. A més, és l'única que no ens parla de vostè. Mola.

—Sí, —va finalitzar l'Alice—, llàstima de la redacció de dos metres de pergamí per la setmana que ve!

Quan van arribar a la taula, els de primer ja hi eren. La Rose estava de mal humor, i el James va suposar que l'Albus li devia haver explicat tot. Van estar compartint tots les penes dels Potter i els Weasley i van estar parlant de les classes.

—Encanteris és molt divertit! —va explicar la Martha Rivendell, que sempre que parlava obria molt els seus ulls verds— el professor Aberforth està com una cabra!

—Sí —va afirmar la Sandy Finnegan, tot rient— no para de perdre el barret, bé de fet no s'adona que el porta al cap, ha trigat un munt a localitzar la classe i només fa que preguntar si tenim caramels. Em sembla que d'en tant en tant se li envà el cap i no sap ni qui és!

—Mare meva, quin home —deia el Frank cada vegada que parlaven d'ell—, doncs el pare diu que el seu germà Albus era el millor mag de tots els temps.

—Demà a la taggda el coneixeggem —va informar la Geena amb la boca plena d'espinacs, mentre es mirava l'horari.

*  *  *

I, l'endemà a la tarda, tots els catorze alumnes de segon ja eren a la classe d'Encanteris, asseguts i expectants per conèixer el professor boig. Professor que va arribar un quart d'hora tard.

—Maleïdes escales de Hogwarts! —va començar a murmurar només entrar—, és que no poden estar quietetes ni un minut? No hi ha manera d'arribar a classe a temps...!

Al cap d'un parell de minuts es va emportar un ensurt perquè va notar que tenia catorze persones mirant-lo amb els ulls oberts.

—Què hi feu aquí?

—Mmm... som alumnes —va contestar l'Anne Boot, una noia de Ravenclaw.

—Alumnes? —va fer l'Aberforth Dumbledore, amb expressió descol·locada.

—Sí —va saltar el James, que es començava a divertir—, venim amb el pack de Hogwarts, com les rates. Recorda que som en una escola?

—Ah! —va saltar l'Aberforth, que semblava haver vist la llum—, Hogwarts, ja.

I es va asseure en un pupitre a tercera fila al costat d'un noi de Hufflepuff, que no sabia ben bé què havia de fer. Estaven tots callats, observant. Va treure una bossa de caramels, amb tota la parsimònia del món en va obrir un i se'l va posar a la boca, paladejant-lo. Després va mirar la resta de la classe i va preguntar:

—Que trigarà gaire a arribar, el professor?


Apa, espero que us hagi agradat! Deixeu comentaris, siusplau, que fa molta il·lusió llegir-ne, m'és igual que siguin bons o dolents, però dexeu-ne!!! (que desesperada, no? XD)

Agatha Black


Llegit 1341 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarclara_cat 53 comentaris06/07/2008 a les 23:58:22
#16950Encara no he escrit cap fanfiction

Eis està molt bé akesta part nova continua amb akesta lina!!




Avatarivi_potter 512 comentaris07/07/2008 a les 00:34:20
#16953Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

jajaja m'he llegit els 4 de cop i de debó que escrius genial! Segueix aviaat si us plaau :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/07/2008 a les 00:56:04
#16955Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

jeje, gràcieees! Penjaré el capítol 4 demà passat, suposo.

Merci pels comentaris!!




laia.weasley Anònim07/07/2008 a les 15:03:38
#16969Encara no he escrit cap fanfiction

perfecteeee, me'ls he legit de cop... he rigut un bon ratuu ara al final amb axo del profe

suisplau continua aixi, i actualiza tan rapid com puguis!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/07/2008 a les 15:32:57
#16970Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

merci, laia!

demà al mati el penjo! promès!

a veure si t'animes a fer-ne un tu!




gemmaevans Anònim07/07/2008 a les 18:20:36
#16972Encara no he escrit cap fanfiction

hola!! esta o mol b aket ff!!
continua aviat!! XDXD





AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris07/07/2008 a les 20:46:22
#16978Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

jajajaja!!! kin riure amb lu dl profee!!

