El Clan de Magatotis - Capítol 17: Tocar fons
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 15/08/2008 a les 13:55:40
Última modificació 15/08/2008 a les 17:04:29
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 17: Tocar fons

Hola, hola! A l'altre capítol només he tingut 3 comentaris... snif, snif! És clar que sé que hi ha gent de vacances, o sigui que no m'ho prendré pas com si m'haguéssiu abandonat.

I com a mostra de bona voluntat, capítol nou. Crec que és el que més m'agrada dels que he escrit fins ara. Torna a ser trist, no fa gens de gràcia, però mira, ja va bé d'en tant en tant.


17- TOCAR FONS

Però la McGonagall estava sincerament preocupada. Feia una dies, quan l'Albus Potter li havia anat a explicar el que havia fet el seu germà i els altres de segon, havia posat el crit al cel, s'havia enfadat moltíssim i fins i tot s'havia arribat a plantejar expulsar els nois de Hogwarts. Però de seguida se li va encongir una mica el cor, sabent que havien fet allò perquè la seva amiga ho havia estat passant francament malament, i va veure clar que mai de la vida els hauria fet res semblant, perquè, en el fons (a vegades molt, molt, en el fons) eren uns bons nois i ella se'ls estimava. Per això havia anat a parlar de seguida amb el Hagrid pel tema de la moto i ell juntament amb el Neville i la seva neboda Agatha s'havien encarregat d'intentar tapar-ho tot i inventar alguna excusa per disculpar la seva absència a l'escola.

Tot en va, és clar. I era culpa de la mala puta de l'Skeeter, que vés a saber com s'havia assabentat de tot i ho havia publicat a primera plana del Periòdic Profètic. I allò no era el pitjor. Ni tan sols sabia amb quins ulls es miraria els nois per explicar-los el que posava a la carta que tenia a les mans, la que li havien enviat de la Conselleria aquell mateix matí. Ni tan sols s'havia vist en cor d'explicar-ho encara al Neville i al Harry.

La McGonagall va inspirar profundament i es va tapar la cara amb les mans., recolzada a la taula del seu despatx. Què podia fer? De segur que a hores d'ara el Harry Potter ja se n'hauria assabentat a la Conselleria.

—Minerva, no t'atormentis —va dir el quadre del Dumbledore.

—Ai, Albus, què faré? Mira, si a més a més de la finestra no paren d'entrar queixes dient que no sé vigilar els meus alumnes...

Era cert, hi havia una riuada de mussols que anaven portant cartes i les anaven deixant en una muntanya que ja gairebé feia un metre d'alt.

Aleshores van picar a la porta, que es va obrir uns pocs centímetres i hi va aparèixer la cara de l'Agatha McGonagall.

—Tieta Minerva... que el Harry Potter és aquí. Ja li ha arribat a les orelles tot això de... —va deixar la frase a mitges, assenyalant la carta que la directora tenia a la mà—. I li ha explicat al Neville...

—Que passin tots dos —va dir amb un sospir, i pocs segons després van entrar els dos nois com dues exhalacions.

—Minerva! —va exclamar el Neville, amb cara de preocupació—. És veritat això que diu el Harry que...

Per tota resposta, la McGonagall els va deixar llegir la carta.

*  *  *

Ja era negra nit quan el Clan de Magatotis va arribar a Hogwarts. Des de dalt el cel, ja van veure que hi havia cinc siluetes esperant-los a l'entrada del castell.

—Caram —va fer el James—. Ja sabien l'hora justa que arribaríem?

—No ens han vist, encara som invisibles —va recordar l'Alice, mentre feien aterrar la moto—, potser són allà per alguna altra cosa... què us sembla si provem d'escapolir-nos sota la teva capa?

Però un gat de color platejat brillant els estava observant.

—No intenteu pujar d'amagat —va dir el gat amb la veu de la directora de Hogwarts—. Us estem esperant, i hem de parlar amb vosaltres, urgentment —un cop va haver dit això, el gat va desaparèixer.

—Era un patronus —va dir el Frank—. Serà millor que fem cas i pugem cap a ells.

