El Clan de Magatotis - Capítol 22: Gryffindor vs Ravenclaw
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 02/09/2008 a les 11:15:16
Última modificació 02/09/2008 a les 11:15:16
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 22: Gryffindor vs Ravenclaw

Primer de tot, grècies pels comentaris! 15 en total, el màxim que he tingut!

Com podeu sobrenentendre per títol, tenim Quidditch. La final. Aviso ara ja perquè no espereu segons què. El tema de la profecia de la Geena no se solucionarà en aquesta fanfiction perquè és tot molt llarg i tardaran molt tems a averiguar-ho, per tant, serà un dels temes centrals de la continuació.

I ara us deixo amb el capítol. Hi hatrossos divertits i trossos tristos, de manera que em sembla que es farà prou curt.


22- GRYFFINDOR VS RAVENCLAW

 

Era dissabte al matí i el Harry i el James es dirigien al despatx de la McGonagall. Al final el Harry i els aurors que no estaven de torn s'havien quedat a dormir a l'antiga habitació dels nois de Gryffindor de primer, i es passejaven per la torre amb encanteris mimetitzadors. De manera que quan el James l'havia vist sortir de l'habitació havia decidit acompanyar-lo.

—Espero que vagi millorant de mica en mica —va dir el Harry, quan van arribar a la porta del despatx.

Però quan van entrar al despatx van veure que la directora no havia millorat en absolut. Estava estesa a terra al costat de l'escriptori. Entre tots dos van aconseguir aixecar-la i ficar-la dins el llit. Després el Harry va obrir la porta.

—Columbus, vull a tota la gent que s'ha passejat per aquí aquesta nit a l'habitació de nois de la planta baixa de la residència de Gryffindor, i quan dic tota és tota. I que algú porti l'agent Belacqua. I avisi al Neville.

—No tenim cap agent que es digui Neville, senyor —va fer el Columbus amb una veu estúpidament greu.

—El Neville Longbottom, el professor de Botànica, home —es va impacientar el Harry—. Té el despatx al passadís de la dreta.

Va mirar com el Columbus s'allunyava i va cridar.

—Columbus! L'altra dreta!

El James va veure com el Columbus tornava a passar per la porta en direcció contrària i després desapareixia. El Harry va tancar la porta posant els ulls en blanc i fent un sospir.

Van deambular tots dos una mica per la sala. No feia falta una gran intel·ligència per veure que la McGonagall s'havia aixecat i s'havia desplaçat fins al seu escriptori on, a jutjar per l'aspecte de les coses, s'havia passat una estona treballant. Hi havia una ampolleta de tinta bolcada, presumiblement de quan s'havia caigut de la cadira.

El Harry va mullar un dit en la tinta i el va ensumar. El James, que anava a agafar la ploma d'oca que hi havia al costat, s'hi va repensar, va treure la vareta i va aixecar la llarga ploma amb cautela. Pare i fill se la van mirar de prop. No semblava que tingués diminutes pues traicioneres, però la van deixar amb compte a un cantó perquè la Belacqua les examinés més tard.

Després van desviar la mirada cap al llibre que hi havia al costat, però com que els llibres no tenien res de perillós el van deixar a un costat. Després el James es va posar a passar la mà amb compte per tota la superfície de l'escriptori, en busca de qualsevol estella sospitosa. El Harry examinava el foradet de la clau del pany de la porta.

—Creus que es podria fer passar arsènic en forma de gas per aquest foradet?

—Amb un vigilant a la porta i el Columbus anant amunt i avall? —va fer el James—. No, no ho crec.

—Algú li està fent això durant la nit —va seguir el Harry—. Cada dia sembla que es recupera, però quan arribem al matí torna a estar igual. No sé si passar la nit amb ella o què. Però si ho fan per la nit... Com? Els verins lents són una cosa endiablada. S'ha de trobar una manera de donar-los a la víctima cada dia...

—No, no va així—el va tallar el James—. La manera més elegant és trobar la manera que ella mateixa se l'administri tots els dies. I els quadres no han vist res de sospitós...

