L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 2: Misteris, per variar
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 11/10/2008 a les 12:54:32
Última modificació 11/10/2008 a les 13:03:07
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 2: Misteris, per variar

Heyaaa!

Thank you very much pels... 11 COMENTARIS que he aconseguit en només dos dies! És una càlida benvinguda, estic súperemocionada, snif, snif.

I know que vaig dir que NO publicaria cada dos dies, però la inspiració va com va, ara he publicat en dos dies i ara potser no torno a publicar en dues setmanes...!

Actually, aquest cap de setmana no tinc massa feina i, a més, els meus amics d'aquí St Andrews avui han marxat a una excursió a la qual jo no he pogut entrar perquè no quedaven places lliures i no tinc cap pla pel dissabte, que ja és trist. De manera que he aprofitat el matí per escriure.

Anyway, espero que no tornin massa cansats de l'excursió i tinguin ganes de sortir aquesta nit, perquè si no em volo el cap... XD.

Nevermind. Que us deixo amb el capítol i em callo ja! Espero que us agradi...!


2- Misteris, per variar

Ja eren les set de la tarda i el James era a la seva habitació sense saber ben bé què fer. Va agafar una bosseta de llaminadures muggles que s'havia comprat el dia anterior i es va estirar al llit, avorrit. El dia abans havia estat molt entretingut, amb els seus germans i els Longbottom (a ells també els deixaven anar a Dublín) però aquell havia estat un dia gos. S'havia aixecat tard, com gairebé sempre durant les vacances d'estiu, i s'havia passat la major part del dia mirant la televisió amb la Lily. I ara ja feia una hora que havien sopat i no tenia res més a fer.

Va agafar una llaminadura a l'atzar i se la va emportar a la boca. Feia molt que no sabia res de la Geena, què devia fer? Esperava que estigués més recuperada de la mort de la seva mare... coneixent-la segur que s'havia passat tot l'estiu llegint llibres d'història de la màgia per descobrir alguna cosa nova sobre els fundadors de Hogwarts, o sobre la relíquia dels Anastassakis. Almenys això és el que li havia dit que tenia intenció de fer aquell estiu, segons deia l'última carta que li havia enviat la segona setmana de juliol.

I, aleshores, com si algú li hagués estat llegint el pensament, va sentir la veu de la Geena, que sortia de la butxaca de la seva jaqueta, que tenia penjada sobre la cadira de l'escriptori.

—James? James, que hi ets?

El James es va aixecar de seguida del llit i va córrer a treure de la seva butxaca un mirallet, on hi va veure els ulls mel de la seva amiga d'Atenes.

—Geena! —va exclamar el James—. Hola, com estàs? Ara mateix estava pensant què devies estar fent, quina casualitat...

—James, escolta, que t'he d'explicar coses importants —va dir la Geena amb un xiuxiueig—. Els Longbottom no contesten i ho he d'explicar a algú.

—El Frank i l'Alice tenen molta feina a la Marmita Foradada els caps de setmana... —els va excusar el Frank.

—Ja, si no ho dic per això, és que...

—Per què em parles tan baixet? —va voler saber el James.

—Perquè no vull que em sentin el Paris i el meu pare —va contestar la noia, mentre donava una llambregada al seu voltant.

—Ah, que és alguna cosa de la relíquia? —va preguntar el James, i després va afegir—: No els ho penses explicar, al teu pare i al teu germà?

—Mmm... encara no ho he decidit —va fer la Geena—. Potser més endavant. La meva mare no ho va explicar a ningú i no sé si jo hauria de fer-ho...

—Ja...

—Bé, és igual, ara escolta. Fa uns minuts que acabo de rebre una carta —va explicar la Geena—. Anònima —va afegir—. Escrita amb retalls de revistes.

—De l'Oracle —va assentir el James.

—De la que suposem que és l'Oracle, sí —va corregir la Geena.

—I?

—I... és que és una mica estrany... mira què posava...

Els ulls de la Geena van desaparèixer del mirallet i, en comptes d'això hi va aparèixer un tros de pergamí d'un to taronjós, com tots els que rebien de l'Oracle, però aquesta vegada no era cap frase, ni cap lloc ni cap data. Només hi havia un nom, el de la Geena, i a sota un símbol. Un símbol que el James no va reconèixer, era un cercle amb un pal. El James va pensar que com a molt podia semblar una piruleta, no gaire cosa més.

—És estrany, oi? —va comentar la veu de la Geena.