Quan es van anar acostant a l'entrada van reconèixer les cinc figures: una era el Hagrid, no quedava lloc a dubte. La més alta i prima, que duia un barret era la Minerva McGonagall. L'home al seu costat era el Neville i la silueta femenina devia ser de l'Agatha McGonagall. No va ser fins que no van ser a pocs metre que el James no va reconèixer al seu pare.

—Papa? Què hi fas aquí? Què passa?

Però abans que pogués dir res més el seu pare havia corregut a fer-li una abraçada, igual que va fer el Neville amb els seus dos fills i la McGonagall amb la Geena.

—Esteu tots bé? —va començar la McGonagall—. Ens heu fet patir molt, moltíssim, no hi havia rastre de vosaltres, la brigada que va enviar la Conselleria no donava per a res...

—Com us ho heu fet per esquivar-los? —va voler saber el Harry.

—La moto del Hagrid té una funció que la torna invisible... —va explicar el James, desfent-se del seu pare i sense entendre gairebé res—. Per cert, Hagrid, perdó per... prendre't prestada la moto...

—No passa res, no passa res... —anava dient el guardaboscos.

El James va mirar els seus amics, que s'estaven preocupant igual que ell. Que no passava res? Què representava aquella benvinguda i totes aquelles abraçades? On eren els crits de la McGonagall? I l'esbroncada del seu pare?

—Au, va, entrem a dins i anem al meu despatx —va dir la directora—, faré que uns elfs domèstics us pugin menjar.

El James ja gairebé s'havia oblidat de la gana que tenia, i això que no havia menjat res en gairebé dos dies, des de la sopa de l'Oracle de Delfos; amb les presses, s'havien oblidat d'agafar provisions a casa els Thalassinos. Però ara allò era el que menys li interessava. No li agradava gens tot allò. Que els estiguessin tractant tots tan bé, només podia ser que hi havia alguna notícia molt dolenta esperant-los. Només calia mirar la cara de la McGonagall: el fet que enlloc d'estar enfadada posés aquest gest de preocupació només aconseguia que al James se li remoguessin els intestins.

*  *  *

—Ens voleu explicar d'una vegada el que ha passat? —va exclamar al final al final el James, en vista que tothom evitava el tema. Havien menjat tots quatre ja feia estona, i ara estaven relatant el que havien fet a Grècia. Tots semblaven exageradament preocupats per l'estat de la Geena després de la mort de la seva mare, i no estaven pel que havien d'estar.

—Està bé —va sospirar al final el Harry —teniu problemes greus. La Geena no, només vosaltres tres.

—No sé si haureu vist el Periòdic Profètic aquests dies... —el va interrompre la directora.

—Sí —va afirmar l'Alice— jo hi estic subscrita, tot i que el rebíem amb un dia de retràs... ja hem vist la portada de fa dos dies. No pensàvem que ens enganxarien.

—Ha passat alguna cosa greu? —va dir el Frank, posant en relleu les pors de tots quatre. En veure les cares que posaven els adults, va afegir—: Què passa? Ens expulsen de Hogwarts?

—De moment teniu un judici —va explicar la McGonagall mostrant-los la carta que havia tingut hores abans a les mans—. El dia 1 de juliol. M'han enviat això els de la Conselleria aquest matí.

Els quatre joves es van inclinar per llegir la carta.

Benvolguda senyora McGonagall,

Ens complau informar-la que, després d'haver revisat amb cura el cas de la fugida de Hogwarts per part dels tres alumnes, el Departament de Bruixijustícia considera que en cap cas vostè pot tenir-hi res a veure i que el desafortunat incident escapava de les seves mans. Per tant, se l'allibera de tots els càrrecs i s'han desestimat totes les denúncies que s'han presentat en contra la seva persona.

Tot i així, tinc l'obligació d'informar-la que els tres alumnes en qüestió, James Potter, Frank Longbottom i Alice Longbottom, sí que seran jutjats ens una vista oral, per aclarir si se'ls declara culpables o no del càrrecs de robatori, utilització no permesa a menors d'edat d'objectes muggles i estada il·legal en un altre país sense consentiment dels seus pares o tutors . Tal vista tindrà lloc el dia 1 de juliol d'aquest any a les onze del matí i s'hi hauran de presentar tots tres acusats.

