El Clan de Magatotis - Capítol 26: El Judici Final
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 15/09/2008 a les 12:04:39
Última modificació 15/09/2008 a les 12:10:11
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Capítol 26: El Judici Final

Hola! Bé, com que sé que avui la majoria de vosaltres esteu deprimits per haver tornat al cole, us porto una alegria! L'últim capítol del Clan de Magatotis! Tachan, tachan... !

Jejeje, espero que us agradi molt!! Som-hi!


26- EL (JUDICI) FINAL

—I, per tant, són declarats culpables —va dir el Kingsley Shakebolt—. Com ja saben, la pena és l'expulsió immediata de l'escola de màgia i bruixeria Hogwarts, així com de la comunitat màgica. A continuació procedirem a trencar-los les varetes.

El James es va aferrar fort a la seva. No! No li traurien! Per sobre del seu cadàver!

—No li traieu! No li traieu! —cridava l'Albus des d'un racó.

—Ho sento, Potter —deia la McGonagall—. He fet tot el que he pogut... a mi m'han condemnat a la cadira elèctrica...

—Sí, i a mi em penjaran a la plaça de Hogsmeade a trenc d'alba —va sentir que deia el seu pare.

—Doncs tens sort —deia el Ron—. A mi em passaran per la guillotina...

—No! No! —va cridar el James —és culpa meva, és culpa meva! No els mateu, no els mateu...!

—James, James! —Era una veu que venia de lluny, la que cridava.

—No! És culpa meva! No els mateu!

—James!

—És culpa meva! No!

—James!!!

Va sentir que algú li clavava una bufetada.

—James, desperta!

El James va obrir els ulls i es va trobar al Frank a sobre seu, mirant-lo preocupat. Va mirar al seu voltant. Era a l'habitació de Gryffindor, amb el Frank. Els altres tres nois havien marxat el dia anterior, amb la resta de Hogwarts.

—Què somiaves? —li va preguntar el Frank.

—Deixa-ho córrer...

*   *   *

Al cap de tres hores, el Clan de Magatotis acompanyat del Harry, el Neville, la McGonagall i l'Agatha, esperaven davant d'una porta fosca i tètrica que tenia un enorme pany de ferro. Eren al pis de baix de tot de la Conselleria d'Afers Màgics.

—Va... es pot saber on s'ha ficat? —feia el Harry impacient, mirant el rellotge.

—Ja sóc aquí, ja sóc aquí —va exclamar el Ron quan va aparèixer per les escales, arreglant-se la túnica.

—Es pot saber què...? —va preguntar la McGonagall, però el Ron la va tallar.

—Estava investigant, d'acord? Tinc notícies. L'Hermione presidirà el judici, ha convençut el Kingsley. L'altra serà la Marietta sóc-una-espieta-de-merda Edgecombe, em sap greu.

—Ni hauria d'haver prou amb el que hem preparat... —va dir la McGonagall—. Bé, ara només entrarem els tres acusats i jo. Els altres espereu que us cridi a testificar, d'acord?

Van assentir tots i els quatre en qüestió van entrar a la sala. Les parets eren de pedra fosca, i no hi havia massa llum. Al centre de la sala hi havia tres cadires amb cadenes penjant dels braços, llestes per emmanillar a qui s'hi assegués. Semblava que la gent vestida de color morat del fons no s'havia adonat que eren allà, perquè tothom seguia parlant. El James va reconèixer la seva tieta Hermione a primera fila, que semblava estar escridassant el conseller.

—No poden tenir aquestes cadires! Estan aquí des de l'any de la picor, Kingsley, per l'amor de déu...!

—Em sap greu —deia el Kingsley Shakebolt—, no hi ha hagut temps de canviar-les, però tranquil·la, que no els lligaran...

—Només faltaria...!

—Eh... disculpin la intromissió —va dir la McGonagall amb veu alta, amb un gran somriure irònic—. Els estaríem molt agraïts si atenguessin als acusats, només els traurem uns minuts de les seves apassionants vides...

La gent va callar de cop. L'Hermione va fer un somriure en sentir la McGonagall i li va picar l'ullet al James.

—Sí, sí, sí... disculpin —es va apressar a dir el conseller, i va fer un gest als acusats perquè seguessin. Quan ho van fer, la McGonagall va donar una llambregada poc dissimulada a les cadires, i després li va fer una mirada significativa al conseller—. Eh... no hi ha hagut temps de... mmm... canviar les...

—Ha tingut temps de preparar l'obertura, senyor conseller? —li va preguntar, i el James va pensar que el Kingsley li tenia una mica de por. Normal...

—Sssí... a veure... —a partir d'aquell moment va passar a tenir la veu profunda i tranquil·litzadora que sempre el caracteritzava—. Vista oral disciplinària de l'1 de juliol relativa a les faltes comeses per James Sirius Potter, Frank Neville Longbottom i Alice Hannah Longbottom pels càrrecs de robatori, ús no permès a menors d'edat d'objectes muggles i estada il·legal en un país estranger sense consentiment dels seus pares o tutors durant l'horari escolar.

