El Clan de Magatotis - Capítol 6: Els actes de vandalisme dels Genets de l'Apocalipsi
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 12/07/2008 a les 12:13:47
Última modificació 14/07/2008 a les 01:23:16
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 6: Els actes de vandalisme dels Genets de l'Apocalipsi

Ei, capítol nou, una mica més llarguet que els altres, però en aquest les coses comeeeeencen a posar-se interessant (tot lo fort vindrà a partir de Nadal, ja veureu, però necessitava un trimestre per introduir tots els personatges nous). Apa, doncsm, que vagi de gust!

I gràcies a tots els que llegiu el fanfiction!


6- ELS ACTES DE VANDALISME DELS QUATRE GENETS DE L'APOCALIPSI

Per, sort, quan van arribar a la cuina aquella nit, els elfs domèstics ja havien acabat de fregar els plats i van quedar que començarien l'endemà. Quan van arribar a la Sala Comuna, el Neville Longbottom els estava esperant amb cara de pomes agres.

 —Ja, pare, ja ho sabem —va comentar l'Alice amb veu cansada només entrar—. Portem mitja hora amb la McGonagall, eh?

—Ja, ja ho sé —va dir el seu pare, visiblement enfadat—, no estic aquí per això. És per a veure on dormiu ara. No sé quan trigarem a arreglar-vos l'habitació, s'ha de reconstruir, la màgia no ens servirà de gaire, i no podeu dormir amb un forat de dos metres a la paret.

—Ja... —va fer la Geena, deixant-se caure sobre un sofà— ¿Què fem? Ens quedem a dormir a la Sala Comuna?

—Aquesta nit, sí —va contestar el Neville—, és massa tard per fer-vos pujar llits a una altra habitació, i no n'hi ha cap on hi hagi llits de sobra, sou l'únic curs on sou tan poca gent...

—I què farem? —va preguntar l'Alice.

—Demà al matí portarem llits en alguna habitació, haureu de compartir. Amb qui preferiu estar?

—Doncs... amb les de primer, no? —va inquirir l'Alice, mirant la Geena, que va fer que sí amb el cap.

—Havia de ser la de l'últim pis, oi? —el Neville va posar els ulls en blanc.

—Ai, pare, què vols, és amb el grupet que ens portem més bé...

El James i el Frank van baixar de la seva habitació amb un parell de mantes perquè les noies es tapessin, els van desitjar bona nit evitant els ulls del Neville i van tornar a pujar. Quan el Neville va marxar i la Sala Comuna es va quedar a les fosques, l'Alice i la Geena van començar a riure com unes boges i no van poder parar fins ben bé al cap d'una hora, i es va adormir.

*  *  *

L'endemà al dematí, tot i que era dissabte, les dues es van aixecar aviadet per evitar que la resta de Gryffindor les trobés dormint vergonyosament al sofà. Van baixar al Gran Saló, que estava buit tret de l'Agatha McGonagall, que les va somriure quan van entrar.

—No he pogut dormir en tota la nit, i ja estava avorrida de donar voltes al llit —els va explicar.

—A nosaltres ahir ens va explotar l'habitació i hem hagut de dormir a la Sala Comuna —va contestar l'Alice, com si fos la cosa més normal del món.

—Mira —va contestar la professora, rient—, la de Gryffindor al menys és acollidora amb la llar de foc, que a la d'Slytherin hi ha un fred... ja veureu, ja.

—Què... què vols dir que ja la veurem? —va preguntar la Geena, amb el front arronsat—. Què hi hem d'anar a fer nosaltres a la sala d'Slytherin?

—Eh... bé, me'n vaig a preparar la classe per dilluns, eh? —es va acomiadar l'Agatha ràpidament, i va marxar del Gran Saló sense fer cap més comentari.

—Què creus que ha volgut dir, amb això? —va preguntar l'Alice.

—No ho sé pas...

Però com que a les 7 del matí, un no està per fer indagacions més complicades que la de Què Hi Ha Per Esmorzar, les dues van anar a seure a la taula de Gryffindor i es van omplir el plat de salsitxes, bacon i ous remenats, tot esperant que arribessin els nois, que van arribar al cap d'una hora ben bona, acompanyats dels set de primer.

