L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 6: L'espia
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 03/11/2008 a les 22:16:51
Última modificació 03/11/2008 a les 22:22:34
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 6: L'espia

Hola de nou!

Primer de tot: moltíssimes gràcies per tots els comentaris! 22 en total, estic flipant!!! No sabeu la il·lusió que em fan, a més, em doneu molts ànims per continuar escrivint! I em sembla que cada vegada em surten millor els capítols, i és gràcies als ànims, n'estic convençuda. ^^

Us he deixat missatges a gairebé tothom per contestar-vos els comentaris, si els voleu mirar estan al capítol anterior, intercalats amb els vostres. Ho faig així perquè si cada vegada m'he posar a escriure aquí una parrafada per a cada persona que em fa un comentari no acabariem mai... XD (queda molt vanitós dir això...? Buah, què més dóna, si tinc 22 comentaris! XD).

No dic res més que sempre m'enrotllo. Us deixo amb el capítol nou, és més llarg que de costum. Espero que no se us faci pesat, per això...!


6- L'espia

El matí següent, el James va baixar a esmorzar amb la intenció d'anar després al centre a fer fotocòpies del llibre de la Geena per enviar al seu pare tota la informació sobre els Vlads. Havia intentat anar-hi el dia abans, però quan va arribar al centre la copisteria ja estava tancada. De fet, no corria pressa; si volia podia esperar que acabés la setmana i arribessin a casa i li podria donar a la mà, però... és que el tema li posava els pèls de punta.

Només els faltava això. Des que els demèntors havien estat expulsats d'Azkaban (i, en teoria també del país) només feien que veure's als diaris notícies sobre els seus atacs. Entre els uns i els altres, estaven arreglats...

—Ei, James —va dir l'Albus, que es va unir al seu camí cap al menjador.

—Ei, Wendy—va contestar el James, amb un badall.

—Molt bé, quina me n'has preparat, avui? —va fer l'Albus, més encuriosit que no pas de mala lluna—. A veure, he comprovat totes les bromes que m'has preparat cada dia des que estem de vacances i em tens encuriosit. He comprovat tota la roba, que no hi hagués cap forat, no m'has ficat res estrany al llit, no m'ha caigut cap cubell d'aigua quan he obert la porta de l'habitació, no m'he llevat amb uns bigotis pintats a la cara... què toca avui? —l'Albus se'l va mirar expectant, però no semblava que el seu germà li fes cas—. James? James, m'estàs escoltant?

—Què? —va fer el James, sobtat.

—James, t'estic parlant! Que quina una me n'has preparat, avui?

El James, que havia estat dos dies pensant només en l'última conversa que havia tingut amb el Clan de Magatotis, es va adonar que ni tan sols s'havia recordat de preparar-li cap broma a l'Albus.

—Mira, Wendy —va dir—, deixa't estar de tonteries, vols? Et creus que no tinc res més a fer en tot el dia que pensar maneres d'amargar-te la vida? No ets el centre del món. Hi ha coses més importants, saps?

L'Albus es va quedar tan parat que no va saber què contestar i només va poder fer que mirar com el James entrava al menjador i passava d'ell. L'Albus el coneixia prou bé com per saber que passava alguna cosa. Sempre passava el mateix. A Hogwarts igual. L'escola només descansava tranquil·la quan hi havia alguna altra cosa més important que les bromes que ocupés la ment dels Magatotis (com ara notícies al diari que impliquessin de manera sospitosa al seu pare, intents d'assassinat o la imminència de possibles expulsions).

L'Albus no sabia ben bé com s'ho muntava, però el James acostumava a estar al cas de tot. L'any anterior, l'Albus ni tan sols s'havia assabentat que la suposada malaltia de la McGonagall no era una malaltia sinó un intent d'assassinat. I el James no només n'estava al cas, sinó que havia estat treballant amb els aurors destinats al cas i, a més, havia estat ell qui havia descobert a temps qui ho feia i com ho feia.

I després hi havia el tema de com els quatre Magatotis havien passat de ser alumnes corrents a ser els millors del curs en cosa d'uns mesos. Per no oblidar-se del fet que de tant en tant passaven algunes nits sense que cap dels quatre aparegués per l'habitació durant la nit.

I, a més, encara el fastiguejava més el fet que el seu propi pare, amb qui en general estava molt més unit ell que no pas el James, semblava tenir alguna mena d'assumpte o secret amb el fill gran que l'Albus no aconseguia descobrir per més que ho volgués.

Però aquell cop li havia de treure. Vaja si li trauria. Com que es deia Wendy.

—Al, què hi fas aquí parat? —li va dir la Rose, que baixava de l'habitació amb l'Andrea, la Sandy i la Martha.

—Mmm? —va fer l'Albus—. Eh... no, res, estava pensant... res, res, va anem a esmorzar.

Van entrar al menjador on ja hi havia tots els altres.

—Al —el va cridar la Lily—, vine a seure amb mi, que des que estem aquí que no em fas ni cas.

—No, és veritat, Lils —li va dir l'Albus, tot i que va anar a seure al seu costat, on ja hi tenia preparat un bol de cereals i un got de suc. La Rose es va asseure davant seu, com sempre—. Caram, Lils, ja m'has preparat l'esmorzar i tot? Moltes gràcies.

—Un plaer —li va contestar la Lily amb un somriure innocent—. Va, cinc lliures a que no et pots beure tot el got de suc de cop!

