L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 5: El Museu Internacional de la Màgia
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 28/10/2008 a les 15:00:37
Última modificació 28/10/2008 a les 15:00:37
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 5: El Museu Internacional de la Màgia

Hola!

Lo prometido es deuda, o sigui que tal i com vaig dir, aquesta setmana, capítol nou.

M'ha costat un munt escriure aquest capítol, no sabia ben bé com fer-m'ho venir per explicar-ho tot com volia... potser us feu un embolic, espero que no...

De totes maneres, trobo que és molt interessant, de manera que vinga, menys xerrar i més fanfic!


5- El Museu Internacional de la Màgia

 

El Lorcan es va despertar l'endemà al matí quan va sentir uns sorolls dins de l'habitació. Allà hi havia algú. Es va incorporar, sobresaltat, per avisar l'Albus, però algú li ho va impedir tapant-li la boca i el nas.

Al Lorcan se li va glaçar la sang a les venes. Va intentar desempallegar-se de la persona que l'estava ofegant, però l'agressor era més fort que ell. Aleshores va sentir un murmuri al costat de l'orella.

—Lorcan, sóc el James, deixa de fer l'idiota! —li va dir el murmuri a cau d'orella—. Et deixo anar, però no cridis, d'acord?

El Lorcan va notar com la pressió desapareixia de cop i va poder tornar a agafar aire. Uf, quin descans. Al seu costat, sentia la respiració compassada de l'Albus i el Charlie, que dormien profundament.

—Per què no ets a la teva habitació? Què coi hi fas aquí?

—Ja ho sabràs pel matí —va contestar el James, fluixet, i el Lorcan va notar que reia per sota el nas—. Tu no m'has vist, eh? —va afegir el James abans de marxar i tornar a tancar la porta.

El Lorcan va mirar el despertador. Les 4 de la matinada. Es va estirar al llit una altra vegada. De conya... ara segur que no s'adormiria fins...

—Lorcan! —va cridar la veu de l'Albus pocs segons després (o això és el que li va semblar al Lorcan que havia passat) —va, que farem tard, ja deuen ser tots esmorzant!

—Quaaaaiiiixxxxx ampffffff rrrrnaaahora és? —va fer el Lorcan, que no sabia on vivia.

—Les vuit —va contestar l'Albus, que ja estava acostumat al idioma del dematí del seu amic—. El Charlie ja és a baix, vinga, va, marmota, cada matí igual...

El Lorcan anava escoltant la xerrera de l'Albus mentre sortia del llit i es treia el pijama, encara mort de son. Però la visió del forat al cul als pantalons de l'Albus (els únics seus que tenia) el va despertar de cop. Allò ho havien fet amb unes estisores, no hi havia més. El cul de l'Albus quedava completament al descobert pel gran forat ovalat, cobert només per uns calçotets blancs amb cors vermells. Què coi deuria haver pass...?

Ah, va pensar el Lorcan. És clar, el James. Per això estava allà a l'habitació. Què feia? Li deia a l'Albus o no li deia? Va pensar que millor el deixava baixar a la cuina on hi havia els seus amics i que ja li diria abans que marxessin a voltar per la ciutat.

—Et passa res, Lorcan? —va preguntar l'Albus.

—No —va dir de seguida el noi—. No res. Va, baixem a esmorzar?

—Segur que no et passa res? —va insistir l'Albus, que notava que el Lorcan s'estava aguantant el riure, mentre baixaven les escales cap al menjador.

—Que no, que no, de veritat... —anava contestant el Lorcan, fins que van arribar al menjador, on tots els seus amics ja estaven esmorzant ous i salsitxes—. Bon dia!

—Bon dia, Lorcan —va contestar el James—. Bon dia, Sheila.

—Si et penses que m'afecta que em diguis noms de noia —va dir l'Albus, amb un posat orgullós—, vas errat.

En quant es va girar per anar a buscar el seu plat amb l'esmorzar, tots van poder veure el cul de l'Albus, i el James es va posar a fer senyals de silenci com un desesperat per darrere seu, perquè ningú no digués res. Tots van fer el que van poder per aguantar el riure.

—Que fort —li va comentar el James a cau d'orella al Frank—, i a sobre és que s'ha posat els calçotets de cors. Ni fet expressament, eh?

—Realment el noi té mala pata... —va contestar el Frank.

El Lorcan, que ja es començava a compadir d'ell, va prendre una decisió.

—Ei, Al.

—Si? —va fer l'Albus.

Tots els seus amics, que quedaven de cara al Lorcan i d'esquena a l'Albus, es van aixecar de la cadira, i li van començar a fer en senyes al Lorcan que callés.

—És que... —va fer el Lorcan mentre es mirava els seus amics—... és que... portes la bragueta oberta, Al.

—Ah, ostres, moltes gràcies —va dir l'Albus, mentre s'apressava a tancar-se la cremallera—. Si m'arriben a veure els calçotets em moro de la vergonya...

 

*   *   *

 

L'Albus caminava tot feliç pel carrer, en la direcció on els guiava l'Andrea, per uns carrers amples i plens de gent. Però el que el feia estar encantat de debò era el fet que gairebé totes les noies que se'l creuaven se'l miraven amb un somriure. Pel que es veia, tenia èxit entre les irlandeses.

—T'has fixat en com et miren les noies? —va preguntar-li el James, que anava al seu costat, mentre un parell de nois rossetes giraven el cap per mirar-se'l i feien una rialleta per sota el nas.

—Sí, ja m'hi he fixat —va contestar l'Albus, tot pompós. Per una vegada a la vida que se'l miraven més a ell que al seu germà, havia d'aprofitar el moment—. És que es miren al més guapo, no trobes?

—Sí —va assentir el James seriosament— o potser simplement al que té el culet més maco...

Els seus amics es van posar a riure pel comentari.

—Sí, sí, el que tu diguis... —va fer l'Al i, mentalment, va afegir: de tota manera sí que tinc un cul maco.

