El Clan de Magatotis - Capítol 13: Males notícies i pitjors reaccions
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 06/08/2008 a les 13:59:29
Última modificació 06/08/2008 a les 13:59:29
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 13: Males notícies i pitjors reaccions

Ei, gent, moltes gràcies pels comentaris, cada vegada em venen més ganes de seguir escribint, jeje. Res doncs, au, que us deixo amb el capi nou.


13- MALES NOTÍCIES I PITJORS REACCIONS

 

En les dues setmanes següents a la publicació dels articles del Periòdic Profètic, el Frank no sabia qui estava més moix, el James o la Geena. Tot i que havia respectat la petició de la seva amiga i no havia dit res a ningú sobre la malaltia de la seva mare, l'Alice també notava que la seva amiga estava últimament una mica estranya. De totes maneres, ella va actuar de forma diferent al seu germà i va preferir no comentar-li res a la Geena. Va pensar que si necessitava ajuda ja li diria, i que potser no li agradaria que es fiqués en els seus assumptes.

Entre una cosa i l'altra, els bessons es van alegrar que s'acostés de nou la següent lluna plena. Si tenien altres coses en què pensar, segur que els seus amics deixarien una mica de banda les seves preocupacions.

Però mentre la Geena passava moltes hores callada i escrivint cartes, el James preferia avorrir-los fins la sacietat amb els seus pensaments repetitius i les seves hipòtesis, que cada vegada eren més inversemblants.

—James, estic convençut que el teu pare no fa servir màgia negra per saber què li depara el futur —va dir el Frank una tarda de dijous, mentre eren a Història de la Màgia, sentint més que escoltant la xerrameca de fons del professor Binns.

—No, oi? —va fer el James, que estava assegut al seu costat al fons de tot de la classe—. De fet ell no hi creu en aquestes coses... o sí? De fet, la profecia aquella d'ell i el Voldemort es va complir, no?

—Home, sí, però allò era una profecia de veritat, és diferent...

—I si fos una profecia? —va exclamar de sobte el James, fent que l'Anne Boot de Ravenclaw  li fes un «xxxt!» —. M'acaba de fer callar? M'acaba de fer callar?—es va exasperar el James, i el Frank el va haver d'estirar perquè s'assegués a la cadira. Realment, últimament el James saltava per no res.

—Només vol seguir la classe, James —va dir-li mentre el calmava.

—Ja —va fer el James—, maleïts Ravenclaw setciències de merda...

El Frank va posar els ulls en blanc i va deixar anar un sospir.

 

*  *  *

 

Aquell mateix vespre, a la Sala Comuna de Gryffindor, mentre els quatre amics de segon estaven fent uns deures de Pocions, els Potter van rebre una carta de casa, l'escrivia la Lily.

 

Estimats Jamesy i Al,

Bau veure al diari allò d'aquell Senyor Dolent que ban atrapar el Papa i el tiet Ron? Doncs ara no parem de rebre facilitacions de molta gent per correu. L'Hugo diu que els tiets també.

Bosaltres ja no sortiu als diaris. La Mama diu que és perquè des que ba coinci... consi.. conced... des de que es ba trobar amb la Rita Skiter a la redacció del diari quan anava a entregar la crònica del partit de quidditch de l'altre dia, a la Rita se li han passat les ganes d'escriure. Jo em pensava que era pel morat que la Mama li va deixar a l'ull, però si la Mama diu que és perquè no en té ganes, doncs deu ser veritat.

Aquí no passa res divertit. Aquest matí la Mama m'ha dit que el Papa estava fent un Foc a la sala d'estar, però quan hi he anat he vist que només l'estava fent a la llar de foc, o sigui que no us puc explicar res interessant.

Espero que bosaltres us ho estigueu passant millor.

Lily L. Potter.

 

Però amb aquesta carta n'hi havia una altra de molt més curta que havia escrit el Harry. Deia així:

 

James, he notat que al meu despatx hi falta un pergamí vell. No el tindràs pas tu? Espero pel teu bé que no entressis al despatx sense permís... 

 

El James, que començava a estar fins al monyo del seu pare, va girar la nota i va escriure al revers.

