El Clan de Magatotis - Capítol 24: Expecto patronum
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 06/09/2008 a les 03:07:19
Última modificació 06/09/2008 a les 03:07:19
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 24: Expecto patronum

Hola! Ja l'he acabat. Sí, ja sé que és de matinada, però és que m'he inspirat veient capítols repetits d'Ally McBeal... que bona que era aquella sèrie...!

En fi, gràcies a tots els que heu comentat, ja he vist que la tonteria dels pollastres ha tingut molt bona acollida. Ho tindré en compte XD. També ha tingut bona acollida el Malfoy, pel que veig. Els faré sortir més sovint al pròxim.

I us deixo amb el capítol!


24- EXPECTO PATRONUM

 

—No és per ser esgarriacries —va dir el Frank l'endemà mentre esmorzaven, repassant l'agenda—, però sabeu que els exàmens són d'aquí a tres setmanes?

—Què? —es va escandalitzar la Geena—. No pot ser...

El Frank va fer una demostració en veu alta per tothom que volgués escoltar que, evidentment, faltaven només tres setmanes pel dilluns setze de juny, data de l'inici d'exàmens.

—Mireu-vos-ho per la part bona —va dir l'Alice, que era la que semblava més tranquil·la—.  És just després de la lluna plena.

—Quan dius la part bona —la va tallar el Frank, amb ironia— et refereixes a que vindrem de passar cinc nits sense dormir?

—Home, pensa que aquest cop almenys no haurem estat respirant arsènic —va riure el James.

—Sí, això és un punt —va fer la Geena.

—Total, pel que ens servirà... —deia l'Alice.

—Alice, per què t'ho prens amb tanta calma? —va voler saber el James.

—Perquè el primer de juliol ens fotran fora —va contestar l'Alice, secament.

—Que optimista... —va fer el James—. La McGonagall ens va dir que ens ajudaria...

—Sí, és clar —va dir l'Alice posant els ulls en blanc—. Li acabaves de salvar la vida, què volies que et digués? «Ah, Potter, gràcies per salvar-me la vida, llàstima que d'aquí a un mes ja ni tan sols formis part de la comunitat màgica»?

—Però...

—James, no hi ha res a fer. Accepta-ho. Vindran i ens trauran la vareta, ens diran que estem expulsats de Hogwarts i jo acabaré treballant de secretària per unes oficines multinacionals muggles de venta per catàleg.

—No seràs una secretària muggle —li va dir la Geena amb tranquil·litat.

—I per què no? —va voler saber l'Alice.

—Perquè demanen coneixements d'informàtica—va contestar la Geena—, i tu no en tens. Com a molt podries fer de noia dels cafès. Ah, no, que tampoc saps com funcionen les màquines de cafè...

—I així què faré? —va exclamar l'Alice, angoixada.

La Geena s'ho va rumiar.

—Home, sempre et pots prostituir...

—Gràcies, Geena, no hi ha ningú com tu per animar... —va dir l'Alice amb sorna, mentre els nois es partien de riure—. No, ara seriosament —va seguir l'Alice— heu pensat què fareu si us trenquen la vareta?

El James i el Frank es van mirar.

—No...

—Ni idea...

—Suposo que m'apuntaria a un institut muggle—va dir el James, al final—. Segurament em costaria agafar la marxa perquè m'hauria perdut dos cursos, però m'hi posaria i acabaria sent... no ho sé, metge, advocat, arquitecte o bolicia...

—Policia... —el va corregir la Geena.

—Això és el que he dit —es va defensar el James—. Tampoc és una mala vida, en realitat. De totes maneres... no m'imagino una vida sense poder fer màgia...

—Doncs sense vareta no hi ha màgia —va fer el Frank.

—Ja ho sé —va sospirar el James.

—Home —va dir la Geena inconscientment—. Hi ha màgia que es pot fer sense la vareta...

—Quina? —van preguntar els altres tres amb els ulls com plats.

