El Clan de Magatotis - Capítol 9: Cap d'any a la Marmita Foradada
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 18/07/2008 a les 14:59:43
Última modificació 18/07/2008 a les 14:59:43
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 9: Cap d'any a la Marmita Foradada

Ei, perdó pel retard! En fi, ara ja està penjat. Espero que us agradi. I deixeu comentaris, siusplaaaau!!


9- CAP D'ANY A LA MARMITA FORADADA

 

Durant els dies següents, el James va passar moltes hores a l'habitació mirant d'esbrinar què era aquell tros de pergamí vell que havia agafat del despatx del seu pare. Començava a estar una mica mosca, perquè tornava a estar totalment en blanc i ja començava a pensar que s'havia imaginat el seu nom escrit. També donava moltes voltes al tema de la capa i a la carta mig cremada que havia trobat a la llar de foc.

Entre una cosa i l'altra tenia el cap a punt de rebentar i tenia moltes ganes de poder parlar amb els seus amics. O sigui que es va alegrar molt quan el Harry li va dir que havien rebut una carta del Neville dient que estaven invitats a la Marmita Foradada per la festa de cap d'any. Amb una mica de sort es podria escapolir amb els seus amics per parlar del que havia descobert, ja que al número dotze de la plaça Grimmauld no en podia parlar amb ningú.

Hauria pogut parlar-ne amb l'Albus, però el seu germà es passava el dia anat amb la capa d'invisibilitat amunt i avall de la casa, espantant a tothom, apareixent de sobte o cridant-los a les orelles quan un es pensava que estava sol. Aquesta mena d'actitud era molt més típica del James que d'ell, però ara el James tenia el cap ocupat amb d'altres assumptes. De fet, el James no pensava que l'Albus realment fos conscient del que havien trobat al despatx, i estava tan emocionat amb el seu regal de Nadal, que s'havia oblidat de la resta. Al James l'exasperava que no hi donés importància.

—Ai, James, són coses del papa —li va dir l'Albus quan el James va intentar parlar amb ell, mentre es mirava al mirall amb la capa posada per comprovar que no s'hi veia—. I no farà res mal fet. Sincerament, em sembla que no hauríem d'haver canviat les capes...

—Shhh! —va fer el James—. Allò queda entre tu i jo. Aquella nit no va passar res, d'acord?

—Que sí, home, que sí... Ei, mira! Has vist? Si no em poso la caputxa sembla que em floti el cap decapitat...

Total, que el James el va deixar per inútil i se'n va tornar a l'habitació, a mirar el pergamí en blanc, donant-li voltes sense sentit. Potser s'havia de fer servir màgia... en aquell cas ho hauria de provar a Hogwarts, de vacances no podia fer servir la vareta...

 

*  *  *

 

I per fi va arribar el 31 de desembre. Els cinc Potter s'havien empolainat força i ara anaven en metro cap a Oxford Street, on hi havia la Marmita Foradada, l'hostal-pub dels Longbottom. Quan van picar a la porta els va obrir l'Alice, que duia un vestit violeta llarg, i els va fer entrar amb un somriure.

—El Ron i l'Hermione ja han arribat —els va explicar—; la Luna encara no.

El Harry, la Ginny, l'Albus i la Lily se'n van anar on eren els Weasley i el Neville i la seva dona, la Hannah. El James va seguir l'Alice.

—Que ha pogut venir, la Geena? —li va preguntar el James.

—Sí, i tant, ha arribat d'Atenes aquest matí. Es queda aquí fins que tornem a Hogwarts —li va dir l'Alice amb un somriure—. Diu que ens ha d'explicar allò del mirallet que ens va enviar per Nadal.

—Jo també us he d'explicar unes quantes coses...

—Val. Doncs anem a l'habitació del Frank, que ja està allà amb la Geena.

—Ei, James! —es va girar per trobar-se amb el Charlie, la Martha i la Sandy— on es el teu germà?

—Allà, amb la Rose— va contestar el James, assenyalant l'entrada— ens veiem a l'hora de sopar!

I es va afanyar a seguir l'Alice escales amunt, fins a l'últim pis, on només hi havia les dues habitacions dels bessons i la dels seus pares. La del Frank era del mig. Quan van entrar el van trobar amb la Geena, xerrant. El Frank anava vestit amb una camisa i texans, igual que ell. La Geena duia un vestidet blanc brillant.

—Hola! —van dir tots dos quan el van veure entrar.

