El Clan de Magatotis - Capítol 5: Classes particulars de vol
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 10/07/2008 a les 00:22:05
Última modificació 10/07/2008 a les 00:25:56
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 5: Classes particulars de vol

Ei, moltes gràcies pels ànims! A veure, ja que me'l segui sempre, us dedicaré el capítol! A: marta_ginny, Laura Malfoy, laia.weasley, clara_cat, ivi_potter, gemma evans, Lun@ i núria.potter, que és el nou fitxatge del ffic! XD

Un petó a totes i us deixo amb aquest capítol, que està ple de crits (ja veureu de què us parlo).


5- CLASSES PARTICULARS DE VOL

Com que a Hogwarts les notícies volen, l'endemà mateix a l'hora d'esmorzar, semblava que tothom estava al corrent que els quatre alumnes de segon estaven a l'equip de quidditch de Gryffindor. Segons els havia explicat el Roure, era la primera vegada en tots els temps que més de la meitat d'un equip no arribava als 13 anys. Total, que ells quatre van passar de ser "aquells gamberros de segon" a ser força famosos. A l'hora d'esmorzar, tots els de Gryffindor van anar a felicitar-los (els James es va fixar que de la nit al dia, ara tothom semblava saber els seus noms), i durant tot el cap de setmana els alumnes de les altres cases es van estar rient d'ells per ser massa petits, tot i que sabien perfectament que era més per espantar-los que per una altra cosa.

—No riuran tant quan hàgim jugat el primer partit i hàgim guanyat amb dos-cents punts de diferència —va comentar el Frank la tarda del divendres, mentre eren a la biblioteca tots junts fent el treball sobre vampirs per l'Agatha McGonagall.

—Ja —va fer l'Alice sense deixar d'escriure amb lletra força grossa per ocupar tant d'espai com fos possible—, no sé pas si els guanyarem de tant per això, eh? El primer partit és contra Slytherin i diu el Roure que són força bons. I parlant de xuclasangs, algú sap si per matar un vampir amb allò de l'all cal que se'l mengi o què?

—Segons diu aquí —va dir la Geena, mentre fullejava un llibre que es deia Híbrids no-morts: guia d'informació, de Bilius Bellastrinc—, l'olor de l'all allunya els vampirs, però perquè morin cal que se l'empassin, sí.

—Però, a veure —deia el James, a qui el tema estava començant a treure de polleguera, perquè portaven ja vàries hores allà asseguts i encara no duia ni la meitat de la redacció— com se suposa que un vampir es posarà a menjar un all sense adonar-se'n? Amb la pudor que fan! Què representa que has de fer, per matar-lo? Anar amb un entrepà d'all i dir-li «ei, en vols una mica?» «Això fa olor a all!» «No, no, què va! Que no veus que aquestes cosetes blanques i rodonetes són talls de xoriç?»

—Ai, noi, no ho sé —li va contestar la Geena—, li envies una carta al Bilius Bellastrinc i li ho preguntes.

—No tinc res més a fer... Per, cert, noies, ens heu de fer un favor... —el James va treure de la motxilla les dues caixes de Megabooms que encara tenien per encetar i les va passar a l'Alice per sota la taula­—. Em sembla que serà millor que guardeu aquesta mena de coses a la vostra habitació... ara nosaltres estem amb els de primer, i en vista de com va acabar l'altra caixa de Megabooms... en fi, que ens quedarem més tranquils si les teniu vosaltres.

Aquell vespre van tornar a la Sala Comuna força tard i, de tant cansats com estaven, se'n van anar directes al llit (per sort, el cap de setmana no tenien càstig amb el Filch). Els de primer van pujar al cap de poc, i el James va notar que el seu germà no feia bona cara.

—Al! Què et passa?

Va notar que l'Albus intentava evitar el tema.

—Que acaben d'anunciar que el dijous que ve tenim la primera classe de vol —va explicar el Lorcan, pacientment—, i l'Al diu que li fa vergonya anar en escombra davant de tothom...

—Jo ja li he dit que no n'hi ha per tant —va exclamar el Charlie Greenwick—. Mira'm a mi, que els meus pares són muggles i ni tan sols sabia que les escombres es podien muntar!

