Julie Potter - Capítol 20: Passa el temps
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 10/10/2008 a les 19:14:48
Última modificació 28/05/2009 a les 18:45:14
Tots els capítols de Julie Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 20: Passa el temps

 

Capítol 20: Passa el temps


La Marta 3 es va despertar amb els primers rajos de sol: havia dormit malament, però no esperava trobar-se al llit de davant, adormit i mirant cap allà... a en Mike. Va semblar que es començava a despertar, i immediatament i sense saber per què es va fer l'adormida.




En Mike es va despertar amb els primers rajos de sol. Es va aixecar i es va disposar a vestir-se quan va sentir un soroll al llit del costat: la Marta 3 seguia dormint, s'ho devia haver imaginat. Va obrir la maleta i va mirar què es podia posar. El professor Dumbledore li havia dit que pel ball, no es podia de posar el mateix vestit que pel de Hogwarts, perquè havia de ser de gala. I el ball era avui a la nit, cosa que seria una sorpresa per tots els alumnes. Però per ell no. De cop, es va girar, ara si que no havien sigut imaginacions, segur. La Marta 3 s'havia despertat, però no li va dirigir la paraula. Es va limitar a aixecar-se i agafar xocolata del plat de la tauleta. Havia dormit amb la mateixa roba que havia portat el dia anterior, i només quan es va adonar que no tenia res per fer, li va dir alguna cosa al Mike.

-Quan marxeu?

-Elles avui al migdia, jo em quedo tres dies.

-Què? Tu qui ets, el nen mimat del Dumbledore? Que et permet tot el que li demanes o què?

-Doncs no, llesta, li he demanat moltes altres coses que no m'ha permès.

-Ah sí? Doncs nen no sé què li DEMANES PERQUÈ AMB TOT EL QUE ET CONCEDEIX ES PODRIA ESCRIURE UN LLIBRE!

Les altres, mentrestant, ja s'havien despertat amb els crits, i la directora de Il Palloncino i el Dumbledore ja hi havien arribat.

-Senyoreta... ja veig que es troba millor... per tant, pot fer el vestit del ball, els seus companys l'acabaran avui, però Madame Donnabella ha accedit a deixar-los fer i mentrestant els deixarà a vostès el seu temps, els ensenyarà la costura màgica: tenen dues hores. Els altres n'han tingut tres, així que s'hauran d'espavilar. En Mike també es quedarà a fer-lo, ahir li vam fer la prova i és de l'aigua, per tant haurà de portar el vestit blau. Només els dic una cosa: el ball serà en un dels pròxims tres dies... així que ja cal que es posin les piles. Pel que fa a vostès dues... poden triar el vestit que vulguin... per alguna cosa tenen els quatre elements... poden triar el color que més els agradi. Tindran un gran ventall, 40 vestits...

-Sí, professor Dumbledore... ara els n'ensenyaré uns quants i podran triar.

-Gràcies, Madame Donnabella...

-De res... bé, nois, ara us ensenyaré els vestits.




-Us he de comunicar una cosa- va dir la directora de Il Palloncino a l'hora de sopar- d'aquí una hora comença el ball, i estaria bé que tinguéssin parella... perquè sinó no els deixarem entrar. Que tinguin molta sort i esperem veurel's a tots al ball.

-Què? A sobre s'hi ha d'anar amb parella?

-Marta, creus que aquí ens deixaran anar juntes?

-Segur que sí, fem una mica de teatre i tot solucionat...

-Va, pareu de fer el burro. No us deixaran, ja l'heu sentit. Ens anem a canviar ràpid, que si no no tindrem temps...

-Que no tindrem temps? Simona, tenim una hora! Una hora sencereta! Suficient per vestir-se!

-Bah, no em direu que no us voleu posar guapes...

-Nana! Què hi fas aquí?

-També vaig al cor, no sé si ho sabieu... si em deixeu, us faré miracles amb aquests cabells, què hi dieu? Va, què us sembla?

-Mmmmm... va, confiaré en tu.

-Va, jo també.

-D'acord, veniu amb mi, que m'ho passaré bé...

-Nana, vols que et digui una cosa? Em fas molta por...




-Hola, Nana! Ja ets aquí?

-Sí, he portat unes de Hogwarts de primer, que les deixaré genials, m'ho passaré sùper bé amb els seus cabells! Mira, són la Loren, la Marta 2, la Marta 3 i la Julie.