»Interrogadors: Kingsley William Shakebolt, conseller d'Afers Màgics, Marietta Cornelia Edgecombe, cap del Departament de Bruixijustícia i Hermione Jane Weasley, cap del Departament de Lleis Màgiques.

»Advocada de la defensa: Minerva Morgana McGonagall.

»Els càrrecs són que, d'una manera voluntària i intencionada, els tres acusats van robar una motocicleta voladora propietat de Rubeus Hagrid, guardaboscos de Hogwarts, que no es pot conduir a menys que es sigui major d'edat i es tingui la deguda documentació i utilitzar-la per marxar a un país estranger, exactament Grècia, amb l'excusa que... una amiga seva estava trista?

—Si em permet, senyor conseller —va dir la McGonagall—. Procediré a explicar-li la vertadera història i no aquesta que pel que sembla han extret d'un article del Periòdic Profètic escrit per una dona que segurament tots sabran que li encanten els rumors i que el que no sap, s'ho inventa.

—Vol dir que això no és cert? —va preguntar l'Edgecombe.

—Vol dir que són certs els fets, però no són certs els motius.

—I quin és el vertader motiu d'aquests actes? —va preguntar l'Hermione.

—Que jo els vaig manar que ho fessin —va sentenciar la McGonagall—. Em responsabilitzo personalment dels càrrecs contra els tres acusats.

Es va sentir un murmuri per tota la sala.

—Ens pot explicar això, professora McGonagall? —va demanar l'Hermione per sobre les veus.

—És clar —va assentir ella, i tothom va callar—. A principis d'any, vaig notar que m'estava posant malalta. Vaig consultar al professor Longbottom, que hi entén bastant, perquè volia saber què tenia. Em va dir que m'havien emmetzinat amb gribículum, una substància màgica altament tòxica. Com que m'imagino que no saben com funciona, els portaré un testimoni que els ho explicarà correctament. Senyor Longbottom que pot entrar?

En Neville va entrar i la McGonagall el va fer seure en una cadira que va fer aparèixer del no-res.

—Senyo Longbottom, li pot explicar al jurat què és el gribículum?

El Neville va assentir.

—El gribículum és una substància que s'extreu barrejant llàgrimes de mandràgora amb sèu de sabatub, que, separadament són curatives, però barrejades en una proporció determinada, formen el gribículum, un verí mortal.

—I quan triga aquest verí en acabar amb seva víctima?

—Només cal ingerir-lo un cop, però un cop fet pot trigar mesos a matar algú—va contestar el Neville.

—Mesos —va fer la McGonagall—. I, com es pot curar?

—És gairebé impossible —va explicar el Neville—. Només hi ha un remei: l'ambrosia.

—L'ambrosia —va repetir la McGonagall—. Era l'antiga beguda dels déus, segons les llegendes, m'equivoco?

—No, és cert.

—I, actualment, on es pot trobar?

—Només al país natal dels bruixots que es creuen que són descendents dels antics déus. Allà hi queden alguns bruixots que saben preparar l'ambrosia.

—I, quin és, aquest país? —va demanar la McGonagall.

El Neville es va girar per mirar al jurat.

—Grècia.

Allà van haver de parar per una altra interrupció de murmuris. La Marietta Edgecombe va voler interrogar també al Neville, però ell va contestar totes les seves preguntes ràpidament.

—Minerva, per què no va informar de seguida a St. Mungo? —va preguntar el Kingsley—. Crec que cap dels presents sabia que havia estat vostè emmetzinada...

—El sanadors no poden fer res contra els verins, ja ha sentit el senyor Longbottom, només hi ha un antídot, i ells no el tenen.

—Però això vol dir que la van estar a punt d'assassinar! —va exclamar l'Edgecombe—. Per què no va informar immediatament la conselleria?

—Ja ho vaig fer.

—No, no ho va fer —va dir el conseller.

—Amb tots els respectes, senyor Shakebolt, que vostè no ho sabés no vol dir que no avisés les persones pertinents.

—I qui són les persones pertinents?

—Els aurors. Crido com a testimoni al senyor Harry Potter, cap del Departament d'Aurors i a Ronald Weasley, auror del departament.

El Harry el Ron van entrar i van ocupar el lloc del Neville, que va marxar de seguida, alleujat.

—Digui, senyor Potter —va fer la McGonagall—. És cert que va ser informat del meu emmetzinament?

—Sí —va assentir el Harry—. I vaig haver de deixar la conselleria durant unes setmanes.

—Qui es va quedar com a Cap de Departament en funcions, llavors?

—El Ronald Weasley —va contestar el Harry.

—És cert, això, senyor Weasley?

—Sí, professora —va dir el Ron i li va entregar una carpeta—, aquí tinc el document que vam repartir per la Conselleria per justificar la seva absència, així com la d'alguns altres aurors.

—Gràcies —va dir la McGonagall, va obrir la carpeta i va llegir el full—. Aquí hi diu que el senyor Potter estava en una missió altament secreta.

—Eh... sí, bé —va dir el Ron—. És que ho estava.