—L'animàgia, per exemple... —va seguir la Geena, però va callar de cop quan va veure la cara que posaven els altres tres—. Què? Què passa? Ei, ei, ei, a veure un moment. No. No se us estarà passant pel cap...? No, no, no. Per què us esteu mirant així? No ho deia seriosament, era un comentari sense més ni més! Feu el favor de deixar de somriure! Per què poseu aquesta cara...?

 

*   *   *

 

—Volem ser animàgics.

Aquestes van ser les primeres paraules que va dir el James un cop es van trobar amb els Rondadors al cap de dues setmanes.

—Un moment, un moment —el va tallar el Sirius—. Em sembla que m'he perdut alguna cosa. A veure. Què va passar amb la McGonagall? És viva? M'imagino que sí, perquè no l'hem vista per aquí... Què era el que l'emmetzinava? Qui era? Què va passar amb el tema de la Geena? Vau poder mirar l'espasa de Gryffindor? Heu descobert alguna cosa més?

—Val, gent —va fer el James, que volia enllestir ràpid— estigueu atents perquè no ho penso repetir més: La McGonagall està viva, vam solucionar-ho tot amb una carta que em va enviar l'Oracle de Delfos recordant-me la profecia, el que l'emmetzinaven eren les veles, i ho estava fent un elf domèstic anomenat Deet que es va suïcidar abans que li poguéssim treure res, però ens van dir que havia treballat per la família Malfoy, però va resultar que d'això ja en feia molt temps i que havia estat despatxat feia deu anys, de manera que no sabem qui estava darrere de tot, però el meu pare està investigant. Pel que fa l'espasa de Gryffindor, sí, la vam aconseguir, però no hi havia cap pista de cap mena enlloc, només el nom de Gryffindor gravat i no és cap anagrama perquè les noies ho van estar mirant, de manera que el següent pas serà investigar les sales comunes —el James va agafar aire perquè ho havia dit tot sense respirar—. I ara anem al que anem. Volem ser animàgics.

Els rondadors se'l miraven amb la boca oberta. Tot allò havia passat i el que considerava més important era que ara volia ser animàgic?

—És interessant —va dir el Sirius amb to burleta—. Què et sembla, Forcat? Els ensenyem a convertir-se en animàgics? Si tenim ben bé vuit hores per endavant...!

—Espereu un segon —va dir el Forcat—. Per què voleu ser animàgics?

—Perquè et pots transformar sense vareta —va dir l'Alice.

—I... —els va animar el Remus.

—I, siguem sincers —va seguir l'Alice—, segurament ens expulsaran de Hogwarts. I ens trencaran les varetes. L'única manera de conservar la nostra identitat de bruixots és seguir podent fer màgia. Hem de ser animàgics perquè necessitem saber que encara que tot això s'hagi acabat, seguirem tenint la nostra identitat i alguna cosa que ens connecta amb aquest món.

El Sirius, el Forcat, el Remus i la Lily semblaven una mica abatuts per aquest raonament. Va decidir parlar el Forcat.

—Nois. Tot això em sembla molt bé, però fer-se animàgic no és cap broma. Per començar, tal i con ho voleu fer vosaltres, és il·legal. Ja tenen prou motius per expulsar-vos.

—Ja... —va murmurar l'Alice amb to conspirador—, però no ho direm a ningú... o sigui que no ho aneu escampant... shhhh!

Amb això es va guanyar un somriure del Sirius.

—De totes maneres —va seguir el Forcat—, és molt difícil ser animàgic. Cal temps. A nosaltres ens va costar tres anys en aprendre'n.

—Ja, però vosaltres havíeu de partir de zero —va dir el Frank—. I nosaltres us tenim a vosaltres.

—No només és això —el va tallar el Forcat—. S'han de fer moltes coses abans de ser animàgic. S'han de dominar certs encanteris i transformacions, s'ha de preparar una poció preparatòria... i no hi ha temps.

—Doncs comencem pel principi! —va exclamar el James—. Tenim cinc nits...! Ensenyeu-nos el que pugueu, i la resta ja la farem pel nostre compte, si cal.

