El Clan de Magatotis - Capítol 16: Relíquies i secrets de família
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 13/08/2008 a les 20:25:37
Última modificació 13/08/2008 a les 20:25:37
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 16: Relíquies i secrets de família

Hola! Ja sé que publico tard, és que ahir vaig tenir problemes amb l'internet, no us penseu que ja posso, eh? Perquè el tinc molt present, el ffic.

Notícies, he estat pensant i delineant la línia dels capítols (o sigui, que estan pensats però no escrits) i, si vaig publicant cada dos dies com fins ara, a final de mes s'acaba el ffic.

Pels que us facia pena, aviso que probablement hi haurà segona part. I, si puc, tercera. I quarta, i cinquena... fins que em quedi sense imaginació!


16- RELÍQUIES I SECRETS DE FAMÍLIA

 

Quan acabar de dinar (sopa, molt bona, per cert) es van posar a parlar sobre el "tema de la Geena", com l'anomenava l'Oracle.

—D'entrada ja et diré —va dir l'Oracle— que, de fet, sé molt poca cosa sobre el secret de la família Thalassinos, perquè per alguna cosa era secret i el tenien molt ben guardat.

—Però... —va fer la Geena—, si tal com diu vostè, pot veure el futur i tot això... com és que no ho sap tot?

—Hi ha moltes maneres de protegir secrets, m'imagino que ja ho sabeu.

—Vol dir els guardasecrets i això? —va preguntar el James.

—Per exemple —va assentir la vella—. Però hi ha altres tipus de màgia que es poden aplicar per protegir-los.

—Però és ridícul! —va exclamar la Geena—. La meva mare era muggle, igual que tota la meva família...!

—La teva mare no era muggle —la va tallar l'Oracle.

—Com que...? Què?

—Els Anastassakis eren una família de bruixots grecs de molta tradició —va explicar la vella, per sorpresa de tots—. Però com que estaven acostumats a guardar secrets també eren molt bons mentiders. Ja veig que no ho sabies.

—No. I estic convençuda que ni el meu pare ni el meu germà tampoc —va dir la Geena al cap d'una estona—. La meva mare no podia ser bruixa. Hem viscut moltes situacions a casa que haurien tingut fàcil solució, si ho hagués estat. La meva mare no podia fer màgia.

—No, no podia —va assentir l'Oracle—. Però no era muggle.

—Aleshores... —va començar l'Alice, però es va quedar tallada.

L'Oracle la va mirar els ulls una estona.

—Exacte, noieta —va dir al cap d'uns segons—. La teva amiga ho ha entès.

—Era una llufa? —va fer l'Alice, sorpresa que la vella li llegís els pensaments.

—Sí.

—Per què no m'ho havia dit mai? —va exclamar la Geena, posant-se dempeus—. I perquè no em va explicar el secret aquest quan hi va ser a temps?

—Em sembla —va dir la vella— que ho va fer perquè esperava que no calgués.

—I per què no hauria de caldre?

—Perquè, pel que he interpretat per la profecia, la relíquia que la teva família guardava serà robada aquest segle i llavors el secret podrà ser escampat per recuperar-la. Però fins aleshores haurà d'estar protegit. Segurament la teva mare pensava que això passaria mentre ella encara visqués, i ella s'encarregaria de destapar el secret sense involucrar-te a tu en tota la història. Per això he dit abans que morir no entrava dins dels seus plans. S'ha vist obligada a passar-te el secret quan ha vist clar que no se'n sortiria  i no ho ha pogut fer correctament.

La Geena es va tornar a asseure, semblava trasbalsada. El Frank li va donar la mà per donar-li ànims. Al cap d'uns segons l'Oracle va tornar a parlar.

—Ja t'aviso que sé molt poc del secret dels Anastassakis, la major part l'hauràs d'investigar tu. Però si vols... et puc ensenyar la profecia, que és l'únic que conec, perquè la vaig fer jo.

La Geena va fer que sí amb el cap, tímidament.

—Escolta... —va fer l'Oracle, mirant el James, l'Alice i el Frank—, ja sé que això no és cosa meva, però em sembla que seria millor que estiguéssim soles tu i jo. El secret era molt important i mai no sortia de la família Anastassakis.

