Julie Potter - Capítol 14: Un troll... a les masmorres?
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 15/08/2008 a les 19:51:47
Última modificació 15/08/2008 a les 19:51:47
Tots els capítols de Julie Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 14: Un troll... a les masmorres?

 

Capítol 14: Un trol... a les masmorres?


-Un trol!! Un trol a les masmorres! Ara ja ho he dit.

I el professor Quirrell (que era qui ho havia dit) va caure desmaiat.

-AAAAAAAAAAAAAAAHHHHHH!

-SILENCI! Que ningú s'alarmi! Sé que estan separats per residències, però cadascú cap a una sala comuna! Avui, com a excepció, podran entrar a una que no sigui la seva. I els que dormin als globus, que vagin a alguna sala comuna amb algun altre alumne. Els professors, acompanyin-me a les masmorres.- va fer el professor Dumbledore.

Tots els alumnes van començar a dirigir-se cap a una sala comuna. La Marta 2 i el Malfoy es van separar bruscament i se'n van anar cadascun cap a la seva Sala Comuna. La Marta 3 i en Mike van anar tirant cap a Gryffindor. En Harry es va emportar la Roser cap a Gryffindor. En Ron va buscar l'Hermione amb la mirada, i en veure la Marta 3 i en Mike els va preguntar:

-Heu vist a l'Hermione?

-Fa cinc minuts ha anat al lavabo... -va dir la Marta 3.

-Busqueu en Harry i la Julie.

-Ja sóc aquí, aneu a avisar la Julie. -va fer en Harry, i va afegir- Què passa?

-Que l'Hermione és al lavabo! I no en sap res!

-Va, no podem esperar la Julie, anem!

En Harry i en Ron van arribar fins al lavabo de les noies.

-Em sembla que el trol ja no és a les masmorres...

Una cosa desmesuradament gran estava arribant, amb la seva pudor de mitjons bruts i de vàter públic, i en Harry i en Ron es va amagar. Van veure que treia el cap en una habitació i hi entrava, i en veure que hi havien les claus al pany, van decidir tancar-lo a dins i marxar. Quan estaven marxant, van sentir un crit.

-AAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHH!

-És l'Hermione!- va dir en Ron.

-Ron, no em diguis que hem tancat el trol a...

-El lavabo de les noies.

Tots dos es van posar a córrer, i quan van arribar a davant de la porta van sentir un altre crit...

-Hermione!!!- van cridar alhora.

Quan van entrar la van trobar arraulida a la paret, semblava que s'anés a desmaiar. En Harry va agafar una aixeta i la va llançar contra la paret del davant. En Ron, des de l'altra banda del lavabo, també li anava tirant coses, mentre el cridaven:

-Ei, aquí, cap de pardal!

-Troll pudent... sóc aquí!

-Va, a veure si m'agafes!

El troll, al final, es va girar cap a en Ron i es va quedar mirant-lo, mentre el Harry cridava l'Hermione perquè sortís d'allà. Ella, però, estava paralitzada contra la paret amb la boca oberta. Tants crits van fer que el troll es dirigís cap a en Ron, mentre que en Harry, en veure-ho, va saltar a sobre de l'esquena del troll i, sense adonar-se'n, li va posar la vareta a una nariu. Quan el troll se'n va adonar, es va començar a recargolar i va xisclar de dolor. En Harry tenia por: en qualsevol moment, el troll podia donar-li un cop de garrot fatal. En Ron va treure la vareta sense saber per què, i va dir el primer sortilegi que li va venir al cap:

-Wingardium leviosa!

El garrot del troll va sortir pels aires, aterrant al cap del seu propietari, que va caure al terra. Estaven salvats, si més no per una estona.

De cop es van sentir uns passos a fora, i els professors van entrar al lavabo de les noies.




-I on són?- va dir la Julie.

-T'estaven esperant, però han marxat corrents. Anem a la Sala Comuna?- va dir la Marta 3.

Quan van arribar-hi, van trobar-se-la tota plena de gent: Gryffindors, Hufflepuffs i Ravenclaws, tots eren allà. Menys en Harry, en Ron i l'Hermione, que no hi eren. La Julie, la Marta i en Mike se'n van anar a seure amb la Marta 2.

