El Clan de Magatotis - Capítol 15: L'Oracle de Delfos
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 10/08/2008 a les 15:16:39
Última modificació 10/08/2008 a les 15:16:39
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 15: L'Oracle de Delfos

Hola, hola!

Moltes gràcies per haver comentat tanta gent, eh? Vinga, vinga, som-hi que això es posa interessant.


15- L'ORACLE DE DELFOS

 

Ja era l'endemà pel matí. El James, el Frank l'Alice i els Thalassinos estaven esmorzant a la cuina de casa seva. L'Alice, que s'havia encarinyat molt del Paris, no se'n separava més de deu minuts seguits, i els seus amic s'ho miraven tots de maneres diferents: la Geena agradablement, el James divertit i el Frank una mica sorrut, a l'estil de germà protector.

Estaven xerrant animadament quan un mussol descarriat es va empotrar a la finestra. Tots es van sobresaltar de mala manera i van anar a mirar. Era un mussol no gaire gran, de color marró.

—Mare meva —va començar el Frank—. Carta de Hogwarts, del pare, què t'hi jugues...

—O de la McGonagall —va dir l'Alice, empassant saliva—, no sé què és pitjor.

—Home, de fet podria ser perfectament de la Conselleria d'Afers Màgics —va aportar el James en un desbocament d'entusiasme—. Tenint en compte que ens hem escapat de l'escola i som en un país il·legals...

—...i hem robat una moto... —va col·laborar l'Alice.

—... i hem robat una moto, és veritat... —es va corregir el James—, doncs ja ens podem donar una mica per morts. Ja m'estranyava a mi que no arribés res... et poden tancar a Azkaban abans dels disset? —va preguntar com si res.

—No crec —va dir el Frank, pensant detingudament—, però potser ens envien a un reformatori o alguna cosa per l'estil...

L'Alice va obrir la finestra i va deixar anar un sospir.

—Uf! Nois, és el Periòdic Profètic d'ahir! No me'n vaig recordar, ahir, però és clar, el viatge és de vint-i-quatre hores...

—Vaja! —va exclamar el James, mentre l'Alice desembolicava el diari per mirar-lo—. Que estrany que no ens hagin dit res. De fet, com que avui tot just és dilluns... creieu que és possible que no s'hagin assabentat que hem marxat?

—Eh... d'això... —va fer l'Alice amb veu tremolosa—. No, no ho crec.

Els va ensenyar el diari.

—Sortim a la portada. I ocupem tota la plana sencera.

Era veritat. Sota un immens titular (L'ÚLTIMA GRAN IDEA DEL FILL DE HARRY POTTER I ELS SEUS ESBIRROS), hi havia una fotografia immensa d'ells quatre mentre robaven la moto del Hagrid. El Paris i el senyor Thalassinos s'ho miraven amb els ulls com taronges.

—Què? —va saltar el James, engrapant el diari—. De la Rita Skeeter, és clar...

—No sabia que érreu famotzos... —va comentar el Paris—, no m'ho havies dit, Georgina...

—Ja, esperava que no ho haguéssiu de saber mai —va dir la noia, tapant-se la cara amb les mans.

—I com coi ens van fer aquesta foto? —va cridar el Frank—. Com sabien on s'havien d'amagar? Com sabien que aniríem allà? Que ens persegueixen les vint-i-quatre hores al dia fins que ens enganxen fent-ne alguna o què?

—No m'estranyaria... —va fer el James—. Després de la baralla amb la meva mare i de la tírria que li té al meu pare i a la tieta Hermione, la Skeeter l'únic que vol és deixar-me en ridícul a qualsevol preu.

—Em sembla molt bé, eh? —va fer l'Alice, una mica mosca—. Però algú pot fer el maleït favor de llegir l'article, siusplau, a veure què diuen?

El James va aplanar les fulles del diari i va començar a llegir.

