El Clan de Magatotis - Capítol 11: El Clan de Magatotis
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 02/08/2008 a les 18:05:50
Última modificació 02/08/2008 a les 18:05:50
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 11: El Clan de Magatotis

Catalunya, ja sóc aquí!

Doncs això, que ja he arribat de les vacances, he descansat molt i també he aprofitat per escriure, força, o sigui que què millor que deleitar-vos amb un altre capítol...! (que creguda que sóc XD)

Res, que espero que us agradi, els propers capítols són frça llargs i intensos, o sigui que us vull a totes ben atentes, eh? XD Haureu notat que aquest es titula igual que el títol de la ffic.


11- EL CLAN DE MAGATOTIS

 

L'endemà era dilluns i les classes es van tornar a posar en marxa. Aquell dia plovia moltíssim, tant que el Neville no es va atrevir ni a fer-los baixar als jardins per anar fins els hivernacles, o sigui que es van passar tot el matí fent una classe teòrica sobre herbes medicinals calentons en una aula mentre escoltaven com la pluja repicava als finestrals.

Però l'aula de Defensa Contra les Forces del Mal a l'hora següent no era tan acollidora. L'Agatha McGonagall havia preparat un ambient fantasmagòric a l'aula. Estaven pràcticament a les fosques, amb les persianes abaixades i només amb la llum d'unes poques veles enceses. Hi havia un projector al mig de la classe, il·luminant una pantalla blanca que hi havia per davant de la pissarra.

—Comencem tema nou —va anunciar la professora McGonagall a la classe—. Els homes llop, també anomenats licantrops.

Va prémer un botó que hi havia al projector i a la pantalla hi va aparèixer un dibuix que semblava molt antic, ben bé del renaixement. Era... era un home, amb els braços i les cames oberts... però tenia quatre braços i quatre cames, que eren diferents entre elles. El cap era d'un llop. I estava emmarcat per una circumferència i un quadrat.

—Però aprofitarem per fer una mica d'història, també ­—va afegir la McGonagall, caminant cap al centre de la classe—. Algú de vosaltres, que provingui d'una família de bruixots, em sap dir què és aquest quadre?

Tots els fills de bruixes i bruixots es van mirar, fent que no amb el cap. La Juliet Montague, la bessona del Romeo va ser l'única que va aixecar la mà.

—És obvi que deu ser alguna deïtat dels egipcis. Els pintaven tots així, amb forces extremitats i caps d'animals.

—Home, sí —va fer l'Agatha McGonagall, posant els ulls en blanc, com si la resposta li semblés estúpida—. Però els pintaven de perfil i sobre un fons blanc, o no ho saps això? És que et sembla que està de perfil? Perquè almenys jo el veig perfectament de cara.

La Juliet es va posar una mica vermella davant d'aquella contestació de la professora. El James va intercanviar una mirada amb el Frank, que estava assegut al seu costat, i tots dos van fer cara de sorpresos i de estranyats. L'Agatha McGonagall sempre havia estat molt simpàtica amb ells, i aquelles maneres només les tenia el professor McNair amb els de Gryffindor.

—Fills de muggles, què me'n dieu? —va preguntar la professora.

Aquest cop uns quants van aixecar la mà, convençuts.

—Sí, Geena?

—És l'home de Vitruvi, de Leonardo de Vinci, no? Bé, al menys n'és una variant... en el de veritat té un cap humà i totes les extremitats són humanes, també.

—Exacte, cinc punts per Gryffindor —el James i el Frank van intercanviar una altra mirada.

—I aquest home era muggle? Llavors què coi en sabia d'homes llop? —aquest cop havia estat el Romeo Montague.

—Per a la teva informació —va fer la professora, posant-se antipàtica un altre cop—, Leonardo da Vinci era bruixot, encara que és molt més famós entre els muggles que entre els mags.

—I això per què? —va voler saber el James, amb por que la professora li deixés anar un moc. Enlloc d'això, li va fer un somriure.

Era oficial. Els de Slytherin li queien malament.

