El Clan de Magatotis - Capítol 7: Gryffindor vs Slytherin
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 14/07/2008 a les 01:52:25
Última modificació 14/07/2008 a les 01:57:54
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 7: Gryffindor vs Slytherin

Bé, al final sembla que m'he acabat inspirant (és que aquest capítol m'estava donant problemes, però ara ja està). Doncs res, que us deixo amb el capítol, tu. Espero que us agradi!


7- GRYFFINDOR VERSUS SLYTHERIN

El novembre va arribar sense gaires complicacions més que uns quants càstigs pels de segon. A la directora i el Neville els fastiguejaven tant o més que a ells els reportatges de la Rita Skeeter, de manera que almenys no s'enfadaven amb ells per allò.

El James estava convençut que la Rita havia buscat la manera de venjar-se del seu pare i els seus tiets que, veient que la reportera no parava de publicar de la premsa bajanades i intimitats que esbrinava fent ús de la seva animàgia, l'havien acabat denunciant deu anys abans. I allò posava molt nerviós al James, que s'havia acostumat a mirar el seu voltant inconscientment en busca d'abelles cada vegada que parlava amb algú d'alguna cosa important o privada.

La McGonagall, per la seva banda, que no parava de rebre cada dia centenars de queixes, no feia més que buscar maneres d'evitar que la Rita es pogués colar a l'escola. Primer va insinuar de posar mosquiteres a tota l'escola, però el Neville la va fer entrar en raó dient-li que, a part que quedarien patèticament horribles amb l'estètica del castell, no deixarien passar la llum del sol. A més, no evitarien que la Rita es passegés pels jardins. Després va pensar de posar una barrera repel·lent d'animàgics a tot el perímetre de l'escola, però també va haver de desestimar la idea quan el Neville li va preguntar molt amablement com s'ho faria per entrar ella a l'escola, tot recordant-li, per si se n'havia oblidat, que es podia transformar en gat.

Total, que en aquells dies la McGonagall estava amb un humor de gossos i no se li podia dir res. A més, estava molt ofesa amb el Neville perquè no parava d'aixafar-li els plans, com si fos culpa seva que les seves idees no fossin gaire bones.

—I vostès ja poden entrenar fort! —cridava als quatre de segon cada vegada que es creuaven amb ella pels passadissos. — Pobres de vostès que Slytherin guanyi el partit!

Però aquestes cridòries es van acabar quan un dia el Frank, que ja n'estava fart, li va fer notar que ella ja no era cap de Gryffindor, sinó directora, i li va preguntar si com a directora no hauria de ser imparcial. La McGonagall se'l va mirar enfadada, sense saber què dir, i se'n va anar remugant "de tal palo, tal astilla". A partir de llavors, va semblar estar ofesa amb tots els Longbottom que se li creuaven per davant.

—És l'estrès —els va explicar un dia el Neville a classe de Botànica, mentre els ajudava a canviar l'adob de les seves mandràgores—. Ahir vaig anar a al seu despatx i la vaig veure al costat de la llar de foc, cremant desenes de cartes dels pares. I com que alguns li envien xiulets, tenia uns quants sobres vermells cridant-li al voltant del cap, i ja sabeu com es posa quan veu que algú crida més que ella. I més si li crida a ella.

Aquells dies eren molt estressants per tothom, però sobretot pels jugadors de Gryffindor i Slytherin, que entrenaven gairebé cada dia ara que s'aproximava el dia 25 de novembre, que era quan jugaven el partit.

Però la veritat era que l'Alexis Roure, el capità de l'equip de Gryffindor, estava força tranquil. Els tres encistelladors, la Geena, el Fred Weasley i la Xiao-hua Ye es compenetraven molt bé: la Geena, que era la més petita i lleugera dels tres, era capaç de treure-li pilota a qualsevol en un parell de segons, la Xiao-hua feia unes passades ràpides, netes i molt ben dirigides i el Fred no fallava ni una sola vegada quan tirava als cèrcols. Els germanes Longbottom controlaven les bales amb una precisió immillorable i cada vegada tenien més força. I el James... el James, en l'últim entrenament, havia capturat la pilota daurada en un minut, i va deixar al Roure sense paraules, cosa que era una novetat, perquè tot i que ho fessin molt bé, ell sempre trobava pegues.