 

L'ÚLTIMA GRAN IDEA DELS FILL DE HARRY POTTER I ELS SEUS ESBIRROS, per Rita Skeeter, enviada especial.

 

No és cap notícia que James Sirius Potter, fill del famós Cap de Departament d'Aurors, és un terrorista en potència que es creu per sobre de les lleis ordinàries del món màgic i fa el que vol a l'escola perquè, gràcies a la seva posició social, tot el professorat el protegeix.

L'única cosa que fa és terroritzar a tots els alumnes, especialment els de la casa Slytherin, si no es comporten com ell vol i no el tracten com a un heroi, títol que ell creu que mereix només pel fet de saber fer quatre piruetes sobre un pal d'escombra. Resumint, que viu de trencar les normes. I no content amb això, sembla que a Potter ja li avorreix això de trencar només normes escolars i ha decidit apuntar més alt: sembla estar decidit a reptar les Lleis de la Societat Màgica. Tal com ho senten, estimats lectors, James Potter és un Criminal, amb la majúscula ben merescuda.

Però, és clar, ara cal que expliquem aquest fets que denunciem. I tot bé per l'última Gran Idea de Potter i dos dels seus amics, Frank i Alice Longbottom, que també han aparegut recentment en articles d'aquest diari, fills del professor de Botànica. Tot va començar quan se'ls va acudir que se'n volien anar de viatge a l'estranger.

Què? El que diem, que aquests tres personatges menors d'edat (tenen exactament tretze anys) van decidir agafar unes vacances, burlar les lleis màgiques i marxar d'amagat  il·legalment a l'estranger sense permís de cap adult.

Quan? En ple curs lectiu, quan se suposa que han d'estar entre les quatre parets del castell de Hogwarts sota la vigilància dels professors.

On? A Grècia, concretament la capital, Atenes, on es veu que hi tenen una altra amiga de l'escola esperant-los (està per veure els motius que tenia aquesta alumna per estar tan lluny de l'escola en calendari lectiu). Es podrien haver conformat en anar a Irlanda o a Gales, però no, els quatre herois havien d'anar a l'altra punta d'Europa, per fer patir encara més la gent que es preocupa per ells.

Com? Això és el millor: en una moto robada! L'amo de la moto no ens ha pogut fer declaracions, però és evident que deu estar sulfurat.

Per què? Aquí està la gran pregunta, estimats lectors. Per divertir-se? Per la mera satisfacció de fer el que està prohibit? Per provar de burlar les Lleis Màgiques? Per preocupar els seus pares? Per posar en un  gran compromís a la direcció de Hogwarts? O, simplement, perquè ja feia massa temps que no apareixien als diaris?

Ara la Conselleria s'ha vist obligada a enviar una brigada de rescat en busca d'aquests adolescents, desplegament que costarà una fortuna, i molta suor sabent que poden estar en qualsevol racó d'una ciutat tan gran com és Atenes.

Per desgràcia, és molt possible que aquests marrecs no s'emportin el càstig que es mereixen, ja que segurament a hores d'ara Harry Potter ja està movent quatre fils a la Conselleria, així com segurament també ho estarà fent Hermione Weasley, treballadora del Departament de Lleis Màgiques i tieta de James Potter.

Per si de cas, per si no queda ja ni una mica de justícia al món, en nom de tota la Comunitat Màgica: T'has sobrepassat, James Potter, tu i els teus amiguets.

 

—No sé —va dir el James quan va acabar de llegir—. És més fluix que altres vegades, tot i que té un toc d'originalitat, en això del què, quan, com, no creieu?

Els altres no s'ho havien pres tan bé com ell.

—Ostres tu... —deia el Frank— creieu que ens faran anar a judici?

—A mi em sap greu haver posat la McGonagall en aquest merder...

—Espereu, espereu un moment! —va cridar la Geena posant-se en peu—. M'acaba de venir una cosa al cap... Déu meu, amb tot el que ha passat ja no me n'havia recordat més! Has dit que han enviat una brigada a buscar-vos?