—Perquè li agradava molt la tecnologia, i és una cosa que als bruixots no els ha interessat mai perquè no la necessiten, ja tenen màgia. Però el muggles sí que van estar molt agraïts de tot el que va fer. Per exemple, va ser la primera persona en dissenyar un aeroplà, i a l'època del Renaixement! Quan va ensenyar l'invent als bruixots, aquests van riure. Per viatjar ja s'aparetien, i per volar tenien les escombres, els dracs, els cavalls vesprals i les catifes voladores. Però imagineu què va representar pels muggles.

»Però, a part d'arquitecte, també era pintor i escultor, i de seguida va triomfar entre la comunitat muggle. Una de les pintures més importants que va fer és l'home de Vitruvi, gairebé tant famós com la Monna Lisa. Era per calcular les mides ideals del cos humà. Però també en va fer un de l'home llop, que és aquest que veieu aquí. Es va perdre en el temps, fa anys que no se n'ha sabut mai més res. Els rumors diuen que el van robar uns homes llop. Qui sap.

»En fi, després d'aquesta petita introducció, que no és més que una curiositat que volia explicar, perquè estic convençuda que ni tan sols estudiareu da Vinci en el vostre temari d'Història de la Màgia, obriu el llibre pel tema quatre, "Els homes Llop". Algú vol començar a llegir?

Van passar la resta de l'hora llegint el temari, que van considerar força interessant. Després la McGonagall neboda els va posar els dos metres típic de redacció per la setmana següent i van marxar a dinar, tot parlant dels deures i de la mania que tenia la professora als d'Slytherin.

—No ho havia notat mai abans —va comentar la Geena.

—Ja, perquè els d'Slytherin no acostumen a parlar gaire a classe de Defensa —va argumentar l'Alice—, no sigui que els enxampin dient alguna cosa a favor de les Forces del Mal...

A la tarda, a classe de Transfiguració, mentre el professor McMillan els explicava coses sobre animàgia, tots quatre van estar parlant sobre el que havien pensat per la nit del divendres, que havien d'anar a ca l'Alfred.

—Per arribar fins al Pi que Baralla no hi hauria d'haver problema —va dir el James—. Tenim el Mapa de Magatotis. Només hem de vigilar que ningú no ens empaiti i amagar-nos cada vegada que algú s'apropi.

—Sí, però i un cop allà, què? —va fel el Frank—. Aquell arbre ens estabornirà...

—L'altre dia el pare va dir que es veu que si li toques el nus del troc es queda quiet —va comentar l'Alice.

—Ja —va fer el Frank irònicament— i hi arribaràs tu, no, fins al tronc?

—Mmm —va dir la Geena, pensarosa—. Tinc una idea. A Atenes a l'institut jo feia esgrima i tir a l'arc i coses d'aquestes. Era bastant bona. Si poguéssim aconseguir un arc i un parell de fletxes, estic segura que el podria tocar des de certa distància...

—Home, doncs som en un castell ple d'estendards i armadures... —va dir el James—. Segur que en algun lloc podem trobar un arc... Tenim quatre dies per aconseguir-ne un.

En aquell moment la classe va irrompre en aplaudiments quan el professor McMillan va convertir-se en conill, mentre els explicava que era animàgic.

—Com mola —va fer el Frank— jo també vull ser-ho.

—És molt difícil... —va explicar el James—. I es veu que s'ha de fer un munt de paperassa i registres perquè et deixin... i després et vigilen i com facis servir l'habilitat per segons què, t'emportes deu anys de presó.

—Ja, però igualment és una passada —va dir l'Alice, embadalida.

 

*  *  *

 

L'endemà, a l'entrenament de quidditch, el Frank va arribar als vestuaris tot content i els va dir que ja havia aconseguit l'arc i un parell de fletxes.

—N'hi havia a la sala de trofeus —va explicar—. Em sembla que ningú no m'ha vist. Ho he guardat tot a la nostra habitació, sota el meu matalàs.

Al cap de poca estona van entrar el Fred Weasley i la Xiao-hua Ye i van estar parlant amb ells una estona, fins que va arribar l'Alexis Roure, el capità.