—Ei, noies —va fer la Geena, quan les de primer es va haver assegut—, eh que no us fa res que a partir d'ara dormim amb vosaltres? El Longbottom ens ha dit que no podrem dormir a la nostra habitació fins passat un bon temps.

—No, i ara —va dir la Rose—, sou benvingudes.

—I tant! —va fer la Sandy Finnegan.

—Sí, ja, el companyerisme i això està molt bé —va fer l'Andrea O'Brien, encara amb un to de veu una mica autoritari (tot i que les seves companyes estaven intentant treure-li)—, però la tercera caixa de Megabooms no entra a l'habitació, o acabarem totes dormint a la mussolerissa.

—Això està fet —va enllestir l'Alice ràpidament—. Se la quedaran els nois.

El James, que ja anava a replicar, va quedar interromput per la pluja de mussols que van entrar al Gran Saló portant el correu, entre els quals va veure la Hedwig II, que va anar cap a ell amb una carta escrita amb lletra de nena petita. Va donar un tall de bacon a la Hedwig i va llegir la carta.

Hola, James i Al,

Sóc la Lily, com ba tot, espero que bé, però ja sé que bé perquè el Papa i la Mama em ban dir que bé. Jo ja tinc ganes d'anar a Hogwa... Hogua... Hogrwa... a l'escola, però la Mama no me deixa perquè diu que sóc massa petita tot i que jo li dic que no perquè ja tinc totes les dents.

M'han dit que us digui que ja m'han explicat la història del papa i el Volde... Valde... Vorde... Aquell Senyor. Em ba agradar molt menys quan es van morir el tiet Sirius i el tiet Fred, perquè ells eren Bons i no s'ho mereixien oi que no?

També m'han comprat un gatet. Li he posat Lladruc de nom, pel tiet Sirius, tot i que el Papa diu que és un nom Estúpid per un gat però a mi m'és igual perquè és meu.

I ja està perquè no sé què més posar.

Lily

PD: James, estic Molt Contenta que siguis caca... casa... cassa... el que agafa la pilota petita daurada de l'equip quidditch. FACILITATS!

El James va riure per sota el nas quan va llegir la carta i li va passar a l'Albus.

—No sap escriure "felicitats" però fixa't que bé que escriu "quidditch" —va comentar l'Albus quan va acabar de llegir-la ell.

—Perquè és una Potter com Déu mana, no com tu, que no sabies volar!

—Oh no! —va saltar de cop l'Alice, que havia estat fullejant el Periòdic Profètic que li acabaven de portar— Mireu això!

I el James, el Frank i la Geena van agafar el diari per la pàgina que els ensenyava la seva amiga, on hi havia una fotografia en blanc i negre de la torre de Gryffindor feta des de l'exterior, on es veien perfectament dos grans forats, un a l'alçada de terra i l'altre a l'alçada del cinquè pis. Amb la boca oberta, van llegir tots tres la notícia:

ACTES DE VANDALISME A HOGWARTS

Rita Skeeter, enviada especial.

Fa uns dies ens van arribar a la redacció d'aquest diari rumors que deien que Hogwarts és víctima d'actes de vandalisme per part d'un grup d'estudiants. Ahir dia 19 de setembre, una servidora es va dirigir a l'escola de màgia i bruixeria per descobrir què hi ha de cert en aquestes acusacions.

I resulta que és veritat: ahir mateix es va fer volar pels aires una habitació de la residència Gryffindor, però no es pensin que és la primera, perquè a principis de curs ja en va explotar una altra, per la qual cosa la façana de Hogwarts ja presenta dos forats descomunals pels quals hi podria penetrar qualsevol.

I el tema de les explosions no acaba aquí. Un alumne de segon anomenat Romeo Montague, alumne exemplar de l'escola, ha denunciat al diari que durant el banquet de principi de curs, els mateixos individus que han provocat els greus desperfectes a l'escola, també van intentar fer mal als alumnes d'Slytherin fent explotar la seva taula. «Molts dels meus companys van haver de passar la nit a l'infermeria» explica Montague, «i al meu company Brutus li van haver de cosir quatre punts al cap».

