Holaa! de nou soc aquí ja sé que porto més d'un més sense penjar res però és que me n’he anat de vacances, varis dies, i no he tingut ordinador, a més a més he tingut problemes amb l'ordinador a casa i per tant m’ha sigut impossible passar-me per la wep. Ho sento molt, teniu tot el dret a queixar-vos, espero que us agradi el capitol.

*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*

-      &nbs p;  Deixa'm anar! - Cridava amb ira i desesperació l'Aila mentre intentava inútilment que les branques del roure s'afluixessin, ara es trobava dreta enganxada al tronc, les branques embolicaven els seus canells i la seva cintura, subjectant-la El mortífeg estava davant d'ella gaudint cruelment de les supliques de la noia, del seu plor, de la seva por...

-      &nbs p;  Això estimada gryffindor, és només una petita part del que tindràs que pagar per ser la brossa de l'ull del nostre Senyor, com heu pogut pensar que podríeu atrapar-nos, tu i aquest grupet d'idiotes de la seva Ordre del Fènix?, perquè no enteneu que El Senyor Tenebrós només vol el millor per a nosaltres, els mags i les bruixes?, perquè és tan difícil d'entendre que ell reinarà amb justícia fent que els impurs paguin el seu atreviment a l'haver-nos envaït? - Li deia mentre s'acostava a la noia.

-      &nbs p;  Esteu malalts, sou uns bojos tots! - va cridar l'Aila.

-      &nbs p;  Si nosaltres som els més entenimentats d'aquesta situació preciosa - Li va dir mentre li acariciava la galta on no solament hi corria llàgrimes, sinó que també pluja - Nosaltres som els conscients, el que han pres cartes en l'assumpte per a fer que els mags siguin reconeguts i respectats entre tots, perquè som superiors.

-      &nbs p;  No ho som, som igual que els muggles, que els gegants, que els centaures, que els follets, que els mateixos elfs, tots som part d'aquest món, sense un no podria existir l'altre, perquè som un equilibri que no ho entens?, el que vosaltres voleu és el poder sobre els altres, un poder que està molt lluny de ser just, un poder que arrossegarà més víctimes que beneficiats, el que feu es diu ASSASSINAT, assassinat als muggles, RACISME, als bruixots fills de muggles, i amb això, amb tot això no es guanya res,  no es fa res més que embrutar les vostres mans amb sang innocent i deixar al món màgic sumit en la foscor - Li va cridar la rossa. El noi va posar els seus ulls blaus en ella i va dur la mà que acariciava la galta de la noia, fins al seu coll estrenyent-lo lentament - És per gent com tu, els estúpids que creuen que tots som iguals, que ningú és superior, que els mags estem en el nivell humiliant que ens trobem, això que dius no és cert, aquest món que pintes no existeix, perquè no despertes a la realitat d'una bona vegada.

L'Aila no podia articular cap paraula, el mortífeg cada vegada estrenyia més el seu coll, sentia com a poc a poc, deixava d'arribar aire als seus pulmons, sentia com els dits del noi es clavaven més i més, estava a punt de desmaiar-se, quan l'encaputxat la va deixar anar.

La rossa va agafar una gran bocanada d'aire, i no va poder evitar tossir, havia estat a segons de ser escanyada, la seva por havia augmentat el doble. El jove es va girar examinant minuciosament els arbustos i arbres al seu al voltant.

-      &nbs p;  Per favor deixa'm anar - Va dir amb un fil de veu la noia. Davant això l'encaputxat es va girar, l'Aila podia sentir que es burlava, tot i que no podia veure les expressions de la seva cara.

-      &nbs p;  Per què hauria de fer-ho - Va dir burleta mentre prenia la seva vareta i l'aixecava.

-      &nbs p;  Perquè no ets un assassí - Va dir la noia, l'única cosa que podia fer era utilitzar les paraules, jugar amb la seva ment fins a aconseguir que la trobessin.

-      &nbs p;  Ah no?, de debò estàs segura d'això, perquè el teu ulls em diuen el contrari, em diuen que sóc capaç de matar-te, per això plores no?, per això la por.