—Li estava explicant al Frank allò dels miralls —va dir la Geena mentre l'Alice i el James s'asseien amb ells al llit—. S'han posat molt de moda entre els bruixots d'Atenes. Són uns mirallets amb els quals et pots comunicar amb qui vulguis només dir el seu nom. Vaig pensar que estaria bé tenir-los per quan no siguem a Hogwarts, durant les vacances, així podrem parlar els uns amb els altres quan vulguem.

—M'hauria anat molt bé saber-ho fa uns dies... —va dir el James— tenia moltes ganes de parlar amb vosaltres. Us he d'explicar una cosa...

I els va relatar tot el que havien fet l'Albus i ell per Nadal. Tots tres s'ho van escoltar amb la boca oberta. La Geena, que era filla de muggles, estava fascinada amb això que el James tingués una capa que el podia fer invisible. Els Longbottom estaven més o menys preocupats pel mateix que el Harry.

—I l'Albus diu que li sonava la lletra? —va preguntar el Frank.

—Sí. El pitjor és que diu que li sona de Hogwarts. Això vol dir que segurament és un professor...

—O sigui, que amb aquesta capa —deia, la Geena, que portava un conversa paral·lela ella sola—, et tornes completament invisible...

—Creus que deu ser el mau pare? —va inquirir l'Alice.

—No ho sé —va contestar el James—. També podria ser la McGonagall, o l'Aberforth Dumbledore, o el Hagrid... aquests que jo sàpiga que es parlen amb ell... també podria ser que tingués relació amb algun altre i jo no ho sabés... em sembla que hi ha força coses que no sé, del meu pare...

M'esteu dient que si em poso aquella capa, ningú no em veu?

—I la nota aquella escrita amb retalls... —va fer el Frank—, dius que hi deia 25 de gener?

—Sí.

—Quina casualitat —va dir l'Alice—. El 25 de gener és el nostre aniversari.

—És veritat! —va exclamar el James, despentinant-se els cabells—. Ja sabia jo que la data em sonava d'alguna cosa...!

De veritat que només posar-me-la així per sobre, zas, puc anar on vulgui sense ser descoberta?

—I no te'n recordes del nom que hi havia escrit a sota? —va preguntar el Frank.

—No, però sé que no em sonava de res...

—I London Bridge... —va dir l'Alice—. Una data, un lloc, una persona. Què representa?

—A mi el que em preocupa més —va dir el James—, és això que el meu pare ens donés una capa nova a mi i l'Al quan en té una de vella...

A veure si ho he entès: una capa que et torna invisible?

—Sííí! —van contestar tots tres a la vegada.

 

*  *  *

 

El sopar va passar sense gaires incidents. Els quatre de segon es van asseure junts en un punta per seguir parlant de les seves coses. La Geena, a la que ja li havia passat la febre de la capa d'invisibilitat s'havia unit a la conversa, que ara era sobre temes diferents.

—Us heu adonat que comencem trimestre i que ja s'han acabat els càstigs amb el Filch i a la cuina? Estem nets.

—Ja —va fer l'Alice—, i el millor és que ens hem desempallegat dels Megabooms.

—Meeec, error —la va tallar el James—. No endevinareu mai què m'ha regalat el meu tiet George per Nadal.

—No fotis que t'ha reglat una capsa de Megabooms! —va exclamar el Frank.

—No, no, i ara —va dir el James, i tots van deixar anar un sospir—. Me n'ha regalat dues.

—Oh, no! —va fer la Geena.

—No pateixis, dona —la va tranquil·litzar el James— només hem de tenir una mica més de cura amb les caixes i no hi haurà cap problema. Seria genial si poguéssim trobar un lloc on guardar-les.

—De fet —va començar l'Alice— seria genial si tinguéssim un lloc on ens poguéssim reunir, xerrar tranquil·lament sense por que ens enxampi algú... sabeu d'algun lloc així?

—A Hogwarts? —va fer la Geena— no en tenim pas, d'això, al castell.

—Home, hi havia la Sala de la Necessitat —va dir el Frank—. M'ho va explicar el meu pare. Però és una merda, perquè es veu que es va cremar amb un foc d'aquells superpotents durant la batalla final a Hogwarts... Es veu que el molt inútil que el va conjurar va morir allà dins.

—De debò? —es va estranyar la Geena.

—Sí. Sabeu? —va exclamar l'Alice— També hi ha la Cambra Secreta d'Slytherin! Està al lavabo de noies del segon pis, el de la Gemma Gemec.

—Per sobre del meu cadàver —va saltar el James— no penso fer res enlloc que sigui d'Slytherin. A més allà feia les seves entremaliadures el Voldy quan era alumne. No, ni parlar-ne.