*  *  *

Per fi, va arribar el dissabte 25, i a l'hora d'esmorzar ja es respirava emoció al Gran Saló. L'Alice i la Geena no volien menjar res perquè deien que tenien ganes de vomitar. El James va menjar una mica, tot i que també estava força desganat. El Frank, en canvi, semblava estar a disposat a menjar-se la seva part d'esmorzar i la dels altres tres.

—Què voleu —els va dir amb la boca plena de truita—, a mi els nervis em fan venir gana...!

A mig matí tota l'escola es va començar a dirigir cap a les grades del camp. Els de l'equip de Gryffindor, que ja feia mitja hora que hi eren per canviar-se, escoltaven les últimes instruccions del Roure.

—I recordeu, Geena i Xiao-hua, encarregueu-vos de la defensa i passeu tantes bombes al Fred com pugueu, tot i que si veieu que us va millor llançar a als cèrcols que passar-li a ell, podeu fer-ho. Tu, Fred, no et mantinguis mai més enrere de mig camp. Longbottom, ja sabeu, les bales directament cap als encistelladors i, en cas que hi hagi una persecució de papallona, cap al caçador, no us capfiqueu amb el porter ni us piqueu amb els altres batedors. James... —es va mirar, el noi, que es dedicava a despentinar-se els cabells— sigues bo i caça la papallona abans que el Flint, fes-me el favor.

Quan van començar a sortir al camp, dues veus desagradables van començar a retransmetre el que passava al camp.

—I aquí tenim a l'equip perdedor d'avui, oi Juliet? —va dir la veu del Motague.

—I tant, Romeo —va estar-hi d'acord la Juliet Montague, germana bessona del Romeo—. El Roure, el capità de l'equip, que ja ho era l'any passat i va portar al seu equip al desastre, no sé com és que li permeten continuar en el càrrec...

—Els bessons Longbottom —va continuar ell—, que són aquí segurament perquè el Roure no és gaire hàbil en Botànica i necessita caure bé al professor de qualsevol manera...

—El trio encistellador, format per un Weasley, que segurament és a l'equip per costum més que per una altra cosa, una noia de nom impronunciable (de veritat que no sé d'on surten, els pares d'aquesta gent) de cognom Ye, que és bastant ridícul però al menys podem pronunciar, i la Talassinosequè que a part de tenir un cognom impronunciable té un nom que no escriuen bé ni els del Profeta... és com si no fos ningú, oi, germanet?

—Efectivament, Juliet. I, per últim, el Potter. En realitat, l'únic que fa és donar publicitat a l'equip, perquè té un pare amb una mica de renom.

La grada de Gryffindor, que havia començat a xiular en quant els germans Montague havien obert la boca, es va posar dempeus i va començar a cridar insults.

—Es pot saber qui coi ha posat aquests dos de comentaristes? —va preguntar el Frank, enfadat.

—No ho sé —va dir la Geena—, però imparcials, el que es diu imparcials, no crec que ho siguin. Per cert, mireu allò!

Tots es van girar per mirar on assenyalava la Geena. A la grada de Gryffindor hi havia una pancarta gegant que sostenien els seus set companys de primer, on hi havia un dibuix dels Quatre Genets de l'Apocalipsi (els de veritat, no ells) muntats sobre els cavalls en posició d'atac. A sobre, en lletres vermelles, hi posava:

... I AIXÍ VA SER COM ELS QUATRE GENETS DE L'APOCALIPSI VAN NETEJAR LA TERRA DE SERPS INDESITJABLES.

—Que guai! —va cridar el James—. No ens han dit que havien fet una pancarta!