—Esperin un moment —va dir l'Edgcombe, que estava visiblement incòmoda—. Des de quan un cas d'intent d'assassinat és una missió d'alt secret?

—Des del moment en què ho decideix l'investigador del cas, en aquest cas el senyor Potter —la va tallar ràpidament l'Hermione, amb una certa nota d'antipatia a la veu—. És que li he de recordar les lleis, senyoreta Cap de Departament de Bruixijustícia?

La Marietta Edgecombe es va enrojolar.

—Ja ho sé, però d'aquí a considerar-ho una missió d'alt secret...

—El terme Alt Secret només vol dir que no es pot dir a ningú—va saltar el Harry—. No sé si vostè entén aquest terme, per això, senyoreta Edgecombe... —va afegir amb mala baba, i la noia encara es va posar més vermella. Però també es va enfadar, per això va dir:

—De tota manera m'agradaria que confirmés aquesta història de l'intent d'assassinat algú que no sigui el pare d'algun dels acusats...

La McGonagall va fer sortir el Ron i va fer entrar l'Agatha.

—Vostè qui és? —va preguntar el conseller.

—Em dic Agatha McGonagall, sóc la neboda de la Minerva McGonagall i professora de Hogwarts, i m'agradaria deixar clar que a la meva tia la van estar a punt de matar, i ho sé de primera mà, perquè vaig passar molts dies i moltes nits vetllant-la.

—Ja veig —va fer el Kingsley.

—Va, home, va! —va exclamar la Marietta Edgecombe—. Demano que no siguin pares dels acusats i em porta la seva neboda! Sincerament, crec que si no hi ha ningú que no formi part d'aquest arbre genealògic ho pugui testificar, això careix completament de fonaments...!

—Jo ho testifico —va dir una veu afectada que venia del jurat. Tothom es va girar cap a ell, i el James va haver de reprimir un bot a la cadira en veure la cabellera rossa del Draco Malfoy—. Sé que és cert perquè una nit el senyor Potter va intentar detenir-me com a culpable d'aquest intent d'assassinat, per què resulta que l'emmetzinador havia treballat per a mi temps enrere. De tota manera, ja va quedar clar que jo no hi estava involucrat.

El James va respirar alleujat. El Malfoy els acabava de treure d'un bon embolic.

—És cert això, senyor Potter? —va preguntar el conseller.

El Harry va assentir.

—I disposem del testimoni del presumpte assassí? —va voler saber l'Edgecombe.

—Ens hagués encantat haver-lo pogut portar —va dir la McGonagall—, si no fos perquè està mort i enterrat des de fa ben bé un mes. Era un elf domèstic que treballava les cuines de Hogwarts...

—Disculpi professora, però em sembla que ens estem desviant —va tallar educadament l'Hermione—. Em permet fer unes preguntes al senyor Harry Potter? Gràcies... Senyor Potter, què va fer quan la professora McGonagall li va explicar el seu problema?

—Li vaig recomanar mantenir-ho en secret per no donar l'alarma a l'escola. Els pares haurien començat a endur-se als fills si haguessin sospitat que a Hogwarts hi havia algun assassí.

—I no va pensar que els pares podien tenir dret a saber-ho? —va fer l'Edgecombe.

—No, perquè l'assassí no tenia per què estar a Hogwarts. L'avantatge dels verins és que es pot matar la víctima a quilòmetres de distància. Per aquesta raó li vaig recomanar que deixés escampar la història d'una malaltia lleu. Suposo que això ja ho sabran pels diaris.

—I quines mesures més va prendre per salvar la vida de la Minerva McGonagall? —va seguir preguntant l'Hermione.

—Li vaig aconsellar que enviés una brigada a Grècia a aconseguir l'antídot pel verí. Però el problema era que el secret no s'havia d'escampar fora de l'escola i no era segur enviar a cap professor, perquè eren els principals sospitosos... Per tant, només quedava un recurs...

—Enviar-hi alumnes —va concloure l'Hermione.

—Exacte —va assentir el Harry—. I com que el Neville i jo ja estàvem al corrent de la situació, vam pensar que el més segur seria enviar-hi als nostres propis fills, ja que era menys probable que escampessin la veritat a ningú i a més... tenien una coartada perfecta que protegiria el secret de l'emmetzinament en cas que els descobrissin.

—Quina coartada era?

—La seva companya de curs, Georgina Thalassinos era a Atenes en aquells moments —va contestar la McGonagall— Volen que la cridi a testificar?

—Si és tan amable... —va fer el Kingsley, i la Geena va entrar per canviar el lloc amb l'Agatha, que va marxar.

—Senyoreta Thalassinos  —va dir l'Hermione—, expliqui'ns què hi feia vostè a Grècia a finals de febrer.

—La meva família és grega, vivim a Atenes —va explicar la Geena—. A finals de febrer la meva mare va morir i vaig haver d'anar cap allà uns dies.

—Expliqui'ns com es va veure involucrada en tot això.

—La professora McGonagall em va enviar una carta informant-me que tres companys meus arribarien a Atenes i demanant-me que, si no em feia res, els acollís a casa meva. Havia de fer veure que ells estaven allà perquè els sabia greu el que m'estava passant i volien anar a ajudar-me.