—Sí, això sembla...

—Oh, merda... —va fer la Geena, agafant-se els cabells.

—Què? —va fer el Frank— Què passa?

—Ara no us ho puc explicar, no hi ha temps! No us poden trobar! A veure, Geena, pensa, pensa... —va dir mentre començava a caminar en cercles—. Val. A veure. Papa, Paris, nosaltres hem de marxar de seguida, ja us ho explicaré. Ara per ara, és molt important que us poseu en contacte amb la McGonagall com abans millor i li expliqueu tot el que han estat fent per nosaltres, entesos? És molt important que sàpiga que no ens n'hauríem sortit sense ells. Ho fareu? —tots dos van dir que sí—. Molt bé, doncs vinga, nosaltres hem de sortir de la ciutat a la velocitat de la llum, perquè la brigada deu estar al caure, tenim la sort que no saben on visc.

—Què? —va fer el James—, Per què? Què està passant?

—Ara no, us ho explicaré pel camí —va dir la seva amiga amb urgència—. Déu meu, ho hem de fer tot sense màgia perquè som fora de Hogwarts i ja tenen prous motius per dur-vos a judici... James, tu posat la Capa d'invisibilitat i puja a la Raigdefoc, però lliga-la a la moto, perquè serem invisibles i, si no, no ens podràs seguir. Frank, tu que tens més vista, al sidecar, per vigilar que no ens empaitin. Alice a la moto amb mi. Jo condueixo. Vinga!

Es van acomiadar amb presses del Paris i el senyor Thalassinos i van córrer cap al carrer, on hi tenien la moto. Ràpidament, van fer tot el que la Geena els acabava de dir i van fer arrencar la moto, tot volant pels aires.

—On anem? —va cridar el James des de l'escombra.

La Geena es va girar i se'l va mirar.

—A Delfos!

 

*  *  *

 

I tres hores després eren a Delfos. Durant el camí, van veure varies vegades a gent que, indubtablement eren de la Conselleria, rastrejant el cel en escombres, però ells eren invisibles i no els van veure. La Geena els va anar explicant pel trajecte la raó per la qual no els podien trobar encara: abans de morir, la seva mare li havia deixat un encàrrec molt important: Delfos, Oracle, secret, família, relíquia, Hogwarts... Important.

—I de tot això has deduït —va dir el Frank des del sidecar— que la teva família té un secret molt important que la teva mare no et va poder passar. Un secret que té a veure amb Hogwarts i amb... amb relíquies, pel que sembla. I que, per esbrinar què és, has d'anar a veure l'Oracle de Delfos, cosa que no tinc ni idea de què és. Què és un oracle? Un objecte?

—No —va explicar la Geena—. L'Oracle de Delfos és una persona. Una dona, per ser més exactes. En l'antiguitat, els grecs consultaven algun oracle abans de fer alguna cosa important, com alguna celebració o una guerra. Es deia que els oracles eren noies d'infinita saviesa que podien preveure el futur. La més famosa era la de Delfos. Jo em pensava que era una llegenda, o que almenys ara ja no existien... però és clar, si té veure amb Hogwarts... és que té a veure amb el món màgic i... bé, hi ha moltes llegendes muggles que han resultat ser reals, com ara els unicorns, els centaures o el mite que les bruixes volen en escombres. No m'estranyaria que continuessin existint oracles entre la comunitat màgica grega... no ho sé, no ho sé. Se'm fa difícil de creure, però... per si de cas, per intentar-ho no passa res.

—Jo el que no entenc— va dir el James— és per què no ho podíem explicar als de la Conselleria quan ens haguéssim trobat.

—Perquè, James —va aclarir la Geena—, si tota aquesta història no van ser deliris de la meva mare, cosa que podria ser, és un secret de família, i deu ser tan important que no es va atrevir a passar-me'l fins l'últim moment! El va estar guardant amb molt de zel, i això és per alguna cosa!