-      &nbs p;  No - Va dir ràpidament - No tinc por per tu... sinó, pels meus amics, no vull que els hi passi res - Va mentir, ja que la veritat era l'altra, s'estava morint de por per lo que aquell mortífeg li pogués fer, però no podia demostrar-ho no devia.

-      &nbs p;  Doncs no et preocupis tant per ells i comença a preocupar-te més per tu - Va dir feroç i atordit amb la resposta.

-      &nbs p;  De totes maneres què guanyes amb matar-me? - Va preguntar desesperada mentre lluitava per deixar-se anar, intentava cridar a la seva vareta mentalment com la havia fet la Cristina, però no li funcionava, no tenia la suficient concentració.

-      &nbs p;  Qui ha dir que et mataré? - Va riure el noi mentre movia la vareta fent que les branques deixessin a la noia, ella va caure amb força el terra enfangat.

L'Aila encara atordida va intentar d'arribar on estava la seva vareta, però el mortífeg va fer un "accio"convocant-la, abans que la rossa pogués agafar-la.

-      &nbs p;  Què penses fer aleshores? - Va preguntar més irritada i espantada, no la mataria, la havia alliberat, però tampoc la deixaria escapar ja que seguia apuntant-la amenaçadorament.

-      &nbs p;  Penso donar-te una lliçó, perquè tu i els teus amics aprengueu les conseqüències de ficar-se al migs de les intencions dels mortífegs - Va respondre fredament, però es va girar ràpidament al veure un llamp verd sortint del centre del bosc - No tinc molt de temps - Li va dir - Així que... a lo nostre... CRUCCIO! - De la seva vareta va sortir un llamp vermell que va tocar a la noia, la qual va cridar esgarrifosament mentre s'estremia de dolor.

Sentia com si cada part dintre del seu cos es desprengués, com si lentament es cremés, mai havia sentit un dolor tan agut, llàgrimes corrien per les seves galtes, de sobte va sentir que ja no podia aguantar més, els seus ulls es van tancar, i el seu cos va quedar allà immòbil enmig d'un bosc i sota una gran tempesta.

***Fi del Flash Back****

------------

La Lily estava encantant un vell pergamí a la sala dels menesters, on dintre d'uns minuts es celebraria amb urgència una reunió amb els membres de L'Ordre.

Els pensaments de la pèl-roja estaven nuvolosos, ennuvolats per una gran por, realment no es s'havia adonat a qui s'enfrontava, l'enemic era perillós, i ella no només havia arriscat la seva vida al suggerir enfrontar-lo, sinó la de tots qui la havien seguit. 

No temia per ella mateixa, ja que estava preparada per a enfrontar-se al que calgués, però estava segura que no ho suportaria si perdés a alguna de les seves amigues, o senzillament a algun dels integrants de l'Ordre.

La noia estava tan sumida en els seus pensaments que no es va adonar d'una nova presència a l'habitació.

En James mirava amb atenció a la gryffindor, estava asseguda en la vora de la taula, mossegant la punta de la seva ploma, el seu cabell vermell queia rebel pels seus hombros i fins flocs pel seu delicat rostre, aquell rostre adornat amb petites pigues que no feien més que embogir al noi d'ulls avellana, però res s'igualava aquells llavis vermells, els quals només havia calgut provar-los una sola vegada per tornar's-hi adicte irremediablement , els seus ulls verds juganers, aquell parell de maragdes que aconseguien hipnotitzar-lo completament, des de feia bastant temps s'havia adonat que el que sentia per la Lily Evans, era únic, era una espècie d’obsessió que mai havia experimentat, era l'única noia amb la qual se sentia segur, la única que la seva opinió li importava, l'única que podia fer-lo tremolar de cap a peus, sens dubte estava bojament enamorat d'ella, però per mala sort la primera vegada que s'enamorava era justament d'algú que no li corresponia.

Va sentir una opressió a el pit, al pensar que l'amor cap a la noia mai li seria correspost, ja ho havia intentat tot, fins hi tot havia canviat per ella, i res havia funcionat, no li queda cap més opció que rendir-se, per primera vegada en James Potter tirava la tovallola derrotat, es rendia, ara només li quedava tractar d'allunyar-se d'ella.