—No, no, ni parlar-ne —va dir la Geena—. Confio plenament en tots tres i... després del que han fet per mi aquests últims dies i de l'embolic en què s'han ficat, s'han guanyat tota la meva confiança.

Tots tres li van somriure.

—I de tota manera —va afegir la noia—, em sembla que necessitaré molta ajuda, per aclarir tot el misteri.

—Sí —va assentir l'Oracle—. I molta sort. D'això... ningú de vosaltres deu tenir un pensiu, oi?

Tots van fer que no amb el cap, sorpresos.

—M'ho suposava... ho haurem de fer a l'antiga... és més escabrós, però en fi...

La vella es va aixecar i va anar a remenar ampolletes que tenia en un forat de la cova. Per fi en va trobar una de color rosa pujat. Després va anar a seure en una cadira que estava una mica en la penombra i en la que abans no s'hi havia fixat. Tenia respatller pels braços, i també esposes per lligar-los fermament.

—Noi —li va dir al James—. Vine aquí i lliga'm els canells a la cadira. Au va! —va exclamar quan va veure que el James es quedava tot quiet—. Espavila, que no tenim tot el dia... a veure, tanca això amb la clau, molt bé, i ara guarda-la i sobretot no em deslliguis fins que hagi acabat. Val, molt bé... i ara portes l'ampolleta del líquid rosa i me'l fas veure, eh? Quan comenci a parlar, apunteu tot el que digui perquè no vull haver de tornar a repetir-ho, és molt desagradable. Quan l'hagi begut, allunya't de seguida, em sents? —el James va fer que sí amb el cap i li va acostar el líquid als llavis.

Un cop l'Oracle se'l va haver begut tot, el James va córrer cap a la seva cadira. Al cap d'uns segons, va semblar que a l'Oracle li donava un atac epilèptic i es va començar a sacsejar. Els quatre nois es van mirar, espantats. Aleshores la vella va aixecar la cara, estava desencaixada, i quan va obrir els ulls van veure que els tenia en blanc.

I llavors va començar a parlar, però no amb la veu pràctica i malcarada que ho feia abans, sinó amb una de molt més profunda i greu, que ressonava per les parets.

 

En mil cinc-centes voltes al foc

La relíquia més gran es crearà

Unint tots els poders dels quatre animals

I en sis-centes voltes més desapareixerà.

 

Les mans en què caigui decidiran

Quin futur pel món s'ha de forjar

I un emplaçament fals s'escamparà

Pel secret de la relíquia poder guardar.

 

I els secrets, com les relíquies,

En família sempre es guarden,

Però, si per traïció, perillen,

En un altre emplaçament s'amaguen.

 

I així es van formant traïcions,

Però, mentrestant, el secret perdura

I la multiplicació de les imatges

Sortosament s'atura.

 

I quan les sis-centes voltes hagin passat

I el secret s'hagi d'escampar

Un nou emplaçament es buscarà,

I la traïció tornarà a començar.

 

I l'Oracle va callar i va abaixar el cap. El Frank, ràpidament, va acabar d'apuntar en un pergamí les últimes paraules.

—Espero que hagueu entès alguna cosa —va dir el noi—, perquè, el que sóc jo, no li veig ni cap ni peus... I espero que aquestes coses no s'hagin de repetir, perquè fa molta por.

—Nois —va dir la vella, que havia tornat en sí i tornava a tenir els ulls blaus com abans—. Ja em podeu deslligar, eh?

El James va córrer amb la clau a obrir-li les manilles i l'Oracle va anar amb ell a seure amb els altres.

—Ho heu apuntat tot?

El Frank va assentir amb el cap.

—Perfecte, doncs ara us ho apreneu de memòria ja, abans que marxeu —va dir la vella—. Només faltaria que s'extraviés i caigués en males mans.

Mentre el James, l'Alice i el Frank intentaven memoritzar els versos de la profecia, la Geena va seguir parlant amb l'Oracle sobre la profecia.

—A veure, em pot explicar el que ha deduït?

—Sí, però no és gaire —va contestar la vella—. El que entenc és que el primer vers, és a dir, el foc al qual es dóna voltes és el sol. Això vol dir que mil cinc-centes voltes són mil cinc-cents anys.

—I això són els anys que representa que fa que es va crear la relíquia...

