Julie Potter - Capítol 22: Norbert
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 18/10/2008 a les 21:03:18
Última modificació 18/10/2008 a les 21:15:46
Tots els capítols de Julie Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 22: Norbert

 

Capítol 22: Norbert


-...l'Àlex. Hi estàs d'acord?

-Sempre has de tenir raó, no? Sí, hi estic d'acord! De fet, això que m'has dit m'estranya bastant, perquè l'Àlex... no... espera, l'Àlex és...

-Sí, és clar! Ho has entès, Marta, veig, oi? Doncs ja pots començar a actuar. Ens veiem demà!

-Sí, adéu!

La Marta 2 va anar a trobar els altres tota pensativa. Així que l'Àlex...? No, no podia ser! De totes maneres, l'Àlex se'estava portant molt bé amb ells... seria possible?

-Martaaaaaaa! Ets aquí! On havies anat?

-Doncs havia estat per allà... ja saps, m'entens, oi?

-Sí, és clar! Marta, et passa alguna cosa? Estàs molt blanca...

-No, estic bé, només és que... deixeu-ho, estic bé.




Està trencant l'ou.

-Harry, hi hem d'anar! No podem deixar el Hagrid allà!

-I un bé negre! No em salto les classes ni que em matin ni vosaltres tampoc!

-Va Hermione... que segur que us ho passeu molt bé! No sé on heu d'anar, però que ens hi deixareu venir? Si us plau, Harry, Ron, Hermione, Julie... oi que deixareu venir les vostres estimades Martes i la vostra estimada Loren? Oi que sí?

-No, no i NO! NO hi anirà ningú a casa del Hagrid, m'heu entès?

-Ah. Així que a la casa del Hagrid, ja. I què hi aneu a fer, si es pot saber?

-Doncs mira quina casualitat, no es pot saber. Ara, si em permeteu, vaig a classe.

Però l'Hermione, en Harry, en Ron i la Julie van anar a la cabana xerrant animadament al descans, tan animadament que no es van adonar de que hi havia una persona que els seguia...




-És el Malfoy! Hagrid, ara sap que tens un drac i ho pot dir en qualsevol moment al Dumbledore!

-Però si ja li havia posat nom i tot! Mireu, es dirà Norbert. Oi que és bufó?

-Sí, el que tu diguis, Hagrid, el que tu diguis.




Al cap d'un parell de setmanes, en Harry, en Ron, l'Hermione i la Julie estaven a la torre d'Astronomia amb en Norbert ben agafat. I al cap d'uns minuts sentien la veu del Filch que els deia... que s'havien ficat en un bon embolic. La professora McGonagall els va treure cinquanta punts a cadascú, així que ara, per postres, en tenien dos-cents menys. Com els recuperarien? En Harry, en Ron, l'Hermione i la Julie es van convertir en la riota de tota l'escola, mai havien perdut dos cents punts en un dia.




-Àlex... podem parlar?

-Sí, és clar... que et passa alguna cosa, Marta? Des que vas saber que em quedava un parell de setmanes més estàs que diguem... una mica insuportable.

-A veure, Àlex, per què? Per què ens estàs amagant qui ets, per què ens amagues com ets, per què ens estàs enganyant a tots? Sé qui ets, i no dubtaré en anar-ho a dir a la Marta 3, em sents?

-Sí, però em sembla que ho tindràs una mica malament...

De cop, la Marta 2 va notar que no es podia moure, estava petrificada, què li havia passat? De cop va notar que se li començaven a tancar les parpelles, que li pesaven, i només va aconseguir dir, en un murmuri quasi intel·ligible:

-No...

I de cop, tot el que veia es va tornar fosc.




-Escolteu, nois, he trobat a la Marta 2 desmaiada al terra d'un passadís i l'he portada a la infermeria... ei, espereu, on aneu? Marta, Loren, espereu-nos!

-Si és que no podrien esperar-nos... ara nosaltres hem de pujar fins a dalt al castell per anar a la infermeria... quina mandra! Va, Júlia, Àlex, Casey, pugem.

