El Clan de Magatotis - Capítol 8: Nadal amb tota la família Weasley
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 16/07/2008 a les 12:59:58
Última modificació 16/07/2008 a les 14:37:20
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 8: Nadal amb tota la família Weasley

Ei, família, ja sóc aquí amb un nou capítol. Veureu que el final és més interessant que de costum. Tenia ganes que arribés el Nadal per començar a desenvolupar la història interessant de veritat. En fí, espero que us agradi! I gràcies a les que vau comentar l'últim capítol (sembla que tothom ha triat els mateixos dies per marxar de vacances, coi XD). Res, que us deixo amb el capítol.


8- NADAL AMB TOTA LA FAMÍLIA WEASLEY (I QUAN DIC TOTA, ÉS TOTA, O SIGUI QUE POCA BROMA)

Quan l'endemà el James es va llevar de la infermeria i va baixar a esmorzar al Gran Saló, va descobrir que havia esdevingut una llegenda. Només travessar les portes, tots els de Gryffindor van anar a aclamar-lo i se li van tirar a sobre. Després, molta gent de Hufflepuff i Ravenclaw se li van acostar per donar-li la mà i felicitar-lo, i ningú d'Slytherin es va atrevir a dir-li res, en part perquè no tenien res per què insultar-lo i en part perquè si se'ls acudia alguna cosa, la resta de l'escola se'ls tiraria al damunt.

Se'n va anar a seure amb els seus amics, com sempre, i els va explicar que l'haurien de posar al dia de tot el que havien fet durant les últimes dues setmanes.

—Me n'alegro que ja estigui bé, senyor Potter —va dir la veu de la McGonagall darrere seu— el trobava tant a faltar que ja no sabia amb qui deixar anar tots els crits que tenia acumulats per vostè. Però, sap, em sembla que no els faré després de la seva valent i magnífica actuació en el partit de quidditch.

—Ai, si la sent la meva mare... —va fer el James amb un somriure.

—Ja. De fet, ens va fer passar a tots molta por... per cert, aquesta és la última setmana del trimestre, que té intenció de quedar-se a l'escola, per Nadal?

—No, no, me'n torno a casa.

—Molt bé, és que em faltava vostè.

I se'n va tornar cap a la taula de professors.

—Eh que és genial? —va preguntar el Frank—. Des del partit de quidditch, tothom et considera un heroi, i a nosaltres tres també, eh?

—Sí —va continuar la Geena— fins i tot sembla que caiem millor als professors i tot... bé, a en McNair no, òbviament...

—Però mola molt, igualment, —va fer l'Alice—. Saps que tothom se sap els nostres noms?

—Ja se'ls saben del Periòdic Profètic —va dir el James de mal humor—. Per cert, no va sortir res de la Rita Skeeter parlant de la meva caiguda?

—Pse, —va contestar el Frank, fent un moviment amb la mà com per treure-li importància—. Va fer algun comentari sobre la teva conducta temerària i les teves tendències suïcides, va dir que eres una persona perillosa, però ningú no en va fer cas, tothom estava massa al·lucinat.

Aquella setmana va passar molt ràpidament, i de seguida va ser divendres a la tarda. Tothom es va dedicar a empaquetar els baguls. Mentre ho feien, el Frank els va explicar que per cap d'any la seva mare havia pensat fer una festa a la Marmita Foradada, que segurament el Neville ja els enviaria invitacions als seus pares, als seus tiets i a la Luna.

—Tu també pots venir, Charlie —li va dir al seu company de primer de l'habitació, —ja me n'encarregaré que us arribin invitacions a tu, la Sandy i la Martha. I a l'Andrea també, però suposo que ja tindrà una festa més xula a palau...

*  *  *

—James! —només obrir la porta del número dotze de la plaça Grimmauld, una nena pèl-roja se li va llançar als braços i el va omplir de petons—. Hola! Hola, Al, t'he trobat molt faltar! James! M'han dit el papa i la mama que et vas tirar des de dalt de l'escombra! És veritat? Et vas fer mal?

—Sí, a les dues preguntes —li va contestar el James, mentre l'agafava a collibè—. Però del mal no me'n vaig adonar, perquè estava inconscient.

