Julie Potter - Capítol 25: Una nit mogudeta
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 09/11/2008 a les 16:20:36
Última modificació 09/11/2008 a les 16:20:36
Tots els capítols de Julie Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 25: Una nit mogudeta

 

Capi molt llarg! Disfruteu-lo, que m'ha costat molt escriure'l!



Capítol 25: Una nit mogudeta



En Mike estava a la seva habitació pensatiu quan en Jack va arribar.

-Hola, Jack! Com estàs?

-Estaria millor si no em parlessis.

-Escolta, Jack, per què no em podeu entendre? Per què no sé ni jo per què encara estic sortint amb aquell intent desgraciat dels seus pares de tenir una filla?

-Mira, Mike, no em facis parlar que encara...

-... ens emportariem un disgust. Ja. Ja t'entenc. Ho sento, Jack. Tot ha estat per culpa meva...

En Jack, sense saber a què venien aquelles paraules, es va estirar i no va dir res.

En Mike, per la seva banda, es va posar a mirar un àlbum de fotos...




-Tot preparat?

-Correcte.

Les Martes encara estaven planejant la seva sortida nocturna. Ja no portaven la roba de l'escola, sinó que s'havien posat texans les dues...

-Vaja, sembla que no serem els únics que sortirem aquesta nit...

-Julie! Hermione! Nosaltres, sortir a la nit? Què va...

-Deixa-ho, Marta, nosaltres també marxem de festa...

-Bé, el que es pot dir de festa no... però també ens ho passarem bé!

-Doncs molta sort, noies! Que us vagi bé!

-Igualment! I intenteu que no us descobreixin, que no volem perdre més punts!




En Mike va obrir els ulls. S'havia adormit mirant l'àlbum de fotos. Tots els altres ja estaven a l'habitació. Genial, segur que se n'havien rigut d'ell a base de bé (NA Com jo de la Marta 2 a orquestra! U sentu es que la situació feia molta gràcia... No me'n reia de tu, que consti!). Va decidir aclarir-se el cap anant cap a la Sala Comuna. Va veure-hi les Martes que estaven assegudes al sofà xerrant amb en Harry, la Julie, en Ron i l'Hermione. Sigilosament va sortir sense fer soroll. Sabia que si les Martes volien sortir utilitzarien el Mapa de Magatotis 2... i sí, havia estat escoltant a l'habitació de les noies el que deien, i sabia perfectament el que farien... l'únic que havia de fer era, en el moment en el que hi entressin, tocar el braçalet d'una de les dues... però va pensar que la Berta en tenia un i es va dirigir a l'habitació de les noies de primer. Va dir el sortilegi i va entrar. La Berta, la Lavender i la Parvati estaven dormint... però en un llit hi havia una nena rossa i enfadada que el mirava. Es va aixecar i se li va acostar amb mirada desafiant. Se li va plantar al davant, mirant-lo. En Mike feia ben bé dos caps més que ella, però en aquell moment li va fer por... (NA Júlia Malfoy al poder!).

-Què has vingut a fer aquí?

-Bé... és que... Júlia, no em miris amb aquesta cara, va...

-Mira, Mike, t'ho diré ben clar: o em dius ARA MATEIX què has vingut a fer aquí o munto el pollo, ho has entès bé, o potser les teves limitades neurones no són capaces d'assimilar aquesta informació taan difícil d'entendre?

-Júlia... és que... buff, t'ho explicaré. La Desi... la Desi ho ha planejat tot... i... i... si no segueixo les Martes... elles estan en perill... Júlia, coi, que la Desi les vol matar! I ara volen marxar! I si troben la Desi? I si...?

-Bé, en aquest cas et puc ajudar... com podem seguir-les?

-Podem?

-Sï, gamarús, vinc amb tu, o això, o no et puc ajudar.

-Haig de trobar un braçalet platejat que té la Berta. Només amb tocar-lo ja podré seguir les Martes.

-Molt fàcil! Va, que això és molt fàcil, agafa la vareta i fes un Appropinquet.

-Què? És clar! No hi havia pensat! Gràcies, Júlia, ets un geni.

-Ho sé, ho sé, Mike...

-Appropinquet braçalet platejat de la Berta!

El calaix de la tauleta de nit de la Berta es va obrir i de dins en va sortir un braçalet de plata fi...

-Què, empanat, et dignaràs a sortir a fora?

