Julie Potter - Capítol 23: Quan vam tornar a somriure
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 27/10/2008 a les 20:03:23
Última modificació 27/10/2008 a les 20:46:09
Tots els capítols de Julie Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 23: Quan vam tornar a somriure

 

Capítol 23: Quan vam tornar a somriure


-T'estava esperant. Saps perfectament què has de fer. Ara vine amb mi.




En Harry, la Julie, el Malfoy i l'Ullal van anar avançant pel camí. La sang d'unicorn cada vegada era més espessa. Van trobar un arbre amb les arrels totes esquitxades, com si aquella pobre criatura hegués patit un atac despietat ben a la vora. A través de les branques recargolades d'un roure centenari, van veure una clariana. A la clariana hi van veure un unicorn estirat a terra. Estava mort. Llavors, en Hary, la Julie i el Malfoy van veure una figura encaputxada que sortia de la foscor. Es van quedar paralitzats. Llavors, la figura es va acostar a l'unicorn, es va acotar i en va xuclar la sang. En Malfoy va fer un crit, i va sortir cames ajudeu-me d'allà amb l'Ullal darrere. En Harry i la Julie van seguir sense poder moure's. De cop, la figura va avançar cap a ells i...




-Professor Dumbledore, això és greu, és el segon alumne que trobem pels passadissos desmaiat en poc temps. Què fem?

-Primer de tot, anar a avisar els seus amics. Després, ocupar-se de què no s'estengui l'alarma. Falta una setmana pels exàmens, i convé que els alumnes estiguin en condicions. Primer passi per Gryffindor, i pensi que n'hi han quatre de castigats, de manera que només avisarà les Martes i la seva germana. Després passi per Ravenclaw, a avisar la senyoreta Cook, el senyor Coley i les senyoretes Harris, Parker i Tubb. Em sembla que això és tot.




-QUE QUÈ? Que en Mike està desmaiat a la infermeria?

-Sí, senyoreta Berta, convé que es tranquilitzi i vingui amb mi a la infermeria. Mentrestant, ja avisaré un altre professor que vagi a buscar els alumnes de Ravenclaw.

-Què? Ravenclaw? Esteu tots bojos! Si hi va la Desi jo no hi vaig.

-Com es diu de cognom aquesta tal Desi?

-Crec que Cook- va conestar la Berta.

-Doncs crec que no ve...- va mentir la professora McGonagall.

-Sí, ja, pots comptar, com que no es deixen veure junts mai és impossible saber que es coneixen...

-També vindran les senyoretes Tubb, Parker i Harris.

-La Bridget, la Casey i la Loren! Anem!

-És flipant com arriba a canviar d'opinió...




... en Harry va caure emportant-se la Julie a terra i es va quedar sobre seu, de manera que cap dels dos es podia moure. A l'ombra li degotava sang del front. De cop, en Harry va sentir un dolor agut al front... un dolor agut, com si la cicatriu estés cremant... La Julie, en veure que en Harry no reaccionava li va clavar una bufetada.

-Harry! Tu et fas dir el nen que va sobreviure i no pots ni amb una ombra?

La Julie es va mossegar el llavi i es va disposar a treure's un clip que portava al cabell i es va estirar els cabells de l'altra banda del cap...

-No!

Acabava d'arribar un centaure que va foragitar l'ombra.

-Harry Potter i Julie Potter. Aquest no és un bon lloc per a vosaltres. Corren temps foscos. El Bosc és perillós de nit. Torneu a l'escola. Julie Potter, no pots fer el que anaves a fer. I menys sabent que hi havia algú entre els arbres esperant la figura fosca. Saps que està prohibit.

-I tu com saps...?

-Ho sé, i ja està. Sóc un centaure. Només vull que sàpigues que...

-Ens hagués matat! Ens hagués matat si no ho feia i tu no haguéssis vingut!

-Sembla que en Harry Potter està desmaiat. L'haurem de reanimar, no et sembla, Julie Potter?

-Centaure, et puc fer algunes preguntes?

-Em dic Firenze, per si t'interessa. I pregunta el que vulguis, ara que... si t'ho responc o no, això ja és una altra cosa molt diferent.




-Mike!

-Encara està desmaiat, senyoretes. I tardarà una mica en despertar-se.

-Marta 2! Marta 3! Berta! Com esteu?

-Loren, Casey, Bridget! Ah, ja, i la senyoreta Tibada també ha vingut. I veig que tu també, Charlie, com estàs?

-Bé, i vosaltres, noies?

-Bé, segons sembla, millor que el Mike...

Mentrestant, la Desi s'havia acostat a en Mike i el mirava. La Marta 3 s'hi va acostar.