El James va assentir sense dir res, i es va tornar a mirar el que posava en el trosset de pergamí:

GeeNa THaLaSSiNoS

http://i36.tinypic.com/2v0ing2.jpg

(NA: No em deixa posar la imatge, apreteu el link i veureu el símbol)

—Que saps què vol dir, aquest símbol?

—No —va fer la Geena—. Esperava que potser vosaltres en sabríeu alguna cosa...

—Ni idea —va dir el James, fent que no amb el cap—. Escolta, ho puc preguntar als rondadors, què et sembla?

—Sí, genial...! —va exclamar la Geena.

—Espera't uns segons, doncs...

El James va córrer cap al seu escriptori es va treure una clau de la butxaca dels pantalons. Es va ajupir i va fer girar la clau dins el pany del calaix de baix de tot, que era on guardava les coses que no podia portar a sobre quan no era a Hogwarts i que no volia que ningú veiés i/o remenés. Va obrir el calaix: hi havia la seva vareta (per no sentir-se temptat a fer-la servir durant les vacances), el Mapa de Magatotis i, en un racó, un anell d'or amb una pedra negra trencada pel mig. El James el va agafar i se'l va posar.

—Lily, James, Sirius, Remus... veniu.

Quatre figures translúcides van aparèixer al seu costat.

—Ei, ja era horaaaa... —va dir el Sirius amb un badall—. És molt avorrit tot allò...

—Què passa? —va preguntar el seu avi—. Necessites ajuda?

—Sí —va assentir el James—. Bé, la Geena en necessita... avui ha rebut una nota estranya i hi havia un símbol... aquest —va dir deixant-los veure el mirallet—. El reconeixeu?

El Forcat, el Sirius i la Lily van fer que no amb el cap. El Remus però, se'l va mirar detingudament.

—Et sona, Remus?

—No ben bé... —va fer el Remus— però me'n sonen altres de semblants... sembla un símbol d'un clan.

—Què vols dir, un clan? —va preguntar la veu de la Geena a través del mirallet.

—Clans —va repetir el Remus—. Grups de persones que tenen alguna cosa genètica en comú. El homes llops, per exemple, o els vampirs. Actualment ja no en queden gaires, però abans n'hi havia molts... es van anar extingint. Tenien símbols per identificar-se, i acostumaven a ser d'aquests senzills. El dels homes llop és un cercle partit per la meitat, representa la lluna. El dels vampirs és una creu llatina a l'inrevés, si no m'equivoco. Potser hauries de buscar clans antics, Geena, com ara els druides, les Oracles o les banshees.

—Així són com... races, això dels clans? —va voler saber el James.

—Més o menys —va contestar el Remus—. Són humans o semihumans que tenen qualitats genètiques especials que els donen uns tipus de poders determinats.

—Vaja, així el Clan de Magatotis no és ben bé un clan... —es va decepcionar una mica el James.

—Però ho serà! —el va tallar de seguida el Sirius—. Quan us feu animàgics ja tindreu alguna cosa genètica en comú!

—Altra vegada amb això dels animàgics —va dir la Lily, posant els ulls en blanc—. Sirius, això dels animàgics era només per si els feien fora de Hogwarts... ara no tenen cap necessitat de fer una cosa tan arriscada.

Va semblar que el Sirius es desinflava de cop. El James no va poder evitar somriure, el Sirius tenia alguna cosa que li encantava.

—Però està bé que siguin animàgics...

—No, Sirius, tu només vols que segueixin els teus passos i siguin tan temeraris com tu! Mare meva, Sirius, fes el favor de madurar d'una vegada!

—Lily, para —li va dir el Forcat.

—No! —va exclamar la Lily— És el meu nét, entesos? No vull que es fiqui en perill només perquè el Sirius vol viure a través d'uns nens...!

—No és veritat! —va cridar el Sirius— Per què sempre dieu tots el mateix? Jo només vull que visquin la vida i que s'ho passin bé, com fèiem nosaltres.

—I que acabin tots morts de joves com nosaltres, no? —va contraatacar la Lily—. O tancats a Azkaban, potser? Primer perquè estava tancat, ara perquè està mort! Per l'amor de Déu, Sirius, supera-ho d'una vegada...!

Aleshores el Sirius va posar una mirada tenebrosa que el James encara no li havia vist mai.

—Àvia, siusplau, no us baralleu, eh? —va intervenir el James, perquè no li agradava que els seus mentors es barallessin, i molt menys per culpa seva—. Això és cosa nostra i ja ho parlarem el Frank, l'Alice la Geena i jo quan sigui el moment...