I és que resulta que els criminals són quatre alumnes de Gryffindor, dirigits ni més ni menys pel fill de Harry Potter, a qui ja s'havia acusat de tenir un comportament violent i problemàtic durant la seva adolescència. Entre els altres membres de la banda també hi ha els dos fills del professor de Botànica, cosa que fa que ens preguntem en quines mans estem deixant els nostres fills; no s'entén com un home que no és capaç ni d'educar els seus propis fills, serà capaç d'educar a tot un alumnat.

McGonagall, l'actual directora de Hogwarts, afirma que «la torre de Gryffindor només s'aguanta en peu pels encanteris que hi hem posat» i que «si les coses segueixen així, aviat l'escola semblarà un colador». Des d'aquí esperem que es comporti assenyadament i faci que, per garantir la seguretat dels nostres joves, els quatre alumnes en qüestió siguin immediatament expulsats de l'escola.

El James es va haver de tornar a llegir la notícia un altre cop, perquè no es podia creure el que veien els seus ulls.

—Però aquesta dona no estava a Azkaban per ser una animàgica il·legal? —va preguntar l'Alice.

—Sí, però només són deu anys de presó —va explicar el James, que recordava l'escena que havia muntat la tieta Hermione aquell estiu, quan va sentir que la Rita Skeeter tornava a ser al carrer.

—Mireu-vos-ho pel costat bo: som famosos! —va exclamar el Frank.

—Parla per tu —va dir la Geena—, a mi ni tan sols se m'anomena.

—Doncs a mi no m'agrada això que diu que el James és el cap, eh? —es va queixar l'Alice—. Aquí som tots iguals!

—En realitat no han escrit el nom de cap de nosaltres... —va explicar el James.

—Però no trigaran a fer-ho —va acabar el Neville Longbottom, que s'havia acostat a la taula amb la directora, amb una còpia del diari a la mà.

—Però aquí hi ha un munt de mentides! —va exclamar l'Alice, ofesa—, no vam fer mal a cap alumne d'Slytherin el primer dia de curs! I al McNair no li van haver de posar ponts enlloc, només es va donar un cop! I, pel que veig, no comenta que es habitacions que han explotat són les nostres, no vam perjudicar ningú i, a més, va ser sense voler!

—Sí, tranquils, no us preocupeu, aquesta dona és així. —va dir la McGonagall que, curiosament, no semblava gens enfadada amb ells per allò—. Me'n recordo com de malament ho va fer passar al Harry durant el Torneig dels Tres Bruixots... Ara us ha tocat el rebre a vosaltres. I a mi i al Neville. Ja sabem tots que aquesta dona no diu més que bajanades, o sigui que no us preocupeu pel Periòdic Profètic. Demà m'arribaran un munt de queixes dels pares al despatx, però els pares sempre es queixen per tot, o sigui que tampoc em preocupa, i menys ara que tinc una llar de foc nova. Vostès tenen coses més importants de què preocupar-se.

—Com ara...? —va voler saber el James.

—El que els puc arribar a fer com senti un altre BUM a l'escola —va explicar la directora amb calma—, i més quan estaré de mala lluna per totes les demandes dels pares perquè abandoni el càrrec.

*  *  *

Els dies següents van passar sense cap inconvenientment més que un xiulet que va enviar la Ginny al seu fill ja que, tot i que la professora McGonagall no li havia dit res, havia vist el Periòdic Profètic, com tothom i estava molt enfadada. Ah, i el Montague es va passar dues nits a l'infermeria després que el Frank i el James l'enganxessin per banda per "donar-li les gràcies" per les declaracions que havia fet a la Rita Skeeter.

L'Alice i la Geena es van traslladar a l'habitació de la Rose i les altres de primer i de seguida es van portar totes molt bé: la Geena va descobrir que compartia l'afició per la moda i les compres amb la Martha Rivendell i l'Andrea O'Brien. I l'Alice, que estava molt boja, s'ho passava molt bé explicant-li les entremaliadures que feien amb els nois a la Sandy Finnegan, que li encantava escoltar i tot li feia molta gràcia, mentre la Rose s'estava a un cantó, escoltant i rient amb elles, i fent gestos reprovadors amb el cap cada vegada que en sentia alguna de grossa. Fins i tot es van acostumar als atacs d'histèria exagerats que d'en tant en tant creuaven els cables de l'Andrea:

—Ahhhhhhh! —va cridar un dia, esverada, des del bany.

Les altres noies, que van pensar que, com a mínim, allà hi havia un assassí en sèrie amb un punyal, van córrer a veure què passava.