—Així vostè... només era una tapadora i no la causa dels fets? —va inquirir l'Hermione.

—Exacte —va assentir la Geena.

—Ja ho entenc. Si el conseller i la senyoreta Edgecombe no tenen res a preguntar... —tots dos van fer que no amb el cap—. Passaré a interrogar als tres acusats —es va dirigir per primera vegada a ells tres—. La professora McGonagall els va demanar explícitament que viatgessin a Atenes?

—Sí —van assentir els tres a la vegada.

—Per què van acceptar?

—Ens va explicar el que passava —va contestar el Frank.

—Eren conscients que el que estaven fent era il·legal?

—Sí—va assentir l'Alice—, però de seguida vam veure que era una qüestió de vida o mort.

—Disculpin, tinc entès que la professora McGonagall els castiga dia sí dia també —va interrompre la Marietta Edgecombe—. Per què van posar en perill les seves carreres només per salvar una persona que els la té jurada?

El James es va quedar de pasta de moniato. Com podia ser que tingués la sang freda de preguntar allò? L'Alice se li va avançar amb la resposta.

—¿Vol dir que vostè trairia i posaria en perill a gent que sap que està fent bé les coses només per protegir la seva pròpia reputació?

El James va veure que el Neville, el Ron i l'Hermione li feien un somriure immens a l'Alice, i va notar que, al seu costat, el Harry gairebé s'havia aixecat a fer-li un petó. La Marietta Edgecombe es va quedar tan tallada que no saber què contestar. En comptes d'això va fer una altra pregunta.

—Però per què no van informar directament a la conselleria enlloc de fer una cosa que sabien que era il·legal?

Ara sí que va contestar el James, que estava punt de rebentar. I va parlar tot observant com la Marietta s'encongia de por al pas de les seves paraules mentre intentava ser engolida per la terra.

—Perquè la professora McGonagall ens va dir que ho havíem de mantenir en secret. I per a nosaltres això vol dir alguna cosa. N'hi ha que no correm a xivar-nos de qualsevol cosa a la conselleria només per protegir la nostra pell. D'això se'n diu ser un espieta, sap?

—Protesto! —va exclamar una noia del jurat, que es va aixecar. El James la va mirar; no la coneixia. Era baixeta i morena, tenia els ulls asiàtics—. Estan atacant directament a una interrogadora!

—Disculpi senyoreta Xang? —va dir l'Hermione amb un somriure innocent—. No sé a què es refereix. Potser ho vol compartir amb tot el Wizengamot...?

La Xo Xang es va quedar amb la boca oberta sense saber què dir i va tornar a seure. La Marietta no semblava tenir ganes de preguntar res més. Per això l'Hermione va aprofitar per seguir ella amb l'interrogatori.

—Quin era el pla per aconseguir l'antídot?

—Primer de tot havíem d'arribar a Grècia —va explicar el James— i no hi podíem anar amb pols migratòria perquè la família de la Geena és muggle i no estan connectats a la xarxa. No podíem aparetre perquè, a part que no tenim ni l'edat ni el carnet, no en som capaços amb tan sols 13 anys. Les escombres no són gaire segures per trajectes tan llargs, i a més era fàcil que ens veiessin els muggles, i això aniria en contra de l'article 13 de l'Acte de Secretisme...

—És un detall que estigui tan ben informat —va fer l'Hermione.

—Gràcies... —va seguir el James—. Per tant, l'únic transport viable era la moto, que es podia tronar invisible...

—I la van robar al Rubeus Hagrid? —va fer l'Hermione.

—No, no —va saltar el Frank—. El Hagrid sabia que l'agafàvem, però la McGonagall li va dir que si li preguntaven, que es fes el boig, perquè no volia que ningú se n'assabentés... com que havia de ser secret...

—I no tenim al Rubeus Hagrid aquí per testificar? —es va estranyar el Kingsley.

—El Hagrid no es trobava massa bé aquest matí —es va apressar a dir la McGonagall, i es va treure un pergamí de la butxaca—, però aquí té  el seu testimoni firmat per ell... el llegeixo... Jo Rubeus Hagrid, testifico que vaig donar permís a James Potter, i Frank i Alice Longbottom per agafar la meva motocicleta la nit del 21 de febrer d'aquest any. Hi ha la seva firma —la McGonagall ho va donar al conseller que va llegir el pergamí i va assentir amb el cap.

—Sembla correcte... segueixi, senyora Weasley.

—Molt bé —va contestar l'Hermione—. Un cop van agafar la moto, què va passar?

—Vam conduir-la per torns fins Atenes —va contestar l'Alice—. Com que la moto tenia un sidecar, anàvem descansant per torns i així no havíem de fer gaires parades. Un cop vam ser allà ens vam allotjar a casa la Geena. Vam aconseguir l'ambrosia al cap de dos dies, i vam tornar cap a Hogwarts tots quatre.

—Però, si no m'equivoco —la va tallar l'Hermione—, la conselleria ja havia enviat una brigada a buscar-los. Com és que no es van trobar?