La Lily va callar, però va fer un sospir. El Sirius se'n va anar a un racó, amb la mirada fosca i ens braços encreuats, i es va recolzar a la paret de la que havia estat la seva pròpia habitació. El Remus intentava passar desapercebut cada vegada que ho havia discussions d'aquella mena, normalment entre el Sirius i la Lily, en què ella l'acusava a ell d'instigar al seu nét i companyia a fer coses il·legals i ell es revoltava perquè pensava que ella era una sobreprotectora avorrida que no deixava que els nois decidissin per ells mateixos el que havien de fer.

El Forcat per la seva banda, mai es posava de cantó de ningú perquè no tenia del tot clar si devia més lleialtat a la Lily o al Sirius, de manera que es mantenia al marge i es guanyava les males mirades de tots dos per no fer-los costat.

—Bé... —va fer la veu de la Geena, decididament per trencar la tensió de la situació—. Gràcies per la informació, Remus, demà mateix em posaré a buscar informació sobre això dels clans... Marxo, James, que aquí a Grècia és molt tard... ens veiem a Dublín!

—Si, és clar —va fer el James—. Fins aviat.

La Geena va tallar la connexió i el mirallet del James va tornar a tenir l'aspecte d'un mirall normal i corrent. El James el va anar a desar al calaix mentre els rondadors es miraven els peus, incòmodes.

—Espero que la Geena tingui sort buscant... —va comentar el Remus.

—Sí, jo també —va fer el James.

—No ho diguis tan alt, que potser et sent la Lily —va dir el Sirius irònicament—. Potser ho troba massa perillós, també.

—No capgiris les coses, eh? —va saltar la Lily.

Ja hi tornaven a ser.

—Va, va, va, pareu! —anava cridant el James, però els altres com si sentissin ploure.

—No em puc creure que et quedessis a càrrec del Harry! Menys mal que el meu fill sí que té dos dits de front i no et feia gaire cas...!

—Com t'atreveixes? Saps perfectament que m'estimava al Harry més que cap altra cosa, i em sembla que el vaig ajudar unes quantes vegades. I li vaig donar bons consells!

—Sí, i sempre acabava amb l'aigua al coll.

—Mira, no era jo, el seu pare, d'acord? No és culpa meva que vosaltres fóssiu mo... —el Sirius va callar de cop i els seus ulls encara es van enfosquir més—. Sí, sí que va ser culpa meva.

—No, Sirius, això sí que no! —va saltar el Forcat de seguida mentre corria al seu costat—. Eh, ja n'hem parlat, em sents? Vam ser la Lily i jo els qui vam acceptar confiar amb en Cuapelada, d'acord?

—Sí, és que tu també tens uns amics... —va dir-li la Lily al James.

Allà sí que la va cagar amb el Sirius. El James ho va notar de seguida.

—Que el James tenia uns amics que què? Doncs mira que els teus! —va exclamar—. Tu anaves amb el nas-de-mocs, per si no te'n recordes!

—I no tenia res de dolent —va contestar la Lily.

—Que no tenia...? Que no tenia res de dolent? —es va escandalitzar el Sirius, portant-se les mans al cap—. La mare que la va parir! James, està insinuant que l'Snape era més bon amic que jo?

—No, no, Sirius, és clar que no... —es va apressar a dir el Forcat.

—Perquè a mi em sembla que és exactament el que està dient... —va dir el Sirius, que treia foc pels queixals—. L'Snape sí que no, eh? Això no sí que no ho toleraré!

—Doncs demostra que tens una mica de seny i deixa de ser tan temerari!

—Vaig haver de ser temerari per sobreviure! —es va defensar el Sirius—. No tots vam tenir una vida fàcil, saps?

—Creus que jo vaig tenir una vida fàcil, Sirius? —va exclamar la Lily— Vaig morir quan tenia 21 anys!

—I jo també! —va exclamar el Sirius, i tots van callar—. La meva vida es va acabar quan vaig saber que el Voldemort us havia matat!

—Molt bé, molt bé! —els va tallar el James, que li semblava que ja n'havia tingut prou—. Suficient, esteu a casa meva, a la meva habitació (amb el teu permís, Sirius) i ara si no us fa res, deixareu de cridar-vos, eh?

Les seves paraules van quedar interrompudes quan la porta de la seva habitació es va obrir i l'Albus i la Lily (la germaneta) van treure el cap per la porta. Al James se li va glaçar la sang a les venes durant uns instants, fins que es va adonar que els seus germans no podien veure als rondadors.

—Amb qui parlaves, James? —va preguntar l'Albus, mirant al seu voltant, que era (per a ell) buit.