—Tranquil, tampoc hi podríem anar —va afegir el Frank, encongint-se d'espatlles—, perquè s'hi entra parlant reptilià. Vosaltres parleu reptilià? Doncs jo tampoc, o sigui que una cosa menys.

—Ja se'ns acudirà alguna cosa, tranquils —va dir la Geena, que estava molt optimista.

—Per cert, m'ha dit l'Alice que et quedes aquí fins que tornem a Hogwarts —va comentar el James.

—Sí, és més pràctic. La veritat és que m'ha sabut una mica de greu pel meu germà, pobre. Des que vaig començar Hogwarts que sempre està de morros amb mi, diu que ja no estem mai junts...

—Que us aveniu molt? —es va interessar el Frank.

—Sí, i tant! —va contestar la Geena—. És que només ens portem un any, i és clar, anàvem sempre amb la mateixa colla... gairebé érem com l'Alice i tu. Es va enfadar un munt quan vaig dir que volia anar a l'escola anglesa. Li va fer  molta il·lusió això que fos bruixa, però ell tenia assumit que aniria a l'Acadèmia d'Atenes, que està al centre de la ciutat i ens hauríem pogut veure sempre que haguéssim volgut... Em sembla que duc una foto seva a la cartera.

Va obrir la seva bossa i en va treure una fotografia en color d'un noi que només semblava un pèl més gran que ella. S'assemblaven molt, amb els cabells rossos i els ulls grans del color de la mel. L'Alice se'l va mirar des de tots els perfils possibles tenint en compte que era una foto muggle en dues dimensions i que no es movia.

—És molt, molt guapo, eh? —no parava de dir—. És alt?

—Sí, una mica més que jo.

—I... que té novia?

—No.

—Això està bé, veus? —va comentar l'Alice, mentre la Geena reia—. I, d'això... que podria venir a passar uns dies a casa teva aquest estiu? Sempre m'ha fet molta il·lusió conèixer Atenes.

—Ejem, ejem —va fer el Frank en plan germà protector—, em deixaràs aquí sol per anar-te'n amb en... —va afegir mirant la Geena.

—Paris.

—... per anar-te'n amb en Paris?

—No! No, és clar que no et penso deixar sol! —va dir de seguida l'Alice—. Et quedaràs amb el James.

—Ah, de conya —va bromejar el James—, me l'encolomes a mi, no?

—Ei, que estic aquí, eh? —va fer el Frank.

—Eh que em dones la foto? —va preguntar l'Alice a la Geena.

—Home, no —va dir aquesta—, és l'única que tinc.

—Ja, doncs farem una cosa —va resoldre l'Alice—. Comprem un marc i la pengem a la nostra habitació de Hogwarts.

—Això ja em sembla millor! —va dir la Geena.

—Ei, noia! —va dir una veueta somiadora al seu costat— vigila amb els nargals, que en tens el cabell ple.

—Després els hi traiem, Luna, tranquil·la —va dir el James posant els ulls en blanc.

Després de sopar van sonar les campanades i van menjar el raïm. Ja havia començat l'any nou. Poc després va sonar el telèfon de la Marmita Foradada (perquè últimament tenien moltes reserves de clients muggles amb fills mags que havien d'anar a Hogwarts) i el Frank va córrer a agafar el telèfon.

—És l'Andrea O'Brien —va explicar a tothom posant els ulls en blanc. Diu que tenia un sopar de gala a palau i que ho ha pogut venir fins ara.

—Ah, no passa res! —va fer el Neville—. Digues-li que ja pot venir.

—No, no, si es veu que ja està aquí a Londres —va explicar el Frank, posant els ulls en blanc—. Pregunta que on pot aparcar l'helicòpter.

Al final, i després de molta estona rient, va aparcar l'helicòpter a la teulada de la Marmita Foradada, que era plana. Després va aparèixer amb un vestit vermell de Sisí Emperadriu que gairebé no passava per la porta, i venia amb dos guardaespatlles.

—Ho sento, el meu pare m'ha dit que no podia venir si no me'ls enduia...

Van estar una estona ballant i xerrant amb els de primer, però al cap d'un parell o tres d'hores es van cansar i els quatre de segon van tornar a la intimitat de l'habitació del Frank, on van seguir parlant de les seves coses. El James els va ensenyar el pergamí vell que havia trobat al despatx del seu pare.

—Estàs segur que és alguna cosa especial? —va preguntar el Frank, mentre li donava una ullada—. A mi em sembla un tros de pergamí ben normal.

