L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 7: El que s'ha de fer, s'ha de fer
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 10/11/2008 a les 21:13:17
Última modificació 10/11/2008 a les 21:13:17
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 7: El que s'ha de fer, s'ha de fer

Hola!

Wenu, us deixo amb el capítol nou, k tinc molt per explicar i millor tot de cop al final!

Som-hi!


7- El que s'ha de fer, s'ha de fer

 

Durant els dies següent, el James i l'Albus no es van tornar a dirigir la paraula. Tot i que l'Albus ho intentava, el James feia com si no existís. Era curiós, feia uns dies l'Albus ho hagués donat tot perquè el James el deixés en pau d'una vegada i ara... ara pensava que ser la víctima d'aquelles bromes era cinquanta vegades preferible que la nova situació.

—En algun moment se li passarà, Al —intentava animar-lo la Rose, l'última tarda que eren a Dublín, mentre tots els de segon estaven prenent te al menjador.

—No sé què dir-te... —feia l'Albus—, mai l'havia vist tan cabrejat.

—Ja... fa por i tot, oi? —va comentar la Sandy.

—I encara no li he dit que vaig ser jo el que els va seguir aquell dia... —va afegir l'Albux, xafat.

—No li diguis, Al—va intervenir l'Andrea de seguida, en sentir-ho—. Mira ja com et tracta per entrar a l'habitació, només falta que li diguis que els vas seguir d'amagat.

—Però li he de dir! —va exclamar l'Al—. Es pensen que els estava seguint algú realment perillós! Això ho han de saber...

—Sí, doncs no sé com t'hi acostaràs... —va fer l'Andrea, mentre feia bufava la seva tassa— Només li falta posar-te un rastrejador per localitzar-te i estar lluny de tu...

—Ja... parlaré amb algun dels altres suposo... uf... —l'Albus va deixar caure al cap sobre la taula, abatut—. M'odiaran tots.

La Rose se'l va mirar, tristona, i va dir.

—Nois, els hem de dir que hem sigut tots, s'està carregant l'Albus tota la culpa, i érem tots els que ho volíem saber.

—Sí home! —va exclamar la Martha—. No, ni de conya. Ja és com signar la nostra sentència de mort!

—Té raó la Martha —la va recolzar l'Andrea—. L'Albus és el seu germà, el perdonarà. Però si els diem que vam ser tots... ja haurem acabat la relació per sempre, no voldran saber res més de nosaltres.

—I no m'estranya, ens hem passat —va fer el Lorcan—. Ells sempre ens han ajudat, no? Jo estic amb la Rose, penso que els ho hem de dir.

—Ei, no, no, ni se us acudeixi —va saltar la Sandy—. Mira, ja sé que no som els més populars de Hogwarts, però el fet de ser amics dels magatotis ja ens fa pujar punts. Si ara resulta que no ens poden veure serem uns marginats.

—Perdona? —es va enfadar la Rose—. M'estàs dient que prefereixes seguir amagant-los coses només per conservar el teu caché?

La Sandy es va encongir d'espatlles, mentre la Rose s'escandalitzava mirant al seu voltant buscant una mica de recolzament per part d'algú. No en trobava gaire.

—Molt bé, som en un país democràtic, no? —va resoldre l'Andrea—. Qui creu que els hi hem de dir?

La Rose i el Lorcan van aixecar la mà.

—I qui creu que no? —va seguir l'Andrea, i ella, la Sandy i la Martha van aixecar la mà.

—A mi m'és igual, jo ja hi estic ficat fins al coll —va dir l'Albus. Per mi no cal que ho feu.

—Jo... —va dir el Charlie, que encara no havia dit res—, és que no sé, em sap greu haver-los espiat, no ho hauríem hagut de fer. Però a mi ja no em semblava una bona idea des del principi, però com que tots volíeu... jo no tinc intenció de culpar-me d'una cosa que no he fet. Ho sento, Rose. Em quedo al marge.

Es van aixecar tots i van marxar a les seves respectives habitacions, la Rose molt xafada.

—Odio la democràcia...

 

*   *   *

 

L'Albus anava cap a la seva habitació quan va veure l'Alice al final del passadís.

—Alice, espera un moment! —va cridar-la i va córrer cap allà—. Alice, et vull dir una cosa, és que el James no em vol parlar i...

—Mira, Al, maco —el va tallar l'Alice, amb cara d'enfadada i creuant els braços—, no sé si ho has notat, però entrant a l'habitació del James i el Frank no només espies al teu germà, ens estàs espiant a tots, estem? Què esperes, que estiguem contents amb tu? Per què si vols et dono les gràcies, eh? Mira, me'n vaig perquè m'estan venint ganes de trencar-te la cara...

I dit això, va donar l'esquena a l'Albus i va seguir el seu camí, deixant el noi amb la paraula a la boca.

Molt bé, Al, a veure, perquè coi vas a parlar precisament amb l'Alice? Si ja acostuma a engegar a la gent en estat normal, imagina't enfadada. L'Albus va pensar que en tot cas seria millor parlar amb la Geena, que, fet i fet, era la més... tranquil·la del Clan de Magatotis.

La va trobar a la biblioteca gegant del palau, asseguda en una butaca llegint un llibre i, per sort, sola. No li hagués agradat que el James fos per allà. S'hi va acostar.

—Mmm... Geena, podem parlar un segon?

La Geena li va posar mala cara, però va deixar el llibre i li va dir:

—Està bé.