—Eh... amb ningú —va contestar de seguida el James—. Parlava sol...

L'Albus i la Lily es van mirar.

—Cada dia està pitjor... —va comentar la Lily, i després van tancar la porta i van tornar a marxar.

—Bé —va dir el James—. Em sembla que serà millor que vosaltres també marxeu, gràcies per l'ajuda...

El Sirius va desaparèixer el primer, de seguida, encara amb la mirada fosca i el posat dolgut. El Remus va fer un sospir i el va seguir. Després va desaparèixer la Lily, negant amb el cap. El James avi, abans de desaparèixer, li va dir al seu nét:

—Sigui com sigui, el Clan de Magatotis continua sent un clan de veritat.

—Sí? —va fer el James.

—Sí —va assentir e seu avi—. Perquè tots teniu una habilitat en comú.

—Quina? —va riure el James— El quidditch?

—No. Que podeu parlar amb els morts. Quanta gent coneixes que pugui dir el mateix?

*   *   *

L'endemà el matí el va despertar (com gairebé sempre que estava casa) la petita Lily, que se li va tirar a sobre reclamant el seu germà.

—L'esmorzar és taula, Jamesy!

—Ouch! —va fer el James quan es va veure literalment aixafat per la seva germana—. Tinc unes ganes de tornar a Hogwarts... era broma! —va afegir de seguida quan la Lily es va posar a repartir cops de puny—. Que no veus que et trobo molt a faltar?

—De debò?

—És clar que sí, petitona... vine aquí! —i la va agafar en braços i se la penjar a l'esquena com un sac de patates, i la va portar fins a la cuina, on els seus pares i el seu germà ja els esperaven mentre menjaven salsitxes i bacó—. A veure, porto un carregament de cinquanta quilos de Lilian Potter pel número dotze de la Plaça Grimmauld.

—Sí, moltes gràcies —va dir el Harry seriosament, seguint-li el joc— Deixi-ho aquí... i va assenyalar la cadira del seu costat.

El James es va descarregar la Lily i la va deixar asseguda a taula, i després va anar a buscar el seu plat de salsitxes que el Kreacher acabava de treure del foc.

—Sabeu que el vostre fill gran ara parla sol? —va comentar l'Albus.

—Què? —es va estranyar el James.

Molt bé, Al, moltes gràcies, va pensar el James, ets un bon germà. Canvi de tema, ara mateix, ja!

—Sabeu que el vostre fill petit no sabia volar en escombra quan va arribar a Hogwarts?

—Quèèèè? —va exclamar el seu pare, alarmat.

—Ei!! —es va enfurismar l'Albus—. Em vas prometre que no els ho diries!

—Tu em fas quedar malament, jo et faig quedar malament —va contestar el James tranquil·lament mentre veia com el seu pare s'escandalitzava. L'Albus se'l va mirar enfadat.

—El James passa algunes nits fora de la sala de Gryffindor! —va exclamar, posant-se dret, i el Harry i la Ginny es van mirar el James.

—L'Al va copiar a l'examen de pocions!

Van girar les cares cap a l'Albus.

—Ara t'has passat! —es va escandalitzar l'Albus— El James em va fer entrar al teu despatx amb ell la nit de Nadal!

—Ha, aquesta ja la sabien! —va exclamar el James—. L'Al va fer volar pels aires la torre de Gryffindor la primera vegada!

—Perquè el James em va obligar a guardar-li el seus petards!

—L'Al va fer màgia l'altre dia a casa!

—El James és qui esquitxa el mirall del bany amb la pasta de dents!

—L'Al esquitxa la tapa del vàter, i no diré amb què.

—El James... el James encara dorm amb el seu lleó de peluix!

El James ja no sabia què més dir, i ara els seus pares se'l miraven a ell.

—Ja, sí, però tu no sabies volar!

En aquell moment la conversa es va interrompre quan quatre mussols van entrar per la finestra de la cuina. El Harry, que semblava que trobava la baralla dels seus fills d'allò més divertida (no com la Ginny, que semblava força enfadada amb totes les coses que acabava de sentir), es va aixecar per anar a mirar les cartes, mentre el James i l'Albus es seguien tirant els plats pel cap.

—Ginny, aquesta és per tu... de la redacció del Periòdic Profètic.

—Oh, merda, segur que em toca cobrir el partit d'aquesta nit... —va dir mentre agafava a carta que li allargava el James—. Les altres són per tu, de la Conselleria?

—Sí... —va sospirar el Harry, mentre les anava obrint.

