El Clan de Magatotis - Capítol 4: Un divendres intens
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 08/07/2008 a les 13:24:10
Última modificació 08/07/2008 a les 13:30:10
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 4: Un divendres intens

Nou capítol! Espero que el trobeu interessant!

4- UN DIVENDRES INTENS

El divendres a l'hora d'esmorzar, la directora McGonagall va explicar a tota l'escola la raó de la "bogeria" del professor Aberforth Dumbledore.

—El professor Dumbledore té un començament d'Alzhèimer i, com suposo que han pogut comprovar, de vegades oblida on o qui és. Per suposat, hi ha una manera d'evitar aquests oblits —va dir aixecant un potet de pastilles—. Són pastilles d'extracte de granota. Si se les pren, pot portar una vida normal com qualsevol. El problema ve quan s'oblida de prendre-se-les. Per tant, els demano que si mai tornen a notar un comportament... estrany... del professor d'Encanteris a classe, li recordin que se les ha de prendre.

—Déu n'hi do, aquest professor d'Encanteris —va murmurar l'Aberforth al seu costat, distret—, no m'agradaria estar a la seva pell... Per cert, quin sostre més maco —va afegir, mirant el sostre del Gran Saló—, d'on l'heu tret?

—Aberforth, per favor! —va fer la directora, exasperada—, Som! A! Hogwarts! —va cridar lentament.

—Hogwarts, Hogwarts... —va repetir el vell, tot rumiant—, ah, sí, jo hi anava quan era jove... Era de... de...

—Gryffindor —va acabar la McGonagall per ell, cansada.

—Segur?

—Segur.

L'Aberforth s'ho va rumiar, sense gaire convenciment.

—Gryffindor amb una "f" o amb dues?

—I què més et dóna si no saps llegir? —va preguntar la McGonagall, una mica mosca.

—No? —es va sorprendre ell— Quin desastre...

I es va posar a plorar.

La professora McGonagall li va fer uns copets a l'esquena, mentre li tirava una pastilla del potet dins del suc de carbassa.

Tots els alumnes reien. No podien evitar que els caigués bé aquell professor. Menys els d'Slytherin, és clar, que se'n burlaven i l'imitaven. Al James allò el treia de polleguera, perquè estava convençut que era un gran mag. Al cap i a la fi era germà de l'Albus Dumbledore, no?

Mentre reien i continuaven esmorzant, el James va veure que una òliba blanca creuava el Gran Saló i anava a aterrar al costat de la directora.

—James! —va exclamar l'Albus al seu costat.

Però el James ja havia reconegut l'òliba. Era la Hedwig II, l'òliba del seu pare. Allò el va enfurismar. Des que havia enviat la seva carta a casa, els seus pares no s'havien molestat en respondre-li, però en canvi sí que mantenien correu amb la directora, oi?

Va observar com la McGonagall llegia ràpidament el tros de pergamí, i deia alguna cosa al Neville, que era al seu costat i aquest es va aixecar de pressa i va marxar. Després la McGonagall es va alçar i va dir en veu alta:

—James Potter, Albus Potter i Rose Weasley, quan hagin acabat d'esmorzar, vagin al despatx de direcció. Pot ser que hi siguin una bona estona, per la qual cosa estan dispensats de les dues classes del matí.

I, dit això, es va aixecar de la taula i va marxar pel mateix lloc on havia marxat el Neville Longbottom.

—Vaja, quina merda que no hi siguis —li va dir el Frank—, ara ens torna a tocar Encanteris. En fi, ja t'explicarem com és el vell Dumbledore quan s'ha pres les pastilles... —efectivament, l'Aberforth bevia amb avidesa del seu got de suc.

—Val, ens veiem a l'hora de dinar— va dir el James, i ell, l'Albus i la Rose es van aixecar i van anar cap el vestíbul.

—James... —va fer l'Albus amb veu preocupada per darrere seu— no creus que... no creus que els hagi passat res al pare i al tiet Ron, oi?

—No! No, segur que no, tranquil —va dir el James per tranquil·litzar el seu germà, tot i que ell estava pensant el mateix. Com que tots dos eren aurors... i si els havia passat alguna cosa? Al James se li va fer un nus a l'estómac només de pensar en la carta que li havia enviat al seu pare. I si ja estava mort i l'últim que hagués sabut dels seus fills era que estaven molt enfadats amb ell?