—Però em va cridar... estic segur que no m'ho vaig imaginar.

—I per què creus que et va cridar? —va inquirir la Geena.

—No ho sé... —va contestar el James—, però tinc la sospita que va ser perquè volia que me l'emportés, que el tragués d'allà.

—I no han tornat a aparèixer més lletres? —va voler saber l'Alice.

—No, segur, perquè gairebé no li he tret els ulls de sobre... He pensat que és possible que s'hagi de fer servir màgia... Haurem d'esperar fins que siguem a Hogwarts.

—I... —va intentar suggerir la Geena, tímidament— no li ho podries preguntar al teu pare?

—Sí home! —va saltar el James—. Què vols que faci, que vagi allà i li digui: «Ei, pare, saps el despatx on tinc prohibit posar-hi els peus? Doncs l'altre nit hi vaig anar i vaig estar xafardejant. Per cert, t'he robat això. Eh que no et fa res dir-me què és i com funciona?»

—Ja —va fer la Geena, rient.

—Ho haurem de descobrir pels nostres propis medis —va acabar el Frank.

—Ja tinc ganes que sigui el dia de tornar a Hogwarts! —va exclamar l'Alice.

 

*  *  *

 

I va arribar el dia de tornar a Hogwarts. L'Albus i el James corrien amunt i avall per tota la casa arreplegant roba i llibres de qualsevol manera i portant-los a l'habitació. El Kreacher corria amunt i avall darrere seu per anar recollint tot el que se'ls queia de les mans en les corredisses. I la Lily corria amunt i avall per... perquè li agradava córrer, en realitat. El Harry s'havia assegut al sofà perquè ja s'estava marejant i la Ginny no feia més que anar cridant:

—Aquí hi ha un mitjó! Aquests llibres, de qui són? Ja heu agafat els ingredients de pocions? Teniu pergamins i plomes? James, tens la Raigdefoc a la cuina!

I van estar així fins al vespre, moment en què tenien els dos baguls a baix, la gàbia de l'Iris, l'òliba del James, i ja estaven tots asseguts al sofà, descansant.

—Com tornem a Hogwarts? —va preguntar l'Albus.

—En el Nitrèpid Bus —va contestar el Harry—. Vaig a cridar-lo. Poseu-vos els abrics que marxareu de seguida.

El Harry va sortir al carrer i l'Albus i el James es van anar posant l'abric i la bufanda. La Lily se'ls va tirar al damunt i els va omplir de petons, tot dient-los que els trobaria a faltar molt. Van sortir al carrer, on ja hi havia l'autobús de color violeta aparcat al costat de l'acera. La Ginny es va acomiadar dels seus fills amb una abraçada.

—Feu bondat.

—Jo sempre faig bondat, mama, ja ho saps —va dir el James.

Després van abraçar tots dos al seu pare i van pujar a l'autobús, on un home els estava pujant les maletes.

—Benvingutz al Nitrèpid Buz, zóc Ztan Zenzpagà, zi uz puc ajudar en alguna coza només m'ho heu de dir.

—Em sembla que l'únic que necessitem —va dir el James, que ja havia anat en el Nitrèpid Bus l'any anterior— és arribar a l'escola, preferiblement vius, gràcies.

—Ui quin nen méz grazióz —va dir l'Stan irònicament—. Eh que éz grazióz el fill del Harry Potter, Ernie?

—Ja ho pots ben dir— va contestar el conductor, un home que, en opinió de l'Albus, mereixia estar exposat en un museu d'història.

Tots dos germans van pujar al pis de dalt i van seure en dos seients que hi havia lliures al costat de la finestra, per saludar amb la mà els seus pares i la Lily. L'Albus es va fixar que tots els passatgers tenien la cara blanca, estaven agafats fermament als seients i tenien cara de vomitar.

—James, com és que fan tots aquesta fila? —va preguntar l'Albus en veu baixeta perquè ningú no el sentís i s'ofengués—. I com és que has dit a l'home aquell que volem arribar vius a Hogwarts?

Però abans que el seu germà pogués contestar, el Nitrèpid Bus va arrencar amb una sotragada sobrenatural. El James, que ja s'ho coneixia i s'ho veia a venir, s'havia agafat fort al seient, però l'Albus va sortir volant pels aires i va aterrar al bell mig del passadís, uns quants metres endavant.

—Val, no cal que contestis, James —va dir, abatut—, era una pregunta estúpida.