-Es posarà bo, ja ho veuràs. A en Mike no se'l deixa KO tan fàcilment...

"... i això és el que em preocupa", va pensar la Marta 3, però no ho va dir. També es va quedar mirant-lo, i finalment se'n va anar amb les altres. Va recordar les paraules que li havia dit l'altre dia: fins mai més... i si es complien? No podia ni pensar-ho.

-Jo... em quedo. Ara mateix no podria dormir, després d'això...

-D'acord, senyoreta Cook, faci el que vulgui. Madame Pomfrey li prepararà un llit per si més tard es vol estirar. La resta vagin a dormir.

-Jo... jo també em quedo!

-Marta 3! En serio que et quedes? Em deixaràs més tranquil·la, noia. Segur que no et fa res?

-No, Berta. De totes maneres... jo tampoc em podria adormir.

-D'acord, també li prepararem un llit a vostè.




En despertar-se, en Harry va veure, confusament, dues figures davant seu.

-Julie...?

-Harry, estic aquí. Com estàs? Et trobes millor?

-Sí... i tu? Qui ets?

-Sóc en Firenze, un centaure. Encantat, Harry Potter. Sabeu muntar? Us portaré amb en Hagrid. Ens hem d'afanyar, algú de Hogwarts està en perill a la infermeria.




-Que en Mike està a la infermeria?

-Harry, tranquilitza't. Això vol dir que el que deia el centaure era tot veritat... I la Marta 3?- va dir la Julie de cop, enmig dels seus pensaments.

-A la infermeria, hi passarà la nit. Amb la Desi.

-AMB LA SENYORETA PERFECTA?

-Sí, amb la Desi, no sé com ha pogut dir que sí, per mi que ens amaga alguna cosa...




-Ves a dormir, em toca a mi quedar-me desperta.

La Marta 3 es va asseure mentre la Desi anava a dormir una estoneta. Per primera vegada en tota la nit, va semblar que la Desi s'adormia. Algú va entrar a la infermeria.

-Àlex! Què hi fas aquí?

-Bé havia de venir a veure en Mike, no? Com estàs?

-Allò que es diu bé, no, però vaig tirant... No sé com hi pot haver hagut una persona així, que sembla que ho faci expressament... això de deixar-los desmaiats. Primer la meva millor amiga i ara en Mike... i et ben juro, Àlex, que si algun dia trobo la persona que ha fet això, ho pagarà ben car... i m'és igual quant de temps hagi d'esperar, perquè llavors la venjança serà més dolça... però abans li preguntaré per què. Per què sembla que em vulgui destrossar la vida, per què no em deixa estudiar tranquil·la pels exàmens, per què em fa patir tant... i després... Àlex? Àlex? Què fas tan a prop d'en Mike? Àlex, deixa-li espai, es pot saber què li fas?

-Res- i dit això, se'n va anar sense dir una paraula més. De cop, el rostre d'en Mike es va tornar encara més pàl·lid. La Marta 3 va témer el pitjor. Però en contra del seu pensament, les parpelles d'en Mike es van anar començant a obrir i van deixar veure aquells ulls de color de mel...

La Marta 3 estava petrificada. En Mike es va començar a inccorporar, però primer li va costar una mica. Quan al final ho va aconseguir, va mirar desorientat al seu voltant i va veure la Marta 3.

-Marta...? On sóc?

-Mike...

La Marta 3 es va tirar a sobre del Mike (NA: jo... és que no tenia recursos... he trencat el tabú... ho sento Marta!).

-Eh! Aquesta és la Marta 3 que no suporta les abraçades ni en pintura i em va dir que no em volia veure mai més?

-Mike, no en facis broma, em pensava que es complia... Què ha passat? Qui t'ha deixat inconscient?

-Doncs ara mateix no me'n recordo...

-Espera- va dir la Marta 3 canviant la cara-, jo ja marxo ara que estàs bé... despertaré la Desi.

-Què hi feieu les dues aquí a aquestes hores?

-Home, quan ens hem assabentat del que ha passat hem vist que no ens podriem adormir i ens hem quedat aquí... jo ho he fet per deixar la Berta més tranquil·la, que consti. Saps què? Millor desperta-la tu, la Desi, que prefereixo marxar abans que passi...

-Espera un moment!- la Marta 3 es va girar-. Gràcies.

-De res- va respondre la Marta 3 amb un somriure-. Però que sàpigues que fora d'aquí seguiré fent-te la vida impossible, t'ha quedat clar?

-A sus órdenes sargenta!

-Adéu, Mike... que et milloris.