-Què volia el Malfoy?- va preguntar la Marta 3 a la Marta 2.

-El de sempre: informació.

-De què?

-Oh, res, Julie... bajanades de Slytherins.

-Ah... faré veure que m'ho crec.

-Escolta!

-Mireu qui ve per aquí... ai com riurem...- va dir la Marta 3.

-Fes el favor de callar!

-D'acord, ja callo... com estem avui...! Ei, Laura, vine cap aquí!

-Seràs...!

-Què, com ha anat el ball?

-Oh, molt bé, menys al final, que no trobava la MEVA parella.- va respondre la Laura.

-Ah, quina pena... bé, era això, adéu!

-Em fas fora, no? Ja ho veig, bé... adéu!

Quan la Marta 3 es va girar cap al seu grupet, només va poder dir:

-Què? Només volia saludar-la!




-Va, ràpid... deuen estar pensant on som...- va dir en Harry.

-Per cert, nois... gràcies, eh!- va fer l'Hermione.

-De res. Sempre a la seva disposició, princesa- va fer en Ron.

L'Hermione es va posar vermella. No va poder respondre res, ja que en aquell moment, sel's van tirar a sobre la Julie, les Martes i en Mike.




-Que heu anat a destrossar el troll sense avisar-nos?- va dir la Marta 2.

-Sí, bé, és que...

-Ara no busqueu excuses! Gràcies per no comptar amb nosaltres!- va replicar la Marta 3.

-Però si era perquè anéssiu a buscar la Julie...

-I per què la Julie i no nosaltres?- va tornar a dir la Marta 2.

-Ei... estic aquí...

-Sí, Julie, no vull dir que sigui culpa teva...

-Va, deixem-ho estar. Nosaltres anem a l'habitació. Adéu.- va acabar la Marta 3.




-Ja s'han enfadat. És increïble.

-És que les noies són molt estranyes...

-No sé per què, però em fa la impressió que ningú s'adona de que estic aquí.

-Daixò... no totes, Julie, és clar...

-El que passa és que les vostres neurones limtades, si és que en teniu, no són capaces d'entendren's, i em sap greu Mike, perquè sempre hi ha excepcions, però amb aquests dos davant, no em puc estar d'escopir-ho tot a la cara. Adéu, gent sense neurones!

-El que deia, estranyes a més no poder... per cert, Harry... què són neurones?

-El que no tens tu, Ron.

-Ai, Hermione, no me'n recordava que estaves aquí... (NA jo tampoc... ¬¬')

-Ah, no? Bé, jo també marxo.

-Vinc!- va dir en Mike.

-Mike... tu també creus que no tenim cap neurona...?

-Home, alguna potser sí, però no masses...

-Gràcies, Mike, ens ajudes molt...

-Bé, me'n vaig.

-Adéu...




-Mike, em sap greu, però no pots venir...

-Per què?

-Els nois no poden entrar a l'habitació de les noies, el castell mateix ho impedeix.

-Que no, Julie, que ens van dir el sortilegi per a poder entrar els nois...

-És veritat! I... quin era?

-En serio que no te'n recordes?

-Sí...

-Va, doncs, el faig jo... Opretorum masculinum! (NA ¬¬' XD... em sap greu la poca originalitat...)

-Va, Mike, prova de pujar.

En Mike va provar de pujar per les escales fins que va arribar a dalt.

-Què? Pugeu o no?




Van trobar la Marta 3 al dormitori estirada al llit escrivint en una llibreta.

-I la Marta 2?- va preguntar

-Ha anat a la cuina, a parlar amb els elfs, necessitava menjar xocolata...

-Però si no l'hem vist sortir...

-És clar... és normal...

-Per què?- va saltar la Julie.

-Aaah... us penseu que us ho diré? Per cert, Mike, com has entrat?

-Amb el sortilegi que us van dir a les noies... no?- va contestar en Mike mirant l'Hermione.

-Sí! No em diguis que tu tampoc te'n recordaves?

-Doncs no.

En aquell moment es va sentir que algú trucava a la porta.

-Hola! Que hi ha reunió i no m'heu avisat? Porto choco...

-Hola, Marta!

-Em dónes xocolata?

-Com, negra, blanca o amb llet...?

-Amb llet. Gràcies...

