El Clan de Magatotis - Capítol 12: Sospites
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 04/08/2008 a les 14:37:50
Última modificació 04/08/2008 a les 14:37:50
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 12: Sospites

Ei, merci per comentar a totes... en fi, capítol nou eh? Comença a haver-hi petits problemes que mica en mica s'aniran fent grans... i no dic res més i us deixo llegir, ok?


12- SOSPITES

 

Les dues setmanes següents a la gran descoberta del Clan de Magatotis van passar sense gaires complicacions. Els més grans dels seus problemes van ser un parell de càstigs mal contats, als quals no donaven la menor importància, i els entrenaments de quidditch, que últimament eren molt durs.

La novetat va arribar un dijous a l'hora d'esmorzar, quan va tornar a sortir a la llum un misteri que el James ja gairebé havia oblidat. De fet, amb tot el que havia passat, se li havia anat completament del cap, i quan l'Albus se li va presentar amb un pergamí a la mà tot nerviós i emocionat li va costar una mica entendre de què parlava.

—De què vols que parli? —li va contestar l'Albus quan li va preguntar— la carta que vam trobar a la xemeneia del despatx del papa la nit de Nadal! Que no te'n recordes? La que algú li deia de fer alguna cosa a les esquenes del Ministre!

—Ah! Ostres, sí, perdona, és veritat!

—Te'n recordes que et vaig dir que aquella lletra em sonava d'haver-la vist a Hogwarts? —va preguntar l'Albus, tot nerviós.

—Sí —va afirmar el James—, ja recordes on la vas veure?

—Sí —va contestar el seu germà—. És de la Rose.

—Quina Rose?

—Com que quina Rose? —va fer l'Albus, irritat—. La nostra Rose, la Rose Weasley!

—Però què dius, ara! —va riure el James—. Per què li hauria d'enviar cap carta al papa, la Rose?

—Això no ho sé —va contestar l'Albus—, però mira això.

Li va allargar un pergamí escrit. El James se'l va mirar atentament i va veure que, efectivament, la lletra era idèntica a la de la carta, una mica desendreçada però entenedora, amb unes lletres q molt curioses, com les que també hi havia allà.

—És una redacció per Pocions —va explicar l'Albus—. Li he demanat per llegir-me-la abans de fer la meva, i llavors he vist la lletra. Veus com s'enrosca la q per la punta? Per què creus que la Rose escriu al pare?

—No ho sé, no té ni cap ni peus —va dir el James, pensatiu—. En fi, gràcies per dir-m'ho, ja ho esbrinarem, ja veuràs...

I se'n va anar cap a la taula de Gryffindor a explicar-ho als seus amics, que estaven tan estranyats com ells dos.

—No, no, no pot ser —va dir l'Alice, mentre empastava melmelada de préssec a una torrada—. M'estàs dient que creus que la Rose Weasley planeja un pla malvat amb el teu pare i tot perquè enrosca la punta de les q?

—Sí, potser tens raó —va fer el James—, deu haver-hi més persones que tinguin una lletra semblant.

—És clar, home —va afegir el Frank—. Tu què hi dius, Geena?

La Geena, però, no estava per ells, sinó que llegia una carta que li acabava d'arribar.

—Què? Ah... mmm... no ho sé, a mi també m'estranya.

—De qui és la carta? —es va interessar el Frank.

—Del Paris, el meu germà... res interessant.

Però el Frank va seguir mirant-la una estona, com si fixant els ulls en ella pogués esbrinar més coses, tot i que la Geena no va dir res més.

Aquell any, els de segon tenien tot el matí del dijous lliure, només tenien doble classe de Història de la Màgia després de dinar. El James va dir que tenia ganes d'anar a la cabanya del Hagrid a xerrar una estona amb ell, i l'Alice de seguida s'hi va apuntar. La Geena va dir que aniria a la mussolerissa a respondre al seu germà i el Frank els va explicar que havia d'anar a la biblioteca acabar de consultar unes dates per la redacció de les rebel·lions dels gòblins que havien d'entregar a la tarda.

Quan el James i l'Alice s'acostaven a la cabanya, van veure que el Hagrid era fora, fent alguna cosa que el tenia molt ocupat, però que no es veia perquè estava d'esquena i no era precisament petitet.

—Hola, Hagrid —el va saludar l'Alice, quan van arribar— Què fas?