—Em sembla que és aquí —va dir l'Andrea de sobte, que s'havia parat davant d'un bar que estava tancat i brut i on hi havia un cartell que deia «En traspàs»—. Crec que funciona igual que l'andana 9 i ¾. Quan veieu que no es fixen en vosaltres... entreu.

I tan bon punt va dir això va traspassar el vidre de la porta i va desaparèixer. Els altres van anar a fet el mateix, per torns. L'Albus, el James i el Lorcan van entrar el últims, i la veritat és que es van quedar de pedra davant de la vista de l'interior.

Estaven en una gran sala esfèrica, de color blanc brillant, com  si fossin a dins la closca d'un ou gegant. Tota la llum semblava venir misteriosament de les parets, perquè tot i que no hi havia cap mena d'il·luminació natural i/o artificial, es veia tot perfectament. Al bell mig de l'esfera hi havia unes lletres fetes del que semblava algun material semblant a la pasta de dents, de color blau translúcid, que flotaven en l'aire per art de màgia.

Museu Internacional de la Màgia de Dublín

Benvinguts al MIM!

A sota, amb lletres del mateix estil però una mica més petites, hi havia escrites unes altres paraules:

Per tenir una visita guiada digui "u". Per fer una visita lliure digui "dos". Per sortir del museu digui "tres". Si és vostè muggle i no té ni la més remota idea de què fa aquí i/o com hi ha entrat, digui "quatre" ara, faci'ns el favor, i ens estalviarem el que ens costa avisar un sanador cada vegada que algú es desmaia quan es pensen que tot és una broma i decideixen provar un dels altres números a veure què passa. Ah, i passi el que passi, no s'espanti. Moltes gràcies.

—I, exactament —va preguntar el Charlie—, com es pensen que els muggles saben que són muggles si ni tan sols coneixen la paraula?

—No ho sé pas —va contestar l'Andrea—. Bé, de tota manera, sembla que hem de triar alguna cosa, no? Què us sembla la visita guiada? Sí? Doncs vinga... ejem, ejem: U!

A l'instant es va sentir un CRACK! I va aparèixer un gòblin a sota les lletres blaves.

—Bon dia i benvinguts al Museu Internacional de la Màgia de Dublín, el meu nom és Galb i seré el seu guia en el museu, si em segueixen per aquí...

Es van quedar tots acollonits, semblava que el gòblin estigués recitant de memòria algun llibre que s'havia après de memòria i no els prestava la més mínima atenció. En comptes d'això, es va girar i va caminar cap un túnel que acabava d'aparèixer a la seva esquerra i, sense preocupar-se de si el seguien o no, va anar recitant tota la lliçó.

—En aquest passadís podem veure retrats de mags i bruixes de tots els temps famosos per algun o altre motiu, a la seva dreta el gran Merlí, el mag més famós de tots els temps, també conegut com a Príncep dels Fetillers, formava part de la Cort del Rei Artur, i va voler que els mags ajudessin els muggles i va fundar l'Orde de Merlí, que va ser la que va promulgar les lleis en contra de l'utilització de màgia contra els muggles, a la seva esquerra Morgana, la seva enemiga, reina de l'illa d'Àvalon i germana del rei Artur, que era coneguda per la màgia negra que...

Pel que semblava, el Galb no tenia necessitat de respirar ni de separar les seves frases per punts, sinó que ho deia tot com si formés part d'una mateixa frase, cosa que feia que als cinc minuts t'entrés un maldecap de mil dimonis i, com a mínim, un parell de tics.

El Clan de Magatotis s'havia quedat al final, sense escoltar la xerrameca aguda i desagradable del gòblin. Era semblant a les classes d'història de la màgia, amb la diferència que, mentre la veu del professor Binns feia que t'adormissis, la del Galb feia que tinguessis tots els músculs en tensió i la tensió arterial pels núvols.

—Aquesta zona de celebritats és una mica avorrida, no trobeu? —va comentar el Frank, mentre passaven pel costat del retrat de Tilly Toke
(1903-1991, Orde de Merlí, Primera classe, per salvar a un  muggle  durant l'Incident Ilfracombe de 1932, quan un drac va caure abruptament sobre una platja plena de gent prenent el sol.)—. Per què no anem a aquella sala d'allà? —va afegir assenyalant un corredor de la dreta on hi havia les mateixes lletres blaves que a la entrada, que deien:

Relíquies i Objectes màgics de tots els temps

(Totes les mostres són còpies dels originals)

—Creieu que pot ser que hi hagi una còpia de la meva relíquia? —va exclamar la Geena, a qui li havia fet un salt el cor.

—És possible —va contestar el James—. Som-hi?

I es van separar dels seus companys, que van seguir trotant rere el Galb, que no hi havia manera de fer callar.

El James, el Frank l'Alice i la Geena es van endinsar en l'estança, que  tenia forma rectangular. A tot arreu hi havia objectes de tota mena: des d'espases, escuts, emblemes, passant per joies i calzes i acabant amb coses tan desconcertants com coixins, cabdells de fils i ulls de vidre.

—Tot això són objectes màgics...? —va fer l'Alice.

—Això sembla... —va contestar el Frank—. Ei! Mireu qui hi ha allà! Quina casualitat! Hola, professora!

Una noia d'uns vint-i-pocs anys, amb el cabell negre i llarg i una mirada eixerida es va donar la volta i els va saludar amb la mà. Ells quatre van córrer cap allà a saludar-la.

—Bon dia! —va exclamar l'Agatha McGonagall—. Quina sorpresa! Que esteu aquí de vacances, com jo?

—Sí, a casa l'Andrea O'Brien— va explicar la Geena—. Què mires?

—Oh, aquesta vitrina d'aquí —va dir amb cara de tristesa—. És una pena. Són còpies de relíquies dels fundadors de totes les escoles d'Europa... el que passa és que es veu que va haver-hi un incendi fa uns deu anys i amb les presses per treure totes les peces ara ja no se sap quina és quina... i com que la majoria són realment antigues, n'hi ha moltes que ja no es poden identificar... Mireu, l'espasa de Gryffindor, la copa de Hufflepuff, el medalló d'Slytherin i la diadema de Ravenclaw —mentre ho anava dient, els anava senyalant de la vitrina— No en reconec cap més...