Més tranquil, l'Albus es va asseure al seu costat.

—Mira —va començar l'Albus—, no he vingut a suplicar perdó ni res d'això... simplement hi ha una cosa que no vaig dir al James i que crec que hauríeu de saber. El dia que vau anar a centre us vau separar perquè pensàveu que algú us estava seguint. Era jo.

—Però Al...!

—Espera, espera! —va dir quan va veure que la Geena s'anava a posar a cridar-li—. Ja ho sé, ja ho sé, mea culpa, d'acord? Senzillament que vaig veure que us vau espantar i pensava que ho havíeu de saber, això és tot. Anava amb la capa invisible, per això l'Alice va notar que era allà però no em podíeu veure. Però escolta'm una cosa, qui us pensàveu que us seguia? Portàveu alguna cosa que buscava algú en particular o...? —va callar de seguida quan es va adonar que es tornava a ficar en els seus assumptes i la Geena tornava a posar cara d'enfadada—. Bé, és igual, no em contestis... ja me'n vaig. Només volia dir-te això.

Més tranquil, es va aixecar i va marxar de la biblioteca. Ara al menys se sentia una mica més purgat per dins. En quant ho sabés el James encara s'enfadaria més amb ell, però en fi, ara al menys ja estaven totes les cartes sobre la taula. Preferia això que no pas que el James l'acabés perdonant per regirar-li l'habitació i que després descobrís que els havia seguit aquell dia.

Va pensar amb la conversa que acabava de tenir amb els seus amics. Ell també pensava com la Rose i el Lorcan, però no podia obligar als seus amics a donar la cara per ell. No els podia demanar allò... no? Podia? Van pensar en el Clan de Magatotis. Ells segurament sí que donarien la cara els uns pels altres... encara que es fiquessin en embolics. Ja ho havien demostrat més d'una vegada. Volia dir allò que ell no tenia tan bons amics? Probablement. El va tornar a envair un nou sentiment d'enveja, o tristesa o vés a saber què. Fos el que fos, sempre semblava que el James anava un pas per davant seu.

 

*   *   *

 

La Rose estava estirada al llit, pensant. Estava molt enfadada amb els seus amics. Potser és que com coneixia més l'Albus perquè era el seu cosí se sentia més solidaritzada amb la causa. O potser no. Si li hagués passat a un altre, a l'Andrea o a la Sandy, per exemple, no hauria donat la cara, també?

Sí, i tant que ho hauria fet. Per això encara la fastiguejava més el seu comportament. I el comentari que havia fet la Sandy? «Si ara resulta que els magatotis no ens poden veure serem uns marginats». És que se'ls havia de tenir quadrats!

Es va mirar a l'Andrea, que estava amb ella a l'habitació, asseguda a l'escriptori escrivint a l'ordinador. I l'Andrea què? Sempre l'havia considerat la seva millor amiga. És a dir, amb la Sandy i la Martha també s'hi portaven bé, però inconscientment ja se sabia que eren més amigues la Sandy amb la Martha i ella amb l'Andrea. I ara resultava que l'Andrea havia recolzat a les altres. Toca't els collons.

Es va donar la volta al llit. Se li estava passant el cap fer una cosa... se la jugaria, si ho feia, però per altra banda, si no ho feia... se sentiria malament. Ho havien votat entre tots, no? Havien guanyat els altres. Era democràtic, no ho podia dir...

Però el fet que fos el que volia la majoria volia dir que era el correcte? No, no ho era. Sabia perfectament què era el que havia de fer.

Es va aixecar del llit, decidida, i va sortir de l'habitació, ignorant l'Andrea, que li va preguntar on anava. Es va posar a caminar passadís enllà, notant que li tremolava les mans. Molt bé, Rose, preparada perquè t'odiï tothom? Sí, preparada. Doncs, vinga, a fer les coses bé.

Va arribar a l'habitació del James i el Frank i va picar la porta.

—Si? —va fer la veu del James.

La Rose va obrir una miqueta pa porta i va treure el cap. El James i el Frank eren allà, i l'Alice també, mirant-la.

—Mmm... puc passar un moment? —va preguntar.

—Sí, és clar—va fer el James assegut a l'escriptori—, però si ven a dir-me que perdoni l'Albus ja pots tornar per on has vingut...

—Mmm... no, no és això —la Rose va entrar i va tancar la porta—. No ben bé. A veure, us he vingut a explicar una cosa... això d'esbrinar el que estàveu fent... bé, no és només culpa de l'Al. És de tots. Tots volíem saber de què anava la cosa i vam fer servir l'Al d'espia... si us enfadeu, no ho feu només amb ell, perquè no és l'únic que té la culpa, és de tots.

El James va sospirar i va riure amb incredulitat, i va deixar anar un «Jo és que al·lucino, de veritat». L'Alice, que estava estirada al llit del James, li va adreçar una de les seves mirades assassines que feien encongir de por. El Frank simplement va mirar al sostre i va dir: «No valeu la pena».

La Rose va assentir amb el cap i va marxar, tancant la porta darrere seu. Que horrible, per favor! Se sentia com si l'haguessin estomacat. De totes maneres, ara se sentia millor sabent que havia fet el correcte. Quan va tornar a l'habitació, tots els companys del seu curs eren allà. L'Andrea se la mirava sospitosament.

—Digues-me que no ho has fet —va dir-li—. Digues-me que no acabes d'anar-ho a explicar tot als magatotis.

La Rose es va armar de valor. Veuràs ara...