—Vosaltres no teniu exàmens d'aquí a cinc dies? —va fer la Lily—. Pensava que volíeu repassar amb nosaltres.

—Però si portem dues setmanes sense fer res més que estudiar sense parar! —va exclamar el Frank—. Ens ho sabem tot de memòria, traurem un deu en totes les assignatures, i de totes maneres ens passarem les hores de sol estudiant igualment, i tot això ho hem fet només per reservar-nos aquestes poques hores que tenim amb vosaltres perquè ens ensenyeu a ser animàgics!

El Frank, l'Alice i el James tenien unes cares tan vehements que els rondadors no sabien com els podrien dir que no. La Geena, per la seva banda, encara no havia parlat, i feia cara d'estar preguntant-se com era que s'havia deixat convèncer. De fet, el que pensava exactament la Geena era que d'una idea que semblava descabellada als Rondadors, no en podia sortir res de bo.

 

*  *  *

 

Finalment, però, els rondadors van avenir-se a ensenyar al Clan de Magatotis a fer algunes coses que després els servissin per a ser animàgics.

—El primer que heu de saber —va explicar el Sirius—, és que no es pot triar la forma animàgica. Quan et transformes no et transformes en que tu vols, sinó en l'animal que ja portes dins...

—...un gos sarnós, per exemple... —va fer un incís el Forcat.

—T'he sentit —el Sirius li va fer una mala mirada—. Bé. El cas és que, quan t'has de convertir en animal, ajuda molt saber en quin animal et convertiràs, perquè així saps en quines coses t'has de focalitzar. Per exemple, si el teu animal és un ocell, t'has de centrar en sentir l'aire a la cara, en imaginar-te el teu cos ple de plomes i mirar de sentir-te com si volessis. Si ets un cérvol, en canvi, com el James, has de mirar de visualitzar un bosc, sentir la sensació que es té al galopar i imaginar-te que tens unes ganes boges de menjar herba.

—I com es pot saber en quin animal et convertiràs?

—El teu animàgic sempre és el teu patronus —va contestar el Sirius—. I com que això és més simple (i quan dic més simple no vull dir que sigui fàcil, perquè el Remus pensa que està molt per sobre de les vostres capacitats), començarem per aquí. De manera que ja podeu aixecar-vos i començar a regirar la vostra memòria en busca d'un record feliç...

 

*   *   *

 

Era l'endemà al matí, i els quatre membres del Clan de Magatotis badallaven al fons de tot de l'aula de Transfiguració. Com que aquella setmana l'únic que feien a classe era repassar pels exàmens i ells ja s'ho sabien tot de sobres, simplement tenien ficat el pilot automàtic de seguiment absent de classe sense aixecament de sospites.

Allò dels patronus no havia anat tan bé com s'esperaven, només havien aconseguit fer una mica de boira platejada entre tots i para de contar, tot i que el Remus ja els havia dit que l'encanteri del patronus era fins i tot superior al nivell de GNOM, de manera que aconseguir només allò ja era tot un èxit.

Però el James estava convençut que el que passava era que no tenien uns records feliços suficientment forts, i era difícil tenir-ne quan l'únic que tenien al cap era la vista oral del primer de juliol i els exàmens imminents. I, a més, tot allò de ser animàgic era molt complicat. Però era igual, perquè ja estava decidit, seria animàgic costés el que costés, encara que ho acabés sent un cop ja l'haguessin fet fora de Hogwarts.

Potser va ser per allò que aquella nit les coses van anar molt millor. Tot i així, el Remus ho considerava massa arriscat, i els únics que semblaven recolzar-los eren el Sirius i el Forcat, però és clar que era molt difícil que aquells dos consideressin que alguna cosa era arriscada. La Lily estava enfadada amb ells dos per ajudar-los en allò que ella considerava una missió suïcida, i es passava la nit asseguda en un racó limitant-se a mirar.