Es va encaminar cap a la porta per a anar-se quan...

-      &nbs p;  James? - la Lily l'havia aturat.

-      &nbs p;  Què tal Evans? - La va saludar secament mentre es girava cap a ella amb la mirada al terra, amb la ferma intenció de no creuar-se amb els seus ulls. Aquest "Evans" havia ressonat a les orelles de la Lily amb força, mai havia detestat tant el seu cognom, i mai no l'havia odiat tant sortint de la boca d'aquell noi.

-      &nbs p;  Pensaves anar-te'n... Potter? - Va preguntar fredament la noia mentre li donava l'esquena.

-      &nbs p;  No - Va respondre mentre s'asseia al costat d'ella - Què fas?.

-      &nbs p;  Embruixo el pergamí, no és obvi? - Va contestar àcida.

-      &nbs p;  No, realment no ho és, perquè l’embruixes senyoreta simpatia? - Va preguntar en el to més indiferent que va poder fer servir, sense donar-li importància a l'actitud de la noia, això era el que volia, que tornessin a ser els d'abans, quan no sentia res realment fort per ella. La Lily va bufar d'impaciència i es va girar indignada cap al noi d'ulleres.

-      &nbs p;  Fins quan penses seguir amb aquest joc immadur James Potter? El noi s'havia quedat atordit davant l'actitud de la noia.

-      &nbs p;  Joc?

-      &nbs p;  Sí joc, aquest joc en el que em tractes com si fos qualsevol desconeguda, on evites mirar-me, parlar-me, fins hi tot a estar en una habitació tot sol amb mi - va replicar ofesa, ja no aguantava més, tenia massa problemes en el cap com per a aguantar el rebuig d'en James, havia comès un error al demanar-li que s'allunyés i ho lamentava, ja que no sabia quan d'important s'havia tornat aquest noi a la seva vida, tenia sentiments cap a ell, això era segur.

-      &nbs p;  Estic aquí tot sol amb tu no? - Es va defensar.

-      &nbs p;  Sí. perquè t'he cridat abans de que sortissis com un gran covard - Va contestar la pèl-roja posant-se dreta davant d'ell.

-      &nbs p;  Covard jo? En James Potter mai ha estat, ni és, ni serà un covard i que això et quedi clar Evans, a més a més, et tracto així perquè tu mateixa m'ho vas demanar, em vas demanar que t'oblidés, que et deixés en pau, que m'allunyés de tu i això, això és el que estic fent, jo no tinc la culpa que siguis una nena capritxosa que es penedeix de les seves decisions - Va explotar el noi.

-      &nbs p;  No me n'estic penedint… - Va dir la noia, que havia rebut les paraules d'en James coma punyals punxeguts, ja que tenia raó, això era el que li havia demanat, però ara que ho tenia no se sentia bé, tot el contrari no podia evitar sentir-se miserable.

-      &nbs p;  Doncs llavors no entenc quin és el problema, per fi tens el que volies no? - Va dir amb dolor el noi mentre s'encaminava amb fúria cap a la porta, però la Lily el va agafat pel braç, girant-lo i impedit que se n'anés.

-      &nbs p;  És que... això no és el que vull - Va contestar amb el cap cot.

En James la va mirar atònit, una barreja de sentiments l'embolicaven, però l'únic que podia identificar era la satisfacció cap a les paraules de la noia. El noi va dur la seva mà cap a la barbeta de la Lily aixecant-la, obligant-la a mirar-lo, els seus ulls verds estaven brillants, unes petites clapes rosades tenyien la seva cara.

-      &nbs p;  Aleshores què vols? Lily diguem-ho, que és el que vols? perquè això m'està matant què no ho veus? - Va preguntar lentament.

Els ulls de la gryffindor es van omplir sobtadament de llàgrimes, com la seva vida havia pogut canviar tant?, com de sobte estava davant del noi que detestava a mort i amb el qual havia jurar no acabar mai?, per què sentia per ell el que sentia?, ell no entenia que a ella més que a ningú li feia mal el seu sofriment, ni ella mateixa sabia per què.