El James s'hi va fixar, la primera semblava la lletra del tiet Ron, la segona semblava una carta oficial perquè duia gravat l'anagrama de la Conselleria... i la tercera no la va poder veure perquè el Harry la va tapar i la va tornar a desar de seguida dins el sobre.

—Ginny, tens alguna ploma a mà, és que hauria de contestar una cosa de seguida...

La Ginny li va donar una ploma de seguida, i el Harry es va posar a gargotejar sobre el marbre de sota la finestra, on esperaven els mussols. Al cap d'una estona, els tres mussols van marxar, un d'ells amb una resposta lligada a la pota, i el Harry va tornar a seure a taula i es va acabar el te d'un glop.

—Bé, he d'anar a repassar aquests informes de la Conselleria abans de marxar a treballar. Vaig al despatx.

Abans d'aixecar-se, però, el James va notar que el seu pare li deixava alguna cosa a la falda. Quan el Harry va haver sortit de la cuina, va passar la mà per sota la taula i va notar que era un paper doblegat per la meitat. Dissimuladament, el va desplegar i hi va donar una llambregada, estava escrit amb la lletra del seu pare, segurament l'acabava d'escriure feia una instants.

Quan acabis d'esmorzar puja al meu despatx sense que ho sàpiguen.

El James va tornar a doblegar la nota i se la va guardar a la butxaca ràpidament. Ara ja podia anar al despatx, pel que es veia? Des de quan, eh? Què devia voler d'ell, el seu pare? Tot encuriosit, es va acabar de menjar les salsitxes ràpidament, i es va veure el te.

—Mmm... vaig a la meva habitació a escriure una carta a la Geena.

Dit això, va marxar de la cuina i va pujar escales amunt, però va passar de llarg del seu pis i va continuar cap amunt, fins al pis de dalt de tot, on hi havia el despatx del seu pare. Va picar a la porta, va entrar, i va tancar la porta darrere seu.

—Hola.

El James va mirar al seu voltant, la sala estava encara més plena del que havia estat l'últim cop que hi havia entrat, feia gairebé un any.

Les parets estaven completament recobertes de retalls de papers de diaris i notes que havia escrit el Harry, un mapa mundi amb algunes xinxetes clavades en puts aleatoris (en la mirada d'algú que no sabés de què eren), i fotografies de presos d'Azkaban i altres sospitosos que estaven en busca i captura i de peixos grossos de la comunitat màgica (des d'en Kingsley Shakebolt fins al Draco Malfoy, passant per la Minerva McGonagall). A l'esquerra hi havia una llar de foc que cremava, i el centre de la sala estava ocupat per un gran escriptori a rebentar de papers, informes, notes, llibres, pergamins, plomes i tinters.

—I després us queixeu del desordre de la meva habitació... —va comentar el James.

—Ja. Seu un moment, James —va dir el Harry, que estava tatxant algunes paraules d'uns papers.

El James va mirar al seu voltant intentant veure algun lloc on poués seure. Va descobrir un tamboret sota d'una pila de pergamins, que va agafar i va apilar a sobre la taula, va agafar el tamboret, el va posar davant del seu pare i va seure.

—Què passa? —va preguntar finalment.

El Harry va deixar el que estava fent i va agafar un dels sobres que li acabaven d'arribar aquell matí, el que contenia la carta que el James no havia pogut veure.

—Obre'l —va dir el Harry, i el James va obeir.

—Oh, —va fer el James, quan va veure el pergamí taronjós que hi havia dins.

Altre vegada...

eLS VLaDS S'aCoSTeN.

S'eSTà PRePaRaNT.

eSTiGueu aLeRTa.

—Els Vlads s'acosten? —va llegir el James—. Què són els Vlads?

—No en tinc ni idea —va contestar el Harry—. Et volia preguntar... perquè ja és la quarta nota d'aquesta mena que rebo. Tu també en vas rebre una quan tot allò de l'emmetzinament de la McGonagall. Vas dir que sabies qui era.

—Mmm sí —va contestar el James—. Bé, ho suposo, més que res perquè no pot ser ningú més...

—Qui és? —va preguntar el Harry— Qui és aquesta ànima caritativa que sembla que ens està ajudant desinteressadament?

El James se'l va mirar, vacil·lant. No tenia del tot clar si li podia explicar o no. Va decidir que mentre no parlés de res de la Geena, no hi hauria problema.

—És l'Oracle de Delfos.