Llavors, darrere la Marta 2 va aparèixer una altra figura. Era una noia baixeta i prima, amb els cabells negres llargs i els ulls molt foscos, que anava vestida amb roba de carrer.

-Berta! Què hi fas aquí? No hauries d'estar ajudant a la cuina?

-Ara no, Mike. L'Albus, perdó, vull dir, el professor Dumbledore, m'ha donat permís per marxar després que capturéssin el troll. Mentre sortia m'he topat amb la Marta que m'ha dit si volia venir. Per cert... qui sou tots vosaltres?

-Mira, ella és la Julie, ella l'Hermione i ella la Marta 3.

-I tu quina Marta ets?- va dir dirigint-se a la Marta 2.

-La 2.

-I qui és la 1?

-Una de Pirinë.

-Aah. Una altra pregunta, Mike...

-A veure què em preguntes ara...

-... què hi fas a l'habitació de les nenes? Segons m'han dit, els nens no hi poden entrar...

-Ja, però hi ha un sortilegi perquè poguem entrar...

-D'acord. Per cert, noies, que sapigueu que quan hagin marxat els extrangers, vindré a dormir a la vostra habitació.

-D'acord, guai! Farem festa!!! D'acord, ja callo, ja callo.- va afegir la Marta 3 veient la cara de l'Hermione- No sé per què, però sempre m'heu de fer mala cara per tot el que dic.

-Per cert... no trobeu que hauriem d'anar a dormir? Demà és el l'assaig general pel gran concert...

-Bé, jo ja marxo.

-Adéu, Mike!- van dir totes alhora.

-Adéu...

-Tinc una idea... em puc quedar a dormir amb vosaltres?

-Per mi, genial. Què hi dieu?- va dir la Marta 3.

-Guai!- va dir la Marta 2.

-No, no i no! Com podeu pensar això? I si després ens renyen i ens treuen punts?

-Sí, Hermione, sí... jo també t'estimo molt... gràcies per tirar-nos els plans per la finestra...

-Jo no he fet això!

-No, és clar, Hermione...

La cara de l'Hermione estava vermella i semblava que anés a explatar. Però al final es va controlar i se'n va anar al lavabo.

-Va, tinc una idea... els hi expliquem Marta?

-Bé, no crec que en diguin res... a veure, us explicarem com podem mouren's pel castell sense que la gent ens vegi ni ho sàpiga. En diversos punts del castell hi han forats blancs. Els forats blancs es comuniquen entre ells. Són, per dir-ho d'alguna manera, portes que es comuniquen.

-I com sabeu on són?-va preguntar la Julie.

-M'agrada que em facis aquesta pregunta, Julie. I per respondre-la us presentarem el mapa de magatotis 2. El mapa de magatotis 1 és un que tenen el Fred i el George. El van crear uns tals Enllunat, Cuapelada, Lladruc i Forcat. És, simplement, un mapa de tot el castell on es veuen passadissos secrets i on està tothom.

-Els bessons i nosaltres vam intentar fer-ne una còpia, però per diversos llocs del mapa ens sortien uns punts blancs que no sabiem què eren. Llavors ens vam adonar de que amb el mapa ens havien aparegut una mena de braçalets com fils de plata. Ens els vam posar i vam decidir anar a un lloc on hi hagués un punt blanc. Per sorpresa nostra, vam descobrir que al posar el braç en un punt concret ens desapareixia. Vam provar d'entrar a dins d'aquella mena de porta invisible i ens va portar a una mena de sala feta de llum, rodona i molt gran, amb tot d'imatges de llocs de Hogwarts. Creiem que és una cosa dels professors.

-Si entraves en una de les imatges, anaves a aquest lloc. Vam sortir per on haviem entrat. Vam anar a buscar el mapa i vam quedar que ells es quedarien l'altre i nosaltres aquest.

-I com s'obre?- va preguntar ara la Berta.

-Es posa el dit al punt de la coberta. Només s'obre amb el dit d'un dels bessons o nostre. Però podem fer que reconegui a més gent. Berta, et deixem un braçalet i el mapa, fem que et reconegui i pots venir quan vegis que una de nosaltres va fent voltes per l'habitació, serà el senyal que les altres dormen. Entraràs pel lavabo. Quan s'obri el mapa de magatotis 2 veuràs que posa els senyors clonats i clonades us presentem el mapa de magatotis 2.