Sent menors d'edat, si els acusats són declarats culpables, seran automàticament expulsats de l'escola Hogwarts de màgia i bruixeria, així com desproveïts de les seves varetes i exclosos de la Comunitat Màgica.

Pel que fa a resta del curs vigent, posem a la seva disposició la decisió d'expulsar-los o no de Hogwarts fins el dia de la vista oral.

Cordialment,

Marietta Edgecombe

Cap del Departament de Bruixijustícia

—Marietta Edgecombe? —va dir el Neville en veu alta— aquesta no és la mala pècora aquella que va descobrir l'ED?

—La mateixa —va contestar el Harry—. La van fer cap de departament fa uns mesos. Quan el Ron ho va sentir gairebé s'ofega amb el te.

Però el James no estava pendent de les converses al seu voltant... no feia mes que llegir i rellegir una vegada i una altra la frase «si els acusats són declarats culpables, seran automàticament expulsats de l'escola Hogwarts de màgia i bruixeria, així com desproveïts de les seves varetes i exclosos de la Comunitat Màgica». Allò volia dir que els trencarien les varetes com van fer una vegada amb el Hagrid?

Es va mirar els seus amic,s que feien la mateixa cara de preocupació que ell. La Geena, que des de la mort de la seva mare estava extremadament sensible, estava plorant com una Magdalena, en silenci.

—Però, però... —va començar a dir el Frank—. Quan els ho expliquem tot bé a la vista oral veuran que som innocents... oi?

Va girar la vista cap al seu pare, que es va mirar el peus.

—No ho crec, senyor Longbottom —va dir la McGonagall, que feia una fila de pena increïble—. Que la seva amiga estigués trista no és motiu perquè cometessin tots aquests actes...

—Però professora! — va saltar la Geena—. Ens van salvar la vida, i ho dic sincerament! No sé què haguéssim fet, si no haguessin vingut...!

—En sóc conscient, senyoreta Thalassinos —la va tallar la directora—. Ahir vaig estar parlant amb el seu pare i el seu germà i m'ho van explicar tot. Per desgràcia —va continuar—, els del tribunal del Wizengamot no seran comprensius ni de bon tros. Diran que haurien pogut demanar permís i haver fet les coses com s'havien de fer...

—Però vostès no ens hi haguessin deixat anar! —va exclamar l'Alice.

—Ja ho sé —va dir la McGonagall—. Per això lamento tant això que els està passant. L'única cosa que se m'acudeix, i tampoc no solucionaríem gran cosa, és que el Hagrid declarés que us va donar permís per agafar la moto...

Ràpidament, el Hagrid va fer que sí amb el cap.

—No —va dir el Harry—. Declararien el Hagrid còmplice.

Es van quedar una estona en un silenci incòmode. El James es va tornar a llegir la carta, tot i que semblava que era incapaç d'entendre-la. Seria expulsat de Hogwarts... s'havia acabat. I els traurien la vareta i haurien de viure com muggles la resta de la seva vida. Va pensar en la cara que posaria la seva mare quan se n'assabentés, els sues avis, els seus cosins... l'Albus. Segur que el seu germà estaria disposat a remoure cel i terra per ell. Però en allò no hi podria fer res. I com li explicaria a la petita Lily?

—Això els passa per creure's que estan per sobre de les normes, nens arrogants i insolents —una veu desagradable va trencar el silenci, i el James, en reconèixer que venia del quadre de l'Snape, va tancar el punys, intentant reprimir l'ira—. Us creieu que per saber muntar en escombra sou vés a saber què... us està bé. I a tu sobretot, ets igual d'imbècil que el teu...

—COM ACABIS LA FRASE T'HO JURO QUE M'HAURAN DE JUTJAR PER DESTROSSES A L'ESCOLA, EM SENTS, ASQUERÓS DE MERDA? EM SENTS?

El James va notar com el seu pare li treia la vareta de la mà, li posava les mans a l'espatlla i l'obligava a tornar a seure.