—La majoria ronquen que dóna gust —va dir el Harry—. A més, hi ha moltes formes de ser invisible...

—Sí, papa, però no de travessar les parets... Jo no conec cap sortilegi que et permeti travessar parets...

—Doncs ja tens feina per aquest vespre —va dir el Harry—. Descobreix-me si n'hi ha algun.

El Neville va entrar a l'habitació, seguit de la Belacqua. Mentre la noia agafava amb compte la ploma i el tinter, el Neville es va mirar el llibre. El James es va posar a pensar detingudament, sense saber que el seu pare seguia gairebé el mateix fil de pensaments.

Un verí com l'arsènic s'ha de posar dins del cos, no n'hi ha prou amb tocar-lo. O sí? Hi havia arsènic que podia penetrar per la pell? Ningú no estava entrant en aquella habitació, el James n'estava segur.

El més probable era que el menjar i la beguda no tinguessin res, però ja se n'encarregaria el Harry que el Columbus anés a la cuina a parlar detingudament amb el cuiner. O més aviat a parlar-li a ell.

Alguna cosa que la McGonagall estigués respirant? Com es podia mantenir alguna cosa així en l'aire sense aixecar sospites? A més, s'havia de ficar el verí a l'habitació. Alguna cosa que ja fos a la sala? Havien canviat el llit, la moqueta i el paper de les parets. Què més es podia fer, rascar la pintura del sostre...?

—Ja n'estic tip —va saltar el Harry—. Agent Belacqua, faci que traslladin la directora a una altra cambra. Que els elfs domèstics preparin una altra habitació, d'acord?

—Sí, senyor.

—I quan ho hagin fet, esculli una altra habitació diferent a l'atzar i traslladi-la a aquella. I canviï-ho tot, m'entén? Fins l'últim moble, l'últim gerro, l'última estora...

—Sí, senyor —va dir la Belacqua, tot i que una mica sorpresa per aquella última frase. Va marxar.

Què havia dit el mateix James? Ho posarem on ningú no miraria mai... I es van adonar que tant el Harry com el James tenien la vista clavada en el llibre que tenia el Neville a les mans. Es podia emmetzinar un llibre? Però, i què? Un podia punxar-se un cop al dit, però després ja anava en compte que no li tornés a passar. I aleshores tots dos van veure com el Neville s'humitejava els dits una vegada i una altra mentre passava les pàgines i, instintivament es van mirar l'un a l'altre. És clar...!

De vegades, al Harry li preocupava la manera que tenia de sospitar de tot. Quan començaves a pensar que a una persona se la podia emmetzinar amb paraules, era que hi havia alguna cosa que no estava del tot bé dins del teu cap. O sigui que es va obligar a tornar a la realitat. Encara que es pogués emmetzinar un llibre... i què? Hi havia altres llibres. Un havia d'estar al cent per cent segur que la directora consultaria aquell tota l'estona, cada dia.

El James, que estava pensant el mateix, va preguntar:

—Neville, quina mena de llibre és?

El Neville va aixecar el cap.

—El seu diari personal...

 

*  *  *

 

El James i els seus amics estaven al vestuari del camp de quidditch. Quedava menys d'una setmana pel partit. Allò volia dir entrenaments diaris.

—Què? —va preguntar el James a l'Alice i la Geena—, vau poder mirar l'espasa de Gryffindor? Hi havia alguna cosa?

—Res de res —va dir la Geena— la vam mirar de dalt a baix i només vam trobar una inscripció amb el nom de Godric Gryffindor i restes de sang de basilisc...

—Creieu que el seu nom es pot considerar una pista? —va fer el Frank.

—No —va sospirar l'Alice—, perquè ens hem passat tota la nit buscant anagrames del nom i això, però no s'hi amaga res.

—Vaja... i què farem?