—Ah, hola, Alice, hola, James... —va fer el Hagrid amb la seva veu ronca i profunda—. Res, estic arreglant la moto, que perd una mica d'oli... però me sembla que de seguida estarà reparada, ja tinc localitzat el problema... De pas, l'engrassaré una mica perquè ahir grinyolava una mica.

—És una moto muggle? —va preguntar l'Alice, mentre s'acostava a donar-li un cop d'ull.

—No, no, què va —va contestar el Hagrid—. És màgica, vola. Me la va regalar el Sirius Black fa molt anys.

—El tiet Sirius? —va fer el James, tot emocionat—. De debò?

—Sí —va contestar el Hagrid—. Tres dies abans que el tanquessin a la presó, tot i que jo llavors encara no sospitava res... tot just acabava de treure el teu pare d'entre les runes de la casa de la Vall de Gòdric.

—I és molt ràpida? —va voler saber el James, mentre se la miraven des de tots els angles—. Hi caben còmodament dues persones, no?

—Sí, i a més hi ha un sidecar, però ara l'he tret perquè no m'estorvi. Que me voleu ajudar a arreglar-la?

Els dos amics van contestar que sí, i van estar fins l'hora de dinar ajudant el Hagrid.

 

*  *  *

 

La Geena caminava per Hogwarts amb cara de preocupació. Encara tenia a la mà la carta del seu germà Paris i l'anava llegint i rellegint una vegada i una altra mentre enfilava cap a la mussolerissa, com si no es pogués acabar de creure alguna cosa que li explica o, més aviat, com si li expliqués una cosa que li costava molt d'entendre i hagués d'anar llegint una vegada i una altra fins que li entrés al cap el significat.

 Va arribar a la mussolerissa gairebé sense ser-ne conscient, com si els peus l'hi haguessin portat sols. Va obrir la porta i va entrar dins, on una forta olor la va rodejar. Es va dirigir cap a una taula que hi havia i s'hi va asseure. Va treure un pot de tinta, un pergamí i ploma de la seva bossa i es va posar a escriure. La seva preocupació era tal que no es va adonar que algú l'havia estat seguint i que cinc minuts després que ella arribés, estava plantat just davant seu.

—Em penses explicar què et passa?

La Geena va aixecar el cap de cop, amb un ensurt que va fer que se li esborronés la tinta de la carta.

—Frank! —va exclamar—. M'has espantat! Que no eres a la biblioteca?

—No —va contestar el noi, mentre donava la volta a la taula per seure al seu costat—. Només ho he dit perquè volia parlar amb tu a soles.

—Ah. I què vols?

—Ja t'ho he dit —va dir el noi tot seriós—. Vull saber què et passa.

—Res —va contestar la Geena, evitant-li la mirada.

—Estàs estranya —va comentar ell al cap d'uns segons—. Des que hem tornat de les vacances de Nadal. Des de cap d'any, per ser més precisos.

—Ja —va fer la Geena.

—Em vols explicar què et passa?

La Geena se'l va quedar mirant uns moments.

—No.

El Frank es va quedar parat, sense saber què dir.

—Per què no?

—Perquè aquí estic bé —va contestar la Geena—. Aquí amb vosaltres m'ho passo bé, riem...

—Tu ja no rius.

—...ens divertim...

—Tu no.

—...i jo no penso en altres coses en què no vull pensar.

—És obvi que sí que ho fas, perquè si no, no estaries així, ni ara mateix estaries escrivint una carta al teu germà ni miraries cada matí al correu en busca d'alguna carta. I no posaries cara de preocupació quan no en tinguessis cap, ni cara d'alarma quan sí.

Es van quedar mirant, altra vegada en silenci.

—Passa alguna cosa a casa teva? —va preguntar el Frank.

Aleshores la Geena es va posar a plorar.

—La meva mare està malalta —va contestar, fluixet—. Ja han anat a visitar-la força metges, però ningú no sap què té. Està cada dia més dèbil, té febre, no pot menjar gairebé. Quan vaig marxar ja amb prou feines es podia aixecar del llit. Era una tortura estar allà casa, no podia veure-la d'aquella manera, i el meu pare no ajudava gens. Es passava gairebé tota l'estona assegut al sofà amb els ulls en blanc i ens deixava fer al Paris i a mi. El Paris em va demanar que em quedés allà amb ell... —aquí va haver de parar i es va posar a plorar encara més. Després va parar i va poder seguir—. Però la meva mare s'hi va negar i, quan va saber que m'invitàveu per cap d'any, em va fer marxar de seguida. I vaig haver de deixar el Paris allà sol, pobre... li vaig dir que m'anés enviant cartes per saber com estaven tots...

