Julie Potter - Capítol 26: Per què?
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 12/11/2008 a les 14:58:25
Última modificació 12/11/2008 a les 14:58:25
Tots els capítols de Julie Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 26: Per què?

 

Capítol 26: Per què?


En Quirrell es va concentrar en el mirall. Unes cordes invisibles van lligar de cop en Harry i la Julie. Van intentar fer-li perdre temps.

-Però jo em pensava que l'Snape ens odiava!

-I els odia. Bé, no, odia el senyor Potter. No sap, senyor Potter, que en James Potter i en Severus Snape van anar junts a Hogwarts i s'odiaven? Però ell mai ha volgut veure'l mort. Mai.

-Però l'Snape l'estava amenaçant, l'altre dia!

-No era l'Snape, era el meu amo! De vegades les seves ordres es fan difícils de complir...

-Llavors vol dir que ell era amb vostè?

-Ell sempre és amb mi...- va dir, i tornant a mirar el mirall-. No ho entenc. La pedra és dins el mirall? I llavors, l'hauria de trencar?

Llavors es va sentir una veu que semblava sortir del mateix Quirrell.

-Fes servir la noia... fes-la servir...

-No!- en Harry va cridar.

-Calli, Potter! I vostè, vingui cap aquí!

La Julie va sortir de les cordes que la mantenien lligada i es va aixecar, anant cap al mirall. S'hi va veure a ella, però al cap d'un moment va veure la imatge d'en Harry a la seva dreta. En Harry podia treure la mà de les cordes i es posava una pedra vermella com la sang a la butxaca...

En Harry, per la seva banda, va notar un pes a la butxaca i va entendre que la Julie havia vist al mirall que ell tenia la pedra... i ara, sense saber com, la tenia de veritat. I podia deslliurar-se de les cordes que encara el mantenien lligat.

-Què hi veu, senyoreta Potter?

-Jo, amb en Dumbledore i el professor Snape, que em feliciten perquè he tret un deu en tots els exàmens!

I en Harry va pensar: Què hi fa l'Snape en tot això?

-És mentida!- va dir la mateixa veu estranya.

-Mira, mestre, no et posis a dir-me què és veritat i què no, ara...

Mestre? En Harry encara ho entenia menys...

-Vull parlar amb ells dos, cara a cara...

-Amo, encara no esteu bé... no ho podeu fer... no teniu prou forces...

-Per fer això en tinc de sobres, de forces!

En Quirrell va allargar el braç i es va començar a treure el turbant. Sense el turbant semblava que tingués el cap molt petit. I quan es va girar...

En Harry va reprimir un xisclet. On hi haurien d'haver els cabells d'en Quirrell hi havia una cara aterridora, amb els ulls vermells i els narius mig tancats, com una serp.

-No!

La Julie es va moure de cop, i treient-se un clip dels cabells, es va estirar els cabells per l'altra banda, i...

Una perruca. Els cabells rossos mig pèl-rojos de la Julie eren una perruca. A sota hi tenia uns cabells pèl-rojos extremadament llargs, que estaven pentinats amb moltes trenes petites que sobre el cap feien uns dibuixos estranys. Un d'ells era un espiral... i de l'espiral en va sortir una força, un foc del mateix color que els seus cabells, que va anar a petar contra el Voldemort... i no va arribar a tocar-lo, ja que davant havia aixecat una mena d'escut protector...

La Julie va caure a terra. En Harry va anar de seguida on era ella.

-Harry Potter. Vols saber el per què de tot això, oi? Escolta atentament...