—L'Oracle de Delfos? —va repetir el Harry—. Una Oracle d'aquelles de l'antiguitat que tenien els grecs? Aquelles noies joves que predeien el futur? Pensava que ja no existien...

—Ja, nosaltres també, fins l'any passat, quan vam anar a Grècia. Les Oracles són éssers que van néixer i viure en l'antiga Grècia, però són immortals. I ja no són tan joves, que diguem. En tenien una a cada ciutat important, i quan érem allà vam conèixer la de Delfos, que va fer la profecia aquella de la McGonagall. Per això sé que ha de ser ella, perquè aquella profecia només la vam sentir ella, la Geena, els Longbottom i jo. I no ha estat cap dels meus amics, ja t'ho dic jo.

—Ja... —va fer el Harry, pensatiu—. I... s'hi pot confiar?

—Home, jo crec que sí —va dir el James—. Al cap i a la fi tot el que ha fet fins ara és ajudar-nos no?

—Doncs el que no entenc és perquè les envia com si fossin cartes anònimes. Quin mal hi ha en que sapiguem qui és?

—No ho sé —va contestar el James—. Potser és que no vol que la descobreixin els altres... vull dir, si interceptessin les cartes, o alguna cosa d'aquestes...

—Ja... doncs molt bé, gràcies —va dir el Harry—. Si rebeu alguna d'aquestes cartes fes-m'ho saber, eh?

El James es va quedar una mica perplex amb aquella última frase. La Geena n'havia rebut una el dia abans, però era sobre la relíquia, i si ella no ho havia explicat al seu pare, ell no li explicaria al seu, per molt Cap de Departament d'Aurors que pogués ser.

—Sí, és clar —va dir mentre s'aixecava—. Què penses fer amb això dels Vlads?

—Doncs... —va fer el Harry, distret— investigaré què poden ser i després prepararem... eh, em sembla que a tu això no t'incumbeix —va afegir quan es va adonar que estava rebel·lant informació que es podia considerar confidencial, i es va posar seriós de cop—. I no comentis a ningú res del que hem parlat aquí, eh?

—És clar —va sospirar el James, i va sortir de l'habitació.

Què s'havia pensat el seu pare? En començava a estar una mica fart d'ell. El James no estava a les seves ordres, no el podia tractar com a un dels seus aurors... en un moment el renyava per les trapelleries, al següent li demanava ajuda professional i després el tractava com un dels seus suboficials a qui no es pot confiar segons quins secrets però sí que se li pot donar ordres, no? I a sobre tingues la boca callada i no diguis res a ningú.

—A mi no em pagues per tenir-me al teu equip... —va murmurar el James, mentre baixava les escales cap a la seva habitació i es treia el mirallet de la butxaca—. Frank, que hi ets? Podem quedar aquesta tarda els tres? Us he d'explicar unes quantes coses...


Well, a mi m'agrada molt com ha quedat, espero que a vosaltres també! No espero que resolgueu cap dels misteris, més que res perquè són coses que no sabeu perquè me les estic inventant sobre la marxa, de manera que seria força desconcertant que vingués algú (i per "algú" vull dir el rodlel14 XD) i digués "Ei, jo sé què és, aquest símbol!". jajajaja. Ni se us acudeixi, eh? XD

So, vaig al poble a comprar queviures pel cap de setmana, que vagi bé!

Kisses de pyramiditties (són unes llaminadures d'aquí que estan molt bones)

See you!

Agatha Black, OK. UK.

PS: us agrada el dibuix de la nova fanfic? No sé si ho haureu vist, però he modificat també el del Clan de Magatotis (bé, només hi he afegit una frase d'aquestes de Harry Potter). Aquesta cita és del Harry, però en català no m'agradava i l'he deixat en anglès. La del Clan de Magatotis és de l'Snape, i la trobo genial per la fanfic! Digueu-me si us agraden!


Llegit 1485 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarclara_cat 53 comentaris11/10/2008 a les 13:40:12
#17559Encara no he escrit cap fanfiction

Primeraaaaaa!!!

Eis està molt bé però al dibuix no surt ningú del clan de magatotis. Mola molt de moment.

Continua aviat!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris11/10/2008 a les 13:59:17
#17561Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ja, esk als del clan de magatotis ja els vaig posar a la primera fanfic, i volia que sortissin els altres, xk en aquesta intentare donar una mica més d'importancia als petits, pobres, que sempre sortien només de passada.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris11/10/2008 a les 14:11:38
#17562Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Guaaaaaaaaaaaaaaaaaai!

Va a veure si tardes una miica menys de dues setmanes, eh? Que ja ens vas fer esperar molt pel capi 1... ara que jo ja penjo més sovint tu no deixis de fer-ho!