—Exacte —va assentir l'Oracle—. Al segle quinze. I les sis-centes voltes següents...

—Segle vint-i-u —va acabar la Geena—. O sigui, aquest. I... això que diu que desapareixerà?

—Això és que es robarà —va assegurar l'Oracle—. En les profecies es va servir un vocabulari una mica recargolat, i les poques vegades que es fan servir paraules tan vulgars com "robar" és en sentit figurat. Sí, estic segur que això de desaparèixer és que algú ho pisparà.

—Val —va fer l'Alice—. Què més. Això dels quatre animals?

—Ni idea. Però, pel que entenc, aquí on parla dels secrets i relíquies de família, es fa referència a la família guardiana del secret, és a dir, el Anastassakis. Pel que a mi em sembla, que no vol dir que sigui correcte, el secret parla de l'autèntic emplaçament o està amagada la relíquia, perquè també diu coses d'escampar emplaçaments falsos. I, segons ho veig jo, insisteixo, aquest emplaçament fals es va crear per si hi havia alguna traïció, però ja no sé si ho diu per la família Anastassakis o no, perquè llavors voldria dir que el secret que tan bé custodiaven és el de l'emplaçament fals, cosa que no crec que sigui veritat.

—Uf, quanta informació de cop —va dir la Geena—. Alguna informació més que em pugui donar?

—Home, només que quan hagin robat la relíquia hauràs de descobrir el secret, és a dir, que haurà de deixar de ser secret.

—Val. Doncs molt bé, moltíssimes gràcies, em sembla que ja m'ha fet la meitat de la feina.

—No, i ara! —va exclamar la vella— Només tens la profecia, de la qual no entens ni la meitat, i després has de buscar tota la història que hi ha darrere.

—Ja. En fi, espero sortir-me'n... ja l'heu memoritzada bé? —va preguntar als altres tres, que van fer que sí pel cap—. Doncs em sembla que hauríem de marxar. Portem aquí moltes hores...

—Espereu un moment —va dir l'Oracle—. Heu estat les primeres persones que heu acceptat menjar amb mi. Em sembla que tots els altres que han vingut han tingut massa por. Us faré uns regals.

—Però si no cal...! —va dir la Geena—. A sobre que ens dóna de menjar i m'ajuda amb el secret, ara ens donarà regals?

—Per compensar la vostra valentia... hi ha coses que s'han de premiar— es va aixecar i se'n va anar a remenar forats per les parets, després va tornar a seure amb ells—. A veure, senyoreta Thalassinos, això és per tu.

Li va  entregar una ampolleta plena d'un líquid transparent que tots es van mirar.

—És llum líquida —va explicar la vella—. Si la sacseges...

La Geena, a l'acte, va sacsejar l'ampolla i de cop, una llum blanca cegadora (ja que feia molta estona que estaven en aquella cova tan fosca) va refulgir des de l'ampolleta. Al cap d'uns segons, els ulls de tots s'hi van acostumar.

—...fa llum —va acabar l'Oracle—. I hauries de controlar els teus impulsos.

—Perdó —va dir la Geena.

Continuem... —va seguir l'Oracle—, senyor Longbottom...

Li va entregar una cosa platejada. El Frank ho va agafar i s'ho va mirar amb curiositat. Era una empunyadura d'espasa, però...

—No té fulla —va dir el noi.

—És clar, encara faries mal algú —va dir l'Oracle. Després es va posar a riure—. És una broma, home. La fulla nomes apareix davant del seu enemic natural.

—I quin és? —va preguntar el Frank.

—La por —va contestar l'Oracle, misteriosament—. No et puc dir més, ja ho descobriràs. Seguim, senyoreta Longbottom...

I li va donar un dels cinc ous que tenia sobre la taula. Era gran, com el d'un estruç, però de color violeta metal·litzat, amb unes petites taquetes de color negre.

—Què és?

—Una mascota —va dir l'Oracle.

—Oh, ja en tinc una —va dir l'Alice—, el Voldemort.

—Maco, el nom —va contestar la vella, posant els ulls en blanc—. Però queda't aquesta, que quan tornis et farà falta...

—I suposo que ja sabré què és , no?