—Seguir rumiant —va dir la Geena—. De fet, m'hauria desil·lusionat molt que haguessin estat les relíquies, perquè només en queda una... Haurem de començar a pensar en les Sales Comunes, però no veig com ens hi podem colar sense ser descoberts... haurem de pensar alguna cosa...

—Doncs amb el que ens queda de curs ho veig malament... —va fer el Frank.

—No passa res —va dir la Geena—. Podem seguir el curs que ve... —va callar a l'acte, quan es va adonar del que estava dient—. Em sap greu.

—No passa res —va fer el James encongint-se d'espatlles—. Jo ja tinc molt coll avall que ens fan fora.

Es van interrompre quan l'Alexis Roure va entrar al vestuari, nerviós, com sempre que s'apropava un partit.

—Bé, nois, espero que estigueu animats. Aquest dissabte que ve és la final, contra Ravenclaw, ja ho sabeu. I com tots sabeu, gràcies a quatre elements que no vull nombrar —quan va dir això, va adreçar una mirada significativa al Clan de Magatotis— vam haver d'anular l'últim partit, i això ens posa les coses molt difícils. Hem de guanyar per una diferència de dos-cents punts com a mínim, cosa que vol dir que no solament hem de capturar la papallona daurada sinó que hem de dur una avantatge de cinc cistelles —les últimes paraules les va escopir, més que dir-les. Va respirar fons—. Però no passa res. Al nostre favor tenim que, com a conseqüència del càstig d'entrenaments diaris que vaig imposar als quatre elements que no vull anomenar, resulta que tenim uns batedors magnífics, un caçador molt bo i una encistelladora amb molta punteria. Sense desmerèixer-vos a vosaltres dos, Fred i Xiao-hua, que també sou exemplars, és clar...

A tota aquella xerrera el va seguir una altra de dues hores sobre tàctiques defensives i atacants, moltes indirectes pel Clan de Magatotis i uns quants badalls. I després, és clar, a entrenar al camp.

—Quasi que preferiria estar amb tot el personal a la sala de Gryffindor dels aurors suportant la bronca del sergent Columbus —va murmurar el James quan van pujar a les escombres.

 

*  *  *

 

Però les deu persones que estaven aguantant la bronca del Culumbus li haurien cedit el lloc encantats. Eren els sis aurors que estaven de guàrdia per la nit, l'agent Belacqua, el Neville, l'Agatha McGonagall i l'elf domèstic que li preparava el menjar a la directora, els únics que sabien que la malaltia de la McGonagall no era una malaltia sinó un emmetzinament. A part dels sis aurors del torn de dia, és clar. I del emmetzinador, va afegir mentalment el Harry.

La manera que tenia el sergent d'abordar aquelles qüestions era quasi instintivament correcta. Havia posat a tot el personal a formar davant d'ell i els estava cridant a ple pulmó.

Mira al vell Columbus, va pensar el Harry mentre entrava a la habitació que ocupaven temporalment a la torre de Gryffindor, feia uns anys era el típic porter de discoteca burro i ara és un valuós membre del Departament d'Aurors sempre que li facis repetir-te les ordres per estar segur que t'ha entès. Ha arribat a dominar la pràctica policial tal i com la practiquen la major part de les forces de l'univers, és a dir, bàsicament, cridar amb fúria a la gent fins que es rendeix. L'única raó que el Columbus no sembri un regnat de terror és la facilitat amb què se'l pot descol·locar amb alguna resposta diabòlicament astuta, com ara «No». 

—¡Sé que heu sigut tots! —estava bramant el Columbus—. ¡Si no surt la persona que ho ha fet, tot el personal, i parlo en sèrio, tot el personal acabarà tancat a Azkaban, i llançarem la clau al mar, a més a més! —va assenyalar amb el dit la primera persona que tenia davant, que va resultar ser el Neville—. Ho has fet tu, oi? ¡Confessa!

—No —va fer el Neville, que ja s'imaginava per on anava la cosa.

El Columbus va fer una pausa, confús. I després es va girar cap a l'Agatha:

—¡Ho has fet tu, confessa! ¡Tots t'hem vist! ¡Tenim molta gent que diu que ho has fet tu! ¡Ho has fet tu, vale, confessa!