—Vint-i-tres de febrer, proper partit —va dir en quant va entrar, i tots van seure de seguida als banquets del vestuari per escoltar les "bones noves", com les anomenava el Frank—. Falta poc més d'un mes. Gryffindor contra Hufflepuff. Me n'acaba d'informar el Longbottom. Tenim la sort que vam guanyar Slytherin de dos cents punt a l'últim partit, per tant no cal atabalar-se. De tota manera, seria recomanable que guanyéssim. Si les coses van com tinc previstes, la final serà Gryffindor contra Ravenclaw, i si guanyem Hufflepuff, Ravenclaw ens hauria de guanyar per almenys cent cinquanta punts de diferència. Si perdem per menys de cent punts de diferència, s'endurà la copa qui guanyi la final, sense tenir en compte els punts. Si perdem el partit contra Hufflepuff per més de cent punts, cosa que espero pel vostre bé que no passi, hauríem de guanyar Ravenclaw a la final amb una diferència de com a mínim cent cinquanta punts, cosa que com veureu és gairebé impensable perquè l'equip de Ravenclaw és força bo. Resumint: ja us podeu posar les piles i guanyar el pròxim partit o les conseqüències seran tals que desitjareu no haver nascut. Quedem entesos, doncs? —va acabar, fent un somriure radiant.

Tots van empassar saliva i van fer que sí amb el cap.

—Doncs, vinga, al camp a entrenar ara mateix!

—Però, Alexis —va dir el Fred, mirant cap al camp—. Comença a ploure...!

—He dit que a entrenar!!!

—Senyor, sí, senyor! —va fer tots alhora i van anar desfilant fins al camp a entrenar.

Van tornar al vespre, ben enfangats de cap a peus a la sala comuna, on l'Albus i el Lorcan estaven jugant una partida d'escacs. La Geena i l'Alice van dir que se n'anaven a l'habitació a dutxar-se i a dormir, perquè estaven rendides. El Frank va decidir el mateix.

—Vens? —li va preguntar al James.

—De seguida, he de parlar un moment amb l'Al.

I mentre el Frank pujava escales amunt, el James va anar a seure al costat del seu germà, que tot just acabava de perdre estrepitosament després d'una jugada magistral del Lorcan amb la reina, un cavall i un alfil.

—Al —va fer el James quan va seure—, escolta, que em deixaries la capa d'invisibilitat el divendres al vespre?

—Per què? —va preguntar l'Albus distret, mentre desava les peces del joc a la caixa—. On vols anar?

—Enlloc que t'interessi —li va engegar el James.

—Ei, ei, ei, no et passis, que no te la deixaré.

El James va sospirar.

—Què he de fer per què me la deixis?

—Res —va fer l'Albus encongint-se d'espatlles—, perquè per si no te'n recordes la capa és tant teva com meva. No, de fet és del pare, la nostra és la que té ell... en fi, que no sé per què em demanes permís. Agafa-la quan vulguis.

El James va assentir amb el cap i es va aixecar.

—Però no et fiquis en embolics —va afegir el seu germà petit—, fes-me el favor, que encara ens la confiscaran.

—No pateixis home —va dir el James, amb un somriure, mentre es despentinava els cabells—. A mi m'agrada la vida tranquil·la, ja ho saps.

I mentre pujava les escales va anar rumiant com era que no havia pensat que la capa també era seva. Bé hi havia el nom de tots dos escrit a la targeta del regal de Nadal, no? Però no sabia exactament per què, des d'aquella nit en què s'havien col·lat a l'estudi del seu pare, tenia la sensació que el seu autèntic regal de Nadal havia estat el Mapa de Magatotis. De fet, va pensar, mentre l'Albus es passejava amunt i avall per la casa durant les vacances de Nadal, ell se n'havia oblidat i només pensava en el misteri del pergamí en blanc que l'havia cridat... Potser sí que el destí havia volgut que aquell dia cada un dels dos germans tingués un regal propi...

Gairebé sense adonar-se'n va arribar a l'habitació de dalt de tot de la torre, on el Frank ja l'esperava per ensenyar-li l'arc i les fletxes que havia aconseguit.

—No saps les ganes que tinc que sigui divendres... —va dir el Frank.

 

*  *  *

 

I va ser divendres.

Portaven tot el matí preparant el pla que havien de seguir perquè tot anés bé i ningú no els descobrís. Havien quedat que després de sopar pujarien a la Sala Comuna per fer deures (ja que durant els quatre dies vinents estarien força ocupats) i de pas, esperarien que tothom se n'anés a dormir. Aleshores sortirien pel forat del retrat i amb l'ajuda del Mapa de Magatotis i, si calia, de la capa d'invisibilitat del James, creuarien els jardins fins al Pi que Baralla. La Geena llançaria una fletxa que fes aturar l'arbre i passarien pel passadís secret fins arribar a ca l'Alfred. I allà... allà, ja veurien.