Però quan va arribar el matí, fins i tot ella va haver d'admetre que havien fet grans avanços. Tot i que encara no es veien els animals, ja es començaven a delinear una mica els seus contorns.

—Crec que el del Frank és un ocell —va dir el Sirius—, perquè es projecta cap amunt­. Els dels altres semblen animals terrestres... i molt grans, la veritat, sobretot el de la Geena.

Era cert, per la forma que semblava adoptar el fum, que cada vegada era més espès.

—Seguirem demà —va dir el Forcat, que semblava molt animat—. Posaria la mà al foc que a la propera sessió aconseguiu els patronus. Avanceu molt ràpidament encara que no us ho sembli, de veritat.

El dijous al matí el van aprofitar per dormir i descansar una mica, i a la tarda, a l'hora d'Història de la Màgia, ja que el professor Binns no se n'adonava de res, van estar repassant pels exàmens i a la tarda se'n van anar a la biblioteca, a seguir estudiant.

Quan van arribar també hi van trobar a l'Agatha McGonagall, i li van preguntar per la directora.

—Ah, ja està molt millor. Diu que dilluns es torna a incorporar. Està com nova, estava segura que descobriríem què era el que l'emmetzinava.

Es van asseure a la taula del costat de la seva i van obrir els llibres de Botànica.

Al James se li encreuaven els seus propis pensaments amb el que llegia. Les mandràgores són plantes amb un elevat potencial màgic... és veritat que l'Agatha estava molt tranquil·la amb el tema de la McGonagall... era com si tingués claríssim que ho solucionaríem... expecto patronum... és important assegurar-se de tenir les orelles ben protegides abans de trasplantar una mandràgora... i és curiós que no estigués tan preocupada com nosaltres, al cap i ala fi era la seva tia... expecto patronum...  la substància que se n'extreu pot sanar els petrificats que... només queden divuit dies per la vista oral... expecto patronum...

—James! James! —la veu de l'Alice el va fer tornar a la realitat—. James, què coi fas...?

El James va mirar al seu voltant sense entendre. I llavors va veure que, sense adonar-se'n, havia estat jugant amb la vareta a la mà i estava conjurant tot de fum platejat que sortia per sota la taula. Els alumnes s'havien girat per mirar-s'ho, i el James es va apressar a desar la vareta. L'Agatha es va aixecar de la taula, i tot fent veure que volia comentar-los alguna cosa, va dir baixet.

—Així que estem aprenent a fer patronus, eh? —va riure, i es va girar per anar a desar el llibre a l'estant. Després va marxar.

—Eh... James, xato —va fer l'Alice—. Em sembla que hi ha alguna cosa que no has entès. Tu saps que serem animàgics il·legals, oi? I que si ens anem descobrint, al final faran alguna cosa més que expulsar-nos, eh que si? És que em sembla que no acabes d'entrar a l'ànima de la història...

—Sí, sí, ja ho sé, ja ho sé... —es va defensar el James.

—Doncs deixa de conjurar patronus en públic! —va exclamar baixet l'Alice, acció que només saben fer les noies quan estan histèriques.

El James va fer un sospir i es va concentrar en el seu llibre al cent per cent, mentre esperaven que arribés la nit.

Quan van ser a ca l'Alfred, el James va cridar els rondadors, que van aparèixer de seguida, el Sirius i el Forcat molt animats.

—Va, que aquesta nit ho aconseguim! —els va animar el Forcat.

El James s'havia fet una llista mental de records feliços. Va intentar evadir-se i no pensar que l'estaven mirant i que els seus amics estaven intentant fer el mateix al seu costat. Quan van salvar la McGonagall. Allò era un record prou feliç, no? Es va concentrar.

Expecto patronum!

Va obrir els ulls. Només Fum.

—Prova'n un altre —li va aconsellar el Remus, que era al seu costat.

El James va assentir. Pensa, James. Aquella nit havia passat una altra cosa feliç per a ell: va descobrir que tot el que va estar sospitant dels seu pare era infundat. Tot el que havia estat dubtant d'ell no tenia cap sentit. El Harry seguia sent la bona persona que havia estat sempre i sabia que podia confiar en ell. Va tancar els ulls i ho va trobar a provar:

Expecto patronum!