—Eh... sí que ens vam trobar —va fer l'Alice—, però ningú no podia descobrir l'ambrosia i, com ja he dit, la moto era invisible, de manera que no ens van poder veure.

—Tinc una pregunta —va fer el Kingsley—. Professora McGonagall, si el 25 de febrer ja disposava de l'antídot, perquè no es va incorporar a la feina fins a finals de curs?

—Perquè l'ambrosia actua molt lentament, tant com el verí —va contestar la McGonagall sense vacil·lar.

—Bé, doncs... —va fer el Kingsley Shakebolt— em sembla que no necessitem res més... sembla que no van robar cap objecte, que tenien permís dels seus pares per anar a l'estranger, i que la causa de saltar-se les classes era de força pes... l'únic que veig aquí és que van conduir un objecte muggle que no es pot conduir sense llicència... quina pena hi ha per això...?

—Una amonestació —va dir la Hermione, fent un gest amb la mà.

—Però els vaig obligar jo a fer-ho —va declarar la professora McGonagall—. I per cert, voldria presentar una còpia de les notes dels tres alumnes, que com veuran són excel·lents... simplement per deixar veure quins grans futurs mags ens deixaríem perdre i se'ls expulsés de la comunitat màgica...

—Caram... —va fer el conseller— Sembla que no hi ha gaire més a dir... fins i tot m'atreviria a oferir feina a la Conselleria als tres nois quan acabin Hogwarts...

—Un moment, conseller —el va tallar la Marietta— la nova regulació de... —i li va sacsejar un potet de vidre davant dels ulls, que contenia un líquid transparent.

—Ah, sí! —va fer el conseller, i el James va veure que l'Hermione posava cara d'espant—. Algú de vostès ha de veure un moment una mica de veritasèrum... és un mer formalisme, però l'hem adoptat com a nova mesura de seguretat...

Al James se li va glaçar la sang a les venes i semblava que als altres els havia passat el mateix. Ara que semblava que se n'havien sortit, ara es descobriria tot...?

—Qui el veurà? —va preguntar el Kingsley.

Tots es van mirar.

—Jo mateix —va fer el Harry, i a  sotaveu va afegir—. Puc controlar el Malefici Imperatiu... potser també puc amb el veritasèrum...

—Segur? —va preguntar el James.

—Segur? —va repetir el seu pare—. No, segur, no, però no podem fer res més...

El Harry va anar cap allà amb pas poc decidit. La resta se'l mirava mig resant. I llavors els James va sentir la veu de l'Agatha just darrere seu.

—Aixeca una mica el braç i tapa'm!

—Què? —va dir sense moure els llavis, mentre el seu pare destapava l'ampolla— Què faràs?

—Intentar compensar l'impuls de dir la veritat... ímpero!

El James va notar que per sota el seu braç en fluïa un corrent màgic cap al seu pare a la vegada que aquest es bevia el contingut de l'ampolleta. Per sort, semblava que l'encanteri era incolor i, per tant, invisible.

—Testifica que és cert el testimoni que han donat tots vostès durant el judici? —va preguntar el Kingsley Shakebolt.

I el James va sentir que darrere seu l'Agatha murmurava:

—No has begut res... no tens per què dir la veritat... no ho facis...

—Sí, tot era cert —va dir el seu pare.

Tots van deixar anar l'aire que havien estat aguantant. Però el James va veure que la noia asiàtica, la tal Xang, arronsava les celles. Tant coneixia al seu pare que sabia que estava mentint?

—Molt bé, doncs —va dir el Kingsley—. Això és tot. Votem. Qui pensa que els acusats són culpables?

La Xo Xang i la Marietta Edgecombe van aixecar la mà, així com també una dona que hi havia darrere seu. El James la va mirar. Portava una rebeca rosa i tenia cara de gripau. Va notar que el Harry la mirava i que es tocava la mà esquerra. Aquella devia ser...? Sí, havia de ser l'Umbridge.

—Innocents? —va fer el Kingsley.

Tota la resta va aixecar la mà, conseller i Malfoy inclosos.

—Lliures de tots els càrrecs —va dir el Kingsley, i va colpejar el seu martellet de fusta contra la taula—. Però... senyora McGonagall, haurà de pagar les despeses que va suposar enviar una brigada a buscar els seus alumnes. I aquestes despeses pugen a dos-cents galeons.

—És clar, senyor conseller, ja ho assumeixo —va assentir la McGonagall.

—Doncs, vinga s'aixeca la sessió.

*   *   *

Eren ja dues hores més tard, i el James baixava les escales de marbre de Hogwarts arrossegant el seu bagul amb l'ajuda del seu pare.

—No saps com de content estic de poder tornar l'any que ve... és que no m'ho crec!

—Ja —va fer el Harry amb un somriure—. Escolta, des de fa temps et vull parlar d'una cosa... encara no confies en mi?

El James va parar i se'l va mirar.

—És clar que confio en tu, papa. Després de tot el que has fet... Mira, del que més sospitava era d'aquella carta anònima, i jo també en vaig rebre una, i sé del cert que no és de ningú perillós, només és d'una persona que vol ajudar i... pel que fa a la carta del Ron que vaig trobar a la llar de foc...