—Ala, que guai! —va exclamar la Lily— m'ensenyaràs a mi a tirar-me? —va preguntar emocionada.

—Eh... no.

—Mama! Papa! Ja són aquí!! —va cridar la Lily des de sobre el James, mentre l'Albus feia entrava els equipatges.

El Harry i la Ginny hi van anar de seguida, seguits del Kreacher, que portava dos llacets al cap, presumiblement obra de la Lily. Van abraçar els seus dos fills i el Kreacher els va treure l'abric i va anar pujant tots dos equipatges a les habitacions dels nois.

—A veure —els va dir la Ginny, un cop es van haver saludat—, se us informa que, com que l'any passat gairebé no hi cabíem al Cau, aquest any celebrarem el Nadal aquí, i serem un munt, o sigui que aquests dies ja em podreu ajudar tots tres a tenir la casa a punt.

—Però si la casa està bé, mama! —es va queixar l'Albus.

—Al, maco, et recordo com vas deixar l'habitació quan vas marxar? Doncs jo no he tocat res, ja t'ho faràs. A més, suposo que ara ja no voldràs tota la decoració d'Slytherin que hi tenia el Regulus Black, no, a la teva habitació?

—És clar que no! —va saltar l'Albus de seguida—. Ara sóc de Gryffindor!

—Doncs mira quanta feina tens.

—Ja, mama, ja —va fer el James, però d'això ens n'encarregarem demà, eh? Que el viatge ens ha cansat molt, i com hem hagut de venir sols en metro des de King's Cross perquè ningú no ens ha vingut a buscar, i no miro a ningú... —va dir mirant alternativament al seu pare i a la seva mare— doncs estem molt cansats, i ens n'anem a dormir.

—Ens sap greu, nois —es va disculpar el Harry— ens han sortit imprevistos a tots dos a la feina i...

—Ja, ja, ja, —va dir el James, fent-se l'ofès, tot i que no els havia fet res agafar el metro, que els deixava molt a prop de casa—, ja ens ho sabem de memòria. Au, bona nit! Anem, Al.

La Lily els va saltar a sobre a tots per fer-los un petó a cada un, i els va deixar que pugessin a dormir. El James es va dirigir a la seva habitació, on hi havia un lletreret a la porta que hi deia SIRIUS, i es va deixar caure al llit sense desvastir-se.

—Amo James, faci el favor de treure's les sabates quan es fica al llit—va dir la veu del Kreacher, que estava allà col·locant-li la roba del bagul a l'armari.

—Sí, perdona. Deixa la roba, Kreach, ja la recolliré demà al matí... ves a descansar.

—Com digui l'amo. Bona nit —va dir el Kreacher, i va sortir de l'habitació.

El James es va aixecar del llit per desvestir-se i va donar una volta a l'habitació que havia estat del Sirius. Les parets estaven plenes d'estendards de Gryffindor. El James sabia que no es podia treure res perquè el Sirius ho havia deixat tot molt ben enganxat amb màgia, però de tota manera no ho hauria fet perquè, en primer lloc li encantava tal i com estava, i en segon lloc perquè admirava profundament el Sirius i cuidava l'habitació com si fos una relíquia. Es va parar davant una fotografia. Sortien el seu avi James, el Sirius, el Remus, que sabia que era el pare del Teddy, i un noi que sempre li havia caigut malament i, ara que sabia la història, encara més: el Cuapelada.

*  *  *

—Jamesy! —va cridar la veueta de la Lily l'endemà, quan va obrir la porta de l'habitació, i el James va notar con quaranta quilos de germaneta li queien a sobre—. Va! Que ja és de matí! Mira, ahir no et vaig presentar el Lladruc! —i li va posar un gatet negre a la cara, que va tenir el detall d'esgarrapar-li el nas.

—El papa té raó, Lils; Lladruc és un nom estúpid per un gat.

Van baixar a la cuina, on ja hi havia l'Albus (una esgarrapada a la galta mostrava que la Lily també li havia presentat el Lladruc) menjant cereals amb els seus pares.

—A veure, nois —va dir la Ginny, animada—, he preparat una llista de les coses que hem de fer cada dia...