-      &nbs p;  Ho sento - Va dir amb un fil de veu, mentre abraçava al noi amb força.

El noi es va quedar petrificat, uns segons després va respondre l'abraçada, envoltant-la amb força, enfonsant la seva cara a la cabellera vermella de la noia, respirant el seu aroma, escoltant els seus sanglots i sentint el batec accelerat del seu cor. Podria ser veritat, podria la Lily haver acceptat els sentiments cap a ell?.

La noia es va apartar una mica per poder mirar-lo, els seus ulls estaven vermells i el seu rostre xop de llàgrimes.

-      &nbs p;  Perdona'm James, jo no volia fer-te mal - Li va dir entre sanglots.

-      &nbs p;  Ja pèl-roja meva - La va consolar mentre assecava les llàgrimes de les seves galtes - No vull veure't plorar.

-      &nbs p;  Perdona'm - Repetia.

-      &nbs p;  Lily dóna'm una oportunitat llavors, no em facis patir més i deixa'm estar al teu costat.

-      &nbs p;  És que jo tampoc vull patir per tu James... no vull enamorar-me com una idiota i que després em facis mal, que hagi estat només una obsessió momentània en la teva vida... no vull - Li deia mentre més llàgrimes recorrien per les seves galtes.

-      &nbs p;  Lily... - Va començar a dir en James mentre subjectava el rostre de la noia per a evitar perdre el contacte visual - El dolor és algo inevitable per als éssers humans, és impossible amagar-te en un caixa de cristall perquè no et passi res i que res et toqui.... l'últim que jo voldria en aquesta vida és fer-te mal saps per què? perquè ets la dona que estimo, i d'això n'estic segur, per al mi mai seràs una obsessió momentània, ni una més en la meva llista ni res d'això, per al mi seràs la primera i l'única Lily perquè amb ningú he sentit el que amb tu, creu-me, creu en això que t'ofereixo vols?.

La Lily sentia com el seu escut s'enfonsava per moments, no podia negar el que sentia, ni podia desconfiar dels sentiments d'en James, després de tot, estava allà una vegada més, després de tots els seus insults i rebutjos, estava patint per ella i ella patia per ell, perquè no podia deixar el seu orgull de banda i ser feliç de moment, ja es preocuparia de ser forta després.

La noia va assentir mentre li dedicava un trist somriure.

- Després de tot qui es pot resistir a en James Potter? - Va dir burleta. 

El ulls avellana sentia una felicitat grandiosa que recorria les seves venes, impregnant cada part del seu cos. Es va acostar a la gryffindor, fonent els seus llavis, donant-li el petó que seria el principi d'un amor destinat a morir, però a créixer d'entre de les cendres, com un poderós Fènix.

La Lily va correspondre a aquell petó amb tot els seus sentits, l'estimava no hi havia dubte, va posar les seves mans al voltant del coll d'en James enredant el seus dits en la cabellera del noi, mentre ell passejava les seves mans amb delicadesa extrema per la seva esquena.

La felicitat va inundar cada racó d'aquella habitació.

-      &nbs p;  No penso seguir escol… - Va cridar la castanya al entrar a l'habitació, però l'escena que hi havia davant els seus ulls no va permetre que sortissin més paraules de la seva boca. 

-      &nbs p;  Ah no, encara em queden coses per dir… - El noi de cabells negres i ulls blaus s'havia quedat en el mateix estat atònit de la noia.

La Lily i en James s'havien separat bruscament a l'escoltar-los entrar però havia estat massa tard, ja que els nois havien tingut suficient temps com per presenciar part del petó. 

La Lily sentia com les seves galtes s'encenien, el vermell era fàcilment comparable amb el vermell dels seus cabells, la seva mirada es mantenia fixa en la de la seva amiga. 

Un silenci pesat i incòmode es va fer amo de l'habitació. 