—Així és això el que vas veure...

—Sí—va assentir el James—. Era del tiet Ron oi...? No sé què, de fer alguna cosa a les esquenes del conseller...

—Sí, però, James, no puc...

—No et demano que m'ho expliquis. M'és igual, confio en tu i sé que no és res dolent. Que enganyeu al Kingsley... —es va encongir d'espatlles— doncs mira, ben grossa que li hem fotut nosaltres també, avui... tots tenim dret a tenir els nostres secrets...

I tants secrets, va pensar el James, tot i que no ho va dir en veu alta. I pel que fa la capa, ja descobriré per què no ens vas voler donar la de l'avi... de tota manera ja la tenim...

Quan van arribar a l'exterior, el Harry es va quedar parlant amb els grans i el James va agafar l'escombra voladora i va anar a seure amb els seus tres amics, que estaven asseguts als grans números de ferro que formaven el rellotge de la torre del rellotge.

—Ei —va fer, i va anar a asseure's a la panxa del 8.

—No és genial la vista? —va fer l'Alice—. No us encanta Hogwarts?

—Més que res en aquest món! — va exclamar el James.

—No sabeu... no sabeu que feliç que em sento en aquests moments —va dir la Geena, que estava apunt de plorar.

—De debò? —va preguntar el Frank.

—Sí! Ara mateix podria... podria...

I, sense acabar la frase, la Geena va treure la vareta i va cridar:

Expecto patronum!

I tan bon punt ho va dir, un gran cavall platejat en va sortir i va galopar sobre l'aire, va donar un parell de voltes a la torre i, finalment, va desaparèixer. La Geena se'l va mirar encantada, i l'Alice se li va tirar a sobre per fer-li una braçada i van estar a punt de caure.

—No us encanta quan les coses senzillament surten bé? —va fer el Frank, i tots van assentir en silenci.

I el silenci es va trencar per la veu de la McGonagall, que va cridar des de baix.

—Em duen dos-cents galeons!!! I,per cert, l'últim tren cap a King's Cross surt d'aquí a cinc minuts!!!

—Ei, que l'estació està molt lluny! —va dir l'Alice, agafant la seva escombra, com els altres.

I tots quatre van saltar de la torre i van emprendre el vol cap a l'estació alhora, tallant el vent a tota velocitat mentre creuaven els terrenys de Hogwarts, i es va sentir al James cridar:

—Slytherin l'últim!

FI


Què tal? Espero que us hagia agradat a tots... uf. Em fa una mica de peneta haver-lo acabat però ja tinc ganes d'escriure el següent. La pròxima que pengi ja ho estaré fent des d'Escòcia... marxo dissabte (per si a algun fan li interessa XDXD)

Espero que us hagin fet gràcia les indirectes cap a la Marietta no-puc-tenir-la-boca-tancada Edgecombe. I el patronus de la Geena, que us el devia. La mentidota que s'han muntat perquè els deixessin lliures, i potser us heu espentat i tot al principi del capítol, quan el James somia... enara que després es torna surrealista XD. Al igual la McGongall permet que la portin a la cadira elèctrica. Abans els electrocuta ella. XD

En fi, espero que tots hagueu tingut un fantàstic primer dia de curs.

I aquí m'acomiado, molt feliç que us hagi garadat el fanfic.

Fins sempree! Ens veiem a Escòcia!

Petons, molts petons, de sucre i pinyonets!

Agatha Black

PD: I, com a premi per haver seguit tots els episodis... aquí va el títol de la continuació. Espero que us recordi alguna cosa, jejeje:

L'EXÈRCIT DE LA MCGONAGALL


Llegit 1626 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarclara_cat 53 comentaris15/09/2008 a les 16:39:40
#17398Encara no he escrit cap fanfiction

Jajajaja l'exercit de la McGo sta molt bé continua aviat he rigut molt!! Felicitats i ja saps ara a continuar




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris15/09/2008 a les 17:39:23
#17399Encara no he escrit cap fanfiction

Esta molt be!!!!!!!!!! P*** Xo Xang i Marietta la xivata de co***, esta molt be l'episodi, i espero amb candeletes la seguent fanfic...

Marta 2




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris15/09/2008 a les 18:22:09
#17400Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

mOOOOOOOOOOOOLA!

Seh, la veritat és que és una alegria despres del 1r dia d'insti...

molta sort a escòcia!




Avatarrodlel14 119 comentaris15/09/2008 a les 20:07:22
#17401Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Molt béeeeee! Els has salvat!!! Està molt bé, sobretot les indirectes molt directes contra la Marietta no-puc-tenir-la-boca-tancada Edgecombe Jajajajaja! Aquí pel que vulguis! Enric




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris15/09/2008 a les 20:23:05
#17403Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Wooo!! no saps com malegra el diaa!! XD

Em fa molta pena que s'hagi acabat, però si d'aqui poc fas el següent em conformo jeje!

Que vagi be per escocia eh!

Un petoo!!