—I veig que els comentaristes no ha fet cap comentari al respecte —va comentar l'Alice.

Ara els dos Montague estaven ocupats cantant els noms de l'equip d'Slytherin, cançó que van acabar els dos alhora cridant:

—...i l'únic, l'inconfusible, el David Flint!!!

La grada d'Slytherin va esclatar en una ovació pel seu equip, que estava format per set goril·les de sisè i setè, amb braços immensos. Al seu costat, l'equip de Gryffindor semblava una guarderia (així mateix ho va dir el Montague des del lloc de comentaristes). Al cap davant de l'equip d'Slytherin hi anava el David Flint, el capità i caçador, que era com quatre vegades el James, i això que el James no era cap nyicris.

—Capitans, encaixin —va dir la senyora Hooch, que feia d'àrbitre. El Roure i el Flint van intentar trencar-se la mà l'un a l'altre, mentre la senyora Hooch deixava anar les bales i la papallona daurada—. Espero que juguin net. Quan faci sonar al xiulet...

El xiulet va sonar i tots es van enlairar. La senyora Hooch va llançar amunt la bola, la Geena la va agafar i, des de mig cap i abans que el porter d'Slytherin pogués arribar al seu lloc, va llançar la pilota al cèrcol central i va encertar. La grada de Gryffindor va esclatar en crits i aplaudiments.

—Qui és la guarderia, eh? —va cridar la Geena.

Els Montague van començar a dir que era trampa, que s'havia d'esperar que el porter fos al seu lloc, però com que la senyora Hooch ja havia xiulat l'inici de partit, el punt era vàlid.

El joc va continuar, amb un parell més de bones jugades dels tres encistelladors de Gryffindor, que van marcar dos cops més (aquesta vegada el Fred). Aleshores Slytherin va aconseguir treure'ls la pilota. Van llançar dues vegades, la primera van marcar, però la segona el Roure va aconseguir parar la pilota. Ho van tornar a provar una tercera vegada, però la Geena se'ls va aparèixer de no se sabia on i els va treure la pilota per passar-la Xiao-hua, que va aconseguir encistellar.

—Quaranta a deu a favor de Gryffindor —deia el Montague de mala gana—, tot i que no sé si està permès que un jugador intercepti la pilota des de sota...

Però va callar quan l'Alice li va llançar "accidentalment" un bala, que va esquivar pels pèls.

Mentrestant, el James volava en rodones, amb el Flint als talons, buscant per tot arreu una brillantina daurada que donés senyals de vida. De cop la va veure, donant voltes prop de les cistelles d'Slytherin. Va accelerar cap allà, i va veure que el Flint el seguia a tota velocitat. La gent es va aixecar i aguantar la respiració per veure què passava. El James de seguida va saber que l'agafaria ell, perquè estava només a uns cinc metres i el Flint no podia avançar-lo. Va allargar el braç i quan era a un metre de la papallona... va sentir una estrebada cap enrere. Es va girar i va veure que el Flint li havia agafat l'escombra des de darrere i l'estava estirant. La papallona daurada va desaparèixer. La professora Hooch va fer sonar el xiulet.

—Penal a favor de Gryffindor, per subjectar l'escombra del contrincant!

La grada de Slytherin li va xiular, però la senyora Hooch va dir «facin el favor de callar, és una falta molt greu, té sort que no el faci fora», i la grada va callar. Però l'Alice, enfadada, li va llançar una bala amb força al Flint que, per les delícies de la grada de Gryffindor, li va anar al cul i gairebé va caure de l'escombra.

La senyora Hooch va tornar a fer sonar el xiulet.

—Penal a favor d'Slytherin, per llançar una bala quan s'ha xiulat penal!

El Fred va llançar primer el penal de Gryffindor i va encertar, fent notar que el porter d'Slytherin era un autèntic desastre. Després va llançar un dels encistelladors d'Slytherin, però el Roure va parar el penal. La grada de Gryffindor el va aplaudir fort.