—Exacte —va contestar l'Oracle—. Però et puc dir que són invencions meves, d'encreuar espècies... me'n compren molts mags d'aquí Grècia

—Em pensava que això estava prohibit... —va dir l'Alice.

—Ha! Sí! —va fer l'Oracle— però no s'atreveixen a venir a detenir-me... i la veritat és que me'ls paguen molt bé. I com que només està prohibit criar-ne, no tenir-ne, doncs la gent en compra a desenes. Aquest és per tu.

—Doncs moltes gràcies.

—Un plaer —va contestar la vella—. I ara el senyor Potter... què se li pot regalar a qui ja posseeix una de les relíquies més grans de tots els temps?

El James va fer cara de sorprès. Què volia dir, una de les relíquies més grans?

—Perdoni, què vol dir?

—Ah, no, no, no —va dir l'Oracle negant amb el cap—. Ja no em vull ficar més amb secrets familiars, ja he parlat pou per avui... però crec que això li serà útil.

Li va entregar una esfera daurada que semblava un rellotge de butxaca. Tenia la rosa dels vents dibuixada en relleu a la tapa. El James va prémer el botó que hi havia a la part de dalt i la tapa es va obrir. Era una brúixola, però la fletxa no parava de donar voltes i més voltes, sense importar-li on estava el nord.

—No funciona... —va fer el James.

—Tu sí que no funciones, marrec —li va dir la vella—. Digues un lloc en veu alta, el que tu vulguis.

—Eh... Hogwarts?

Immediatament, la brúixola es va aturar en una direcció concreta.

—I Hogwarts es cap allà —va sentenciar la bruixa—. Pots trobar qualsevol lloc, persona... o objecte. Només has de seguir la fletxa.

—Ostres, que xulo! —va exclamar el James, i li va donar les gràcies a l'Oracle.

—Li... li hem de donar alguna cosa, pels seus serveis? —va preguntar la Geena, abans de marxar.

—No, la primera visita sempre es gratuïta —va contestar l'Oracle amb un somriure que va deixar veure les seves dents grogues i corcades—. La propera visita sí que us la cobraré.

—Tranquil·la que no tornarem a venir —va murmurar el James amb veu molt baixa, però va semblar que l'Oracle el podia sentir igualment.

—Oh i tant que tornarà, senyor Potter... no trigarà ni dos anys en venir...

El James se la va mirar amb una esgarrifança.

—Crec que hauríem de marxar, eh? —va dir l'Alice, i els va començar a empènyer tots corredor enllà. L'Oracle i el pollastre negre els va acompanyar fins a la sortida, que es va tornar a obrir quan s'hi van acostar.

La Genna i els Longbottom van sortir i van començar a caminar, però abans de sortir, el James va donar mitja volta i va mirar l'Oracle als ulls.

—Digui'm perquè hauré de tornar abans de dos anys.

L'Oracle el va mirar amb els seus ulls blaus i penetrants i li va somriure. Però aleshores, la vella es va contraure en un espasme i es va agafar fortament als dos canells del James. Ell va intentar deixar-se anar, però la vella el tenia agafat massa fort.

—Ei! —va cridar el James als seus amics, que ja s'allunyaven—. Ràpid, torneu, no sé què li passa!

I quan es va tornar a mirar la vella, va veure que tornava a tenir els ulls en blann, com havia passat feia una estona. El James notava com li estava tallant la sang als canells. Va sentir com els seus amics s'acostaven corrents, però en aquell moment la vella va començar a parlar amb la mateixa veu de posseïda que quan havia recitat la profecia de la Geena:

 

Per vèncer-nos, el nostre enemic

s'aprofitarà d'allò que temem més,

però la solució del misteri està

en el que no veiem perquè sempre hi és.

 

I després va tornar en sí, com si no hagués passat res. La força als canells del James va afluixar i, finalment l'Oracle es va adonar del què havia passat. Tots quatre se la miraven amb els ulls com plats.

—Ai, ho sento, noi —va dir la vella—, però aquestes coses no es poden controlar... em sembla que ja tinc una altra profecia en què pensar, oi?

—Sí... —va fer el James—. És possible.

Es va girar per marxar però es va tornar a donar la volta.

—Té alguna cosa a veure amb mi?

—Qui sap —va fer l'Oracle, dient-los adéu amb la mà—. És possible.