Lauraa...




laia.weasley Anònim15/09/2008 a les 20:59:51
#17409Encara no he escrit cap fanfiction

PERFECTE.PERFECTE.PERFECTE.PERFECTE

uenuu...ja sas qe he cumentat des del primer dia i que m'encanta akesta fic(bé... m'ha encantat)pro esqe tu e de turna a di:tu de gran Rowling2(tot i qe esperu qe et vusqis un nom mes original qe aket xP) Un final digne d'aqesta Ffic :D

Que comenci rapid L'Exercit de la McGonagall que io no aguanto...ja m'havia acostumat a tenir capitols per llegir cada dos dies i no saps el qe m'aburriré

Continua així, ptons

Laiia




Avatarivi_potter 512 comentaris15/09/2008 a les 23:15:29
#17410Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

uoooooo geniaaliiisiiiim :)




Avatarnuria.potter 115 comentaris16/09/2008 a les 00:34:50
#17413Encara no he escrit cap fanfiction

Genial!! m ha encantat!! jo no volia k l acavesis pero vueno ja em llegire el nou!

patons*

nuria!*




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris16/09/2008 a les 12:36:51
#17415Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Heyaaa, moltes gràcies a tots, m'agrada que us agradi ^^

Mare de Déu, que només em queden 4 dies x marxar... buuuf!




Avatarclara_cat 53 comentaris16/09/2008 a les 16:58:08
#17419Encara no he escrit cap fanfiction

Osti no m'havia llegit el que havies posat al final pk tenia pressa però com és que t'envàs a escòcia??? Espero que et vagi molt bé i disfruta, ja ens aniràs informant!!

I una presgunta l'exercit de la McGo és la continuació del clan oi??????????? pk sinó vinc a escòcia i .......

Jajajaja!!

Que vagi bé i fins d'aquí molt poquet.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris16/09/2008 a les 18:08:55
#17421Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

jaja, a Escòcia vaiga a estudiar-hi el primer semestre del segon de carrera.

Sí, L'Exèrcit de la McGonagall és la continuació del Clan de Magatotis, no cal que vinguis a matar-me nio res XD




gemmaevans Anònim16/09/2008 a les 20:44:55
#17423Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!! wenu doncs re k ma agradat mol aket cap!! e rigut mol am las indirectes! i kina rabia k ma fet la xo!!  pro  wenu axo k sta mol b!! xdxdxd !!

FelIcItatSSSSSSSSS!!!!!!! ta surtit mol b tot!!! :)

dons axo k ma agradat mol aket ff i ia tink ganas d k penjis la continuacio!!!
jejeje! magrada mol el titol!! aveure ke pasa am akstes reliqias!! xdxdxd

penja els capitols aviat! sisplau!!! :P

~~Gemma~~

PD: am fas molta anveja! io tmb vull ana a escocia!!

***fins aviat***




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/09/2008 a les 01:23:02
#17430Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

10 punts x la marta_ginny. ;)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris21/09/2008 a les 13:16:44
#17446Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

bieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!

L'he endevinat!!!!!




Avatarnathalilupin 181 comentaris23/11/2008 a les 20:29:30
#17982Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols

wow nenaaaaaaa mencanta la veritat és que me l'he estat llegint tot encara que no t'hagi deixat cap comentari, ara només em faltara llegir lña segona part, vinga ens veiem wapa




nathalilupin




AvatarLuna Weasley 95 comentaris07/04/2009 a les 20:22:36
#18523Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Jooo. Jo no volia q s'acabes. pro ara... A devorar L'exèrcit de la McGonagall!!!!!!!!!!




Avatarlunalovegood 167 comentaris26/08/2009 a les 18:27:06
#19313Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

Ostres, que guai! M'ha encantat de veritat!
crec que he fet un rècord i me'ls he llegit tots en 2 dies i mig! no puc esperar començar la següent!




AvatarAriadna_Tonks 38 comentaris31/01/2010 a les 15:00:30
#21187Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Genial ja me le llegit tot!!

Ara començare el seguent.

Petons de:

Ariadna_Tonks




AvatarLuna Weasley 95 comentaris24/04/2010 a les 17:00:30
#21410Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Ah, pos l'ultim ja l'havia comentat...

És igual

VISCA EL CLAN DE MAGATOTIS!!!!!

~AL~




Avatarharry_james_potter 119 comentaris19/08/2010 a les 17:38:45
#21818Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Senzillament FANTÀSTIC!!!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris18/04/2013 a les 20:11:27
#23919Encara no he escrit cap fanfiction

¡Sincerament ha estat fantastica!!

Un petonas ben fort i segueix aix




Avatarhermione potter 237 comentaris10/08/2014 a les 17:01:35
#24882Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Primera Fic acabada ara ja seguiré amb les altres.

M'ha agradat molt, de veritat, ara et diré que tal les altres!!!




AvatarAntares_Black 374 comentaris22/08/2014 a les 19:57:02
#24942Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Que emocionant!!!

Quina idea més genial!!! M'ha encantat el capítol!!