Van sortir de classe de pocions després d'esperar que l'Alice rebés una bronca monumental del professor McNair perquè havia fet la trabanqueta "accidentalment expressament" a la Juliet Montague quan portava la seva poció infladora cap a la taula del professor, causant que se li vessés tota per sobre i que hagués d'anar a l'infermeria, perquè la poció li havia anat als pits, i li arrossegaven per terra de tant que se li havien inflat.

—Trenta punts menys... —va remugar l'Alice quan va sortir amb el cap cot.

—És iguaaaaal —va fer el seu germà, passant-li el braç per l'espatlla per animar-la—. En guanyarem cinquanta quan guanyem als de Hufflepuff a quidditch.

—I tant —va afegir el James— i ha valgut la pena veure la Montague amb aquelles... ejem, ejem.

—Au va, —va dir la Geena, entre rialles—, anem a fer deures.

—Tenim gaire cosa per la setmana que ve? —va preguntar el Frank traient l'agenda.

—La redacció d'homes llop per Defensa, el treball de pocions modificadores de mides, i la redacció dels animàgics per Transfiguració.

—Ah, mira, encara...

—Això de teoria —va matissar la Geena de seguida, i els altres van abaixar el cap—. Hem de practicar per Encanteris, Transfiguració i Defensa.

—No sé si podrem eh... —va fer l'Alice.

—I tant, que sí —va contestar el James—. Ningú no pot amb nosaltres.

Però al cap de quatre hores treballant a la Sala Comuna, va pensar que potser els deures eren l'excepció de la regla.

—Val —es va corregir— res no pot amb nosaltres tret dels deures.

La Geena, que era la que tenia la biblioteca més per la mà, havia anat a buscar els llibres que els podrien fer falta i ara tenien sobre la taula una pila gegant. De moment, només havien aconseguit acabar el treball de Pocions.

—A mi ja em fan mal els ulls de tant llegir —va dir el Frank amb un badall— perquè no deixem els altres dos treballs escrits per demà i diumenge? Dediquem-nos a la pràctica, eh?

Van decidir que seria el millor, i es van passar la resta del vespre fent encanteris i intentant transformar el Voldemort, el pygmi-puff de l'Alice, en una copa d'aigua.

Quan va ser mitja nit, tothom ja havia anat a dormir.

—Vinga —va fer l'Alice, traient un pergamí on havien apuntat tot el que s'havien d'endur—. Passem llista. Mapa de Magatotis.

—Sí.

—Capa d'invisibilitat.

—També, l'he agafada abans.

—Arc i fletxes.

—Aquí —va fer el Frank.

—Llibre de contrasenyes.

—A la meva bossa —va dir la Geena.

—Capses de Megabooms.

—A la meva —va dir el James.

—Roba d'abric de tothom.

—Sí.

—Doncs ja està —va enllestir l'Alice—. Què fem amb tots els llibres que hem tret de la biblioteca? Demà els tornarem a necessitar.

—Jo me'ls enduria. Potser aquesta nit no tenim gaire cosa per fer allà d'interessant i podem continuar.

—Doncs vinga —va dir el James mentre s'aixecava—, recollim i marxem.

Van sortir amb molt de compte pel forat del retrat per no despertar la Senyora Grassa i van començar a baixar les escales de marbre tot vigilant el Mapa de Magatotis.

—Quan haguem baixat —va murmurar el James—, ens amagarem al corredor de l'esquerra, fins que hagi passat el Nick-per-poc-sense-cap.

Només es van haver de tornar a parar una vegada més per esquivar la senyora Norris i als deu minuts ja eren en un turó del jardí contemplant el Pi que Baralla. La Geena va agafar l'arc que havia aconseguit el Frank, va posar-hi una fletxa i va estar apuntant una estona al nus més gran de l'arbre. Va disparar i la fletxa va anar a parar al lloc exacte.

—Caram! —va fer el Frank.

—Ja us vaig dir que era força bona.