-Adéu, Marta.

En Mike es va aixecar i es va disposar a anar a despertar la Desi.




-Harry, l'Snape no farà res mentre en Dumbledore sigui aquí. Amb en Dumbledore estaràs protegit.

Aquella nit es van endur una altra sorpresa una mica més agradable... a sota el coixí d'en Harry hi havia tornat a aparèixer la capa que fa invisible amb una nota adjunta:

Per si de cas.




-Ara només queda esperar les notes, no?

-Tu no sé de què et queixes, Hermione, si segur que treus tot excel·lents... però que sàpigues que m'he proposat desbancar-te en alguna assignatura i ho aconseguiré... per exemple, l'exàmen d'Història i el de Transfiguració m'han anat molt bé... i el d'Astronomia també.

-Des de quan vosaltres sou empollones?

-Mai ho hem sigut, Ron, mira el diccionari: empollón: persona que es tira hores i hores estudiant per treure bones notes; intel·ligent: persona que és tot el contrari d'en Ron Weasley.

-A més, a l'escola tampoc trèiem tan males notes, no?

-Tu no ho sé, jo sempre treia bones notes... i em vaig guanyar la fama d'empollona per part de persones que s'assemblen moolt al nostre estimat Ronald i no saben el significat d'empollona.

-D'acord, d'acord, perdó, no he dit res, Marta, ho sento!

-Estimats alumnes, abans de començar a dinar els voldria comunicar una cosa... el curs que ve, i per petició de l'escola Il Palloncino, es farà un nou esport: és el que feien ells, i nosaltres el farem al llac. Es tracta d'entrar al llac, on podran triar la seva forma per poder respirar-hi, tindran diferents models i cada equip es transformarà en un d'ells. Al fons del llac hi haurà un objecte que pròximament ja triarem, l'hauran de trobar, mentre un el va a buscar, els altres dos components de l'equip (ja que n'hi haurà tres, per si no ho havia dit), defensaran l'espai i intentaran que la gent de l'altre equip no hi arribi. Resumint, això és tot. Ah! Cada residència podrà tenir cinc equips i hi hauran eliminatòries. També farem un intercanvi amb Il Palloncino per jugar contra ells. Que sopin de gust i l'any que ve els esperem en les proves.

-Geniaaaaaaaaaaaaaaaaaal! Adoro nedar! La natació és l'únic esport que sé fer! M'encanta la idea!

-Ja, Marta 3, ja, no cal que et flipis, ja em vas dir que t'encantaria fer aquest esport i ara el farem, suposo que estaràs contenta, però tranquil·litza't, eh?

-Tu qui et creus que ets per demanar-me que em tranquil·litzi, Mike? Jo faig el que em dóna la gana, i em pensava que això ja t'havia quedat prou clar, d'acord?

-Aquesta ja s'assembla més a la Marta 3 que jo conec...

-Però vols fer el favor de callar? No estic parlant amb tu, d'acord?

-D'acord, llavors el curs que ve ens veiem cara a cara dins l'aigua del llac, i que guanyi el millor.

-Per mi perfecte, ja et pots començar a preparar, no fos cas que t'ofeguessis... i tu què, senyoreta tibada, també t'hi apuntaràs, potser?

-És possible.

-Això i res més? Mira que ets de poques paraules, nena, a sobre que intento ser amable...

-Amable? Amable i em dius senyoreta tibada?

-Ho sento, és el costum... de fet... no ho sento! És el teu sobrenom genial! Et descriu com un retrat!

-Mike...- va fer la Desi mirant-lo amenaçadorament perquè la tragués d'aquella situació.

-Quin problema tens amb mi?

-Mike! Ja et val! Defensa'm una mica, no?

-Ja ets prou grandeta, Desi... així què, ens veiem cara a cara el curs que ve, no?

-Ja ho estic esperant, idiota- va respondre la Marta 3.

Ja tot havia tornat a la normalitat una altra vegada. I tan a la cara d'en Mike com a la de la Marta 3 s'hi havia dibuixat un ampli somriure que intentava amagar-se però no podia evitar sortir...





*This is real, this is me, I'm exactly where I'm suppose to be, now

Gonna let the light shine on me!

Now I've found who I am, there's no way to hold it in

No more hidding do I wanna be... this is me.

You're the voice I hear inside my head

the reason that I'm singing

I need to find you, I gotta find you

You're the missing piece I need, the song inside of me,

I need to find you, I gotta find you...*



Hola!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Li dedico el capi a "la gent dels 3 mons de la Marta 2":

La Lorena, la Magdala, la Hina, la Nana, la Cris, i la Marta 2! Però sobretot a la Hina, perquè avui és el seu aniversari! Por cierto Cris, que no te derritas con el Joe Jonas, por favor...