—No és el mateix! —va cridar l'Albus, exasperat—, perquè els teus pares no són mags, el teu pare no va ser el jugador més jove del segle, la teva mare no va jugar amb les Holyhead Harpies durant tres anys i el teu germà no és el nou caçador de l'equip! Tothom s'espera que voli fantàsticament, segur, i ho faré fatal!

—Com vols fer-ho fatal! —va saltar el James, rient—. No veus que ho portes a la sang?

Però aleshores es va posar a rumiar detingudament... sempre que es reunien amb la família en algun lloc on no hi haguessin muggles, de tots els cosins, sempre acabaven jugant a quidditch ell i el Fred, amb la presència ocasional de l'Hugo i la Lily. Ara que hi pensava, l'Albus no havia volgut jugar mai amb ells. De fet, el James no recordava haver-lo vist mai a dalt d'una escombra.

—Albus Severus Potter —va dir com si de cop i volta li costés respirar. Fins i tot començava a notar una petita fiblada al cor—, digues-me que saps volar.

—James... no vull que t'agafis això malament, però... —va començar a dir l'Albus, poc a poc, i es va acostar on era el James, amb cara d'esglai.

I, amb un to de veu que un altre hauria fet servir per dir alguna cosa com «s'ha mort la tieta» o «em sembla que em tancaran a la presó», l'Albus va agafar aire i va dir:

—Crec que tinc vertigen.

Al cap d'una hora, quan van haver tranquil·litzat al James, que semblava que li donava una parada cardíaca, mentre l'Albus, el Lorcan i el Charlie li feien aire i el Frank li anava a buscar una til·la, tot semblava una mica més calmat. El pitjor havia estat quan el James s'havia posat a balbucejar coses com «quina vergonya!» o «sang de la meva sang!» o «per què, Senyor, per què el meu germà?»

*  *  *

L'endemà a dos quarts de quatre, quan ja feia mitja hora que havien acabat les classes, el Frank, l'Alice, la Geena, el Lorcan, el Charlie, la Rose, l'Andrea, la Sandy i la Martha, estaven asseguts a les grades del camp del quidditch, tots equipats amb una bossa de crispetes, mirant les classes particulars de vol que el James li havia imposat al seu germà.

—Mira, mira! —va saltar l'Alice—, sembla que ja li comença a agafar el truc... Ai, no! Quin mal...

Ja era la cinquena vegada que l'Albus queia de l'escombra. A pocs metres d'ells, el James començava a perdre la paciència.

—Mare de Déu, quina vergonya ALBUS SEVERUS POTTER INDIVIDU MENYSPRABLE ¿QUI T'HA DIT QUE ET QUEDIS A TERRA? AIXECAT ARA MATEIX AGAFA L'ESCOMBRA NETEJA'T LA SORRA MOSTRA UNA MICA DE RESPECTE I POSAT A DONAR TRES VOLTES AL CAMP A LA VOZ DE YA!

­Mentre l'ànima en pena de l'Albus corria al voltant del camp, el James continuava cridant.

I des d'aquell dia, durant tots els descansos que hi va haver abans del dijous de la classe de vol (que el James anomenava "dia D, hora H") els dos Potter els van dedicar a un entrenament de quidditch molt estricte però força productiu, durant el qual, si un es passejava per tres quilòmetres a la rotllana del camp de quidditch, podia sentir perfectament els crits del James.

—I QUE SÀPIGUES QUE MENTRE ESTAS FENT EL PENA D'AQUESTA MANERA ESTÀS DESHONRANT NO NOMÉS AL TEU GERMÀ SINÓ TAMBÉ AL TEU PARE, AL TEU AVI, A LA TEVA MARE, AL TIET RON, AL TIET GEORGE, AL TIET FRED QUENPAUDESCANSI, AL TIET CHARLIE, AL COSÍ FRED I A TOTS ELS GRYFFINDOR QUE EN UN MOMENT O ALTRE HAN FORMAT PART DE L'EQUIP!