—Però què diu...! —va fer l'Agatha.

—On estaves ahir a la nit? Confessa!

—Al llit, per suposat.

—Ahà, creïble història, aquesta, confessa, és allà per on rondes cada nit?

—És clar.

—Ahà, confessa, tens testimonis d'això?

—Però tu què t'has pensat? Serà fresc, el tio...!

—Ah, així que no tens testimonis, ho has fet tu, llavors, ¡confessa!

—¡¡¡No!!! —va saltar l'Agatha, que estava punt de fúmer-li dos mastegots, encara que sabia que probablement després li faria mal la mà.

—Molt bé, molt bé —va interrompre el Harry, fent-li uns copets al braç al Columbus—. Amb això serà suficient de moment, gràcies sergent.

 

*  *  *

 

El James, el Frank, l'Alice i la Geena tornaven de la biblioteca. Havien passat la tarda allà, després del matí entrenat, buscant maneres de  travessar parets, tal i com els havia manat el Harry.

Anaven a una habitació del pis de dalt de tot de la torre nord, al costat de la classe d'Astronomia, que era on havien traslladat la directora, per si l'estaven emmetzinant les parets. Quan van entrar van veure que feia una pinta horrible. Segurament morta faria millor cara, va pensar el James un instant, i després es va castigar mentalment per pensar brutalitats així. També hi havia el Neville, l'Agatha i el Ron, que venia a informar al Harry del que passava la Conselleria. El James va anar per feina:

—Es pot travessar parets si t'has pres una poció anomenada... —va consultar una fotocòpia que duia a la mà— invisibile homine, o poció de l'home invisible, que tarda a fer-se ben bé dos mesos.

—Que es tardi temps no vol dir res —va dir el seu pare—. L'assassí pot tenir-ho tot planejat des de fa temps.

—Ja —va fer el James—. El defecte que té és que la persona no pot portar cap altre sortilegi fet a sobre, vull dir cap encanteri mimetitzador ni res, i hauria hagut de burlar els sentinelles i els quadres del despatx...

—I si portés una capa d'invisibilitat? —va suggerir l'Agatha.

—No, la capa no travessaria les parets—va contestar el Frank—. La poció no funciona amb la roba, s'ha d'anar despullat.

—¡Ha! —va fer el Ron— Com per colar-se d'amagat en una festa i que se't passin els efectes de la poció...

—Per la nit no es cola ningú, doncs —va fer el Neville—. Qui podria voler matar la McGonagall? Algú que volgués heretar?

—Em temo que llavors seria jo, no? —va riure l'Agatha—. Com que no té fills...

—Ah. No. Aleshores, res —va fer el Neville—. I algú que es pogués beneficiar del seu lloc de directora... algú que sabés del cert que, sí morís, el més probable seria que el fessin director a ell... Merda. Sóc jo, oi?

La McGonagall va fer que sí amb el cap. En aquell moment va entrar la Belacqua amb el diari de la McGonagall a la mà i els va explicar el resultat de les anàlisis.

—Que vol dir amb «res»?—va preguntar el Harry—. Ha de ser el llibre! Es llepa els dits per passar la pàgina i cada dia rep una dosi d'arsènic! És endiabladament enginyós!

—Em sap greu, senyor —va fer la noia, retrocedint—. No he trobat cap rastre enlloc. He fet totes les proves que conec.

—N'està segura? —la Belacqua va assentir—. Merda! Durant unes hores pensava que ho havia trobat! —el Harry es va deixar caure en una cadira.

—Ei, vosaltres —va fer la veueta rovellada de la McGonagall, mirant al Clan de Magatotis—. Ja que sembla que no hi ha manera de trobar... res... m'heu de prometre una cosa...

—El que sigui —va fer l'Alice, amb llàgrimes als ulls.

—Guanyeu la maleïda copa de Quidditch d'una vegada! —va cridar com va poder la directora—. Des que sóc directora que Gryffindor no se l'ha endut ni un sol cop...