—Andrea! Que t'han atacat?

—Pitjor! —va dir l'Andrea que va treure el cap per la porta, esverada, i els va ensenyar un pot de vidre transparent buit—. Se m'ha acabat la crema antiarrugues!

—Però... —va fer la Geena— perquè vols una crema antiarrugues?

—Com que per què? —li va preguntar l'Andrea, escandalitzada— per les línies d'expressió!

—Però si tens dotze anys! No tens línies d'expressió!

L'Andrea, exasperada, li va posar el pot a la cara.

—Perquè faig servir una crema antiarrugues! —va exclamar, com qui explica a un nen idiota que dos i dos fan quatre.

Des d'aquell dia, van decidir que com menys cas li fessin, millor seria per la salut de totes.

Però els quatre de segon anaven extremadament cansats perquè, a part de les classes, els deures i les bromes que cada vegada eren més difícil de dur a terme, tenien entrenament que quidditch tots els dimarts i dijous. Però el pitjor eren els vespres, perquè després de suportar el Filch, havien d'anar a les cuines a fregar els plats, on, a sobre, els elfs els feien males cares perquè els estaven traient una feina que els encantava fer.

Al final, el James va decidir que no es podia lluitar contra l'ordre natural de les coses i va pactar amb els elfs domèstics que ells quatre "els deixaven" fregar els plats sempre i quan no comentessin res a la directora. Els elfs van estar tant, tan contents que a partir de llavors els esperaven cada dia amb una plata plena de dolços perquè s'entretinguessin mentre ells feien tota la feina. I tothom estava més feliç que un gínjol. Als quatre de segon ni tan sols els va importar que la McGonagall els acabés castigant un altre mes més a fregar els plats quan va descobrir que havien deixat el Filch tancat dins una armadura i l'havien embruixada perquè es passés tota la nit donant voltes pel castell. Ni tampoc que el Neville els deixés un altre mes sense pati quan va descobrir que havien estat a punt d'ofegar al llac a vuit alumnes d'Slytherin de sisè que havien gosat amenaçar a l'Albus i la Rose.

L'octubre va arribar, portant pluges i fred, però no per això tristesa, a Hogwarts. El cap de setmana abans de Halloween hi havia una sortida a Hogsmeade pels alumnes a partir de tercer. El James, el Frank, l'Alice i la Geena van intentar escapolir-s'hi, i van arribar a travessar tot el jardí amb la resta, però el Neville els va enxampar quan creuaven les portes flanquejades per porcs senglars alats i la gran idea se'n va anar en orris.

*  *  *

El dia abans de Halloween, la professora McGonagall els va informar a l'hora d'esmorzar que els professors havien decidit fer una festa de Halloween una mica més animada que de costum: a part del banquet, aquella nit es celebraria una festa de disfresses i tots els alumnes haurien d'anar vestits d'alguna cosa que tingués a veure amb Halloween i la por. A tots els va entusiasmar la idea.

Aquella mateixa tarda, a classe de Transfiguració, el professor McMillan els va ensenyar a convertir ocells en copes d'aigua. Mentre practicaven, els quatre de segon van estar parlant de les disfresses.

—El més fàcil seria anar de vampir, o de zombi... —deia el Frank.

—O de mòmia— va exclamar la Geena—, que ha de ser molt guai anar amb tot de benes per tot arreu! Feraberto! —va afegir, apuntant amb la vareta el seu pardal, que es va convertir en un got pelut.

—Nah... —va fer l'Alice—. Això ho farà tothom. Hauríem de pensar en alguna cosa original. Per què no rumiem alguna cosa tots quatre i anem tots de conjunt? Com ara quan per carnaval la gent es disfressa de... no ho sé, les quatre estacions, els quatre pals d'una baralla de cartes, o...

—...els Quatre Genets de l'Apocalipsi —es va burlar el James, que estava de mala lluna, perquè tot i que havia aconseguit una copa bastant maca, encara estava plena del que semblava ser la sang del seu corb, i no aigua, cosa que feia bastant de fàstig.

—Doncs... ara que ho dius... —va començar el Frank, amb cara pensarosa.

—Ei, ei, ei, que era una broma!