El millor de tot, segons l'opinió dels seus amics, era quan tornaven a les nou de la nit a la Sala Comuna. Sentien al James acostar-se  des de deu metres lluny («calleu, calleu, que ja venen», deia algú), i llavors el James obria el forat, tot tibat  i rebossant d'energia i encara fotent-li el sermó al seu germà, que arribava ple de sorra de dalt a baix, enfangat, amb el cap cot, arrossegant els peus i recolzant-se contra totes les parets que trobava al seu pas.

—On et penses que vas? —li cridava el James, quan aquest intentava escapolir-se cap a l'habitació— vine cap aquí ara mateix, a menjar una pastanaga i una taronja, que dóna energia!

—Està bé... vull dir... Sí, senyor!

—Molt bé, soldat —li contestava el James, amb una alegria emprenedora—, i ara a dormir i descansar, que demà hi tornem, eh?

I quan, finalment, l'Albus pujava a l'habitació, declarava solemnement:

—Allà va la vergonya de la família Potter.

*  *  *

Però, quan finalment va arribar el "dia D, hora H", l'Albus no només va sortir airós de la classe de vol, sinó que la senyora Hooch el va felicitar efusivament no només per haver estat el millor de la classe amb diferència, sinó per (i escric literalment) «haver-se esforçat tant durant tota la setmana i aguantar unes bronques que ni les de Lord Voldemort». Quan l'Albus li va preguntar a la professora com era que sabia que havia estat fent classes particulars, la senyora Hooch només va respondre:

—Senyor Potter, dubto que encara quedi algú en tot el territori escocès que no hagi sentit la veu del germà cridant «però mou el cul, tros de floreta!»

Quan els de primer van anar a sopar al costat dels de segon, els van narrar la gran actuació que havia fet l'Albus, i al James se li va inflar el pit d'orgull mentre anava dient, «és clar, és que és un Potter».

Però quan els de segon van estar sols, cosa que va ser per la nit, durant el càstig del Filch a la sala de trofeus, el Frank li va preguntar al James:

—Però, a veure, com és que en només quatre dies ha passat de ser un desastre a ser el millor de la promoció? Tu ahir n'hi vas fer alguna...

—Bé —va reconèixer el James—, és que més que, més que ser un desastre, el principal problema era el vertigen. I ahir al vespre vaig descobrir que si li treia la por a les alçades, ja estaria tot solucionat.

—I què vas fer? —va preguntar l'Alice—. El vertigen no se'n va fàcilment.

—De fet sí —va contestar ell—, l'únic que vaig haver de fer va ser emportar-me'l a dalt de tot de la torre d'Astronomia i llançar-lo daltabaix —en veure la cara que posava la Geena va afegir ràpidament—: Què? El vaig agafar a vint centímetres de terra, amb la meva Raigdefoc!

—Vinga, va, coi de marrecs! —va dir la veu del Filch, que cada dia que passava la tenien més ficada al cap—. Foteu-li gasto als draps! Aquestes copes, que brillin com si les acabéssiu de forjar! I afanyeu-vos que després netejareu els vàters!

—Els vàters els pot netejar la senyora Norris —va murmurar la Geena entre dents—. Ja en començo a estar farta, d'aquest home.

—Jo també! —va fer l'Alice.

—James, —va inquirir el Frank, amb ironia—, no creus que seria hora de parar-li una mica els peus?

—Elemental, estimat Frank. M'acabes de llegir el pensament...

*  *  *

I l'endemà a l'hora d'esmorzar, ja tornaven a tenir  la professora McGonagall cantant-los les quaranta a la taula de Gryffindor mentre tots quatre s'untaven mantega amb tranquil·litat en unes torrades.

—...tota la nit tancat a la sala de trofeus! Allà l'he trobat aquest matí, i si no arriba a ser per la seva bola de p... per la seva gata, encara hi seria!

—Déu salvi la Senyora Norris!

—Senyoreta Longbottom! —va cridar la McGonagall, fora de sí—. Que no estic per bromes!

—Però, professora —es va defensar la Geena—, que no sap que ens té mania? Com sap que tot això no s'ho ha inventat i es va quedar tancat allà ell mateix per pura incompetència?

—Per què algú havia segellat la porta màgicament! I tots sabem perfectament que el Filch no ha pogut ser!