—Sí.

Tots es van posar a cridar alhora. La Rose també tenia ganes de cridar-los a tots quatre coses ben dites, però es va limitar a quedar-se tan panxa de braços creuats, aguantant estoicament la bronca, sense immutar-se.

—Per què? Per què ho havies de fer? —va acabar cridant l'Andrea.

La Rose, que tenia unes ganes d'explotar que era massa, li va cridar, amb la cara vermella de l'ira:

—Per què? Perquè jo no necessito saber l'opinió de la majoria per saber quina és la resposta correcta! No ho necessito a l'escola, i molt menys en les qüestions personals, està clar?

—Sí, com l'aigua —va assentir la teva amiga, a qui semblava que l'havia afectat molt el comentari—. Ara mateix reculls les coses i te'n vas a una altra habitació.

—A la nostra ni de conya —va dir la Sandy, que feia un posat d'enfadada fantàstic.

—Doncs, au —va seguir l'Andrea—, hauràs de convèncer l'Alice perquè et deixi estar a la seva, no? Ha! Bona sort!

La Rose, va recollir la seva maleta, enfadada, i va sortir de l'habitació amb el cap ben alt. Almenys l'Albus no estava enfadat amb ella. El Lorcan segurament tampoc. Bé, era obvi que no podia anar a l'habitació de la Geena i l'Alice si volia conservar la vida. Bé, cap problema, tenia recursos.

Es va dirigir a l'habitació que hi havia tres portes a la dreta de la seva i hi va entrar.

—Hola, Lily —va dir—. Et fa res que dormi amb tu, aquesta nit?

—No, com vulguis —li va dir la nena—, jo estic sola. Que t¡has enfadat amb l'Andrea?

—Ella s'ha enfadat amb mi —va contestar la Rose, mentre feia entrar la maleta per la porta—. Ella i tots, pel que sembla...

 

*   *   *

 

—... i m'ha dit que el que el que ens seguia era ell —va acabar la Geena.

—De conya. De puta mare —va riure irònicament el James—. Ara explica-li al meu pare que no, que no ens seguia ningú, que hem donat l'alarma perquè al seu estúpid fill petit li mola fer de James Bond. I encara em donarà la culpa a mi, perquè no vigilo que el seu estimat fill preferit no es fiqui en problemes.

—Què vols dir amb el seu fill preferit? —va riure el Frank.

El James se'l va mirar.

—Vull dir el que vull dir. No és res nou.

—Escolta —va dir la Geena—. Ara ja saben tots que en passa alguna. Perquè no els expliquem això del Vlads i ja està?

—Per què no podem —va dir el James, obrint un calaix i traient un pergamí escrit—. I no ho dic jo, ho diu el Cap del Departament d'Aurors, just aquí... —va llegir en veu alta— Sigui com sigui, cuida de l'Albus i la Lily, sobretot, que no els passi res! I no els comentis res de tot això no vull que pateixin, sents?

—No crec que els hagi de passar res perquè els ho diguem, no? —va fer la Geena—. Trobo que és una mica sobreprotector.

—Sí, menys amb mi... —va comentar el James, com aquell qui no vol la cosa.

—Què vols dir? —va fer el Frank.

—No... res... —va començar el James—. És que... no ho sé, sempre fa el mateix. Jo estic aquí per tot el que vulgui, em dóna ordres, em tracta com si fos un dels seus aurors... no sé. A l'Al això no li fa. Amb ell és... com un pare de veritat. És que tinc la sensació que no es preocupa per mi... bé, és que no preocupa per mi, no hi ha més.

—Però què dius, home! —va riure el Frank.

—Frank... —va fer el James—, quan vam marxar de casa, o quan anem cap a Hogwarts... saps què li diu a l'Al? Vigila, cuida't molt, t'escriurem cada setmana, et trobarem a faltar. Saps què em diu, a mi? Fes el favor de portar-te bé. I vigila l'Al, eh? No falla.

—Home, però ets el gran... —va dir la Geena, comprensiva.

—I què? —s'exasperava el James—. Només ens portem un any, en realitat. No li importa que jo em fiqui en merders, que estigui en problemes, ja me les arreglaré. Però sobretot que l'Al no pateixi, que el cuidi, que vigili que no li passi res... representa que si l'Al es fica en qualsevol merder, he de fer el que calgui per treure'l encara que sigui ficar-me jo en més problemes.

—Però James, sincerament —va dir l'Alice intel·ligentment—. Sigues sincer. No t'agrada que et tracti com un dels seus? Que t'expliqui certes coses que després tu puguis investigar? No t'agrada que et tingui aquesta confiança?

—Sí, és clar que sí... —va fer el James, arrufant el front—. Ja sabeu que m'encanta estar enmig dels merders, però... m'agradaria que d'en tant en tant em tractés una mica menys fredament... que es preocupés una mica per mi...

—Quin mal rotllo de viatge, de veritat —va dir l'Alice, mentre s'estirava al llit, badallant—. No pensava que ho digués però entre una cosa i l'altra ja tinc ganes de tornar a casa, demà.

 

*   *   *

 

I l'endemà, amb cares llargues, de morros, sense que la meitat es parlés amb l'altra meitat i més enfadats que amics, van anar tornant tots cap a casa. Quan l'helicòpter de l'Andrea va deixar el James, l'Albus i la Lily a la Plaça Grimmauld, tots tres van començar a arrastrar les seves maletes cap a casa, en un silenci incòmode, que va trencar la Lily.