I la cova es va tancar als pocs segons, tapant-la a ella i al Kirja, el pollastre.

Els quatre amics no van tornar a obrir la boca fins que no van estar volant de nou a la moto.

—I bé, Geena —va dir el Frank—. Ja saps per on començar?

—Per la biblioteca, suposo, hauré d'estudiar molta cosa.

—Sí —va fer l'Alice—. Per què no li has dit que sabies que tenia alguna cosa a veure amb Hogwarts?

—No ho sé —va contestar la Geena—. Però com menys persones ho sàpiguen millor. Que no surti d'aquí, eh?

—No, és clar... —va fer el James—. Escolta, he estat pensant que, si té a veure amb Hogwarts... no és probable que els quatre animals creadors de la relíquia siguin els quatre fundadors? A cadascú el representava un animal, no?

—Sí —va fer la Geena, pensativa—. Podria a ser. I què devia voler dir amb la segona profecia? M'ha espantat una mica.

—No ho sé —va dir el James—. Potser ni tan sols té a veure amb nosaltres. Em sembla que és millor oblidar-la, a mi em dóna molt mal rotllo.

Van tornar a estar callats una estona, fins que l'Alice, que en aquells moments era al sidecar, va tornar a trencar el silenci:

—Escolteu... porto tot el dia donant-li voltes... creieu que ens hem passat molt de la ratlla? És que ha sortit als diaris i tot el que hem fet, i... ja no és cosa només de l'escola, hem trencat les lleis... —va callar uns moments i després va dir—: Creieu que ens portaran a judici?

El James, que portava estona pensant el mateix, va fer un sospir.

—No ho sé. Però som menors d'edat, no ens poden dur a Azkaban ni res d'això... què ens podrien fer...?

—No... no vull sonar desesperant però... —va dir el Frank lentament, que també s'havia posat seriós—. Recordeu el que li van fer al Hagrid quan només tenia 13 anys? Li van treure la vareta i... el van expulsar món màgic. Si no arriba a ser pel vell Dumbledore, què hauria passat? I tot només per tenir un animal il·legal...

—No! —va saltar la Geena, amb els ulls plorosos, i els altres tres se la van mirar, sorpresos—. No permetré que us facin res, m'enteneu? M'heu salvat la vida, a mi i a la meva família, i si cal testificaré on faci falta, no penso deixar que us facin res, m'heu entès? No en vull ni sentir a parlar d'això! —al cap d'uns segons es va calmar, i va continuar parlant amb una veu molt més suau—. Tornarem a Hogwarts i la McGonagall ho solucionarà tot, ja veureu.

Van tornar a callar una bona estona. El Frank, des de la Raigdefoc del James i amb la capa d'invisibilitat posada, mirava cap al terra. La Geena intentava dissimular les llàgrimes tapant-se amb la caçadora del James, que conduïa en silenci. L'Alice, al sidecar, acariciava inconscientment l'ou gegant de color violeta que li havia regalar l'Oracle de Delfos.

Sí, va pensar el James, segurament la McGonagall ho solucionaria tot.


Apa, ja veieu que és una mica més curt del normal. Per compènsar, el proper és més llarg del compte. Bé, no és segur perquè no està acabat, però a aquest ritme que porto amb ell, segurament serà llarg.

Gràcies a totes les que em comenteu, eh?

Un petó, preneu el sol, poseu-vos morenes i no intenteu canviar-vos el color de cabell si no n'esteu convençudes... perquè avui he intentat passar de ser rossa a ser pèl-roja, i m'ha quedat un vermellón fosc que no és el mateix que el de la tia de la foto...! Jo el volia més clar!

En fi, no es pot tenir tot. ¿on ho posaríem?

Petons de maduixa!

Agatha Black


Llegit 1303 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarLUN@ 194 comentaris13/08/2008 a les 21:46:56
#17185Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

M'encanta!!!^^

Aix, no sé què dir! xD Bé, que vingui aviat aquest capi llarg!! xD

Petooo *Charlotte*




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris14/08/2008 a les 13:26:26
#17186Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Moooooooola!

Segueix aviat!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris14/08/2008 a les 16:42:53
#17187Encara no he escrit cap fanfiction

estic amb la marta_ginny!

Esta molt be!!!!!