—Professora McGonagall —va dir el James, que s'havia donat la volta per estar de cara a ella—, permeti'm que li digui que està vostè avui molt guapa.

—Radiant —va afegir l'Alice.

—Espectacular —va col·laborar la Geena.

—Porta un pentinat nou? —va preguntar el Frank, amb veu d'angelet.

La professora McGonagall, que portava el monyo de sempre i el mateix sentit de l'humor de tota la vida, es va posar de color escarlata.

—Senyor Longbottom!!!

—Parlant del senyor Longbottom —va interrompre ràpidament el James, per evitar que el seu amic morís d'una estrangulació lenta i cruel— veient com l'afecta tot això, perquè no deixa que s'encarregui d'aquestes coses el professor Longbottom? Segur que vostè té coses més importants a fer que venir cada dia a fúmer quatre crits a quatre arreplegats de segon, per molt encantadors que siguin!

—Oh, sí, senyor Potter, sí que en tinc —va dir la McGonagall amb una veu perillosament suau—. Però sap què passa? ¡¡QUE A MI M'AGRADA, FÚMER CRITS!! ¿¿HO ENTÉN??

Sí, professora McGonagall.

—Molt bé, doncs —va dir, recuperant la compostura, ara que tot l'alumnat del Gran Saló havia fet un bot de la cadira—, a la propera broma, malifeta, desobediència, explosió i/o mort de la que jo m'assabenti que té alguna relació amb vostès, aniran tots quatre a la cuina a netejar els plats de tota l'escola cada nit durant un mes. Espero haver-me expressat prou clarament.

—De sobres, professora McGonagall.

—No podria ser més clara.

—Fins i tot l'aigua li té enveja!

—Què dius, l'aigua, tio? Fins i tot els rajos del sol es postren davant la seva claredat!

*  *  *

O sigui que, en part pel respecte que els provocava la directora i en part per la fiblada a l'estómac que sentien cada vegada que s'imaginaven una pila de plats, aquell divendres van mirar de portar-se la mar de bé.

La classe d'Encanteris va passar molt tranquil·lament (quan el professor Dumbledore es prenia les pastilles d'extracte de granota, era capaç de fer unes classes magistrals força bones, per molt que els d'Slytherin s'empenyessin en dir que era un vell tocat de l'ala). A Botànica es van portar com uns angelets, ja que el tema de les Mandràgores els havia interessat molt i van guanyar vint punts responent preguntes a classe. Fins i tot el Neville els va haver de felicitar i donar les gràcies per no haver començat cap guerra d'adob.

A l'hora de dinar, res ni ningú no va saltar pels aires, cosa que, com va fer notar la professora McGonagall, era tota una novetat.

A classe de Pocions, el James es va estar de ficar-li el cap al Montague dins la seva marmita (i això que el tenia just davant i li hauria estat molt fàcil) i cap dels quatre va fer cap broma. Fins i tot es van callar quan el professor McNair els va treure cinc punts per "estar maquinant silenciosament".

—I mira que tenia ganes de dir-li on es podia ficar els cinc punts! —va comentar el Frank quan van sortir de classe.

Van decidir anar a passar la tarda a casa el Hagrid, ja que encara no l'havien anat a veure des que havia començat el curs. Els va oferir pastissets de roca, que van rebutjar educadament (ja havien conegut la cuina del Hagrid l'any anterior), però sí que van prendre te. El Hagrid els va estar parlant dels seus alumnes de quart de Criança de Criatures Màgiques, que eren un desastre i, segons ell, «s'espantaven amb uns uixecs cul de tro de no re». Ells també li van parlar dels seus professors, de les classes, i de les amenaces de la McGonagall, que segons ells també «s'escandalitzava per no res». Finalment es van quedar a sopar a la cabanya amb ell, amb la condició que ells quatre feien el sopar, i s'ho van passar la mar de bé fent croquetes, parlant de la pallissa que fotrien als d'Slytherin al partit de quidditch del novembre i rient de la cara que se li havia quedat al McKlark durant les proves de caçador quan el James havia capturat la papallona daurada abans que ell.

—Encara que s'ho podia haver imaginat —va dir el Hagrid—, sent fill del teu pare com ets, només te podia anar bé!