Quan va obrir els ulls, va veure que aquell cop no era només fum.

—Mireu, mireu, mireu! —va cridar, i tots van girar el cap per mirar el que sortia de la vareta. No estava cent per cent definit, era una mica boirós encara, però... era molt gran, es movia amb lentitud i elegància i les potes només podien ser les d'un felí.

—És un tigre? —va exclamar la Lily, a qui se li havia passat l'actitud negativa de cop al veure que el seu nét gairebé havia creat un patronus corpori.

—Sembla que té el cap molt gran, no? —va fer el Frank— què és tot... això? —va fer, movent els braços assenyalant tot l'espai al voltant del cap on el fum es condensava.

—No el puc aguantar més... —va dir el James, i el patronus va desaparèixer.

—Va, James! —el va animar el Sirius—. Torna-ho a provar amb un record més fort! Quin ha sigut l'últim moment en què has sentit una alegria desbordant?

—Doncs... quan vam guanyar la Copa de Quidditch, em sembla...

—Vinga, provem això! —el va animar la Lily, que estava molt emocionada.

El James va assentir i va mirar de concentrar-se un moment. Els seus amics també se'l miraven ara, perquè no es volien perdre com conjurava un Patronus Com Déu Mana, com els anomenava l'Alice.

El James va intentar reviure el moment de quan va atrapar la papallona daurada al partit contra... els pollastres... va somriure interiorment en recordar allò... però no era tan, tan feliç... però aleshores va veure com s'acostaven volant els seus amics per donar-li l'enhorabona. Estava amb els seus amics, a Hogwarts, el millor lloc del món, on havia estat més feliç que mai, i fent allò que més li agradava, jugar a quidditch... i si allò no podia conjurar el patronus més gran del món res no podria fer-ho.

Expecto patronum! —va cridar.

Aquest cop no va haver-hi fum. Senzillament, un lleó va sorgir de la seva vareta i va fer un salt ferotge cap endavant. Si els patronus fessin soroll, va estar segur que estaria rugint feroçment.

—Molt... Gryffindor —va comentar el Remus.

L'animal va córrer per tota la sala i finalment va arribar fins on era el James i es van quedar mirant l'una  l'altre. El lleó va fer un gran badall i es va estirar a terra, mandrós. El James va fer un gest per acariciar-lo, i el lleó es va esvair.

—Oh...

—Tranquil, és normal —va explicar el Forcat—. Quan els toques s'evaporen.

—És clar —va fer el Frank—, és un lleó, per això el cap estava tan poc definit... era la melena.

—Creieu que seria capaç de fer-lo davant d'un demèntor? —va preguntar el James.

—Jo crec que sí —va contestar el Sirius—. L'has fet amb molta força, sembla potent.

—Genial! —va fer el James i va començar a fer saltets d'alegria—. Espera, espera... això vol dir que la meva forma animàgica és un lleó?

—Això sembla... —va assentir el Forcat.

El James s'ho va pensar un moment.

—Mola...

 

*   *   *

 

El següent en aconseguir-ho va ser el Frank. Tots van haver d'abaixar el cap quan el seu immens falcó va planejar per tota la sala, va adonar-se que no hi havia demèntors i tot seguit es va anar a posar sobre l'espatlla del Frank, tot i que va desaparèixer en pocs segons.

L'Alice va ser la tercera. Com el del James, el seu patronus era un felí. El problema era que no sabien quin. Handicaps del color invariablement platejat dels patronus.

—Un tigre, un guepard, una pantera, un linx...? —feia el Sirius, visiblement irritat per l'incertesa.

—Un linx, no —va assegurar el Remus, mentre el patronus es passejava per les seves cames amb un posat amenaçador—, són més petits... però pot ser qualsevol dels altres... és el problema de no poder veure-li el color.