—Noooo! La llista no! —van cridar els tres fills alhora, que ja coneixien les llistes de tres metres de llarg de la seva mare.

*  *  *

Va arribar el dia de Nadal. El número dotze de la plaça Grimmauld estava que feia goig de veure. Tota la planta baixa estava engarlandada de colors vermell, verd i daurat. Un arbre de dos metres i mig d'alt, decorat amb llumetes, llacets i estrelletes daurades, i a sota hi havia tots els regals de Nadal de tota la família Weasley, per la qual cosa era força difícil passar pel costat sense aixafar res.

El Ron i l'Hermione van arribar ben de matí amb la Rose i l'Hugo, per ajudar-los a acabar de fer el dinar i preparar tot el menjador, que havia d'acollir a...

—Vint-i-vuit persones, si no m'equivoco, oi? —va contar la Ginny— perquè m'imagino que els teus pares venen, no, Hermione?

—Sí, els anirà a buscar el Ron d'aquí una estona —va contestar l'Hermione, que estava admirant el menjador—. Us ha quedat tot preciós, eh?

—Sí, gràcies. A veure —va començar la Ginny, posant-se pràctica—, Harry i Ron, comenceu a preparar el mobiliari, és a dir, taula i cadires per vint-i-vuit. Els cinc nens, a parar taula, ja sabeu on són les coses. L'Hermione, el Kreacher i jo ens encarregarem del dinar.  

Dues hores després, els cinc cosins i el Harry estaven escarxofats al sofà, admirant la feina ben feta. L'Hermione i la Ginny encara anaven fent a la cuina, i el Ron havia marxat feia una estona a buscar els senyors Granger en cotxe, perquè la senyora Granger era al·lèrgica a la pols migratòria i l'últim cop que el senyor Granger havia viatjat en una aparició assistida li havia agafat un atac de cor. La idea del James de fer-los venir en escombres per evitar el trànsit no havia quallat gaire. Aleshores va sonar el timbre.

—Harry, obre la porta! —va cridar la Ginny des de la cuina.

—James, obre la porta —va dir el Harry.

—Al, obre la porta.

—Lils, obre la porta.

—Lladruc, obre la porta!

Tots es van mirar, cansats, el gat, que no semblava tenir cap intenció d'obrir res a ningú. El timbre va tornar a sonar.

—Què? —va cridar la Ginny, sortint de la cuina amb les mans molles i mirant-se'ls a tots escarxofats al sofà—. Hi he d'anar jo, no?

Els primers en arribar van ser el George i l'Angelina, amb el Fred i la més petita de la família, la Roxanne, que només tenia tres anys. El George de seguida se'n va anar cap al James, que era el seu nebot preferit per motius obvis.

—Ei, xaval —li va dir el seu tiet quan van haver saludat tothom— m'ha dit el Fred que vas fer una jugada espectacular  l'últim partit, eh? Me'n recordo que el teu pare gairebé es va tragar la papallona daurada, en el seu primer partit.

—Ah sí? —va riure el James.

Al cap d'uns minuts van arribar el Teddy Llopin, el Bill, la Fleur i els seu fills, la Victoire (que era cap de monitors), el Dominique (que feia cinquè) i el Lewis (que tot just acabava de fer els cinc anys). Després van arribar per la llar de foc els senyors Weasley, acompanyats del Charlie, el Percy, la seva dona Audrey i les bessones Molly i Lucy, que feien tercer. I, finalment, va arribar el Ron amb els senyors Granger.

—Bé, doncs em sembla que ja hi som tots! —va exclamar la Ginny i entre ella, l'Hermione i el Kreacher van començar a portar a taula plats d'escudella i una gran safata de gall dindi rostit que tots van menjar molt de gust. Abans de les postres, es va proposar un brindis, que va oficiar el George.