Arribat aquell punt el Frank es va aixecar per abraçar-la i acariciar-li els cabells.

—Avui mateix m'ha escrit. Diu que la mare està igual, si no una mica pitjor que quan vaig marxar. També el pare es passa hores i hores tancat a l'habitació amb ella, o sol per les roques...

—Per les roques? —es va estranyar el Frank.

—Sí, és que vivim davant del mar, i hi ha una mena de cala de roques... es veu que es passa estones molt llargues donant voltes per allà... I res, que encara no saben què té, i que la malaltia continua avançant.

—Em sap molt greu —va dir el Frank amargament—. Però ja veuràs com finalment algun metge sap el què passa i la pot curar...

La Geena va fer que sí amb el cap  va deixar que el seu amic li eixugués les llàgrimes que tenia per la cara.

—Moltes gràcies, Frank... em sembla que em sento millor.

—És clar que sí, dona. Envia-li la carta al teu germà, va.

La Geena va escriure la direcció al pergamí i va agafar un dels mussols de l'escola, un de banyut molt gros, que va veure amb prou força per fer un viatge tan llarg. Tots dos es van quedar a l'ampit de la finestra mirant com s'emportava la carta cel enllà.

—Frank... —va fer la Geena, fluixet, i el Frank se la va mirar—. No expliquis res d'això al James i l'Alice, eh? Ja, ja ho sé —va dir quan va veure la cara de consternació del noi—, però ara va tot molt bé, i esteu tots molt il·lusionats amb tot això de ca l'Alfred i a mi... a mi també em distreu, i m'ajuda a estar a alegre i en no pensar en el que passa a casa. Si ho sabessin ens passaríem el dia parlant del mateix i seria pitjor, de veritat. És millor així.

—Com vulguis —va dir el Frank—. Però ja saps que pots comptar amb mi per qualsevol cosa.

—Ja ho sé —li va dir amb un somriure.

 

*  *  *

 

L'endemà al matí, quan l'Alice i el Frank van arribar tots dos junts al Gran Saló no s'esperaven que tota la taula de Gryffindor s'aixecaria aplaudint i es posaria a cantar-los l'Aniversari Feliç. Però així va ser, és clar. Per això, quan es van asseure tot vermells amb el James i la Geena els van cantar les quaranta.

—Ja us val... —va fer l'Alice—, els d'Slytherin es riuran de nosaltres durant un any.

—Als d'Slytherin els poden donar pel cul —va dir el James, tot rient.

Al cap de poca estona, va entrar el correu. El Frank va veure que la Geena aixecava el cap en busca del mussol banyut, però no n'hi havia cap.

—Geena —li va dir baixet perquè no el sentissin els altres dos—, un mussol no pot fer un viatge tan llarg d'anada i tornada en vint-i-quatre hores... vius a Atenes, eh?

—Ja...

Però l'Alice sí que va rebre el correu de cada dia, el Periòdic Profètic, al que estava subscrita, i va escopir de sobte tot el suc de taronja sobre el Lorcan Scamander, que era al seu davant.

—Alice, maca, que m'acabo de dutxar! —es va queixar el Lorcan.

—Perdona, Lorcan... Ei, gent, mireu això...

Els va passar el diari, on sortia a la portada una foto d'Azkaban amb uns quants aurors, entre ells el Harry i el Ron.

 

FUGA D'AZKABAN

Per Rita Skeeter, enviada especial

 

Ahir, dia 24 de gener, un pres d'Azkaban anomenat William Carrington va aconseguir escapar de la famosa presó dels bruixots sense que cap dels guardes se n'adonés. Carrington va ser condemnat fa dinou anys per passar informació de la Conselleria d'Afers Màgics a l'Innomenable, cosa que hauria fet possible la presa de la Conselleria per part dels Cavallers de la Mort.

Després del Decret A04, promulgat ara farà uns cinc anys i mig aproximadament, la major part de la comunitat màgica del país ja creia que només era qüestió de temps que passés un desastre com aquest. Pels lectors que no ho recordin, el Decret A04, promulgat per Hermione Jane Weasley, cap del Departament de Lleis Màgiques de la Conselleria d'Afers de Màgics, dictava que els demèntors, que per aquell llavors eren els vigilants de la presó,  serien expulsats d'aquesta i substituïts per funcionaris "de carn i ossos" amb el pretext de la presumpta relació que aquestes criatures havien mantingut amb l'Innomenable. 