—No et pensis, que de vegades no ve de família.

I el Frank, l'Alice i la Geena li van explicar entre rialles les classes particulars de vol que el James havia imposat al seu germà, i els crits que li fumia. Com que se'ls va fer tard de seguida, el Hagrid els va acompanyar fins al castell i ells es van acomiadar i se'n van anar a buscar al Filch per fer el seu càstig. I com que aquell dia s'havien de portar bé, van anar a netejar els lavabos, sense queixar-se gaire, sense esquitxar al Filch i sense fer volar pels aires cap tassa de vàter.

—No us sentiu estranys, portant-vos tan bé? —va inquirir la Geena, quan tornaven cap a la Sala Comuna.

—Una mica. Pessigolles —va dir el James quan van arribar al retrat de la Senyora Grassa, i aquesta els va deixar passar—. Però a partir de dilluns s'ha acabat, eh?

—Oh, i tant! —va fer el Frank.

A la sala comuna no hi havia massa gent. El James i el Frank van dir bona nit i van marxar a la seva habitació. L'Alice i la Geena, que també estaven força cansades, van pujar també a la seva habitació al cinquè pis de la torre.

Mentre la Geena es treia el rellotge i el deixava a la tauleta de nit al costat de les dues capses que quedaven de Megabooms, l'Alice va declarar que el seu coixí era massa dur i el va canviar pel de la Geena abans que aquesta pogués reaccionar.

—Eh, tu! Torna'm el meu coixí!

—Ni parlar-ne —va negar l'Alice, que es va tirar el llit engrapant-lo fort.

—Ah, no? Wingardium leviosa!

I l'Alice es va veure levitant per l'habitació, agafada al coixí.

—Deixa'm anar! —cridava tot rient.

—Com vulguis —va fer la Geena, apartant la vareta, i l'Alice va caure a terra de cul.

—Ara veuràs! Tarantallegra! —i les cames de la Geena van començar a ballar a tota velocitat.

—Ei, ei, ei! —reia la Geena­—, para això, que ho paris! Rictusempra!

I a l'Alice li va donar un atac de riure tan gran que no podia parar de rebolcar-se per terra, agafant-se la panxa amb les mans.

—Prou, prou, prou! —va dir quan va poder agafar aire—. Expulsiarmus!

I va desarmar la Geena. Llavors, com en una pel·lícula a càmera lenta, les dues van veure com la vareta de la Geena pujava rodolant en l'aire, es parava i tornava a baixar... cap a la tauleta de nit de la Geena. Totes dues, amb horror, es van mirar i van cridar «merda!» a la vegada, quan la vareta va caure just a sobre d'una de les caixes, foradant la tapa de cartró que la separava dels petards i deixant anar unes espurnes violetes. Només van tenir temps de llançar-se a terra.

BUUUM!

—Forat a la paret? —va preguntar la Geena, quan va acabar la pluja d'objectes  trencats.

—D'uns dos metres de diàmetre, ben bé —va contestar l'Alice, empassant saliva—. Però, si et serveix de consol, l'altra caixa està intacta.

La directora McGonagall estava plantada allà abans que cap de les dues es poguessin aixecar.

—¿¡QUÈ!? ¿¡JA ESTÀVEM MASSA TRANQUILS, NO!?

*  *  *

Al cap de deu minuts, estaven tots quatre asseguts al despatx de la directora, mirant-se els peus i aguantant estoicament un bronca que ni les del James quan les classes particulars de vol.

—Dues! Ja en van dues! I això sense contar la taula d'Slytherin! La torre de Gryffindor nomes s'aguanta dreta pels encanteris que hi hem posat entre jo i el professor Longbottom! Aviat Hogwarts semblarà un colador!

—És que les normes no són pels jugadors de quidditch, oi? —va dir maliciosament el retrat de l'Snape.

—Anem tirant cap a la cuina, no? —va preguntar l'Alice, tímidament, sense aixecar els ulls de terra

—Sí, serà millor que desapareguin de la meva vista.

—Però... —va fer el James abans de marxar, empassant saliva— tots els plats de tota l'escola? Durant un mes? És que això són molts plats...