Quan hi van arribar es van trobar la Marta i la Loren parlant amb Madame Pomfrey sobre què podria haver passat. Es van acostar a un llit i hi van veure la Marta 2 inconscient, amb la cara molt blanca, que semblava que no es despertaria en uns quants dies.

-Però de debò que no sap què té, Madame Pomfrey?

-No, em sap greu dir-ho però no en tinc ni idea. Ara hem d'esperar a veure què passa. Segurament ha estat un encanteri fet amb mala baba... però no tinc ni idea de quin és.




-Marta... estàs bé?

-Que si estic bé? Ara no em vinguis aquí, que... bah, pensa una mica, tu estaries bé si el teu millor amic fes tres dies que està desmaiat i l'han d'alimentar màgicament? En serio, no sé què vens a fer, aquí, em pensava que no t'interessava el més mínim el que ens passava.

-Doncs resulta que anaves equivocada, sí que m'interessa.

-Doncs per què no te'n vas a veure la Marta, que és la que està malalta?

-Francament, i amb perdó, però crec que tu estàs pitjor que ella... quasi no menges, fas les coses sense ganes i ja no dones la nota ni parles ni fas crits. Si estiguessis bé tan sols veure'm m'hauries escridassat i no ho has fet. Què et passa? Què se n'ha fet de la Marta 3 que jo coneixia?

-La Marta 3 que tu coneixies, ja no la coneixes. He canviat. Fa quasi tres mesos que em vas dirigir la paraula per última vegada i només va ser... per preguntar-me què era amb l'Àlex! Sense comptar això, Mike, fa quatre mesos que no em parles. I et penses que encara hi tens dret. Doncs jo et deixaré algunes coses clares: mai més, Mike, mai més, tornis a jugar amb mi. Perquè suposo que el que no hauràs oblidat és que el que menys tolero d'aquest món son les persones que no accepten els altres tal com son i els deixen de banda, perquè sé el que és passar per això. I tu ens has deixat a tots de banda. Així que adéu. Fins mai més, Mike.




-On eres? T'he estat esperant, què feies?

-Res, he anat a tombar una estona.

-Doncs aquest tomb ha estat molt llarg. Es pot saber on has estat?

-A fer el tour de França, dona, ja t'he dit que anava a fer un tomb.

-Doncs la pròxima vegada que te'n vagis a fer el tour de França o la volta ciclista per Espanya, o em vens a buscar perquè vingui amb tu o adéu Desi, m'has entès?

-Sí, el que tu diguis...




Fins mai més, Mike. Aquestes quatre paraules sonaven al cap d'en Mike cada minut, cada segon. Però què els havia fet? Ell només volia sortir amb la Desi per què... bé, el perquè no l'admetria mai. Llavors va sentir una veu al seu costat.

-Què, problemes?- en Mike va fer un sospir- Problemes. De dones?- en Mike va assentir amb el cap- De la Desi?

-En part, sí.

-I de qui més? De la Marta 3, potser?

-Com ho saps?

-Home, sóc el seu millor amic, alguna cosa de les que ha passat m'explicarà, no creus? Sé el que ha passat a la sala comuna, Mike- va dir en veure que en Mike no s'empanava.

-Ah. Llavors ja ho entenc. T'ha explicat tota la meva vida. Molt bé, llavors no hi tinc res a dir. Me'n vaig cap a la Sala Comuna de Gryffindor.

-Espera, Mike!- en Mike es va girar- No la caguis més, eh?

En Mike no va saber què respondre i va seguir marxant cap a la torre de Gryffindor deixant a l'Àlex amb un somriure maquiavèl·lic als llavis.




Tot just quan faltava una setmana pels exàmens, l'Àlex no se n'havia anat.

-És que nosaltres no fem exàmens, només ens avaluen per el procediment que hem tingut durant tot el curs, i així al final no hem d'acabar empollant com uns desesperats.

-M'agrada la idea! Àlex, ets un geni! Ara, que amb el temps que has passat aquí, no sé com comptarà el procediment. Ja podriem fer això a Hogwarts! Estaria molt bé! La Marta 2 no els farà, perquè com que només fa una setmana que es va incorporar...