 

Quin pergamí vell? Quin despatx? Espero pel teu bé que no estiguis amagant res a ningú...

 

El va tornar a entortolligar i a lligar a la pota del mussol juntament amb una contestació per la Lily.

—D'això... —va fer el James quan el mussol va marxar—. Això no es pot considerar xantatge ni res d'això, oi?

 

*  *  *

 

L'endemà al matí, la Geena va rebre una carta de casa. El Frank va observar que l'obria amb les mans tremoloses, mentre l'Alice i el James donaven un cop d'ull al Periòdic Profètic. La Geena va llegir amb avidesa les lletres de la carta i, de cop, li va caure el plat de les mans i es va fer miques a terra.

—Geena! —van exclamar tots tres a la vegada—. Què et passa?

Però la Geena no semblava sentir-los. Només li va allargar la carta al Frank i se'n va anar corrents cap a la taula de professors. El Frank es va acostar als altres dos per llegir la carta.

 

Georgina,

La mare es mor. Encara no saben ben bé què té, però els metges diuen que és qüestió de dies que... que tot s'acabi. El pare està fatal. Vine, siusplau.

Paris.

 

Amb prou feines es podia llegir perquè, tot i que era una carta molt curta, la tinta estava moguda per gotes del que probablement eren llàgrimes.

—Però a què ve tot això? —va preguntar el James.

—Des de Nadal que la seva mare està malalta i no saben què té —va explicar el Frank—. No us n'he dit res perquè la Geena em va demanar que no ho fes.

—Ostres —va fer l'Alice, que s'havia quedat sense paraules.

El James es va sentir fatal. Havia estat tan ocupat jugant a ser detectiu que ni tan sols s'havia adonat que la seva amiga estava passant una mala temporada. La Geena no havia dit res per no preocupar-los i ell no feia més que atabalar-los amb les estupideses aquelles sobre el seu pare. Tenia ganes de vomitar.

—On és? —va preguntar mentre mirava a la taula dels professors, on la Geena ja no hi era.

—Deu haver anat a buscar la McGonagall al despatx —va dir el Frank—, perquè encara no havia baixat a esmorzar.

Automàticament es van aixecar tots tres de les cadires i van córrer cap al vestíbul per anar al despatx de direcció. Però no els va caldre, perquè el mig del vestíbul hi havia la Geena, que semblava que havia perdut l'oremus.

—Geena! —va fer el Frank, corrent cap a ella—. Geena! Què et passa? Què hi fas aquí?

La Geena se'l va mirar com si no el conegués, amb els ulls plens de llàgrimes.

—No sé... no sé com es va al despatx de la McGonagall... no sé on sóc...

—Nosaltres t'hi acompanyem —va dir l'Alice amb veu suau, mentre li passava el braç per l'espatlla i l'obligava a caminar—. Tranquil·la, estem tots tres aquí amb tu.

La Geena va fer que sí amb el cap, encara amb aire absent, i es va deixar conduir. Quan van arribar a l'estàtua de la gàrgola, el James va dir la contrasenya (Albus  Dumbledore) i van pujar cap al despatx. Van fer tres tocs a la porta de direcció.

—Endavant —va dir la veu de la McGonagall.

Quan els va veure entrar i va veure la cara de la Geena de seguida els va fer seure en unes cadires i els va fer explicar què passava. La Geena no podia parlar, ara havia començat a plorar a llàgrima viva, i ho va fer el Frank en el seu lloc.

—Ja me'n faig el càrrec —va dir la McGonagall, mentre conjurava una copa d'aigua per la Geena, que la noia va agrair—. Senyoreta Thalassinos, si li sembla bé ara mateix creo un portarreu cap Atenes.

La Geena va fer que sí amb el cap.

—Per desgràcia —va continuar la directora— no sé on viu i només conec Atenes d'haver-hi estat de vacances fa uns quants anys... Només recordo l'acròpoli. Que viu gaire lluny d'allà?

—No —va fer la Geena—. És molt a prop, tot recte fins al mar, ja em va bé que em porti allà.

—S'hi veu en cor d'anar-hi tota sola o prefereix que l'acompanyi algun professor?