—Quin amor que es respira per aquí, eh? — va dir.

—Ja, sí, quina gràcia —va fer l'Albus de mala lluna—. Té, les claus. Obre la parta i deixa el tema.

—Si has d'estar tan borde, em posaré de costat del James... —va contestar la Lily mentre obria la porta.

—Ja, per variar —va murmurar l'Albus.

—Papa! Mama! —va cridar la Lily—. Ja som aquí!

De seguida van sortir unes passes acostant-se i va arribar la Ginny, que els va abraçar a tots tres.

—Al, després ja m'explicaràs això que vas estar a comissaria... —va dir molt seriosa—. De veritat que no m'ho esperava això, de tu.

—Ah, que t'ho esperaves d'algun altre potser? —el James amb mala baba.

Estava de tan mala lluna per haver de separar-se dels seus amics i haver de passar l'última setmana de vacances amb un Albus amb qui no es parlava, una germaneta que no parava de ficar-hi cullerada i un pare amb el que estava mig enfadat, que no li importava res del que pogués dir ningú.

—On és el papa? —va preguntar l'Albus.

La Ginny va sospirar posant els ulls en blanc.

—A Hogwarts —va sospirar—. Es veu que han entrat a robar a casa del Hagrid...

—A la cabanya del Hagrid? —es va estranyar el James—. Per què voldria robar ningú res de la cabanya del Hagrid? L'únic que et pots endur d'allà són unes quantes puces de l'Ullal.

—No ho sé, James —va fer la Ginny encongint-se d'espatlles—. Justament avui el Hagrid no hi era, es veu que havia d'anar a comprar no sé què a la Ronda d'Alla. Sembla que han degut vigilar que sortia i llavors han entrat...

—I què han robat? —va voler saber el James.

—No ho sé, pregunta-li al pare, quan vingui... —va dir afablement la Ginny—. Bé, expliqueu-me coses, no?

Al James se li va passar l'eufòria de cada vegada que passava alguna cosa interessant o estranya i va tornar a la realitat.

—Que t'ho expliquin ells, jo vaig a l'habitació a desfer la maleta —va dir el James, i va començar a pujar escales amunt, sentint com la Lily començava a explicar-li com ell i l'Albus s'havien enfadat.

 

*   *   *

 

Ja era de nit, el Harry havia tornat de parlar amb el Hagrid i ja havien acabat de sopar. El Harry els havia explicat que pel que semblava només havia estat un intent de robatori, ja que el Hagrid no havia trobat a faltar res. Només li havien forçat la porta, havien estripat les cortines i li havien desfet el llit i obert l'armari, però tot semblava estar al seu lloc.

Després de sopar, el Harry havia pujat al despatx a treballar, i el James va decidir anar a l'habitació per no haver d'estar al sofà amb l'Albus fent el paperet.

Mentre pujava les escales anava pensant amb el que havia explicat el seu pare sobre el Hagrid. No s'havien emportat res... això és que devien buscar alguna cosa en especial, alguna cosa que hauria d'haver estat a la casa del Hagrid que justament aquell dia no hi era... i li va venir a la ment de cop. Alguna cosa que hauria d'estar a la casa del Hagrid i que justament aquell dia no hi era. El Hagrid. El buscaven a ell. Només havien estripat les cortines, mirat el llit i els armaris... els llocs on es podria amagar una persona.

Es va desviar i va començar a pujar cap al despatx del seu pare, suposava que ell ja se n'hauria adonat, però més que res per assegurar-se...

Va picar a la porta i sense esperar resposta va entrar al despatx.

—James, que estrany tu per aquí... —va dir el Harry sense molestar-se a aixecar la vista.

—Ja has posat vigilància al Cau, a casa els avis? —va decidir anar al gra el James.

El Harry va aixecar la mirada cap a ell, amb les celles alçades de sorpresa.

—Com coi saps...?

—Anaven a buscar el Hagrid, no? —va dir el James, i el Harry va assentir.

—Això sembla. No han robat res, i el Hagrid diu que no ha tret res de casa. Però igualment, com saps...?

—L'any passat la McGonagall, la setmana passada l'Aberforth Dumbledore i avui el Hagrid —va recitar el James—. Està clar, no? Van a per l'Orde del Fènix. Els únics que queden vius a part d'ells són els avis. Aniran al Cau.

El Harry va assentir.

—Ja hi tinc cinc aurors vigilant, sense que l'Arthur i la Molly ho sàpiguen, no vull que pateixin. Tampoc no li he dit a la mare, perquè s'espantaria. Només ho sap el Ron. I tu —va afegir.

—També aniran a casa els tiets. I aquí —va dir el James.

—Ja els espero, tranquil —va dir el Harry—. Sobretot...

—... no diré res a l'Albus. Ja ho sé. Que no pateixi. —va dir amb un punt d'amargor.

—Exacte —va contestar el Harry, que tornava a estar per la feina—. M'ha dit la Lily que es veu que us va seguir. Què li has dit?

—Res —va dir el James.

—Vull dir que què t'has inventat perquè no pregunti.

—Res —va insistir en James mentre obria la porta per marxar.

El Harry va tornar a deixar la feina per mirar-se el seu fill.

—Què vols dir amb «res»?

El James es va girar per mirar-se'l.

—Res —va repetir—. Em vas demanar que no li expliqués la veritat. No em demanis que li menteixi. Si tu ho vols fer, tu mateix. Jo no penso fer-ho.