—L'últim que reculli la fletxa —va dir el James, i com que l'arbre estava immòbil, es va ficar per entremig de les arrels—. No està il·luminat, enceneu les varetes... Lumos!

Tots quatre ho van fer i van començar a caminar. Al cap de ben bé vint minuts van arribar a una porta de roure.

—Preparats? —va preguntar el James, i va obrir la porta amb un grinyol, que va donar a un corredor del que presumiblement era ca l'Alfred.

Estava tot ple de teranyines, i era tot molt fosc, no hi havia torxes ni il·luminació de cap mena. Tot el mobiliari i el terra estava recobert per un dit de pols. Les cortines estaven estripades i foradades per les arnes.

—Deies que potser no teníem res a fer, Geena? —va riure el James.

—Molt graciós. —va fer la Geena.

—I si ens separem i busquem alguna sala que ens vagi bé? —va suggerir el Frank.

Es van separar. L'Alice i el James van pujar el pis de dalt mentre els altres dos escorcollaven el de baix. El James, il·luminat per la feble llum verdosa de la vareta, va entrar en una sala que era un lavabo (o, al menys, ho havia estat, perquè ara inspirava de tot menys higiene) i després en una altra que tenia pinta de ser una mena d'estudi. El James s'hi va acostar. Hi havia un canelobre amb quatre veles que ja s'havien gastat.

—Nois... —la veu de l'Alice, fluixeta però alarmant, va ressonar per tota la casa—. D'això... podeu venir un moment...?

—El James va córrer cap allà i va arribar al mateix moment que el Frank i la Geena pujaven l'escala. Es van quedar tots sense respiració.

—No pot ser!

—Mare meva!

—Però si és... és...

—L'home llop de Vitruvi de Leonardo da Vinci —va acabar l'Alice.

—Però si ha dit l'Agatha McGonagall que s'havia perdut! —va exclamar la Geena.

—Sí —va fer el Frank—, però aquí no hi entra mai ningú...

Al James se li va encendre la llumeta de cop. Tot tenia sentit.

—Doncs si no m'equivoco... —va explicar— aquí és on es devia amagar el Remus Llopin. Darrere l'home llop. És perfecte. I... si Leonardo da Vinci era un bruixot...

—Què? —van voler saber els altres.

—Doncs que segurament el quadre també és màgic —va acabar el James, i es va posar al davant, aixecant la llum de la vareta—. Eh, tu! —li va dir al quadre—, deixa de dissimular, home... llop.

I, aleshores, l'home llop va aixecar el cap.

—Qui sou? —va fer amb una veu rovellada—. Qui gosa...? James? James Potter?

Tots quatre es van quedar de pedra.

—Ssssí —va fer el James, insegur.

—És que no creixes, noi?

El James es va quedar tan perplex com els altres.

—Em... em sembla que et confon amb el teu avi, James —va dir la Geena.

—Ah! És clar! És que ens assemblem molt... —es va dirigir al quadre­—.­ D'això... és que també em dic James Potter, però sóc el seu nét.

—Aleshores ets benvingut —va dir el quadre—. Em dic Vitruvi. Què se n'ha fet, d'ells?

—Si et refereixes als Rondadors, ja són morts.

—Vaja. Em sap greu. I  qui són els que t'acompanyen?

—Doncs... —va començar el James—. Aquests són el Frank i l'Alice Longbottom.

—Néts?

—Néts.

—Bona gent —va declarar el quadre.

—De la millor —va afegir l'Alice.

—I aquesta —va continuar el James—, és la Geena Thalassinos.

—No em sona...

—És que sóc filla de muggles —va explicar ella.

—Ah —va fer el quadre—. Però ets de Gryffindor?

—Sí, sí, i tant —va dir ràpidament ensenyant-li l'escut—. Tots quatre ho som.

—Per cert —va tornar el James, tot pràctic—, sabem que aquí hi vivia el Remus Llopin, un home llop. Però quina és l'habitació que feien servir ell i... els seus amics?

—La tinc darrere —va respondre el Vitruvi—. Però no us puc deixar entrar sense la contrasenya.

—Altra vegada... —va comentar el Frank, posant els ulls en blanc.

—No crec que aquest cop sigui tan difícil —va dir el James—. Només hi ha una contrasenya possible: juro solemnement que vull fer una malifeta.