—Potser prefereix que parli amb la seva mare...? —va suggerir la McGonagall amb els ulls brillants.

—No, no, i ara! —va saltar el James de seguida—. Ens agraden els plats!

I va tancar la porta del despatx abans que la McGonagall canviés d'opinió.


Doncs, vinga, que espero que us hagi agradat! Sigueu bones i deixeu comentaris, si teniu al guna preguna o alguna cosa que no ente entengueu, m'ho deixeu i el proper capítol us contesto.

nuria.potter: al dibuis el faig amb un programa que es pot trobar a internet que es diu Elouai's Candybar Dollmaker. els uniformes, amb altres pàgines que busco pel google que siguin de dollz de hogwarts (lo dolent d'akestes és que hi ha molt poques possibilitats per fer les cares, o sigui que faig els vestits amb aquest, i les cares amb el primer que t'he dit, després ho enganxo tot al paint!).

I ja està! El dia 12 penjo el capítol següent: us faig un avanç:

La neteja de plats a la cuina, l'habitació nova de l'Alice i la Geena, Halloween i, el millor, el retorn de la Reeta Skeeter al Periòdic Profètic!!

Apa, gent, aneu molt a platja, poseu-vos morenes, i llegiu El Clan de Magatotis!

Agatha Black


Llegit 1377 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarnuria.potter 115 comentaris10/07/2008 a les 10:07:52
#17002Encara no he escrit cap fanfiction

P  R  I  M  E  R  A  !

k bé sóc primeraa!!

vueno , gracies per dir-me aixo de l'imatge !!!

A kedat molt guai el capitol !! " sobretot la bronca de la McGonagall !!!! " i ha veure k mes...

A si a l' altre capitol no et descuidis de la Reeta Skeeter !!! k pot estar molt bé!! :)


continua aviat !!!!!

       ;          

             patunets*

Núria




Avatarclara_cat 53 comentaris10/07/2008 a les 10:48:06
#17003Encara no he escrit cap fanfiction

hola!!

està molt bé eñ capitol i l'història esta molt ben pensada!!Felicitats

Continua així




Avatarnuria.potter 115 comentaris10/07/2008 a les 11:12:28
#17004Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!
sta mol b!! e rigut mol!!!
gracies x dedicarmel ma fet molta ilusuo!! xdxd

continua aviat! d fet no se x ke to dic si vas mol rapid!! xdxdxd




gemmaevans Anònim10/07/2008 a les 11:14:59
#17005Encara no he escrit cap fanfiction

perdona!!
el ultim comentari d la nuria.potter era meu!! xdxd

k me descuidat d desconectar i conectarme io!! xdxd (som germanes) :P




laia.weasley Anònim10/07/2008 a les 15:33:50
#17009Encara no he escrit cap fanfiction

GENIAL, DIVERTIT, INMILLORABLE, PERFECTE !!!

no saps lo curt qe se m'a fet...i despres tel mires i dius: osti qe llarg qe ees !!

multissimas grasias pr dedicarmel i sobretot grasies pr penjar els capitols tan seguits

continua aixii ( ja estic esperant el seguent :P )




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris10/07/2008 a les 18:07:46
#17011Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ai, ai, que guai, em posaré vermella, tantes coses que em dieu... no ho feu, que després m'hi acostumo... XD

Ja estic preparant el següent, el penjaré demà passat. M'he proposat penjar tots els dies parells, o sigui, cada dos dies.

Ens veiem!




Avatarnuria.potter 115 comentaris11/07/2008 a les 12:29:27
#17012Encara no he escrit cap fanfiction

Hola agata !!

vueno ara comentu , tot i k ja he comentat per dir-te que vueno dueant uns kuants dies no moder comentar , per que ?? dons perquè vueno tinc l' agenda una mika plena de cosas a fer , vueno fins el dia 23 no podre comentar ! (ara amb poso a plarar) , vueno tampoc no podre llegir el capitol de FF .

Vueno k sapigues qe =ment k no comenti sóc una de les iduls d akett FF!!

a per kert aixo es de part de: nuria.potter i gemma evans .