-Encantada! Jo sóc d'Alemanya, i em dic Agatha.




-Marta, escolta! Vols venir amb mi al ball? Ja saps, com a amics, perquè ens deixin entrar...

-I tu t'atreveixes a preguntar-m'ho? Justament tu?

-Sí, jo, quin problema tens amb mi?

-El problema que té és que ja m'ha dit a mi que sí, Mike. Ho sento per tu, però li hauràs de demanar a algú altre. La Marta 2 no va amb ningú, per exemple...

-Àlex, no t'aprofitis de la Marta per desampallegar-te del Mike, que si vol el puc fer fora d'aquí en un moment, i ho sap perfectament... oi que sí, Mike?

-Saps què? Millor que me'n vagi a preguntar-li a algú altre... adéu!




-Amb qui vas, tu, Julie?

-Amb en Jack. I vosaltres?

-Jo amb en Dean.- va dir la Marta 2.

-I en Malfoy t'ho ha preguntat?

-No, torna a anar amb la Laura...

-Jo vaig amb en Mike, es veu que no tenia ningú... m'aposto el que vulguis que la Marta 3 li ha donat carbassa...

-Parlant del papa de Roma... hola, Marta! Què, amb qui vas tu?

-Amb l'Àlex... i vosaltres?

-Jo amb en Dean, la Julie amb en Jack i la Loren amb en Mike... d'això parlàvem precisament ara... estavem apostant contra tu!

-Què? Què us he fet jo? Si jo soc una bona nena...

-Doncs mira, apostavem si li havies donat carbassa al Mike o no t'ho ha preguntat!

-Que potser ho dubtàveu? Noies, no entenc com heu pogut pensar que no ho he fet... és clar que li he donat carbassa! Pobret, haurieu d'haver vist la cara que ha posat quan li hem dit que anava amb l'Àlex i que s'hauria de buscar una altra parella...




I el ball va passar, sense cap més incident. Va arribar el dia en què en Mike va marxar, i l'ambient va poder deixar de tenir la tensió que hi havia. Van passar uns dies, i finalment, van marxar. La Julie no havia descobert qui havia sigut el que li havia fet lo de la cama. No va rebre més cartes de la Lydia ni n'hi va enviar. La gran sorpresa va ser la que van tenir un cop van tornar a Hogwarts...

-Ei! Quant de temps! Una setmana i ja se us trobava a faltar!

-Hola!!! Què, com ha anat per aquí a Hogwarts, sen's ha trobat a faltar?

-A la Julie als entrenaments de Quidditch, la veritat és que sí...

-Segur que te les has arreglat molt bé!

-Pensa que d'aquí unes setmanes tornem a tenir partit...

-Ostres, contra Hufflepuff, no me'n recordava!

-Podeu parar de parlar de Quidditch, si us plau?

-Per cert... on és en Mike?

-Ah, sí, ja sé de qui parles, Jack... el meu estimat ex-germà.

-Ex-germà? Què ha fet, ja?- va dir la Marta 3 mig en broma.

-Ah, ja... ja us ho explicarem...

-Per què no ara, Hermione?

-Perquè no, Ron, perquè ho dic jo i ja està, t'ha quedat clar?

-Hola, nois, ja heu tornat? Només us veniem a saludar, marxem, d'acord?

-Heu vist el mateix que jo o són al·lucinacions meves?

-Crec que no... és això el que ens havieu d'explicar?

-Sí, és clar... és que en Mike i la Desi surten junts des de fa tres dies.




Al cap de tres setmanes, tots eren al camp de Quidditch: era el partit de Gryffindor contra Hufflepuff. L'arbitrava l'Snape, cosa que podia fer perdre a Gryffindor... i es jugaven el primer lloc de la classificació de Quidditch. Al cap de cinc minuts s'acabava el partit. En Harry (i la Julie) havien atrapat la papallona. I Gryffindor havia guanyat.

Pel que feia als Gryffindors, la cosa no havia millorat molt: la Julie seguia sense rebre cap carta, en Mike i la Desi seguien sortint junts, i la Marta 3 s'havia fet molt amiga de l'Àlex (s'enviaven cartes cada dos per tres), la Loren, la Casey, la Bridget, les Martes i la Júlia anaven juntes a tot arreu. I en Harry havia sentit la conversa del Quirrell i l'Snape (NA si no sabeu quina és, pàgines 220 i 221, que em fa mandra escriure-ho). No sabien res més a part del que posava al cromo i al llibre de l'Hermione sobre en Nicolas Flamel.