—Però, Geena —va dir l'Alice, amb força tacte—, la teva mare no era muggle? Com pot ser que un secret pertinent a Hogwarts estigués guardat per una família muggle i grega?

—Jo tampoc ho entenc —va dir la Geena.

—I, exactament—va preguntar el James— com penses trobar l'Oracle, si era una llegenda?

—Segons la llegenda, l'Oracle vivia al punt més alt del la ciutat de Delfos —va explicar la noia—. Veus aquesta muntanya tan alta a la que ens dirigim?

 

*  *  *

 

Van aterrar com van poder en una esplanada entremig dels arbres d'un bosquet. Hi havia un caminet que pujava fins la part més alta de la muntanya, però era massa estreta perquè hi passés la moto.

—Au, doncs, a caminar —va dir el James.

El caminet no va resultar ser tan confortable com s'esperaven. Hi havia trossos en què parava i havien d'escalar per les roques. Una vegada la Geena va estar a punt de relliscar i caure muntanya avall, però el Frank la va atrapar pels pèls.

—Déu n'hi do com costa arribar aquí eh? —va comentar l'Alice, un cop van arribar al cim, mentre tots intentaven recuperar l'alè.

—Sí... —va assentir la Geena—. Però suposo que d'això es tracta... no crec que l'Oracle tingui gaire ganes que la trobin fàcilment...

—Molt bé, i ara què? —va voler saber el James, mirant a un cantó i l'altre—. Aquí no hi ha res de res... m'esperava trobar alguna cova o alguna cosa per l'estil...

—A veure —va dir la Geena— si només els mags saben de la seva existència, aleshores hi ha d'haver alguna cosa que faci que només els mags la puguin trobar.

—Té sentit —va dir el Frank—. Què tenen els mags que no tinguin els muggles?

—Varetes? —va suggerir l'Alice.

—Per exemple —va dir la Geena, metre tots treien les seves varetes.

—I ara què? —va fer el James, de nou.

La Geena i el Frank es van posar a fer moviments aleatoris amb la vareta cap al grup de roques que tenien al costat. Si hi havia alguna entrada havia de ser allà. Tots es van posar a fer el mateix. Al cap d'una hora seguien igual que quan havien començat.

—I ara, què? —va tornar a repetir el James.

—No ajudes, James —va dir l'Alice.

—Molt bé, doncs si no ajudo, no ajudo —es va ofendre el James—. Quina merda—. I es va recolzar contra les roques—. Portem aquí una hora i no passa res. Au va, què coi s'ha de fer? —li va preguntar al cel—. Necessitem parlar amb l'Oracle de Delfos, tan difícil és?

I, de sobte, la vareta li va saltar de la mà i tota sola es va posat a resseguir les roques. Per allà on passava es formava una línia verda lluminosa. Tots es van apartar per mirar, amb la boca oberta. La vareta estava dibuixant un arc. Un cop va acabar, va tornar a la mà del James. Les roques que quedaven dins l'arc van desaparèixer per formar una entrada a una cova.

—Qui és el que no ajuda, eh? —va comentar el James amb suficiència.

Es van girar a mirar la Geena, que s'ho mirava mig espantada.

—Què et passa ara? —va comentar el Frank—. A això veníem, no?

—Si us sóc sincera —va dir la Geena—, em pensava que tot havien estat al·lucinacions de la mare. No esperava que fos real.

—Doncs ho és, o sigui que vinga, cap a dins —els va animar l'Alice, i va entrar la primera a la cova. El James la va seguir, després la Geena i per últim el Frank. Un cop va haver entrat, la porta va desaparèixer.

—Genial i ara què? —va fer el James, a les fosques.

—Ho repetiràs fins la sacietat o què? —va dir la veu de l'Alice—. Ja buscarem una altra sortida. Lumos!