>> Dues profecies es va fer, i una deia: Nens i nenes que neixin sota el signe del foc, que tan sols néixer puguin dir una paraula, aquests són els que el mal podran derrotar, aliant-se amb el més poderós que naixerà. Vigileu, però, si s'alien amb el mal aquest us podrà derrotar, i en un món de fosca tothom per sempre viurà. La Julie va néixer sota el signe del foc, sota el punt on el sol era més alt... i tan sols néixer ja va formular una paraula: va dir Graenitz, o sigui, foc ardent en l'idioma antic. Els seus pares la van amagar... sí, Harry, els seus pares eren els mateixos que els teus, la Julie és la teva germana bessona... Pobres il·lusos, es pensaven que podrien evitar que l'agafés per instruir-la en el mal... però aquella nit, alguna cosa va anar malament: la teva mare i la teva germana et van salvar del que havia de ser una mort segura, una gran mort a les mans del Senyor de les Forces del Mal! Però jo tenia un adepte fidel, que va fer que tots els altres seguissin les meves ordres fins el dia d'avui... amenaçant-los amb terribles càstigs... i les meves ordres eren: tots els nens que segueixin naixent amb els signes de la profecia, els acollireu a casa vostra tot adoptant-los com a fills... i així va ser com la Julie va anar a parar a casa d'en Severus Snape, igual que una altra nena de la seva edat... la Hilary Probby, de Hufflepuff... no t'has preguntat mai, Harry, per què la Julie i la Hilary tenen un rellotge igual? I per què la Cindy Wardrobe també té un rellotge igual però platejat? Perquè ella va viure a casa d'uns altres als que el meu seguidor va amenaçar... i així com altres, l'Airina, la Lydia Malfoy...

-LYDIA MALFOY?!- va dir incrèdul en Harry.

-Sí, la germana del Draco Malfoy i bessona de la Júlia Malfoy, que es diu com la seva àvia, la Nonna per la Julie...

-La que li va cantar la cançó de les proves...

-Exacte! I que va morir en un accident fa quatre anys! Per això a en Draco li sonava la cançoneta! El problema és que les dues van néixer el mateix dia però amb molt poca diferència de temps, i llavors vam agafar la de més a prop del migdia... i segurament la perillosa era l'altra... però això no importa, ara... perquè aquest any, per fi, tu havies de venir a l'escola, tu, al que sempre he desitjat matar... i per fer-ho volia mantenir ocupats als que sempre estaven al teu voltant perquè estiguéssis amb menys gent... i per això vaig posseïr la Desi Cook, de Ravenclaw.

-La Desi?!- en Harry cada vegada flipava més.

-Sí, la Desi, que al seu torn, va posseir l'Àlex... i llavors, quan van fer el concert de Nadal, l'Àlex va intentar treure la Julie de la circulació, però va aparèixer aquell Weasley, sembla mentida, els Weasley sempre estan pel mig... i llavors, com que amb l'Àlex no en vam tenir prou, també va posseir aquell Mike Pullman, que li va anar darrere com un gosset, amb la conseqüència que les Martes, la Júlia Malfoy, que ja havia arribat a Hogwarts, i la Berta Pullman, s'allunyessin de tu, llavors vas estar més desprotegit... i com que no n'hi havia prou, l'Àlex va desmaiar una de les Martes i en Mike, a part de per fer pensar els altres en una altra cosa, perquè en Mike cada vegada estava menys posseït i l'anava a descobrir, i la Marta perquè sabia qui era i a qui servia... però el noi va semblar que havia agafat molt d'afecte a l'altra Marta i en veure-la patir tant i tant... va desencantar en Mike en tornar de l'excursioneta al bosc durant la qual havia estat bevent la sang d'unicorn, que m'ha mantingut viu durant tot aquest temps... és curiós, oi? L'amor sempre pel mig... és la força que tot ho mou, oi, Harry? No et sona pas el que va passar el dia que l'Hermione es va cremar? Un armari llançat per en Peeves... però va ser la Julie, va ser ella, qui li ho va ordenar. Però l'amor que tenia a l'Hermione Granger, com sempre, va fer que se'n penedís. Aquell dia va anar al despatx d'en Dumbledore i li va preguntar si sabia si vosaltres dos ereu família, però no li va aconseguir treure res... I aquell dia vas conèixer en Ruprecht i tu i la Julie vau dir les mateixes paraules del mussol de l'altre... Tots dos teniu un caràcter molt semblant, tots dos sou caçadors genials, com el vostre pare... però durant un temps la Julie va canviar, perquè va rebre una carta de la Lydia que li deia que estava en perill... perquè les vam tancar... sabiem que sinó s'escriurien amb ella... i amb això vam aconseguir mantenir-la distant també a ella... el problema va ser que la seva fada estava amb ella... et sorprens? La Julie té una fada, sí, igual que tots els que estaven amb ella. I molt pocs, no és el cas de la Julie, són molt especials i tenen una fada femella sent nens o un follet o fada mascle sent nenes... I avui, per fi, aconseguiré la Pedra Filosofal, la Pedra que justament tu tens a la butxaca, Harry... (NA dons han sigut menys de 2000 paraules... crec que ho he explicat tot, no?) Dóna'm la pedra...