—No ho veus, idiota, que si fas trampes ens donen penals? —va etzibar-li el James al Flint, quan tornaven a ser en ple joc.

—Ja, Potter —li a constar el flint amb un somriure malèvol—, però prefereixo que guanyeu deu punts que no cent cinquanta.

El James se'n va anar volant cap a una altra banda del camp, en part perquè no sabia si es podria estar de trencar-li la cara al Flint si es quedava allà, però també perquè sabia del cert que llavors el Flint li trencaria força més coses a ell, ja que tenia molta més força.

Slytherin va marcar una vegada més, i Gryffindor també. Anaven seixanta a vint a favor de Gryffindor. Aleshores, amb horror, el James i el Flint van veure altra vegada la papallona daurada, però ara el Flint era molt més a la vora que ell. Es va posar a volar cap allà a tota merda, sabent que no tenia cap possibilitat, i de cop...

—Aaaaarrrggghhh!

Una bala llançada pel Frank va encertar la mà oberta del Flint i va semblar que o li havia fet molt de mal, o li havia trencat directament, perquè ara se l'agafava amb força. El James i el Frank van fer una encaixada de mans. Però el cas és que la papallona va tornar a desaparèixer.

—Falta! —va cridar la Juliet Montague—. Falta! Li ha llançat una bala i li ha fet mal!

—Senyoreta Montague —es va sentir la veu de la professora McGonagall, carregada amb el mal geni de les últimes setmanes— la funció dels batedors és llançar bales a l'equip contrari per fer mal! Això no és falta, és quidditch!

La grada de Gryffindor va riure i va aplaudir la directora. El James, per la seva banda, va decidir que seria millor no tornar-se a apartar del Flint, no fos cas que tornés a passar el mateix.

I deu minuts després, just després d'una cistella de la Geena, la papallona va tornar a aparèixer a deu metres de terra. El James s'hi va llançar i el Flint també. Quan s'hi anaven aproximant va notar al Flint just darrere seu, el James estava segur que li tornaria agafar l'escombra. Sabia que d'aquella manera no acabarien mai: només hi havia una manera, i el James va prendre una decisió.

Van continuar volant cap allà, i quan van ser a un metre, el James va notar que el Flint li agafava l'escombra. No li va importar. Es va armar de valor i, per sorpresa de tothom, i del Flint el que més, va saltar de l'escombra un metre cap endavant, va atrapar la papallona i, amb els crits de la gent ficats a l'oïda, va caure al buit.

*  *  *

Quan el James va obrir els ulls va veure clar que ja no estava al camp de Quidditch.

—Està obrint els ulls! Harry, està obrint els ulls!

I quan els va acabar d'obrir ja tenia la seva mare a sobre, abraçant-lo i fent-li petons.

—No ens tornis a fer patir d'aquest manera mai més, em sents? Mai més!

—Mama, mama, mama, para que m'asfixies! —va dir el James.

La Ginny es va apartar un mica, i el James va veure que estava plorant. Al seu costat hi havia el seu pare, i al costat d'aquest, l'Albus. Just darrere hi havia el Frank, l'Alice i la Geena. Tots feien cara d'alleujament.

—Què... què ha passat? —va preguntar el James—. On sóc?

—A l'infermeria de Hogwarts —li va contestar el Harry, que li posava la mà a front amb preocupació, per si mirar si tenia febre, cosa que sempre fan els pares quan t'ha passat alguna cosa: sempre miren si tens febre.

—Quanta estona porto, aquí?

—Dues setmanes —va dir l'Albus.

—QUÈ? COM QUE DUES SETMANES?

—Com que dues setmanes —va fer-lo callar la Ginny—. I estem molt enfadats! Mira que llançar-te a deu metres de terra...!

—Va ser brutal! —va exclamar el Frank, picant-li l'ullet, però llavors la Ginny li va fer una mala mirada i ell va abaixar el cap.