Tots quatre van encendre les varetes i van començar a caminar cova endins. La part de dins era molt més gran que no pas de fora, però ells ja estaven massa acostumats a aquesta mena de coses com per sorprendre's. Quan ja portaven uns minuts caminat van començar a veure un fulgor estrany que venia de lluny, i a sentir sorolls i una pudor estranya.

—Una mescla entre humitat i alguna cosa morta, no? —va murmurar l'Alice. Inconscientment es van donar tots les mans. Van apagar les varetes i van avançar poc a poc, procurant no fer soroll, per si de cas.

Van arribar al lloc d'on provenia el fulgor. Era una part de la cova més àmplia, d'una forma més o menys circular. De tot arreu del sostre hi penjaven ratpenats, la majoria tancats en gàbies, alguns morts. El fulgor provenia d'un foc que hi havia fet a un costat, i tenia una marmita a sobre, on hi borbollejava alguna cosa que no van voler ni mirar. Hi havia una taula tosca, bastant bruta on hi havia tot tipus de d'arrels i plantes, gripaus morts, una gallina amb un ganivet clavat al pit i, curiosament, cinc ous grans com pilotes d'handbol de colors diferents. Per tot arreu, entre els forats a la paret que formaven les mateixes roques, hi havia ampolletes amb líquids de tots colors i textures.

—Creieu que ha sortit? —va preguntar el Frank.

—No ho sé, però tot això em fa molt mala espina... —va dir l'Alice, mentre empassava saliva—. Mireu aquella gallina... aquesta noia fa màgia negra...

—Tu si que fas màgia negra, marreca! —va cridar una veu rovellada. Tots es van girar de cop cap al lloc d'on havia vingut. Era un racó fosc, on no hi arribava la llum del foc. Tots quatre es van acostar, vareta en mà.

De la foscor en va sorgir una dona vella. Molt, molt vella. El James va pensar que es mereixeria estar exposada en un museu. Caminava encorbada, tot i que possiblement era perquè a l'espatlla hi duia un ocellot de color negre molt, molt gran i força gras.

—Aparteu aquests palets de fusta ara mateix de la meva vista! —va dir la vella.

I l'ocellot, que semblava pertànyer a la família dels galls, ja que no semblava poder volar,  va saltar de l'espatlla de la vella, va bellugar les ales ràpidament i els va arrencar les varetes a tots quatre. Ells es van arraconar contra una paret, espantats. La vella se'ls va acostar i se'ls va mirar un a un. Quan va arribar a la Geena es va parar.

—Vaja, vaja, però si és la Dafne Anastassakis...

—Eh... no —va dir la Geena, amb sorpresa—. La Dafne era la meva mare. Jo em dic Georgina, Georgina Thalassinos. La meva... la Dafne acaba de morir.

—Oh, vaja —es va sorprendre la vella—. Això no entrava en els seus plans, eh?

—Què... què vol dir amb això?

—Que ja m'imagino per què estàs aquí. La teva mare no et va poder explicar-ho tot sobre el tema i et va enviar a parlar amb mi.

—Eh... així vostè és l'Oracle de Delfos? —es va sorprendre la Geena.

—No, i ara, sóc una ballarina del circ, ara es porta això de coixejar —va contestar la vella de males maneres, i es va dirigir cap a la taula, on l'esperava el seu ocellot. —És clar que sóc l'Oracle, què et pensaves?

Els quatre amics es van relaxar en veure que la vella no semblava tenir intenció de fer-los res, i es van acostar. La vella els va tornar les varetes i els va dir que les guardessin, que no les necessitaven per a res.

—La veritat —va començar la Geena— no m'esperava que vostè fos així...

—Ah, no? —va fer ella mentre agafava el ganivet i tallava el cap a la gallina morta—. I com t'esperaves que fos?