—No, gràcies, no cal, professora —li va contestar la Geena—. Són deu minuts.

—Molt bé doncs —la McGonagall va anar fins el seu escriptori, va agafar una llarga ploma d'oca de color cru i va començar a fer moviments estranys amb la vareta—. Em sap molt greu, de veritat... però tard o d'hora ens hi hem d'enfrontar a aquestes coses. Per desgràcia, per alguns és massa d'hora... —es va girar d'esquenes, el James va suposar que per amagar les llàgrimes i després es va tornar a girar amb la ploma d'oca a la mà—. Quan es vegi en cor de tornar, m'envia una carta per mussol i ja li donaré instruccions de què hem de fer, d'acord?

La Geena va assentir i va agafar la ploma que li donava la McGonagall. Al cap d'uns segons, un remolí d'espurnes la va engolir i va desaparèixer. Les quatre persones que quedaven al despatx es van mirar sense saber què dir.

 

*  *  *

 

Aquella mateixa tarda tenien entrenament de quidditch. El Roure estava com una moto, perquè els Longbottom i el James li havien dit que potser la Geena no hi seria pel partit contra Hufflepuff del vint-i-tres de febrer. I, encara que ja hi fos, no hauria pogut entrenar, perquè ja només faltaven dues setmanes. O sigui que el Roure va començar a buscar algun caçador que fes de reserva.

Aquell cap de setmana s'havien de tornar a preparar per la sortida a ca l'Alfred de Lluna plena, que començava dilluns, però el Frank va comentar que no li semblava bé anar-hi a divertir-se sense la Geena, i els altres dos hi van estar d'acord. No tenia cap sentit. A més, haurien hagut d'empescar-se una altra manera de paralitzar el Pi que baralla, perquè cap dels tres no sabia tir a l'arc.

El dilluns van rebre carta de la Geena. Deia que havia arribat bé i que estava amb el seu germà cuidant de la seva mare, que ja gairebé no podia ni articular les paraules i es passava més estona dormint que desperta. El seu pare estava molt afectat i, tot i que quan va arribar es va alegrar molt de veure-la, ara es passava la major part del temps tancat a l'habitació o amb la seva dona, que amb prou feines el reconeixia. Els metges ja havien esbrinat què tenia: era una malaltia amb un nom estrany molt poc comuna i que, de totes maneres, no tenia cura, de manera que en cara que li haguessin diagnosticat abans tampoc no hi hauria hagut res a fer.

Més o menys cada tres o quatre dies rebien alguna nota seva, i els explicava el que feia i els deia que els trobava molt a faltar. Havien provat de parlar amb ella pels mirallets intercomunicadors que els havia regalat, però la Geena no els contestava. Van pensar que potser no estava d'humor per parlar cara a cara amb ells.

Les pitjors notícies van arribar el dimecres dia vint. Era l'hora d'esmorzar, i el James, l'Alice i el Frank estaven asseguts junts a la punta de la taula de Gryffindor, en l'acostumat silenci en què estaven normalment des de la partida de la Geena. La carta, però, no l'havia escrita ella, si no el seu germà.

 

James, Alice i Frank,

Us escric de part de la Georgina, perquè ella no es veu ja en cor d'escriure-us. La nostra mare ja no està gens bé i els metges ens han dit que li queden poques hores de vida. La part bona és que al menys ara n'estem segurs i sabem que d'un moment a l'altre s'acabarà aquest malson, encara que després ens costarà una mica tirar endavant.

La Georgina està molt deprimida, però estic convençut que quan torni a estar a Hogwarts amb vosaltres anirà millorant poc a poc. Moltes gràcies pel vostre interès, de veritat.

Paris Thalassinos

 

—Pobre, quin noi més maco —va comentar l'Alice—. El pobre porta tota aquest temps vetllant la seva mare i encara sembla que és el que tira del carro, perquè la Geena està destrossada i el seu pare encara pitjor.

—Sí, i això que em sembla que només té un any més que nosaltres... —va assentir el James—. Frank, què et passa? Què penses?

Ho va dir perquè va veure que el seu amic s'havia quedat tot sorrut i pensatiu.