1 pto mOOOlt gros

Marta 3




Avatarnuria.potter 115 comentaris11/10/2008 a les 17:55:11
#17569Encara no he escrit cap fanfiction

G E N I A L !


Ei m encanta!

continua aviat!!

patOns!


                    &nb sp;           Nuria*




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris11/10/2008 a les 19:26:38
#17570Encara no he escrit cap fanfiction

Es el clan dels vampirs? Vald Dracul va ser el que va donar peu a la llegenda de Dracula.

La foto esta molt be!! La veritat es que el dibuix esta molt be!!

Marta 2




gemmaevans Anònim11/10/2008 a les 22:11:55
#17571Encara no he escrit cap fanfiction

ola!!
sta mol b!
segueix escrivin a aket ritme ! (am semble k auria d pendre exemple d tu!! xdxd!! pq no scric ni x casualitat!! )

pos re k sta mol b i k continuis aviat!!

~~Gemma~~

PD: la frase magrada mol!!




Avatarrodlel14 119 comentaris12/10/2008 a les 11:55:02
#17572Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Boníssim! I jo que volia endevinar misteris! A lo Sherlock Holmes! (esque me lestic llegint). Visca els símbols piruleteros!! Enric




laia.weasley Anònim12/10/2008 a les 17:17:29
#17575Encara no he escrit cap fanfiction

WAAu!! Et prova aixó d'estar a Escocia, els capitols son genials!! Continua així!

ptonets

Laiia




Avatarivi_potter 512 comentaris12/10/2008 a les 23:52:07
#17579Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

geniaal :D




Avatarnuria.potter 115 comentaris13/10/2008 a les 17:30:49
#17580Encara no he escrit cap fanfiction

Una cosa: (no te ha veure amb la FF)

pero esk no se com es fa per comentar en els forums , si algu m ho ot dir estare molt agraida! xD!

apa!

patOns!!

Nuria*


P.D: Agatha Black , plis no ens facis esparar 2 setmanes! xD!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/10/2008 a les 18:28:40
#17583Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Nah, lu de les 2 setmanaes no anava en sèrio, ja estic escribint el capítol 3...

Comentar només pots comentar en el FÒRUM HP. Has d'entrar al tema que vulguis comentar i clicar al botó que surt a baix de tot de l'última pàgina de comentaris sobre el tema. Crec que està en anglès ("post reply", era?), és de color gris. Després escrius allà i poses "tramet". En principi no té cap més secret, no?




Avatarnuria.potter 115 comentaris13/10/2008 a les 20:02:39
#17595Encara no he escrit cap fanfiction

Ok!! Gracies!!

per cert, en realitat et dius Gina??? he vist k ho posava en un comentari d una FF. waw! no ho hauria dit mai!! xD!!

patOneTs!!


      &nb sp;          Nuria*




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/10/2008 a les 21:04:34
#17596Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Sí, em dic Georgina, com la Geena de la meva fanfic, que es pronuncia Gina, en anglès.

^^




Avatarnuria.potter 115 comentaris15/10/2008 a les 00:38:33
#17616Encara no he escrit cap fanfiction

aaa ok! xD! k guai!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris15/10/2008 a les 19:10:32
#17621Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Wooooww!!

veig que l'angles se't dona bee! XD

Ma encantat!! espero que segueixis aviaat!!

pettooonnss!! ;)

Laura*Malfoy




AvatarAriadna_Tonks 38 comentaris21/03/2010 a les 20:22:14
#21312Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

mencanta , la Lily es la ama oohhh!!! es geniall

petons de:

Ariadna_Tonks




Avatarhermione potter 237 comentaris07/09/2014 a les 21:10:23
#25091Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Uiuiui això es comença a posar interessant... Segueixi!




AvatarAntares_Black 374 comentaris13/11/2015 a les 21:57:13
#26319Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Em sembla que ja t'ho havia comentat, però m'encanta aquesta idea de telèfon mòbil màgic, amb videoconferència incorporada :D Els espills comunicadors són genials!

[Em sembla que, quan en James excusa en Frank i l'Alice dient que tenen feina a La Marmita Foradada, t'equivoques i dius Frank en lloc de James.]

Aquest símbol del cercle amb un pal (aquesta piruleta que diu en James) em fa pensar en el símbol del Power xD Quan ho vaig llegir no tenia xarxa, i no ho vaig poder mirar. Un cop connectada tampoc no em va aparèixer la imatge la primera vegada; però ho vaig tornar a intentar un altre cop i ara ja l'he vist! Els dibuixes tu?