Va accelerar el pas inconscientment, fins que tots tres van arribar al forat on hi havia una gàrgola que els barrava el pas i va dir:

—Contrasenya?

—No ens l'ha dita, James —va fer la Rose al seu costat.

Aleshores el James va veure una carta de les granotes de xocolata que levitava davant seu. La va agafar. Hi havia un home gran amb cabells i barba platejats i uns ulls blaus penetrants que el miraven per darrere d'unes ulleres de mitja lluna. S'assemblava molt a l'Aberforth. El James de seguida ho va entendre.

—Què és això? —va preguntar-li la Rose.

—La McGonagall sempre té de contrasenya noms de bruixes i bruixots cèlebres —va explicar el James als altres dos—. La de l'any passat era "Merlí". I suposo que la d'aquest any és "Albus Dumbledore".

—Efectivament —va assentir la gàrgola, i es va apartar per deixar-los pujar les escales.

Quan van arribar a dalt de tot, es van topar amb una porta massissa de roure. El James va fer tres trucs. Al cap d'uns segons la porta es va obrir i la directora els va fer passar.

El primer que va veure el James van ser el seu pare i el seu tiet Ron, que eren allà, drets, mirant-los. La seva mare i la tieta Hermione també hi eren, així com el Neville i la McGonagall. La preocupació va passar a ser ràpidament alleujament. Però al cap de pocs segons es va convertir en enfado. Ara que sabia que els seus pares estaven bé, tant el James, com l'Albus i la Rose, es tornaven a sentir lliures per estar enfadats. Ja sabien per què eren allà. Enlloc de contestar per escrit la carta del James,  al menys havien tingut la decència de presentar-se allà per donar-los explicacions cara a cara.

L'Albus i al Rose, que no havien estat mai en aquella sala, anaven donant llambregades a l'habitació, que era una passada. El James, que ja hi havia estat vàries vegades, ja que l'havien enxampat molts cops fent-ne de les seves, es va dedicar a observar el seu pare amb una mirada desafiant.

—Neville, em sembla que serà millor que els deixem sols —va dir la professora McGonagall.

—Sí —va fer ell—. De fet, jo tinc classe amb els de cinquè.

Abans de sortir per la porta, el Neville li va posar la mà a l'espatlla al James i li va dir baixet «No sigueu massa durs». Després va desaparèixer rere la McGonagall i va tancar la porta.

El despatx es va quedar uns segons en silenci, mentre tots es miraven.

—Què? —va preguntar el James, finalment, i amb mala lluna—. M'imagino que deveu tenir alguna cosa a dir-nos, no?

—Ho sentim molt! —va cridar l'Hermione, i es va desplomar en un cadira, amb la cara plena de llàgrimes. El Ron es va posar de seguida al seu costat i li va acariciar els cabells.

—Em sembla que serà millor que seiem tots —va dir la Ginny, i va conjurar sis cadires més, on es van asseure. El James, l'Albus i la Rose es van creuar de braços, ofesos.

—Crec que serà millor que comenci parlant jo... —va fer el Harry mentre es treia les ulleres i les netejava amb un mocador.

—Sí, serà el millor —va continuar el James amb veu desafiant.

El seu pare se'l va mirar un moment, després es va posar les ulleres, i va seguir parlant com si el James no hagués dit res.

—Abans d'explicar-vos tota la història, que ja us aviso que és molt llarga, us explicaré per què no us n'havíem dit res. Per començar, no és una història gaire agradable, no importa el que us hagin pogut explicar. Pel Ron, l'Hermione i per mi és molt dur reviure aquells moments, de vegades encara hi somio i tot, i creieu-me quan us dic que no són somnis agradables.

»De manera que tots quatre vam tenir una conversa sobre a quina edat volíem explicar-vos la història, perquè el que us podem explicar nosaltres no té ni punt de comparació amb el que la resta de pares poden explicar als seus fills, que no és més que una història superficial decorada amb molts rumors i bajanades. La història real és molt més tenebrosa i vam pensar que us podia afectar molt.