—Correcte —va dir el Vitruvi, i el seu quadre es va moure d'on estava per deixar a la vista un forat només una mica més petit que el de la Senyora Grassa.

Tots quatre, il·luminant-se amb la llum de les torxes, van penetrar en l'habitació, que era gran i espaiosa. Hi havia uns sofàs al fons, al costat d'una prestatgeria, i un parell de finestres força grans mig tapades per aquelles cortines foradades i velles que hi havia a la resta de la casa. També hi havia un mirall molt gran, ple de pols, i un escriptori, al damunt del qual hi havia un gerro transparent amb una flor que devien haver deixat allà els Rondadors quan van deixar Hogwarts, de tant pansida com estava, i també dos canelobres més com el que havia vist el James, les veles dels quals estaven completament gastades.

—És fantàstic! —va dir el James—. S'hauria de netejar una mica i redecorar, però... pot servir, no? Ni tan sols ens hem de preocupar de que el descobreixin, el Vitruvi ja vigila!

—James —va dir la Geena, acostant-s'hi—, pensa un moment. L'home llop de Vitruvi és un quadre de Leonardo da Vinci! És molt reconegut! I si algú se l'emporta? De fet, em sembla que hauríem de dir que l'hem trobat...

—No, Geena! —va exclamar l'Alice—. Els muggles no el coneixen, només coneixen la variant de l'home! I els mags tampoc el coneixen, ni tan sols saben qui era Leonardo da Vinci! Recorda't de la classe de Defensa. Només els fills de muggles vau reconèixer-lo.

—Però i si entra algun muggle i el veu? —va insistir la Geena.

—No, impossible —va dir el Frank—. A Hogsmeade només hi viuen bruixots de tota la vida! A més, pensa que ningú donarà tanta utilitat al quadre com nosaltres, ni tan sols l'apreciarien. Els muggles no poden saber que existeix, perquè llavors sabrien que existeixen els homes llop i els bruixots i que da Vinci n'era un... i els mags no li donarien importància perquè ja depreciaven el seu autor...

—Amb això tens raó... —va reconèixer la Geena.

—Per si a algú li interessa la meva opinió —va dir la veu del Vitruvi des de fora— jo aquí estic molt bé, i m'encantaria que això tornés a estar com estava abans!

—Si? —va fer el James amb ullets de felicitat—. Ens quedem ca l'Alfred? Eh? Ens el quedem? Siusplau? Sí? Sí?

—Per mi, sí —va dir el Frank.

—Per mi, també —va afegir l'Alice.

—Està bé, va, sí! —va exclamar la Geena, finalment.

—Fet, doncs. —va sentenciar el James—. A partir d'aquest moment declaro inaugurat el... el... ens hauríem de buscar un nom —va acabar amb un sospir.

—Els Rondadors? —va preguntar l'Alice.

—Nah, els Rondadors eren els altres. Ha de ser un nom diferent.

—Què us sembla El Clan de Magatotis? —va suggerir el Frank—.  Pel mapa i tal... seria els nostre símbol.

—M'agrada —va dir la Geena.

El James el va pronunciar uns quants cops, per veure com sonava. A ell i l'Alice també els agradava.

—Doncs ja està. Declaro inaugurat El Clan de Magatotis!

Tots quatre van fer un aplaudiment, que va quedar força tètric en aquell lloc tan fosc i llòbrec.

—Quina hora és? —va preguntar el James.

—Gairebé les dues.

—I ara què? —va fer el Frank.

—Ara netejar, això el primer —va dir la Geena—. A baix he vist un parell d'escombres i fregones... Segurament també puc trobar draps... —i va desaparèixer cap al pis de baix. L'Alice s'anava mirant els mapes.

—Estava pensant... —va dir l'Alice lentament—, que, per si de cas, podríem fer una còpia del Vitruvi... així podria moure's i venir a avisar-nos en cas que passés alguna cosa... o s'avorrís, si més no. Jo dibuixo força bé... crec que ho podria fer.

—Em sembla una idea genial —va dir el James.

—Jo vaig a fer una llista amb tot el que hem de portar a partir de demà... cosa 1:

—Veles —van dir tots tres alhora.