-Ja, però crec que li faran fer dues setmanes més tard. Això van dir.

En Harry, aquell dia, va descobrir que el professor Quirrell ja havia cedit. L'Snape ja sabia com entrar a robar la pedra, i estaven segurs que no trigaria a fer-ho.

-Hola, nois! Què, com va la vida? Estudiant?

-Sí, no saps l'enveja que em fas, no fas els exàmens fins d'aquí tres setmanes!

-Creu-t'ho, diuen que ja estic recuperada. Per tant, faré els exàmens com vosaltres, encara que amb menys temps per estudiar. O sigui, que no sé de què et queixes!

-Va, véns a estudiar?

-A on anem?

-Al costat del llac, a l'ombra d'un arbre, que comença a fer calor. Hem quedat amb el calamar gegant, si no hi anem s'enfadarà, véns?

-Sí! Estudiar, quina gran idea! No et pots ni imaginar la il·lusió que em fa! Va, anem...

Quan van arribar al llac, però...

-Oh, Déu meu, em sembla que el Calamar Gegant ha canviat d'acompanyants... puaj!

-Jo, no és per res, però a mi m'agradaria anar-los a fastiguejar una estona... us hi apunteu?

-Perquè no? Pot ser divertit!

-EHEM, EJEM... perdoneu que us molestem, però teniem una cita amb el calamar gegant...

-Ah, ja- va dir la noia amb cara de fàstic, abraçada al noi-. I no podeu quedar una altra hora?

-Capta-ho, nena, pensa, que per alguna cosa estàs a Ravenclaw. Hem vingut a destorbar-vos.

-Ah, ja. I no podeu anar a un altre lloc?

-No. Et repeteixo que hem quedat amb el calamar gegant, que potser no te'n recordes?

-No cal posar-se així. Si teniu una cita, ja marxem nosaltres. Fins una altra!

-Oh, quina pena, jo volia demanar al calamar gegant si sel's volia emportar un temps perquè no els haguéssim de veure... ara, que llavors no els podriem fastiguejar.

Es van passar deu segons sense dir res i llavors, de cop, les quatre es van posar a riure.

-Si és que mira que en Mike arriba a tenir mal gust...

-Ara, que nosaltres també... mira que voler-la per amiga... encara no entenc com em va poder caure bé en el seu moment, és tan... argh, em fa venir esgarrifances.

I les quatre: la Marta 2, la Marta 3, la Loren i la Casey, van començar a estudiar.




El càstig tindrà lloc avui a les onze de la nit.

Vagi a buscar el senyor Filch a l'entrada.

Professora McGonagall.


En Harry, en Ron, l'Hermione i la Julie van rebre un paperet com aquest el dia següent al matí. Entre tot, ja no es recordaven del càstig. A les onze del vespre van anar al rebedor a acomplir el càstig. Ja hi havien el Filch i el Malfoy. El Filch els va portar a la cabana del Hagrid, que els va fer entrar i els va explicar que algú estava matant els unicorns del bosc Prohibit i havien d'anar a investigar qui era.

-Harry, Julie, amb mi. Malfoy, Hermione, Ron, aneu amb el Pelut.

Al cap d'una estona de caminar, en Harry, en Hagrid i la Julie van veure espurnes vermelles.

-Harry, Julie, quedeu-vos aquí. Ara vinc.

Al cap d'un moment, en Harry i la Julie van veure que en Hagrid tornava amb en Ron, l'Hermione i el Malfoy.

-Hagrid, què ha passat? Esteu tots bé?

-Aquest inútil del Malfoy, que els ha espantat per darrere, els ha entrat por i han llançat espurnes vermelles. Millor que fem un canvi de grups... Harry, Julie, aneu amb el Malfoy i l'Ullal. Nosatros, en Ron, l'Hermione i jo, anirem per aquest camí.




L'Àlex anava caminant per Hogwarts com si hi fos de tota la vida. De cop, una figura es va interposar al seu camí. Qui podia ser? Eren les onze i deu minuts, era impossible que algú (a part d'ell) estigués passejant per Hogwarts.