—Que calli! —va cridar el James, tot i que una més tranquil.

—Si necessito la teva opinió, t'ho faré saber, Severus, gràcies —li va dir la McGonagall, visiblement irritada, i l'Snape va callar, tot i que amb un somriure de triomf als llavis.

—Treu aquesta cara, malparit, o te la faig nova... —li va deixar anar el James.

—I.. vostè no hi pot fer res, professora McGonagall? —va preguntar en Frank, que estava enfonsat a la cadira.

—No expulsar-los fins el dia de la vista, que és el primer dia de vacances —va dir la McGonagall amb un sospir—. Per descomptat no esteu castigats, això ja és suficient.

—Però els ha de castigar! —va saltar una veu femenina darrere seu, que quan es van girar van veure que pertanyia a l'Agatha—. No em refereixo això... —va dir la noia en veure'ls les cares—. És que si no els castiga els alumnes començaran a sospitar... és millor que mantinguem això en secret, que ningú no sàpiga això del judici. Que es pensin que al final han decidit donar-te a tu tota la responsabilitat i que senzillament els castigues i ja està.

—Em sembla sensat —va assentir la seva tieta—. Serà el millor. Però en Filch m'ha dit que ja no els vol més, i els elfs de la cuina diuen que fan més nosa que servei...

—Jo demà a la nit hauria d'anar al Bosc Prohibit a curar uns centaures —va dir ràpidament el Hagrid—, que des que es va morir l'Aragog, les aranyes no paren d'atacar-los, encara que ells vigilen que no surtin del bosc a fer mal a ningú. M'aniria bé una mica d'ajuda...

—Fet —va dir la McGonagall aixecant-se de la taula i mirant-los a tots tres—. Demà a la nit aniran a ajudar el Hagrid.

—Jo hi puc anar, també? —va preguntar la Geena, i la directora se la va mirar, sorpresa—. És que preferiria no estar sola... almenys durant uns dies.

—Sí, està bé —va dir la McGonagall comprensivament—. I ara em sembla que seria millor que anessin a dormir... potser tots demà veiem les coses diferent... o se m'acudeix alguna idea brillant consultant amb el coixí...

—Demà al matí aniré a parlar amb el Percy Weasley, que també treballa al Departament de Bruixijustícia, i li diré que em vagi passant tota la informació que tinguin sobre el tema —va dir el Harry—. A veure si trobem alguna llacuna que puguem aprofitar...

Tots es van aixecar i van començar a marxar. Quan ja havien sortit del despatx, però, el Harry va engrapar el James pel braç i el va fer quedar-se enrere, mentre els altres baixaven les escales de pedra. El James, que des que li havia enviat al seu pare aquella carta-amenaça ja s'esperava alguna cosa semblant, es va donar la volta i se'l va mirar desafiant.

—Què?

—Tens el mapa de Magatotis oi? —va dir el Harry—. Sí, i tant que el tens. Què hi feies tu rondant pel meu despatx?

—Què trames tu a les esquenes del Conseller? —va ser la resposta del James.

Pare i fill es van mirar als ulls durant uns segons, el Harry encara amb el braç del James agafat. Tots dos s'aguantaven la mirada fixament. El James podia veure com el seu pare pensava si contestar-li la pregunta o no; si ho feia, el James es veuria obligat a explicar-li la veritat, però per altra banda devia ser un assumpte delicat... podia confiar el Harry que el James no diria res a ningú?

Finalment, el Harry va deixar anar el seu fill i se'n va anar enfadat, deixant enrere el James, que el va seguir amb la mirada baixant les escales de pedra. El Frank, l'Alice i la Geena van veure com el Harry marxava sense dirigir-li la paraula a ningú, i es van girar per mirar encuriosits el James, que els va fer un senyal de «ja us ho explicaré més tard».

*  *  *

I, quan les noies van arribar a l'habitació encara es van trobar amb una altra mala notícia: el Voldemort, el pigmy-puff de l'Alice s'havia mort durant la seva absència. Això va ser el que els van explicar les quatre noies de primer amb les quals compartien habitació. L'Alice estava tan deprimida per la citació judicial que ni tan sols va tenir esma de posar-se a plorar.