—No! —va exclamar la Geena—, Si és genial! A més, aniria molt bé amb la nostra reputació de vàndals de l'escola que ens dóna el Periòdic Profètic!

—Em demano la Mort! —va saltar l'Alice de seguida.

—Ni parlar-ne! —va dir el James—. La Mort sóc jo, que la idea ha estat meva, no et quedaràs tu amb el millor!

—Doncs jo vull la Guerra! —va cridar el Frank.

—Gana! —va cridar l'Alice una fracció de segon abans que la Geena.

—Oh, està bé —es va resignar aquesta—. Quina fila que faré fent de la Pesta. En fi... al menys podré portar bandatges de mòmia igualment...

Aquella mateixa nit, mentre estaven a la cuina deixant als elfs rentar els plats, van descobrir una sala al costat de la cuina on hi havia una rèplica exacta de les cinc taules del Gran Saló, una per cada residència, i la dels professors. Els elfs domèstics els van explicar que era d'aquella manera com s'omplien els plats durant els banquets. Ells paraven aquelles taules amb el menjar i la coberteria com si fossin les de veritat i, aleshores, quan el director de l'escola ho ordenava, tot el que havien fet desapareixia de les taules de la cuina i es materialitzava a les seves rèpliques del Gran Saló.

—Ei, què és això? —va preguntar la Geena assenyalant cinc fils molt llargs dels quals sorgia a cada pocs centímetres una carbasseta petita amb una cara fantasmagòrica dibuixada i una espelmeta a dins.

—Ah, són una idea nova d'aquest any —va explicar un elf amb veu d'espinguet, mentre col·locaven un fil de carbasses al llarg de cada taula—. Només cal posar una petita flama a la punta del fil i, per mitjà d'un encanteri, totes les espelmetes s'encenen a la vegada, així ens estalviem un munt d'estona anat amunt  i avall per encendre-les totes.

—Nois —va dir l'Alice en veu baixa quan els elfs van haver acabat i van marxar de la sala­—. Tinc una idea per desempallegar-nos de l'última caixa de Megabooms!

Tots s'hi van acostar.

—Bé, tots sabríem transfigurar petards en espelmetes, no? De fet són força semblants...

Tots van fer un somriure maliciós.

*  *  *

L'endemà al vespre, tots s'estaven preparant per la festa de Halloween. A l'habitació dels nois, el James s'havia posat una màscara de calavera, anava tot tapat amb una capa negra molt llarga amb caputxa i havia aconseguit una godalla (NA: és una guadaña en català. Jo tampoc no ho sabia).

El Frank semblava un víking vestit de cuir i un casc amb dues banyes. També duia una espasa lligada a l'esquena a sobre d'un escut i una llança a la mà que li havia deixat una armadura.

Els de primer anaven més comuns: l'Albus d'home llop, que s'havia pres una poció per fer sortir pèl i quedava molt realista, el Lorcan de Frankenstein, amb la cara tota verda i dos claus que levitaven un a cada costat del cap i el Charlie, que sempre anava molt elegant, es va disfressar de compte Dràcula, i com que era molt alt, fort i ben plantat, moltes de les noies van pensar que el que els inspirava no era por precisament.

Per la seva banda, les noies no es van quedar curtes: La Geena, per simbolitzar la Pesta, anava tota despentinada amb fang i tot pels cabells, s'havia pintat unes quantes ferides a la cara (que tenien un aspecte molt realista) i s'havia posat unes quantes benes tacades de sang, és a dir, tacades de la mascareta vermella que es posava l'Andrea O'Brien per les nits.

L'Alice, en el seu paper de Gana, només duia un túnica blanca molt senzilleta però s'havia posat a la cara i als braços una poció que feia desaparèixer durant unes poques hores tots els músculs del cos, per la qual cosa semblava que portés la pell directament sobre els ossos, a més de cabells de boja i unes ulleres pintades sota els ulls que feien venir ganes de donar-li un tros de pa.

La Rose s'havia disfressat de mòmia, tota empaperada amb paper de vàter, l'Andrea, que s'havia negat a baixar de l'habitació si no anava elegant, havia acabat per posar-se una perruca i vestir-se de negre i anar de senyora Addams. La Sandy i la Martha havien foradat els seus llençols vells i s'havien disfressat de fantasmes.