-Per què portes tant de temps a Hogwarts?- va dir una veu, encara a les fosques.

-No t'importa.

-Sí que m'importa, casualment. T'hi has d'haver quedat per alguna cosa, no?

-No et diré que no.

-Llavors, per què? Per què encara ets aquí?

-Mira, no crec que t'interessi. Estic amb els meus amics, i hi estic bé, no com tu, que els has perdut.

-Em vas dir que no la cagués. Doncs ara t'ho dic jo a tu. Encara que no em suportin, a mi em segueixen important, i si els fas mal et juro que ho pagaràs molt car. M'has entès?

-Sí... però em sembla que tens son, oi? És normal, és molt tard... potser que te'n vagis a dormir...

I a la vista d'en Mike, tot es va quedar a les fosques i el seu cos va caure desplomat a terra. L'Àlex va seguir el seu camí amb un somriure als llavis. Va trucar a una porta, hi va entrar i va sentir una veu que li deia:

-T'estava esperant...




*It's like catching lightning the chances of finding someone like you

It's one in a million, the chances of feeling the way we do

And with every step toghether, we just keep on getting better

So can I have this dance... can I have this dance?*




No volieu baralla entre en Mike i l'Àlex? Doncs aquí està!

Va que només he tardat un dia eh!

Li dedico el capi a la Ivet, el Dídac, la Laia 1, la Laia 2, l'Adri, la Coral, la Jenny, la Júlia, la Devi, la Mireia i la Neus, que entre tot i totes li vam fer una festa sorpresa inoblidable a la Criis (que també li dedico a ella...).

Quan algú més respongui la pregunta la canviaré!

I va, llegiu la ff de l'hpkarina, que sinó només li llegeixo jo! I està muuu b!

1 peto a tot(e)s


Marta 3


Llegit 1192 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris19/10/2008 a les 12:03:27
#17665Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Com sempre el cpai mola mooolt!!

L'Àlex és un malp****! va ser ell qui li va fer aquell malefici a la Julie????

La Desi també em cau mal...

xD

Moltes gràcies per fer propaganda de la meva ff!! =)

Continua promptee!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris19/10/2008 a les 15:51:02
#17666Encara no he escrit cap fanfiction

He canviat d'opinio sobre l'Alex...

EL MATOOOOOOO

Com em pot deixar inconcient aquest %%(&%)$·%")"=$?& (sensurat, tinc a la meva mare darrere) Estic un altre vegada amb en Mike!!! El mato...

Marta 2




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris19/10/2008 a les 21:46:31
#17667Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Nono, no mateu l'Àlex! Que sinó no podré fer el que vull fer! Seguur que no s'ho espera ningú... próximamente...

1 pto i graxies a les 2 per comentar!

Marta 3




Avatarivi_potter 512 comentaris22/10/2008 a les 23:24:07
#17685Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

holaa! me'l vaig llegir fa uns dies i resulta que no havia comentat! quin cap el meu xdd continuaa aviaat plis! Un petó!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris23/10/2008 a les 18:57:20
#17689Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Sta molt interessant (perdona que no hagi comentat fins avui, però no tenia massa temps per llegir...!)

A veure què coi està planejant l'Àlex... XD




lizzzy 74 comentaris28/10/2008 a les 00:48:22
#17702Encara no he escrit cap fanfiction

eii no m'havia enterat ke havies penjat un altre capi!! i també un altre jaja buenu ra me acabt aket i l'he trobat mbb jeje més baralla entre alex i mike :d jajaa dma em llegir el seguent jaja ke ara em moru d son!! adeww




Avatarnuria.potter 115 comentaris08/11/2008 a les 04:21:18
#17803Encara no he escrit cap fanfiction

Genial ( com sempre ! ) xD !!

Per avui ja en tinc prou perk tinc molta soneta ! xD !

Molts PatOnetSS ! I nomes em keden 2 cap per atreparvos jajaja xD !

       &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;        Nuria!*