(«Es va “descepcionar” una mica en James»). “Decepcionar” no, decebre. El nom és decepció, però el verb és decebre, no pas “decepcionar”.

Per què diu la Lily que és tan perillós fer-se animàgics? Per la pena de presó si no estàs registrat? Bé, això si els enxampen. Jo ho faria. Jo em faria animàgic, sense cap mena de dubte. N'assumeixo el risc ;)

M'ha agradat això que dius que en Forcat no tenia del tot clar si devia més lleialtat a la Lily o a en Sírius.

M'agrada el que li diu en James al seu nét, que tenen una habilitat en comí (i en James... mira que pensar en el quidditch...!): «Que podeu parlar amb els morts. Quanta gent coneixes que pugui fer el mateix?»

50 kg? Una petita Lily de deu anys?? Potser no és gaire i sóc jo que era una ploma xD

James: «Tu em fas quedar malament, jo et faig quedar malament», pim pam, i després es queixa dels Slytherin, si ell és molt pitjor! Aquest James no sap què és la lleialtat o què? Li ho va prometre!

Sí, en James és fidel als seus amics, i a l'Albus que el bombin, no?

«En James és qui esquitxa el mirall del bany amb la pasta de dents», boníssim. Definitivament, les discussions són la teva especialitat literària! ;)

«va dir mentre agafava la carta que li allargava en James». No era en Harry qui havia anat a agafar les cartes i en James continuava discutint amb l'Albus?

Anagrama de la Conselleria? No, deus voler dir l'emblema. Anagrama és una paraula que es forma barrejant les lletres d'una altra.

---

«i es va veure el te». Beure.

«xinxetes clavades en puts aleatoris». PuNts.

«algun lloc on poués seure». PoGués.

«Altre vegada». AltrA vegada.

---

Els Vlads són vampirs, oi? O algun grup relacionat.

Minerva McGonagall, un peix gros de la comunitat màgica!! Sí, senyor!

Antares

PD: Ahà! Aquí és on es diu el teu nom! hehehe ;)

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris14/11/2015 a les 11:56:55
#26357Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

He de dir que això de confondre noms em passa molt... U.U especialment amb el James i el Harry, quan tenen converses ells dos sols!

A mi també m'encanten els miralls intercomunicadors. Bàsicament necessitava que els personatges poguessin parlar entre ells de manera més ràpida que per carta, però els mòbils quedaven descartats, és clar!

Els símbols dels clans, sí, me'ls he inventat jo, i dibuixat així en plan cutre. El dels zurichs representa que és el mirall (de manera simplificada!) ja que és el que els va crear. Un mirall de mà, la rodona i el pal. El dels vlads és com una creu de cap per avall corvada, com una forca. És per relacionar-los amb el mal, simplement.

Diu que és perillós fer-se animàgic perquè ho volen fer il·legalment, és clar! Els podrien tancar a Azkaban, si els enxampen. I no és que siguin precisament discrets. Jo també ho faria, per això! XD

50 quilos es molt, per una nena de deu anys? Potser sí, que hauria d'estar una mica grassa, oi? Ai, ara no ho sé, jo diria que sí que devia pesar uns 40 o 50 quilos, amb deu anys, però reconec que jo sóc grossa! XD

Hahaha, en defensa del James, l'Albus ha començat, i això són només piques entre germans. I era massa bo com perquè no sortís XD. Al principi l'Albus no m'agradava, però a mida que ha anat creixent i el personatge ha anat evolucionant, cada vegada m'agrada més. Ja l'aniràs veient. Prometo compensar-li totes les males passades, però és que de petit és un iman de mala sort. Després les coses van canviant. Ara a la quarta ff, l'Albus és molt guai ;) De fet, les bromes del James s'acaben en aquesta ff, si no recordo malament. Després són l'Albus i la Lily, que no paren de tirar-se els plats pel cap!

Com bé has dit, volia dir emblema, no anagrama ^^ I dels Vlads ja no et comento res perquè ho has anat veient.

Ah, sí, mira, aquí dic el meu nom! ^^




irinawatson06 105 comentaris29/08/2017 a les 19:38:56
#27144Encara no he escrit cap fanfiction

ha estat divertit llegir paraules en anglès entre frases en català jajajajajaja

El dibuix i la frase estan mbb

I això dels Vlads a mi m'ha sonat com si fossin el club de fans de'n Voldemort (se que els seus seguidors es diuen mortífags però és igual, jo penso que els vlads són els seus fans)