I va tancar la porta.


A veure. La setmana que ve publicaré més tard de dilluns, calculeu dimarts o dimecres, perquè questa setmana és festa a la Uni i demà me'n vaig de viatge per tota Gran Bretanya fins diumenge al vespre.

Per si a algú li interessa, el trajecte serà St Andrews - Edimburgh - Newcastle - Alnwick - Nottingham - Oxford - London - St Andrews. Merci a qui em va avisar això dels exteriors de Harry Potter a Alnwick, el vaig ficar com a punt indispensable al trajecte!

Això serà Harry Potter Tour: A edimburgh aniré The elephant house, que és la cafeteria on la Rowling anava a escriure el Potter, després a Alnwick a veure els exteriors de Hogwarts, després a Oxford als interior i finalment... agafaré un tren de 6 hores que surt de King's Cross a les 11 en punt direcció Escòcia! Com el Hogwarts Express! No m'ho puc creure!

En fi, ara deixem això i anem a per la fanfic. Què en penseu de tot? Com us sembla que estan les coses? Ha fet bé la Rose? Què se solucionarà i què no? Quan? Perquè estan atacant l'Orde del Fènix? No sé, comenteu tot, plis!! K m'encanta discutir!!! XDXD

Petons de parnil dolç i formatge!

Agatha Black.

Ready to goooo!


Llegit 1516 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris10/11/2008 a les 21:57:45
#17820Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Holaa! Sóc la primera? No pot ser segur que quan comenti algú altre ho ha llegit xd!

Pel que fa al capi, el trobo genial, jo crec que la Rose ho fa bé, es que és molt fort que sigui entre tots i després el culpin només a ell si jo això ho faria fins i tot per qui no fos amic! La relació James-Albus... l'Albus em fa pena però que hi farem i a sobre que el James n'està gelós :s No sé com acabaras noia! xdd

Vinga que vagi molt i motl bé el viatge, petooons!




Avatarsempre_cat 47 comentaris10/11/2008 a les 22:59:24
#17824Encara no he escrit cap fanfiction

ooh, vui mes capitols...! enu, que et vagi b el viage, que tens una sort.....




Avatarnuria.potter 115 comentaris11/11/2008 a les 00:19:17
#17825Encara no he escrit cap fanfiction

Molaa el capitol!!!

Sta super be!! k guai!! K guai no aixo del HPT ! xD!!! em semble k m animo a venir!! xD ! ( era broma!).

Aquet capitol es genial!! jo crec qe stam molt i molt be !! Jo crec qe la Rose ha fet mb , era ingust carregar les culpes nomes a l Al nomes perk era el germa, pero ja si hagues sigut ella nomes hauria dit k ella tmb havia sigut , perk els seus amics no s' enfadecin amb ella .

Sobre en James , jo crec k te molts gelos de l' Al , pero tmb l' acabara perdonan .

Ja crec k l' ho de l' Al i en James s' he solocionara , i l' ho de la Rose trigara molt de temps a solocionar-se , potser l' Andrea la perdonara pero les altres dues tontes ( em cauen molt malament )  no la perdonaran .

Aixo de l' Ordre no en tinc ni idea xD !

apa res mes!

     PatOns i k et vaigui mb el viatge!!

                      Nuria!*

 & nbsp;           &nbs p;    PD: La Lily es la millor !




Avatarnuria.potter 115 comentaris11/11/2008 a les 00:27:37
#17827Encara no he escrit cap fanfiction

M' he oblidat de dirte k t he agregaten el msn per allo de l imatge del meu FF , acceptem .

Mira aket es el meu 100 comentarei!!! recor per mi!! xD!!

I ho torno a dir : Odio a la Sandy i  a la Martha! rabia de nenes!!!!

patOns!

     & nbsp;           &nbs p;          Nuria!*




myre_ginny 93 comentaris11/11/2008 a les 00:49:38
#17828Encara no he escrit cap fanfiction

wolaaas!

ja tenia ganes de llegirloo :p

kin follon k as dexat aki entre tots akets, pobre gen kom els fas patir, i ara a sobre els de l'ordre xD.

el proxim kapi sera un premi x kuan agi akbat els trimstrals :p

petons

myre




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris11/11/2008 a les 01:11:52
#17829Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ivi_potter: Jo tmb crec que la Rose fa molt bé. Merci pels ànims pel viatge... tinc unes ganes...!

sempre_cat: doncs t'hauràs d'esperar una miqueta mes que de costum, em sap greu... pero amb una mica de sort, al Hogwarts express se m'ocudeixen idees guais ^^

nuria.potter: doncs jo hauria fet exactament el que ha fet la Rose. I als seus amics si fossin amics de veritat no farien això. A mi la Sandy i la Martha sí que m'agraden, no són mala gent, no sñe, co  l'Andrea, passa que tothom mira per ell... Ah, pel que fa al msn, no em surt res que m'hagis agregat. Segur que ho has escrit bé? Si no, diga'm el teu i ja t'agregare jo, xk de vegades el emu ordinador es una mica xungo...

myre: sí, m'ho estic passant tan bé aquí que no hi ha manera de descarregar ira (i mira que normalment tinc molt mala hòstia), o sigui que he de fer baralles a la ffic per quedar-me tranquil·la. Sort amb els trimestrals... són la peste... ho sé... ojalà se't passi ràpit el batx i comencis la Uni que és lo millor del món!

Recomanacions a tothom: a la que pugueu, marxeu d'Erasmus. AIxò és la glòria.