—A veure, gent —va dir aixecant-se amb la copa a la mà— calleu, que entre el vostre xivarri i la meva desprovisió d'orelles, no em sento —els petits van riure—. Aviam, brindem pel Harry i la Ginny, que ens han acollit molt amablement a casa seva, tot i que si seguim amb aquest ritme de procreació aviat no ens podran acollir ni a Hogwarts! Després, brindem pel Nadal en general, que ens agrada molt a tots, però pels regals, per què enganyar-nos. I per últim, proposo un brindis pel meu germà Fred, que encara que no sigui aquí corporalment parlant (si hi fos, seria una mica fastigós, la veritat), segueix dins dels nostres cors i estic convençut que, sigui on sigui, ens està escoltant somrient i desitjant que al Percy se li trenqui la cadira.

—No ho dubto! —va exclamar el Percy, rient—. Pel Fred!

—Pel Fred! —van dir tots, i van brindar.

—Au, va, prou xerrameca! —va cridar el James—. Que obrirem els regals avui o demà?

—Ben dit! —va cridar el George—, vinga gent, tothom a buscar els seus regals!

I al cap de deu minuts ja eren tots al terra de l'arbre, buscant el seu nom a les targetes que hi havia als regals. El James va ser el més ràpid a localitzar els seus: el Bill i la Fleur li havien regalat un rellotge que, a més de les hores, senyalava les fases lunars i la posició dels planetes; el Charlie, una caçadora de pell de drac a prova de foc; el Percy un llibre titulat Tècniques i trucs pels caçadors de quidditch; el Ron i l'Hermione un maletí per tenir cura de l'escombra, i el George... el George li va regalar dues caixes de Megabooms.

—Són nous —li va explicar el George—, començaran a estar a la venta a partir de Gener, ets el primer en tenir-ne. Fins ara només els tenia en període de proves. Ni t'imagines com arriben a petar...

—Segur que no —va contestar el James amb cara de pòquer.

Tot seguit va obrir el regal que li enviaven el Frank i l'Alice, que era un joc de pergamins i sobres, amb un segell per marcar la cera amb les inicials JSP. Anava acompanyat amb una ploma negra preciosa, amb la plumilla també gravada amb el seu nom. 

El regal de la Geena era un mirallet, cosa que no va entendre, però va veure que anava amb una targeta on hi deia: Tranquils, us he enviat als tres el mateix; quan ens veiem us ho explico. Geena. El James se'l va guardar a la butxaca abans que ho veiés ningú que sabés què podia ser; si la Geena no volia explicar-los-ho per escrit, era per què segurament era millor que ningú no en sabés res. Tot d'una va pensar que li faltava un regal.

—Ei, papa, mama, on és el vostre regal? —va preguntar, estranyat.

—Aquí! —va sentir que deia l'Albus—. Però és per tots dos!

El James va anar a seure a l'escala principal, on hi havia l'Albus, i va observar la targeta on, efectivament, hi posava els noms de tots dos germans. Aprofitant que tothom estava pendent dels seus regals i ningú no estava per ells, van aprofitar a obrir el paquet. Una roba molt fina, platejada va caure a les seves mans.

—Ens dóna la seva capa d'invisibilitat? —va preguntar el James, sorprès i estranyat alhora.

—Mmm... no exactament —va contestar el Harry—. Amb la meva feina com a auror, necessito la meva capa. Però, com que la capa sempre ha passat de pares a fills quan aquests anaven a Hogwarts, vaig trobar injust que no en tinguéssiu. Aquesta és nova, us l'hem comprada la vostra mare i jo per tots dos.

—Però... —va continuar el James, que encara no ho veia clar—. Ja que és nova, per què no te la quedes tu i ens dones a nosaltres la vella? A tu et fa més falta tenir-la nova, no? 

El Harry va posar una cara estranya, com si no sabés què contestar.

—Ei, que si no la voleu la torno, eh?

—No, no, i ara! —va exclamar de seguida l'Albus.

—Doncs ja està —el Harry va somriure als seus fills.

—Però... —va tornar a començar el James.

—Perdoneu, em sembla que em crida el Teddy —i se'n va anar corrents cap al seu fillol.

—James, tio, què et passa? —li va preguntar l'Albus, que estava al·lucinant amb el regal dels seus pares—. Però si és genial, sempre has dit que t'encantaria tenir la capa a Hogwarts!

—Sí, però... no ho sé, Al, em sembla que passa alguna cosa estranya... Bé és igual.