—Així... —va dir la Geena amb la veu que se li havia trencat de cop de l'emoció i el desconsol amb pocs segons de diferència— així fins fa uns anys se sabia què era tot, però ara ja no hi ha manera de saber-ho...?

—Això em temo —va assentir l'Agatha—. És una llàstima. Bé nois, jo he de marxar ja, m'ha agradat molt veure-us. Ens veiem l'u de setembre a Hogwarts, eh?

Es van acomiadar d'ella i es van quedar mirant la vitrina, enfonsats. Feia uns moments havia semblat la solució perfecte, ja ho tenien, ja podrien saber quina era la relíquia comuna dels quatre fundadors de Hogwarts, i de cop... totes les esperances en orris, no hi havia res a fer.

—Segurament és una d'aquestes coses... —va dir el Frank.

—Sí, Frank —va fer l'Alice—. Però aquí hi deu haver un centenar d'objectes. Estem com abans, podria ser qualsevol cosa...

De tota manera, van anar revisant objectes: collarets, anells, un llibre, un rellotge de butxaca, un coixinet, una nina de porcellana, un raspall de cabell d'aquells renaixentistes, un mirall, un portamonedes, una ploma, una sabata de tacó... tantes i tantes coses que podrien arribar a ser...

—El què podria ser qualsevol cosa? —va preguntar una veu darrere seu. Tot es van girar alarmats. Qui els havia sentit? L'Albus—. Què passa? Què mireu, què són? Què és això que busqueu i que podria ser qualsevol cosa?

—Res, Brittany, només fèiem broma —va dir el James.

—Però què dius, home, va, digues-me de què estàveu parlant...!

—De res que t'interessi, Al —va contestar l'Alice.

—Sí, és clar... —va fer l'Albus, escèptic—. Fins que no m'ho digueu, no pararé; digueu-m'ho, digueu-m'ho, digueu-m'ho, digueu-m'ho...

De sobte un vigilant del museu, d'aquells que semblen goril·les es va posar darrere seu.

—Mira-te'l, l'exhibicionista. Troba graciós passejar-se per un museu ensenyant el cul?

—Què? —es va estranyar l'Albus, que no estava al cas perquè l'havia desconcentrat—. Què diu home. Au, vagi a vigilar el que sigui que vigila i deixi'ns tranquils.

—Faltant el respecte a l'autoritat, eh? —va dir l'home amb la seva veu profunda—. Acompanyi'm, siusplau —i el va agafar pels braços.

—Ei, ei, ei, que estic amb ells...! —es va intentar defensar l'Albus.

—Ah, sí? —va fer el guàrdia, amb sorna— Doncs a mi em sembla que els estava molestant...

—Però si són amics meus! —va cridar, l'Albus, que ja no es podia desempallegar dels forts braços que el tenien agafat i començava a posar cara d'espantat—. James, James, digues-li!

—Coneix a aquest noi? —li va preguntar el guàrdia al James.

El James se'l va mirar amb un somriure entremaliat.

—No l'havia vist en ma vida.

 

*   *   *

 

Dues hores més tard sortien de la comissaria, i el James encara s'estava fent un tip de riure.

—Ei, Sharon! —li va cridar a l'Albus des de darrere seu—, el pres de la cel·la tres t'envia records, em sembla que li agrades!

L'Albus passava olímpicament d'ell.

—Andrea, ho sento moltíssim, de veritat —li deia a la seva amiga—. Et prometo que quan ens veiem a Hogwarts t'ho torno tot... quan t'ha costat la fiança?

—Mil cinc-cents euros més un autògraf —va contestar la noia amb un sospir—. Però no cal que me'ls tornis, tranquil, ni tan sols són meus, són del poble irlandès...

—Però...

—Que et dic que no, que la monarquia patrocina les malifetes dels meus amics —va insistir l'Andrea—. Així no ho has d'explicar a la teva mare, home, que segur que es posa feta una fúria, si se n'assabenta...

—No ho saps prou... menys mal que no ho sabrà...

—Mama? —va fer la veu del James, que estava penjat de la cabina telefònica que tenien just al costat—. Sóc el James. A que no saps d'on venim? No! De comissaria! Sí! I a que no saps qui estava allà? No, jo no! El teu fill petit!

—El mato, és que jo el mato... —es va exasperar l'Albus mentre es dirigia a trencar-li el coll al James, però el Charlie el va aixecar a pes.

—Recorda —va dir—. Inspira, expira, inspira, expira...

 

*   *   *

 

Els dies a Dublín van anar passant sense més incidències. L'Albus es va anar a comprar pantalons nous, a diferència del James, que va passar olímpicament de comprar-se calçotets, per molt que el Frank li prengués el pèl a cada instant que podia.

Van tornar al MIM un altre dia, perquè amb el petit contratemps que els havia portat l'empresonament de l'Albus, no havien pogut acabar de veure'l tot. El Clan de Magatotis va tornar a la vitrina de relíquies dels fundadors de totes les escoles d'Europa i van fer una llista amb tot el que hi havia. Eren un total de setanta-sis objectes.

—Això i res és el mateix —es queixava la Geena cada vegada que es mirava la llista. En aquell moment eren a l'habitació de les noies, xerrant—. L'únic que diu és que pot ser pràcticament qualsevol cosa, i això és el mateix que teníem al principi.

—Home, no —deia el Frank, més optimista—. Ara, com a mínim, sabem quina fila fan i, si per casualitat, trobem la relíquia, sabrem que és aquella, perquè ara hem vist totes les còpies. Segurament si veiem per Hogwarts alguna cosa semblant ens n'adonarem de seguida.

—I qui diu que sigui a Hogwarts? —va fer l'Alice—. Ni tan sols és segur que sigui una relíquia dels quatre fundadors, això simplement ho vam suposar nosaltres...

—No, estic convençuda que sí que ho és —va dir la Geena—. La meva mare va dir que tenia a veure amb Hogwarts, o sigui que no hi ha més. James, què fas?

—Estic escrivint una carta a casa —va contestar el noi—. Vull saber si el meu pare ha descobert alguna cosa sobre els Vlads...