—Mmm... més jove. Les llegendes diuen que els Oracles eren noies joves i molt boniques...

—I bé que ho era jo de jove i bonica, fa tres mil anys! —va dir la vella i es va posar a riure en veure les seves cares—. Les Oracles no som humanes. I som immortals. Però que no morim no vol dir que no envellim. En aquella època érem totes joves. De boniques, n'hi havia qui més qui menys. Però ja se sap que un no es pot refiar de les llegendes... també diuen que la guerra de Troia va començar per culpa d'una princesa, la més bonica del món, oi?

—Sí... —va fer la Geena, insegura.

—Doncs estava com una vaca i era lletja amb ganes, que jo la vaig veure. El que passa és que els senyors reis tenien ganes de matar gent, per això va començar la guerra!

—Oh.

—Tu nena —va dir la vella mirant l'Alice, que encara feia cara de no voler estar allà, mentre agafava la gallina tallada a trossos i la tirava al líquid borbollejant que hi havia a la marmita—, encara et penses que faig màgia negra, oi?

—Home —es va envalentonar l'Alice—. La sang de gallina només es fa servir per fer pocions malèfiques.

—I la carn de gallina per fer caldo —va fer la vella.

—Això de la marmita és...

—Sopa.

—Oh.

—Què us penseu? Que també dino, jo, eh?

—Ja, és clar —va seguir l'Alice, que no estava disposada a baixar del burro—, i els ratpenats també els fa servir per fer sopa, no?

—No, els ratpenats són perquè la gent com tu es pensi que faig màgia negra—va dir l'oracle—. M'agrada que la gent s'ho pensi, això els fa tenir respecte. Ningú no es creu que una velleta que viu en caseta i fa sopa pugui veure el futur i preparar elixirs. Però si enlloc d'una caseta viu en una cova sense cap mena de llum, prepara líquid estranys en una marmita i té per animal de companyia en Kirja... —va afegir assenyalant l'ocell— aleshores ha de ser una enviada del diable com a mínim.

—Aleshores tot això —va dir el James—, només ho té... per fer bonic? Per les aparences?

—El negoci és el negoci.

—Oh.

—I... —va fer el Frank, assenyalant l'ocell— el...Kirja... què és?

—La gent que el coneix diu que és una ànima diabòlica encarnada per art de màgia —va explicar l'Oracle—. Entre tu i jo, només és un pollastre negre una mica gros.

—Oh.

—A veure, nena —li va dir a la Geena—. Ara que hem solucionat els problemes existencials, serà millor que seieu, perquè amb el teu tema en tenim per estona. Us quedeu a dinar?


Val, abans que em mateu per deixar-ho així, deixeu-me que m'expliqui. Aquest capítol i el següent en teoría estaven pensats per ser només un, però quan l'estava escribint em vaig adonar que era massa llarg i l'he partit en dos. I era millor tallar aquí que més endavant, perquè encara es lia més la troca. L'únic problema és el el capítol següen és na mica curt, però en fi, millor així.

Apa, explicat, que em faig pesada i tot... i el proper dia... a descobrir secrets familiars!

Sigueu bones i comenteu plisssss! Que em fa molta il·lusió!

Agatha Black


Llegit 1234 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarLUN@ 194 comentaris10/08/2008 a les 15:42:37
#17153Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Que booooooo!!!! xD M'encanta aquesta dona!! xD Entre la decoració, la sopa, el negoci és el negoci, en James i el pollastre... xD M'he partit!! xD

Aix, segueix aviat que em moro de ganes de saber que li diria sobre el secret de familia!!^^

tres petooons!!! *Charlotte* (dic tres perquè sempre dic un, i ja sona aborrit xD)

PD: Primer?¿? Segona?¿? Wooo, no? xD




Avatarivi_potter 512 comentaris10/08/2008 a les 16:00:58
#17154Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

nOOooOoo així NO ho pots deixaaar! Que per què? Doncs perquè jo marxo demà, a un lloc sense internet tota una semana i jo voliaa llegir-ho! i fins que torni res de res i m'ho hauré de llegir tots els capis q em faltin junts...es trist però real...