—Home, Lils —va fer l'Albus— d'acord que el got és gran, però és clar que me'l puc beure de cop!

—No m'ho crec —va dir la nena.

L'Albus li va fer la Rose la mirada típica de el-que-s'ha-de-fer-per-mantenir una-germana i va agafar el got i se'l va beure tot de cop.

Instants després el va escopir tot, per la boca, pel nas, per tot arreu on podia. I li va anar tot a la cara i al plat de la Rose. Pica, pica, pica! Crema, crema, crema...!

—Doncs sí —va dir la Lily mirant una ampolleta vermella mentre tots els altres es petaven de riure—. Funciona tal i com em va dir el venedor.

—Què coi m'has ficat al suc? —va cridar l'Albus, mentre s'eixugava la cara amb un tovalló—. Tabasc! —es va contestar quan va veure l'etiqueta de l'ampolleta—. Ja n'estic fart! Quan no és el James ets tu! Collons, m'està sagnant el nas...

—Sí, aquí diu que és una efecte secundari de la picantor —va llegir la Lily—. Tranquil, que un minut passa.

—Ah, un minut! Ja em quedo molt més tranquil, home...! —va dir l'Albus de mala lluna, mentre la sang li queia a raig del nas sobre la samarreta blanca.

—Quan crides així sembles una noia... —va contestar la Lily.

—Ja li dic, jo —va fer el James des de l'altra punta de la taula.

Sense dir res més, només adreçant una mala mirada als seus germans, se'n va anar del menjador, seguit de la Rose, que també s'havia de canviar perquè l'Albus li escopit a sobre. Curiosament, ella no semblava enfadada, quasi es podia dir que se li escapava el riure.

—Com pot ser que et faci gràcia? —li va dir l'Albus mentre pujaven les escales cap a l'habitació.

—Au, va, ha estat graciós! —va contestar la Rose.

—Graciós?

—Al, no et posis així, només són bromes! —va fer la Rose—. Si li hagués fet al James en comptes de tu, t'hauries partit de riure. I el James també —va afegir.

L'Albus no va dir res. Sí, segurament li hagués fet gràcia. Però no ho va dir en veu alta perquè no li donava la gana reconèixer-ho. No sabia què li feia més ràbia, si ser ell sempre la diana, el fet que el James i la Lily semblessin sempre conxorxes o el fet que tots trobessin que les idees eren tan guais, i que el seu germà era tan genial, el Gran James i el seu estúpid Clan de Magatotis.

El nas li va parar de sagnar. L'Albus i la Rose van entrar cadascú a la seva habitació per rentar-se la cara i canviar-se la samarreta. Quan van tornar a sortir, l'Albus va tornar a pensar en el que havia estat donant voltes pocs minuts abans.

—Rose, em sembla que en passa alguna.

—Què et penses, que estan tots maquinant a veure quina una te'n poden fer ara o què? —va riure la Rose.

—No em refereixo a això —va dir l'Albus posant els ulls en blanc—. Que en passa alguna de veritat. El James porta dos dies molt estrany. No t'has fixat que ara ja no em fa bromes? Ell, al menys. Saps què vol dir això?

—Problemes dels grossos —va assentir la Rose—. Tu creus?

—Sí —va sospirar l'Albus—. Fa uns minuts m'ha dit que hi ha coses més importants que les bromes.

—Malament doncs —ho va entendre de seguida la Rose—. Perquè el James digui això, ha d'estar a punt de morir algú com a mínim...

*   *   *

Al menjador, la Lily s'havia anat a asseure amb el Clan de Magatotis. Mentre el Frank i la Geena es menjaven les seves torrades i l'Alice llegia el Periòdic Profètic que li acabava d'arribar, la Lily li estava posant al James el cap com un timbal.

—Tu creus que s'ha enfadat amb mi?

—Home, Lils, li has posat mitja ampolleta de tabasc al suc... —sospirava el James—. Ja sé que és molt fàcil enredar-lo però... és que li queia la sang del nas a raig...

—I ara, què? —va fer la Lily, tristona—. Estava molt cabrejat...

—Lils, si no pots suportar que s'enfadin amb tu, no t'hauries de dedicar a gastar bromes a la gent, saps? —va reflexionar el James—. De totes maneres... —va afegir—, estic segur que si li dius que et sap greu et perdonarà.

—Val... —va fer la nena i va marxar a seure amb el Kilian, el germà de l'Andrea.

—Vosaltres li enviaríeu de seguida això dels Vlads al meu pare o què? —va canviar de tema de seguida el James, ja que allò el tenia preocupat—. Per una setmana, podria esperar a arribar a casa, no?

—Potser seria millor esperar, sí... —va reflexionar el Frank—. Imagina't que l'intercepten o es perd... qui sap. Si el teu pare et va dir que volia mantenir-ho en secret, potser seria millor que li expliquis tot quan el vegis...

—...o potser no —va dir l'Alice, que acabava d'obrir els ulls com unes taronges mentre passava una pàgina del Periòdic Profètic—. Potser seria millor que li enviessis la carta ja...

I els va passar el diari perquè el veiessin. Hi havia una fotografia d'un home que coneixien molt bé, perquè era professor seu.

—l'Aberforth Dumbledore? —es va sorprendre la Geena—. Què li ha passat?

—A veure... —va fer el James, i es va posar a llegir en veu prou alta com perquè el sentissin els magatotis però no la resta.

LES ANADES D'OLLA DEL "PROFESOR CHIFLADO"

Per Rita Skeeter, enviada especial.