Avatarnuria.potter 115 comentaris11/11/2008 a les 01:59:52
#17830Encara no he escrit cap fanfiction

Ok! com k vaig k estas conectada ha veure si ho llegeixes rapid: pom_pum@hotmail.com

patons i merci per tot!

              Nuria!*




gemmaevans Anònim11/11/2008 a les 14:45:53
#17831Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!! sta mol b!!xdxdxd vols di k no en fa un gra masa el Rose crec k si k u a fet b!! xdxdxd l'ordre del fènix¿? pro x ke¿?¿? nu se res, numes 1 cosa: axo (aket ffic) sta mol amocionan!!! xdxdxdxd segueix aviat!! (K)s Gemma




laia.weasley Anònim11/11/2008 a les 15:07:51
#17832Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!!

CApitol genial com sempre, espero que no durin gaire els mal rotllos entre germanss, qe sino em faré del club de fans de la Lily i deixare a l'Albus de banda, esqe no m'agrada gens enfadatt xD. La Rose ha fet el qe tucava, cla qe si. m'enfado si no ho arriva a fer, que aquelles pavetes de la Martha i la Sandy...siusplau!!

continua aixíi

Laiia




laia.weasley Anònim11/11/2008 a les 15:09:33
#17833Encara no he escrit cap fanfiction

M'he descuidat de dir-te lo més important: NO EM MATIS EL HAGRID!!




Avatarclara_cat 53 comentaris11/11/2008 a les 16:20:28
#17834Encara no he escrit cap fanfiction

ei!!Molt guai aquest capítol. La Rose oi tan que ha fet ben fet primer de tot la veritat sempre! I ja veurem com u soluciones tot, em quedu a l'espera que estic manta!!

Espero que et vagi bé aquest mini tour per Anglaterra!! i comenta tot el que vegis de Harry Potter que jo volia anar a l'estiu a Escòcia i de pas veureu tot!!!

Continua així amb l'història!




Avatarrodlel14 119 comentaris11/11/2008 a les 18:49:47
#17835Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Eiii! Així que turisme, eh? Molt bé!! I el capítol, molt bo! L'Albus acaba de fer la que crec que és la primera cosa correcta, a la que li dono el meu aprovat. I la Rose també ha fet ben fet.

I, per sobre de tot... per fi un misteri!!! Els atacs contra la Orde del Fènix, la possibilitat (que tinc quasi per segura) que la ******* de la Agatha McGonagall hi estigui involucrada... i aquí els meus arguments:
- L'any anterior (a el Clan de Magatotis) conduïa massa les investigacions, les feia anar una mica per on ella volia.
- Es curiós que fos precisament a Grècia, justament al museu aquell dia.
- Si ens mirem els fets dels atacs a la gent de l'Orde del Fènix (McGonagall, Aberforth Dumbledore i Hagrid) son els que tenia mes a prop, els tres estan relacionats amb Hogwarts, com ella. I just des de la seva arribada comencen a passar coses.
La meva gran enigma... : potser esta convocant els vlads i els zúrichs, que no s'han portat mai bé, per dur-los a Anglaterra i sembrar el caos aprofitant que tota la comunitat màgica tindra l'atenció fixada en la baralla entre aquests dos?
Visca el "parnil"!!! (comprova-ho, a "petons de parnil dolç i formatge!!)




Avatarrodlel14 119 comentaris11/11/2008 a les 18:52:47
#17836Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Per cert, desmunta'm la teoria i força'm a seguir pensant!

Enric




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris11/11/2008 a les 20:51:15
#17837Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

La Rose ha fet el que tocava, cada cop em cau millor! No poden carregar-li totes les culpes a l'Al, i menys enfadar-se amb ella perquè ha fet el que tocava. Són uns fills de sa mare els altres! Prefereixo no tenir amics que no pas tenir aquests!

Pel que fa al capi, genial, però en James no podria mirar-ho des del punt de vista de l'Al?

1 pto i que vagi bé el tour!

Marta 3




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris11/11/2008 a les 21:26:19
#17839Encara no he escrit cap fanfiction

Avans de jutjar el meu comentari, si us plau respon a una pregunta: Tens germans?

Una altre comentari avans de la meva opinio, si vols anar amb el Hogwarts Express de veritat ves a Ford Williams a uns cuants llacs despres del Llac Ness.

Ho sento molt pero ja no em cau malament en James, TOT EL CLAN DE MAGATOTIS EM COMENÇA A TOCAR ELS COL****. No poden intentar miraro desde aquesta prespectiva:

Germa que no para d'emprenyar a l'altre (eg: my own little brother, he is a pain in the ass). El germa emprenyat de com descobreix que el seu germa li amaga coses... La pura logica (i vivencia propia, pero en contes de un germa gran un cosi meu) que el germa emprenyat fara el que sigui per saver la veritat. Logica, pura i dura (Ay mama començo a semblar l'Hermione... k mal)

Marta 2

P.D. Capi mola pero troba a faltar info sobre els Zürich y els Valds..., Mola molt continua aviat que no tic ungles ja...




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris11/11/2008 a les 21:33:58
#17841Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Wooo!! k consti k jo el vaig llegir dos segons despres d k el pangesis! pero sem va parar l'ordinador kuan nava a cumentar... aixx...