      ;            &n bsp;         molts patunets*



Gemma & Núria




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris11/07/2008 a les 14:52:35
#17014Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ei, no passa res, quan torneu ja llegireu tot el que hagi publicat i ja està! Moltes gràcies per seguir el ffic! I a veure si us a nimeu a escriure'n vosaltres!




Avatarivi_potter 512 comentaris12/07/2008 a les 01:12:05
#17021Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Està molt i molt bé! Ets una craack! Petoons!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris20/07/2008 a les 20:50:50
#17065Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Segueixo llegint!




Avatarullal 129 comentaris07/09/2009 a les 15:14:34
#19563Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

jajajajajajja jajajja jajajjajaa jajaj he dit.




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris10/10/2009 a les 21:51:53
#20377Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

que guai, mola molt! No tinc temps per comentar, ja et faré el següent més currat.

Petons de:
Marta Potter Weasley




sara potter 7 comentaris03/03/2011 a les 16:13:01
#22358Encara no he escrit cap fanfiction

estat  molt guai
en james es un trapella  com el seu avi




AvatarLaia Weasley 140 comentaris15/04/2013 a les 18:31:21
#23905Encara no he escrit cap fanfiction

Super!!! 

segueix aixxiiii

 

Kisees




AvatarAntares_Black 374 comentaris22/08/2014 a les 19:27:57
#24920Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Ui... Tants deures de vampirs em fa mala espina... Em recorda el treball que posa l'Snape sobre els homes llop. Que tindrem alguna sorpresa?

Bona, la broma de l'entrepà d'all!! Això sí; és cert que fa sentor, però no tant com pudor! xD Però, és clar, això t'ho diu algú que és molt amant de l'all!! hahahaaa

«No veus que ho portes a la sang?», fase de la Hermione en boca d'en James!

Au! Quina tortura, pobre Albus! Jo us confesso que tinc un vertigen terrible, i la por de volar us puc assegurar que no s'acaba tirant-se daltabaix de la torre d'astronomia... [«Per més detalls, consultin les meves obres». Em... vull dir... que forma part de la trama de la fic bojament llarga que “aviat” penjaré. Aviat, próximamente, coming soon, o com us agradi xD]. Si en James em fes això, li llançaria un Sectumsempre sense remordiments. Doneu-vos per advertits xD (encara que després me les deuria amb tu hehee). Aquesta caiguda li deu haver destrossat les oïdes, a l'Albus!! No tindrà sentit de l'equilibri durant una bona temporada...

M'ha saltat el riure quan, per sortir-se'n, en James li diu: «Professora McGonagall, permeti'm que li digui que està vostè molt guapa». hahahaa M'agrada molt la relació que tenen. Quasi envejo en James: sempre té la McGonagall a sobre! Es nota que li té afecte.

Antares

PD: Error comú: Les coses 'fan olor/pudor DE ', no pas A. De la mateixa manera que 'tenim por DE', no pas A. Recorda que diem que «EN fa olor» i no pas «HI fa olor» (que voldria dir que algú o alguna cosa fa olor en algun LLOC concret. I no és el que volem dir xD).

Ah! I és entestar-se no pas 'empeñarse'!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 21:23:29
#24948Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Em va semblar molt còmic que l'Albus tingués vertigen i no sabés volar, però el volia a l'equip a la següent fanfic, així que em vag haver d'empescar alguna manera (okay, potser no fncionaria, però m'agraden les teràpies de xoc! XD) perquè perdés la por. 

Això dels vampirs, no, no és per cap sorpresa que hi hagi d'haver. És cert que més endavant hi ha un personatge secundari que és vampir, pe`ro no va amb segones, és només per deixar clar que l'Agatha és superestricta tot i que és simpàtica amb ells. 

La McGonagall els té molt d'apreci a tots 4 <3




AvatarAntares_Black 374 comentaris04/09/2014 a les 20:46:41
#25062Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

Espero que la facis sortir molt més, l'Agatha McGonagall. M'agrada!

I també m'intriga el personatge vampir... Ja hi arribaré! :)

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/09/2014 a les 20:07:38
#25114Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hahahaha, l'Agatha McGonagall sortirà moltíssim. A la segona fanfic i a la quarta... a la tercera no tant, ja veuràs per què! ^^