Condemnar la McGonagall a la cadira elèctrica!? WTH! Això havia de ser un somni per força! Això sí, somni o no, jo tampoc no entregaria la meva vareta!! Suposo que pensaria «por lo que me queda en el convento... Que no es mogui ningú! Tothom a terra!!» hahahahaaaa

La Hermione i la *** de l'Edgecombe! Judici explosiu!!! I la veritat és que sí que has sabut mantenir l'emoció i el suspens! Et felicito! Però la Xo? Condemnaria el fill d'en Harry i el seus amics? No ho sé... De tota manera, què hi pinta l'Umbridge? WTH! Però si els centaures se la van endur “al huerto” “a empañar los cristales”!!! xD Vull dir... Els centaures es reprodueixen amb femelles humanes, oi? Vés a saber que se n'ha fet d'aquella cara de gripau...

Però... Em pensava que només havia estat cosa de la maleïda Skeeter d'escriure Hermione Weasley als seus articles... Per a mi, la Hermione conserva el cognom de soltera. O sia que per a mi continua sent Hermione Jean Granger. Però això és una opinió, eh.

Quin judici! Com he patit! I quina història que s'ha inventat la McGonagall!! Tota una novel·lota! Quins romanços han deixat anar durant el judici! xD Amb tot això de grimículum i l'ambrosina! Això t'ho has inventat?

Oh! En Malfoy! Quina sort que han tingut, perquè ell no sabia de què anava la mentida (i millor perquè vés a saber el que podria haver dit...). Quina xamba que hi encaixés tot! Li has donat un bon paper! I força clau! No m'estranya que el jurat ja estigués cansat de família!! xDD Quasi tots ho són!

Però sort que no els han preguntat per la “imaginària quarta plaça” de la moto voladora!! Vull dir, on va viatjar la Geena del camí de tornada... Perquè haurien d'haver explicat que posseïen una capa d'invisibilitat... Si els la confisquessin, no els confiscarien una capa qualsevol, sinó LA capa que fa invisible!!!!!!!! Això sí que enredaria la troca!!!

Em pensava que es prendria el Veritaserum en Malfoy... Però només podia passar a la meva ment perquè no és gaire coherent... Si més no, l'Agatha s'hauria estalviat de fer un malefici imperdonable durant una vista oral!

Per cert, ens hem quedat sense saber el patronus de l'Alice! Ah! I l'autèntic emmetzinador! Quan l'enxampi no tindré manies de maleficis imperdonables!!!!

Antares

PD: A continuació et deixo un comentari general de tota la fic ;)




AvatarAntares_Black 374 comentaris22/08/2014 a les 20:00:33
#24943Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; En conjunt, la fic és genial!!! M'ha agradat molt!!

La veritat és que és força diferent de les que havia llegit fins ara, en el sentit que és més llarga, conclou i té una bona trama. I que està molt ben escrita! I això que l'escrivies sobre la marxa. Jo sóc més de planificar i de modificar molt abans de penjar. La del Senyor dels Horricreus, però, n'és una excepció xD Aquesta és més d'humor boig hehe És la meva primera fanfiction i, quan la vaig començar a escriure, pràcticament encara no n'havia llegida cap... (va ser més aviat una proposta esbojarrada d'un amic). Encara que no et pensis pas que ara n'hagi llegides gaire, de fanfics...

Sí que és cert que hauries de repassar més a fons, perquè tens descuits força sovint. Faltes d'ortografia com a tal no pas, però sí que hi ha alguna paraula per una altra, estructures incorrectes i confusions (com ara algun nom per un altre). Els capítols són llargs (en relació a d'altres fics) i s'introdueixen l'un a l'altre: hi ha una continuïtat i una coherència.

La teva història té molta personalitat, a més. Empres un llenguatge contundent i no tens manies (ja m'entens ;) ). Tens un estil propi amb un sentit de l'humor que la fa molt entretinguda i divertida. Els teus personatges es mouen com tu els mous. Aconsegueixes que els vegem tal com tu els veus. N'aferres el control, així com el de les seqüències en conjunt, i això és una cosa molt positiva.

Espero que no et prenguessis malament cap de les crítiques que t'he anat fent al llarg dels capítols. Sempre ho faig amb la millor intenció! :)

L'he gaudida molt!

Això sí: he trobat a faltar en Peeves i els fantasmes!! ;)

Tinc ganes de començar l'Exèrcit de la McGonagall (el títol mateix em resulta captivador hehe). Tanmateix, crec que encara em sento empatxada i he d'esperar que se'm passi un xic la ressaca lectora! xD Quan comenci a llegir també et comentaré. Espero trigar el mínim a posar-me al dia de la Crònica dels Tres Germans!! :D

Fins aviat,

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 23:08:08
#24969Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ohhh, que bé que t'hagi agradat, ara t'envio un MP per fer una resposta així general! ^^




hermione_phoenix 42 comentaris03/02/2016 a les 09:33:20
#26552Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

Felicitats!!!! Es una molt bona història




irinawatson06 105 comentaris14/01/2017 a les 21:46:34
#27022Encara no he escrit cap fanfiction

m'ha agradat molt però al principi m'he cagat una miqueta.... ara continuaré llegint la teva saga de fanfics que si és com aques fanfic, m'encantara moltissim. un petó😘