 

*  *  *

 

La Setmana va passar ràpidament i va arribar el dissabte 24 de maig, tota l'escola estava nerviosa, i els jugadors de Gryffindor i Ravenclaw més que ningú. L'estadi estava a rebentar. Quan van sortir, dues veus conegudes van cantar els seus noms:

—Els magnífics, els imparables, Roure, Ye, Weasley, Thalassinos, Longbottom, Longbottom i... Potter!

El James va girar el cap cap a les grades dels comentaristes i es va endur una agradable sorpresa de veure que no eren els germans Montague, sinó dos companys de Gryffindor de primer: l'Andrea O'Brien i el Lorcan Scamander. Al menys seria agradable sentir els comentaris del partit. Va pensar que a la McGonagall, des de la seva habitació, també li agradaria sentir-los.

Els de Ravenclaw havien sortit abans que ells i la senyora Hooch va afer encaixar de mans als capitans.

—Quan faci sonar el xiulet... tres, dos, u...

I el xiulet va sonar. Els de Gryffindor estaven preparats per la tàctica que havia preparat el Roure i van encerclar als set jugadors de Ravenclaw, impedint que es poguessin separar. Aleshores la Geena es va avançar ella sola cap a la bomba, la va agafar i la va llançar des de mig camp. Va travessar el cèrcol central sense impediments, ja que el porter de Ravenclaw encara estava encerclat amb els altres.

—Deu a zero per Gryffindor en només tres segons que ha començat el partit! —va exclamar el Lorcan, mentre l'Andrea cridava com la resta de Gryffindor—. Gran tàctica per part dels set jugadors vermells! No, no! —cridava als jugadors de Ravenclaw, que s'estaven queixant—. No us queixeu tant, que no és falta...!

El James va sobrevolar el camp de Quidditch. La grada estava força repartida. Els de Gryffindor de vermell, els de Ravenclaw de blau. Els d'Slytherin anaven tots de blau, no tocarien la roba vermella ni que els matessin. Els de Hufflepuff estaven repartits, tot i que la majoria anaven de vermell.

El Fred Weasley va marcar un altre cop.

—Vint a zero pels lleons! —va exclamar l'Andrea—. Pollastres, aneu una mica fluixos, eh?

—Pollastres? —va fer el Lorcan—. No, Andy, el seu animal és una àliga...

—Ah sí? —va fer l'Andrea, mirant la pancarta gegant que duien els de Ravenclaw, fent-se ombra amb la mà exageradament perquè tothom ho veiés—. Doncs jo trobo que s'assembla més a un pollastre...!

La grada de Gryffindor va esclatar en riures i aplaudiments. Els de Ravenclaw els van xiular.

Mitja hora després, Ravenclaw havia encestat dues vegades i Gryffindor tres més, i anaven cinquanta a vint. El James sabia que no podia caçar la papallona si no portaven una diferència de cinquanta punts perquè, tot i que guanyarien el partit, no s'endurien la copa. Havien de guanyar per dos-cents punts de diferència.

Per això, quan l'Anne Boot (la caçadora de Ravenclaw) i ell van veure tots dos la papallona a uns metres d'ells, li va fer un salt al cor. Va arrencar a córrer cap a la papallona sense saber què fer. No podia caçar la papallona, però tampoc podia deixar que la cacés l'Anne. Anava ell per davant d'ella, tot i que la noia li trepitjava els talons. De sobte, uns tres metres abans d'arribar a la papallona se li va acudir una idea. Seria una miqueta arriscat però...

Tot resant, va tancar els ulls i va frenar l'escombra de cop, en sec. L'Anne se li va estampar a l'esquena sense poder evitar-ho i es van endur tots dos una bon cop. Es van separar amb dificultat. El James va pensar que segurament l'Anne s'havia fet molt mal a la cara, però de seguida li va deixar de saber greu quan l'Anne, que tenia molt mala hòstia, se li va tirar a sobre i el va començar a pegar sense miraments.