—Malament —va fer el Frank en sentir-ho—. L'Aberforth ja ha begut oli...

Ja fa temps que ens venim queixant de certes decisions preses per part de Minerva McGonagall, actual directora de Hogwarts, que són en general de naturalesa estranya. El que tampoc esperàvem era que la seva plantilla de professors estigués formada per desequilibrats mentals i gent de dubtosa capacitat per la docència.

I quan diem desequilibrats mentals ens referim ni més ni menys que a Aberforth Dumbledore, germà del cèlebre Albus Dumbledore, que la majoria coneixem pel fet que era l'amo de la taberna El Cap de Senglar fins a finals de l'any passat, quan Minerva McGonagall pensar que seria divertit tenir algun degenerat impartint classe als seus alumnes, de manera que va contractar al vell Dumbledore com a professor d'Encanteris.

Si un simple barman és una candidat adient per a ser professor o no és una qüestió que no depèn de nosaltres sinó dels dotze membres del Consell, que esperem que prenguin les mesures necessàries per esbrinar-ho. De tota manera, el que sí que pot deduir qualsevol és que una persona amb problemes mentals no hauria d'estar en contacte constant amb menors d'edat.

Pel que sembla, pateix una malaltia crònica derivada de l'Alzhèimer, que no pot portar a ratlla si no és prenent unes pastilles d'extracte de granota que, dit sigui de pas, sempre s'oblida de prendre. Però ara ja no es tracta només d'això, sinó que resulta que l'home també té al·lucinacions.

Ahir dia 24 d'agost al vespre, Dumbledore va muntar un escàndol màgic en el seu barri muggle, broma que es va desencadenar en vuit modificacions de memòria per part dels obliteradors de la Conselleria d'Afers Màgics. La brillant excusa de Dumbledore va ser aquesta: «Hi havia tres homes volant al voltant de casa meva». Però atenció, perquè resulta que els tres suposats homes volaven sense escombra, cosa que ja sabem tots que és impossible. Segons Dumbledore, eren «grans, amb ullals i tenien els ulls vermells».

No cal dir que al carrer no hi havia ningú, com va poder comprovar la brigada de la Conselleria quan va arribar, a part de set muggles en estat de xoc i un altre amb un atac de cor que gairebé mor per culpa de les al·lucinacions d'aquest vell tocat de l'ala, que va començar a llançar encanteris a tort i a dret.

El que ens hem de preguntar seriosament és: Quina mena de gent està educant els nostres fills?

—No van ser imaginacions de l'Aberforth, oi? —va dir el James quan va acabar de llegir.

—A mi molt em sembla que eren tres Vlads —va assentir la Geena—. Poden volar sense haver de transformar-se en ratpenats.

—Mala pècora... —va dir l'Alice—. L'Aberforth és un bon professor. Com ens el canviïn per culpa seva li arrancaré els ulls.

—Sigui com sigui —la va tallar el Frank—, ara sembla que tindrà problemes. Segur que el porten a judici per la merda aquella de la Llei de Secretisme... com que el van veure tants muggles...

—Li hauré d'enviar tot per carta al meu pare avui mateix —va assentir el James—. Ara mateix, si pot ser. Andrea —va dir alçant la veu en direcció als altres—. Et fa res si nosaltres quatre aquest matí no us acompanyem? És que volem anar a fer algunes compres al centre...

—Ah, no, perfecte —va dir l'Andrea—. Ens veiem aquí a l'hora de dinar, llavors.

—Molt bé —va assentir el James—. Doncs nosaltres quatre marxem ja, que així ens donarà temps...

El Clan de Magatotis es va aixecar i van sortir per la porta del menjador.

L'Albus i la Rose els van seguir amb la mirada.

—Tu creus que van a comprar coses? —va fer la Rose.

—I tant que no —va contestar l'Albus—. Ja n'estan tramant alguna...

—Ei —va fer el Lorcan al seu costat, es pot saber què us passa a vosaltres dos?

Els altres també se'ls van mirar tots. L'Albus i la Rose es van mirar l'un a l'altre, indecisos de si explicar-los les seves sospites sobre que passava alguna cosa estranya. No els feia res explicar-ho al seus amics però la Lily i el Kilian també eren allà...

L'Andrea, que de seguida ho va entendre, va dir:

—Kilian, perquè no vas a ensenyar a la Lily el que et vas comprar a Islàndia aquest estiu?

Quan els dos nens van haver sortit, l'Albus i la Rose els van explicar la conversa que havien tingut abans.

—Abans estaven tots mirant alguna cosa al diari, ho he vist —va apuntar el Charlie.

La Rose, que també estava subscrita al Periòdic Profètic, va treure el diari i se'l va posar a fullejar ràpidament buscant alguna cosa que els hagués pogut cridar l'atenció. De seguida va trobar la foto de l'Aberforth i  va llegir el reportatge als altres.

—Ja em diràs tu què han vist aquí... —va dir la Martha—. Això de la bogeria del Dumbledore no ens ve de nou, no?

—No... no sé, jo tampoc ho entenc... —va fer la Rose.

—I si els seguim? —va proposar la Sandy—. Així podem descobrir què van a fer al centre...

—Tu creus que no s'adonaran que els segueixen set persones? —es va burlar el Lorcan.

—I a més, què fem amb la Lily i el Kilian? —va afegir l'Andrea—. No, no els podem seguir.