Els quatre de segon van entrar tots junts al Gran Saló, i de seguida van saber que eren els reis de la festa. Les disfresses dels Quatre Genets de l'Apocalipsi van tenir un gran èxit. Però ells estaven més pendents d'una altra cosa: de quan s'encendrien les petites carbasses que decoraven la taula d'Slytherin.

El moment va arribar just abans de començar el banquet.

—Ara, ara! —va exclamar l'Alice, emocionada.

La directora McGonagall es va aixecar de la taula i va anar encenent els extrems dels fils de les carbasses. La primera que va encendre va ser la de Gryffindor, i les carabasses es van anar encenent l'una rere l'altra, ràpidament, a través del fil que les unia totes. Després va fer el mateix a la taula de Hufflepuff i tot seguit a la de Ravenclaw. Per últim va encendre el filet de la taula d'Slytherin i va tornar tot seguit cap a la seva taula, mentre els Quatre Genets de l'Apocalipsi murmuraven a sotaveu:

—Cinc... quatre... tres... dos... un...

BUM, BUM, BUM, BUM, BUM...!!!

Les carbasses de la taula Slytherin van anar petant seguides, com una traca, destrossant tot el que estava al seu voltant. Els alumnes, per segona vegada en aquell trimestre, es van aixecar a corre cuita i es van posar a córrer i a cridar esperitats. Tothom reia, i els de Gryffindor més que ningú.

—I saps què és el millor? —va exclamar el Frank, per sobre la cridòria— que la McGonagall no sabrà que hem estat nosaltres, perquè no hi ha petards, només espelmetes!

*  *  *

Però l'endemà al matí, quan van rebre el correu, van saber que si la McGonagall encara no ho sabia, ho faria en les poques hores que venien.

—Ai, no! —va cridar l'Alice quan va agafar la seva còpia del Periòdic Profètic—. Un altre cop no! No pot ser!

I els va passar als altres el diari, on sortia una gran fotografia d'ells quatre disfressats la nit abans dels Quatre Genets. A sobre la foto hi havia un titular en lletres majúscules que deia:

ELS QUATRE GENETS DE L'APOCALIPSI DE HOGWARTS, per Rita Skeeter, enviada especial.

El James, sabent el que venia a continuació, es va tapar els ulls, no volia ni mirar. Però la Geena va agafar el diari i el va començar a llegir en veu alta perquè la sentissin els altres tres.

James Potter (el fill més gran de Harry Potter) i els seus esbirros, Frank Longbottom, Alice Longbottom i Jeorgina Thalassinos, tots alumnes de segon de la casa de Gryffindor de Hogwarts, que fa pocs dies van sortir en aquest diari per fer explotar la torre de Gryffindor, semblen decidits a destruir tota l'escola amb els seus actes terroristes.

Fa uns dies van deixar tancat al zelador de l'escola, Argus Filch, un home amable i encantador amb tots els alumnes que mai no els ha volgut cap mal, dins d'una de les armadures. «Em van tancar allà dins amb màgia», explica Filch, «perquè saben que a mi no se'm dóna gaire bé, i després van encantar l'armadura perquè anés donant voltes tota la nit. No em van trobar fins al cap d'una setmana, ja gairebé em pensava que em moriria de fam, set i asfíxia. De fet, crec que em vaig salvar per qüestió d'hores. Fa temps que demano a la directora que se'ls expulsi, però ella no fa cas».

I no només això, ja que fa poc van intentar ofegar al llac a uns indefensos alumnes d'Slytherin que estaven prenent la fresca tranquil·lament a la vora del llac, sense fer mal a ningú. «Ens la tenen jurada a tots els d'Slytherin des que van entrar a l'escola», declara un d'aquests alumnes, que prefereix quedar-se comprensiblement en l'anonimat.

I sembla que és veritat que tenen una especial fixació amb els alumnes d'aquesta casa: ahir mateix, durant la festa de Halloween i tots quatre disfressats dels Quatre Genets de l'Apocalipsi (disfressa que sembla feta a mida per ells i que segur que devien trobar molt graciosa), van fer que la taula d'Slytherin tornés a explotar per segona vegada en el que portem de curs, posant en perill la vida de tots alumnes.