—Seràs fill de puta! —cridava la noia, enfadada—. Tu saps el mal que m'he fet, carallot...?

De cua d'ull, el James va veure com el Frank i l'Alice es recargolaven de riure. Realment, l'escena devia semblar graciosa. Va sentir que la senyora Hooch feia sonar el xiulet.

—Penal a favor de Gryffindor! —va cridar el Lorcan— Per agredir el caçador!

—A sobre! —exclamava l'Anne, que no es donava per eludida i continuava pegant al James.

—Em sap gr... Ai! Ai! Para, para, para! En realitat jo no he fet cap falta! Ets tu, que em pegues! Auuuu!—anava fent el James.

La Geena va llançar el penal i va marcar. La grada de Gryffindor va aplaudir i es va posar a cridar a cor: «Té plomes? Sí! Té bec? Sí! Doncs és un pollastre!»

Si Gryffindor marcava un cop més, el James s'hauria d'apressar a buscar la papallona de nou. Els encistelladors de Ravenclaw van intentar marcar dues vegades més, però una vegada va parar la bomba el Roure i l'altra la va parar una bala del Frank que la va fer canviar de direcció. La Xiao-hua Ye va aconseguir treure'ls la bomba i va encistellar.

—Setanta a vint a favor de Gryffindor! —va cridar l'Andrea, i la grada de Gryffindor ja hi tornava: «És un ocell? És un avió? Nooooo! És el pollastre de Ravenclaw!»

Els jugadors de Gryffindor s'ho estaven passant pipa. El James s'havia allunyat de l'Anne per evitar acabar a l'infermeria amb múltiples contusions. I en pocs segons se'n va lamentar. La papallona daurada era molt a prop de la noia. El James es va maleir i va començar a volar cap allà a tota velocitat, tot i que sabia que no tenia res a fer perquè ella gairebé hi estava a tocar. Per això va estar a punt d'anar a omplir l'Alice de petons, perquè va llançar una bala, no a l'Anne, sinó a la papallona daurada, que va sortir disparada cap a l'altra banda del camp i es va perdre de vista. Però es va sentir un xiulet.

—Penal a favor de Ravenclaw —va dir l'Andrea tristament— perquè no es poden disparar bales cap a les altres pilotes...

Però no va importar, perquè la grada de Gryffindor semblava decidida a posar nerviosos als de Ravenclaw: mentre l'encistellador de Ravenclaw es preparava per llançar la bomba, els de Gryffindor es van posar a cloquejar com gallines. I ho feien tan fort que semblava que hi hagués un corral d'unes dues-centes gallines i pollastres allà mateix. El noi es va posar tan nerviós que va fallar de molt.

I aleshores, finalment, el Harry la va veure: a prop de les grades de Hufflepuff. L'Anne també la va veure. Tots dos van arrencar cap allà, a tota velocitat. Però el James anava més de pressa, va estirar la mà i... va agafar la papallona a l'aire!

Va alçar la mà. La grada de Gryffindor havia embogit. Va veure sis taques vermelles que volaven cap a ell. Ho havien aconseguit! Havien guanyat la copa!

I aquesta vegada no havia acabat inconscient!

 

*  *  *

 

Ja era el vespre i la festa a Sala Comuna de Gryffindor havia acabat. Els quatre components del Clan de Magatotis van deixar la resta de la gent, que victorejava a l'Andrea per la seva gran contribució dels pollastres en el partit. Era la nova ídol.

Tots quatre es van escapolir pel forat del retrat amb la copa a les mans, amagada; l'havien agafat sense que ningú se n'adonés. Van anar a la torre nord i van pujar fins a l'últim pis, on hi havia la nova habitació de la McGonagall. Van obrir la porta i van entrar tot cridant, van anar a abraçar la directora.

—Hem guanyat, hem guanyat! —va cridar el Frank.

—Sí, ja ho sé... ben fet! —els va dir la McGonagall, tot i que gairebé no podia parlar.