—I si només els seguís un...? —va saltar l'Albus i tots se'l van quedar mirant—. O sigui... jo tinc la capa d'invisibilitat... puc anar darrere d'ells, seguir-los, escoltar el que diuen i mirar on van. Ni tan sols se n'adonaran.

—Em sembla bé —va dir la Rose, i tots els altres van assentir—. Però espavila, que ja marxen!

*   *   *

Quan l'Albus els va atrapar amb la capa posada, els quatre ja giraven la cantonada.

—Ja saps on està? —va preguntar l'Alice.

—Sí —va contestar el James—. Vaig intentar anar-hi ahir a la tarda, però ja estava tancada.

L'Albus s'hi va acostar més per poder sentir bé el que deien, tot i que hauria d'anar amb compte de no donar-los cap cop en cap moment, perquè llavors sí que l'hauria pifiada.

—Vols dir que el teu pare et voldrà explicar res...? —va voler saber la Geena.

—No —va riure el James—. Però potser necessita alguna cosa i no té més remei. O potser té un bon dia i diu «Oh, mira quantes coses he descobert. Carai, sento un desig irresistible d'explicar-ho tot al James...!».

Els altres tres es van posar a riure, i a l'Albus gairebé també se li escapar, però va aconseguir controlar-se per no ser descobert.

El semàfor per creuar el carrer es va posar verd, i els quatre es van posar a caminar, i l'Albus també, molt enganxat a ells per no perdre's la conversa.

En aquell moment van passar moltes coses molt ràpidament. Un cotxe a tota merda es va saltar el semàfor i anava directe a l'Alice que creuava la primera. La Geena va xisclar i el Frank i el James van córrer cap a ella, el James hi va arribar abans i la va estirar amb força, de manera que van caure tots dos enrere... i l'Alice va caure sobre el peu de l'Albus. L'Albus es va afanyar a apartar el peu, per sort la capa no se li havia mogut, però estava segur que l'Alice havia notat alguna cosa, perquè es va girar a mirar enrere, estranyada.

—Serà fill de puta!!! —va cridar el Frank en direcció al cotxe, que en veure que gairebé els havia atropellat va desaparèixer tan ràpid com va poder.

—Alice! —va cridar el James, girant-se cap a ella—. Alice, digues-me que estàs bé!

—Sí, sí... —feia l'Alice, que mirava al seu voltant—, és que, és que...

—Alice! —va cridar el James agafant-li la cara perquè el mirés—. Què tens? T'has donat un cop al cap?

—No, no... és que... quan he caigut...

L'Albus es va apartar de seguida, alleugit perquè el James i l'Alice estiguessin bé, però amb por que el descobrissin.

—Hi ha algú aquí —va dir l'Alice—. Hi ha algú que és invisible...

—Potser ha desparès —va suggerir el Frank.

—Pot ser —va assentir l'Alice—. Us asseguro que he tocat un peu. Però potser porta un encanteri mimetitzador o una capa invisible...

—Ens estan seguint —va dir el James, posant cara d'alarma—. A veure, calleu i no digueu res de res. Només escolteu-me. Ens hem de separar, tots quatre. El qui ho porta ho haurà de fer sol. Ens trobem just aquí d'aquí a mitja hora.

—D'acord, però... —va fer el Frank—, no serà perillós si anem sols?

—Si, perillós per nosaltres —va assentir el James—. Però serà més perillós si saben alguna cosa que no han de saber. Personal no és el mateix que important.

Els altres van assentir, empassant saliva, i mirant al seu voltant.

—Doncs vinga,va! —va dir el James, i tots quatre van marxar ràpidament en direccions diferents.

Merda, i ara què, va pensar l'Albus. Què havia dit el James? El qui ho porta ho haurà de fer sol. Algú dels quatre portava a sobre alguna cosa per fer el que havia de fer. Però qui? L'Alice no, perquè li havia preguntat al James si sabia on estava el lloc on anaven, i això volia dir que ella no era. James, Frank o Geena? L'únic del que estava segur que sí que sabia on era el lloc on havien d'anar era el James. No tenia més pistes, el seguiria a ell.

Es va apressar a enfilar el carrer per on havia marxat el seu germà, i de seguida el va trobar caminant a pas lleuger i mirant enrere de tant en tant. El va seguir a uns quatre metres de distància tot l'estona.

Quan ja portaven vint minuts caminant, l'Albus va saber que s'havia equivocat. El James només estava caminant, ara ja de tornada a punt de trobada, i no havia anat enlloc. Merda.

Van arribar a la vegada que el Frank, les dues noies ja hi eren.

—Tornem —va dir el James—. I no obriu la boca per res fins que siguem a la meva habitació.

Merda, va pensar l'Albus. Merda, merda, merda.

*   *   *

—Que no vas poder esbrinar res? —va repetir l'Andrea per tercera vegada.

Ja era l'endemà al matí i estaven esmorzant. Era la primera vegada des del dia abans que havien aconseguit estar a soles, sense el Clan de Magatotis, que encara no havia baixat a esmorzar.

—No —es va exasperar l'Albus—. Ho sento, va ser per culpa del cotxe aquell. Però... estic convençut que fessin el que fessin ho tenen a l'habitació del James i el Frank, perquè es van tancar allà dins una bona estona quan vam arribar. Vaig mirar d'escoltar per la porta el que deien, però parlaven massa baixet.

—Doncs haurem d'entrar-hi —va dir la Rose.

—Sí, molt bé, però com...? —va començar l'Albus, però va callar perquè en aquell moment van entrar el James, l'Alice, el Frank i la Geena.