Tot i que en aquell moment no es van tenir proves evidents que havien estat ells, una servidora que té certs contactes, els pot assegurar la seva culpabilitat: tots quatre es van esquitllar a la cuina de Hogwarts i, tot amenaçant als elfs domèstics que hi treballen, van col·locar centenars de petards transfigurats en espelmetes dins les carbasses decoratives que sabien que havien d'anar a la taula d'Slytherin.

I sembla que la directora McGonagall no està disposada a fer cap pas endavant per evitar una imminent catàstrofe, potser perquè dos dels alumnes són fills del seu col·lega Neville Longbottom, professor de Botànica, o perquè el cap de la banda és fill del cèlebre Harry Potter, amb qui té una gran amistat.

Ara tots ens preguntem si, tenint en compte el seu lloc com a cap del Departament d'Aurors, Harry Potter no es veurà obligat a arrestar i enviar a Azkaban al seu propi fill en un futur no gaire llunyà.

—Però què diu, aquesta dona! —va saltar l'Alice, quan la Geena va acabar de llegir—. Però si al Filch el va trobar el pare a les dues hores que l'havíem ficat allà dins!

—I suposo que no menciona enlloc —va continuar el Frank, sulfurat—, que els "pobres alumnes indefensos d'Slytherin" que vam ficar al llac eren vuit i tenien quatre anys més que nosaltres, no? I que havien estat amenaçant alumnes de primer!

—I només van ser vint petards, ahir, no "centenars"! —va cridar el James, encès—. Ni tan sols va prendre mal ningú!

—Sí! I "Georgina" s'escriu amb "g"! —va acabar la Geena.


I ja està! En fi, espero que us agradi, sigueu bons i comenteu!

Seguiré pujant, com sempre, els dies parells, és a dir... el 14, dilluns!

Agatha Black


Llegit 1317 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarCosta 271 comentaris12/07/2008 a les 16:53:09
#17022Encara no he escrit cap fanfiction

Que cabrona és la Rita Skeeter.

M'ha agradat.




Avatarivi_potter 512 comentaris12/07/2008 a les 21:17:19
#17023Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

M'agrada i molt, ja ho saps :)




laia.weasley Anònim13/07/2008 a les 12:13:55
#17024Encara no he escrit cap fanfiction

JAJAJAAAA, GENIAL!!!!

ja saps qe m'encanta com esecrius i la imaginacio qe tens es flipant...po t'ho aniré recordant a cada capitol prqe te'n recordis millor =P

dijous qe ve marxo i no podre llegir-me els capitols fins a finals de mes pero quan torni ja et pots anar perparant pels cumentaris que et deixare.

continua aixi, tan aviat com puguis




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris13/07/2008 a les 13:00:04
#17025Encara no he escrit cap fanfiction

Sta geniaaaaaaaaaaal!!!!!
El nom de Cavallers de l'Apocalipsi els queda molt be!!! Son com uns succesors dels Rondadors!!

Espero el dilluns amb moltes ganes!




Avatarclara_cat 53 comentaris13/07/2008 a les 21:29:41
#17028Encara no he escrit cap fanfiction

stan kom una cabra i ja i torna a ser la rita!!

pero sgu k trobes un final "feliç" per ella oi??

continua sta molt bé!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/07/2008 a les 23:08:47
#17030Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Moltes gràcies...! Em sap greu dirvos-ho, però estic tenint ptoblemes greus amb el capítol nou, semba que se m'encalla. Intentaré acabar-lo entre aquesta nit i demà per poder penjar-lo, però no us promerto res, em sap greu!




Avatarnuria.potter 115 comentaris13/07/2008 a les 23:14:28
#17031Encara no he escrit cap fanfiction

G E N I A L !

ei m' ancanta!! es molt divertit la tornada de la rita ....

continua aviat!!!!

           patunets

Núria**




gemmaevans Anònim13/07/2008 a les 23:41:38
#17032Encara no he escrit cap fanfiction

ola!!
es fantastic!! ma encantat!
cm odio la rita skeeter!! xdxd
no se d'on treus tantes ideas!

wenu sgueix aviat!! qe tinc moltes ganes d llegirmel! ~~

dijous marxu d campaments x tan no podre llegir!! :(  (snif)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris21/07/2008 a les 11:48:58
#17070Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Uau mola! Segueixo




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris23/08/2008 a les 18:07:00
#17234Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

k guaiii!!!

mencanta!!! jeje kin riure!

lauraa




ERH.cat Anònim02/09/2008 a les 19:20:59
#17301Encara no he escrit cap fanfiction

M'agrada molt aquesta fic!!! Encara que espero mes de tu!! Anims!!!