Simplement es va ficar al llit abraçada a l'ou violeta que l'Oracle de Delfos li havia regalat (tot pensant que l'Oracle li havia dit que quan tornés a Hogwarts necessitaria un altra mascota, encara que en aquell moment ella no ho va entendre),  i va deixar que la Geena expliqués a les seves amigues les males notícies que els havia donat la McGonagall.

*  *  *

L'endemà a l'hora d'esmorzar, el Clan de Magatotis es va veure abossellat de les preguntes que els feien els seus companys, tant els de Gryffindor (felicitant-los per haver-s'ho muntat tan bé sense que els expulsessin), de Hufflepuff i Ravenclaw (demanant-los autògrafs per sortir a la portada del diari) i de Slytherin (insults, sobretot, i gent cridant que clar, com que tenien el famós Harry Potter de part seva, la Conselleria els tenia consentits).

Van passar d'ells com van poder i es van dirigir al final de la taula de Gryffindor, on hi havia els set de primer amb qui compartien habitació, que eren els únics que sabien el que els esperava de veritat, i se'ls miraven amb cares tristes. Al James li molestaven els grans esforços que feia l'Albus per no posar-se a plorar allà mateix i tenia ganes d'agafar-lo per les espatlles i sacsejar-lo dient-li que ja tenia prou mal rotllo a sobre com per aguantar els seus somiqueigs. Si el James s'aguantava, l'Albus s'havia d'aguantar més i punt.

No van parlar gaire durant l'esmorzar. El James es va mirar l'horari per saber què tenien aquell dia... va buscar el dimarts i se'l va repassar de dalt a baix amb els ulls. Història de la Màgia i... Pocions. Merda. I a la tarda, Encanteris.

—Em sembla que passo d'anar a Pocions.

—James —va dir l'Alice—, hem d'anar a classe.

—Per què? —va preguntar el James. Tots quatre van intercanviar una mirada. Els de primer miraven els seus plats. El James hauria jurat que a la Rose li queia una llàgrima.

—Perquè així et distreus i penses en altres coses —va acabar dient la Geena.

Al cap de poca estona estaven tots asseguts al final de tot de l'aula d'Història de la Màgia, escoltant la xerrameca del Binns. La Geena pensava en com eren les coses. Esperava que quan arribés a Hogwarts els seus amics només farien que preocupar-se per ella, fer bromes, i fer que pensés en altres coses que no fossin la seva mare. I, realment, sí que pensava en altres coses; però, sincerament, no sabia què preferia. En aquells moments pensava que els seus amics estaven pitjor que ella. Ella no tenia mare, molt bé, però els seus amics ja gairebé no tenien ni futur. I tot perquè s'havien preocupat per ella. Se sentia tan culpable...

Instintivament, en veure que els seus tres amics estaven absorts en els seus pensaments (i sabia perfectament quins pensaments eren), va agafar la ploma, la va sucar a la tinta i va començar a gargotejar sobre un tros de pergamí que va trencar i va passar al James, que seia darrere seu amb el Frank.

Creus de debò que la profecia feia referència als fundadors de Hogwarts?

El James se la va mirar, i li va costar entendre de què parlava. Ah, sí. L'Oracle. El secret de la família Anastassakis. Quan va agafar la ploma per contestar es va adonar que allò era precisament el que volia la Geena: fer-los pensar en una altra cosa. I, de fet, ho preferia.

Sí. Tots els fundadors de Hogwarts tenien les seves relíquies, que es van quedar per la posteritat.

Va tornar la nota a la Geena, que li va tornar al cap de pocs segons.

Potser són aquestes relíquies, les que he protegir! On són?

El James va riure, i el Frank va agafar el pergamí per contestar ell.

Ja no hi són. Espero pel teu bé que el que haguessis de protegir no fossin aquelles, perquè les va destruir el Harry Potter fa anys.

No fotis, va contestar la Geena, que he de tancar la paradeta abans de començar...