La Geena va posar cara d'alarma.

—Què passa amb els Vlads? —va exclamar—. Que han tornat a atacar?

Tots es van mirar en silenci.

—Espera un moment —va fer al James—. M'estàs dient que saps què són els Vlads?

—M'esteu dient que vosaltres no? —es va sorprendre la Geena.

El James, el Frank i l'Alice van fer que no amb el cap i la Geena se'ls va mirar amb els ulls oberts com dues taronges.

—Ah, és clar —va fer llavors—. Sou britànics. Allà no hi són, els Vlads.

—Però ens penses dir què coi són? —es va exasperar el James.

Per tota resposta, la Geena va agafar el llibre Clans d'ahir i d'avui i va anar a buscar una pàgina determinada. Els la va ensenyar a dalt de tot hi posava:

VLADS

http://i34.ti nypic.com/rswjsl.jpg

[NA: símbol del clan]

—Són un clan? —es va sorprendre el James.

—Sí —va assentir la Geena—. Un dels més perillosos i malèfics que hi ha. Us puc explicar el que diu aquí de forma resumida, perquè a Grècia ja n'estem fins al monyo d'ells. Són un clan provinent de Romania, per això només els devem conèixer als països de l'Europa de l'est, que és on ataquen.

—Què són? —va preguntar l'Alice.

—Els fills dels vampirs —va contestar la Geena.

—Els fills de vampirs no són vampirs? —es va sorprendre el James.

—No. L'única manera de ser vampir és que et mossegui un vampir. Si el teu pare i la teva mare són tots dos vampirs, tu ets un Vlad. El nom prové de del príncep romanès Vladimir Dràcula, el vampir més famós de tots els temps. I el seu fill, que es deia igual que ell, però per diferenciar-los li deien Vlad. El clan va agafar el seu nom com a referència.

—I com són? —va preguntar el Frank.

—Físicament, igual que els vampirs —va explicar la Geena—. Tenen la pell completament blanca perquè no tenen sang, ja que els seus pares no els n'han pogut passar. També tenen les dents afilades i es poden transformar en ratpenats a voluntat. I també poden viure indefinidament a no ser que els matis; i els maten les mateixes coses que als vampirs: all, estaques, aigua beneïda, llum del sol...

—I quina diferència hi ha amb els vampirs, aleshores? —va voler saber l'Alice.

—Els vampirs un cop van tenir sang, fins que els van mossegar. I per viure, necessiten alimentar-se de la sang dels altres, correcte? Els Vlads ja neixen sense sang, no necessiten alimentar-se de sang.

—De què s'alimenten, aleshores? —va preguntar el James.

—De vida —va contestar la noia—. No sé ben bé com, però et xuclen la vida.

—Com els demèntors? —va fer el James amb una esgarrifança.

—No, no —va dir la Geena—. És més aviat al contrari. Els demèntors et xuclen l'ànima, però segueixes viu perquè el teu cos funciona, els pulmons respiren, el cor batega i el cervell està marxa, només que deixes de tenir ànima, és a dir, pensaments, records, sentiments... deixes de ser tu. Amb els Vlads és diferent. Els Vlads no toquen l'ànima. Simplement s'alimenten de les connexions que té l'ànima amb el cos, si un Vlad et xucla la vida, el teu cos queda mort.

—I l'ànima també? —es va esgarrifar l'Alice.

—Això és el pitjor: no. L'ànima queda intacta però tancada, atrapada en un cos mort. I no pot sortir, a no ser que algú se n'adoni del que ha passat i et mati. Llavors l'ànima s'allibera. Però la majoria de les vegades, si la persona que troba el cos no sap que l'ha atacat un Vlad, el dóna per mort i l'enterra...

—...la teva ànima queda per sempre tancada en una tomba —va acabar el James, que per fi ho havia entès—. I el pitjor és que n'ets conscient, oi?

—Sí —va assentir la Geena— Et quedes tota l'eternitat amb la teva ànima plena de records, pensament si sentiments empresonada i no pots fer res per comunicar-ho, perquè el teu cos no té cap constant vital per reaccionar.

—No sé qui són pitjors —va dir el Frank—, si els demèntors o els Vlads.

—No ho sé —va fer la Geena—. Però són d'aquelles races desgraciades que són malvades per naturalesa. No poden ser bons, perquè per viure han de fer coses terribles. Els vampirs, els gegants o els homes llop poden triar si volen atacar la gent. Un vampir necessita sang per viure, sí, però pot escollir beure la sang d'un animal en comptes de la d'una persona, tot i que probablement no li causa la mateixa satisfacció. Però tots el Vlads són malvats, de la mateixa manera que ho són els demèntors, i no es pot fer res per canviar-los, tot i que de vegades sembla que sí només pel fet que tenen una aparença humana. Però no ho són.

—Així —va interrompre el Frank—, la principal diferència entre els vampirs i els Vlads és... l'alimentació, que diguem. I el fet que tots els Vlads són malèfics, mentre que els vampirs no tenen per què ser-ho.

—Mmm... sí, i em sembla que també algunes habilitats. El Vlads poden volar, per exemple, sense necessitat de convertir-se en ratpenats, simplement porten l'habilitat incorporada... potser en tenen algunes més, no ho sé, no sóc una experta.

—Necessito un moment el llibre —va dir e James de sobte—. Aniré al centre a fer fotocòpies de les pàgines dels Vlads i ho enviaré al meu pare, li faran falta.

—Per què? —va preguntar la Geena.

—Per què va rebre una nota —va contestar el James—. Deia que s'acostaven i que s'estaven preparant.

—Això vol dir... —va fer l'Alice, empassant saliva— Vlads a Gran Bretanya?

—Sí —va assentir el James—. Sembla que s'han cansat dels països de l'est. Vénen a per nosaltres.

 


Vinga, ja està.

No sé si tindreu preguntes, per descomptat podeu fer-ne i us explicaré tot el que pugui, perquè això dels clans ha resultat ser més difícil del que m'esperava... els Vlads ja han estat difícils, i això que parteixen de la base dels vampirs... quan em toqui explicar els Zúrichs fliparé...! XD

Val, a veure, digueu-me què us sembla tot, si creieu que estic anant molt de pressa, si poso massa informació de cop... no sé.