—Però és força amenaçador, eh? —va dir el Forcat quan el patronus se'l va quedar mirant fixament durant una estona.

—No us encanta? —deia l'Alice, emocionada.

Però no podien amb la Geena. No aconseguia fer el patronus de cap manera, per molt que l'animessin.

—No, no puc! —va cridar al final, amb llàgrimes als ulls—. Ho intento de veritat, però això de pensar fixament en un record feliç... Tota l'estona se m'apareix la meva mare...

Els altes es van mirar sense saber ben bé què dir.

—Geena —va fer la Lily, tendrament, acostant-se a ella—. Això no té perquè ser dolent, saps? Perquè no mires d'agafar un record d'ella, que t'agradi, que guardis al fons del teu cor?

La Geena va assentir i ho va tornar a provar. Però tot just havia començat a emanar fum de la seva vareta quan va parar, plorant.

—Ho sento, però... no puc. Cada vegada que penso en alguna cosa feliç relacionada amb ella no puc evitar pensar que això no tornarà a passar, perquè ella no hi és, no hi serà mai més!

Es va desplomar al terra, i el Frank va córrer al seu costat.

—Geena, Geena, és igual, no passa res.

—És clar que no —va fer la Lily, comprensiva—. Ho farà quan estigui preparada, quan sigui el moment... no corre cap pressa.

—Calla d'una vegada! —li va cridar la Geena.

Tots es van quedar parats de veure-la. La Geena mai no parlava d'aquesta manera a ningú, i molt menys a l'àvia morta del James, que només feia que ser amable amb ella.

—Perdona —va dir la Geena, quan es va adonar del que havia dit, i es va tapar la cara amb les mans—. Ho sento moltíssim, Lily, no ho volia dir. És que... és que... portem mesos parlant amb un munt de morts i l'única morta amb la que realment vull parlar és l'única amb la que no puc fer-ho, i ni tan sols sé per què!

—Sí que ho saps, Geena —va dir el Remus, posant-se al seu costat—. I tant que ho saps. No pots parlar amb la teva mare a través de la pedra per la mateixa raó que no pots conjurar el teu patronus. I ja saps perquè...

La Geena va assentir.

—Perquè encara no he acceptat la seva mort.

—Sí —va assentir el Remus—. Però ho faràs. Ho superaràs. I un dia d'aquests et sentiràs tan enormement feliç que podràs conjurar el patronus més fort que t'hagis pogut imaginar.

—Recordes el que vas dir —li va dir el Frank, mentre li eixugava les llàgrimes—, quan vas llançar les cendres de la teva mare al mar?

La Geena va assentir.

—A partir d'ara tot anirà bé.

—Exacte —va afirmar el Frank—. A partir d'ara tot anirà bé.


Res, doncs, un més. Ja només en queden dos! (per què no us agraden els comptes enrere? Us he promès la continuació...!) XD

No sé quan podré tornar a penjar perquè dilluns tinc un exàmen de recuperació de literatura anglesa (no, per desgràcia no entra Harry Potter U.U) i el preofe ja és prou cabrón, o sigui que aquest cap de setmana resistiré la temptació d'escriure i em posaré a estudiar Wordsworth, Shakespeare i Joyce.

I ja està, ens veiem en uns dies!

Petons de creppes de xocolata amb llet!

Agatha Black

PD: Ah, i sobretot... COMENTEUUU! ^^


Llegit 1186 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarrodlel14 119 comentaris06/09/2008 a les 10:50:00
#17320Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Dos capítools!! Buaaaaa! Però si has de fer una continuació, per què no la fas en la mateixa ff??

Així no es notaria tant!

L'Alice es una pessimista... però està molt bé!!!! Jo crec que sí, que els expulsaràs. Però llavors passarà alguna cosa... que farà que tornin a Hogwarts.

Creppes de xocolata amb llet! ÑAM!

Enric




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris06/09/2008 a les 14:34:12
#17321Encara no he escrit cap fanfiction

Continuaaaaaaaa!!!!!! Esta molt be!!!! Molan molt!!!