Van sortir a fora i hi van veure que les Martes estaven a punt de marxar i els altres 4 encara estaven xerrant. Van tocar el braçalet els dos i van veure que tenien un forat blanc just al costat. Les Martes es van posar en un forat que hi havia molt ben amagat al costat de la llar de foc. Ells van treure el cap pel seu i van veure que les Martes es ficaven per un altre i hi van entrar darrere seu, amb precaució perquè no els veiessin. Van veure que estaven davant d'una porta amb un picaporta en forma d'àguila, que va fer una pregunta a les Martes, que la van respondre correctament i les va deixar entrar. Ara els tocava a ells. En Mike no estava pas segur de poder respondre-la, però ho havia de fer, ja que sospitava on es trobaven i qui es podien trobar a dins...

El pom de la porta va parlar:

-Què és més important, l'amistat o el saber?

-L'amistat?- va respondre en Mike.

-Sí, però...

La Júlia va saber perfectament el que havia de respondre.

-L'amistat està per sobre de tot, però el saber també és molt important, ja que amb el saber... també es poden ajudar els amics.

La porta es va obrir i els va deixar passar. Van veure les Martes darrere d'un sofà on hi havien... en Mike es va quedar glaçat. La Desi i en Charlie! Estaven conversant i no s'havien adonat de que les Martes estaven darrere seu i de que ells acabaven d'entrar.

-Ah sí? Així que tens una germana que ve a Hogwarts l'any que ve!

-Sí! Es diu Flower- Flower! Això sí que era un nom carrincló. Però perfecte per a la germana de la Desi... sobretot si era com ella...

-Escolta, Desi... jo... bé, que t'haig de dir una cosa... doncs que... m'agrades, i m'és igual que estiguis sortint amb en Mike, perquè jo ja no puc aguantar més i t'ho haig de dir...

-Què? Escolta, tu ets ruc? Jo m'estimo en Mike, i tu eres el meu amic... però després d'això ja no et penso tornar a parlar... no podria fer-ho d'una manera normal...

En Mike va estar a punt de posar-se a riure. Que l'estimava? Que la Desi l'estimava?




En Harry, en Ron, l'Hermione i la Julie estaven a punt de sortir però van sentir el soroll d'algú que baixava per les escales...

-No podeu marxar. Tornarem a perdre punts per culpa vostra. No us ho permetré!

En Neville ja havia arribat fins a on eren ells... però l'Hermione li va contestar:

-Escolta, Neville, sento molt el que faré, però no tinc alternativa... Petrificus totalus!

En Neville es va quedar blanc i rígid i va caure al terra. Li van passar per sobre i es van posar la capa que fa invisible. No van trobar ningú fins que van veure en Peeves que va sentir que feien soroll mentre caminaven.

-Qui hi ha? Sé que i ets, encara que no et vegi. Ets un esperitot dolentot, un fantasmot o un diminut animaló estudiantil?

A en Harry i a la Julie sel's va acudir la mateixa idea, i van dir tots dos al mateix temps i amb veu ronca, que entre els dos sonava lleugerament tètric:

-Peeves, el Baró Sagnant té motius per fer-se invisible.

En Peeves, de l'ensurt, quasi que cau a terra, però no ho va fer i va dir:

-Perdoneu, molt sagnable Senyor Baró. Ha estat culpa meva, culpa meva... No us havia vist... és clar que no, si sou invisible... Perdoneu la brometa al vell Peevetó, senyor.

-He de resoldre uns afers per aquí al voltant, aquesta nit. Mantén-te'n allunyat, aquesta nit.

-Ho faré, senyor, certament que ho faré. Us desitjo que us vagin bé els afers, Baró, no us molestaré.

En Peeves se'n va anar recuperant l'estabilitat del vol, mentre ells continuaven pel seu camí. La porta del tercer pis estava entreoberta.

-L'Snape ja ha entrat aquí. Ens hem d'afanyar.

Van entrar, i a dins hi van veure una arpa que anava tocant una melodia. De cop, es va parar. En Harry es va posar la flauta als llavis i es va posar a tocar. Només tocava notes soles que feien mal a les orelles, però el gos es va començar a adormir.

-Harry, para, que això fa mal a les orelles, ja canto jo.

I la Julie es va posar a cantar, amb la seva veu...

-Mi la do' si la mi' re' si la do' si sol si mi... mi la do' si la mi' sol' #fa' fa'...

El gos seguia adormit en un son profund. En Harry va obrir la trapa i va saltar a dins.

-He caigut sobre una cosa tova, podeu saltar!

La Julie va saltar la primera i en Ron i l'Hermione després.