Comentaris, què us ha semblat la idea del museu, la mala pata de l'incendi amb les còpies de les relíquies, les "brometes" del James a l'Albus, la història dels Vlads... si voleu que algun personatge surti més... procuraré donar una mica més de protagonisme a la Sandy i la Martha perquè a les pobres les tinc una mica abandonades... tot i que no sé ben bé com!

Bueno, espero que us hagi agradat, ja sabeu, a comentar que m'encamta llegir les vostres opinions! Moltes gràcies per seguir la fic, tant als que esteu registrats com als que no. A tots els muggles, els animo a fer-ho, que és molt senzill i és molt guai poder formar part de la comunitat! (I, a més, em podreu deixar comentaris a mi XDXD).

Apa, petons de xocolata desfeta, i fins la propera! (data límit: setmana que ve).

Agatha Black


Llegit 1379 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarlluna_de_plata 264 comentaris28/10/2008 a les 16:00:11
#17704Encara no he escrit cap fanfiction

Esta molt be!!!

Escolta, k jo vaix mencionar lo del Vald Dracul i no em vas dir res...

Bueny, de totes maneres esta molt be, el Zurichs no seran alemanys no?¿?¿?¿ O per alla...

Marta 2




Avatarclara_cat 53 comentaris28/10/2008 a les 16:15:40
#17705Encara no he escrit cap fanfiction

Osti!

quin capítol noia.

Aquí va la crítica constructiva: el capítol està molt bé, però potser si que hi ha molta informació i trobar-se a la McGo segu que es per alguna cosa, les bromes del James a l'Al estan bé però no té gràcia si l'Al no si torna. Potser falta una mica més de vida de grup (Lorcan,....) i expressió de sentiments... però no són imprescindibles.

En general està de conya.Continua així!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/10/2008 a les 17:23:07
#17706Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Lluna de plata: sí, és veritat que ho vas mencionar, no vaig pensar a dir-te res, sorry, però ja has vist que no són ben bé vampirs... ah, i no, els Zurichs no són alemamnys, simplement m'agradava com sonava el nom... potser m'hi repenso i ho relaciono d'alguna manera, no sé XD

clara_cat: jeje, ben pensat això de l'Agatha... no sé si us hi heu fixat, però en el fanfic anterior també feia algunes coses una mica... extranyes, ejem, ejem... Lo de la vida de grup, estoy en ello, tot i que vull mantenir sempre el Clan de Magatotis una mica separat... I respecte al James l'Al... l'Albus no s'hi tornarà sempre perquè... són molt diferents tots dos. El James sempre serà així, però de la mateixa manera que el James no s'enrevia quan l'Al li fa bromes, l'Al tampoc no té la mateixa predisposició a fer-les, no sé si m'explico... tenen caràcters molt diferents.




laia.weasley Anònim28/10/2008 a les 18:11:55
#17707Encara no he escrit cap fanfiction

uooOOO! Aixó es comença a posar emocionant!! m'encanta l'Albus:P

continua aviat

Laiia




Avatarrodlel14 119 comentaris28/10/2008 a les 18:46:00
#17708Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Esta perfecte!

Necessito pensar..., i comentar de pas que realment es "massa" mala sort que les relíquies es cremessin (les còpies). Sincerament, o son molt gafes o algú ho va fer expressament. L'ànima tancada en una tomba? L'únic que no entenc és com pot matar-te algú, si els Vlads ja t'han mort. Però bé, tant és. Potser que hi posis algun misteri "resoluble", que si no m'avorreixo. M'agrada fer les deduccions jo mateix...
Enric




gemmaevans Anònim28/10/2008 a les 18:47:08
#17709Encara no he escrit cap fanfiction

ola!! sta mol b !!!
ostres dons kin problema am el Vlads !!! xdxdxdxd
pos axo k sta mol b !!! i k continuis aviat!!!

~~Gemma~~




myre_ginny 93 comentaris28/10/2008 a les 19:13:58
#17710Encara no he escrit cap fanfiction

simplemen m'encanta com escrius i la història i els personatges i tot. genial. ja tinc ganes de llegir el pròxim capítol. és el primer cop que comento perquè vaig descobrir el teu ff la setmana passada i abans volia llegir-me el primer.

petons

myre




Avatarsempre_cat 47 comentaris28/10/2008 a les 20:48:08
#17711Encara no he escrit cap fanfiction

o k be, capi nou! m'ha agradat molt, trobo que s'enten be i que no hi ha massa info ni va massa rapid ni re, magrada

anims




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris28/10/2008 a les 21:04:58
#17713Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Mola, m'encanta!

Jo trobo que ja t'estàs passant amb l'Albus, deixa'l ja, pobret...

I la Lily? Perquè si no recordo malament no ha sortit...

1 pto

Marta 3




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/10/2008 a les 21:08:36
#17714Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

laia.weasley: sí, seguiré aviat. Mola que t'agradi l'Albus. A mi no m'acaba de fer el pes... ja sortirà més endavant per què.

Rodlel: No, les còpies de les relíquies no es van cremar, el que passa que amb l'incendi les van haver de treure a córrer cuita i es van... traspapelar no es va saber mes quina era quina. Lo l'ànima tancada, sí. A veure, resulta que els Vlads aconsegueixen matar-te d'una manera que no et maten del tot, només es queden les constants vitals del cos, cosa que és impossible fer a la vida real (almenys de moment) o sigui que et quedes com si fossis un vegetal i la teva ànima no s'allibera fins que algú no et mata d'una manera "normal". No sé si s'entén prou bé... Misteri resoluble, com ja han comentat per aquí dalt, l'Agatha McGonagall. No sé si us hi heu fixat en l'altre fanfic però té algunes coses estranyes... crec que es pot elucubrar molt sobre això, pero no diré res xk no penso descobrir res sobre ella fins molt, molt, endavant... ^^

gemmaevans: merci!! I si, els Vlads seran un problema, problema, i no només ells... ja veuràs, ja...