—Li portem la copa, professora... —va dir el James més suaument, i li van passar la copa. Ella només va poder assentir amb els ulls plens de llàgrimes.

—Nois... —va fer el Harry des de l'altra punta de l'habitació—. Veniu aquí siusplau...

Tots quatre hi van anar, i el Harry va murmurar baixet:

—Em sap molt greu però... hem fet comprovacions i anàlisis de sang i... —no va poder seguir.

—Què? —va instar el James—. Què passa?

El Harry va fer que no amb el cap.

—Em sembla que la Minerva McGonagall no sobreviurà a aquesta nit.


Uf... quin final... No em mateu.

Per tots els que vau pensar que era el diari... gràcies pen pensar-ho! En veritat era una bona idea, i és el que jo pensava que diria tothom, però hi ha d'haver sempre un listillo... ¬¬ (és broma, genial que te n'hagis adonat, rodlel).

I res, només comentar que em vaig pixar de riure mentre escribia l'interrogatori del Columbus. M'encanta aquest personatge, suposo que seguirà sortint.

Apa, petonets de... de... de gelat de vainilla amd gerds!

Agatha Black

PD: per si no ho he comentat... COMENTEUUUUU!


Llegit 1337 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarrodlel14 119 comentaris02/09/2008 a les 12:07:21
#17293Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Jo també havia pensat en el diari, però no podia ser, perquè llavors també es podria intoxicar de dia...

M'agrada molt! Visca els pollastres!!! Cococó!!! Jajajajaja! Molt bona.

PD: A vosaltres us agraden els gerds???

Enric




gemmaevans Anònim02/09/2008 a les 12:45:17
#17294Encara no he escrit cap fanfiction

FANTASTIC!!! ma agradat mol! i aixo d ke no et matem no cal k u diguis x ke et materia x fer axo d la mcgonagall x si o fes no podries escriure + i llavors... no se ke fariem! xdxdxd
wenu dons ma agradat mol i continua aviat k axo sta mol amocionan!!!
x certaxo dls pollastres es genial!! xdxd

~~Gemma~~

PD:  enric a mi si k magraden els gerds, a tu no?




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris02/09/2008 a les 13:29:19
#17296Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

A mi també m'agraden els gerds... i amb el gelat de vainilla són molt bons li dónen un punt àcid... jo, amb lu k em curro cada dia els petons... T.T només falta que no us agradin... XD




Avatarclara_cat 53 comentaris02/09/2008 a les 14:13:54
#17297Encara no he escrit cap fanfiction

jaJAJAJAJAJA a mi m'ha fet més gràcia el partit i els comentaristes que en Columbus!!! El teu públic va creixent potencialment ehh!! no et pots queixar!!

Continua endavant!!




Avatarivi_potter 512 comentaris02/09/2008 a les 15:09:07
#17298Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

ostres ostres no és el diaarii? ara sí que estic flipant però flipant! No la matis siusplau! I segueix aviat :)




Avatarivi_potter 512 comentaris02/09/2008 a les 15:10:00
#17299Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

jo no he provat mai els gerds xddd però els pollastres sí!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris02/09/2008 a les 15:49:36
#17300Encara no he escrit cap fanfiction

Noooooooo!!!!!

No em matis la McGonagall!!!! El Columbus fa gracia...

Marta 2




Avatarnuria.potter 115 comentaris03/09/2008 a les 00:39:04
#17303Encara no he escrit cap fanfiction

M ha encantat aket capitol .

I ma fet molta gracia lo del pollastre! XDXDXD

Pero =ment krek k la McGonagall sobraviura.

Vueno , continua aviat i molts patunets!