Marta 2




laia.weasley Anònim06/09/2008 a les 17:22:58
#17323Encara no he escrit cap fanfiction

Aquesta fic es genial i encra ens preguntes perque no ens agraden els comptes enrrere...per molt que ni aguin mes akesta s'acava...aixo no pot ser bo de cap maneraa!!!

Aquest capitol genial...quin serà el patronus de la Geena?? no la fagis patir mes, pobreta, am lo be que em cau!!Continua així

Laiia




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris06/09/2008 a les 19:03:57
#17325Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ei, merci pels comentaris... cosestes:

1- Faig un altre fanfic perquè necessito sparar els dos cursos... la trama serà diferent, girarà sobretot al voltant del misteri de la Geena, i hi haurà personatges nous (no gaires, però n'hi haurà) i perquè em vull centrar més en altres personatges que m'interessen, com l'Albus, la Rose, els d'Slytherin, etc, ja que en aquest no m'hi he centrat gaire perquè volia conèixer bé als quatre protas. I també perquè necessito temps per pensar-m'ho tot, i no vull deixar penjada una ffic mentre dissenyo el fil conductor, prefereixo acabar-la, passar un temps sense escriure, i després fer-ne una altra sencera. Ja sé que molta gent no ho fa així, però és que si la deixés un temps per pensar, després ja no sé si no m'aborriria i la deixaria. Les coses començades i acabades. (espero que tanta parrafada hagi servit per convènser-vos XD)

2- Menys mal que els creppes t'agraden, rodlel XD.

3- Respecte a l'expulsió, no puc dir res.

4- El patronus de la Geena... sortirà en aquesta fanfic, no us deixaré amb l'intriga de res, només el misteri de la relíquia.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris07/09/2008 a les 12:52:51
#17326Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Uaaaaaau!

Creppes de xocolata amb llet... n he menjat avui, segueixo a Franca, molt bones, per cert.

weno molta sort amb l examen i no triguis a continuar!

ale dw

Marta




Avatarivi_potter 512 comentaris07/09/2008 a les 13:21:17
#17328Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Genialíssim! M'encanta! Continua molt aviaaaT!




gemmaevans Anònim08/09/2008 a les 09:44:26
#17332Encara no he escrit cap fanfiction

ostres ma agradat mol!!
segueix aviat!!

~~Gemma~~




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris08/09/2008 a les 12:49:13
#17335Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

M'ha encantat!

continua aviat pliss!! ja tinc ganes de saber quin sera el patronus de la Geena!

Lauraaa




AvatarLUN@ 194 comentaris08/09/2008 a les 20:49:17
#17342Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Qué maco! Ja he escrit molt al comentari de l'altre capítol així que no tinc imaginació per més... U_U

Un petó!!^^




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris09/09/2008 a les 10:51:21
#17348Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ja ho he fet al fòrum però ho torno a fer aquí.

MOLTES FELICITATS, LUN@!

(felicitau-la, que en fa quinze!)




Avatarnuria.potter 115 comentaris15/09/2008 a les 23:49:19
#17411Encara no he escrit cap fanfiction

capitol : Genial!

puntuacio de 0 fins el 10 : 10

el capitol perfecte! ( kom sempre)!

patunets

nuria*




AvatarAntares_Black 374 comentaris22/08/2014 a les 19:55:43
#24940Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Aquest capítol ha estat una mica de descans, no? Vull dir que ens hem relaxar un xic amb tot el tema de l'enverinament. Ja tocava!! :D

Era qüestió de temps que volguessin ser animàgics. Al cap i a la fi, són el Clan de Magatotis, no? ;)

Això de la poció preparatòria per ser animàgic, t'ho has inventat? O ho has trobat en algun lloc?