—Hi hem d'anar—va dir. El James i l'Alice se'l va mirar sense comprendre'l—. Hem d'anar a Atenes. La Geena ens necessita.

—Però... —va fer la seva germana—. Però Frank, no podem marxar de Hogwarts així com així... i menys anar a un altre país! Atenes està molt lluny, i nosaltres no sabem fer portarreus, i el papa no ens hi deixarà anar, i la McGonagall menys!

—Doncs si no vols venir no vinguis! Però jo me n'hi vaig!—va saltar el Frank a la defensiva.

—No volia dir això...

—Jo trobo que el Frank té raó —va afegir el James—. Som amics no? I els amics estan per tot, pels bons i els mals moments, sobretot els dolents. I aquest és un moment horrible per la Geena, i durant aquests dies no li hem donat l'atenció que necessitava, i ara potser s'enfonsa... Jo també crec que hi hem d'anar costi el que ens costi.

—Hauríem de ser allà quan es mori la seva mare —va dir el Frank—. O al almenys a l'enterrament, per fer-li costat. Crec que tan a ella com al seu germà els aniria molt bé tenir-nos allà, i més si el seu pare no està bé. S'hauran de fer càrrec de moltes coses, i només són dos adolescents com nosaltres i la seva mare està a punt de morir.

—Tens raó —va acabar l'Alice—. Ens necessiten.

—Tots a una, doncs? —va preguntar el James.

—És clar —va contestar l'Alice—. Tots junts, com sempre.

El James es va imaginar el comentari que hauria fet la Geena en aquell moment: doncs ja podem anar tots junts a Encanteris, perquè tots junts estem fent un quart d'hora tard.

 

*  *  *

 

Aquell dia l'Aberforth Dumbledore tampoc no hi era tot i havia organitzat un joc de parxís per jugar a classe. El James i els bessons es van excusar dient que no tenien ganes de jugar i es van asseure al fons de l'aula a parlar sobre què podien fer per arribar a Atenes com abans millor.

—Pols migratòria? —va suggerir l'Alice—. Seria el més fàcil a part dels portarreus, i podríem anar directament a casa els Thalassinos.

—Són muggles, Alice —va dir el seu germà—, no tenen una llar de foc connectada a la xarxa migratòria.

—És veritat... —va fe rel James—. I si provéssim d'aparetre...?

—Que t'has begut l'enteniment o què? —va saltar el Frank.

—Només era una idea... —es va defensar el James—, és que si no, ja em diràs: haurem de recórrer a formes de viatge molt més lentes... què voleu fer, anar en escombres?

—No podem anar en escombres —va dir l'Alice—. Si fos d'aquí a Londres o a Irlanda, encara, però fins a Atenes segurament són més de vint-i-quatre hores... no sé si aguantaríem, conduint l'escombra...

—Tens raó... —va dir el James—. Hauria de ser alguna cosa que anés sola, on hi poguéssim dormir si calgués... Ja ho tinc! Cavalls vesprals!

—Això estaria bé —va acceptar el Frank— si algú de nosaltres els pogués veure, al menys per saber on són. Si no, no hi ha manera de trobar-los...

—Doncs nois —va fer el James, una mica molest—, aporteu vosaltres idees...

—En moto! —va exclamar de sobte l'Alice.

—No siguis ximple! —va riure el James—. Com vols que hi anem en moto? Recordes que som a les Illes Britàniques? Quina part del concepte illes no entens? Les motos no poden anar sota l'aigua...!

—Ja ho sé! —va exclamar l'Alice, dolguda— Però podríem anar per sobre l'aigua.

—Què vols d...? —va començar a preguntar el James, però de sobte se li va encendre la llum. —Vols dir que robem la moto del Hagrid?

—Mmm... jo faria servir el terme prendre prestat, però sí, a la pràctica suposo que és el mateix...

—Un moment, un moment, espereu que no sé de què va això... —els va tallar el Frank.

L'Alice i el James li van explicar que el Hagrid tenia una moto voladora de dues places i un sidecar, que era molt potent. A més, com que l'havien estat ajudant a reparar-la, sabien com funcionava i fins i tot havien descobert un botó amb la que es feia invisible (instal·lat per l'Arthur Weasley), de manera que no caldria patir perquè no els veiessin els muggles. A més, com que tenien el sidecar, podrien anar fent torns, i mentre un conduïa, els altres descansaven.