Myre_ginny: moltes, moltes gràcies! Jo, que guai que una persona s'hi engresqui tant que s'hi posi des de zero i es llegeixi tota l'altra fanfic, que és llargueta...! Que guai! I benbinguda! ^^

sempre cat: vale, guai, una persona que ho troba tot bé. Ei, per cert,que ja t'has llegit tot l'altre fic? Quina rapidesa, tu!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/10/2008 a les 21:13:12
#17715Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta ginny: no, la Lily no ha sortit, en aquest capi, esk havia de parlar d'altrs coses i aqui no era important, tot i que estava amb el grup igual, eh? I bueno, menus amb la Plataforma a la Defensa de l'Albus Potter, que tampoc no li ha passat res! Només ha ensenyat els calçotets i ha passat dues hores a comissaria x un malentès, no és res de l'altre món, simplement és graciós! XD




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris28/10/2008 a les 21:36:54
#17716Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Nonono, perdona, perquè t'estàs passant de la ratlla... és que sent jo també patosa i torpe, i sempre tinc mala sort no em costa gens defensar-lo... visca els patosos! NO sé com t'ho fas per tenir tants comentaris, noia, jo només en tinc 3 en un dia i tu en unes hores 12...

wenuu 1 pto i continua aviat!

Marta 3




Avatarivi_potter 512 comentaris28/10/2008 a les 22:30:36
#17717Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Està genial!

Aviam deixa'm pensar... Trobo que al pobre Albus li estan passant de tots colors però no es pot negar que són molt ingenioses i gracioses les bromes que li el James. Pel que fa als Vlads, almenys jo ho he entés perfectament i crec que tothom o podrà entendre bé.

Seegueix aviat i així!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris28/10/2008 a les 23:15:41
#17718Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

bieeenn!!

m'ha encantat! :)

perfecte, com sempre.

Kina imgaginacio, mas deixat de pedra! XD a vere com cuntinua tot aixo...

pobree Al, no li facis la vida impossible (mira ki parla xD)!!

Un petoo!

Lauraa...




Avatarnuria.potter 115 comentaris28/10/2008 a les 23:46:05
#17719Encara no he escrit cap fanfiction

GENIAL!

k guai!!! Ostres ! per mi es perfecte!!   & nbsp;           &nbs p;            & nbsp;           

La unaica cosa k trobUU es que la Lili no surt gaire, pero bueno ja he llegit el comentari qe deia qe en aket capitol no era inportat. (es k es la k m agrada mes de tots) xD!

Aixo de les bromes d en James i l Al son genials!! ja estic esperant ha veura k li fara l Al i despres en James i depres un altere cop l Al i un altre el James, etc. xD

jo crec k els  Zurichs sean de mexic!! xD !! el nom sona de per alla!

Bueno pos res mes!!

Ah! per cert el 2n personatge k m agrada mes e l Andrea, es genial akesta nena!! XD!

apa! patOnets i continua aviat!

        &nb sp;                         &nb sp; Nuria!*




Avatarnuria.potter 115 comentaris29/10/2008 a les 00:56:55
#17723Encara no he escrit cap fanfiction

Ostres ! volia dir en el comentari de dalt ( esk he fet una falta k sembla k parli em castella) xD:

Em sembla k els Zurichs sean de mexic !

 ( bueno ara ja ho he arreclat) xD !




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris29/10/2008 a les 01:52:17
#17724Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

I va la tia i torna a fer la mateixa falta... U.U'

XD




Avatarnuria.potter 115 comentaris29/10/2008 a les 23:34:57
#17726Encara no he escrit cap fanfiction

xD!!! k tonta k soc!!! xD xD!!!

de vegades flipo amb l'ho despistada  k puc arribar a ser!! Ostres!!! xD xD

Ha veure ho tornare a intentar ! (diuen k el 3er intent es el bo) xD:

jo krek k el Zurichs seran de Mexic!

xD xD !!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/10/2008 a les 14:43:42
#17727Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Vale... ara està millor, però a la propera mira d'intentar escriure "els" amb "s", ok?

XDXDXD




gemmaevans Anònim30/10/2008 a les 18:53:32
#17729Encara no he escrit cap fanfiction

ola!!
mes problemes dius¿?
ia veic k sera un ffic entretingut!! xdxdxd ( d fet no esperava menys d tu!! xdxdxd

deus sta contenta no¿? tens mols cumentaris!! xdxdxd

~~Gemma~~




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris31/10/2008 a les 13:54:41
#17733Encara no he escrit cap fanfiction

Estic amb la meva clon, enJames s'ha pasat un mica de la ralla...




ERH.cat Anònim03/11/2008 a les 11:46:08
#17747Encara no he escrit cap fanfiction

Ola!

m'encanta Agatha!!

des del Clan de Magatotis que et segueixo!!

Posa-hi una mica més de sentiments!! XD (esta perfecte aixi)

i passat a comentar per la meva fic!!

un peto!!

emma




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris03/11/2008 a les 23:21:18
#17755Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

lluna_de_plata: Vale, decididament muntarem un club de fans que es dirà La Plataforma per la Defensa de l'Albus Potter. u.u' És que per un cantó m'encanta que us emocioni tant un personatge meu (o sigui, de la Rowling però que estic desembolupant jo), per l'altra em fa ràbia que sigui ell el que us agradi, a mi em fa una mica de ràbia, no sé xk, el trobo una mica repel·lent... pero me l'estimo molt de totes maneres.

ERH.cat: Yeeah, una altra nova, benvinguda al club! Ja llegiré la teva fanfic, però a partir de demà que avui ja és tard! jejeje De sentiments... ja n'hi posaré, però és que trobo que són una mica massa petits i tampoc no poden sentir coses massa profundes... no sé com ho veieu vosaltres... no?




Avatarhermione potter 236 comentaris07/09/2014 a les 23:20:36
#25094Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Molt interessant. Pobre Albus... He entés bastant bé això dels Clans. Segueixo llegint!