Weeenuu, perfecte! com sempree! segueix aviaat!!

lauraa!!




lurdees 19 comentaris13/11/2008 a les 15:10:10
#17848Encara no he escrit cap fanfiction

un capitol fàntastic; com els altres.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/11/2008 a les 02:25:07
#17877Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Uf, bé, ja he arribat! Diumenge, tard, amb un treball a mitges per demà... en fi, veig que heu comentat molt durant la meva absència, moltes gràcies ^^

Nem a contestar!

gemmaevans: vale, et veig molt motivada. XD Sí, jo tmb crec que sestà posant interessant... mica en mica i anirem fent...!

laia.weasley: aiii, ara us em fiqueu en contra de la Sandy i la Martha... no n'hi ha per tant, home... jo trobo normal que s'hagien enfadat una mica no...? De tota manera penso que la Rose ha fet el que havia de fer. Sí, definitivament, a part de la Plataforma de Protecció de l'Albus Potter també haurem de muntar el club de fans de la Lily... XD I respecte el Hàgrid... mai m'ha caigut massa bé, però no tinc intenció de matar ningú, de moment... ja veurem. No, no el tenia a la llista, precisament.

clara_cat: Ha anat molt bé el viatge, merci! Al proper capítol us explico i penjo alguna foto, és que no vull allargar-me aquí! M'agrada que t'agradi el capítol, a mi tmb m'agrada molt!

rodlel14: bueno, com sempre, el que va abançat. Bueno, genial m'encanta. Sobre l'Agatha McGonagall encara no puc dir res, però veig que l'estàs investigant a fons. Va, xk et tu, et diré una cosa: amaga un secret que només coneix una persona a part d'ella (ja sé que no serveix de gaire, però bueno, esk em sap greu no poder-te dir res, pero esk lu de l'Agatha crec que serà molt guai). Ah, una altra cosa... d'on has tret que els Vlads i els Zúrichs no es porten bé? Però si encara no he dit res dels Zurichs, no...? A veure si estic posant coses que no toca... No, en principi el Vlads han vingut a fer mal, no són cap distracció. Però em molen les teories, igualment. Ah, i gràcies, sembla que ets l'únic que sempre pensa com jo pel que fa a l'ALbus! XD Ah, i perdoni el senyor Pompeu Fabra pel pernil... la propera vegada ja seran de llonganissa, home! XD

marta_ginny:si, jo tmb crec que els altres tenen molta barra (excptuant el Lorcan, que tmb ho volia dir, i el Charlie, que ja no volia espiar-los des d'un principi). I el James... no, no ho pot veure des del punt de vista de l'Al, xk es que el noi té un punt de vista equibocat. Jo penso que ha fet malament i punt, i ara s'hauria d'aguantar fins que al James li rotés dels collons, però bueno, ja veurem XD

lluna de plata: sí, gràcies, lu del Hogwarts express ja ho tinc a la llista com a futura sortida XD. Mmm... no, no tinc germans, però si en tingués preferiria que fossin com en James i que em fes bromes que no pas com l'Albus i que m'espiés d'amagades. Em dona mal rotllo XD. I segueixo dient el mateix: si el James no fica el nas en les coses de l'Al, l'Al no té cap dret a espiar-lo només perquè li té enveja xk el James sempre està a corrent de tot... més pensar per un mateix i menys espiar amics/germans. XD I no em digui que et cau malament el Clan de Magatotis! No fotis, dona! Son els meus nens! Ara és normal que estiguin enfadats, bueno, ja se'ls passarà, no? Són els altres els que l'han liat!

Laura Malfoy: Si, gàcies!! Seguiré a la que pugui, demà em poso a esciure.

lurdees: Jaja, merci!! Es un plaer tenir lectors nous! Gracies per segui la meva ffic!




Avatarullal 129 comentaris08/09/2009 a les 16:25:19
#19589Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

protesto! l'ullal no té puces!!!!




AvatarAntares_Black 375 comentaris13/11/2015 a les 22:04:01
#26324Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Bé. Amb aquest capítol ha quedat prou retratada la democràcia? Jo diria que prou.

Jo estic amb la Rose. No m'agrada gens el que ha dit la Sandy. És molt egoista per part seva. I si de debò creu que el valor que té la seva amistat amb el del Clan de Magatotis només el de “fer punts per ser populars” doncs ja se'n pot anar a passeig. Una cosa és que ho pensi i l'altra és que ho digui. És molt lleig.

Ostres l'Alice, que directa. M'agrada. Mmm... bé... no sé si m'agrada, en realitat xDDD

Sí que coincideixo amb ella quan diu: «Quin mal rotllo de viatge, de veritat». Quan l'Andrea ha fet fora la Rose de l'habitació no m'ha agradat gens. Per anar a una altra habitació, jo havia pensat en l'habitació que hi ha en Lorcan, l'Albus i en Charlie, perquè amb ells està bé. Però la Rose ha tingut la pensada d'anar a la de la Lily, que jo no hi he caigut. He de dir que a mi em fa certa por, aquella nena. Potser és un xic fort el que diré ara, però em faria por fins i tot que em pogués assassinar mentre dormís... (pensaments meus...). Però segurament és més bona idea anar amb la Lily, perquè almenys ella no ha estat involucrada en tot això; podria estalviar-se de parlar d'aquesta història. En aquesta situació, jo hauria volgut telefonar per tornar a casa. Ja no m'hi sentiria gens còmode. Però, com que queden pocs dies d'estada, aguantaria a l'habitació de la Lily, no diria ni ase ni bèstia durant el dia i esperaria ansiosa el dia de marxar.