»El Ron volia explicar-vos-ho tot abans que vinguéssiu a l'escola, però l'Hermione, la Ginny i jo no ho vam veure clar, de manera que, per majoria, vam decidir que us ho explicaríem quan féssiu els disset.

—I de debò que vau pensar que no ens n'assabentaríem aquí a Hogwarts? —va preguntar l'Albus, dolgut.

—No n'estàvem segurs —va explicar la Ginny—, perquè no sabíem quina quantitat d'informació coneixien els pares ni si l'explicarien als seus fills. I com que semblava que el James no havia esbrinat res... doncs vam pensar que no. No crèiem que ens ho amaguessis, James, que ho havies esbrinat.

—Però si fins i tot surts a les granotes de xocolata! —va cridar el James, i li va llançar al seu pare un cromo que s'havia tret de la butxaca on sortia un noi d'uns disset anys que era calcat a com se l'imaginava de més jove.

El Harry es va mirar el cromo, sorprès.

—No sabia que hi sortís.

—Ei —va saltar el Ron—, doncs reclama els drets d'imatge, eh? Que segur que et deuen una pasta!

—Doncs sí —va dir el Harry—, no tenen cap dret, a anar pregonant la meva vida... mireu, si fins i tot hi ha una mini-biografia al darrere!

—Quina barra! —va saltar la Ginny, mentre ella, el Ron i l'Hermione s'anaven passant el cromo.

—Ejem, ejem... —va fer el James amb mala baba—, perdoneu que interrompi la vostra apassionant conversa, però us importa si parlem de coses importants?

—Sí, perdó —va dir el Harry, recuperant la compostura—. Només volíem dir-vos que ens sap molt de greu no haver fet cas al Ron i haver-vos-ho explicat abans. De tota manera penso que està bé que ho sapigueu ara que ja sou una mica més grans, perquè és molt important que això no surti d'aquí.

—És clar que no sortirà d'aquí! —va cridar el James, emprenyat—. Però teníem tot el dret del món a saber-ho!

—Si se'm permet interrompre... —va dir una veu que venia de les parets. Tots es van girar cap al quadre d'on havia vingut la veu. El de l'Albus Dumbledore —. Si se'm permet interrompre, diré que trobo que tens molta barra, Harry, de no voler explicar la veritat als teus fills quan fa uns anys a mi gairebé em mates per no explicar-te-la jo.

—Ah sí? —va fer el James, sorprès, enfadat i divertit alhora, de veure que el seu pare havia reaccionat igual que ell feia uns anys— quins pebrots que tens!

—Quin nen més maleducat! —va cridar un altre quadre, aquest cop el del Phineas Nigellus Black—. Quan jo era director, els alumnes no eren tant arrogants!

—És que és igual que el seu avi! —va saltar el quadre del Severus Snape.

—Gràcies! —li va cridar el James a l'Snape, que sempre li havia caigut com una patada al cul.

—Ei! Tu ets l'Snape? —va cridar l'Albus emocionat i va anar corrents cap allà. —Jo em dic Severus, com tu!

—És un bon nom —va assentir l'Snape.

—Doncs a mi em sembla una porqueria! —va dir en veu alta el James.

Mentre es formava un gran guirigall entre els quadres, la Rose ja estava fent-la petar amb el Dumbledore.

—I vostè és el germà de l'Aberforth? Ja sap que està una mica sonat?

—Sí, i tant —feia el Dumbledore—, què m'has de dir. El pobre està com una cabra. Veus que tinc el nas trencat? M'ho va fer ell.

—Què dius, ara!

El Harry, a qui començava a pujar-li la mosca al nas per la falta d'interès que mostraven els nois per la seva història, per la qual representava que estaven tant enfadats, es va posar dret i va fer un crit.

—Ja n'hi ha prou!!!

Tots els quadres van callar de cop, els nois també, i el van mirar.

—No cal cridar, Potter —li va dir l'Snape.

—Calli d'una vegada, home —va contestar-li el Harry, que encara es debatia una mica entre la simpatia i l'antipatia que li provocava aquell personatge—. Va, siusplau, torneu tots a seure, que us explicaré la història.