enfi, m'ha agradat MOLTÍSSIM! :)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris10/08/2008 a les 17:57:45
#17155Encara no he escrit cap fanfiction

sta molt be!!!
L'Oracle mola...




laia.weasley Anònim11/08/2008 a les 14:55:44
#17161Encara no he escrit cap fanfiction

Bonissim, com sempree, ja ho saps noo? dons, res...continua així que ets una gran escriptora!!




Avatarnuria.potter 115 comentaris11/08/2008 a les 18:27:24
#17166Encara no he escrit cap fanfiction

genial !!!!

no podre llegir fins d' aki molts dies ... kin rollo!!

Vueno lu k et deia , el capitol t' ha kedat  simplement perfecte!

patons*

             
        ;       Núria





Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris11/08/2008 a les 21:00:08
#17171Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

mooooooooooooooooola!

Continua q vull saber la història!

dw

Marta




gemmaevans Anònim11/08/2008 a les 21:26:15
#17173Encara no he escrit cap fanfiction

ola!! ma agradat mol!
continua aviat!
de fet no se x ke u dic si no hi sere i u llegire k ja hi hauran 7 cap mes cm a minim!! xdxd
weno k sapigas que ho fas mol b i k continuis escrivin mes ff si akes s'acabes ( cosa k no pasara pq seria una trajedia! xdxd)
dons re.
dew

~~gemma~~




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris03/12/2009 a les 21:16:18
#20832Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Escrius perfecte i la fic és genial!
El capi m'ha encantat com sempre. Seguiré llegint!

M'encanta

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarAriadna_Tonks 38 comentaris10/12/2009 a les 20:59:41
#20866Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

molt bé, m'ha agradat molt

mencanten les teves fics

petons Ariadna_Tonks




AvatarAntares_Black 374 comentaris22/08/2014 a les 19:36:51
#24930Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Vaja, que curtet... M'he quedat amb gana!! xD

Et passes una mica, no?, nomenar-los esbirros?! Bé, l'Skeeter... No fotem! Criminal? Més aviat delinqüent... Almenys sap quina edat tenen...

M'ha agradat quan la vareta d'en James dibuixa l'arc verd tota sola :) Però, ei, que fer un Lumos és igualment fer màgia!

Ostres, per un moment m'ho havia cregut, això que era una ballarina de circ! xD L'Helena de Troia, lletja amb ganes! Qui s'ho creu! xD El personatge de l'Oracle m'ha ENCANTAT!! «Què us penseu? Que també dino, jo, eh?» Era brou!! «el negoci és el negoci». Està bé quan dius que eren joves aleshores, però que passa el temps.

He notat que, en aquest capítol, perdem el grec... :(

Anatres

PD: Ah! encariñarse és encaterinar-se. «L'Alice, que ja s'havia encaterinat molt del Paris»




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 22:16:55
#24958Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ah... l'Oracle mola molt... fins que deixa de molar de cop i volta a la tercera fanfic! XD

Sí, ja vaig tenir prou grec per un capítol (per això venia el títol de Lost in Translation, perquè son en un oaís estranger i no capten res!)

Encaterinar-se... aquesta no la sabia!

 




AvatarAntares_Black 374 comentaris04/09/2014 a les 21:04:27
#25069Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

-Quan deixarà de molar l'Oracle? Quan cobri? xD

-Krakosia!! xDDDD

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/09/2014 a les 21:47:20
#25118Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Exactament. L'Oracle deixarà de molar a l'hora de cobrar, quan tornin a veure-la "abans de dos anys" i hagin de pagar-li el servie! Ja hauràs vist que la dona va al que va i el negoci és el negoci. No t'agradarà gens, el que han de pagar!