Aleshores la Rose va llançar deliberadament la seva tassa de te a la falda de l'Albus.

—Ai, Al! Ho sento moltíssim —va dissimular—. Ves a canviar-te i a netejar-la abans que quedi la taca!

Li va fer una mirada significativa a l'Albus, que va entendre de seguida de què anava la cosa. Ara el Frank i el James trigarien una estoa a anar a l'habitació. Es va aixecar i va sortir per la porta del menjador.

El Clan de Magatotis es va asseure a una punta de la taula, com sempre. L'Alice va rebre de nou el Periòdic Profètic i al James li va arribar l'Iris, la seva òliba negra, que duia una carta de casa, del seu pare.

—Caram, que ràpid que ha anat la teva òliba, no? —es va admirar el Frank.

—Sí... —va fer el James mentre obria la carta.

James,

Hagués preferit que no t'haguessis d'involucrar en tot això, però gràcies, la informació m'ha anat molt bé. Sembla que haurem d'anar amb compte.

Pel que fa a l'Aberforth Dumbledore... no ho sé. Sí, sembla que podrien haver estat Vlads els qui el van atacar, però per altra banda... tampoc no m'estranyaria que haguessin estat imaginacions seves, ja saps com és...

Trobo molt valent per part teva intentar treure'm informació sobre el que he estat esbrinant però, com ja et deus esperar, no tinc intenció de compartir amb tu informació confidencial de la unitat d'Aurors.

Estàs segur que us estaven seguint, ahir? És molt estrany. De tota manera, vas actuar molt bé. Segurament et devien seguir a tu enlloc de la Geena, ja que vas ser tu el que vas proposar l'idea. Va ser una sort que se t'acudís. Sigui com sigui, cuida de l'Albus i la Lily, sobretot, que no els passi res! I no els comentis res de tot això no vull que pateixin, sents?

Menys mal que ja torneu aviat, em feu patir!

Una abraçada,

    & nbsp;           &nbs p;            Harry

—T'ha dit alguna cosa? —es va interessar el Frank.

—Què va —va contestar el James.

—Per què estàs de mal humor? —va seguir el Frank—. Ja t'esperaves que no et diria res...

—No estic de mal humor...

—Sí que ho estàs! —va insistir el Frank—. Mira't la cara que fas! Què et passa?

—Res —va contestar el James—, t'he dit que no em passa res... he d'anar un moment al lavabo.

Es va aixecar i va sortir del menjador.

—Què coi li deu passar?

—Ni idea —va fer la Geena—. És molt estrany...

—Ei nois... —va dir l'Alice, que estava llegint el diari.

—Què passa? —es va alarmar el Frank—. Han tornat a atacar algú?

—No... —va fer l'Alice—. Hi ha hagut un intent de robatori a Gringotts. No diuen què van intentar emportar-se. De fet gairebé no donen informació. Ja feia molts anys que no n'hi havia cap, d'intent de robatori...

Els tres es van mirar sense obrir la boca, fins que l'Alice va dir:

—Creieu que tot això són casualitats...?

*   *   *

El James va sortir del menjador amb la carta a la mà. No tenia ganes d'anar al lavabo, simplement volia estar sol una estona. No sabia ben bé perquè aquelles coses l'afectaven tant... si ja ho sabia de sobres... però aquelles mostres tan clares el feien sentir... ni tan sols sabia què sentia, si ràbia, enveja...

Els peus el van portar inconscientment cap a la seva habitació. No ho havia de pagar amb l'Albus, no era culpa seva tampoc, aquella situació. Però no podia evitar... no, no, no.  L'Albus era el seu germà i se l'estimava. L'Albus era una bona persona. L'Albus era...

L'Albus era a la seva habitació!

—Es pot saber què coi...? —va començar el James, però va callar de cop quan l'Albus es va girar amb una cara d'esglai indescriptible. Tenia el llibre de Clans d'ahir i avui a la mà, i li estava regirant els calaixos.

—James, jo... no... —va començar a tartamudejar l'Albus, que s'havia posat blanc com la llet quan havia vist el James.

—M'estaves regirant l'habitació —va afirmar més que preguntar el James, mirant-se'l enfadat.

No, només enfadat, va pensar l'Albus. L'estava mirant amb despreci, amb decepció. L'Albus va sentir que se li regiraven els budells.

—Ho sento, James, jo només...

—Dóna'm això —va dir el James, i li va arrancar el llibre de les mans. L'Albus no va oposar cap resistència—. Per què estàs aquí? Contesta'm! Què collons vols?

—Jo... —va fer l'Albus—, només volia saber on vau anar ahir...

—Per què? —va voler saber el James. Li sortien espurnes dels ulls.

—Per... per... —va decidir dir la veritat—. Per curiositat.

—Per curiositat? —va repetir el James amb un to més alt molt perillós. —Per curiositat? —va tornar a dir, i va clavar una empenta a l'Albus que el va fer retirar-se contra la paret—. Per curiositat.

El James es va creuar de braços i se'l va mirar desafiant.

—Tu escrius un diari —va dir—. Saps quantes vegades l'he llegit? Cap. I això que el deixes tirat per tot arreu sense candau. I per què no l'he llegit? Doncs perquè ets el meu germà. Perquè et respecto. I perquè sé que confies en mi. Bé —va rectificar—. Pensava que confiaves en mi —va dir aixecant el llibre i posant-li a la cara—. Ja veig que no. I que jo tampoc no puc confiar en tu.