La de Gryffindor encara existeix, va escriure l'Alice, l'espasa, és al despatx de la McGonagall. Geena, si ens fan fora de Hogwarts, ens deixaràs treballar en això amb tu?

NO US FARAN FORA DE HOGWARTS!

Ja, és clar, va escriure el Frank.

Van estar tota l'hora d'Història de la Màgia passant-se notetes, i el James va pensar que allò els anava molt bé. Ja sabien el que havien de fer durant el curs: ajudar la Geena a entendre la profecia i trobar la o les relíquies que havia de protegir, així al menys farien alguna cosa útil, allà a Hogwarts, mentre esperaven que els expulsessin i els destruïssin les varetes.

La classe de Pocions va ser una de les més horribles pel clan de Magatotis. La McGonagall, tal com els havia dit, no havia explicat res a cap dels professors sobre el seu judici (excepte al Neville, el Hagrid i l'Agatha) i, per tant, el McNair es va passar tots classe llançant indirectes de l'estil "en aquesta classe no hi ha favoritismes, a diferència de la Conselleria" o, "estudieu força per l'examen de juny, que aquí no tots tenim pares famosos que ens treguin les castanyes del foc" entre d'altres.

A l'hora de dinar, la Geena va rebre carta del Paris, que anava dirigida a tots quatre:

Estimats James, Frank, Alice i Georgina,

Aquí les coses estan força bé. fa uns dies vam parlar amb la vostra directora, és molt agradable. Ens va comentar que era possible que tinguéssiu problemes per culpa del que va sortir al diari, espero que els hagueu pogut solucionar.

Espero que arribéssiu bé a Hogwarts i que no us trobés la brigada aquella. Segur que us hauran castigat, ja m'ho imagino, la Minerva McGonagall sembla molt estricta, oi? A veure si us tornen a fer rentar els plats de tota l'escola un altre cop...!

Gràcies per tot de nou,

Atentament,

                     &nb sp;        Paris Thalassinos

—La McGonagall hi va anar el dia abans de rebre la carta de la Conselleria —va explicar el Frank—, per això no saben res.

—Ostres, Geena —va fer l'Alice, mentre treia el tros de pergamí que s'havien estat passant a classe—. Que fort, el Paris i tu feu la mateixa lletra! T'has fixat en com fa les g? Igual que tu!

—Sí, suposo que és pels gens, no ho sé.

Al James se li va encendre una bombeta. Va recordar la conversa que havia tingut amb l'Albus feia uns dies. Li havia dit que la Rose era la que havia escrit la carta aquella al seu pare perquè la lletra era la mateixa. Però la cal·ligrafia podia venir dels gens! Segurament la carta que havia rebut el seu pare no era de la Rose, sinó del Ron o l'Hermione. Ara la cosa començava a tenir més sentit.

—Ei! —una veu de noi va tallar els seus fils de pensaments. Tots es van girar per veure l'Alexis Roure. Dir que feia cara d'enfadat seria quedar-se curt: el Roure gairebé tenia la mandíbula desencaixada—. Què? No m'heu de dir res?

—No ho sé. Què t'hem de dir? —va dir el James.

—Ah no ho sabeu? Vaja! —va fer el Roure amb sorna—. Ara resulta que faltar a un partit de quidditch no és res que m'hàgiu de dir, no?

—Però de què par...? —va començar l'Alice, però es va parar a mitja frase i es va tapar la boca, obrint els ulls com dues taronges.

—Dissabte vint-i-tres de febrer! —va exclamar el James, portant-se la mà al cap—. Ja sabia jo que aquell dia havia de fer alguna cosa...!

—Quins collons! — va saltar el Roure—. Érem només tres jugadors! Tres! I què vam haver de fer? Demanar suspensió de partit! I què vol dir, demanar una suspensió de partit?

—Que l'equip rival guanya automàticament el partit amb una diferència de cent punts... —van recitar tots quatre abatuts.

—I això vol dir que... —els animar a seguir el Roure, però tots es van quedar callats.

—Que ho tenim negre? —va suggerir el Frank.

—No només això! —va cridar el Roure—. Vol dir, amics meus, que estareu entrenant a partir de demà cada tarda de set a nou sense excepció fins que a mi em roti dels collons! S'entén?