És cert que, a molts, els demèntors els posaven els pèls de punta,  però a la majoria ens reconfortava saber que els criminals que hi havia a la presó tenien una vigilància total i, a més, el càstig que es mereixien. És sabut per tothom que la presó d'Azkaban com a tal no és precisament la més segura del món i que, si fins ara ho havia estat, era gràcies a l'efecte que produïen els seus guardes sobre els presos.

Ronald Weasley, auror en cap de l'equip destinat a la recerca d'aquest pres, afirma que «tenim moltes pistes sobre on pot haver anat el pres» i que «segurament en pocs dies, o fins i tot hores, el tornarem a tenir entre reixes», cosa que queda una mica en entredit tenint en compte que està casat precisament amb l'autora del Decret A04, a qui voldrà defensar de totes totes.

Harry Potter, Cap del Departament d'Aurors i íntim amic del matrimoni Weasley, s'ha negat a fer declaracions. Hermione Weasley, per la seva banda, ha anunciat que en cap cas no se sent responsable de la desaparició del vell Carrington i que no pensa abolir el decret A04 de cap de les maneres: «Els demèntors són unes criatures diabòliques i malvades que engoleixen l'ànima de les persones», declara Weasley. «Pocs criminals es mereixen un càstig semblant. I de totes maneres no seria la primera vegada que un innocent ha de passar per aquest malson, com ara Sirius Black, sense anar més lluny. No podem permetre que casos com aquell es repeteixin». Sembla mentida quant de suc se li ha arribat a treure a l'últim membre de la família Black, tot i que molts encara no estem del tot convençuts de la seva innocència.

Ara la Comunitat Màgica espera que hi hagi resultats aviat en resposta a aquesta situació vergonyosa. Prenem la paraula del senyor Weasley i esperem que, pel seu bé, aconsegueixi capturar Carrington en pocs dies.

 

—Mala pècora! —va exclamar el James, tot girant-se cap a l'Albus i la Rose, que eren a prop seu.

—Ja, ja —va fer l'Albus, que de seguida havia entès l'insult del James—, ja ho estem llegint del diari de la Rose...

Mentre els seus tres amics es posaven a despotricar en contra de la Skeeter, el James es va dedicar a empastifar melmelada de préssec de mala gana a les seves torrades. No sabia què li feia més ràbia: si que es rigués del seu tiet Ron d'aquella manera, que volgués involucrar el seu pare en tot allò, que volgués posar tots els mags en contra de la tieta Hermione, que només feia la seva feina, o si que posés en entredit la innocència del Sirius Black.

Però el pitjor, el pitjor de veritat i el que més l'empipava era que el cognom de Carrington li sonava molt i no sabia de què. Però William... no, William Carrington no acabava d'encaixar. No sabia com ho sabia, però estava convençut que hi havia alguna cosa que intentava cridar la seva atenció.

—Va, va, prou —va fer l'Alice—, que avui és el nostre aniversari i no hi ha d'haver mals rotllos, eh?

—Sí, tens raó —va er el James, i van marxar tots cap a classe d'Encanteris.

De seguida es va fer clar que, aquell dia, l'Aberforth Dumbledore no s'havia pres les pastilles d'extracte de granota. Estaven tots drets xerrant a classe quan el professor va entrar a la classe com una exhalació amb uns patins als peus.

—Aparteuuuuuuuuuuu! —va cridar quan va passar entremig d'ells a tota velocitat. Es va estampar contra la paret— Ouch —va fer, i va caure a terra pla.

Van tardar vint minuts a reanimar-lo. Quan es va despertar estava tant desorientat com de costum, mirant els alumnes, que l'envoltaven.

—Vell tocat de l'ala... —va comentar el Montague

—Un vell tocat de l'ala? —va fer el Dumbledore, encara assegut a terra, mentre mirava al seu voltant. —On? On?

—I si li tornem a donar un cop al cap, a veure què passa? —va suggerir el Frank.

 

*  *  *

 

Van acabar de passar la tarda prenent el solet al costat del llac, perquè era l'aniversari dels Longbottom i no tenien ganes de passar-la treballant, i menys quan tenien el cap de setmana per endavant. Però el James tenia el cap en un altre cantó, encara penava de què li sonava el nom del pres que s'havia fugat d'Azkaban. Fins i tot per la nit va estar donant voltes al llit i intentant que li vingués a la memòria.