Nuria*




AvatarLUN@ 194 comentaris04/09/2008 a les 14:12:34
#17304Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

I el pollastre es... Ravwnclaw! xD Que bo!! Segueix molt aviat, eh!^^

No matis a la McGonagall!! Pobre dona!! Que em cau molt bé!! T_T




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris05/09/2008 a les 11:34:02
#17314Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Guaaaaaaai

Tic a Franca i no puc escriure mes q lletres aixi q ja veus...

tas passat una mica mb Ravenclaw no trobes

pero la McGonagall no, no es pot morir, mata a qui vulguis, pero a ella no...

weno vaig a llegir l altre




laia.weasley Anònim05/09/2008 a les 19:35:46
#17318Encara no he escrit cap fanfiction

així que no es el diari, eeh!! I jo creient-me inteligent per haver-ho endevinat T.T

En Collumbus genial i m'ha encantat aixó dels pollastres xD, tres urres per a l'Andrea!! No matis a la McGonagall plis :(

Laiia




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris08/09/2008 a les 11:50:11
#17333Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Mola!

no matis a la McGonagall plis! no pots fer-nos aixo!!

MOlt bo lu dels pollastres jeje!! XD

Vaig a llegir el seguent!

Lauraa




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris27/01/2010 a les 16:42:34
#21165Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

hahaha, pollastres, eh? xD l'Andrea és genial, el Columbus també xD i pobra Minerva.. TT No vull que es mori.

Per cert, no m'agraden els gerds.. xD

Genial, seguiré llegint!


Petons de:
Marta Potter Weasley




JoanaPotter 185 comentaris06/09/2010 a les 13:44:26
#21873Encara no he escrit cap fanfiction

ma agradat aixo del pollastre de ravenclaw!!




JoanaPotter 185 comentaris07/07/2011 a les 09:35:16
#22621Encara no he escrit cap fanfiction

agatha, m'he tornat a llegir la fanfic perque m'agrada molt i has fet un ''error''. en un moment, cap al final parles com si el harry fos el que jugues a quidditch, en comtes den james,.... arreclau!!

I aleshores, finalment, el HARRY (?) la va veure: a prop de les grades de Hufflepuff. L'Anne també la va veure.




AvatarLaia Weasley 140 comentaris18/04/2013 a les 16:14:52
#23917Encara no he escrit cap fanfiction

No matis la McGonagall pliss :'(




AvatarAntares_Black 374 comentaris22/08/2014 a les 19:49:24
#24937Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Oh! És el primer cop que dius residència i no casa! xD Em passava que acabaríem la fic dient casa! Ni cas!

I com és que la McGonagall no ho sospita? Què és el que fa en secret? Només ho deu saber ella... Però s'està morint i només pensa en el quidditch!! Que bo! I he rigut moltíssim amb el pollastre de Ravenclaw! Molt divertit! Però que consti que jo vaig amb Ravenclaw!!

I que estúpid que és el Columbus aquest!

Bé, potser no hi ha cap sortilegi per travessar les parets (atès que el invisibile homine no és gaire útil si cal estar despullat... Te l'has inventat tu, aquesta poció?)... però sí que potser tenir un fantasma còmplice. Ara que... les coses materials tampoc no les podria agafar, oi?

Per quins set sous el Neville es dedica a llegir el diari de la McGonagall?? Quin respecte és aquest?? Això no es fa!! (Sí, m'he indignat xD Es nota, oi? hehe)

Com que no hi ha res al diari personal de la McGonagall? O sia que no era el diari personal!!!! Ostres, i jo que ara ja pensava que també s'enverinaria en Neville!! I si la Belacqua ens està enganyant? Si fos així, es confirmaria si en Neville s'enverinés de debò... Espero que no... És una teoria massa escabellada, oi? Però és que com més escabellat sia, més divertit és!

Per cert! Ja et pots dar per morta, perquè jo sí que et posaré verí! A les tecles de l'ordinador!! ;)

Antares

PD: Ei, traïdores, no pas traicioneres!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 22:42:47
#24965Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

La poció aquesta de l'invisibile Homine me l'he inventada jo, i ara que ho llegeixo no té gens de sentit, és ben inútil... on vas, despullat per la vida, travessant parets? Per què es diu Invisibile, si no et fa invisible? hahahaha, hauria de ser "intangible"! Em vaig fer un cacau mental. Ho arreglaré! XD