—La guardo jo a l'habitació, fins que siguem a Hogwarts? —li va preguntar el seu germà.

—Sí, sí, com vulguis.

I, mentre l'Albus li anava a ensenyar el regal a la Rose, el James es va quedar assegut els esglaons, pensant.

*  *  *

Era tard, de matinada. Ja feia estona que la família havia marxat, fins i tot el Ron i l'Hermione, que s'havien quedat a ajudar a netejar-ho tot. El James no parava de donar voltes al llit. Tenia la sensació que alguna cosa no rutllava.

Era una sensació que tenia des de la primera setmana del curs, quan els seus pares van anar a Hogwarts a explicar-los la història de tot allò del Voldemort. Ja llavors havia pensat que hi havia alguna cosa que no els havien explicat, quan els havien fet marxar a dinar i ells s'havien quedat una estona més sols a direcció. Hi havia més secrets, el James n'estava convençut. Va mirar l'hora al rellotge. Les quatre de la matinada. Els seus pares devien estar ben adormits. Bé, doncs si ells no li volien explicar, ho descobriria ell pels seus propis mitjans.

Va sortir del llit i va obrir una mica la porta de l'habitació, per assegurar-se que no hi hagués ningú. Tenia el camí lliure. En pijama i sabatilles, va recórrer el tram que separava la seva habitació de la del seu germà. Va obrir la porta amb tant de silenci com va poder i, un cop va ser dins, la va tornar a tancar i, a les palpentes, es va acostar al llit de l'Albus i li va tapar la boca perquè no deixés anar cap crit.

—Al, sóc el James —va murmurar, quan va notar que l'Albus feia un bot al despertar-se—. No facis soroll.

Li va destapar la boca i l'Albus va seure. No es veien l'un a l'altre en la foscor total.

—Què passa? —va preguntar l'Albus a sotaveu.

—On tens la capa d'invisibilitat?

—L'he posada al bagul.

—Agafa-la —li va dir el James— i vine amb mi.

—Què? Per què?

—Tu fes el que et dic, després t'ho explico.

L'Albus, sorprès però encuriosit va buscar a es palpentes la capa dins el bagul, la va agafar i va seguir el James, que ja havia tornat a obrir la porta i li feia un senyal de silenci amb la mà,que quedava retallada en la poca claror de la lluna que entrava per les finestretes que hi havia per tota l'escala.

—On anem? —va preguntar l'Albus, mentre seguia el seu germà escales amunt.

—Al pis de dalt de tot—va contestar el James.

—Però, James, al pis de dalt hi ha el despatx del pare...

—Molt hàbil, Al.

—Però saps que no ens hi deixa entrar des d'aquell dia que hi vas calar foc!

—Que hi vam calar foc —va corregir automàticament el germà gran—. I precisament anem allà per això: perquè no ens hi deixa anar. Em sembla que el papa ens està amagant coses i, per començar, allà és on hi poden haver respostes.

—James, em sembla que desvarieges, estàs obsessionat amb això que ens diuen mentides.

—Ah, sí? —li va contestar el James, una mica ofès —doncs tranquil que quan descobreixi la veritat no te'n diré res.

—No, no! —es va afanyar a rectificar l'Albus—, jo també ho vull saber.

—Doncs acompanya'm i deixa de donar la tabarra!

Quan van arribar al pis de dalt de tot, es van aturar davant l'estudi del seu pare, vacil·lants. La norma era que cap dels dos no podia entrar. Però les normes hi són per pensar abans de trencar-les, i el James portava moltes hores pensant-hi, i ja havia pres una decisió.

—Vinga, som-hi.

Va posar la mà al pany i la va fer girar. No es va obrir, estava tancada.

—I ara què? —va fer l'Albus, darrere seu—, no podem fer màgia fora de l'escola per obrir-la. Hauríem d'obrir-la a la forma muggle. No portes cap filferro?

—És clar que sí, Al —li va contestar irònicament el James—, sempre porto uns quants filferros a la butxaca del pijama, per si de cas...

—No cal posar-se sarcàstic...

De cop van veure una ombra negra moure's a tota velocitat al seu costat. El James la va agafar per la cua.