Quan van estar tots callats i les set persones assegudes en rotllana, el Harry va dir:

—Prometeu que això que us explicaré ara quedarà en secret i no sortirà d'aquí?

—Sí —van contestar el James, l'Albus i la Rose a la vegada.

L'Hermione es va aixecar per anar a ficar encanteris silenciadors a totes les finestres del despatx i va murmurar alguna cosa que va sonar com «mai se sap quines abelles poden estar brunzint per aquí». Després es va tornar a asseure, i el Harry va fer un altra pregunta.

—I... si us ho expliquem tot, ens perdoneu?

Els quatre pares se'ls van mirar, expectants, amb cares tristes. El James, l'Albus i la Rose van intercanviar mirades i, finalment, el James va dir:

­—Sí.

Tots van somriure, i tot seguit el Harry va començar la història.

—Tot va començar una nit de fa molt anys, uns dies abans que jo nasqués, a la taberna del Cap de Senglar de Hogsmeade, quan el Severus Snape (que per aquell llavors treballava pel Voldemort) va sentir la primera meitat d'una profecia...

*  *  *

Quan el Harry va acabar la història, ajudat a estones pel Ron i l'Hermione, el James, l'Albus i la Rose estaven amb la boca oberta, la pell de gallina i els pèls de punta.

—Què us ha semblat? —va preguntar el Harry.

—Que ja li pots explicar a la Lily i l'Hugo quan arribeu a casa —va contestar el James.

—No, ells encara són massa pet...

—Si no els ho expliques tu —el va tallar el James—, ho faré jo. No vull que els passi com a nosaltres.

—Està bé —va sospirar el Harry—. Aneu tirant cap a dinar, si teniu gana.

—Sí —, va dir l'Albus mirant el rellotge—, no hem menjat res en unes quantes hores.

—No us quedeu a dinar aquí? —es va estranyar la Rose.

—Sí, sí —va dir el Ron—, ara baixarem.

El James se'ls va mirar sospitosament, però finalment va encongir les espatlles i se'n va anar amb la Rose i l'Albus.

Dins la sala, es van quedar el Harry, el Ron, l'Hermione i la Ginny, que es miraven inquiets.

—M'he tret un pes de sobre —va dir el Harry.

—En fi, ara ja està, ja ho saben tot —va afegir el Ron.

—Home, tot, tot... —va fer el retrat de l'Albus Dumbledore—. Em sembla que m'he degut perdre la part on parlaves de les Relíquies de la Mort, perquè no he sentit res sobre el tema.

Els quatre es van mirar.

—Trobes que hem fet malament, no explicant-los res d'això? —va preguntar-li el Harry—. La resta de la història l'hem seguida fil per randa...

—Heu fet bé —va contestar l'exdirector—. Em sembla correcte que hàgiu evitat aquesta part. Pot portar problemes, ja n'ha portat molts i ha comportat moltes morts al llarg del temps. A més, segur que si ho sabessin es posarien a buscar-les i... No, és millor així.

Tots quatre van assentir amb el cap, satisfets de fer el que havien de fer, i van baixar per anar a dinar al Gran Saló.

*  *  *

Quan els Potter i la Rose es van anar a asseure amb els seus amics, el Frank li va explicar el James que aquella tarda a les cinc hi havia les proves per seleccionar l'equip de Gryffindor.

—I com que l'equip de l'any passat va ser un desastre, doncs diu el Roure que farà una selecció partint de zero. O sigui que tots els llocs estan buits, excepte el seu de porter. Nosaltres tres ens apuntem —va dir senyalant la seva germana i la Geena—. M'imagino que tu també, no?

—Perdona? —va dir el James irònicament— estàs parlant amb el nou caçador de Gryffindor!

—Ei! Els vostres pares... —va dir l'Alice quan el Harry, el Ron, l'Hermione i la Ginny van entrar al Gran Saló i van seure a dinar a la taula dels professors, al costat del Neville.

—Sí, era per això que ens volia veure la McGonagall. Ens ho han explicat tot bé.

—I... què? —va fer la Geena, pacientment—. Conformes?

—Sí —va dir el Harry—. Què toca aquesta tarda?