No diguis cap estupidesa, va pensar l'Albus. És una situació molt delicada, vigila què dius. No diguis cap estupidesa...

—Mira qui parla —va dir l'Albus—. El que em va convèncer per Nadal a colar-nos al despatx del papa per descobrir què feia...

Es va quedar sense veu quan va veure la mirada que li va fer el James. A veure, Al, quan t'ordenes a tu mateix no dir cap estupidesa perquè no t'escoltes, si es pot saber...?

—Ens vam colar al despatx del papa perquè estava fent coses molt sospitoses —va dir el James a poc a poc, arrastrant les síl·labes—, i perquè ens havia estat mentint durant dotze anys al no explicar-nos qui era ni què havia fet i podia estar amagant un munt de coses dolentes... —se li va acostar fins que les seves cares van estar un centímetre de distància—. Quan he fet res que et fes dubtar de mi? Quan t'he mentit deliberadament, jo? Quan he fet alguna cosa que et pogués fer pensar que estava fent coses malignes? Quan... quan he dubtat jo de tu?

L'Albus va empassar saliva.

—Ho sento moltíssim... —va dir fluixet—. No tornarà a passar...

—No —va dir el James—. No tornarà a passar. Desapareix de la meva vista.

L'Albus es va apressar a sortir de l'habitació, amb el cap baix, però el James el va fer tornar a parar.

—I, Albus...

L'Albus va girar el cap per mirar el seu germà.

—... no em tornis a dirigir la paraula.


Aquest capítol és el que més m'agrada dels que he escrit fins ara. No sé si acabareu d'entendre del tot aquesta part final, sobretot els dos primers paràgrafs de pensament del James. Si no ho enteneu, no patiu, és normal, ja anirà sortint més endavant, tot i que es podria arribar a entendre ara, suposo.

Bé, doncs, a veure si seguim amb la ratxa i segueixo tenint tants comentaris (per favor, per favor, per favor... >.


Llegit 1297 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris03/11/2008 a les 22:28:47
#17752Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Data d'entrega límit del següent capítol: dilluns  que ve a la nit.

Petons de mantega i mermelada de préssec!

Agatha Black

(com que era massa llarg, no em deixava acabar d'escriure l'acomiadament!)




Avatarsempre_cat 47 comentaris03/11/2008 a les 22:57:26
#17753Encara no he escrit cap fanfiction

ai, pobre albus, a mi que em cau tan be...nose, sempre em passa que tinc debilitat perls no-protas..com que el james es el que s'entera de ttot i tal doncs a mi marada mes lalbus...

magrada molt ell capitol

pd: si, laltra FF me la vaig llegir en dos o tres dies tota del tiron, enganxa. felicitats




Avatarivi_potter 512 comentaris03/11/2008 a les 23:19:44
#17754Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

ostiaaaaa! Està genial aquest capítol, un dels millors com tu dius. M'ha sapigut molt greu que pilles a l'Albus encara que m'ho imaginava. Pel que fa al pensament d'en James, alguna cosa capto però ja es veura més endavant.

Un petonet, i fins dilluns! :)




gemmaevans Anònim03/11/2008 a les 23:46:11
#17756Encara no he escrit cap fanfiction

genial!!

~~Gemma~~




Avatarnuria.potter 115 comentaris04/11/2008 a les 00:20:05
#17757Encara no he escrit cap fanfiction

GENIAL!!

Veig k la Lily ja comenca a apenemdre!

Ara em fa molta pena l Al !! Ostres pobret! Plis no et passis gaire el proxim capitol !! k em fa pena! (xD)!

Per cert!! aket capitol es Genial!! jo tmb ho penso k es el millor k has escrit fins ara!! Ostre!

Apa!!! res mes!! kontinua aviat!! i escriu molt!!

patOns!!

 &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;         Nuria*




AvatarCosta 271 comentaris04/11/2008 a les 13:20:28
#17759Encara no he escrit cap fanfiction

Ai el James... quin cacau que té al cap, em sembla a mi. No et diré el que penso per si encerto (cosa que dubto xD)

I amb l'Albus... no diré que l'ha cagada, però tal i com està el James... a veure com es soluciona aquesta baralla entre germans, però ara l'Albus estarà bastant fet pols.

M'ha agradat molt el capítol.

Fins al pròxim!




myre_ginny 93 comentaris04/11/2008 a les 15:40:12
#17762Encara no he escrit cap fanfiction

wolaas!

em fa pena l'albus, es curios k ls 2 germans creguin k l pare fa mes cas a l'altre. pobres.

aurem d espera fins la semana k ve oi?

petons

myre




Avatarclara_cat 53 comentaris04/11/2008 a les 16:29:22
#17763Encara no he escrit cap fanfiction

Uooooo està molt bé el capítol ara que amb aquest final...sembla que el James s'ha cabrejat de debo i els sentiments són importants però acaba de deixar l'Al fet una merda. A veure què és el que li està passant al James pel cap!!!

I dir-te que estàs escrivint un lio que ti cagàs i que mola molt!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/11/2008 a les 20:00:00
#17765Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

sempre_cat: una altra per la Plataforma per la Defensa de l'Albus Potter... en fi, potser que em plategi fer-lo protagonista a ell... (Era broma. Ni de conya deixo el James, vamos XD)

ivi_potter: Merci! En principi no estava previst que el pillés, però com que feia tants dies que s'estaven carregant l'un a l'altra he pensat que havien d'explotar d'alguna manera...

gemmaevans: gràcies ^^

nuria.potter: sí, a mi tmb m'encanta aquest capítol! ^^ I em sembla que sí em passaré amb l'Albus, però aquest cop no serà l'únic que li tocarà el rebre... Una altra a la Plataforma...