—Guaita, si és el Lladruc, —va dir el James—, mira que bé que ens aniràs ara...  

I aprofitant que el gat de la Lily havia preparat les urpes a punt per esgarrapar a tort i a dret per alliberar-se, el James li va agafar la pota i va introduir l'urpa dins del foradet del pany. Al cap d'uns minuts i molts marrameus, es va sentir un clec i la porta es va obrir. El James va deixar anar el Lladruc, que se'n va anar, esperitat i rebufant, escales avall.

Un cop van ser tots dos a dins, el James va tancar la porta i va encendre la llum, que va il·luminar una sala no gaire gran, on feia una mica més d'un any que cap dels dos no hi posava els peus. Era quadrada, amb les parets folrades amb mapes marcats amb xinxetes, fotografies de mags i bruixes sospitosos d'algun crim i retalls de diari. Al mig de la sala hi havia un escriptori, que el Harry tenia ple de paperassa, carpetes i plomes rebregades. Al bell mig de la taula hi destacava el que a primera vista semblava un anònim una mica estrany. Era un paper de la mida d'un llibre de lectura escrit amb lletres retallades de diaris i revistes. El James s'hi va acostar per llegir-lo. Deia així:

25 GeNeR

BiLLy CaRRiNGToN

ToWeR BRiDGe

25 de gener? De quin any? Qui era Billy Carrington? De fet, no semblava gaire antic; el paper no estava gens rebregat. El James va començar a remenar papers: cartes de companys per aquí, informes per allà. Va veure un tros de pergamí vell i el va agafar. Semblava en blanc. Que estrany. El va tornar a deixar a la taula.

Es va girar cap a la paret on hi havia la xemeneia. El foc estava apagat i hi havia u munt de cendra sense netejar. A la dreta hi havia un saquet penjat, el Harry va mirar què hi havia dins: pols migratòria. Es va tornar a fixar en la cendra. Hi havia un tros de pergamí que s'havia llançat al foc però que no s'havia arribat a cremar del tot. Els James al va agafar i en va espolsar la cendra. Va notar que l'Albus se li acostava per mirar. S'havia cremat fa poc, perquè encara estava calent. Segurament aquella mateixa nit, poc després que marxés la família. Li va donar la volta i el cor li va fer un salt quan va veure que estava escrit.

...infiltrats. El Kingsley m'ho ha prohibit, però no té perquè saber-ne res, és cosa nostra. Jo crec que no ho hauria de saber ningú més que nosaltres dos. El problema és qui ho farà. Hauríem d'anar pensant en candidats que...

I ja no es podia llegir més. Una fiblada li va recórrer al James l'espinada. Kingsley es referia a Kingsley Shakebolt, el Conseller d'Afers Màgics? El seu pare i una altra persona estaven maquinant alguna cosa a les esquenes del conseller? I per què no ho podia saber ningú més? Era per això que havia cremat la carta?

De cop va perdre la concentració quan va veure una capa platejada penjada de la paret.

—Mira, Al. Aquesta és la que el pare no vol que tinguem. És el que ha estat evitant...

—Però si ens n'ha comprada una de nova...!

—Precisament! —va exclamar el James—. Tu creus que amb la falta que li fa ell tenir una capa, es quedaria amb la vella sense cap raó, tenint-ne una de nova? El més normal seria que la vella la tinguéssim nosaltres, perquè si la perdéssim o li passés alguna cosa, seria la vella i no passaria res. Per què insisteix en quedar-se la vella? Què deu tenir la vella perquè la vulgui tenir ell controlada...

—No ho sé.

—Doncs ho sabrem. Dóna'm la capa nova.

I, sense esperar que l'Albus reaccionés, li va treure de les mans i la va canviar per la vella. Eren idèntiques. Ningú no se n'adonaria. I només ho sabrien ells dos. Només ells dos... això li feia pensar en la carta.

—Al, et sona la lletra que ha escrit la carta aquesta mig cremada?

—Doncs... —l'Albus se la va mirar amb deteniment—. No ho sé, crec que sí que em sona d'alguna cosa... és que... veus aquestes Q tan curioses que fa? Crec que ja les he vistes en algun altre lloc. Em sembla que a Hogwarts...