—Mira que llançar-te a deu metres de terra per caçar un papallona! —va acabar.

—Però és que si no, no haguéssim guanyat! —es va defensar el James.

—James —va dir el seu pare, seriós— he estat un munt de vegades a la infermeria, saps? I més d'un cop hi he estat inconscient durant hores, fins i tot dies. Hi ha coses per les quals val la pena arriscar la vida però, saps, caçar una papallona daurada no és una d'elles!

—Però... però si no ha passat res! Estic bé!

—James, nosaltres no ho sabíem —va explicar-li l'Albus—. Vas patir una caiguda de deu metres, i vas caure de cap. La senyora Pomfrey va dir que semblava que no tenies res, però que no sabia quan tornaries a despertar... que podien passar dies, o mesos...

—O podia ser que ja no et despertessis —va acabar la Geena.

Tots es van quedar en silenci, mirant-se els peus, entristits.

—Però vam guanyar o no vam guanyar? —va preguntar el James

Per sort, la senyora Pomfrey va aparèixer abans que la Ginny pogués estrangular el seu fill.

—Vaja, menys mal que ja s'ha despertat, senyor Potter! Em pensava que ja les havia vistes de tots colors amb el seu pare, però no, resulta que al fill també li dóna per fer-se l'heroi...

—Eh! —es van queixar pare i fill a la vegada.

La infermera els va ignorar i li va posar la mà al coll al James per comprovar-li el pols.

—Algú em pensa dir si vam guanyar o no? —va preguntava el James, que ja començava a estar una mica emprenyat. Si acabava de donar la vida per aquell partit, semblava bastant normal que s'interessés per si havia valgut la pena o no, no?

—És clar que vam guanyar, home! —va dir la Geena—. Vint a dos-cents vint! De dos-cents punts, com va dir el Frank!

—I, per si no te n'has adonat —va continuar l'Alice—, encara duus la papallona daurada a la mà; la tenies agafada tan fort, que ningú no va ser capaç de treure-te-la.

El James es va observar la mà dreta, on, efectivament, hi tenia la papallona daurada agafada amb força. Es va sorprendre que no se n'hagués adonat encara. Però encara li va sorprendre més descobrir que li havien quedat els dits tan encarcarats que no la podia deixar anar ni que volgués.

—Ei! Que no puc obrir la mà! —va dir, una mica espantat.

—Normal —va fer la senyora Pomfrey— porta dues setmanes apretant-la amb força. A veure —va dir agafant-li el puny—, haurà de col·laborar. Per cert, li farà mal.

Efectivament, li va fer molt mal, però un cop va haver obert la mà es va sentir molt millor. La papallona va començar a donar voltes al seu voltant. La senyora Pomfrey li va fer pujar menjar, perquè el James estava afamat, tot i que la infermera li deia que no podia ser, perquè l'havien estat alimentant amb insulina, i que era més per vici que per necessitat.

Els seus amics, el seus pares i el seu germà es van passar tot el dia amb ell, pel que li van explicar tots sis havien estat amb ell gairebé les 24 hores del dia durant les últimes dues setmanes, els seus amics i l'Albus només l'havien deixat per anar a classe i per dormir.

Al llarg de la tarda va anar rebent visites: dels de primer, que també havien estat molt preocupats però se'l miraven com a un heroi després de la seva gesta durant el partit, els altres membres de l'equip (el Roure estava entusiasmat amb la seva actuació), i tots els seus cosins, que li van portar un munt de dolços i postals.

Quan es va fer fosc, la senyora Pomfrey va dir que ara que ja estava bé, havien de marxar, que el James havia de descansar i passar aquella última nit a l'infermeria.

—Però demà ja podrà anar a classe.

—A classe? —va fer el James, mentre els altres anaven cap a la porta, com si ja no recordés què era allò de les classes—. Quin dia és, per cert?

—Demà dilluns —va contestar el Frank.