En Mike va mirar a la Júlia i es va disposar a explicar-li el que volia fer. La Júlia, després d'escoltar-lo, va assentir amb el cap i es va aixecar:

-Perdoneu que interrompi, però m'ha semblat que tenieu algun problema.

-Júlia! Com ens has seguit?

-De cap manera, jo ja era aquí abans que vosaltres.

La Júlia es va apartar cap a un racó de la sala i tots la van seguir amb la mirada. En Mike, mentrestant, va agafar la vareta i va intentar recordar l'últim sortilegi que havia après, a classe no l'havia pogut fer, però va pensar si ara podria. Estava molt nerviós. Va veure com la Júlia anava caminant tota l'estona, i també va veure com la Marta 3, que portava el Mapa de Magatotis, es girava i mirava cap a on era ell, amb mala cara.

"Merda. Ja sap que sóc aquí" va pensar en Mike ". I ara es posarà a fer-me crits i no podré concentrar-me". Però la Marta 3 no va fer cap crit, sinó que es va girar cap a la Júlia una altra vegada. En Mike es va sorprendre, però va intentar concentrar-se i va mirar la Desi i va recordar els moments que havia passat amb ella... però no li agradava! Però, d'altra banda, la Desi... era guapa, i si no es posava de la seva part la perdria per sempre... au, va! Però què s'empatollava? Si no feia el que havia de fer, la Desi no l'odiaria, però les Martes i la Júlia podrien no sortir-se'n... "Mike, no siguis burro. És la Desi, la mateixa Desi que està aliada amb l'Àlex, la mateixa Desi que està al servei de l'Innominable... però estava mort... no?".

La Júlia va veure que alguna cosa no anava bé. En Mike no llançava el seu sortilegi, i la Desi era molt llesta i poderosa, i si estava de cara a ell veuria venir el sortilegi i llavors sí que estarien tots perduts... "Va, Mike, ho pots fer... pensa en tota la gent que creiem en tu..."

-Saps una cosa, Desi? Jo crec que a en Mike mai li vas agradar. Jo crec en que li vas fer beure alguna cosa rara. Jo crec en en Mike. I jo crec que molta gent creu en en Mike. Perquè és una gran persona... i un gran bruixot.

-Però què t'empatolles, nena? Vaig posseir en Mike, però això què té a veure, ara?

-Jo només dic que crec en en Mike. I que estic segura que elles també hi creuen. O no és així, noies?

-Jo hi crec...- va dir la Marta 2 amb una mica de desconfiança.

-Jo hi creia... però no sabia per què va ser tan ruc com per sortir amb tu. Ara sé que no va ser culpa seva. I ara sé... que jo també hi crec.

En Mike es va quedar flipant. Després de tot seguien confiant en ell? Després del que havia fet?

I llavors, una nova força poderosa el va envair... i va saber que podia fer el sortilegi...

-Petrificus totalus!

La Desi va caure al terra completament sorpresa i rígida. En Charlie s'hi va apropar i va observar, amb desànim, com unes fortes cordes el lligaven també a ell.

-Ja era hora, nen... es pot saber en què pensaves? Que jo ja no sabia què fer allà davant!

-De debò? De debò que seguiu confiant en mi?

-És clar que sí, ruc. És la segona vegada aquest curs que em treus d'un bon merder...

-Però la Desi...

-La Desi et va posseir, i ja està. Ara em pregunto qui hi ha darrere de tot això...




-Mai!

En Harry va agafar la Julie a coll-i-bé i es va posar a córrer, però en Quirrell el va envestir i en Harry va sentir una veu aguda, la del Voldemort:

-Mata'l!

En Quirrell va aixecar el braç sobre seu, ja que havia caigut, i en Harry li va agafar, i va observar que la mà començava a estar plena de butllofes i cremades, i que era perquè... ell l'havia tocat! Es va acostar al Quirrell i va provar sort: Li va agafar la cara amb força i se li va omplir de butllofes, en Harry només sentia el dolor que li feia la cicatriu, sentia que el Quirrell seguia xisclant, i que en Voldemort seguia cridant: "Mata'l! Mata'l!", i va veure que ja tot estava perdut i va començar a caure en la foscor...