Mmm... Això sí que no... No és veritat. L'animal de l'animàgic no té perquè el seu patronus. Sí que és cert que hi ha molts casos que aquestes dues formes coincideixen, però NO ÉS PAS una norma. L'ànimàgic té una forma animal relacionada amb el seu ésser intern; la seva personalitat i la seva consciència. I el patronus, en canvi, té relació amb la protecció que es necessita. El patronus no ets tu, sinó un escut teu, el teu protector. Són coses diferents. Espero haver-me explicat i que estic segura del que he dit.

En James un tigre? Ostres, jo em pensava que seria un cérvol, també. Ai, no. És un lleó! Sí, crec que d'aquesta manera és més propi. M'agrada.

Quan has dit que el d'en Frank té el patronus d'un ocell, de seguida he pensat en un falcó! No sé per què! M'agrada també.

Però i la Geena? I quin deu ser el de l'Alice? Un felí, sí, però quin?

L'Agatha McGonagall em torna a fer mala espina... No ho deu haver maquinat ella, oi? ... això de l'enverinament. Digues-me que no...

Oh, William Wordworth! El gran romàntic! Però és difícil, eh!!! Si t'agrada tens molt de guanyat (bé, tenies xD); si no, la cosa es complica... Com va anar al final? xD

Ja sé que potser sóc rara, jo... Sí que esperava el compte enrere... Si hi ha una continuació, no ens deixes penjats i tinc ganes que es resolgui tot aquest sarau que has organitzat!!! Suposo que com que ja tinc la certesa de les tres parts següents, ja no em preocupa xD Deu ser això.

Ei! Sempre escrius contar (que és explicar), però en aquests casos ha se ser comptar. També compte amb coses com venda, no pas venta.

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 22:56:53
#24967Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

La preparació per ser animàgic és completament inventada perquè no s'explica mai. Només deia que era difícil, així que m'h he posat.

Jo sí que crec que l'animàgic i el Patronus són el mateix. estic convençuda que el patronus de la McGonagall és un gat, igual que el seu animàgic. L'´nic que penso és que els patronus poden canviar pel teu estat d'ànim (com explica la Rowling que li passa a la Tonks, o a l'Snape) o per traumes, i evidentment l'animàgic no. El patronus del Harry és un cérvol pel trauma de la mort dels seus pares, que l'ha deixat marcat de per vida, però en el cas del Ron i l'Hermione crec que si fossin animàgics serien això. Però és un bon tema de discussió, crec que no s'ha especificat mai...

Al final vaig aprovar l'exàmen amb un notable, sí! XD




AvatarAntares_Black 374 comentaris04/09/2014 a les 22:08:25
#25076Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

-Ah!! T'ho has inventat! T'anava a demanar que em mostressis els seus secrets de recerca!! xD A mi el tema de l'animàgia m'apassiona i en cerco coses sovint (hi ha més informació fora de Harry Potter, en llibres d'Història, Edat Mitjana sobretot, i de bruixeria, etc.). M'agrada molt. M'havies mort amb això de la poció! Si fos així, jo no podria ser mai animàgic... Com bé saps, sóc un TROLL EN POCIONS! xD

Ho tinc a la meva llaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaagaaa llista de coses que voldria preguntar-li a la Rowling. Algunes les vaig resolent a mesura que ella deixa anar cosetes, però d'altres com aquestes s'hi queden in saecula saeculorum!!! xD

-Sí, el patronus de la McGonagall és un gat. El seu animàgic és una gat tigrat amb les marques als ulls (el patronus no té les marques als ulls ni es pot veure si és tigrat, només és grisenc, fantasmagòric). Però és casualitat. Les formes es deuen a coses diferents. I em sembla que sí que s'ha dit, la Rowling ho ha dit. És el que t'he dit a l'altre comentari. Que poden coincidir, sí; però no sempre és així. I no només pel fet que pot canviar en el temps...

La McGonagall ha estat capaç de conjurar, fins i tot de manera no verbal, un patronus corpori de tres gats. Es diu que ella és l'única de la història que s'ha vist emetre un patronus múltiple (triple!) i a més amb capacitat comunicadora!!!!!! És una gran bruixa!

-M'alegro que aprovessis! :)

Antares