Però no li va venir fins l'endemà a l'hora d'esmorzar, quan van tornar a rebre el Periòdic Profètic. Sortia en portada una foto del tal Carrington, i tot i que la cara no li deia res al James, de seguida que va llegir l'article el cor li va fer un salt.

 

RÈCORD D'ARREST I DETENCIÓ PER PART DELS AURORS

 

Tal i com havia vaticinat l'auror Ronald Weasley quan William Carrington va escapar d'Azkaban, el pres va ser localitzat i arrestat ahir dia 25 de gener a Tower Bridge, Londres, ni tan sols 24 hores després de la seva fuga.

Això marca un rècord de temps per part de l'equip dirigit per Weasley, que segurament serà difícil de superar. N'hi ha que pensen que és per l'eficiència del Departament d'Aurors de la Conselleria de Màgia des de fa uns anys. D'altres pensen que Carrington (també conegut pel nom de Billy) era curt de gambals per passejar-se per una zona tan transitada de Londres.

Harry Potter, el Cap del Departament d'Aurors ha declarat que «estava molt tranquil pel que feia a la persecució, ja que confiava plenament en Weasley, a qui havia deixat al càrrec, i tenia motius per estar segur que el pres seria capturat en qüestió d'hores». Weasley senzillament ha dit que «potser que la pròxima vegada certs membres de la premsa s'estiguin de fer comentaris i esperin un temps abans d'obrir la boca, no sigui que després s'hagin d'empassar les paraules».

Sigui com sigui, cal felicitar l'actuació dels aurors i estar agraïts que Carrington torni a estar entre reixes. Pot ser que la presó d'Azkaban no sigui cent per cent segura sense demèntors, però del que no hi ha dubte és que podem estar orgullosos de les nostres forces de seguretat.

 

—Ja! —va fer el Frank— Un a zero a favor del Ron Weasley!

—Com es nota que aquest no l'ha escrit la Rita Skeeter... —va comentar la Geena.

—Que bé, oi James? —li va preguntar l'Alice—. James? Què et passa?

—M'acaba de venir al cap! —va exclamar el James, amb el front arrufat i passant-se la mà pels cabells—. Ja sé de què em sonava Carrington! Però era Billy Carrington, no William, per això no em quadrava!

Els seus amics se'l van mirar, sense comprendre.

—Que no us n'adoneu? —va dir el James, exasperat—. La nota que vaig trobar al despatx del meu pare! 25 de gener, Tower Bridge! Us recordeu que m'havia oblidat del nom? Era aquest, Billy Carrington!

El Frank, l'Alice  i la Geena es van mirar amb els ulls molt oberts.

—N'estàs... n'estàs segur?

—Sí! —es va acabar aixecant de la cadira, perquè s'estava posant nerviós. Es va posar les dues mans al cap. Per què no hi havia ningú que pogués constatar els que estava dient? Tot allò era molt greu. Com podia ser que el seu pare sabés  tot allò un mes abans que el pres ni tan sols s'escapés?

—James! —va cridar l'Albus quan va arribar on era ell— has llegit el diari? Billy Carrington no era...?

—Sí! Sí! —va dir el James, mirant els seus amics—. Ho veieu, com tinc raó? L'Al també hi era!

—Tranquil, James, et creiem, —va dir el Frank, i el va fer tornar a seure—. Però abaixa la veu, que ens està mirant tothom i això no ho hauria de saber ningú...

El James va asseure i va callar de cop. Tenia ganes de vomitar. L'Albus i els seus amics se'l miraven preocupats.

El seu pare havia declarat que tenia motius per pensar que el Carrington seria capturat en poc temps! Coi, és clar, si és que ho tenia apuntat en un paper des de feia un mes! Quina mena de contactes tenia el seu pare? Aquells anònims eren d'algú que coneixia en Carrington i sabia que es volia escapar i el volia denunciar a la Conselleria sense ser descobert? O podia ser...? No s'imaginava el seu pare fent allò, però... Podia ser que tot hagués estat un muntatge del Departament d'Aurors per fer callar la gent escèptica amb els seus mètodes? Tenia alguna relació amb la carta que deia alguna cosa sobre planejar no sé què a les esquenes del Conseller? Podia ser que el seu pare, el mateix que havia combatut Lord Voldemort, ara es dediqués a enganyar tota la comunitat màgica en benefici propi per aconseguir popularitat?