Costa: vale, gràcies, una que pensa com jo pel que fa al tema Albus... sí que l'ha cagada, no fotem! XD I sí, el James té un embolic al cap important...

myre_ginny: Veig que tu ho has entès força bé. Guai. No té perquè ser fins dilluns, senzillament és la data límit.

clara_cat: gràcies! Els teus comentaris sempre m'animen molt, els hi poses molta energia XD.  I sí, quan el James s'ho proposa pot fer molt de mal...

Seguiu comentant!!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris04/11/2008 a les 20:59:00
#17766Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

moooooooooooola!

Pobret Albus... que volgués que en James el deixés en pau i que sortís més la Lily no volia dir que ara fos ella la que li fes la punyeta!

U.U s'ha de veure com acaba això d'en James i l'Albus...

1 pto

Marta 3

PD Guai, Halloween, per Hogsmeade?




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris04/11/2008 a les 21:25:38
#17767Encara no he escrit cap fanfiction

Ho sento molt pero m'he de contenir de no donar-li una bofetada a en James. NO ERA ELL QUI ES QUEIXABA PER FALTA D'INFORMACIO!!!!!!!!

Estic d'acord amb la Marta, et passes una miqueta (massa) amb l'Albus, en teoria es el que mes s'asembla a en Harry pero en Harry no es quedaria tant parat davent de un James enfurismat penso jo... (no se jo soc la germana gran en la meva familia axis que al petitn normalment no els esntenc...)

De totes maneres...

Esta genial!!!!

Continua aviat!!

Marta 2




laia.weasley Anònim04/11/2008 a les 21:32:06
#17768Encara no he escrit cap fanfiction

UOooo! TEens raó, és el millor capitol d'aquesta ffic.Potser qe sigui una mica llarg però se m'ha fet igual o més curt que ls altres. Vaia rabinada la den James...esqe casi no me'l se imaginar tan enfadat, espero que ens ho espliquis tot. Pobre Al, ell donant la cara i tots els del seu curs sperant que els hi resolgui tot :(

Continua amb aqesta inspiració d'Escócia que cada dia es millor;D

Laiia




Avatarrodlel14 119 comentaris04/11/2008 a les 22:25:53
#17769Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Ho sento, ho sento, ho sento moooolt! Ahir no hi vaig pensar..., i m'encanta!! Només puc dir una paraula: genial! Encara que hi trobo a faltar algun misteri...
L'Albus és definitivament imbècil. Del tot! Qui li mana que fiqui el nas on no li demanen?! I a en James no li prova això de fer-se gran, s'adona de massa coses que potser li agradaran, però potser no. Aquesta és la meva opinió! (he fet un rodolí!)

Enric




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris05/11/2008 a les 00:11:12
#17771Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: jajaja, ja, pero la Lily ja es veu que va seguint els passos del James... potser no és tan extremadament... rondadora, però s'hi acosta força. ^^ I Halloween, molt, molt guai!

lluna_de_plata: uhhh... al meu James ni tocar-lo! XD Però el James no vol dir això... és clar que vol més informació, és clar que espiaria sens dubte a qui fes falta... però a l'Albus no, és això el que vol dir. Ara mateix se sent traicionat per ell...

laia.weasley: tranquila que als altres també els tocarà el rebre d'una manera o altra... i el James enfadat fa por, oi? És com m'imagino jo que reaccionaria el James avi, procuro que s'assembli força a ell i al Sirius... crec que ells haurien reaccionar més o menys així... no?

rodlel14: Oh, gràcies a Déu, una persona que pensa com jo. Jo també trobo que l'Albus s'ha portat fatal, tot i que no ho ha fet amb mala intenció... però per diferents motius s'estaven agafant tírria l'un a l'altre i havia de passsar alguna situació d'aquestes. En cara m'estic rumiant quant de temps vull que duri aquesta situació... I el James... sí, és molt infantil per algunes coses i molt madur per algunes altres... m'encanta ^^

Bé, moltes gràcies a tots pels comentaris! Em sembla que batré rècords! XD




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris05/11/2008 a les 15:50:56
#17773Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Vaaaleee! jo tmbe ho he de dir... pobre Albus!!

Como te pasas... XD pero m'ha agradat la situacio! espero que axo s'arregli, no el vull tenir enfadats... jeje!

I, aviam que li passa pel cap a en James que soc una mica curta i no u e pillat... ¬¬' XD

Un petoo!!

Lauraaa....




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris05/11/2008 a les 20:32:22
#17777Encara no he escrit cap fanfiction

Dons sincerament no se per que s'extranya es el seu germa i si ell es va enfadar i va espiar a el seu pare, l'Albus te tant dret a fer el mateix que va fer ell. Es el meu punt de vista, pero no to prenguis malament si us plau, que em caus molt be!!!