—Doble classe de Pocions —va informar el Frank—. Em sap greu —va afegir en veure que el James es començava a donar cops de cap contra la taula.

*  *  *

Només hi havia una cosa pitjor que una hora de Pocions: dues hores de Pocions. El professor McNair tenia mania a tots els de Gryffindor, i va treure cinc punts a la Geena per fer massa soroll amb el ganivet mentre tallava unes arrels d'asfòdel i cinc al Frank per moldre massa bé uns escarabats. Després n'hi va treure trenta al James quan va agafar els escarabats en pols del Frank i els va llançar al cap del seu fill Brutus, però allò ja era més comprensible, i com que el James sabia que Brutus trigaria hores a poder-s'ho treure dels cabells, ja se'n va anar de classe satisfet.

Quan els quatre de segon van arribar al camp de quidditch a les cinc en punt, van veure que a les grades, observant, hi havia tots els de primer de Gryffindor per animar-los i també el Harry, el Ron, l'Hermione i la Ginny que, ja que s'havien agafat festa, havien decidit quedar-se a Hogwarts tot el dia. I, amb ells, també havia vingut el Hagrid, amb qui havien estat prenent un te mentre en els de segon feien pocions.

—Pel que veig es presenta un munt de gent —va comentar l'Alice amb to tranquil, mentre anaven cap al camp de quidditch, que estava ple a vessar d'alumnes que volien passar les proves.

—Bah, —va fer el James—, pitjor per ells. Els fotrem una pallissa que se'ls passaran les ganes de presentar-se l'any que ve.

—I això que som els més petits, eh? —va dir el Frank rient.

—A nosaltres no ens calen avis —va acabar la Geena.

—Vinga, gent! —cridava l'Alexis Roure, el capità, un alumne de setè molt fornit— Comencem pels encistelladors! Els que es presentin per encistelladors, que vinguin al camp. La resta, a seure a les grades.

Els Longbottom i el James li van desitjar sort a la Geena, que s'havia d'enfrontar a nou persones més, i se'n van anar a seure amb els de primer i els pares i els tiets del James.

—És bona, aquesta amiga teva? —li va preguntar el Harry al seu fill.

—I tant, ja veuràs com entra a l'equip.

I, efectivament, la Geena va encistellar totes deu vegades que va tirar, així com també el Fred Weasley, que estava amb ella a l'equip. La tercera component dels encistelladors va ser una noia asiàtica de setè, una noia anomenada Xiao-hua Ye, que en va encertar nou de deu.

El Roure, satisfet amb els seus encistelladors, va cridar al camp als que volien fer de batedors. El Frank i l'Alice van anar cap allà molt segurs de que ho farien bé. El James estava una mica més preocupats per ells, perquè hi havia vuit candidats i només dos llocs i volia que tots dos fossin pels seus amics.

No tenia de què preocupar-se. Van ser els que més bales van tocar, els que més ràpid van volar, i els que més punteria van tenir a l'hora de dirigir-les cap on el Roure deia.

Quan van baixar a terra, van anar a abraçar la Geena i es van apartar tots per deixar pas als candidats a caçadors. El James es va aixecar per anar cap allà. Els seus pares, tiets, germà, cosina i companys de segon li van desitjar sort.

—No em cal —els va dir amb un somriure, i es va despentinar els cabells.

—L'Snape té raó! —li va cridar el seu pare— ets com el teu avi!

El James li va picar l'ullet i es va preparar amb la seva Raigdefoc (bé, seva, no, robadeta del seu pare). Hi havia tres candidats més: una noia de tercer, una altra de cinquè i un noi de setè, un tal McKlark, que era el doble de gros que el James. El Roure va deixar anar una papallona daurada i va dir que el primer que la cacés entraria a l'equip.   

Quan van començar a volar, el James de seguida es va adonar que la noia de tercer no en sabia gaire; estava més pendent de volar bé sobre l'escombra que no pas de trobar la papallona daurada. Els altres dos ho feien força bé.