—Dilluns? —va exclamar el James—. Quina merda! Ja em podria haver despertat un divendres!

—James! —va cridar la Ginny.

—Ei, ei, ei, mama —va fer el James, amb aires d'ofès—, no cridis que, per si no ho has notat,  aquí n'hi ha que hem estat a punt de morir, eh?


Apa, i un més que va!

Gràcies a tots els que seguiu la ffic! Deixeu comentaria, siusplau, que animen molt!

Proposo un joc! (vale, díga-li joc, digali curiositat... ^^) si deixeu comentari, digueu-me quin és el vostre personatge preferit de la ffic, més que res per donar-li més protagonisme o no.

Merci! Continua el dia 16!

Agatha Black


Llegit 1346 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris14/07/2008 a les 01:55:55
#17033Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Va, començo jo amb el meu personatge preferit del ffic (encara que és molt obvi, no?):

- James Sirius Potter!




Avatarivi_potter 512 comentaris14/07/2008 a les 13:30:03
#17034Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

M'agradaa moltíssim! I joo... bé seré típica però el meu preferit és el James... no hi puc fer re xDD un petò!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris14/07/2008 a les 13:31:32
#17035Encara no he escrit cap fanfiction

El meu personatge preferit es...

-La Geena!! Tambe m'encanta l'Alice...

Continua que mola molt!!!!!




laia.weasley Anònim14/07/2008 a les 18:03:13
#17036Encara no he escrit cap fanfiction

Com sempre m'ha agradat moooolt..

el seguent serà l'ultim capitol que podré llegir avans de marxar, i et deixare un comentari ben llarg perque no trobis gaire a faltar tots els que no et podré deixar

Aixo del joc (o coriusitat!!=P) a mi m'agraden molt la Geena i l'Alice, sobretot la Geena...la veritat es que no se perque xD




gemmaevans Anònim16/07/2008 a les 18:45:33
#17045Encara no he escrit cap fanfiction

ola!!

sta mol bb!! pobre James, pro tmb tirarse d lescombre!! xdxd

wenu ma agradat mol!!




Avatarnuria.potter 115 comentaris16/07/2008 a les 19:02:59
#17046Encara no he escrit cap fanfiction

Hola !! ei t'ha kedat fantastic el ff!!

Vueno el meu personage prefarit es l' Alice .

patons!

Núria




gemmaevans Anònim16/07/2008 a les 19:17:41
#17047Encara no he escrit cap fanfiction

x cert el meu personatge preferit (((k avans me descuidat d posarlu!! =P ))) es l' Albus i la McGonagall d la manera k la fas fe, nuse!! xdxd i el Abreforth k fa mol riure!! xdxd

(sc rara)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris21/07/2008 a les 14:03:45
#17073Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

El meu personatge preferit... nuse.... sobretot els 4 genets de l'Apocalipsi... potser l'Alice... per lo d les bales!! Segueixo llegint!




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris22/10/2009 a les 19:08:34
#20522Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Hahaha! el James és lo màxim! xD però jo no m'hauria tirat ni boja!

Per cert, suposo que canviaran els comentaristes, no? m'han fet molta ràbia.

Doncs aquí tens el comentari, apa segueix així (no tant ràpud que vaig molt endarrerida, xDD)

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarAntares_Black 374 comentaris22/08/2014 a les 19:30:25
#24922Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

La Rita Skeeter és una abella o una vespa?? Sempre em confonc... Em pensava que era una vespa... És que, és clar, en anglès és beetle i tant pot ser escarabat, com qualsevol altre tipus de cuca. Em penso que en castellà n'hi diuen cucaracha... Vaja, que tinc un embolic...