-      &nbs p;  Ja era hora Forcat, la veritat és que tenia els meus dubte però ja veig que per fi has aconseguir el cor de l'indomable Evans - Es va atrevir a dir en Sirius mentre li donava cops a en James a l'esquena i somreia a la pèl-roja - M'alegra que t'hagis animat a donar-li una oportunitat. La noia li va dedicar un feble somriure, tornant a ficar d'immediat els seus ulls maragdes cap a la Cristina. 

-      &nbs p;  Cris… digue'm alguna cosa vols? - Va pregar nerviosa. La noia d'ulls mel es va mossegar el llavi inferior mirant  en James i la Lily. 

-      &nbs p;  Vinga Andruh, no vagis ara tu a arruïnar-los l'amor, no et sembla que una relació acabada per culpa teva ja ni ha prou per un dia? - Li va dir en Sirius amargament. La castanya li va llençar una mirada assassina.

-      &nbs p;  Pots fer-li un favor al món i tancar la teva gran bocota Black?! - Va cridar, mentre respirava profundament i tornava a  mirar a la Lily. - Bé, jo… - Va començar la Cristina però va ser interrompuda pel noi d'ulleres. 

-      &nbs p;  Cristina diguis el que diguis, abans vull que sàpigues, que encara que sé que no sóc la teva persona preferida, ni el noi que volguessis per a la teva millor amiga, jo a la Lily l'estimo, de veritat, ella és… - en James va mirar a la pèl-roja uns instants i després va respondre-...el meu tot.

En Sirius va mirar estranyat a en James, mai l'havia sentit a parlar així, bueno no sincerament, això era el que solien dir a les noies per mantenir-les com ells deien sota control i sense queixes, però ell coneixia a la perfecció els seu amic no per res havien sigut els millors amics des de nens, i encara que mai hagués pensat que arribaria a veure allò, l'havien atrapat, en James Potter estava enamorat, sabia de la seva obsessió per la pèl-roja des de 4t, però en realitat no era conscient de les magnituds que havia arribat. 

-      &nbs p;  El que jo vull d…- la Cristina va ser interrompuda de nou. 

-      &nbs p;  Cris sé que sembla estrany, il·lògic, incoherent, absurd…- Balbucejava la Lily 

-      &nbs p;  Crec que ja ho ha entès Lily - La va interrompre en James una mica ofès. 

-      &nbs p;  Perdona - va murmurar - El cas és que… jo crec el que en James em diu… i… estic disposada a donar-li aquesta oportunitat, i el que més voldria és que tu i l'Ail, especialment tu (és obvi que l'Aila saltarà d'alegria quan ho sàpiga), em songuessiu suport, o com a mínim ho accepteu.

-      &nbs p;   Alguna una altre interrupció? - Va preguntar sarcàstica mentre mirava a en Sirius qui havia estat en silenci, totalment sumit en els seus pensaments - Molt bé, el que jo vull dir és que… està bé. - La Lily va sentir un gran alleugeriment al sentir aquelles paraules, la seva respiració començava a ser normal - Lily la teva vida és la teva vida, ni jo, ni ningú pot ficar's-hi, i si tu has decidit donar-li a en Potter una oportunitat després de tants anys és perquè alguna cosa hauràs vist en ell, així que decideixis el que decideixis jo sempre t'apoiaré, això no ho dubtis - Li va dir somrient i després es va girar cap a en James- T'ha tocat la loteria amb aquesta noia, així que cuida-la estimat Potter, perquè sinó ja veuràs el que t'espera….

-      &nbs p;  No et preocupis, primer em tallo les dues mans abans de fer-li mal a la meva pèl-roja - Va contestar somrient mentre passava el seu braç per les espatlles de la Lily donant-li una abraçada. 

-      &nbs p;  Ah! i una última coseta… no creguis que perquè ara estàs sortint amb en Potter jo hauré d'aguantar al mandril ensinistrat d'en Black - Li va dir la Cristina a la Lily. 

-      &nbs p;  Què? - Va saltar en Sirius - Mandril jo… doncs Forcat et dic el mateix, el fet que estiguis sortint amb l'Evans no vol dir que jo hagi d'aguantar a la vívora verinosa xivata de l'Andruh - Va dir indignat. 