 

*  *  *

 

Aquella nit, per anar passant, van decidir fer un foc transportable dins el gerro transparent, més que res per il·luminar-se una mica. Van decidir passar aquella nit netejant només aquella habitació i, al cap de cinc hores, va quedar com nova, tot i que van decidir que tan aviat com poguessin anirien a comprar teles per fer cortines noves i pintura per les parets.

Abans de les set del matí ja van tornar cap a Hogwarts, i van anar de seguida a esmorzar, tot fent veure que s'acabaven de llevar, i van dissimular una mica. Com que era dissabte, se'n van anar cap a les habitacions a dormir tot seguit. L'Albus, la Rose i el Lorcan estaven una mica empipadors, perquè volien saber com era que estaven tan cansats i perquè no havien aparegut en tota la nit, però ells els van estar donant llargues.

Aquella mateixa tarda hi havia una sortida a Hogsmeade pels alumnes a partir de tercer, i era el moment ideal per anar a fer les compres a Hogsmeade.

—Ara que tenim la capa i el mapa —va dir el James—, podem anar pel passadís de la bruixa bòrnia fins a Ducsdemel, ens confondrem entre la multitud. Ens endurem la capa, igualment, per si ens creuem amb els professors.

Dit i fet, aquella mateixa tarda van anar a comprar pintura de color torrat i cortines de vellut granat, així com productes de neteja, sense que cap professor els descobrís. També es van passar per Les Tres Escombres a buscar uns quants batuts de bescuit per passar les properes tres nits de lluna plena, i també van anar a l'apotecaria a comprar un parell de marmites de peltre i ingredients per a fer pocions, per si de cas mai n'havien de fer alguna que estigués prohibida. I van comprar pintures, tinta, plomes i pergamins, per fer la còpia del Vitruvi i per qualsevol altra cosa que els fes falta. També van comprar veles, que van resultar una mica cares, i van decidir que a partir de llavors les demanarien als elfs domèstics de Hogwarts.

Durant aquell vespre i tota la tarda del diumenge van estar enllestint la feina que tenien per la setmana. I, en les tres nits més que va durar la lluna plena, van acabar de netejar tota la casa, pintar, canviar cortines i fer una còpia petita del Vitruvi, que funcionava perfectament (és a dir, que l'home llop es podia moure d'un retrat a l'altre sense problemes) i l'Alice va decidir enganxar-lo a la contraportada del seu llibre de Defensa Contra les Forces del Mal.

En resum: les coses començaven a rutllar.


Doncs apa, fins el dia 4! Que vagi molt bé, espero que les que esteu fora estigueu passant unes bones vacances!


Llegit 1651 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


laia.weasley Anònim02/08/2008 a les 20:09:04
#17107Encara no he escrit cap fanfiction

uoOOOOOOOO!!es...senzillament perfecteee!! M'ha encantat de veritat, casi et diria que el millor capitol!

no saps el que t'he trobat a faltar, a tu i als teus capitols, perque vaig tornar just quan tu vas marxar i clar..tots aquests dies...espero i desitjo que no se t'acavi mai la imaginació, continua així.




Avatarclara_cat 53 comentaris02/08/2008 a les 23:49:56
#17108Encara no he escrit cap fanfiction

jajajajajaja jo stik fora però tinc internet!!!!

Sta molt bé el capi i que sigui més llarguet s'agraeix dsprés de tants dies ja que ens tenies molt mal acostumats!!

No els i pot anar tot tan bé i amés a més falta alguna cosa, algun assumpte amorós o fantasmes del passat... Però en general mola molt com sempre!!

Fins el dia 4




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris03/08/2008 a les 17:58:03
#17109Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

jaja, sí, tens raó no pot anar tot tan bé... els temes amorosos els deixaré per més endavant, xk numés fan segon encara, i son una mica petits... com que penso continuar el ffic amb un altre doncs ja veurem. Lo dels fantasmes del passat sí k m'agrada per això... XD




Avatarnuria.potter 115 comentaris04/08/2008 a les 10:54:26
#17110Encara no he escrit cap fanfiction

G E N I A L ! 

Ei t ha kedat perfecta!

m' ancanta aket capitol !!! es un dels millos!!!!

I vueno , spero k t haguin anat mb les vacanses!!