-Clonats i clonades?- va riure la Julie.

-Sí. El Fred i el George són bessons, i per tant, clons, i nosaltres també.




Al cap de mitja hora d'haver tornat a la seva habitació, la Berta va veure que la Julie donava voltes a l'habitació. Es va posar el braçalet i va sortir a buscar el punt blanc més proper. Va posar-hi la mà i va poder comprovar que podia entrar en una mena de portal invisible. Va veure, com li havien dit les Martes, una sala de llum plena d'imatges. Una d'elles era un lavabo. Va entrar-hi, i per la seva sorpresa, va veure, horroritzada, que era tot verd i platejat, i el pom de la porta s'estava obrint.




-No ve, encara!

-Que estrany... potser s'ha equivocat de lavabo... es podia entrar en algun altre lavabo de l'escola?

-Sí...

-En quin?

-En el de les noies de setè de Slytherin.

-Mare de Déu! Espero que no hi hagi anat a parar.




La porta es va començar a obrir. La Berta, presa pel pànic, va fer un salt altre cop cap al forat, però va comprovar, amb horror, que una sabatilla s'havia quedat al lavabo. Va decidir anar a la sala de Gryffindor consultant el mapa, per no tornar-se a equivocar. I allà va trobar les Martes i la Julie, que l'esperaven preocupades, i els va explicar tot el que havia passat, tota la seva aventura.

-Tu tranquil·la! Ja l'anirem a buscar! I sinó te'n regalem unes pel teu aniversari. Quin dia és?

-El 5 de novembre...

-D'aquí cinc dies? Sort que ens ho has dit ara...








Jolín! Sou tots + grans q jo!! Jo tinc 12 anys... em sento intimidada... AAAAAAH!

Weno mentre li agradi a algú... ja ho vaig dir en un capi, amb 12 anys no es poden fer meravelles... weno ara casi 13... Però és el mateix!

No m'extranya q escrigueu tan b tots...

weno dedico el capi a... la penya d música!

Weno a tots no... ja m'entens no Marta?

Per la Judit, la Mar, el Pau, el Pol, la Roser, la Núria, la Sandra, la Nana i la Marta! Weno i per la Carlota la millor profe d tot el món!

I per la Laia/Hina...

I per l'Anna (la 2)! U sento tata q tem deixava!

Uenno la resta d VB un altre dia e Marta!

Per tots els d música q existiu! No com una cosa q no existeix pero esta allí... és només un residu fecal.

Dew!


Marta 3


PD Ara ja tinc 13 anys... però es q és la 4ta vegada que el penjo...



Llegit 1266 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris15/08/2008 a les 19:54:22
#17197Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Per cert... gràcies a les que m'havieu comentat abans...




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris16/08/2008 a les 00:06:56
#17199Encara no he escrit cap fanfiction

FELICITATS MARTAAAAAAAAAAAAAA(la segona vegada ja que ho escric ... XD)

Esta genial!!! De clon a clon cada dia millores mes, vas de magnific a genial dels genials!!!!!!!!!




Avatarhpkarina 373 comentaris17/08/2008 a les 12:49:20
#17204Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

eiis!!!

mola moolt!!

i això de l'edat dona igual! jo conec gent més major que tu que nos eria capaç d'escriure el que tu escrius!

=D

eiis! continua prompte!!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris19/08/2008 a les 13:45:53
#17216Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

mu be mu beee!!! :P

felicitatsss (amb retard)

fins un altre!!

Lauraa....




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/08/2008 a les 00:20:25
#17217Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ei, jo aquí juraria que havia comentat... eh que es va esborrar el capítol? De haver estat per això. En fi, es comená a posar interessant amb aquestes aventures!

No triguis a seguir!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris05/09/2008 a les 11:50:47
#17316Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

hola!!!!!

Weno, nomes demanar perdo a la ivi_potter perque no ha sortit, suposo que al seguent si vale?

I dir-vos que estic de vacances a Franca, i no puc escriure vale?

Ale dw

Marta 3




Avatarnuria.potter 115 comentaris15/10/2008 a les 00:45:23
#17618Encara no he escrit cap fanfiction

Genial!!!