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris16/10/2009 a les 22:15:39
#20451Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

que guaii! avui tampoc tinc massa temps per comentar, però m'ha agradat molt!!

Petons de:
Marta Potter Weasley




sara potter 7 comentaris03/03/2011 a les 16:36:01
#22359Encara no he escrit cap fanfiction

es un  idiota la rita




AvatarAntares_Black 375 comentaris22/08/2014 a les 19:29:22
#24921Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Els quatre genets de l'Apocalipsi!!!! Que bo!! Amb tants forats, sí que al final Hogwarts semblarà un colador!!!! I deixen en Filch dins d'una armadura i embruixar-la perquè es passegi pel castell! Ara, això d'ofegar ja és quasi un crim! Però a la McGonagall no li preocupa mentre tingui una llar de foc nova!!! xD Bon acudit!

Ei, deixa'm discutir-te una coseta! Que la Lily té nou anys! Quina mena de carta és aquesta!? Què és això de la “lletra de nena petita”!? I aquestes faltes tan elementals!? Que té nou anys, no pas cinc!!! Potser això de «I ja està perquè no sé què més posar» sí que pot ser coherent (i, a més, m'ha fet riure). Però... Tu eres així, als nou anys?? Perquè jo no pas. Potser és que els nens d'ara són un xic curtets i van una mica enrere...

I les línies d'expressió d'una nena de dotze anys realment són motiu d'escàndol!!!! xD hahahaa

Sembla que el Fera Verto de les pel·lícules va tenir èxit! A mi també m'agrada molt, sobretot l'elegant i envejable demostració de la McGonagall! És una artista!

Oh, els quatre Genets de l'Apocalipsi!! M'ha encantat tota la pantomima de les disfresses. L'element màgic que hi afegeixes està molt ben pensat: entre les pocions pel pèl de l'home llop de l'Albus i per la pèrdua de múscul per la disfressa de Gana de l'Alice; o els claus que leviten del Frankeinstein d'en Lorcan. Ah! I era d'esperar que en James voldria la Mort!

El mètode de les rèpliques de les taules del Gran Saló del elfs domèstics per fer-hi aparèixer el menjar i la beguda... Te l'has inventat?

I allò dels fils, si ets muggle està bé, però amb la màgia ni caldria això, oi?

Transfigurar petards en espelmes!! Quina idea més explosiva!!!

M'encanta que la Rita Skeeter estigui en actiu!! Encara que estem d'acord que és una indesitjable, corroboro de totes totes allò que es diu a l'article de «Ens la tenen jurada a tots els d'Slytherin des que van entrar a l'escola». Quina raó! Si és que ja ho fan per vici! xD

Ah! I dius que al final «et vas inspirar»?? No tens els capítols ja preparats? Has estat escrivint sobre la marxa??

Antares

PD: Per cert, d'allò que comentaves que no sabies que es deia godalla. Jo dic 'godalla', que és una paraula més del nord. No sé d'on ets tu, però potser et sona més familiar la paraula 'dalla'. Ja m'ho diràs ;)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 21:30:10
#24949Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

- Lily! HHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHA! És que encara no la conixes! La Lily és... diferent! XD la Lily està tarada, se li'n va l'olla de mala manera. No és que sigui exactament estúpida però no fa gaire cas a res que no tingui potencial explosiu com a mínim! És evident que posa cap atenció a res que tingui a veure amb l'escola, per això escriu tan malament. Ja la coneixeràs a fons a la tercera fanfic... ella és el personatge preferit de TOTHOM. 

- Sí que escric una mica sobre la marxa. Tinc la línia argumental pensada a grans trets, però el que passa a cada episodi va sorgint sobre la marxa, totalment. 

- Jo sóc del Maresme i en aquell moment no havia sentit pas ni les paraules "godalla" ni "dalla", però crec que em quedo amb godalla, que sona millor!




AvatarAntares_Black 375 comentaris04/09/2014 a les 20:47:17
#25063Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

Hauries d'haver vist com m'he quedat en llegir «la Lily està tarada»!! xD Ja veuré què em sembla...

Antares