-Quina sort que hi hagi aquesta planta, eh?

-Sort? Però tu t'has vist?- l'Hermione i la Julie s'havien aixecat d'un cop havent de fer esforços, mentre en Harry i en Ron encara batallaven per fer fora les branques que els intentaven atrapar.

-Hermione, treu-nos això de sobre!- va bramar en Ron.

-Espera, que intento recordar com matar-la! Li agrada la foscor i la humitat...

-Doncs per què no encens un foc?

-No hi ha llenya ni res per fer foc!

-Hermione, em pots respondre per què ets una bruixa?- va dir la Julie al seu costat.

L'Hermione va llançar un foc com el que havia fet per encendre la capa de l'Snape i la planta va deixar anar en Harry i en Ron. Van seguir endavant: en l'habitació següent hi van veure tot de claus... amb ales? Sí, estaven volant. Van travessar l'habitació i van intentar obrir la porta. No ho van poder fer ni amb l'Alohomora. Van veure, en un racó, escombres voladores.

-Només ho podem fer d'una manera- va dir la Julie.

En Harry va assentir i els dos van mirar a l'Hermione.




Les Martes també s'havien quedat flipant. En Charlie? A en Charlie li agradava la Desi? Això sí que era fort... La Desi, de cop, va fer els ulls petits i es va girar i va mirar just on eren les Martes, que es van aixecar de cop i van treure la vareta.

-Vosaltres! Què hi feu aquí?

-Ens ha semblat que en Charlie i tu tenieu un comportament estrany, molt... familiar, per dir-ho d'alguna manera.

-I com heu pogut entrar? No sou tan llestes, no és possible...

-Uh, doncs jo ho veig tan possible com que som aquí! No dubtis mai del nostre cervell, senyoreta Tibada...




-Molta sort, Harry, Julie...

En Harry i la Julie es van enlairar, estaven totalment coordinats, i van veure una clau més vella que les altres, amb una ala mig trencada i platejada, com el pom de la porta. Les altres claus els van intentar atacar, però se'n van deslliurar i van aconseguir agafar-le i sortir d'aquells habitació tan estranya per entrar en una altra sala on hi havia un tauler d'escacs gegant.

-Ron, tu ets l'expert. Digues què hem de fer.

-Molt bé, doncs Harry, tu seràs un alfil, Hermione, tu una torre, i la Julie... on és?

-Dins meu, Ron. Amb això ja n'hi ha prou, així no cal una altra fitxa. I tu, què seràs?

-Jo pujaré a un cavall.

En aquell moment, un cavall, un alfil i una torre van marxar del seu lloc, que van ocupar ells.

Cada vegada que les peces blanques se'n menjaven alguna de negra, feien una carnisseria. En Ron les anava dirigint, però no hi havia manera de guanyar... o sí? A en Ron se li va posar la cara pàl·lida, però va dir a en Harry:

-El pròxim moviment l'has de fer tu, Harry. Fes escac i mat al rei.

-No! Ron, no et pots sacrificar!

-No! Hi ha d'haver alguna altra manera!- va dir l'Hermione

En Ron, sense fer cas al que li deien, es va col·locar i va esperar a que la reina se li acostés... va tancar els ulls i...




-No haurieu d'haver entrat aquí! Pot ser molt perillós, sabeu?

-Per què? Que potser ens faràs alguna cosa, Desi?

-Sabeu? Ara mateix, el Senyor de les Forces del Mal es tornarà a alçar, i els seus seguidors tenen alguns objectius, que podrieu ser vosaltres...

En Mike va tancar els ulls. Tot era culpa seva. La Júlia el va mirar i li va murmurar:

-L'amistat està per sobre de tot, però el saber també és molt important, ja que amb el saber... també es poden ajudar els amics.

De cop, en Mike va obrir els ulls. Havia tingut una idea.




-Harry, tu et beuràs aquest beuratge, i com que tens la Julie a dins i només n'hi ha per una persona... crec que us deixarà passar. Jo tornaré enrere amb en Ron i avisaré en Dumbledore. Molta sort a tots dos... que us vagi molt bé.

En Harry i la Julie van veure com l'Hermione s'allunyava i es perdia entre el foc. Es van beure la poció i van passar per entremig de les flames, al ser a l'altra banda van poder separar-se, però...

-Professor Quirrell! Però si l'Snape...

-Semblava que havia de ser ell, oi?- ja no tenia tics-. I ara, concentrem-nos en el mirall.