Núria*




gemmaevans Anònim04/08/2008 a les 11:29:13
#17111Encara no he escrit cap fanfiction

fantastic!! esta mol b!!! ja tinc ganes d llegir el seguent!!
i no diguis k ets creguda perque es veritat!! xdxd

~~Gemma~~




Avatarivi_potter 512 comentaris04/08/2008 a les 13:18:56
#17112Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

genial genial genial :)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris05/08/2008 a les 15:47:58
#17121Encara no he escrit cap fanfiction

waaaaaa!!!!!!!! K be!!!

Mola el cuadre del Vituvi!!! M'encanta!! 




AvatarLUN@ 194 comentaris08/08/2008 a les 13:14:44
#17138Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Per fi m'he posat al diaaaa!!^^ 

M'ha encantat, en serio!! Està súper bé!! M'encanta com escrius (no hi ha capítol en el que no rigui xD)!!! =D

Continua aviat que la cosa està interesantíssima! (Què està traman el Harry?¿? aix, nervios, intriga, dolor de barriga xD)

Ah, a partir d'ara probaré de no quedarme tan enrere i comentar-te cada capi ^^

Petons i ànims!! =)    *Charlotte*




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris08/08/2008 a les 17:35:54
#17141Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Guaaaaaaaaaaai!

Jo ja he arribat d campaments, i conta que t'aniré comentant tots els capis q de moment no torno a marxar!

dw

Marta




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris15/11/2009 a les 21:13:40
#20742Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

ets una crac! quant em queda per aprendre.. xD mola molt!

Petons de:
Marta Potter Weasley




Avatarhermione potter 236 comentaris04/08/2014 a les 16:17:23
#24864Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Guaiiiiiiii, m'encantaaaaaaaa




AvatarAntares_Black 375 comentaris22/08/2014 a les 19:33:52
#24926Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Ei! Estàs deixant el llistó molt alt!! =D Em pensava que l'anterior capítol era el meu preferit, però em sembla que és que ja comença l'acció i els misteris!! :O

Al principi em preguntava: «L'Agatha McGonagall aquesta per què separa entre fills de muggles i alumnes de famílies de bruixots? I si sóc mestissa, què faig? Alço el braç o no...?». M'he precipitat!! xD Després ja es veu per què!! Genial l'Agatha McGonagall!! ;) Els temaris dels homes llop i animàgia, però, no s'ensenyen fins el tercer curs, oi?

El Vitruvi de Leonardo és màgic!!! :O Ja deia j que l'Agatha McGonagall els ajudaria! xD És genial com conversen amb el quadre! No he acabat d'entendre, però, això de la còpia del quadre... Ja sé que els retrats es poden moure d'un a l'altre, però...

També m'ha agradat el tros de passar llista :) És una cosa senzilla, però m'ha agradat =)

Ernie McMillan és animàgic!! Un conill!

«A mi m'agrada la vida tranquil·la, ja ho sabeu», diu en James. Sí, és clar!! xD

La Juliet Montague amb els pits inflats! Un premi per a l'Alice!

Ja t'ho he vist en d'altres ocasions; és matisar, no pas matissar. I és «guanyem Els de Hufflepuff» (si no és que vols dir que «guanyen el partit als de Hufflepuff)» , compte de no posar la a davant de CD, que et passa sovint...

Ah! I les veles?? Veles!!!?? Com que veles?? Són ESPELMES! Vela és la vela d'una nau o la vela d'una porta/finestra/balconada (tandal)... Però el que tu vols dir són ESPELMES. Arregla-ho, quan puguis.

Trobo a faltar en Peeves!!

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 21:56:01
#24954Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Antares Black:

- Ok, el dibuix que fa l'Alice és perquè si mai algú entra els pugui avisar. Els personatges dels quatres (com el Phineas Nigellus) es poden moure entre els quadres que han pintat d'ells, i el vitruvi també: pot estar fent guàrdia, o pot aparèixer al llibre de l'ALice per parlar amb ells. No ho he fet servir mai, la veritat, pe`ro en aquell moment em va sembla bona idea, pe`ro després me'n vaig oblidar. cagadeta.

- Corregiré això de les veles, tens raó... un dia d'aquests he de corregir TOTA aquesta fanfic a fons... de vegades la rellegeixo i me'n dono vergonya! XD