Van començar a donar voltes per l'estadi. Semblava que el McKlark volia demostrar que era genial, i va començar a córrer amb l'escombra per tot arreu. El James, que no estava per tonteries i no tenia ganes que ningú fos més arrogant i vanitós que ell, de seguida va posar la Raigdefoc al costat de l'escombra del McKlark i van començar tots dos una carrera, oblidant-se de la papallona daurada per uns minuts. El va avançar sense problemes i deixant-lo un mica en ridícul.

Però se li va passar l'alegria de cop quan va veure que la noia de cinquè pujava ràpidament cap a dalt. No tenia cap possibilitat d'agafar la papallona abans que ella si l'havia vista, perquè ell no aconseguia localitzar-la, però sí d'interceptar la noia a mig camí. En una fracció de segon va fer una giravolta amb la seva escombra que va fer deixar anar una admiració a tota la grada, va lliscar per l'aire amb una rapidesa vertiginosa i va passar per davant de la noia. Ella, que havia tingut la vista fixa en la papallona, va haver de fer una pirueta per no caure de l'escombra quan el James li va aparèixer de no se sabia on per barrar-li el pas, i la papallona li va desaparèixer de la vista.

Quan ja portaven una estona més voltant, el James va pensar que començava a ser hora de desempallegar-se dels contrincants i, de pas, de posar a prova la Raigdefoc. De manera que es va llançar en picat cap a terra i, de seguida, va veure que els tres contrincants el seguien trepitjant-li els talons, pensant que havia vist la pilota. I quan va estar a pocs centímetres de terra, va forçar l'escombra i va tornar a ascendir amb rapidesa, mentre contemplava amb satisfacció com les dues noies s'estampaven contra el terra, tot i que el McKlark va aconseguir evitar la patacada.

I, llavors, va veure la papallona uns deu metres per sobre seu, i va accelerar. El McKlark, que aquesta vegada havia vist que no era un farol, li trepitjava els talons i, com que veia que el James li portava avantatge, va cridar-li:

—Eh, Potter, per què no proves d'entrar a l'equip de la guarderia, marrec?

Però el James, que passava olímpicament d'ell, va fer una última embranzida, va estirar el braç i... va agafar la papallona al vol. La grada va embogir i es va posar a aplaudir. El James va aixecar la mà i es va girar cap al seu competidor.

—Eh, McKlark, per què no ho proves tu a l'equip de l'Inserso?


Bé i fins aquí el capítol quatre, que ja sé que no és gaire graciós, però sí necessari per el desenvolupament de la història... Us prometo que el proper serà molt graciós per compensar! Tornarà a haver-hi malifetes dels de segon, càstigs i molt, molts crits! XD

A veure, gràcies a la marta_ginny, Laura Malfoy, laia.weasley, clara_catt, ivi_potter, gemma evans i Lun@, que sou les que seguiu el meu ffic! Un petó i...

...el dia 10, més!

Agatha Black


Llegit 1359 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarLUN@ 194 comentaris08/07/2008 a les 21:42:36
#16989Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

xD Molt boo!!!^^ Espero que segueixis aviat!!

M'encanta, de davò!! Ànims!!




laia.weasley Anònim09/07/2008 a les 14:35:37
#16992Encara no he escrit cap fanfiction

M'encanta...

ja me'l vaig llegir jo pero em va deixar cumentar... qe sapigas qe aki tens una segidora fidel

pliss, segeix aixi i tan rapid com puguis




Avatarivi_potter 512 comentaris09/07/2008 a les 21:28:47
#16995Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

M'agrada, m'agrada i m'agrada! Ostres, ostres que està geniaal :) Apa ja tens una seguidora segura del teu fanfic 'xd! M'ha molat molt lo de la Inserso eeh xDDDD




Avatarnuria.potter 115 comentaris09/07/2008 a les 23:24:44
#17000Encara no he escrit cap fanfiction

ei molt guai. continua m aviat .

pero es genial !!!!

tens una altre fan!!!




   &nbs p;            & nbsp;       patunets*

Núria*


    i continua aviat eh??? ¬¬




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris20/07/2008 a les 20:32:04
#17063Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Guai!!! Segueixo llegint!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris22/08/2008 a les 23:27:18
#17230Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

jajaja!!! no se com tu fas pero sempre acabo rient xD

lauraa




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris29/09/2009 a les 19:37:14
#20190Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

M'ha agradat moltíssim!! seguiré llegint que vag molt atrassada..