AvatarAntares_Black 375 comentaris13/11/2015 a les 22:01:55
#26322Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Un museu gratuït, he d'entendre? Mola! ^^

La rebuda del museu és divertida. El millor, però, és «... i decideixen provar un dels altres números a veure què passa» i allò de «I exactament ―va preguntar en Charlie― com es pensen que els muggles saben que són muggles?»

De totes les relíquies que has esmentat (fora de les quatre dels fundadors), em quedo amb els ulls de vidre i el raspall renaixentista. Encara que el rellotge de butxaca també em crida l'atenció.

I va i apareix un “goril·la” vigilant i deté l'Albus. «No l'havia vist en ma vida», mira quin paio, en James! Serà...!

«Ei, Sharon!, el pres de la cel·la tres t'envia records, em sembla que li agrades!». I duro...!

La fiança? Què dius!? No et detenen per això. oi? (Bé, a l'estranger no ho sé...). Encara que... a mi em van detenir un cop per molt menys xD

«Si ni tan sols són meus, són del poble irlandès», això ja és molt fort, eh. I això de l'autògraf, ja és un xic inversemblant, no? Com molt del que escrius! xDD Ja està bé!! Crec que l'Andrea és molt més simpàtica que no pas com ens la pintaves a la fic anterior.

Que bé! Per fi sabem qui són els Vlads! Ja sabia que alguna cosa havia de tenir a veure amb els vampirs. El Vlad aquest de la Bíblia Satànica, suposo. I, de fet, encara existeixen grups d'aquests (clans, si els vols dir així). I són una cosa molt més perversa i no precisament de la literatura. A més dels grups hematofàgics, és clar. Els Vlads i els VIPs van organitzar un bon sarau (sobretot els VIPs als anys vint).

Permet-me que et contradigui això: «l'única manera de convertir-se en vampir és que et mossegui un vampir». No és ni l'única manera ni és absoluta (no és condició ni necessària ni suficient). Et poden mossegar i no transformar-te i hi ha d'altres maneres de transformar-se en vampir.

Parlant en general, hi ha tres maneres de convertir-se en vampir: per naixement, per mossegada (és el que es considera el fet decisiu) o per mort. En algunes cultures populars, l'embaràs està envoltat de perills: Un fill il·legítim, un fill concebut o nascut durant alguna festivitat religiosa, el setè fill d'un setè fill, néixer pelut, o amb dents, o amb l'amni pel cap; o coses tan senzilles com que la mare veiés un gat negre, o una bruixa, o menjava amb massa sal... podria comportar que el nadó esdevingués un vampir després de mort. Una mort dubtosa, per exemple, també podia fer un vampir. Els criminals i els suïcides també corrien aquest risc; també enterraments precipitats o sense ritual, o un cos enterrat massa superficialment... també poden fer el vampir. En el cas de la mossegada (que normalment acostumen a mossegar al coll, al canell o al pit), no és definitiu. La víctima pot morir (per exemple, dessagnada). Per tal que es transformi en vampir, cal que la víctima també ha de tastar la sang del seu atacant. Encara que també és veritat que es parla d'un tipus de vampir (així com moderns) que en mossegar inoculen verí que, si s'escampa prou per cos, pot matar o convertir.

L'explicació de la Geena dels Vlads m'encanta. Aquest concepte que l'ànima quedi atrapada en un cos mort. Perquè, seguint amb la línia de Plató, l'ànima està atrapada al cos. I és la mort que l'allibera. Com que els Vlad només “xuclen la vida”, el cos es mor, però l'ànima no es pot alliberar. Això que afegeixes al final («si la persona que troba el cos no sap que l'ha atacat un Vlad, el dóna per mort i l'enterra...») et deixa amb l'ai al cor, com en els relats d'Edgar Allan Poe, que t'enterrin viu. Això que fan els vlads, de xuclar la vida del cos i deixar-hi l'ànima atrapada, em fa pensar en el demèntors, que es pot entendre que fan una cosa que, tot i que també terrible, és com el contrari. No et sembla? Els vlads xuclen la vida d'un cos i no el maten perquè l'ànima no se n'allibera. I quan fan el petó, els demèntors es mengen l'ànima: és a dir que queda mort però la seva ànima no es pot salvar perquè ja no hi és.

La cosa és que els demèntos no són “una raça” viva. Ni morta. Els vampirs són no-morts (més tirant a morts, encara que no n'estan), els Vlads no en tinc ni idea (digues-m'ho tu, suposo que... vius?), però els demèntors no són ni vius ni morts, com els poltergeists i com els impostorus. No són vius, però no poden ser morts (com sí que en són els fantasmes) perquè no han estat mai vius.

El que diu la Geena. que els vampirs poden escollir, jo no ho tinc tan clar. Els homes llop poden escollir perquè és poden lligar amb cadenes a les nits de lluna plena, o prendre's la poció d'escanyallops, si hi tenen accés. Però els vampirs què tenen? Força de voluntat, suposo (força de voluntat eterna i això és un mèrit. Però em refereixo que no estic segura ni si s'ho poden plantejar...

Creus que es podria crear una mena de poció per pal·liar les ganes de beure sang? Tipus la d'escanyallops però per a vampirs. Com ho veus?

Només que m'ha sorprès perquè em pensava que a tu no t'anava gens això dels “vampirs moderns”. I, tot i que dels Vlads no en pugui dir res, jo diria que malvats no és el millor adjectiu per a descriure els demèntors.

M'encanta que surti l'Agatha McGonagall! Ja tenia moltes ganes que tornés a sortir!! Ja sé que quan llegeixo les teves fics viatjo al passat i no et puc suggerir res, però igualment et dic que ha de sortir més perquè m'encanta!! He de saber quin secret té!!

Ah! I la Marta té raó. Menys contra l'Albus! Això que li fas ja no és graciós, pobre. Mira que trencar-li els pantalons, trencar promeses, esbombar coses seves... Fes-li una jugada a en James, de tant en tant, perquè si el tinc davant la vareta se'm podria descontrolar i llançar-li un crucio “totalment involuntari”.

I per què no t'agrada l'Albus? A mi m'encanta. No només el teu Albus. L'Albus en si.