En Harry no ho havia vist, però... darrere del Professor Quirrell hi havia el mirall de Gised.




Uouououo! 2222 paraules justes! Bona xifra pel capi 25! Estareu conetents/es... tenia previst que s'acabés més tard, però la xifra m'ha agradat... al següent sí, Marta... el discurset del Voldemort! Que l'estàs esperant des del primer dia que vas llegir JP!


Dedico el capi 25 a:


1- A la myre_ginny

2- A l'Agatha Black

3- A l'hpkarina

4- A la lizzzy

5- A la Ivi_potter

6-A la nuria.potter

7- A la Cristina de 1r

8- A la Criis de 2n

9- A la Laia 1

10- A la Laia 2 i a l'Adriana

11- A la Jenny

12- A la Berta i al Gerard

13- Al Sergi i al Jaume

14- Al Rubén

15- Al David

16- A la Ivet

17- A l'Anna de 1r

18- A l'Anna 2

19- A la Nia, l'Ana i la Coral

20- A l'Èlia

21- A la Neus

22- A la Júlia

23- A la Nana

24- A la Hina-chan

25- A LA MARTA 2!!!!!!!!!!!!!!


Gràcies per ser vosaltres, gràcies per existir.


Wenuu re, que queden només 2 capis... però faig propaganda de 2 ff més que faré jo: Julie Potter 2 i Somiar: una gran aventura.


25 kisses!


Marta 3


Llegit 1368 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


lizzzy 74 comentaris09/11/2008 a les 22:47:39
#17810Encara no he escrit cap fanfiction

eii no sta mal el capitul jaja aket si ke es llarg!! jaja molta informacio jeje i ja veis ke faras una 2a part de la ff aixi ke em kedu mes trankila jaja :D

ui sok la primera a comentar!! mai m'havia passat em sembla jejee Buenu segueix aviat vale :P 1 ptoo




Avatarnuria.potter 115 comentaris10/11/2008 a les 03:55:32
#17811Encara no he escrit cap fanfiction

Capitol Genial!!!

K guai ! m' ha agradat molt k m el dedicesis!! merci wapa!!

ara per fi ja puc seguir els capitols amb tothom! xd ! per fi perk em sentia soleta !!!

per kert: segona!!

patons!!

             ;            &n bsp;     Nuria!* 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris10/11/2008 a les 18:46:48
#17812Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

lizzzy: wenu si et quedes més tranquil·la... sisi, mai no havies sigut la primera...

nuria.potter: ara ja no vas retardada... XD! plis contesta l'enquesta del capi anterior!

1 pto

Marta 3




myre_ginny 93 comentaris10/11/2008 a les 19:53:27
#17813Encara no he escrit cap fanfiction

uououo!

ma agradaat mol, tin ganes d llegir k els i diu el voldemort a akets dos :p

petons

myre




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris10/11/2008 a les 20:54:38
#17817Encara no he escrit cap fanfiction

Marta, se que no estem mortes perque no estaria escrivint axos...

PERFI EL DISCURS D'EN VOLDEMORT!!!

Bueno, k mola molt el capi!!! Continua aviat que fa res m'he tallat les ungles...

Marta 2




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris10/11/2008 a les 20:55:54
#17818Encara no he escrit cap fanfiction

P.D. Ya et val... cuan tu parles amb en Mike jo no em ric tant, bruixa dolenta!!!




Avatarivi_potter 512 comentaris10/11/2008 a les 22:09:26
#17822Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

eiis m'ha agradat moltíssim! Gràcies per dedicar és un plaer llegir-lo!

segueeix aviat!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris10/11/2008 a les 22:17:50
#17823Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Guaaaai! Va, que ara esta interessant! Vinga, vinga! Jo ara estare fora fins diumenge, pero si publiques ja em posaré al dia. Un peto!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris11/11/2008 a les 21:16:53
#17838Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

myre_ginny: a aquests 2? Nono, un/a està inconscient... ja veuràs, ja...

Marta: sisi, per fi... que ja arriba... i escolta, com que bruixa dolenta? A que no et dic per venir el diumenge a Llorenç i només li dic a la Hina? wenu re que ja m'agradaria ser una bruixa... per cert, fins demà!

ivi_potter: això de segueix aviat s'ha de veure... perquè vaig començar a escriure de carretilla, però se'm va acabar la imaginació juntament amb el discurset del Voldemort i clar...

Agatha Black: no sé no sé si publicaré abans de diumenge... s'ha de veure!

1 pto

Marta