I ja està. A deixar comentaris, ehhh? Espero que us hagi agradat. El proper capítol no sé si el podré penjar demà passat, perquè no tindré gaire temps per escriure... Si no, us prometo que estarà llest per dilluns, ok?

Au, fins a la propera!

Agatha Black


Llegit 1453 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarlluna_de_plata 264 comentaris18/07/2008 a les 15:15:16
#17057Encara no he escrit cap fanfiction

k guay!!!!
Sta mlt be!!!!!!!! Continua aviat!!




AvatarCosta 271 comentaris19/07/2008 a les 16:51:48
#17059Encara no he escrit cap fanfiction

M'ha matat quan pugen al Nitrepid bus xD




Avatarivi_potter 512 comentaris21/07/2008 a les 13:36:53
#17072Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

ostrees no me n'havia adonat i em faltava mig  capitol per llegir 'xddd

està molt i molt bé! :)




laia.weasley Anònim28/07/2008 a les 00:21:57
#17089Encara no he escrit cap fanfiction

simplement GENIAL




Avatarnuria.potter 115 comentaris29/07/2008 a les 16:45:55
#17096Encara no he escrit cap fanfiction

G  E  N  I  A  L  * 

patunets*

Núria




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris14/11/2009 a les 13:22:43
#20735Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Genial, cada cop m'agrada més la fic.
Ho sento perquè he estat un temps sense llegir-la, no tenia temps, a partir d'ara llegiré més sobint, a veure si t'atrapo algun dia.. xD abans que acavis el torneig dels quatre bruixots, preferiblement, xD

Petons de:
Marta Potter Weasley




Avatarhermione potter 237 comentaris04/08/2014 a les 15:45:34
#24860Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Molt divertit, m'ha encantat, vaig a pel següent!




AvatarAntares_Black 374 comentaris22/08/2014 a les 19:32:02
#24924Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Caram! Telèfon, televisió... Equipament muggle de primera línia! No s'estan de res, aquests de la Marmita Foradada!

Roba de mudar molt muggle!! Ara que l'Andrea...! Tipus Síssí Emperadriu! Quin goig xD I «pregunta on pot aparcar l'helicòpter» Boníssim!

Aquí la Geena flipant sola, mentre els altres parlen de “coses importants” Quina gràcia que fa, com se sorprèn! Que no s'ho creu, que no s'ho creu! xD

Em... Dubto que l'Stan Senspagà encara treballi al Nintrèpid Bus... L'Albus té raó: l'Ernie hauria de ser en un museu!!

Te l'has inventada tu, la data de l'aniversari dels bessons Longbottom? O l'has trobada en algun lloc?

La història és fantàstica!! Però vés alerta amb els errors!

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 21:47:39
#24952Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

- M'agrada conservar algunes coses de la Rowling, encara que no encaixin massa, de vegades. AIxí que l'Snat i l'Ernie segueien al Nitrèpid Bus. vaig llegir que són els noms dels dos avis de la Rowling i no els penso tocar encara que sigui inverosímil! ^^

 

- L'aniversari dels Longbottom, sí, me l'he inventat. De fet crec que la Rowling no comenta mai que el Neville tingui fills, pe`ro jo vull que en tingui! La majoria dels personatges tenen data d'aniversari, tot i que no els faig sortir tots a totes les fanfics... el del James és el 10 de desembre, el de l'Albus al juny (encara no he decidit dia) el de la Geena a l'abril, el de la Lily al setembre... N'hi ha una bona pila. 




AvatarAntares_Black 374 comentaris04/09/2014 a les 20:50:24
#25065Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

-Uau! Això de l'Stan i de l'Ernie, no ho sabia pas!! Doncs per posar el seu nom al personatge de l'Stan...!! O li falta un bull, o és que l'home no devia ser gaire de fiar!!! No sé què si faria si el tingués davant. Sembla que no el puc perdonar...

-És bo que tinguis pensats els aniversaris dels personatges. Tens clar si principis o a finals de cada mes? ;P

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/09/2014 a les 21:40:15
#25116Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Aniversaris. A principis o a finals? A veure el del James el 10 de desembe, els Longborrom el 25 de gener... La Geena a l'Abril, però no sé si vaig decidir el 23 d'abril o no al final. Crec que sí, que és el 23 d'abril, per sant Jordi, i santa Georgina, que és com es diu! L'Albus encara no he decidit el dia, perque no ha estat el seu aniversari encara en cap fanfic, ja el triaré. El de la Lily és el 9 de setembre. Els altres la veritat és que no ho sé, pe`ro potser els vaig posant!