Visca HSM3 i Camp Rock!

Ara que se m'ha acabat l'atac, re, que comenteu i que espero que us hagi agradat molt, que això ja s'acaba! Sisi... Marta aviat tindràs les 2000 paraules del Voldemort...

Vinga bissous a tout le monde!


Marta 3


Llegit 1233 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarlluna_de_plata 264 comentaris27/10/2008 a les 22:52:50
#17699Encara no he escrit cap fanfiction

Noto molta essencia CampRockera... Apart de la "This is me", esta molt be... uns cosa, l'Alex continua caient-me com el cul... No hi ha dret jo he de passar una setmana inconcient i ell nomes una nit... (començo a estar gelosa d'en Mike.. XP K ES BROMA!!!)

De part de la penya dels 3 mons: MOLTES GRACIES MARTA!!!!!

Bueno, dew!!!

Marta 2




Avatarivi_potter 512 comentaris27/10/2008 a les 22:56:53
#17700Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

eiis està molt bé! segueix així i tan aviat com puguis!

petoons!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/10/2008 a les 15:17:48
#17703Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ei, molt gui, aquest capítol, sobretot el tros del bosc amb la Julie... què anava a fer??

Jajaja, segueix aviat!




lizzzy 74 comentaris28/10/2008 a les 23:51:36
#17720Encara no he escrit cap fanfiction

eii el capi sta mbb!! aixi el dolent de la ff es l'alex pel ke stik veient no?  jejee jooo am lu maku ke era :D per cert ke anava a fe la julie al bosc abans ke arribes en firenz?? jejeje buenu maka segueix avit vale jej i a veure si aket cop m'adonu abans ke ja has penjat capi nous jaja (ke me lleguit els 2 ultims casi d cop) jaja

per cert el ke deiex abans de HSM3 i camp rock jeje jo aket finde passat vaix na a veure HSM3 jeje i mbb!! i camp rock ho vaix veure kuan ho van estrenar x disney chanel!!! jeje apa adewww :P




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris29/10/2008 a les 15:03:24
#17725Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Marta 2: ja, ja ho sé, és que em va encantar la peli... I SOBRETOT LA CANÇÓ i no tinguis enveja del Mike que després això serà important.

Ivi_potter: gràcies!!

Agatha Black: això ho descobriràs al capi que la Marta 2 està esperant! (si no saps quin és li preguntes, que em faa mandra explicar-ho!)

lizzzy: el mateix et dic! Ja veuràs, l'Àlex, encara no saps com arriba a ser de greu el que acaba de fer, que la podria palmar, pobret...

Vinga un petó a totes i merci per llegir!

Marta 3




Avatarhpkarina 373 comentaris30/10/2008 a les 17:34:56
#17728Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

eeeei!!!!

Camp Rock molaa!! Nick jonas el millor! xD la cançò mola! viva HSM3! xDD

després d'aquest lapsus comente el capi! xD

com sempre... perfecteee!! com mola!! Àlex és un mal....!!!  que mal que em cau!!!

que anava a fer Juli al bosc????

vuic saber-hooo!!

xD

com que s'acaba?!?!?

no si val... =(

continua prompteee!!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris30/10/2008 a les 19:07:25
#17730Encara no he escrit cap fanfiction

Se derritio, al fin se derritio, yo soy testigo, nuestra querida Cristina se ha derretido




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris30/10/2008 a les 21:59:12
#17732Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

hpkarina: la resposta de lo de la Julie al bosc la trobareu al cai que la Marta 2 està esperant de fa temps... Tan l'odieu l'Àlex? Pobret... snif... després del que acaba de fer per mi...

Marta 2: en serio? NO me digas? pobreeta... amb lu b que em cau... a veure quan se solidifica!

1 ptonarro a totes!

Marta 3




n*lumos 2 comentaris09/11/2008 a les 06:56:46
#17808Encara no he escrit cap fanfiction

FENTASTIC !!

Ei ! de veritat m encanta aket FF ! es genial!!

< p>patONs!

           ;            &n bsp;             ;      Nuria!*




Avatarnuria.potter 115 comentaris09/11/2008 a les 07:00:45
#17809Encara no he escrit cap fanfiction

Per cert! el comentari de n*lumos es meu ( soposo k ja ho saps , pero era per si de cas xd ).

Pos res mes nomes era aixo!

I per cert! dama ja em llegire el ultim cap k has escrit ! ( si no es k en penges un altre xD ) !

apa! patonets!! adew!!