—Sí... —va ven els tres, més abatuts encara que abans.

—No us sento!!!

—Senyor, sí, senyor!

*  *  *

 Alguna cosa podria anar pitjor? Això és el que li hauria agradat saber el James aquell vespre, mentre ell i els seus amics baixaven les escalinates de marbre per anar fins a la cabanya del Hagrid a complir el seu "càstig" d'anar a curar centaures.

Es van trobar un parell o tres de vegades amb aranyes gegantines, però les podien mantenir a ratlla amb alguns sortilegis que els havia ensenyat el Hagrid. Es dirigien a una cova que hi havia dalt d'un turó bosc endins. Quan van arribar van veure que era espaiosa i càlida, ja que els centaures hi havien encès tres fogueres, i a la vora de cada una hi havia un centaure ferit, els companys del qual intentaven curar-li les ferides.

—Ah, Hagrid —va dir un d'ells, un de molt gros, negre—. Gràcies per venir a ajudar-nos.

—De res, Bane —va contestar el Hagrid—. Porto ajuda —va afegir assenyalant el Clan de Magatotis—. Com van les coses?

—Mart brilla aquesta nit —va contestar el Bane.

—Qui ho hauria dit eh? —va contestar el Hagrid amb un sospir i posant els ulls en blanc—. Em refereixo a per aquí... dins del bosc, en aquesta cova.

—Ah... —va fer el Bane, com si allò perdés interès—. No, els ferits estan força estables. Pel que fa les aranyes... són molt bèsties. Costa mantenir-les a ratlla, però tranquils que fem el que podem.

—Ja, ja ho veig —va assentir el Hagrid—. I a veritat és que feu una bona feina. Me n'alegro que poguéssim arribar a fer pactes... ho vaig passar malament aquella època...

—Quan estàvem en guerra?

—Mmm... sí.

—Ens hem d'adaptar als temps —va dir el Bane.

Es van estar un parell d'hores tots cinc ajudant als centaures, curant-los les ferides amb unes mescles que havia portat el Hagrid i embenant-los-hi amb benes i pèls d'unicorn, que eren molt resistents.

En general va ser una nit força agradable, els centaures tenien el bosc molt controlat, no hi havia res que sortia de l'espessor per tragar-te, com deien els rumors que corrien per l'escola. A més, com que anaven amb el Hagrid, cap dels quatre nois no tenia gens de por.

No va ser fins al cap de vint minuts caminant, que el James no va veure una cosa que li va cridar l'atenció: alguna cosa refulgia al terra entre les fulles, uns metres enllà. Es va separar una mica del grup i va anar a mirar.

Era un anell. El James se'l va mirar i el va agafar, preguntant-se qui hauria pogut perdre un anell tan endins del bosc. Al Hagrid no li cabia a cap dit i pel que feia als centaures... no tenien pinta d'anar a caçar enjoiats. I al bosc no hi havia més criatures que tinguessin dits. Va observar l'anell de prop. Era daurat i tenia una pedra negra a la part de dalt. Era curiós, la pedra tenia una escletxa just al mig, estava partida per la meitat, però tot i així no es desprenia a de l'anell.

—James! —va sentir que el cridava el Hagrid—. Va, no et quedis enrere!

El James es va embutxacar l'anell i es va donar pressa a seguir al Hagrid. Allò ho havia d'explicar als seus amics.


Apa, un altre. Com que són les festes del poble i no paro per casa, no sé si comentaré d'aquí a dos dies o tres o quatre, però tranquil·les que no deixaré la història penjada eh?

Apa, aneu a platja, descanseu, preneu al sol, aneu molt al cine, passeu-vos-ho molt bé i deixeu comentaris!

Petons de xocolata, nata i enous!

Agatha Black


Llegit 1177 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris15/08/2008 a les 14:26:51
#17189Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ahhh! Se m'oblidava! Dedico el capítol a la marta_ginny, que avui fa 13 anys! FELICITATS, MARTA!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris15/08/2008 a les 16:07:14
#17190Encara no he escrit cap fanfiction

Molt be el capitol!!!!!!!!!!!