—A Hogwarts? —va fer el James, arrugant el front—. Bé, hi tornarem aviat. Si les tornes a veure, o ho recordes, m'ho dius, eh?

De sobte, van sentir que algú pujava les escales.

—Ràpid, sota la capa! —al James es va embolicar a ell i l'Albus.

Ja sortien de l'habitació, quan el James va veure una cosa que li va cridar l'atenció. Al tros de pergamí vell que havia trobat a la taula de l'escriptori i havia deixat allà, hi havia aparegut una paraula escrita a mà:

James...

Sense perdre temps, perquè sentia les passes acostar-se, va arreplegar el pergamí, se'l va embutxacar al pijama, i va apagar la llum de l'estudi. Tot just els havia donat temps de sortir de l'habitació embolicats amb la capa, quan van veure aparèixer el cap del Kreacher amb una llanterna a la mà. Anava remugant, com sempre.

—Al Kreacher li havia semblat sentir sorolls, però el vell Kreacher veu que no hi ha ningú... deu haver estat aquell gat amb nom estúpid de gos...

I va tornar a baixar les escales.

El James i l'Albus van tornar a respirar.

—Au, tornem a l'habitació —va decidir el James—. I no mencionis a ningú això que hem fet amb les capes. Ni... ni de res del que ha passat aquesta nit, entesos?


Apa, i seguirà divendres. Ara que està tot més interessant, si teniu algun dubte podeu fer preguntes, tot i que si són sobre coses que realment necessito per seguir amb el misteri, no diré res fins que no toqui. Podeu elucubrar sobre el que el que està passant.

S'adonarà el Harry del cambiazo de la capa? Què representa la carta mig cremada? Què trama el Harry d'amagades de la Conselleria? Amb qui? I aquesta nota estranya... què és? Què és el regal de la Geena? I el pergamí que ha agafat el James? Què és? Per què ha vist el seu nom escrit allà?

Apa, exprimiu-vos el cervell, que això anirà a més! Un petó a tothom!

Agatha Black


Llegit 1345 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris16/07/2008 a les 14:29:25
#17042Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

El regal de la Geena està clar que és un mirall intercomunicador d'aquells! (ara perquè no ho sigui xd) i lo altree... bé es igual no em vull trencar el cap xdd!

Ah, com sempre, està genial! Et superes cada vegada :)




laia.weasley Anònim16/07/2008 a les 18:34:23
#17043Encara no he escrit cap fanfiction

no pot ser...EM DEIXES AMB L'INTRIGA TOTS AQUESTS DIES!!!

aquest paper en blanc era el mapa de Magatotis? juder...pro prque ha escrit 'james'?aii...no se si podre aguantar fns que torni(el dia 27), encara falta molt

pero a part de l'intriga aquesta el capitol es dels millors que hi ha, m'ha encantat com sempre (una mica mes i tot)

continua aixi, que amb aquesta imaginacio que tens i lo rapid que  deus escriure per acualiza cada dos dies d'aqui poc seras la segona Rowling xD




laia.weasley Anònim16/07/2008 a les 18:36:37
#17044Encara no he escrit cap fanfiction

per cert..si aixo que dius que tothom marxa els mateixos dies ho dius per mi, la nuria.potter i per la gemmaevans que sapigas que marxem juntes tot i que elles tornen avans...

et torno a dir que m'ha encantat




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris16/07/2008 a les 23:24:34
#17048Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ostres que fort, sou col·legues les tres? Que guai, ja us coneixeu i tot! Jaja, tranquila, que trigarà molt a desenredar-se tot això, segurament quan tornis encara no s'hauran solucionat la majoria de misteris!

Passa-t'ho molt bé, ok?

Un petó!

Ivi_potter: sí, el regal de la Geena és un mirall intercomunicador d'aquells.




Avatarnuria.potter 115 comentaris29/07/2008 a les 16:29:03
#17095Encara no he escrit cap fanfiction

Ei es genial!! m'agradaria k es fes la pelicula d' aket FF!!