Continuaaaaaaaaa




laia.weasley Anònim18/08/2008 a les 12:40:02
#17208Encara no he escrit cap fanfiction

com sempre és perfecte...bueno, aquest és casi perfecte: és massa curt!!xD peró esta super bee, no se d'on treus tanta imaginació...i per escriure aquestes profecies que no s'hi enten res...juder, ia m'agradaria a mi saber escriure com tu

axó que dius de que d'aqui un mes estarà acabat, que sapigas que no et deixaré, no pot ser...em nego a quedarme sense FF, per tant ia estas pensant en altres cursos del clan de Magatotis !!

continua així, que no se t'acavi la imaginació!! ;P




Avatarnuria.potter 115 comentaris30/08/2008 a les 16:28:32
#17263Encara no he escrit cap fanfiction

capitol genial.

ultimament no he pogut llegir  perk no estava a casa , pero ara mi tornare a posar




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris04/12/2009 a les 15:50:45
#20837Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

M'encanta, com sempre, m'encanta!

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarLuna Weasley 95 comentaris24/04/2010 a les 16:55:57
#21407Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Vale, cagada total!

Em vaig llegir tota la fic de tirón i em vaig oblidar de comentar

Ho sento molt!

Però que sàpigues que em va encantar. I ara vaig a per l'exèrcit de la Mc Gonagall, que em quedo en retard, i després a per El Torneig dels quatre bruixots!!!

Gràcies per existir!!!

~AL~




AvatarLuna Weasley 95 comentaris24/04/2010 a les 16:57:00
#21408Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

No sé per què t'he comentat en aquest capi precisament...

És igual, ara et comento l'ultim:D




JoanaPotter 185 comentaris06/09/2010 a les 12:34:27
#21872Encara no he escrit cap fanfiction

eii!
es molt divertit!!
i m'ha agradat aquesta frasse

—No funciona... —va fer el James.
—Tu sí que no funciones, marrec —li va dir la vella




AvatarAntares_Black 374 comentaris22/08/2014 a les 19:37:38
#24931Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

«La teva mare no era muggle» txan txin txan txaaaaaan...! Era llufa!

La part del foc, les voltes i els mil cinc-cents anys, l'havia esbrinada! =) I això dels animals també ho he pensat. Però què tenen a veure amb Hogwarts...?

Llum líquida? Em sona a la llum d'Edëndil! xD I la brúixola d'en James és com la d'en Jack Sparrow?! El regal per en Frank, l'espasa, farà que segueixi un destí semblant al del seu pare? I el regal de l'Alice...? Espero que no sia un drac xD

La part aquesta dels regals em recorda als del Pare Nadal de Nàrnia i els de la Galadriel al Senyor dels Anells! Però m'ha encantat!! Em quedo amb la brúixola! ;)

Repeteixo que m'encanta el personatge de l'Oracle! «La primera visita sempre és gratuïta» Genial, m'encanta! Caram, la profecia! Tinc les meves teories... Ha! I hi tornaran, diu l'Oracle! Així ho espero!! xD

Ei, que esposas són manilles!

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 22:20:19
#24959Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Sip! La llum líquida és com el regal de la Galadriel, i la bruixola, com la del Jack Sparrow, tot i que és més pràctica perquè no senyala només "allò que anheles" ainó "tot allò que se't passi pel cap demanar". L'espasa del Frank anirà sortint i la mascota de l'Alice també! Està una basada en els llibres de Llums del Nord de Philip Pullman.

I tant que tornarà, l'Oracle! No t'agradarà tant, no, quan comenci a cobrar les visites... XD




AvatarAntares_Black 374 comentaris04/09/2014 a les 21:06:09
#25070Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

-A mi m'agradaria més que la bruixula m'assenyalés precisament allò que més anhelo. Potser així m'orientaria igual de malament, però sabria més coses de mi! ;)

-Són gaire cares?? Si és així que es comprin la droga ells solets!! Un se la pren i l'altre escriu! xDDD

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/09/2014 a les 21:51:28
#25119Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Haha, la droga aquesta només serveix per les "mèdiums" i gent especial com ella que pot veure el futur. ALs magatotis no els serviria de res. 

La brúixola l'he feta així perquè la necessitarem més d'una vegada més endavant enla història ^^