La imparcialitat de la McGonagall pot posicionar-se en el recompte de punts, però es veu que no pot evitar ser parcial amb el quidditch xD I pobra McGonagall!! Els xiulets ME la torne boja!!!! xD

Són genials, els detalls que dónes de les habilitats de cada jugador! I en David Flint caçador d'Slytherin! Quan vaig llegir el nom de Marcus Flint en el llibre per primer cop vaig pensar de seguida en el gran capità Flint!! M'agrada com es conserva el caràcter perillós del personatge. Per cert, el nom de la Xiao-hua Ye, l'has pensat expressament? Vull dir... Pel que tinc entès, Xiao és petit; hua (deixant de banda el to que vol diu llengua o parla) és flor; i ye és fulla... O sia, Petita-flor Fulla xDDD Un nom molt natural ;)

Ai, que bo! En Romeo és germà de la Julieta hahahaa Donen molt de joc com a comentaristes. Mentre que en Lee Jordan no és imparcial a favor de Gryffindor, aquests dos no ho són a favor d'Slytherin. Ara que els seus comentaris són realment menyspreables. Fins i tot jo els tiraria tomates a la manera muggle, o millor la poció aquella que fa desaparèixer el músculs!!En Lee Jordan no deia aquestes coses!

Caram, en James! Saltar de l'escombra per atrapar la papallona daurada!! Oh! Hauria d'haver cridat. Amb un xic de sort algun dels seus amics o companys d'equip l'hauria interceptat amb la seva escombra. O, millor encara, la GRAN McGonagall podria haver dit Aresto momentum! xD

Pel que fa el meu personatge preferit... (encara que no puc esperar que li donis més protagonisme, perquè ja està tot escrit) és, per descomptat i com sabràs, la Minerva McGonagall. Ara que dels teus: L'Alice i la Geena (que, per cert, retiro allò que vaig dir en el primer capítol del tren...). També m'agrada molt i (encara que ja saps que no en sóc gens pro) he de reconèixer que en James té la seva gràcia! (En Frank també m'agrada) Tanmateix, el que m'agradaria que tingués més protagonisme és la professora Agatha McGonagall. És divertida i segur que té moltes sorpreses per oferir-nos! =)

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 21:38:43
#24950Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

- La Rita Skeete és una... ehh... coi, no ho sé. De fet, ara que ho dius, potser li quedaria millor ser una vespa, que  ni fan mel ni serveixen per a res, simplement existeixen per FOTRE el personal! XD

- En Flint és una broma personal... ja veiràs més endavant per què! XD La Xiao-Hua Ye és una amiga meva xinesa i la vaig posar a la fanfic. La majoria dels noms dels personathes inventats meus són noms d'amics meus portats a l'anglès  (Andrea, Carles, Sandra, Marta, etc) i a la jugadora xinesa li vaig posar el seu nom! No tenia ni idea que volia dir això, pe`ro sí que és maco, sí! XD

- El Romeo i la Juliet portaran molt cua, especialment a la quarta fanfic! XD Es diuen així perquè són fills del Montague de la Rowling, que és el cognom original del Romeu de Shakespeare: la famíla Montague i la família Capuletto. Volia fer unes bessons en contrapunt al Frank i l'Alice i van tocar aquests!

- Ai,l'Agatha, l'Agatha... té un secret molt gros! A veure si ets de les poques que ho han endevinat (3 persones en total, de moment!)

 




AvatarAntares_Black 374 comentaris04/09/2014 a les 20:47:51
#25064Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

-hahhahahaa Tens tota la raó del món! L'Skeeter ha de ser una vespa! hahahaaa

-Espero veure el Romeo i la Juliet, doncs!! Sí, el cognom ja el tenia present. I sí també; són tot un contrapunt! ;)

-Un secret! Uauuu!! Doncs no se m'acut què pot ser... Es pot saber? Dóna-me'n una pista...!!! :O

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/09/2014 a les 21:33:15
#25115Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Pel que fa a l'Agatha, vaig deixant anar pistes a la segona i a la qurta fanfictions... i a la tercera n'hi ha una també, a l'últim capítol, tot i que és molt subtil... ^^

Jo crec que ho endevinaràs, perquè t'ho estàs llegint tot del tirón i és més fàcil recordar els detallets!