El James estava segur que encara passaria una bona temporada abans no pogués tornar a dormir per les nits.


Apa, sigueu bones i comenteu eh?? Petons!

Agatha Black


Llegit 1350 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


laia.weasley Anònim04/08/2008 a les 18:56:13
#17116Encara no he escrit cap fanfiction

nomes et dire una cosa:

PERFECTE




gemmaevans Anònim04/08/2008 a les 22:26:58
#17118Encara no he escrit cap fanfiction

genial!! estic d'acord am la laia , perfecte .
no em diguis k el harry sa tornat dolent!
xdxdxd
axo es mol amocionan!!!!!
scriu aviat pq tornu a marxar uns dies!! :P

~~Gemma~~




Avatarivi_potter 512 comentaris05/08/2008 a les 14:29:23
#17119Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

maree mevaa com la liees! però clar les bones coses s'han de reconèixer i ho fas de conya! segueix aviaat!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris05/08/2008 a les 15:59:56
#17122Encara no he escrit cap fanfiction

tinc els pels de punta...

li auran netejat el cervell a Harry Potter?¿ En Harry Potter s'esta tornant dolent¿?

El pitjor: Acabara tenint rao la Rita Sketter a HP4¿?

El capitol esta mooooooolt be!! Es genial!!!




Avatarclara_cat 53 comentaris05/08/2008 a les 19:41:44
#17125Encara no he escrit cap fanfiction

osti, t'has ben quedat amb mi!!! Mira que en James es cregui això del seu pare... serà veritat o no...

Però si ja no els hi van explicar tota la veritat una vegada perquè no hauria de tornar a passar??...

interessant!Continua aviat!!




Avatarnuria.potter 115 comentaris05/08/2008 a les 22:27:33
#17127Encara no he escrit cap fanfiction

T'ha kedat fantastic , pero aixo de la Geena no m' ho esparava , pobre...


***

A i aixo da la Rose esta molt be , es la ultima persona k m' hauria esperat !!! XD


Vueno kuntinua mlt aviat eh?? " era broma"! xdxd


  &nb sp;                         &nb sp;   mlt patunets*


Núria*




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris08/08/2008 a les 17:45:17
#17142Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Guaaai...

segueixo...




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris26/08/2008 a les 21:47:25
#17245Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Coi! no ens deixis axi!!!

ja et val eehh!!! XD

vinga, fins un altre capi XD

lauraaa




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris27/11/2009 a les 16:44:38
#20803Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Ara si que s'està posant interessant!! jo crec que la carta l'haurà escrita l'Hermione, perquè no té gaire sentit que la Rose li envii algo així al Harry.. bé, però no en tinc ni idea del que està passant.

Segueix així, i no vagis tant de pressa, que sinó mai t'atraparé, xD

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarAntares_Black 375 comentaris22/08/2014 a les 19:34:38
#24927Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Com? La moto no era d'en Harry? Vull dir... Tota l'herència d'en Sírius Black va anar a parar a ell, oi? La va recollir en Ted Tonks, si no ho recordo malament, i la va donar tots feta un nyap al senyor Weasley, que la va arreglar i la va dar a en Harry... Oi? Corregeixa'm, si us plau, si no ho dic bé...

Aquest «per aquell llavors», com d'altres coses que escrius, no és una estructura gens pròpia...

En Sírius Black pot ser moltes coses, però és innocent i un gran amic fidel! Mala pècula de l'Skeeter!! I de la rata aquella, mai no en diu res, no?!! Serà...! >.<

Jo no me'n recordava perfectament del nom! :P I ja havia caigut que Bill és William hehe ;)

Ah, sí! I pobra Geena i família! Em sap greu, m'agradaria que es recuperés, però suposo que es morirà...

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 21:59:38
#24955Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Antares:

Què dius, ara? La moto se la va quedar el Harry? No fotis...! Ostres, doncs ho he oblidat per complet. Okay, anem a dissimular: "Quan el Harry va tenir fills, la Ginny li va prohibir terminantment tornar a agafar aquella moto, que considerava perilloca, així que el harry la va donar al Hàgrid, ja que sabia que ell en feia servei, de tant en tant". Hale, arreglat XDDD T'agrada la meva naturalitat? XD

 




AvatarAntares_Black 375 comentaris04/09/2014 a les 20:57:17
#25066Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

-Molt bona! xD

Antares