Important: t'he de felicitar per aquest capítol. No ha estat un dels meus preferits; ho continua sent el de Grècia, el capítol de Retrobaments i converses. Però sí que m'ha agradat com has tractat tot el tema de l'enganxada. Com que ja m'he adonat que te'n surts molt bé amb les bromes, els comentaris i situacions gracioses i les coses inversemblants, ja no t'ho destaco tant. Però aquest capítol ha relatat una discussió i un seguit de morros. No és fàcil escriure sobre el procés d'una discussió. I combinar els diàlegs i els pensaments d'uns quants dels personatges ha estat un llaç que ho ha lligat tot molt bé. Per tant, em trec al barret davant d'una rept de redacció que no estic gens segura que jo me'n pogués sortir tan bé com tu. I a més has afegit un misteri final (en Hagrid, el Cau, l'Orde del Fènix...). O sia que felicitats!

«No li hagués agradat que en James fos allà». Tornes a tenir problemes amb els verbs: «No li hauria agradat que en James fos allà»

El que comenta rodlel14 de l'Agatha McGonagall m'ha deixat intranquil·la perquè té molt de sentit... I si l'Agatha McGonagall aquesta és una Vlad??????? En la fic anterior ens va fer pensar en vampirs, ara que ho recordo. Mare meva, seria un buuuuuuuuuuuum!

En referència a la pregunta de la Marta («Tens germans?»), la resposta deu ser clarament negativa, oi? (Bé, ja li ho dius). Suposo que això es nota.

Personalment, no crec que el senyor Pompeu Fabra es mereixi les teves disculpes. Ell no va tenir gaire cosa a veure amb el pacte de l'ortografia (és incoherent en alguns casos, però molt més reflexiva que no pas el que ell hauria volgut fer. La simplificació, la facilitat i la rapidesa no són bones conselleres si es vol fer una cosa tan sofisticada i eminent com una bona ortografia). El senyor Fabra ja va tirar una pedra a l'ortografia amb molt poca traça... Suposo que el “parnil” deu ser un cosí oriental del pernil de sempre. Potser en Fabra l'hauria de tastar, potser li agrada i tot, qui sap. hahahahah (això últim va un xic en broma, eh)

ullal també té raó. En Hagrid té unes bones mascotes: en Norbert reconeix la seva mare, en Becbrau sempre duu les plomes netes i, per descomptat l'ULLAL NO TÉ PUCES! Si jo hagués de robar alguna cosa de la casa d'en Hagrid (encara que en realitat no voldria robar-li res), m'enduria la seva marmita baló, el joc de te i les seves peces de patchwork! heheheee

 

Els petons de pernil dolç i formatge estan repetits, no? ;)

Em fa una enveja que anessis a fer un viatge tan fantàstic, i mira que jo no solc sentir enveja gairebé mai. Espero que ho aprofitessis molt, com de segur que vas fer!

Antares

PD: I pobre de tu que els passi res a la Molly i a l'Arthur.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/11/2015 a les 16:44:39
#26370Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Són completament deliberats, els comentaris sobre la democracia. Moltes vegades, la majoria és la que va errada, no et sembla? De veades tinc la sensació que si molta gent està d’acord amb mi, és que em dec estar equivocant en alguna cosa. Experiència personal.

Evidentment, la Rose té raó i ha estat l’encarregada de la moral del capítol. Abans la Rose m’avorria una mica, però en aquesta fanfic li vaig trovar el punt, i ens vam acabar fent amigues. Em recorda força a l’Hermione, però té algunes coses del Ron, també. És molt mona.

M’ha agradat molt, que em diguessis que et semblava bé com havia fet les discussions! Crec que el punt fort de les meves fanfictions són els diàlegs (i de vegades també els pensaments interns dels personatges), crec que per això se’m donen bé les bromes, les baralles, i els comentaris de les accions. De vegades m’ho he de mirar bé perquè s’entengui, però jo també en quedo satisfeta, normalment. A mi m’agradaria saber descriure tan bé com tu. No sé per què, però les meves descripcions són ben soses, encara que m’hi miri.

A la pregunta si en tinc germans, no, no entinc, i per això les relacions entre germans em fascinen. Conec de tot: gent que els adora, gent que els odia, gent que els té com un amic més, gent a qui li són completament indiferents. Sempre em pregunto com seria la meva relació amb un germà… m’agradaria pensar que bona, però qui sap! M’ha destarotat una mica que diguis que es nota que no en tinc, perquè això vol dir que no ho dec plasmar poru bé a la FF. Explica’m per què, siusplau, que segur que em pots ajudar a millorar-ho!

Pobre Fabra, crec que va fer les coses com bonament va poder… tot i que crec que de vegades tenia un mal dia i hi posava mala folla… XD

El viatget va ser MOLT guai! Va ser una pensada genial (com que teníem molts companys d’erasmus escampats per UK, vam tenir allotjaments gratuïts!).




hermione_phoenix 42 comentaris08/02/2016 a les 09:36:48
#26615Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

No m'ho imaginava. Deu meu! Quina tensió...




irinawatson06 105 comentaris30/08/2017 a les 15:51:13
#27149Encara no he escrit cap fanfiction

esque es deuen sentir fatal la rose i l'albus al pensar que en el fons no tenen tan bons amics... espero que es solucioni. I en james en aquest capítol també m'ha fet una mica de pena pq pensava que ell ja era feliç fent de germà gran i ajudant del seu pare, però és lògic que vulgui que a vegades el seu pare el tracti com a fill...