—Doncs no li veig cap pega —va fer el Frank—. Em sembla una solució perfecta. Però de totes maneres, James, ens emportarem una escombra i la capa del teu pare, perquè quan tornem serem quatre contant la Geena, i encara que fem torns, faltarà un lloc, o sigui que el que sobri pot anar en una escombra tapat amb la capa.

—Em sembla bé —va assentir el James—. Agafaré la Raigdefoc, que potser és la més ràpida.

Durant tota l'hora de botànica no van tornar a treure el tema, per por que el Neville els enxampés, i van estar molt pendents del que els explicava sobre la mimbulus mimbletonia. A l'hora de dinar van anar amb molt de compte de no fer cap comentari davant dels de primer, que sempre seien amb ells, i en comptes d'això es van posar a parlar de les classes. El Lorcan, el Charlie i l'Andrea, no feien més que queixar-se dels criteris de correcció de la majoria dels professors, però la Rose els defensava.

—Calla, esquirola —li deia el Lorcan tota l'estona, per fer-la empipar.

El James no feia més que llegir una vegada i una altra la carta del Paris que havien rebut aquell matí. Sabia que hi havia alguna cosa que li havia cridat l'atenció quan tot just l'havia vista, però aleshores l'havia llegit i entre tot se li havia marxat del cap. I ara no sabia què era...

—Però se t'ha acudit abans de llegir-la? —va preguntar el Frank quan el James els ho va explicar—. Aleshores potser tenia més a veure amb la carta en general? Alguna cosa sobre alguna carta que has enviat tu, potser?

—No... em sembla que tenia a veure amb el meu pare, però ara no sé què és... en fi, ja em vindrà, és igual. Què toca, ara?

—Doble classe de pocions —va dir el Frank tranquil·lament—, i deixa a de fer veure que t'ofegues amb la sopa, que no cola.

Es van passar la classe de Pocions acabant perfilar l'Operació Fuga a Atenes, com l'anomenava l'Alice. Van quedar que esperarien a la nit per estar més segurs que no els veien, que s'endurien el mapa de Magatotis per si de cas, i que posarien un sortilegi silenciador a la moto per no despertar el Hagrid amb el soroll.

—També hauríem de deixar una nota a algú, a l'Al mateix —va afegir el Frank—. Al menys que sàpiguen on som, perquè no pateixin.

—Ja veuràs quan ho sàpiga el pare, ja veuràs tu... —s'anava queixant l'Alice.

—Ja veuràs quan la McGonagall li ho expliqui al meu... —va fer el James, abatut.

Quan van sortir de classe de pocions (aquell dia només havien perdut deu punts que, tal i com va fer notar el James, era tot un rècord). Se'n van anar a les habitacions a dormir per estar ben descansats per la nit.

Va ser el Frank qui es va llevar primer, i va despertar el James, que es va vestir com ell en silenci per no despertar els altres nois, i va deixar una nota a la tauleta del nit de l'Albus, explicant el que farien. Van agafar la Raigdefoc i la capa d'invisibilitat i van baixar a la Sala Comuna, on ja els esperava l'Alice amb els guants i la bufanda posats.

—Som-hi?

Amb l'ajuda del Mapa de Magatotis van arribar a la cabana del Hagrid sense problemes. Allà darrere hi havia la moto. L'Alice es va acomodar al sidecar amb la Raigdefoc, la capa d'invisibilitat i una mica de menjar que havien anat a demanar als elfs domèstics de la cuina abans de marxar. El James va aplicar un sortilegi silenciador al motor de la moto i s'hi va asseure, amb el Frank darrere seu.

El  James va prémer un botó platejar que hi havia al costat del comptador i la moto i el sidecar es van tornar invisibles. Va fer girar la clau de la moto i el motor va arrencar.