Marta 2




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris06/11/2008 a les 11:01:46
#17781Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laura Malfoy: Mira qui parla... la que li tira aigua freda a l'Al... XDXD. I el James... res, és senzillament que es tenen enveja l'un a l'altre...

lluna_de_plata: Com vols que em prengui malament res del que em diuen les persones que segueixen el fic? Què faria sense vosaltres? A veure, és que em sembla que hi ha una cosa que no ha quedat clara. El James va espiar el seu pare, sí, però ell tenia raons per pensar que estava fent coses que no estaven de tot bé, durant tot l'altre fic vam estar pensant que si el Harry s'havia tornat dolent o què... pero aquí, el que vol dir el James és que ell no li ha donat cap raó a l'Al per dubtar d'ell, i que si només és per curiositat (que és el que és) no té per què espiar-lo, perquè ell no ho faria mai.




lurdees 19 comentaris08/11/2008 a les 23:30:53
#17806Encara no he escrit cap fanfiction

nosé si ho entes bé, però en James s'ha enfadat perquè en Harry li ha dit que no vol que li passi res al Al?

tot i així entenc com  es sent perque em ma germana un cop em va pasar algo semblant xd bueno m'estic anant del tema, ho sento

simplement m'encanta, aquesta i també l'altre que vas escriure.

continua així!




Avatarhermione potter 237 comentaris07/09/2014 a les 23:46:06
#25095Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Molt però molt interessant, demà segueixo!!!




AvatarAntares_Black 374 comentaris13/11/2015 a les 22:02:47
#26323Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Maleïda Skeeter!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

«Les anades d'olla del “Profesor Chiflado»????? «la seva plantilla de professors estigués formada per DESEQUILIBRATS MENTALS I GENT AMB DUBTOSA CAPACITAT PER A LA DOCÈNCIA», «Minerva McGonagall [va] pensar que seria divertit tenir un degenerat impartint classe als seus alumnes», «el que sí que pot deduir qualsevol és que una persona amb problemes mentals no hauria d'estar en contacte constant amb menors d'edat», etc. M'encanta el que sentencia l'Alice: «Mala pècora... L'Abelforth és molt bon professor. Com ens el canviïn per culpa seva li arrancaré els ulls»!!!

Deixant de banda la fastigosa Skeeter, que ja no sap ni què empatollar-se, ens està dient que... hi havia Vlads al barri muggle d'en Dumbledore!!!!???

Jo, de l'Albus, hauria seguit la Geena i no pas en James. La Genna és la més responsable dels quatre. Encara que en Frank també ho és. Mmm... Suposo que m'he decantat inconscientment per la Geena perquè és la que sé que va lligat amb tot allò de la relíquia...

Al principi (quan la Lily li fa la MALA PASSADA amb majúscules a l'Albus), et falten paraules.

Suposo que ara entenc per què deies allò de l'Albus. Comprenc perfectament en James. No em puc creure que hagi dit això. Sí, estic de part d'en James. Encara que he de dir que l'Albus només és un cap de turc i que en James no és precisament un santet.

Sí que és cert que l'Albus el pintes una mica ximple i amb poca sort. Em sembla que l'únic dels germans que és tal com jo el penso és en James. Això sí, sense les coses que tu li dónes com a súper qualitats meravelloses que sembla que tinguin la intenció de fer desaparèixer els seus insuportables defectes.

I pel que fa a la Lily, a mi no m'agrada gaire, que diguem... Ja sabem tots que està pirada i que fa riure molt, però la nena aquesta és una malcriada. En una mirada realista, jo no la vull a casa meva hahahaaa

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/11/2015 a les 16:19:02
#26369Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hahahaha, les notícies de l’Skeeter són molt divertides d’escriure! Abans sempre en posava, però ara ja no tant... se’m fa una mica repetitiu, perquè sempre es fica amb la McGonagall, o amb el Harry, o amb l’Hermione, o directament amb els Magatotis, així que ja ho dono per sabut. Però al principi en posava moltes. És que és molt divertit targiversar les coses. Odi pur!

Però sí, sí, hi havia vlads al barri de l’Aberforth. Com ja hauràs vist més endavant, estan atacant els membres de l’Antiga Orde del Fènix.

Veig que al pique que tenen et posiciones de part del James. Però tens raó, l’Albus només és un cap de turc, pobre. La Rose ja s’encarrega de fer bé les coses després, però!

Crec que et una mica dura jutjant el James, per això. Sí que és veritat que és un cregut i una mica insuportable, però és un bon noi. Només està en l’edat tonta. Hi ha gent que la passa millor que d’altra. Segur que coneixes gent que als 13-14 anys eren una mica imbècils però que després se’ls ha passat. Per a mi, el James és així. Però fins i tot quan és un bromista i una mica prepotent em sembla maco en el fons. És un noi valent i fa sempre el que pot per ajudar els altres. No és dolent ni molt menys. Alguna de les qualitats de Gryffindor ha de tenir, no, si és la seva residència? XD No sé què dir-te, pel que fa a ell, a mi m’agrada molt, em sembla un personatge molt fort, i crec que és un bon protagonista. Sí que té molts defectes, i són coses que ha d’anar pulint i millorant, té un llarg camí per endavant, però això el fa un bon personatge.

I a la Lily ningú no la vol, a casa seva! Però a casa dels Potter ens fa molta gràcia a tots! XD (Ja veuràs la McGonagall, quan comenci Hogwarts!XD)




irinawatson06 105 comentaris30/08/2017 a les 15:30:27
#27148Encara no he escrit cap fanfiction

pfff pobre albus... deu haver quedat destrossat després de la baralla amb en james... no vull opinar sobre els pensaments de'n james perque no estic segura... a per el següent capítol (les ventatges de llegir les FF 9 anys més tard és que et pots llegir tots els capítols seguits jajajajajajajaja)