Continua aviat k escrius molt bé! ^^

laura*Malfoy




AvatarLUN@ 194 comentaris07/07/2008 a les 20:55:42
#16979Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

M'ha agradat molt!!^^

Me llegit tot el que hi ha d'una tirada i he rigut molt en alguns trosos! Hi ha frases que són una passada!!! xD

Segueix aviat




Avatarnuria.potter 115 comentaris09/07/2008 a les 23:08:32
#16999Encara no he escrit cap fanfiction

ai k guai !!!

m' ancanta !!! a i m' has de dir com has fet l' imatge ??


      patunets*


Núria*




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris09/07/2008 a les 23:35:23
#17001Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

la imatge la he fet am un programa k pots trobar a internet, es diu Elouai's Candybar Dollmaker. i xls uniformes... has de buscar xl google pàgines on hi hagi dollz de hogwarts!

merci a totes x llegir el ffic!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris20/07/2008 a les 20:16:53
#17062Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Primer d tot, em sap greu no haver-te comentat abans... es q he arribat avui d França... feia 2 setmanes que no passava per casa... i tinc mooolta feina a llegir! dew!




x_laura 4 comentaris31/08/2009 a les 00:34:04
#19391Encara no he escrit cap fanfiction

molt guapa la carta!




Avataralbus_severus 3 comentaris14/09/2009 a les 17:07:36
#19723Encara no he escrit cap fanfiction

jajaja com he rigut amb el professor Aberforth :D ja m'agradaria tenir un professor així...=)




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris26/09/2009 a les 15:11:40
#20079Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

hahaha! una mica tard però deixo comentari, xD

m'ha agradat moltíssim! l'Aberforth és molt graciós, xD pobre home que malament que està, xD

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarAntares_Black 375 comentaris22/08/2014 a les 19:25:34
#24918Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Tenim una alumna que es diu Rivendell!? Que guai! És una referència pensada?

No m'ha quedat gaire clar això de la pintada que suposadament va fer en Neville.

A les cartes de correu per mussol, no s'hi ha d'escriure el codi postal, oi? O jo ho tinc mal entès?

Ei! Això de «Calli, carallot» no és propi de la McGonagall... Bé, pot ser que no sia gaire diferent de «curt de gambals» xD Però només ho fa quan perd la paciència. Ella és molt elegant! I com és que la dire reparteix els horaris??? No ho hauria de fer el subdirector? En Neville, per exemple...

Uf! Repassem els profes, perquè amb el desgavell que t'has empescat amb l'Aberforth...! L'Ernie McMillan, profe de Trans?? Uau! Com mola xD A veure si està a l'alçada de la GRAN McGonagall. Jo li demanaria classes particulars de més, a la McGonagall... M'encanta l'assignatura i m'encanta ella..

Em sembla genial això de bufar el professor Binns!! Boníssim! M'ho apunto! El tràngol d'Història de la Màgia es presenta més entretingut que de costum!!

Realment, l'Aberforth està com una regadora... O com una cabra seria més encertat i tot! xDD

Antares

PD: Doncs a mi ja m'agrada que els profes em parlin de vostè... =)

 

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 21:09:16
#24946Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Antares black:

- Rivendell ho vaig posar pel Senyor dels Anells, anava falta de cognoms i Rivendell em va sonar ben maco! XD

- La meva professora McGonagall és més Maggie Smith que no pas Minerva McGonagañl. M'encanta aquella actriu, i no puc evitar imaginar-me-la com una McGonagall molt més cínica i divertida, perquè la Maggie Smith és així. A més a més, com que va tant estressada amb el seu càrrec, està de molt més mal humor que normalment! Hehehehe. I això del subdirector... és que no hi ha subdirector! Surt el tema al següuent fanfic i nomena subdirector el Neville, com bé dius tu! ^^

- Profes: et poso el llistat:

Trans: Ernie McMillan

Encant: Abby

DCFM: Agatha

Pocions: McNair

Història: Binns

Astronomia: SInistra

Botànica: Neville

 

Segueixo!




AvatarAntares_Black 375 comentaris04/09/2014 a les 20:45:27
#25060Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

-Ja m'ho pensava! :)

-La meva n'és com una mena de mescla xD Jo no me la imagino tan cínica, però t'ho perdono perquè veig que també t'encanta. Quan s'emociona i no es pot contenir, em desfaig com un flam...

-Bé, això de «repassem els profes» era més a tall introductori (ja els tinc clars), però mercès per la llista ;) Et repeteixo que m'agrada que hi hagis posat en McMillan: era un bon Hufflepuff i amb caràcter!

Antares