Vueno las preguntas:

1.- Jo krek k el Harry s'adonara del camvi de la capa kuan l'estigui fent servir, i tindra algun problema per culpa d' aixo.


2.- Akesta preguna no en tinc ni idea XD


3.- Tampoc no ho se . =(


4.- Jo krek k am en Neville

5.- no se...

6.- el regal de la grena es un mirall com el den James i el Sirius


7.- no ho se

8.- tampoc no en tinc ni idea !!




** Vueno vaig a llegir els altres 2 capituls**

patunets**

            Núria!




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris29/10/2009 a les 20:55:25
#20571Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

M'ha agradat moltíssim, això s'està posant molt interessant!!

No crec que el Harry s'enteri del cambiazo ara, però a la llarga ho sabrà. Lo de la carta cremada si que m'ha descolocat i no en tinc ni idea. Els miralls he suposat que són aquells miralls que et pots comunicar amb l'altre i això, no? I el pergamí en blanc suposo que és el mapa d'Amagatotis, però tampoc se perquè ha escrit el seu nom..

Segueixo llegint.

Petons de:
Marta Potter Weasley




Avatarhermione potter 236 comentaris29/07/2014 a les 14:47:41
#24829Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

De moment encara vaig per aquí, ja sé que vaig molt lenta hahah.

M'encanta, no sé que més dir. Està molt ben montada la història.

Els Megabooms m'encanten, jo en vull dos paquets.

Aiii la Rita, tornarà a acabar malament segur.

Intentaré ser més ràpida. ;)

Petonets!!!




AvatarAntares_Black 375 comentaris22/08/2014 a les 19:31:14
#24923Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Oh!! Primer misteri, misteri!!! El pergamí dels secrets d'en Harry!

Jo crec que el carnet de família nombrosa no és suficient per als Weasley! Estaria bé que hi hagués un carnet de família nombrosa Nivell Weasley, amb molts més descomptes i avantatges! hehee

Tendències suïcides marca Potter!! La Rita Skeeter i la seva habilitat de modificació dels fets xD Però em reafirmo; en James és un maleducat. Els seus pares li haurien de posar fre, no?

Tenen dotze-tretze anys i agafen el metro sols amb tot l'equipatge? No sé si el fet de tenir metro allà on viuen potser els és normal... Tu ni cas xD

Viuen a Grimmauld Place? No, no, si està bé, ehh Jo m'imaginava que potser en Harry la faria servir de seu o de tant en tant xD Però, pensant-ho millor... Per què no l'haurien d'aprofitar? A més, sent tant, és molt pràctic! I en Kreatcher!!

Oh! Imatge divertida! La llarga llista de feines de la Ginny!! I la mare de la Hermione al·lèrgica a la pols migratòria i el seu pare li agafen atacs de cor, al pobre! Que bo!!

I, renoi, per obrir la porta!!! hahahaa Tela, tela...!

Lewis??? Jo em pensava que es deia Louis... M'agrada que hagis fet venir en Percy. N'hi ha que els cau tan malament que ni li inclouen en les seves fics!! ;)

En George fa un altre acudit d'orelles!! He plorat amb el brindis d'en Fred... I encara té estómac per fer broma...! Els regals molt acord amb els qui regalen =) Espills comunicadors!! Geena, ets genial!!

En James i l'Albus es porten la mar de bé junts... Això és poc realista xD

Ah, hi ha un moment, a l'estudi d'en Harry, que dius «el Harry va mirar»... En Harry?? Potser t'has confós de nom i volies dir James... I, per cert, és 'empassar', no pas tragar!!

Antares

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 21:43:14
#24951Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hahahahaha, vale, en primer lloc això "James" i "Harry canbiats de lloc, ho trobaràs molt. Saps què em passa? Quan el James està sol, és el James, Però quan està amb el harry, inconscientment el meu cervell insisteix en el fet que el Harry és el fill del James i els canviao sense adonar-me'n! Lo bo és ho rellegeixo, i el meu cervell segueix igual, no me n'adono i sóc incapaç de corregir-ho! XD

Lewis, Louis? Sí, tens raó! Cagada meva!

Jo també penso que em va quedar molt encertada l'intervenció del George, aquí ^^