En això dels comentaris, també té raó la Marta. Com és que sempre en tens tants? Sempre et segueix molta gent.

Antares

PD: Això és el que vaig escriure aleshores, però hi hauria molt per parlar sobre els vampirs, els vlads, els demèntors... i el fet de poder o no poder escollir... És un tema llarg i amb molts matisos, trobo.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/11/2015 a les 16:09:52
#26368Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

El Museu és gratuït, sí, com la majoria de museus a UK, cosa que em sembla molt guai! Potser per proximitat a Irlanda es fa igual ^^ Em va costar una mica imaginar-me com devia ser un museu en al món de la màgia, i se’m va acudir una cosa així, feta per mags sense gaire idea de com pensen els muggles. Pels mags està claríssim, el que s’ha de fer, però a un muggle ja em diràs! XD

Sobre això de si et detindrien per una cosa així... no ho sé, supsoo que generalment no, però, com sempre, depèn del poli amb què et topis. A mi un dia gairebé em van detenir per anar cantant pel carrer! Em van demanar el DNI i tot i jo flipant... hi ha gent a qui se li pugen els fums de seguida.

Sí, ja sabem dels Vlads! Per fi! Ja em vas parlar d’això dels grups hetofàgics, que em va fer molta angúnia... Però ja hauràs vist que, tot i que s’assemblen molt als vampirs, ells no tenen cap relació amb la sang. De fet, pel que fa a l’alimentació, s’assemblen més als demèntors, oi?

Ah, i això que em dius dels vampirs, tens raó en part, però he trobat algunes contradiccions depenent de qui explica la història (ja siguin llegendes populars o literatura). Així que jo ho he canviat de la manera que m’ha vingut bé a mi, igual que això que em deies sobre si els vampirs podien triar o no si beure sang...  A mi m’agrada molt la versió dels vampirs que fa l’Anne Rice (Entrevista amb el vampir i toooota la resta de la saga) i també la del Terry Pratchett, és clar! Són vampirs amb sentit comú i sentiments, no van com zombis a buscar sang (com en altres històries), i n’hi ha que decideixen alimentar-se de sang d’animals en comptes de sang humana. És una mica el que he fet aquí. No una versió tan “moderna” com algunes, versions clàssiques, però no tant com el Dràcula de l’Stoker... Com que he volgut presentar

També he fet que els vlads siguin “nascuts de vampirs” (vampir+vampir), i ja que m’ho preguntaves, ells són vius, perquè poden morir i queden morts, a diferència dels vampirs, que es transformen en cendres, però si els hi cau sang a sobre reviuen. Així que els vampirs són no-morts, mentre que els vlads són vius (han nascut així, no han patit cap transformació). Crec que de fet vaig fer una classe de Defensa amb l’Agatha per explicar-ho una mica al lector, també. I... no ho sé, jo diria que els demèntors també estan vius i que se’ls deu poder matar d’alguna manera... Jo li he donat al Frank una espasa que els mata, però crec que deu haver-hi alguna cosa... deuen venir d’algun lloc, i també deuen poder desaparèixer... no ho sé, la veritat.

(Per cert! Això de l’associació de la Lliga de la Cinta Negra segueix el món del Terry Pratchett. Ve a ser com una associació d’A.A. molt graciosa i entranyable! Crec que està bé per diferenciar els vampirs “bons” dels “dolents”! XD)

L’Agatha McGonagall, com ja has vist, segueix sortint. I segurà sortint. A la FF del Torneig surt poc, al principi i al final, només, però a l’altra ja surt més un altre cop ^^

I pel que fa a l’Albus. Sí, ara ja m’agrada més, ara que és gran. L’Albus petit, el de la Rowling, el de l’epíleg, que he intentat conservar no em cau bé. No és que li desitgi mal, però no m’agrada. És un Drama Queen. Li agafa un angoixa rara a l’andana i Nen, no em toquis els nassos, que te’n vas a Hogwarts, hauries d’estar saltant d’alegria ¬¬’ És un nen poruc i angoixat, preocupat per si els seus pares el deixaran de banda si no va a Gryffindor... quina actitud és aquesta? No ho sé, em sembla un ploramiques. És cert que la Rowling només ens en dóna una escena, d’ell, però si l’he jutjar només per aquesta escena, aquesta és la sensació que em dóna a mi. El James, no surt tant, però se’l menciona i tenim vàries idees d’ell: que és molt alegre i actiu, que fica el nas on no el demanen sense consultar, perquè és un curiós, que té una colla d’amics, així que és sociable, que té certa tendència en ficar-se en merders i que el Harry li diu a l’Albus que no es deixi trepitjar per ell, així que probablement és força cregut. Amb aquestes idees vaig crear el personatge del James. I l’Albus... l’Albus és un ploramiques insegur. Però igual que de petit el Neville no m’agradava gaire i en canvi quan es fa gran és meravellós i gloriós, amb l’Albus m’ha passat una cosa semblant. L’he fet anar passant per diferents experiències que l’han fet més madur, i més fort, i crec que ara és una persona admirable. I té un gran futur per endavant. Ara l’Albus m’agrada molt. El meu. No sé com deu evolucionar en la ment d’altra gent...

I el que dius que tinc molts comentaris... bé, això era abans. És que abans hi havia MOLTA gent a la web, i la gent llegia i comentava, i les meves ff es van fer populars! Però ara si tinc 4 o 5 comentaris ja és tot un èxit! Els comentaris no van d’acord amb la qualitat de les FF ni molt menys, sinó més aviat amb la quantitat d’usuaris que hi ha per la web! XD




hermione_phoenix 42 comentaris05/02/2016 a les 08:42:04
#26576Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

Les bromes m'encanten. S'assembla al Fred o el George




irinawatson06 105 comentaris29/08/2017 a les 20:48:17
#27147Encara no he escrit cap fanfiction

aiaiaiaii això dels vlads no m'ho esperavaa!! I ara van cap a Gran Bretanya?? pfff espero que ho solucionin i no matin a ningú... i jo també em pregunto si és pitjor ser atacat per un  demèntor o per un vlad...