El febrer es presentava fred. Els dies anaven passant. Fins que va arribar el 14...

-MARTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!! MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!

-Què? Deixeu-me dormir... (pausa). És veritat, que avui és el meu aniversari!!!

Aquell dia van fer una festa, i s'ho van passar bé tots junts. Fins al vespre...

La Marta 3 anava caminant tan tranquil·la pels passadissos. Va sentir un soroll darrere seu però no en va fer cas. Es va asseure a una escala amb una carta a la mà. Era de l'Àlex.


Hola, Marta!

Responent a la teva última carta, sí, el meu aniversari és el 24 de juny. En Mike i la Desi segueixen junts? I tu, com ho portes?


La Marta 3 va somriure. L'Àlex la tractava amb confiança, i ella li explicava tot, bé, tot no, però... era el seu millor amic, sempre havia tingut la Marta 2, però un nen que tingués més d'una neurona, no... mai. Va tornar a sentir un soroll i va aixecar el cap. No hi havia ningú.


Com esteu per Hogwarts? M'has d'explicar les noves... per Pirinë la Judit i l'Anna segueixen fent-se la vida impossible, com sempre... ara, que la nova més important és que a l'Agnès, la de la teva edat, i la Roser, l'altra de la teva edat, quasi que les han expulsat per haver sortit de nit...

Bé, que no sé què més explicar-te... espero que us vagi molt bé a tots!

Molts records


Àlex


La Marta 3 va agafar un paper i una ploma i es va disposar a contestar la carta, però llavors va sentir un altre soroll, va aixecar el cap i allà es va trobar, dret i mirant-la, en Mike.

-Què, una altra carta de l'Àlex?

-No t'importa.

-Casualment, sí que m'importa. Mira, Marta, parlem clar. Pot ser que ara no siguem tan amics com abans, però t'haig de fer una pregunta...

-Tan amics com abans? Quina ironia... no veig normal que t'hagis de ficar en la meva vida després d'un mes i mig sense parlar-me...

-Què ets amb l'Àlex?

-Què?

-Que què ets amb l'Àlex!? Esteu junts, oi que sí?

-Què? Mira, Mike, no sé què t'has cregut, però DESPRÉS D'UN MES I MIG VEIG QUE JA NO EM CONEIXES! HAS OBLIDAT QUI SÓC I COM SOC! SI TANTES GANES EN TENS, VOLS SABER QUI ÉS L'ÀLEX, PER MI? ÉS EL MEU MILLOR AMIC, EL QUE UN DIA VAS SER TU, PERÒ TE'N VAS ANAR AMB MADAME DESI! I ENS VAS DEIXAR A TOTS PENJATS!- i havent dit això, amb un murmuri, va dir:- Eres el meu millor amic...

I se'n va anar corrents, deixant a en Mike allà sol... i sense paraules.




-AAAAAAAAH! Feia dies que tenia ganes de cridar-li això a en Mike! Que s'aguanti, ja està bé, home! Que a sobre que ens deixa a tots penjats...! ( NA és veritat, feia dies que perfeccionava el discurset... i trobo que m'ha quedat força bé!)

-Què ha passat, ja?

-Res... que el Mike es pensa que és qui sap què... però deixa-ho estar, superaré tenir a Gryffindor un degenerat mental... Bona nit, noies.

-Bona nit!




El febrer va anar passant, amb algun incident, però res d'important. A mig març, l'Hermione va començar a estudiar.

-Hermione! Com pots començar a estudiar ja? Encara falten deu segles pels exàmens!

-Falten deu setmanes només! Això passa volant! I són uns exàmens molt importants, determinaran si passem a segon!

-Però si ja t'ho saps tot! Com pot ser que comencis a repassar? Nosaltres no ens sabem res i estem tan tranquils!

-Això mateix us provo de dir, estudieu, va, que no hi perdeu res!

-Sí, Hermione... jo també t'estimo molt.

-Ah sí? Doncs com que m'estimes tant, Julie, oi que m'acompanyaràs a la biblioteca, que haig de consultar un llibre?

-El que tu diguis, sempre ha de ser el que tu diguis...

Els professors els posaven més deures que mai, i la Julie va rebre una curta carta de la Lydia.


Julie!