Continuaaaaa




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris15/08/2008 a les 18:10:32
#17192Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

!r de tot, el capi està genial!

2n: GrÀAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAACIES!

Perquè sembla que no ho hagi vist ningú mées de la web, pq jo he contestat un munt de fòrums de felicitacions últimament, però ningú se n'adona dl meu. Un altre any serà!+

Per cert... moltes felicitats a les Maries, Mireies, Asuncions, i un llarg etc. que avui fan el sant!

Dw

Marta




UlaGV 3 comentaris16/08/2008 a les 19:34:16
#17202Encara no he escrit cap fanfiction

Encara no havia escrit xo mencanta la teva historia. Segueix així!




UlaGV 3 comentaris16/08/2008 a les 19:34:53
#17203Encara no he escrit cap fanfiction

Ah! i felicitats (passades!) Marta!




laia.weasley Anònim18/08/2008 a les 12:42:02
#17209Encara no he escrit cap fanfiction

io t'he comentat tard al capitol anterior...llegeixte'l pliss :)

speru que aquest estigui igual de bé

petonss




laia.weasley Anònim18/08/2008 a les 13:04:06
#17210Encara no he escrit cap fanfiction

uooOO! Cada dia et superes...al final si que ha sigut com l'anterior..millor i tot, i molt més llarg

m'ha encantat, de veritatt. Continua així, i no pateixis que et perdonem un petit retard com aqest!

petonss

Laiia




Avatarivi_potter 512 comentaris18/08/2008 a les 21:59:11
#17213Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

molt i molt bé :) estava de vacances però ja he tornat i m'agrada moltíssim, segueix acvviat!




Avatarnuria.potter 115 comentaris30/08/2008 a les 16:29:45
#17264Encara no he escrit cap fanfiction

Genial com sempre!!

Nuria*




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris24/12/2009 a les 01:09:21
#20919Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Doncs a mi també m'ha agradat molt aquest capi, continua així!

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarAntares_Black 374 comentaris22/08/2014 a les 19:44:15
#24932Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Em sap greu dir-hi, però m'encanta la McGonagall quan plora. De fet, encanta quan s'emociona... Quan deia veure els seus sentiments. Quan s'emociona, m'emociono :'P Però pobra... :(

No em diguis que aquest és el motiu pel qual la McGonagall deixa de ser directora?? No pot ser...

Maleïda Edgcombe!! No en tenia prou als quinze anys, que ara mira!! Uaaa! I quin enfrontament pare-fill!

I va i es mor el Voldemort! (el de «maco, el nom», deia l'Oracle xD) Per això li va donar l'ou?

Tot això de la Rose... Em recorda com actuava la Ginny al segon llibre... Perpo no crec que sia ella, qui té tractes amb en Harry a l'esquena del Conseller... No deu estar subjugada, oi...? Però també té més sentit amb això de la lletra de pare i filla! :O

En Roure, quina esbroncada!! I no els fa fora de l'equip? Això és que deuen ser molt bons!! hahahaa

Ara que hi caic! En Paris els envia les cartes per correu per mussol, oi? Perquè el correu no deu arribar a Hogwarts...

En Bane donant les gràcies a un humà!? Sóc en un món paral·lel?? O.o

M'ha encantat el patronus comunicador! :D

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 22:24:41
#24960Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

NINGÚ NO FARÀ FORA LA MCGONAGALL DE DIRECTORA! PER SOBRE DEL MEU CADÀVER!

No és la Rose, no... és el Ron, tal i com comencen a sospitar, la Rose fa una lletra semblant a la d'ell, per genètica (no sé si això passa, no en tinc ni idea de ciències! XD)

La Marietta Edgecombe tornarà a sortir! I el Roure està molt enfadat, pe`ro relament són bons!




AvatarAntares_Black 374 comentaris04/09/2014 a les 21:07:08
#25071Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

-AIXÍ M'AGRADA! Ja m'encarregaré que ningú no et mati xD

-Ah! I, per la teva tranquil·litat, “els de ciències” tampoc no en tenen ni idea!!

Antares