—Il·lumineu-me un moment —va dir l'Alice des del sidecar, quan la moto començava a rodolar—. Corregiu-me si m'equivoco. Som tres menors d'edat sense carnet de conduir que sortim del país il·legalment i sense permís de ningú en una moto robada, oi? —els altres dos se'l van mirar amb cara de Ara No És El Moment De Recordar Això­, mentre la moto sobrevolava els terrenys de Hogwarts—. Ja. Veureu quan se n'enteri la McGonagall.


Personalment, m'encanta el tros final de l'Alice XD. Pròxim capítol... Atenes.

Es curarà la mare de la Geena? Com es prendran la Mconagall i el Neville això que els tres s'hagin fugat? Què li recordava la carta del Paris, al James? Què ferà el Harry quan llegeixi l'amença que li ha enviat el seu fill? Tot això i molt més pròximament a El Clan de Magatotis! (Déu meu, sembla un culebrón, això!)


Llegit 1202 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris06/08/2008 a les 14:26:40
#17134Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Déu meu! cada vegada que llegeixo un nou capítol m'agrada més i més, ets una escriptora fantàstica! Molts petons!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris06/08/2008 a les 15:02:10
#17136Encara no he escrit cap fanfiction

Esta mot be!!!!!!!!! (crec que has guanyat el record amb la rapidesa que has escrit aquest capitol...)




AvatarLUN@ 194 comentaris08/08/2008 a les 15:10:31
#17139Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Jajajajaja!!! M'encanta!!^^

Segueix aviat, eh (no em curro gaire el comentari per què ja he gastat tota la meva imaginació d'avui en el comentari del capi aterior... xD)

Petonsss!! *Charlotte*




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris08/08/2008 a les 17:57:04
#17143Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

continuo...




gemmaevans Anònim11/08/2008 a les 13:22:52
#17157Encara no he escrit cap fanfiction

k amucionan!!!




laia.weasley Anònim11/08/2008 a les 14:19:38
#17159Encara no he escrit cap fanfiction

uoouooooo!!

cada dia flipo més amb tuuu!! Com pots tenir tanta imaginació :O?? Arrivaràn a Atenes??aiai, esperem que sii, no ens fagis patir gaire, eeh!!

Capitol perfecte!Continua així




Avatarnuria.potter 115 comentaris11/08/2008 a les 15:40:07
#17164Encara no he escrit cap fanfiction

Parfecta , cada capitol es mes amocionant!!

1.- Jo crec k la mara de la Geena es curara.

2.- La McGonagall i en Neville s'ho prenen bé

3.- Ni idea

4.- Tapoc ho se

&nbs p;            & nbsp;           

           & nbsp;           &nbs p;        patunets*

Núria




Avatarsempre_cat 47 comentaris15/10/2008 a les 22:53:26
#17627Encara no he escrit cap fanfiction

aixo del pare fent foc a la llar de foc i tal em sona a Calvin i Hobbes

mola




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris29/11/2009 a les 21:42:20
#20816Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Vuaa que guai! m'has enganxat molt. Sisi, mola molt el tros del final de l'Alice. Vaig a llegir el següent capi =)

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarAntares_Black 374 comentaris22/08/2014 a les 19:35:21
#24928Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

M'encanta la McGonagall en els moments crítics... =P Em fa tremolar d'emoció!! Em sap greu per a la Geena i família, però...

La moto voladora!! Jo havia pensat que agafarien el Nintrèpid Bus, però això de moto amb sidecar és molt millor! Ho fan en secret, aniran més ràpid (i, a més, suposo que el Nintrèpid Bus no deu anar tan lluny) per aire, i potser no es marejaran tant. Ara que, amb mi, no hi compteu pas!!! xD

hahaa Que bé que ho resumeix l'Alice dalt de la moto abans de marxar!

Per què la Rose li diu esquirola a en Lorcan?

 

Mmm... ha de ser encistellador de reserva, el caçador és en James. Mira-t'ho :)

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 22:02:43
#24956Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

- És el Lorcan qui diu esquirola a la Rose! És perquè ella defensa els professors quan tots s'hi rebel·len. ^^

- La moto seguirà sortint MOLT! Però ja no serà robada! ^^




AvatarAntares_Black 374 comentaris04/09/2014 a les 20:58:23
#25067Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

-Ja ho entenc!

-Sí, sí, que surti que m'agrada :)

Antares