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarAntares_Black 375 comentaris22/08/2014 a les 19:26:53
#24919Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Ai! L'Aberforth amb Alzheimer! Pastilles amb extracte de granota!!! Boníssima! A veure si així s'asserena xD Pobres, no aprendran res de res d'encanteris aquest curs!!

He de dir que no m'agrada gens que hagis posat Hedwig II a l'òliba d'en Harry (però que conti que només és una opinió). Crec que una cosa és posar noms en honor de, i l'altra es “reemplaçar”. Segurament, la teva intenció era la primera opció, però sembla la segona...

M'ha agradat el tipus de contrasenyes que dius que li agrada posar a la professora McGonagall. Mentre l'Albus Dumbledore hi posava noms de llaminadures (sobretot muggles), ella hi posa bruixots cèlebres. Genial! Bona idea! Jo vaig fer que hi posés coses de quidditch, com ara jugadors o noms de tècniques. Crec que el que hi has posat tu també és molt encertat!! =)

Segur que devien saber que surten als cromos de xocolata, en Harry i la colla!! I crec que exageres quan afirmes que la resta de pares no en saben res. És clar que (no t'ho nego pas) són ells qui van viure la part de la guerra amb enfrontaments més personals i durs, però hi havia molta gent lluitant a la Batalla de Hogwarts...

En James és força impertinent, no? Quasi m'atreviria a dir un xic maleducat (en Phineas Black té tota la raó). Una cosa és ser bromista i fatxenda, i l'altra és parlar d'aquesta manera... Són els seus pares i els seus professors. On s'és vist, que els pares hagin de demanar perdó!? Ai... els nens d'ara... (sí, sóc com una iaia xD)

I el quadre d'en Dumbledore tan cínic com sempre... T'ho creus que li ha de dir que com és que no els ho ha explicat tot abans???!!! Però si ell és el rei de la frase «Ja és hora que t'expliqui el que t'hauria hagut d'explicar fa cinc anys. Seu». I això si li interessa explicar-ho per tal que els seus plans funcionin...! Ei! No és pas una crítica negativa, ben al contrari: crec que és precisament el que diria el seu quadre.

O sia que ELS quatre a l'equip. Que bé que t'ho fas anar! ;D I quina gràcia la resposta de l'Inceso que fa en James al burro aquell!!

Molt bona, la descripció del vol de les escombres!!

Antares

PD: Per cert, d'altres petits errors no te'n dic res, però d'aquest sí perquè estic tipa i cuita de veure'l a tot arreu: És CURSA, no pas 'carrera', d'acord? Carrera es refereix a una trajectòria d'estudis professionals (i, en alguns casos, per a la correlació d'ascensos i de mèrits quan s'exerceix). ;)

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 21:17:49
#24947Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Antares Black:

- Crec que l'Aberforth és al Top 5 dels personatges preferits de la fanfic. També va evolucionant, és clar! XD

- Estic d'acord amb tu amb això de la Hedwig II. Ara e sembla fatal, pe`ro ja la vaig cagar en el seu moment! 

- El James és un arrogant i sí, és força maleducat, en aquestes primeres dues fanfictions, crec jo. Va molt de llest, massa. Però és que l'he volgut fer com el seu avi, i crec que era així els primers anys, i que després va anar madurant. El James nét també ho fa i ara és el meu personatge preferit, quan ja té 17 anys! ^^

- A les coses de què parlo que la gent no sap és tota la història dels Horricreus i tot això. Crec que ningú no ho va arribar a saber del tot bé (igual que les relíquies de la mort, tot i que d'això sí que no en parlen!)

- Tens raó amb això de la cursa, notaràs que el meu català va millorant mica en mica a mesura que avancen les fanfics...! De vegades segueixo posant castellanismes als diàlegs, tot i això, perquè m'agrada que soni natural I el català de vegades sona massa afectat en segons quins contextos. ^^

 




AvatarAntares_Black 375 comentaris04/09/2014 a les 20:46:04
#25061Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

Totalment d'acord amb això dels horricreus i de les relíquies de la Mort.

Antares