-      &nbs p;  No sóc una xivata - Va cridar la noia irritada, pel que sembla ja sortien els motius de la discussió que tenien - Quan algú li pregunta a una altra persona alguna cosa, i aquella persona té les suficients neurones per respondre-li, cosa que a tu no t'ha de passar gaire seguit, respon, la McGonagall m'ha preguntat on estaves i li he dit - Es va defensar burleta. 

-      &nbs p;  Sí, però bé sabies que estava amb la Kim! - Va cridar en Sirius. 

-      &nbs p;  No és culpa meva que no sàpigues distingir entre una aula buida i una habitació d'hotel Black, a veure si així aprens a controlar les teves hormones - Va contestar amb serenitat, sabia que això al noi li molestava - I també a escollir millor els teus llocs de reunió íntima amb les teves amiguetes. 

-      &nbs p;  Ets una insuportable… amargada… mentidera…. i traïdora, les típiques característiques d'un Slytherin, crec que es van equivocar de casa Andruh, algú com tu no té dret a ser un gryffindor - Aquesta explosió d'en Sirius tenia moltes més raons amagades de les que deia, des de feia dies no aguantava a la castanya, no aguantava els gels que li havia provocat, no aguantava la seva acidesa cap a ell, i sobretot les seves discussions, feien que l'odiés, que digués coses que no volia, però ella l'obligava. 

-      &nbs p;  Siri...- Va començar en James amb la finalitat d'aturar la baralla. 

-      &nbs p;  Ah si?, doncs jo crec que amb el que es van equivocar de casa va ser amb tu, no?, després de tot un Black sempre serà un Black, el menyspreable no se't treu ni que estiguis a gryffindor, ni que hagis fugit de casa de la teva marona, sempre seràs un fastigós egoista, un nen capritxós…. saps què? em dones llàstima - Va dir lentament, com qui escampa un verí i  després es va encaminar cap a la porta. 

-      &nbs p;  Cris!- La va cridar la Lily. 

-      &nbs p;  Tornaré a temps per a la reunió - Va dir mentre donava un cop de porta al sortir. En Sirius mirava amb fúria continguda la porta. 

-      &nbs p;  Lladruc escolta'm - Li deia en James mentre intentava calmar-lo. 

-      &nbs p;  Sirius tu i la Cristina no podeu seguir així… ara ens hem de mantindre units, més units que mai, no ho entens? - Va dir la Lily amb severitat. 

-      &nbs p;  Tens raó Evans, no podem seguir així… - Va dir entre dents - Avui mateix tot això s'acaba - Va contestar mentre es deixava anar amb força d'en James i sortia de l'habitació.

-      &nbs p;  No he de pensar que solucionarà les coses parlant civilitzadament oi? - Va preguntar la Lily mentre en Remus i la Mariann entraven estranyats davant l'actitud d'en Sirius. 

-      &nbs p;  No ho crec - Va respondre en James.

*-*-*-*-*-*-*-*-*-* -*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*

Espero que us hagi agradatt :)

Petonsss.

aila_llopin

• 	lluna_de_plata	Enviat el 12/09/2008 a les 13:49:15
  	#17365

  
  
  Esta molt be!!!! Pero es troba a faltar a l'Aila en aquest capitol... pero esta molt be continua!!!!!
  
  
  
  

• 	clara_cat	Enviat el 14/09/2008 a les 22:36:48
  	#17396

  
  

  sta molt bé però m'he perdut una miqueta!!!

  jajajaja tan temos sense llegir el tru fic!!!!

  continua aviat!!

  
  
  
  

• 	lizzzy	Enviat el 31/10/2008 a les 23:23:14
  	#17735

  
  
  olaaaa!!m'he llegit tots els capítuls d cop jeje i ara kuan he vist ke no contiuava...................................... :( speru ke segueixis el més aviat possible!! jeje sta mbb la ff estik molt enganxada jaja XDXD plis continua-la aviat :D adeww (pd: per fi en james i la lily junts!!! jejeje, ja era hora jaja)