Segueixo investigant, només t'envio una carta breu perquè sàpigues que estem bé. Saps alguna cosa més del meu follet i de la fada de l'Airina? I de la Vanessa i la Verònica? Records a tu i a la Llibertat. Un petó molt gros de totes dues:


Lydia i Airina



*Por eso esperaba

con la carita empapada

que llegaras con rosas

con mil rosas para mí...*


I el capi 20 ja està aquí! Farem una cosa... el dedicaré a 20 persones!


1- A l'Agatha Black, perquè "viu" a Hogsmeade!

2- A la Laura*Malfoy, perquè té l'internet espatllat!

3- A l'hpkarina, perquè li comenteu la ff que s'ho mereix!

4- A la Lizzzy, perquè sempre ha llegit la meva ff!

5- A la Ivi_potter, perquè em vaig oblidar de fer-la sortir a Hogwarts!

6- A la gemmaevans perquè segueixi comentant!

7- A l'Èlia, perquè comparteix afició de llibres amb mi!

8- A la Neus, perquè potser compartirà pena amb mi...

9- A la Cristina, perquè és la meva millor amiga de primer.

10- A l'Anna, perquè és la segona.

11- A la Jenny, perquè encara no m'ha deixat de banda.

12- Al Sergi, perquè ma cau molt b!

13- Al Rubén, perquè és el novato d'aquest curs!

14- A la Berta, per ser ella.

15- Al Gerard, perquè toca molt bé el piano!

16- A la Nana, perquè és la nostra sempai! I a la Hina-chan, perquè no ve a orquestra!

17- (triple) A la Criis, la Ivet i la Laia 1, perquè són elles i ningú ho canviarà.

18- A la Júlia, per voler muntar sempre el pollo.

19- A l'Anna 2, perquè s'espanta moooooooolt fàcilment.

20- I a la Marta 2, perquè és la millor i perquè em dona la gana.


A tots vosaltres: GRÀCIES!!!!!


Bé, i acabades les dedicatòries, sobretot, sobretot, comenteu.


Tres petons


Marta 3


Llegit 1235 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris11/10/2008 a les 10:20:08
#17557Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Uaaa, k xulo quantes coses que passen! Mola molt la història del Mike i la Marta3!

Ei, que guai, he sortit jo d'alumna alemanya!

Bé, res, anima't i segueix aviat, que sembla que ultimament estas inspirada! Petons des de Hogsmeade! XD




Avatarhpkarina 373 comentaris11/10/2008 a les 11:45:09
#17558Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Molaaaa!!

pobra Marta 3, tindria qe sortir amb en Mike... però en Mike és una mica idiota...

xD

una pergunta, la Roser que quasi expulsen sóc jo o és l'altra? és que no m'enrecorde quina era jo... xD

Gràcies per dedicar-me el capi! =)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris11/10/2008 a les 13:56:34
#17560Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

és l'altra, que a tu no t'expulso, hpkarina...




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris11/10/2008 a les 16:00:50
#17565Encara no he escrit cap fanfiction

Mike=unineuronal o mononeuronal.

Esta molt be el capi!!!! El Pum ha fet PUM, oy?¿? (I despres dius que soc jo la que explota amb massa facilitat...)

Bueno.... Continua aviat!!!

Marta 2

P.D. Per cert, la percistencia el la clau, si caus tornat a aixecar i torna a intentar i si et tornes a caure amunt una altre vegada! (em sembla que es la unica cosa que he apres de Naruto)




lizzzy 74 comentaris13/10/2008 a les 22:04:19
#17597Encara no he escrit cap fanfiction

eiii wapa moltissimes gracies x afegir-me a mi a la llista de dedicatories, tenint en compte ke sok bastant recent enkara jeje. aket capi ma agradat molt!!!! la martaa 3 - l'alex - en mike jajjaa m'agrada molt el lio entre akests tres! jeje i la julie ke enkara no sabem gaire cosa d'ella, havera si explikes algu mes :P jeje buenu continua avit plissss i moltes gracies x escriure-la.

lizzzy




Avatarnuria.potter 115 comentaris08/11/2008 a les 04:09:13
#17801Encara no he escrit cap fanfiction

Genial!! avui kom k es divendres m en he llegit 2 cap i potse m en llegeixo un altre no se. T ho torno ha dir un altr com, Genial!!!

Ara ja nomes amb keden 4 capitols per atraparvos xD ! Genial!!

 &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;         NuriA!*