*Amor, no sabes lo que quiero,

Adiós, pronto me iré...

Amor, tu vida es un infierno

que me va quemando toda la piel

Amor, no sabes lo que quiero,

Adiós, me irá muy bien...

Amor, tu vida es un infierno

que me va quemando toda la piel*




I caient en la foscor s'acaba el chap! Què, emocionant, no?

Gràcies a totes pels comentaris, el següent capi l'últim... sniff... BUAAAAH! BUAAAAH! Ha sigut el primer llibre que acabo! Encara no l'he acabat però wenu...

Dedico aquest chap a la Marta 2, per aguantar-me i per haver aguantat tot aquest temps sense saber tantes coses que es diuen en aquest chap, i perquè li haig de donar les gràcies per moltes coses, i perquè la Marta 2 és infinitament millor que la Marta 3!

Wenuu re, que fins al pròxim i que, sobretot, sobretot, em deixeu comentaris, que sinó em desmoralitzaré i no escriuré l'últim capi.

PTONS GEGANTS PER TOTHOM!!!!!


Marta 3


Llegit 1209 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


myre_ginny 93 comentaris12/11/2008 a les 15:51:42
#17843Encara no he escrit cap fanfiction

wolas!

ostia k foooort, kuantes coses s desvelen aki totes a sako :p

ma agradaaat :p  i aura 2na part oi?

petons

myre




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris12/11/2008 a les 15:53:32
#17844Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Sí, i si pot ser 3ra, 4ta... fins la 7a!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris12/11/2008 a les 20:38:53
#17845Encara no he escrit cap fanfiction

Hola Marta.

Ets la canya tia, es el capitol que sem ha fet mes curt... t'ho prometo!! Com t'he dit avans tens mes fusta d'escriptora que algu nascut sota el signe de la terra, m'ha agradat axos dels signes :P

Sobretot, no importa cuans commentaris rebis, aquesta es la teva historia i si tu la vos escriure continuala que si els demes no l'aprecien no importa perque no saben el que es perden.

Ah! I l'ultima cosa, el 3 es mes gran que el 2 i no vull mes discusions!!!

Marta 2




Avatarivi_potter 512 comentaris12/11/2008 a les 23:29:35
#17846Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

holaa! esta molt bé esta molt bé, però el Voldemort els hi fot un rollu que paquee... jajaj :) m'ha agradat ja tinc ganes de llegir-ne l'últim! Petons :)




Avatarnuria.potter 115 comentaris13/11/2008 a les 00:49:55
#17847Encara no he escrit cap fanfiction

Ei ! es fantastic aket capi!! k guaxi!! xD!! 

Jo no ha sabia qe aket era el panultim... kin rotllo! ara ja s' acabara!! He decidit qe muntare una associassio : no volem que s acabi !!! XD!

PatOnSS!

< p>            & nbsp;         Nuria!!*




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris13/11/2008 a les 21:25:17
#17850Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Marta 2: si ja, una fusta d'escriptora que flipes... t'ho juro que no sé d'on treus això...

Jajajaj, que el 3 sigui + gran que el 2 no vol dir q el 2 no sigui millor! A més, depèn de com t'ho miris (l'alçada) el 3 és + gran que el 2, però d'edat... el 2 és 1 any i mig i un dia + gran que el 3!

Com no vinguis a Matinals no tu dic!!!

ivi_potter: ja, un rotllu... però m'alegro que t'hagi agradat!

nuria.potter: no cal cap associació, que hi ha el 2... i gràcies, contenta de que t'agradi!

Molts ptons

Marta 3




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris21/11/2008 a les 16:42:50
#17945Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Sorryyyyyy! Sorry, sorry, sorry, ficking sorry! jejeje, ho sento, esk tenia feina i havia d'esperar per llegir-me els dos de cop. Wenu, aquest ha estat el millor capítol, ehhh? Aquí se soluciona tot (o sigui, es descobreix tot

Wenul segueixo llegint!




AvatarHermione-Ginny 32 comentaris28/03/2009 a les 12:47:13
#18462Tinc 2 fanfictions i un total de 4 capítols

Es genial! Quantes coses que diu el Voldemort, oi? Sembla que estigués esperant el moment de treure-ho tot, jeje... Ara em llegiré l'ultim, que guai!